L’Ajuntament està situat en la Plaça de l’Ajuntament, 1 a un nivell inferior del Castell de la Torre de Claramunt.
Edifici molt modificat, és de planta baixa i dos pisos, es va aprofitar alguns elements de la casa del segle XVIII.
Te un portal adovellat de punt rodó, cal destacar la inscripció de la data de 1765.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Setmana dedicada a les Esglésies i a les Ermites
L’Església de Sant Jaume esta situada en la Plaça Gran 1 de Calaf.
Us passo la seva historia:
És una església d’una sola nau, amb capelles laterals de planta quadrangular i cripta sota el presbiteri.
Té 40 metres de llargada per 12,5 metres d’amplada i gairebé 20 metres d’alçada.
Al costat dret de la nau hi ha sis altars, mentre que al costat esquerre només n’hi ha cinc, perquè una de les arcades laterals serveix de pas a una espaiosa capella, dedicada al Santíssim Sagrament.
D’estil gòtic tardà, té una marcada influència clàssica als pilars.
El campanar és el més alt de la comarca, arriba als 57 metres.
Sant Jaume de Calaf és una església de Calaf (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Cal destacar, La ruta d’escultures de pedra de Calaf.
Algunes de les escultures es el Carregador,
El puny… entre altres.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Fidel Rodríguez
Setmana dedicada a Esglésies i Ermites.
Santa Maria de Montfar és una església situada al carrer de baix del poble de Montfar, al municipi de Ribera d’Ondara.
Us passo la seva història:
Es tracta d’un edifici de planta rectangular, d’una sola nau coberta per dos trams de voltes de creueria i capçada, a llevant, per un absis semicircular, que actualment resta tapat per un envà, al qual s’obren tres nínxols.
La porta d’accés s’obre al costat esquerre de la façana sud, a partir d’un doble arc restaurat recentment. Un campanar d’espadanya de dos ulls se situa sobre la volta absidal.
Al seu interior trobem un cor situat a l’extrem de ponent de la nau i obertura de nínxols per altars als murs laterals. Destaquem el fet que tant l’exterior com l’interior d’aquesta església presenten notables remodelacions que afecten a la seva primitiva estructura, desdibuixant la seva imatge.
Els paraments interiors han estat també restaurats recentment, presenten una capa de guix policromada de colors blau i ocre i per les seves façanes exteriors utilitzen l’aparell format pel típic carreuó segarrenc, amb presència d’esquerdes en els seus murs. La teulada està disposada a doble vessant. Al seu costat hi ha el petit cementeri.
Santa Maria de Montfar és una església del poble de Montfar, al municipi de Ribera d’Ondara (Segarra) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Viquipedia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Ramon Solé
Setmana dedicada a Esglésies i Ermites
El Castell de Cabrera és dalt d’un turó en l’avinguda de Cabrera de la urbanització del Castell de Cabrera, a Cabrera d’Anoia, la seva capella de Sant Salvador forma part del conjunt d’edificis del Castell. (Anoia).
Historia:
La capella al pas del segles ha sigut molt reformada, conserva l’estil romànic, amb una sola nau coberta amb volta de canó reforçada amb arcs faixons.
Al mur lateral meridional s’obre la porta d’accés amb dos arcs de mig punt en degradació i al seu costat dret es va aixecar una de les capelles laterals de construcció més tardana.
Recull de dades: Varis
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Castell de Cabrera és dalt d’un turó en l’avinguda de Cabrera de la urbanització del Castell de Cabrera, a Cabrera d’Anoia (Anoia).
Us passo la seva historia:
És un castell construït a fi de vigilar el camí ral d’Aragó, a l’indret del congost de Capellades.
Se’n conserven restes romàniques de la muralla, al costat de la masia de can Móra i la capella de Sant Salvador.
De l’antic castell de Cabrera, posteriorment palau residencial, només se’n conserven uns panys de paret de muralla emmertelada formada de grossos carreus, perforats amb sageteres del clos que protegia la fortalesa.
L’aparell és fet amb blocs de pedra amb el predomini de les formes allargassades, només escairats i disposats en filades horitzontals estretes, lligades amb un morter de sorra i calç.
Casa dels Mora és de planta rectangular. S’aprofita el mur de l’antic castell de Cabrera. Són dos cases adossades a les quals s’hi entra a través d’un pati que les comunica mitjançant una antiga arcada que conserva l’escut dels Cardona.
A la part dreta se li adossa el pati que està situat davant l’església de Sant Salvador.
Castell de Cabrera és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
L’antic Forn de Vilanova d’Espoia esta en el carrer Major, s/n de Vilanova d’Espoia de La Torre de Claramunt.
Historia:
Edifici de planta rectangular cobert amb teulada inclinada. Es tracta d’un edifici aixecat al carrer Major, aprofitant el carreró que baixa entre aquest últim i el carrer de Baix, dins del nucli de Vilanova d’Espoia. Aquest edifici s’ha construït en mur de parament irregular, amb la part baixa de les cantonades reforçades per carreus quadrangulars més ben tallats. La façana principal es troba encarada al nord, seguint la línia del carrer Major, i s’obre amb un portal rebaixat format per dovelles de gran mida disposades horitzontalment i carreus rectangulars formant brancals.
La façana de ponent dóna actualment a la plaça Nova, i és accessible des del carreró que baixa del carrer Major a la Plaça Nova. En aquesta façana només s’ha obert una petita finestra quadrangular i una finestra balconera a nivell de primer pis. A l’extrem d’aquesta façana el mur de l’edifici s’arrodoneix i deixa intuir l’existència de l’antic forn de grans dimensions a l’interior.
Recull de dades : Mapes del Patrimoni Cultural – Diba
Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Els Corrons de Pedra de la Plaça de l’Església, 1 de Vilanova d’Espoia municipi de La Torre de Claramunt.
Els corrons foren recollits per Mn. Batlle, durant els anys de la seva estada a l’església parroquial de Sant Salvador d’Espoia.
La seva procedència era la de masies veïnes, tant d’Espoia com de la Torre de Claramunt, davant del perill que poguessin desaparèixer,
amb un total de deu corrons de pedra.
Finalment el 2011 foren col·locats com a element ornamental a la plaça de l’església i a l’entrada del Jardí.
Recull de dades: Ajuntament, Diba. i d’altres Fons.
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Creu Trencada està al costat de la carretera de la urbanització del Castell de Cabrera.
Concretament , a la vora de l’antic camí empedrat que duu al castell es conserva el basament i el fust d’una creu de terme gòtica.
Es creu que probablement va ser construïda en el segle XIV.
Degué ser mutilada amb els aldarulls de l’any 1936.
Afortunadament, es conserven algunes fotografies antigues que ens recorden el seu aspecte original.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Sant Miquel d’Orpí està situada dins del conjunt del Castell i cases d’Orpí.
Us passo la seva historia:
És difícil descriure la tipologia, ja que aquesta estructura incorpora la rectoria i l’antiga edificació romànica de l’ermita de Sant Miquel. Té planta rectangular i l’ingrés en un dels dos costats laterals llargs. La planta deu d’acabar en semicercle corresponent a l’antic absis romànic incorporat al mur.
Està coberta amb volta de canó i té capelles laterals. És de pedra, el sostre de teules i té un campanar de torre poligonal (octogonal) que acaba en barana.
L’absis romànic és un petit absis que conserva les arcuacions llombardes i la coberta amb volta de canó, amb arcs torals. A l’interior hi ha pintures d’aquest segle que imiten l’estil romànic.
Conserva les arcuacions llombardes i la coberta en volta de canó, amb arcs torals. A l’interior hi ha pintures d’aquest segle que imiten l’estil romànic.
Sant Miquel d’Orpí és una església d’Orpí (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Orpí és un municipi de la comarca de l’Anoia, amb capital a Can Bou. Es troba al sector meridional de la comarca i de la conca d’Òdena, a la vall mitjana de la riera de Carme, que discorre en direcció oest-est pel centre del territori, entre les elevacions que ací forma la serralada Prelitoral, que a banda sud arriben a 737 m d’altitud, a la serra d’Orpinell o de Feixes. Comprèn el poble d’Orpí, amb el castell, centre històric del municipi, el de Santa Càndia, actual cap administratiu, i els veïnats de Can Bou i Feixes.
Limita amb Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Carme (nord i est), amb Mediona i La Llacuna (sud) i Santa Maria de Miralles (oest). Carreteres locals comuniquen els dos pobles amb la carretera comarcal d’Igualada a Sitges i amb la local d’Igualada a Valls.
El territori és muntanyós i el clima benigne i són abundants les deus d’aigua (a Can Bou l’empresa Artés porta aigua a Igualada amb una mitjana de 850 m³ per dia); als vessants de la serra de Feixes hi ha la coneguda font Bertrana d’anomenada en tota la comarca.
A part el sector forestal, amb boscos esclarissats, hi ha unes 600 ha cultivables, amb predomini dels cereals, i també ametllers i petites restes de vinya i algunes hortes prop de la riera. L’economia és essencialment agrícola; es troba complementada per la cria de bestiar. Resten encara quatre petites indústries papereres prop de la riera de Carme i hi ha pedreres.
El poble d’Orpí es troba a 447 m d’altitud, dalt d’un roquer que domina la riba dreta de la riera de Carme, formada per l’església, la casa rectoral i un gran casal que correspon a l’antic castell i altres edificis (unes poques cases), encinglerat sobre el torrent de Morei.
El terme d’Orpí (Auripino) és esmentat el 978 com a límit dels bisbats de Vic i de Barcelona i el castell d’Orpí apareix el 987 (com a límit del de Miralles) i el 1005 (quan la vescomtessa Geriberga donà uns alous del seu terme al monestir de Sant Cugat del Vallès.
Formà part dels dominis de la casa vescomtal de Cardona, dins la baronia de la Conca d’Òdena, i la família Orpí en tingué la castlania al segle XIII.
Més endavant fou infeudat a la família Sallent (el 1461 el seu senyor Bernat Sallent fou considerat instigador de l’agressió al mercader igualadí Antoni Corner mentre oïa missa i hom intentà d’embargar-li les rendes.
El castell i terme d’Orpí fou adquirit el 1677 pel paraire Joan Serrals d’Igualada a la família Ortal de Saragossa per 9.550 lliures catalanes. Restà fins a la fi del règim senyorial en mans dels Serrals i dels seus descendents els Padró.
Es conserva una magnífica torre mestra, poligonal, al centre de les edificacions que envolten el castell, i un portal d’arc rodó que dona accés per la banda del nord.
L’església de Sant Miquel d’Orpí, que fou inicialment la capella del castell, és esmentada des del 1099; conserva de l’edificació romànica un petit absis ornamentat amb arcuacions llombardes i la coberta en volta de canó, amb arcs torals, però la resta es troba molt modificada.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Terra, aigua i racons 