Santa Maria i Sant Brici de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat)

Els propers dies destinats a Esglésies i Ermites

Santa Maria i Sant Brici de la Palma està situada en la Plaça de l’Església de La Palma de Cervelló.

Forma un conjunt amb la casa rectoral i es troba emplaçada a l’extrem oest del nucli urbà, concretament a l’encreuament de la carretera de Corbera de Llobregat (BV-2421) amb el torrent de Santa Rita.

Torrent de Santa Rita

 Us passo la seva història:

• Els anys 964-965 consta el lloc de l’església com una quadra del terme del castell de Cervelló, uns terrenys que el comte Miró va cedir al Monestir de Sant Pere de les Puelles el 966.
• L’església pròpiament és documentada el 1231 com a sufragània de Sant Esteve de Cervelló i consta dedicada a Santa Maria i Sant Brici.
• L’ordinació del decret d’erecció data del 1319 (data en què el rector de Cervelló estima que Santa Maria de la Palma té suficients rèdits per independitzar-se), i va anar acompanyada de diverses disputes malgrat que existien drets i obligacions determinats amb anterioritat, per exemple, el rector de la Palma estava obligat a assistir a quatre festivitats a l’any a la missa major de Cervelló i havia de menjar amb el rector de Cervelló (que era qui havia de pagar els àpats).
• El rector de Cervelló va presentar al•legacions que no prosperarien i finalment va acabar presentant-les en darrera instància.
• L’any 1325 el bisbe va ordenar que s’apliqués la sentència arbitral dictada per un canonge de manera provisional, però obligava a què el rector de Cervelló mantingués els drets adquirits, com el dret a la verema de la Palma.
• De fet, l’any 1325 s’amenaçava amb l’excomunió a aquells pagesos de Sant Vicenç dels Horts i de Molins de Rei que treballessin terres a la Palma i paguessin al rector de la Palma en comptes de fer-ho al de Cervelló.
• Consta que s’hi varen fer obres de reforma els segles XVII-XVIII.
• El 1868 l’església era convertida en parròquia.
• L’església va reformar-se durant els segles XVII i XVIII.
• I va ser pràcticament derruïda durant la Guerra Civil motiu pel qual l’edifici actual és modern.
• A més de la pèrdua de l’edifici, mereix menció la crema d’un harmònium riquíssim que s’havia adquirit l’any 1888.
• Pel que fa a les troballes arqueològiques convé destacar que l’any 2004, amb motiu de la remodelació de la plaça de l’església i de la casa rectoral, va descobrir-se una sagrera possiblement dels segles X i XI. Les excavacions arqueològiques realitzades en aquesta sagrera el setembre i l’octubre de 2004 van permetre trobar-hi una sitja de l’època medieval, un esquelet íntegre d’un individu adult d’època moderna (s.XVI-XVIII) i el fons d’una ceràmica vidriada (s.XIV-XV).

R.M. Aragó / Generalitat de Catyalunya

L’església és un edifici de planta de creu llatina amb tres naus i transsepte. El creuer és cobert amb volta semiesfèrica que s’alça sobre tambor octogonal d’estil neoclàssic, amb un ull de bou a cada cara, pilars adossats als angles i cornisa correguda damunt dels capitells.

La façana principal, coronada per una creu, té un portal allindat amb pedra molar vermella i al damunt un òcul.

Sobre la llinda hi ha incises les dates 1696 (al mig), 1762 (a la dreta) i MCMXXXIX (a l’esquerra), aquesta darrera referent a la restauració que va dirigir l’arquitecte Alexandre Tintorer Oller.

Viquipèdia

El campanar és de torre quadrada i es troba emplaçat a l’angle esquerre de la façana. Té un rellotge a la façanan principal i una finestra d’arc rebaixat a cada una de les façanes.

R.M. Aragó / Generalitat de Catyalunya

Santa Maria i Sant Brici de la Palma és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mare de Déu de Berà de Roda de Berà (Tarragonès)

L’ermita de la Mare de Déu està situada en la Plaça de l’Ermita de Roda de Berà.

L’ermita de la Mare de Déu es començà a construir a la segona dècada del 1700.

Té una nau amb capelles laterals, les dimensions de les quals són bastant reduïdes.

La volta de la nau és de canó amb llunetes.

A l’oest hi ha una petita porxada moderna amb una estela funerària procedent d’un antic cementiri que hi havia ubicat.

Davant l’ermita hi ha una residència del Banc d’Espanya on es conserven unes poques restes reutilitzades del que va ser l’antic castell de Berà.

La Mare de Déu de Berà és una ermita barroca de Roda de Berà (Tarragonès) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Martí d’Altafulla (Tarragonès)

L’església de Sant Martí esta situada en la plaça de l’Església i al costat del Castell d’Altafulla,

i que us vàrem descriure fa uns dies.

Us passo dades històriques:

Construïda entre 1701 i 1705, sobre les restes d’un temple anterior.

Jordi Continjoch Boada – 1999 / Generalitat de Catalunya

De l’interior, molt malmès l’any 1936, en destaca la capella de Sant Isidre i la del Santíssim,

Jordi Continjoch Boada – 1999 / Generalitat de Catalunya

aquesta amb un retaule barroc de l’any 1745 obra de l’escultor reusenc Josep Vila i del daurador vallenc Francesc Morales.

Altres dades:

Teresa Sanchez -1984 / Generalitat de Catalunya

La façana, molt austera, s’obre amb un portal neoclàssic emmarcat amb pilastres estriades

que té al seu damunt una fornícula amb la imatge de sant Martí de Tours.

L’edifici presenta una clara barreja d’estils i així mentre la façana se suposa barroca, la planta és neoclàssica -de creu llatina, amb tres naus i creuer que no sobresurt-, està coronada per una cúpula octogonal.

A la dreta de la façana s’alça el campanar de torre, inacabat,

i no gaire alt amb planta baixa i tres cossos.

Dins l’església reposen les restes dels marquesos de Tamarit, els Montserrat.

És interessant també la cripta, unes antigues estances funeràries, modernament recuperades.

Jordi Continjoch Boada – Cripta 1999 / Generalitat de Catalunya

Sant Martí d’Altafulla és una església del municipi d’Altafulla protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia i Ajuntament d’Altafulla

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell d’Altafulla (Tarragonès)

El Castell d’Altafulla esta en la Plaça de l’Església. És situat a la part més alta de la vila, just al costat de l’església parroquial de Sant Martí.

Us passo la seva història​:

• Sembla que l’Altafulla d’època feudal tindria el seu origen en la concessió d’una quadra dins els termes del castrum de Tamarit, i en dates molt properes a l’establiment de la quadra de Clarà l’any 1057.
• A partir d’aleshores i durant tot el segle XII es portà endavant la colonització del terme.
• Així, una de les primeres mencions documentals del castell d’Altafulla data del 13 de gener de l’any 1060, on figura esmentat com a afrontació territorial en la donació que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca, feren a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, del puig d’Ullastrell en propi alou; segons l’escriptura, l’esmentat puig limitava «a parte orientis in termino de castro Altafolla».
• Pocs anys després, el terme d’Altafulla és esmentat com a límit ponentí en les afrontacions territorials del puig anomenat Puigperdiguers (més endavant dit Montornès), el qual fou cedit el 1066 pels mateixos comtes de Barcelona a Ramon Transunyer i a la seva muller Rotlenda.
• Al Llibre Blanch de Santes Creus i altres escriptures referents al puig de Puigperdiguers o Montornès, datades els anys 1173, 1174 i 1179, citen el terme d’ «Altafuya, Alta Folia o Altafoia» com a afrontació territorial. D’acord amb els documents, es pot afirmar que fou entre la segona meitat del segle xi i sobretot durant el segle xii que tingué lloc la colonització del terme.
• Durant el segle xiii hi ha un gran silenci documental respecte al castell i terme d’Altafulla, i no serà fins al segle xiv que trobem noves dades. Altafulla fou alienada per la corona (Jaume II de Catalunya-Aragó) a la família Requesens.
• El 1337 consta com a senyor d’Altafulla, i de La Nou de Gaià, un Berenguer de Requesens -el mateix que apareix inscrit en el fogatjament del 1358 i en d’altres de posteriors-, que fou succeït per Lluís de Requesens. El llinatge dels Requesens, en ple apogeu al segle xv, continuà com a posseïdor d’Altafulla.
• Lluís de Requesens i de Cardona, fill de Bernat de Requesens i de Caterina de Cardona, pledejà amb la seva germana Mateua de Requesens per l’herència del lloc d’Altafulla i d’unes altres possessions; fallat el plet a favor d’ell, el 1472 vengué l’indret d’Altafulla, conjuntament amb la Nou, al seu cosí Pere de Castellet i de Requesens. Entrat el segle xvii, l’enllaç matrimonial de Violant de Castellet amb Lluís de Corbera-Santcliment feu que aquest lloc fos el nou llinatge que detingué la senyoria de la baronia d’Altafulla, a més de la Nou de Gaià, inclòs dins el terme.
• Un cop finat Lluís de Corbera l’any 1637, fou succeït per Josep de Corbera-Santcliment, el qual, entre el 1669 i el 1673, vengué el senyoriu d’Altafulla i la Nou a Francesc de Montserrat i Vives, castlà de Montbrió, baró de Rivelles i senyor del Morell, Tamarit i Botarell.
• Poc després, el 1681, el rei Carles l’hi concedí a l’esmentat Francesc de Montserrat el títol de marquès de Tamarit, els descendents del qual foren senyors d’Altafulla fins a l’extinció de les senyories.

El Castell d’Altafulla o Castell dels Montserrat és un palau castell del Tarragonès que data del 1059.

«Entre els segles X i XI, el tram final del riu Gaià fou la zona més meridional de l’entramat de castells i fortificacions que, durant prop de dos-cents anys, van marcar els límits entre el comtat de Barcelona i els territoris que pertanyien a Al-Àndalus.

Zona de guerra i de disputa, moltes d’aquestes fortificacions mil•lenàries han sobreviscut fins avui.

De l’antic nucli d’Altafulla destaca el castell i les petites torres, portes i cases ennoblides de l’època d’esplendor en els segles XVII i XVIII».

És un gran edifici de planta poligonal irregular amb cossos sobresortints a les cantonades a manera de torres coronades per merlets, i diferents elements arquitectònics que li donen un aspecte de fortalesa.

Al centre disposa d’un pati interior, intocat, la part alta del qual té una magnífica galeria renaixentista.

 En el seu estat actual és difícil entreveure si conserva elements arquitectònics d’època romànica, ja que la fàbrica ha sofert nombroses modificacions al llarg del temps, sobretot al segle XVII, moment en què es renovà la major part de la seva estructura.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre Moruna de Castelldefels (Baix Llobregat)

La Torre Moruna esta situada en la Plaça de Torremoruna de Castelldefels.

Us passo la seva història:
• Originàriament era una torre de guaita que, situada en un turó davant del mar, als espadats del Garraf, formava part de la línia de vigilància entre la Torre Barona i la de Sant Salvador.
• El nom que porta actualment sembla que va ser posat per un dels propietaris del sector després de la Guerra Civil Espanyola.

És una torre de defensa, aïllada, de planta circular i cos cilíndric.

Està feta amb carreus irregulars disposats en filades i coberts en gran part d’heura que no deixa veure si es conserva alguna obertura.

L’alçada conservada és inferior als 3m.

La Torre Moruna és un edifici del municipi de Castelldefels (Baix Llobregat) declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de Dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

El Castell de Fontanet o Castell de Piera a Piera (Anoia)

El Castell de Fontanet o de Piera està situat sobre un petit turó, per de munt del carrer de Salvador Claramunt,

o, podem arribar-nos per la plaça de l’Església de Piera.

Us passo la seva historia:

• Es tenen dades de la seva existència des de l’any 955, com a castell de Fontanet.
• El castell, en ple procés d’assentament de la toponímia, era conegut al segle XI encara com de Fontanet (Fontanetum) però la pròpia documentació afirma que ja es coneix també amb un altre nom, el de Piera (Apiarie).
• Primer estigué dins l’àmbit dels vescomtes de Barcelona, per passar al segle XI al comtes reis de Barcelona, situació que va mantenir fins el 1380, exceptuant un petit període (1285-1291) que fou domini de Poblet.
• El 1380 el rei Pere III el va vendre al comte de Cardona.
• El 1431 de nou el rei Alfons IV el va adquirir per vendre’l seguidament a Pedralbes, que el va posseir fins a l’eliminació dels sistema feudal.

El 1916 el seu besnét, el baró Ramon de Viala i Ayguavives, hi va fer una profunda intervenció d’estil neomedieval consistent a reconstruir la torre de l’homenatge i tota la muralla de tancament;

es van obrir nous finestrals i també es van aixecar una masoveria merletada i una cotxera neogòtica, intervenció que pretenia reproduir l’esplendor medieval del castell-palau.

La porta d’accés adovellada és un dels testimonis del castell original.

L’edifici està format per un sol cos amb una torre adossada culminada per merlets, envoltat per una muralla també emmerletada, en recerca d’aquest cert regust medieval.

L’any 1941 va ser adquirit per Justo Oliveras Llopart.

En l’actualitat segueix sent propietat dels seus descendents, que l’habiten i el conserven.

Per a mes dades, us adjunto un enllaç :

https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Piera

Recull de dades: Ajuntament de Piera i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu Gran (original) de Terrassa (Vallès Occidental)

Creu de terme actual està  situada en la Plaça de la Creu Gran de Terrassa .

L’Original de la Creu Gran, està exposat al museu del castell de Vallparadís.

Història :

• Correspon a la zona que separava els termes de Terrassa i Sant Pere en ple segle XVIII.
• La creu original es troba a la seu central del Museu de Terrassa, situada al castell de Vallparadís, i és dels segles XIV-XV,
• Mentre que la que es troba a la plaça de la Creu Gran n’és una reproducció de ciment.

És una creu molt ben tallada que se suposa que delimitava els termes de Terrassa i Sant Pere. Més endavant es va muntar sobre el basament d’una font de quatre dolls d’aigua amb abeurador circular. Els dolls estan decorats per cares de Medusa de ferro. La creu és d’estil gòtic, amb tendència a l’època del Renaixement. L’arbre és vuitavat i la iconografia del capitell presenta quatre figures atribuïdes a apòstols. A la creu hi ha el Crist i la Mare de Déu. Tota ella presenta un bon treball decoratiu que sembla una obra d’orfebreria. El fust és poligonal.

Us passo imatges de l’antiga Creu :

La Creu Gran és una creu de terme del centre de Terrassa, protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de Terme de la Plaça de Sant Mateu de Bages (Bages)

Creu de terme emplaçada a un extrem de la plaça del mateix nom, al nucli de Sant Mateu, entre l’actual edifici de l’Ajuntament i la casa anomenada La Creu.

Consta d’un pedestal de pedra de planta circular amb tres graons d’una alçada considerable. En comparació el fust, també de pedra, és força curt.

És un fust de secció quadrangular, amb els contorns que adopten lleument una forma quadrilobul·lada. El primer graó del pedestal és d’un tipus de pedra, sorrenca, diferent de la resta.

A la part superior hi ha la creu, de ferro, amb un triangle a la base i decorada amb gravats de motius geomètrics.

Al fust de la creu hi ha encastada una rajola amb la següent inscripció:

“Atura’t, vianant! Seu i reposa damunt la meva falda maternal. Repara en l’empedrat que el recer enllosa, i en la creu que hi llueix, i en cada cosa, una ofrena de goig celestial”.

No coneixem notícies antigues d’aquesta creu, que devia marcar un encreuament de camins al lloc on, a la segona meitat del segle XIX, es va formar el primer carrer al nucli de Sant Mateu. Probablement la creu és d’aquesta època.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Habitatge a la plaça Anselm Clavé amb Carrer Aranyó de Santa Coloma de Cervelló

L’habitatge que ens referim està en la plaça Anselm Clavé amb Carrer Aranyó de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Es tracta d’un habitatge notable, de planta baixa i un pis construït amb maó arrebossat i pintat, maó vist i pedra artificial als ornaments.

La coberta és de teula àrab, amb la barana de maó vist treballat en relleu que fa les funcions de sanefa ornamental.

 A les façanes s’obren  finestres rectangulars, a dalt hi ha situant un balcó que sobresurt del angle cantoner de l’edifici.

Té un petit jardí al davant com la majoria dels habitatges de la colònia. La façana del carrer Aranyó té a cadascuna de les dues plantes finestres idèntiques totes.

L’Habitatge a la plaça Anselm Clavé és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Habitatge a la plaça Anselm Clavé amb carrer Reixach de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

L’habitatge que ens referim està en la Plaça Anselm Clavé amb carrer de Reixach en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Es tracta d’un habitatge notable, de planta baixa i un pis construït amb maó arrebossat i pintat, maó vist i pedra artificial als ornaments.

La coberta és de teula àrab, sense ràfec, amb la barana de maó vist treballat en relleu que fa les funcions de sanefa ornamental.

Unes petites franges individualitzen els dos pisos, efecte accentuat pel diferent color que s’ha emprat per pintar cadascun d’ells.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

A la façana principal s’obren dues finestres rectangulars a cada costat de la porta d’entrada, mentre que al pis superior s’inverteix l’ordre situant un balcó damunt de cada parell de finestres i una finestra com la dels baixos al mig.

Té un petit jardí al davant com la majoria dels habitatges de la colònia. La façana del carrer Reixach té a cadascuna de les dues plantes finestres idèntiques a les de l’entrada.

L’Habitatge a la plaça Anselm Clavé és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel