Habitatge a la plaça Anselm Clavé amb Carrer Aranyó de Santa Coloma de Cervelló

L’habitatge que ens referim està en la plaça Anselm Clavé amb Carrer Aranyó de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Es tracta d’un habitatge notable, de planta baixa i un pis construït amb maó arrebossat i pintat, maó vist i pedra artificial als ornaments.

La coberta és de teula àrab, amb la barana de maó vist treballat en relleu que fa les funcions de sanefa ornamental.

 A les façanes s’obren  finestres rectangulars, a dalt hi ha situant un balcó que sobresurt del angle cantoner de l’edifici.

Té un petit jardí al davant com la majoria dels habitatges de la colònia. La façana del carrer Aranyó té a cadascuna de les dues plantes finestres idèntiques totes.

L’Habitatge a la plaça Anselm Clavé és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Habitatge a la plaça Anselm Clavé amb carrer Reixach de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

L’habitatge que ens referim està en la Plaça Anselm Clavé amb carrer de Reixach en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Es tracta d’un habitatge notable, de planta baixa i un pis construït amb maó arrebossat i pintat, maó vist i pedra artificial als ornaments.

La coberta és de teula àrab, sense ràfec, amb la barana de maó vist treballat en relleu que fa les funcions de sanefa ornamental.

Unes petites franges individualitzen els dos pisos, efecte accentuat pel diferent color que s’ha emprat per pintar cadascun d’ells.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

A la façana principal s’obren dues finestres rectangulars a cada costat de la porta d’entrada, mentre que al pis superior s’inverteix l’ordre situant un balcó damunt de cada parell de finestres i una finestra com la dels baixos al mig.

Té un petit jardí al davant com la majoria dels habitatges de la colònia. La façana del carrer Reixach té a cadascuna de les dues plantes finestres idèntiques a les de l’entrada.

L’Habitatge a la plaça Anselm Clavé és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Ca l’Ordal de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

Ca l’Ordal està en la Plaça d’Anselm Clavé, 1, 1A i 1B, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Es tracta d’un edifici d’habitatges treballat amb una simetria absoluta, amb l’originalitat de tenir una planta soterrani convertida en jardí a la part de davant.

Això pel que fa al cos principal.

Té un afegit de la mateixa època, però posterior al projecte inicial, a la seva part dreta.

Està treballada tota ella amb conglomerat de pedra, amb les cantonades arrodonides, i ostenta una profusió de finestres remarcades amb maó vist i porxo al jardí.

La façana té un fort caire historicista amb la seva estructura de masia de planta basilical i teulada a dues vessants. Cal destacar les treballades i originals xemeneies que flanquegen la casa en nombre de tres.

La part posterior, en canvi està construïda amb diferents nivells i cossos, amb cert estil d’església romànica”.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

Ca l’Ordal és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20210102_131115.jpg

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Plaça del Repartidor l’Hospitalet de Llobregat

fotografia : arxiu municipal de l’Hospitalet de Llobregat

La Plaça del Repartidor està situada en el centre o part antiga de l’Hospitalet de Llobregat.

Antic Correus

Us passo l’historia de la Plaça del Repartidor:

  • Durant el segle XIX la població de l’Hospitalet va créixer considerablement i la xarxa pública de subministrament d’aigua, consistent en dues fonts, va resultar insuficient.
  • L’any 1867 es va construir el Repartidor, que portava les aigües d’una mina d’esplugues que havia canalitzat el baró de Maldà fins a la seva propietat, Can Xerricó.
  • Des d’aquí es repartia l’aigua a cinc fonts de la ciutat.

Plaça d’estructura triangular entre els carrers del centre, Riera de la Creu i Baró de Maldà.

Elements destacats de la plaça : vegetació (plantes i arbres), gespa i una font monumental.

La seva funció és, actualment, essencialment magnificar la visió de l’edifici principal de la plaça (una oficina de correus noucentista) i la del punt de trobada davant els edificis públics -comissaria, correus, bancs…).

Quan es va fer l’edifici de correus, inaugurat l’any 1927, es va restaurar la font i es va fer la plaça que la conté.

La Plaça del Repartidor és una obra de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Plaça d’Anselm Clavé i Font monumental del comte Arnau de Sant Joan de les Abadesses

La Font monumental dedicada al comte Arnau, està situada en la Plaça d’Anselm Clavé de Sant Joan de les Abadesses.

Lacuesta, R MAPUM_01 / Generalitat de Catalunya

Us passo detall de la seva historia:

  • La urbanització de la plaça va ser obra de l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats, que ja al 1925 havia traçat un plànol de noves alineacions de les edificacions dels voltants de l’església de Sant Pol.
  • El mateix any va rebre l’adjudicació d’un projecte -elaborat per Josep Puig i Cadafalch- d’una font monumental dedicada al Dr. Torras i Bages i que s’hauria de situar a la plaça.
  • No obstant això, l’any 1927 Martorell decidí que la font estaria dedicada al comte Arnau.
  • Durant aquest mateix període, l’arquitecte realitzà el projecte d’Escoles Municipals i un projecte d’eixample per a Sant Joan.
  • L’encarregat de dissenyar els jardins de la plaça va ser el jardiner i dibuixant Joan Mirambell i Ferran, autor de la restauració dels jardins de l’Oreneta de Barcelona, així com dels jardins de la terrassa de la casa Cambó de la mateixa ciutat comtal.
  • L’obra de carreuat de pedra procedia de la pedrera de la Rovira de Dalt (Centelles), tot i que Martorell havia pensat inicialment en la pedrera Baumadrena (Tavèrnoles).
  • El constructor adjudicatari de l’obra va ser Lluís Font, i el picapedrer, Antoni Nogué Peyró. L’escultor de l’estàtua fou Josep Maria Camps Arnau, i el taller de reproduccions artístiques que es va encarregar d’executar la fosa, Gabriel Bechini.

La plaça Anselm Clavé, situada darrere l’absis de Sant Pol, va ser projectada amb l’objectiu de realçar la capçalera romànica del temple amb un entorn adequat al monument. La plaça, de format trapezoïdal però conceptualment clàssic, compta amb dobles fileres de castanyers als extrems que delimiten els parterres enjardinats que, al seu torn, estan disposats simètricament respecte a l’eix marcat per l’absis i reforçat per la font monumental, situada al centre dels jardins.

La Font monumental del comte Arnau, d’influències de l’Art Déco, està constituïda per una plataforma de formigó i una bassa octogonal, amb boles ornamentals a cada vèrtex. La columna està situada al centre de la font. La part inferior del fust té estries a doble alçada, mentre que la resta, cilíndrica, compta amb quatre brolladors en forma de carotes esculpides. El capitell, amb motius vegetals, té al seu cim una escultura eqüestre en bronze del comte Arnau.

St. Joan de les Abadesses-Monument al Comte Arnau.

La Plaça Clavé és una obra noucentista de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Arxiu Rasola

Nous monuments al carrer – 8ª Part #

Bon dia de Sant Esteve

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es que facin referència a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà per la memòria.

Ripollet

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu. Fem avui un petit mostrari de nou poblacions amb monuments de nova creació :

Cerdanyola del Vallès

Mataró

Ripollet

Sabadell

Santa Coloma de Gramanet

Santa Coloma de Gramanet

Santa Maria de Palautordera

Terrassa

Terrassa

Text i fotografies : Ramon Solé

La plaça Amalvígia i el conjunt escultòric de “La Bòbila” de Joan Junyer

avui us presento dos articles

Plaça Amalvígia a l’encreuament de la Rambla Marina i la Travessia Industrial de l’Hospitalet de Llobregat, 2020, AGC.

La plaça Amalvígia és una rotonda entre la Rambla Marina i la Travessia Industrial de l’Hospitalet de Llobregat que està dedicada, com el seu nom indica, a l’Amalvígia, una terratinent que, al segle X, era propietària d’un reg als terrenys propers on ara hi és l’ermita de Bellvitge.

Placa de la Plaça amalvígica. AGC.

Amalvígia és un nom femení d’origen gòtic compost originàriament dels elements amals ‘valenta’ i weig ‘lluita’”[i].

El reg d’Amalvígia es citat fins el segle XIII, quan es comença a anomenar l’ermita de Bellvitge.

Camí de la vora del riu que porta des de l’Hospitalet al Delta del Llobregat.

Amalvígia no és un nom freqüent als documents del segle X. Considerem que seria la cunyada del vescomte de Barcelona, Ermenardus, a qui trobem amb el seu germà Udalard donant al 917 al monestir de Sant Cugat del Vallés, terres i propietats de Monistrol d’Anoia, en un lloc d’aiguabarreig entre l’Anoia i el Llobregat. Tres anys després, Amalvígia signaal costat d’Udalard donant un molí de Cervelló al mateix monestir de Sant Cugat[ii].

Riu Anoia. Salt d’aigua. Foto: Ramon Solé.

Amalvigia és una dona de la noblesa, sí, però també és una dona de frontera en un temps de canvis: el canvi d’era, el del domini, l’inici d’una documentació que perviu, la colonització des del Llobregat en aquest lloc de maresmes, conegut com a Banyols, unes terres que començaven a ser conreades gràcies a l’impuls d’una dona que ha donat origen al nostre nom i de la que podem sentir-nos orgullosos, l’Amalvigia, una dona recordada llargament i que segur que va ser valenta i va lluitar com tantes dones del nostre barri.

