Túnel ferroviari de Montgat

Esta situat entre les dues estacions del Tren (RENFE.)  tot travessant el Turó de Montgat. Concretament  es el túnel ferroviari de la línia Barcelona-Mataró  que travessa el turó unint el barri de les Mallorquines i el barri antic de Sant Joan.

Les dues entrades del túnel són realitzades amb pedra i queden flanquejades per dos grans pilars de planta quadrada amb dues petites finestres i coronats per uns capitells llisos que no sustenten res. La boca del túnel és un arc de mig punt adovellat. A banda i banda hi ha uns elements circulars decoratius i per sobre de l’arc, a manera de coronament, uns merlets.

Es va extraure pedra de la part superior del turó per estendre sota el carril del tren.

El Túnel de Montgat destaca perquè és el primer que fou realitzat a Espanya, amb motiu de la inauguració de la línia de ferrocarril Barcelona-Mataró, l’any 1848. En el moment en què fou realitzat costà 62.500 duros, i fou un gran esdeveniment.

Us passo informació sobre el Turó de Montgat :

https://www.descobrir.cat/ca/agenda/el-turo-de-montgat-150973.php

 

Dades : Viquipèdia i RENFE.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Mulà de Mollet del Vallès

Can Mulà també és coneguda com can Mular o can Mola, està situada en el parc de Can Mulà, entre l’Avinguda de Burgos, l’Avinguda de Rafael Casanova i el carrer d’Alzina de Mollet del Vallès.

Es un edifici, de fondària considerable, format per tres cossos. El cos principal és de planta rectangular i dues plantes d’alçada, té coberta a dues vessants.

El portal de la façana principal no està centrat respecte al carener.

Els dos cossos annexes tenen una planta i coberta a una vessant. Els murs de càrrega són de paredat comú.

Els sostres i cobertes estan construïts amb bigues i cabirons de fusta i teula àrab. Conserva a les cantonades carreus de pedra ben tallats.

La transformació més important va ser en afegir un cos lateral al primitiu amb el que va desaparèixer una finestra gòtica original.

Una vegada restaurada la masia, la Diputació de Barcelona conjuntament amb l’Ajuntament de Mollet van destinar a aquest edifici com a Biblioteca.

Dins del seu jardí, hi ha el Menhir de Mollet dins d’una urna de protecció.

Can Mulà és una masia que està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Dades : Ajuntament de Mollet i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ara fa mes de cent anys…: Imatges d’algunes Fonts Naturals d’Olot

Avui us presento imatges de Fonts Naturals, per ho, retrocedint en el temps, com eren les fonts “Ara fa mes de cent anys” , per les rodalies d’Olot.

Font Noc den Col

Olot en cent anys, ha passat de ser un poble a ser una important ciutat de la Garrotxa.

Ft Moixina

Axó a fet que part de les moltes fonts que tenia, estiguin integrades dintre de la població i/o hagin desaparegut. Per aquest motiu és important recordar com eren aquestes Fonts Naturals d’aquest municipi, fa cent anys en rere :

La Font de Canet

Font de Canet

 La Font de la Deu Grossa

Font de la Deu Grossa

 La Font de La Salut

Font de la Salut

 La Font de Les Tries

Font de les Tries

 La Font de Pedrera

Font de Pedrera

 La Font de la Moixina

Font Moixina

Font Moixina

 La Font de Santa Anna

Font Santa Anna

 La Font de Noc d’en Cols

Ft Noc d’en Cols –

 La Font dels Capellans

Fonts dels capellans –

 La Font de Sant Roc

Fts. St. Roc

Totes i moltes altres, com podeu haver vist, tenen una construcció o urbanització, penseu que la gent de Girona i Barcelona principalment, anava a prendre “les aigües volcàniques d’Olot”, fent passeig o fent fontades a menjar o berenar a una d’elles.

Font Moixina

 

Text : Ramon Solé

Recull de Postals antigues : Ramon Solé

 

 

 

 

Església de Sant Joan Baptista de Vilassar de Mar

L’Església de Sant Joan , està situada en la Plaça de l’Església de Vilassar de Mar.

Cal destacar en primer lloc, la portada principal és l’única resta de la primitiva església de Sant Joan de Vilassar, bastida al segle XVIII.

Es tracta d’una portada arquitravada, amb un entaulament amb el tester semicircular, suportat per pilastres adossades que presenten la part superior del seu fust més ample que la part inferior.

Sobre l’entaulament s’obre una fornícula que conté la imatge del Sant patró, coronada amb un joc de línies concavoconvexes, típicament barroc. Sobre l’entaulament flanquegen la fornícula dues hídries ornamentals adossades al mur. Sobre el conjunt de la portada i a la part exterior, hi ha un relleu adossat al mur.

És un edifici religiós format per una nau central i dues laterals d’alçada inferior, separades per columnes amb capitells corintis que suporten un entaulament i arcs de mig punt, un transsepte i un tester rectangular. Al centre del creuer s’aixeca un cimbori. Les naus laterals presenten tres petites capelles.

L’interior és decorat amb retaules neobarrocs de Josep Obiols, Enric Moncerdà, Joan Commeleran i Jordi Vila Rufas. La cripta, bastant deteriorada, està decorada amb frescos de Leoni Quera.

L’exterior, d’obra vista, presenta dos cossos, el superior dels quals correspon a la nau central, està coronat per un frontó triangular.

La portada i el campanar de planta octogonal són les úniques restes de la primitiva església de Sant Joan de Vilassar de Mar, bastida al segle XVIII.

L’actual església fou construïda de nova planta al segle XX, desprès de la guerra civil, es va inaugurar l’any 1946.

L’Església de Sant Joan de Vilassar està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades : Ajuntament de Vilassar de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Farinera Moretó de Mollet del Vallès

La Farinera Moretó, és una de les indústries mes importants de Mollet del Vallès, situada en Rafael Casanova, 77 – 79 amb Roda de la Farinera d’aquesta ciutat.

L’empresa fou fundada el 1883 per Josep Moretó i Prat, a Sant Martí de Provençals, i l’any 1890 s’instal·là a Mollet, on avui, encara en mans de la mateixa família, continua funcionant.

Fou inicialment una serradora, però per aprofitar l’excés de força de la màquina de vapor, el 1895 s’hi va instal·lar un molí i es va començar a moldre gra dels pagesos de Mollet i de les rodalies.

A la llarga el molí es va convertir en el principal negoci de la família, de manera que l’any 1918, quan es va construir la farinera a l’emplaçament actual, ja s’abandonaren totalment les activitats de la serradora.

Aleshores l’empresa ja era gestionada pels fills del fundador: Martí, Joan i Miquel.

Joan Moretó fou alcalde de Mollet de gener a maig de 1918 i de març de 1919 fins a l’abril de 1920, ja que el 26 de maig de 1918 el consistori que presidia fou destituït per ordre del governador civil, a causa de la impugnació de les eleccions per coacció al vot; va ser substituït en el càrrec per Josep Ribas.

Actualment està dirigida per un membre de la quarta generació i ha esdevingut una de les primeres empreses espanyoles del sector.

Cal destacar  la casa Moretó, situada en un costat de la Fabrica i que va ser la residencia familiar, obra del arquitecte Domènec Sugrañes.

A l’edifici de la residència, de trets noucentistes, s’hi poden admirar flors decoratives esgrafiades a sota la cornisa, engaltats ceràmics a les cantonades i gàrgoles de ceràmica en verd, en un edifici emblanquinat amb coberta de teula àrab, ràfecs eixamplats i talaies.

Us passo la Web de la Farinera Moretó de Mollet del Vallès :

https://www.moreto.cat/

La casa Moretó, és un immoble inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local en l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya.

 

 

Dades extretes de : Diccionari Bibliogràfic d’Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Oriental, de l’Ajuntament de Mollet del Vallès i La Xarxa.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

INFORMACIÓ : URIAN – Guías de montaña y barrancos en Barcelona y Vallés Occidental

¿Qué es URIAN?

  • URIAN es el resultado de un sueño y de una pasión. La pasión de vivir de la montaña y poder acercar este mundo a aquellas personas que quieren hacer de una actividad una experiencia.
  • Nuestro objetivo es conseguir que nuestros clientes disfruten de la montaña y de todas sus actividades, de una manera segura y profesional.
  • Apostamos por dar el mejor servicio profesional, seguro y de calidad. Por este motivo todos nuestros guías poseen las titulaciones necesarias para realizar su profesión.

¿Qué actividades realizamos?

En URIAN encontraras actividades tales como: senderismo, barranquismo, raquetas de nieve, cursos y formación, travesías, y mucho más.

Donde encontrarnos :

Si quieres estar informado de nuestras actividades puedes seguirnos en Facebook e Instagram, poniendo en el buscador de las aplicaciones: @urianguies

Visita nuestra página web: http://www.urianguies.com

También disponemos de whatsApp y de un grupo de difusión* donde enviamos las actividades que vamos realizando: 655 79 79 08

*El grupo de difusión es un sistema de envío de mensajes en que solo el organizador tiene el grupo formado. Los usuarios reciben en su WhatsApp un mensaje privado con la información.

 

Dirección : Oriol – Ramón Solé Salvador

Can Planiol de Sant Pol de Mar, és una meravella de casa

Can Planiol de Sant Pol de Mar, esta situada en el carrer d’Abat Deàs, nº 30 d’aquest poble.

Va ser una obra de Ignasi Mas Morell, arquitecte que va estar residint durant els 1907 al 1910 a l’Havana, i al tornar va ocupar el càrrec d’arquitecta Municipal de Sant Pol de Mar.

Can Planiol, es una casa de planta baixa i dos pisos, amb una façana extraordinàriament ornamentada. Cal destacar el gran balcó amb unes cartel·les escalonades.

Tota la façana combina principalment el color de les rajoles de Valencia sencera i de trencadís, amb el blau, blanc i vermell i destaca la bandera Cubana i  els escuts de Sant Pol de Mar i la reixa d’acer retorçat.

Un edifici que quan passegeu per Sant Pol de Mar, cal visitar, cadareu admirats !

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Torre de Climent Savall de Castelldefels

La Torre de Climent Savall, està situada en el carrer d’Arcadi Balaguer, 116 de Castelldefels.

Es creu que va ser construïda per Joan Font cap a l’any 1558m com a Torre de defensa i estava adossada a la desapareguda masia de can Tivalla o Tivaller. És una torre situada a 80 metres de la torre de Gabriel Folcher.

És de planta quadrada amb accés pel primer pis. La planta baixa es feia servir com a magatzem o quadra i tenia una entrada independent. S’hi accedia mitjançant un pont llevadís.

Té una alçada de quatre plantes i està coronada per una barbacana que recorre tot el perímetre i uns merlets esglaonats.

A la façana sud-oest hi ha una inscripció on es pot llegir : ” JHS. AY/1558. CLIMENT SAVAL BALLE MA FETA PER MA DE IOHA FOT” es pot transcriure com: “Jesús Home Salvador. Any 1558. Climent Savall Batlle m’ha fet per mans de Joan Font”.

La Torre de Climent Savall està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Castelldefels i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Sadurní de Collsabadell de Llinars del Vallès

Sant Sadurní de Collsabadell és una església romànica de l’antic poble de Collsabadell, al municipi de Llinars del Vallès.

Situada aproximadament a dos quilòmetres de Llinars, damunt el cim d’un turó a la banda septentrional de la serra del Corredor, es troba aquesta  joia arquitectònica envoltada de bosc.

L’edifici palesa diferents moments constructius. La nau central és coberta amb volta de canó apuntat (segle XIII). Hi ha quatre capelles laterals i presbiteri i una capella a la dreta, més recent.

Campanar de planta quadrada de pedra de fil granítica, formata per tres cossos, gàrgoles en el superior i coronat per merlets. Se situa damunt una capella coberta amb volta de creueria.

A l’exterior, al nord, restes romàniques de carreu de granit i arcuacions cegues de tipus llombard. L’absis primitiu era rodó. La porta és rectangular.

Aquesta església posseeix una característica arquitectònica que li confereix exclusivitat, una semitorre circular incrustada al campanar que dóna accés al segon pis mitjançant una escala de cargol.

Des de fa anys la seva Font natural és seca, rep aigua de xarxa.

Us passo la seva historia mes important :

  • S’esmenta l’any 998 en el cartulari de Sant Cugat
  • Com a Parròquia la notícia més antiga ens la dóna un document de l’any 1040, en el qual el bisbe Guislabert de Barcelona dóna a la Canònica de la Seu de Barcelona diverses esglésies, entre elles “Sancti Saturnini de Collum Sabadello”.
  • Va pertànyer a la canònica de la seu de Barcelona.
  • L’edifici és del segle XI.
  • Es va portar una reformar al segle XIII.
  • Posteriorment, als segles XVI-XVIII, es van afegir les capelles laterals i el campanar.
  • La casa rectoral, que fa costat a l’església, és un edifici construït al segle XVI.
  • L’any 1736 es va refer la façana.
  • El 1786-87 es va reconstruir el presbiteri, fent-lo més gran.
  • A principis del segle XX es va afegir una capella.
  • En aquesta església s’hi establí l’any 1977 una petita comunitat de monges cistercenques procedents de l’abadia de Vallbona de les Monges.

Sant Sadurní de Collsabadell, està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Llinars del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Pacià de Mollet del Vallès

La masia de can Pacià, és una casa pairal situada a la cantonada dels carrers de Can Pacià 7 i 11 i de Gaietà Ventalló, en el nucli antic de Mollet del Vallès.

El seu origen es remunta a la segona meitat del segle XV, quan arran de la sentència arbitral de Guadalupe, els pagesos van passar a ser propietaris de les terres que treballaven.

Originalment es coneixia com a can Plansó fins que l’any 1906 hi va anar a viure Pacià Ros Duñó, que venia de can Falguera. A partir de llavors, la casa va passar a anomenar-se can Pacià.

Cal destacar en la façana lateral un finestral esculpit gotitzant.

L’any 2013, els descendents de can Pacià van tancar la masia i actualment l’edifici acull una escola bressol, que agafa el nom de l’antiga masia de can Paciá.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé