El Castell de Fontanet o Castell de Piera a Piera (Anoia)

El Castell de Fontanet o de Piera està situat sobre un petit turó, per de munt del carrer de Salvador Claramunt,

o, podem arribar-nos per la plaça de l’Església de Piera.

Us passo la seva historia:

  • Es tenen dades de la seva existència des de l’any 955, com a castell de Fontanet.
  • El castell, en ple procés d’assentament de la toponímia, era conegut al segle XI encara com de Fontanet (Fontanetum) però la pròpia documentació afirma que ja es coneix també amb un altre nom, el de Piera (Apiarie).
  • Primer estigué dins l’àmbit dels vescomtes de Barcelona, per passar al segle XI al comtes reis de Barcelona, situació que va mantenir fins el 1380, exceptuant un petit període (1285-1291) que fou domini de Poblet.
  • El 1380 el rei Pere III el va vendre al comte de Cardona.
  • El 1431 de nou el rei Alfons IV el va adquirir per vendre’l seguidament a Pedralbes, que el va posseir fins a l’eliminació dels sistema feudal.

El 1916 el seu besnét, el baró Ramon de Viala i Ayguavives, hi va fer una profunda intervenció d’estil neomedieval consistent a reconstruir la torre de l’homenatge i tota la muralla de tancament;

es van obrir nous finestrals i també es van aixecar una masoveria merletada i una cotxera neogòtica, intervenció que pretenia reproduir l’esplendor medieval del castell-palau.

La porta d’accés adovellada és un dels testimonis del castell original.

L’edifici està format per un sol cos amb una torre adossada culminada per merlets, envoltat per una muralla també emmerletada, en recerca d’aquest cert regust medieval.

L’any 1941 va ser adquirit per Justo Oliveras Llopart.

En l’actualitat segueix sent propietat dels seus descendents, que l’habiten i el conserven.

Per a mes dades, us adjunto un enllaç :

https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Piera

Recull de dades: Ajuntament de Piera i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu Gran (original) de Terrassa (Vallès Occidental)

Creu de terme actual està  situada en la Plaça de la Creu Gran de Terrassa .

L’Original de la Creu Gran, està exposat al museu del castell de Vallparadís.

Història :

  • Correspon a la zona que separava els termes de Terrassa i Sant Pere en ple segle XVIII.
  • La creu original es troba a la seu central del Museu de Terrassa, situada al castell de Vallparadís, i és dels segles XIV-XV,
  • Mentre que la que es troba a la plaça de la Creu Gran n’és una reproducció de ciment.

És una creu molt ben tallada que se suposa que delimitava els termes de Terrassa i Sant Pere. Més endavant es va muntar sobre el basament d’una font de quatre dolls d’aigua amb abeurador circular. Els dolls estan decorats per cares de Medusa de ferro. La creu és d’estil gòtic, amb tendència a l’època del Renaixement. L’arbre és vuitavat i la iconografia del capitell presenta quatre figures atribuïdes a apòstols. A la creu hi ha el Crist i la Mare de Déu. Tota ella presenta un bon treball decoratiu que sembla una obra d’orfebreria. El fust és poligonal.

Us passo imatges de l’antiga Creu :

La Creu Gran és una creu de terme del centre de Terrassa, protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de Terme de la Plaça de Sant Mateu de Bages (Bages)

Creu de terme emplaçada a un extrem de la plaça del mateix nom, al nucli de Sant Mateu, entre l’actual edifici de l’Ajuntament i la casa anomenada La Creu.

Consta d’un pedestal de pedra de planta circular amb tres graons d’una alçada considerable. En comparació el fust, també de pedra, és força curt.

És un fust de secció quadrangular, amb els contorns que adopten lleument una forma quadrilobul·lada. El primer graó del pedestal és d’un tipus de pedra, sorrenca, diferent de la resta.

A la part superior hi ha la creu, de ferro, amb un triangle a la base i decorada amb gravats de motius geomètrics.

Al fust de la creu hi ha encastada una rajola amb la següent inscripció:

“Atura’t, vianant! Seu i reposa damunt la meva falda maternal. Repara en l’empedrat que el recer enllosa, i en la creu que hi llueix, i en cada cosa, una ofrena de goig celestial”.

No coneixem notícies antigues d’aquesta creu, que devia marcar un encreuament de camins al lloc on, a la segona meitat del segle XIX, es va formar el primer carrer al nucli de Sant Mateu. Probablement la creu és d’aquesta època.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Habitatge a la plaça Anselm Clavé amb Carrer Aranyó de Santa Coloma de Cervelló

L’habitatge que ens referim està en la plaça Anselm Clavé amb Carrer Aranyó de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Es tracta d’un habitatge notable, de planta baixa i un pis construït amb maó arrebossat i pintat, maó vist i pedra artificial als ornaments.

La coberta és de teula àrab, amb la barana de maó vist treballat en relleu que fa les funcions de sanefa ornamental.

 A les façanes s’obren  finestres rectangulars, a dalt hi ha situant un balcó que sobresurt del angle cantoner de l’edifici.

Té un petit jardí al davant com la majoria dels habitatges de la colònia. La façana del carrer Aranyó té a cadascuna de les dues plantes finestres idèntiques totes.

L’Habitatge a la plaça Anselm Clavé és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Habitatge a la plaça Anselm Clavé amb carrer Reixach de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

L’habitatge que ens referim està en la Plaça Anselm Clavé amb carrer de Reixach en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Es tracta d’un habitatge notable, de planta baixa i un pis construït amb maó arrebossat i pintat, maó vist i pedra artificial als ornaments.

La coberta és de teula àrab, sense ràfec, amb la barana de maó vist treballat en relleu que fa les funcions de sanefa ornamental.

Unes petites franges individualitzen els dos pisos, efecte accentuat pel diferent color que s’ha emprat per pintar cadascun d’ells.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

A la façana principal s’obren dues finestres rectangulars a cada costat de la porta d’entrada, mentre que al pis superior s’inverteix l’ordre situant un balcó damunt de cada parell de finestres i una finestra com la dels baixos al mig.

Té un petit jardí al davant com la majoria dels habitatges de la colònia. La façana del carrer Reixach té a cadascuna de les dues plantes finestres idèntiques a les de l’entrada.

L’Habitatge a la plaça Anselm Clavé és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Ca l’Ordal de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

Ca l’Ordal està en la Plaça d’Anselm Clavé, 1, 1A i 1B, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Es tracta d’un edifici d’habitatges treballat amb una simetria absoluta, amb l’originalitat de tenir una planta soterrani convertida en jardí a la part de davant.

Això pel que fa al cos principal.

Té un afegit de la mateixa època, però posterior al projecte inicial, a la seva part dreta.

Està treballada tota ella amb conglomerat de pedra, amb les cantonades arrodonides, i ostenta una profusió de finestres remarcades amb maó vist i porxo al jardí.

La façana té un fort caire historicista amb la seva estructura de masia de planta basilical i teulada a dues vessants. Cal destacar les treballades i originals xemeneies que flanquegen la casa en nombre de tres.

La part posterior, en canvi està construïda amb diferents nivells i cossos, amb cert estil d’església romànica”.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

Ca l’Ordal és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20210102_131115.jpg

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Plaça del Repartidor l’Hospitalet de Llobregat

fotografia : arxiu municipal de l’Hospitalet de Llobregat

La Plaça del Repartidor està situada en el centre o part antiga de l’Hospitalet de Llobregat.

Antic Correus

Us passo l’historia de la Plaça del Repartidor:

  • Durant el segle XIX la població de l’Hospitalet va créixer considerablement i la xarxa pública de subministrament d’aigua, consistent en dues fonts, va resultar insuficient.
  • L’any 1867 es va construir el Repartidor, que portava les aigües d’una mina d’esplugues que havia canalitzat el baró de Maldà fins a la seva propietat, Can Xerricó.
  • Des d’aquí es repartia l’aigua a cinc fonts de la ciutat.

Plaça d’estructura triangular entre els carrers del centre, Riera de la Creu i Baró de Maldà.

Elements destacats de la plaça : vegetació (plantes i arbres), gespa i una font monumental.

La seva funció és, actualment, essencialment magnificar la visió de l’edifici principal de la plaça (una oficina de correus noucentista) i la del punt de trobada davant els edificis públics -comissaria, correus, bancs…).

Quan es va fer l’edifici de correus, inaugurat l’any 1927, es va restaurar la font i es va fer la plaça que la conté.

La Plaça del Repartidor és una obra de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Plaça d’Anselm Clavé i Font monumental del comte Arnau de Sant Joan de les Abadesses

La Font monumental dedicada al comte Arnau, està situada en la Plaça d’Anselm Clavé de Sant Joan de les Abadesses.

Lacuesta, R MAPUM_01 / Generalitat de Catalunya

Us passo detall de la seva historia:

  • La urbanització de la plaça va ser obra de l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats, que ja al 1925 havia traçat un plànol de noves alineacions de les edificacions dels voltants de l’església de Sant Pol.
  • El mateix any va rebre l’adjudicació d’un projecte -elaborat per Josep Puig i Cadafalch- d’una font monumental dedicada al Dr. Torras i Bages i que s’hauria de situar a la plaça.
  • No obstant això, l’any 1927 Martorell decidí que la font estaria dedicada al comte Arnau.
  • Durant aquest mateix període, l’arquitecte realitzà el projecte d’Escoles Municipals i un projecte d’eixample per a Sant Joan.
  • L’encarregat de dissenyar els jardins de la plaça va ser el jardiner i dibuixant Joan Mirambell i Ferran, autor de la restauració dels jardins de l’Oreneta de Barcelona, així com dels jardins de la terrassa de la casa Cambó de la mateixa ciutat comtal.
  • L’obra de carreuat de pedra procedia de la pedrera de la Rovira de Dalt (Centelles), tot i que Martorell havia pensat inicialment en la pedrera Baumadrena (Tavèrnoles).
  • El constructor adjudicatari de l’obra va ser Lluís Font, i el picapedrer, Antoni Nogué Peyró. L’escultor de l’estàtua fou Josep Maria Camps Arnau, i el taller de reproduccions artístiques que es va encarregar d’executar la fosa, Gabriel Bechini.

La plaça Anselm Clavé, situada darrere l’absis de Sant Pol, va ser projectada amb l’objectiu de realçar la capçalera romànica del temple amb un entorn adequat al monument. La plaça, de format trapezoïdal però conceptualment clàssic, compta amb dobles fileres de castanyers als extrems que delimiten els parterres enjardinats que, al seu torn, estan disposats simètricament respecte a l’eix marcat per l’absis i reforçat per la font monumental, situada al centre dels jardins.

La Font monumental del comte Arnau, d’influències de l’Art Déco, està constituïda per una plataforma de formigó i una bassa octogonal, amb boles ornamentals a cada vèrtex. La columna està situada al centre de la font. La part inferior del fust té estries a doble alçada, mentre que la resta, cilíndrica, compta amb quatre brolladors en forma de carotes esculpides. El capitell, amb motius vegetals, té al seu cim una escultura eqüestre en bronze del comte Arnau.

St. Joan de les Abadesses-Monument al Comte Arnau.

La Plaça Clavé és una obra noucentista de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Arxiu Rasola

Nous monuments al carrer – 8ª Part #

Bon dia de Sant Esteve

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es que facin referència a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà per la memòria.

Ripollet

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu. Fem avui un petit mostrari de nou poblacions amb monuments de nova creació :

Cerdanyola del Vallès

Mataró

Ripollet

Sabadell

Santa Coloma de Gramanet

Santa Coloma de Gramanet

Santa Maria de Palautordera

Terrassa

Terrassa

Text i fotografies : Ramon Solé

La plaça Amalvígia i el conjunt escultòric de “La Bòbila” de Joan Junyer

avui us presento dos articles

Plaça Amalvígia a l’encreuament de la Rambla Marina i la Travessia Industrial de l’Hospitalet de Llobregat, 2020, AGC.

La plaça Amalvígia és una rotonda entre la Rambla Marina i la Travessia Industrial de l’Hospitalet de Llobregat que està dedicada, com el seu nom indica, a l’Amalvígia, una terratinent que, al segle X, era propietària d’un reg als terrenys propers on ara hi és l’ermita de Bellvitge.

Placa de la Plaça amalvígica. AGC.

Amalvígia és un nom femení d’origen gòtic compost originàriament dels elements amals ‘valenta’ i weig ‘lluita’”[i].

El reg d’Amalvígia es citat fins el segle XIII, quan es comença a anomenar l’ermita de Bellvitge.

Camí de la vora del riu que porta des de l’Hospitalet al Delta del Llobregat.

Amalvígia no és un nom freqüent als documents del segle X. Considerem que seria la cunyada del vescomte de Barcelona, Ermenardus, a qui trobem amb el seu germà Udalard donant al 917 al monestir de Sant Cugat del Vallés, terres i propietats de Monistrol d’Anoia, en un lloc d’aiguabarreig entre l’Anoia i el Llobregat. Tres anys després, Amalvígia signaal costat d’Udalard donant un molí de Cervelló al mateix monestir de Sant Cugat[ii].

Riu Anoia. Salt d’aigua. Foto: Ramon Solé.

Amalvigia és una dona de la noblesa, sí, però també és una dona de frontera en un temps de canvis: el canvi d’era, el del domini, l’inici d’una documentació que perviu, la colonització des del Llobregat en aquest lloc de maresmes, conegut com a Banyols, unes terres que començaven a ser conreades gràcies a l’impuls d’una dona que ha donat origen al nostre nom i de la que podem sentir-nos orgullosos, l’Amalvigia, una dona recordada llargament i que segur que va ser valenta i va lluitar com tantes dones del nostre barri.

Segle XX, l’ermita de Bellvitge envoltada de camps de conreu i de pastura, una activitat mil·lenària.

L’escultura que es troba a la plaça d’Amalvigia, coneguda com “la sardana”, es diu, en realitat, La Bòbila. És de de Joan Junyer (1904-1994). Es va projectar com a commemoració de les que foren la base de les comunitats del Baix Llobregat i també com a símbol de consolidació i agermanament. Va ser inaugurada el 25 de juny de 1992[iii].

La Bòbila, conjunt escultòric de Joan Junyer a la plaça Amalvígia. 2020, AGC.

Més de mil anys separen les obres projectades amb l’Amalvigia de l’escultura que recorda el treball a les fàbriques dels voltants i la cooperació, des de l’esforç i la lluita, per a aconseguir unes millors condicions de vida per a totes i tots.

Plaça Amalvígia, 2020. AGC

Text : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 14-11-2020

Als i a les que han lluitat i lluiten per millorar la vida de totes i tots.

—————————————————————————————-

[i] Moran, J. Institut d’Estudis Catalana a “Bellvitge 50”, comissió que va organitzar les celebracions i recollida d’informació del barri amb motiu dels seus 50 anys (1965-2015).

[ii] Mas, Josep (1914) Cartulari de Sant Cugat, CSC, vol. IV, n. X  de 28 ó 29 de febrer de 917 i n. XI de 6 de octubre de 920.

[iii] AVV Bellvitge, 2009. « La Bòbila de Joan Junyer » https://avbellvitge.wordpress.com/2009/11/26/150/