Segle XX, l’ermita de Bellvitge envoltada de camps de conreu i de pastura, una activitat mil·lenària.

L’escultura que es troba a la plaça d’Amalvigia, coneguda com “la sardana”, es diu, en realitat, La Bòbila. És de de Joan Junyer (1904-1994). Es va projectar com a commemoració de les que foren la base de les comunitats del Baix Llobregat i també com a símbol de consolidació i agermanament. Va ser inaugurada el 25 de juny de 1992[iii].

La Bòbila, conjunt escultòric de Joan Junyer a la plaça Amalvígia. 2020, AGC.

Més de mil anys separen les obres projectades amb l’Amalvigia de l’escultura que recorda el treball a les fàbriques dels voltants i la cooperació, des de l’esforç i la lluita, per a aconseguir unes millors condicions de vida per a totes i tots.

Plaça Amalvígia, 2020. AGC

Text : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 14-11-2020

Als i a les que han lluitat i lluiten per millorar la vida de totes i tots.

—————————————————————————————-

[i] Moran, J. Institut d’Estudis Catalana a “Bellvitge 50”, comissió que va organitzar les celebracions i recollida d’informació del barri amb motiu dels seus 50 anys (1965-2015).

[ii] Mas, Josep (1914) Cartulari de Sant Cugat, CSC, vol. IV, n. X  de 28 ó 29 de febrer de 917 i n. XI de 6 de octubre de 920.

[iii] AVV Bellvitge, 2009. « La Bòbila de Joan Junyer » https://avbellvitge.wordpress.com/2009/11/26/150/

El Racó de la Rajola de Tiana

Avui us presento tres articles

El Racó de la Rajola esta  en el carrer Lola Anglada  amb el passatge de Sant Domènec de Tiana.

Porta amb arc de mig punt realitzada amb maons. La diferència amb les dovelles de pedra picada, amb els maons, els caps són de la mateixa amplada a tots.

La inclinació de les peces que permet formar l’arc de mig punt, depèn de la quantitat de morter que es col·loca entre ells.

L’edifici al qual es troba aquest element arquitectònic no té cap mena d’interès, però s’ha de dir que el nom de l’endret ve donat per la profusió d’elements decoratius realitzats a base de rajola o fragments d’aquests.

El Racó de les Pedres i Rajoles va ser obre d’en Pere Salarich, conegut com l’avi Salarich,

també va decorar  la paret de la Font d’en Comes i la font de la Plaça dels Peixos, amb diferents plafons fets amb pedretes i rajoles de colors.

Actualment tot el conjunt esta molt deteriorat pel pas dels anys…

El Racó de la Rajola és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Nous monuments al carrer – 6ª Part #

Com cada diumenge us presento dos articles

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

Vallromanes

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu. Fem avui un petit mostrari de deu poblacions amb monuments de nova creació :

Barcelona – Plaça del Canonge Colom

Canovelles – Jardins del Centre

Cerdanyola del Vallès – Plaça Marconi

Granollers – Plaça de Can Trullàs

Mollet del Vallès – Plaça de Joan Abelló

Sant Joan Despí – Plaça Lluis Companys

Terrassa – Parc del Nord

Tossa de Mar – Barri antic – Av. Pelegrí

Tossa de Mar – Jardí de l’Oficina de Turisme

Vilassar de Dalt – Rotonda en la BV-5023

 

Tex i Fotografies : Ramon Solé

La Sirena, escultura sobre un monòlit a Terrassa

L’escultura de la Sirena, es ubicada en el carrer Raval de Montserrat de Terrassa, dedicada al fundador de Congelats la Sirena, Josep M. Cernuda.

Josep M. Cernuda Martínez, neix  el 1939 a Muñas de Arriba, Astúries. L’any 1966 va migrà a Terrassa dedicant-se al transport de peix, fins a muntar una parada al Mercat de la Independència. L’any 1983 va fundar Congelats La Sirena.

El 1 de desembre 2011 l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro presidia l’acte d’inauguració de l’escultura en homenatge a Josep M. Cernuda, l’empresari que va fundar Congelats La Sirena. L’acte va comptar amb la presència de tres fill de l’homeneja’t i de l’exalcalde de Terrassa, Manuel Royes.

L’escultura situada sobre un monòlit, obra de l’artista terrassenc Joan Serres, és una figura de bronze que representa una sirena i incorpora una placa amb la inscripció següent:

A Josep Maria Cernuda Martínez (Muñas de Arriba, 1939 – Terrassa, 1998).

La ciutat reconeix la feina, generositat i optimisme, valors clau per emprendre, del fundador de “Congelats La Sirena” li dedica aquesta escultura, obra de Joan Serres, donada pels seus fills Josep, Gemma i Cesc Cernuda Canelles.  3 de desembre de 2011.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé