Creu de terme de la plaça de Santa Anna de Barcelona

La Creu de terme de la plaça de Santa Anna, esta al tocar de l’Església de Santa Anna de Barcelona, s’entra per el carrer de Santa Anna, 29.

Us passo la seva historia :

  • La creu de terme d’Almatret (Segrià) va ser retirada d’aquest municipi durant la guerra civil per l’escultor Apel·les Fenosa i dipositada al monestir de Sant Cugat.
  • Acabada la guerra civil, va ser situada davant l’església de Santa Anna, on hi va romandre fins que el 2005
  • Es va retornar al seu emplaçament original a Almatrert.
  • La creu que des del 2006 pot contemplar-se davant l’església de Santa Anna és una rèplica exacta de la d’Almatret, obra gòtica del 1608.

Us passo l’enllaç de la web de l’Ajuntament d’Almatret que fa referencia a la seva Creu de Terme :

http://www.almatret.cat/turisme.php?id=234&start=

Dades de l’actual  Creu de Terme de la plaça de Santa Anna :

La creu s’aixeca sobre un pedestal de planta poligonal, amb tres graons i un sòcol decorat amb l’escut d’Anglesola. Al damunt s’hi aixeca un senzill fust de pedra ben escairada, coronat pel cos esculpit de la creu pròpiament dita, sobre un capitell on hi ha esculpits en relleu Sant Joan, Sant Andreu, Sant Jaume, Sant Pere , Sant Pau, entre altres.

La creu, separada del capitell per un àbac de dos cossos i sense decoració. El tret característic d’aquest grup implica la tendència a fer desaparèixer els braços de la creu, mitjançant els elements decoratius que els uneixen i que alhora tenen una funció estructural. El treball escultòric es concreta en les imatges de la intersecció dels braços, en les traceries, de caràcter ogival, i en els florons dels extrems de l’estrella, un dels quals ha estat restituït.

La creu porta el crucifix en una de les cares, mentre que a l’altra hi ha una imatge amb peanya i sota dosser.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Nucli antic de l’Ametlla del Vallés

El nucli antic de l’Ametlla del Vallés, està a tocar de l’església de Sant Genís, a cap de munt del carrer major.

La Plaça Vella es on podem trobar dues cases destacables  i històriques de la població, can Bachs i Can Viver.

 

També, cal destacar les cases del carrer Poeta Maragall i carrer Gaudí.

Can Bachs , aquesta gran casa està situada en la Plaça Vella, 1.

És una antiga masia situada a la sagrera de l’antic nucli històric de l’Ametlla. Actualment és fruit de la reforma realitzada per l’arquitecte municipal M. J. Raspall, el qual féu una interpretació força moderada de l’arquitectura rural.

A la façana ens trobem els elements típics de la masia pròpia de mitjan segle XVI: portal adovellat de mig punt, finestres d’arc pla de carreu i rellotge de sol al segon pis, a l’eix del carener. La casa es compon de planta baixa i dos pisos.

L’aportació raspalliana es veu en l’element d’ornamentació de maó que envolta el rellotge de sol, en la balustrada també de maó de la part superior esquerra del capcer. Es pot considerar com una reforma dintre de l’estil modernista en la seva branca popularista.

La reforma de Can Bachs s’efectuà a principis del segle XX. Obeeix a les noves necessitats del poble en el moment d’ampliació i transformació de centre agrícola en centre d’estiueig.

Així ho confirma el fet que fou pagada per un llogater que passà l’estiu a l’Ametlla, el Sr. Guarro de la fàbrica de paper.

 Can Viver , és una important casa situada en la Plaça Vella, 3.

Can Viver conegut també per  Mas Viver de la Plaça, és una masia orientada a migdia. Edifici de planta baixa, pis i golfes. La planta és rectangular amb coberta a dues vessants amb proporcions considerables.

Enfront hi ha un pati o era tancada per una portada d’arc rebaixat de llenguatge eclèctic.

El portal d’entrada de la façana és de mig punt adovellat i les finestres d’arc pla de pedra. A la façana est, que dóna a la plaça Vella, hi ha una balconada i una finestra d’estil gòtic.

A la talla feta a mitjan segle XVII (1656) es classifica el Mas Viver de la Plaça a la segona categoria, pagant 16 sous.

Els Viver de la Plaça eren amos també del Mas Arenys.

Can Bachs i Can Viver, són edificis  protegits com a bé cultural d’interès local.

Moltes son les masies o casals, repartits pel municipi, com cal Millet, can Xammar, can Draper, can Muntanyola… que l’expandir-se el municipi, s’han integrat dins del cas urbà.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Mirador de la plaça de l’Església en el Masnou

El Mirador de la plaça de l’Església està situat en la Pl. de l’Església en El Masnou (Maresme).

Espai públic rectangular en forma de plaça urbanitzada situat al davant de l’església parroquial de Sant Pere del Masnou.

Per la seva situació elevada respecte als carrers i edificis que l’envolten, forma un mirador des d’on es pot veure el port del Masnou.

La barana del Mirador, que es desenvolupa en dos dels seus costats, és de vidre amb el passamà tubular d’acer galvanitzat. Per impedir l’accés de vehicles hi ha unes pilones també d’acer galvanitzat. El paviment és uniforme i està dividit en quadrícules per franges blanques girades respecte els dos eixos de la plaça.

A causa del gran desnivell del terreny en aquest indret, el Mirador fa de sostre de l’actual Arxiu Municipal del Masnou, situat a la part inferior i que està format exclusivament per una gran nau rectangular.

El Mirador, juntament amb l’edifici inferior, fou construït l’any 1957. Aquest edifici acollí el Museu Municipal de Nàutica des de la seva inauguració –l’any 1962– fins al 1999. La plaça es va reformar l’any 2000.

El mirador de la plaça de l’Església és una obra del municipi del Masnou inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades : Viquipèdia i Ajuntament El Masnou

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Nous monuments al carrer, 1ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de tres poblacions amb monuments de nova creació :

Esplugues de Lllobregat

La Roca del Vallès

Sant Cugat del Valles

Un altre dia us passare mes monument que son curiosos situat a la via pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont Vell de la Bisbal d’Empordà

El Pont  Vell està situat sobre el riu Daró, entre el carrer del Pont i el carrer Cavallers.

Us passo la seva interesant historia :

  • El Pont Vell va ser construït a la sortida de la muralla pel portal del carrer de la Riera, amb la finalitat de comunicar la vila medieval de la Bisbal amb el camí de Girona.
  • El pont era fortificat; posseïa una torre amb portal al centre.
  • La data de construcció és el 1605, segons consta a la placa conservada al pont, encara que l’origen del pont és molt més antic.
  • Des de la fundació de la Bisbal consta l’existència de dues vies: una cap a Cruïlles travessant el riu i una altra que, per la seva riba dreta, arribava als pobles de la muntanya.
  • El Pont Vell de la Bisbal va ser escenari del fet d’armes esdevingut el 14 de setembre del 1810, quan les tropes del general O’Donnell van atacar la vila i empresonaren tota la guarnició francesa.
  • O’Donnell fou lleugerament ferit damunt el pont, cosa que li valgué el títol de comte de la Bisbal, concedit per les Corts de Cadis.

Sobre la seva construcció podem dir que consta de dos grans arcs escarsers que s’uneixen en un gran pilar central de base poligonal irregular, aquests arcs són de carreus ben escairats als paraments exteriors i interiors i de paredat a la volta.

També, hi ha carreus de pedra a les bases dels pilars laterals i a les cantonades sobresortints del pilar central. El pas de vianants és pavimentat.

El Pont Vell conserva una placa amb un relleu on apareix l’escut de la Bisbal i la data del 1605.

És va fer la rehabilitació del Pont Vell, durant l’any 2005.

El Pont Vell és una obra que està protegida com a bé cultural d’interès local.

Fotografia de Joaquima Pellicer Solà

 

Aquest article està dedicat a :

Joaquima Pellicer Solà , filla, poeta i enamorada de la Bisbal d’Empordà (col·laboradora d’aquest Bloc)

Recull de dades : Ajuntament de La Bisbal i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Recull de Postals antigues : Ramon Solé

Can Dachs, una plaça que no ho havia de ser – La Garriga

Fa 500 anys els grans patrimonis feien el mateix que fan ara: augmentaven la seva riquesa.

Per això, els propietaris de ca n’Oliveres, la masia que hi havia en aquest mateix indret aleshores -també eren propietaris de la gran masia del mateix nom que encara hi ha a Montmany-, van augmentar les seves possessions comprant nous terrenys i emparentant-se amb d’altres grans famílies. A finals del segle XVII, van casar la seva pubilla amb l’hereu d’una de les masies més importants de la Garriga: can Blancafort del Molí. Va ser en aquells anys quan la casa es va convertir en el gran casal que va arribar fins als anys 70 del segle XX i que podeu veure a la foto del dia del seu enderroc.

Els cognoms, sempre els dels homes, definien el nom de les cases. Quan una família no tenia fills varons havia de casar la pubilla amb l’hereu d’alguna altra casa i així, automàticament, la casa mare canviava de nom. Per això ca n’Oliveres encara va canviar dos cops més de nom, fins que el 1825 passà a anomenar-se can Dachs, el nom que ha arribat fins als nostres dies.

Ben entrada la segona meitat del segle XX, l’hereu de can Dachs, Ramon Dachs i Dachs, que havia estat alcalde del poble, va vendre la finca a un grup de particulars. La planificació urbanística del moment permetia l’enderroc de l’edifici per tal d’eixamplar el carrer, que en aquesta zona era molt estret. Tot l’espai que quedava lliure havia de ser ocupat per blocs de pisos.

Can Dachs es va enderrocar el 5 de desembre de 1975. Desapareixia una casa emblemàtica del centre de la Garriga -segur que, al vostre entorn, coneixeu casos semblants-, però una vegada a terra es va evidenciar el gran espai que quedava lliure, al mig del poble, i les enormes possibilitats d’ús públic que tenia. Per sort, l’Ajuntament se’n va adonar, i això, junt amb la pressió popular, provocà la suspensió de les llicències d’obres. Finalment, l’Ajuntament autoritzà la construcció dels dos blocs, a l’est i al nord, que encara ara podeu veure, i comprà la resta de l’antiga finca, deixant lliure l’espai. Així va néixer la plaça de Can Dachs.

L’any 2010 la plaça es va reurbanitzar i tancar als cotxes. Les obres van descobrir que per sota la plaça hi passava la via romana que fa 2.000 anys unia Barcelona i Vic passant per l’actual centre de la Garriga.

Un agraïment especial a l’ajuda i les informacions aportades per Albert Benzekry Fortuny

 

 

Text : Ajuntament de La Garriga (transcripció de la placa on esta la plaça)

Fotografies : Ramon Solé