Torre Moruna de Castelldefels (Baix Llobregat)

La Torre Moruna esta situada en la Plaça de Torremoruna de Castelldefels.

Us passo la seva història:
• Originàriament era una torre de guaita que, situada en un turó davant del mar, als espadats del Garraf, formava part de la línia de vigilància entre la Torre Barona i la de Sant Salvador.
• El nom que porta actualment sembla que va ser posat per un dels propietaris del sector després de la Guerra Civil Espanyola.

És una torre de defensa, aïllada, de planta circular i cos cilíndric.


Està feta amb carreus irregulars disposats en filades i coberts en gran part d’heura que no deixa veure si es conserva alguna obertura.


L’alçada conservada és inferior als 3m.


La Torre Moruna és un edifici del municipi de Castelldefels (Baix Llobregat) declarat bé cultural d’interès nacional.


Recull de Dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Can Vilaró de Montornès del Vallès (Vallès Oriental)

Can Vilaró està situada en l’avinguda de l’Onze de Setembre, 61 de Montornès del Vallès.

Historia:

  • Hi ha documents del segle XV que donen fe de l’existència de la casa.
  • Prova també que és molt antiga, el fet que a l’interior hi ha un arc d’estil àrab.
  • Des de temps molt remots, era una masia de l’heretat dels Vilaró, una família benestant amb propietats, masos i cases, a Barcelona, Granollers, Montornès i Mollet, principalment. Una pubilla de la nissaga, Paula Vilaró Font, va contraure matrimoni amb Llogari d’Argila de Quadras que va ser qui va empendre la reforma de la casa, acabada l’any 1783.
  • Des d’aleshores, can Vilaró ha estat regentada per la família Argila.
  • La finca, una de les més grans i riques del marge esquerre del riu Mogent, havia tingut 200 hectàrees. La producció agrícola, de regadiu i de secà, es combinava amb l’activitat ramadera. Havia estat una reconeguda hisenda fragmentada en diverses masoveries.
  • El rellotge del campanar va ser col·locat amb l’objectiu de marcar els torns del canvi de reg entre els arrendataris.
  • Si bé la masia sempre havia estat residència d’estiu, a partir dels anys 30 del segle XX els propietaris van optar per viure-hi permanentment, de manera que quan va esclatar la Guerra Civil, els Argila eren els únics terratinents del terme que residien a Montornès.

Gran edifici civil amb la disposició clàssica de planta quadrada de 20 x 20 m, planta baixa amb celler a la part nord, planta noble amb capella inclosa i golfes.

La casa és molt antiga, però la configuració actual data de la reforma de finals del segle XVIII. Posteriorment s’hi van anar afegint els cossos laterals.

El conjunt és una construcció en forma de “u” amb un magnífic pati central, l’antiga era. L’edifici antic i principal, amb coberta a quatre vents, presenta una façana amb un clar eix central de composició i dos laterals que són visibles a les plantes primera i segona.

La porta forana està emmarcada amb grans carreus que mostren que en origen havia estat d’arc de punt rodó amb dovelles. Amb el temps, l’arc de la porta va esdevenir escarser perquè just a sobre s’hi va construir un gran balcó amb barana de brèndoles de ferro i una coberta d’arc pla.

Maria Cinta Cantarell Aixendri 1990 / Generalitat de Catalunya

La llinda d’aquest balcó presenta la inscripció “LLOGARI ARGILA 1783”. A la planta superior hi ha una altra finestra d’arc pla, flanquejada per altres dues de més petites que formen el coronament dels eixos de composició lateral.

Maria Cinta Cantarell Aixendri 1990 / Generalitat de Catalunya

A l’altura de la primera planta, les finestres que emfasitzen els eixos laterals estan cobertes amb arcs conopials amb traceria calada d’elements vegetals. Remata la façana un curiós campanar de traçat curvilini amb dues obertures, una a sobre de l’altra.

Maria Cinta Cantarell Aixendri 1990 / Generalitat de Catalunya

 El rellotge que fa anar les campanes data de 1904 i va ser muntat per Tomàs Colomer del Portal de l’Àngel. Avui encara funciona. Les golfes conserven l’embigat original de fusta, instal·lat l’any 1783.

Annexes a la masia, s’hi troba una ala esquerra, d’estil colonial, i una ala dreta d’estil neogòtic, amb els finestrals característics respectius. Aquesta darrera compta amb un pati interior de planta quadrada i perímetre cobert, una mena de claustre amb una font al mig. Hi ha una font, la de Sant Antoni, al pati de l’era, que oferia i ofereix al mas, encara avui, aigua corrent provinent d’una mina.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: KuanUm – Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Creueta de Navarcles (Bages)

La Creueta  està situada en el carrer de la Creueta, a la cruïlla amb l’Avinguda de la Generalitat de Navarcles.

Historia:

  • En aquest indret hi havia una creu de terme.
  • Durant la Guerra Civil de 1936 fou destruïda
  • I, en substitució, l’any 1956 s’hi col·locà la creu actual.
  • Situada a la sortida de Navarcles, tradicionalment la Creueta era un dels llocs de passeig on les parelles i els joves s’hi anaven a fer fotos.

Creu de terme clavada sobre una base de pedra. La base té una forma més o menys piramidal i està feta amb còdols. Al damunt hi ha una senzilla creu de ferro, amb els braços acabats en forma de cor invertit que recorda la flor de lis.

Com a complement ornamental té dues agulles encreuades en forma de “X” guarnits amb elements de forja, tot creant un efecte d’arèola ornamental. La creu té una alçada de 2,92 m; 1,60 sense la base de pedra.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont de l’Aigua de Girona

El Pont de l’Aigua es situa sobre el riu Ter, en la carretera de Palamós municipi de Girona.

Us passo la seva historia:

  • Els primers vestigis són romans i al segle xiv es començà l’original, obra d’en Pere Ça Coma i que es clogué al segle xv, era de 10 ulls i tenia una plataforma en punta de diamant al tercer ull.
  • Després de moltes vicissituds de riuades i setges (ja que la història del barri ha anat lligada a la de Girona) durant la retirada, a la Guerra Civil, fou volat i reformat més tard per les milícies franquistes, creant l’actual pont.
  • El 1926 s’inaugurava la línia del tramvia de Banyoles i que passava del Pont.
Miquel Ferrer i Lopez – 1988 / Generalitat de Catalunya

És un pont de 8 ulls d’arcs de punt rodó i que dona nom al barri. De caràcter monumental per les pilones, dues a banda i banda del pont, amb làpides commemoratives de la guerra civil a favor dels nacionals.

Miquel Ferrer i Lopez – 1988 / Generalitat de Catalunya

En el tram més proper a Sarrià, el pont puja en un pendent suau en els dos primers trams, per baixar al darrer en un pendent més pronunciat.

Així, el pont consta de 3 parts caracteritzades per trossos massissos amb relleus al·lusius. La barana és de pilonets rodons amb motlluretes de mitja canya, seriats, amb passamà massís al damunt. El pont és damunt el Ter, i té el terra de quitrà que salta, deixant a la vista els carreus antics i les guies del tren de Banyoles.

El pont de l’Aigua és un pont fluvial del municipi de Girona que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Pont vell de Sallent (Bages)

El Pont Vell a l’entrada del poble sobre el riu Llobregat de Sallent.

Albert Benet i Clarà – 1982 / Generalitat de Catalunya
Albert Benet i Clarà – 1982 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • En el segle XIV amb un privilegi del rei Alfons el Benigne del 1333 es construí un pont en el mateix lloc on s’aixeca l’actual pont vell.
  • El pont medieval fou trencat per una riuada el 24 de gener de 1747.
  • La Real Audiencia del Principat encarregà a Ignasi Castells de Manresa la redacció dels plànols d’un nou pont que es començà el 1749.
  • El 1886 s’eixamplà amb unes voreres per a vianants.
  • El 1939 s’intentà volar-lo, però només restà afectada una arcada.

És un pont construït a mitjan segle XVIII de cinc arcs, amb una lleugera curvatura, més pronunciada als inicis.

Està fet de pedra tallada.

Els pilars estan protegits per trencaaigües.

A finals del segle XIX s’amplià construint unes voreres sobre unes bigues de ferro que travessen el pont perpendicularment i sobresurten per ambdós costats.

Joan Tous i Casals – 1957 / Generalitat de Catalunya
Joan Tous i Casals – 1957 / Generalitat de Catalunya

Després de la Guerra Civil es va reparar una arcada que havia resultat parcialment destruïda.

Aquestes voreres han estat reparades aquest any 1982.

El Pont Vell és una obra del municipi de Sallent (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Pont de Cabrianes de Sallent (Bages)

El Pont de Cabrianes està sobre el riu Llobregat, al mas Soler de Cabrianes de Sallent.

L’altre costat de la llera del Llobregat es municipi de Sant Fruitós del Bages.

Us passo la seva historia:

  • En aquest lloc ja existia un pont a finals del segle XI, del qual només en resten alguns vestigis.
  • Aquest pont sembla que es refeu arran del privilegi de pontatge que el rei Ferran concedí a la ciutat de Manresa per la reparació de ponts en 1509.
  • Destruït l’any 1939, durant la guerra civil.

Actualment solament es conserven una arcada i un pilar.

Malgrat ser construït en el segle XVI, fou reformat el segle passat al fer-hi passar la carretera de Manresa a Artés; d’aquesta manera prengué una forma totalment plana a diferència d’abans que era corbada.

L’aparell és de carreus ben tallats de pedra i calç.

Benet i Clarà, Albert – 1985 / Generalitat de Catalunya

Era de 9 arcs però actualment només resta un arc sencer amb 2 arcons i les restes d’hilars.

Benet i Clarà, Albert – 1985 / Generalitat de Catalunya

El Pont de Cabrianes és una obra del municipi de Sallent inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pont sobre el Llobregat de Monistrol de Montserrat (Bages)

El Pont sobre el Llobregat passa la carretera BP-1121 en Monistrol de Montserrat.

Us passo la seva història:

  • El pont fou bastit el 1317 per disposició de Bernat Esquerrer, prior del monestir de Montserrat, a fi de facilitar els pelegrinatges al santuari.
  • Zamora al segle XVIII diu que fou transformat per no aguantar el tràfec de carruatges.
  • El pont va ser restaurat després dels desperfectes soferts durant la guerra civil.

El pont de Monistrol fou bastit sobre el riu Llobregat per unir les dues bandes del poble.

El pont, aplanat i format per quatre arcs de mig punt (un d’ells tapiat) que descansen sobre pilars amb tallamars, ha estat eixamplat en superfície per permetre el tràfic rodat.

Els arcs centrals foren reedificats després de la Guerra Civil amb arcs de mig punt amb la rosca formada amb pedres ben escairades.

El Pont sobre el Llobregat és una obra gòtica de Monistrol de Montserrat (Bages) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

L’ermita de Sant Felip Neri de les Ferreres de Rellinars (Vallès Occidental)

L’ermita de Sant Felip Neri de les Ferreres està a tocar de la Masia les Ferreres de Rellinars.

Us passo la seva historia:

  • La data que apareix a la llinda (1660), marca l’antiguitat.
  • Després de la guerra civil, mentre es recuperava i restaurava la parròquia del poble, se celebraven actes litúrgics.

És un edifici de planta rectangular i capçalera semicircular, amb coberta a dues vessants de teules àrabs amb el carener perpendicular a la façana principal. Tot al voltant, incipient voladís amb sanefes decoratives que a la façana principal, més pronunciat, es troba trencat al bell mig on s’aixeca un campanar d’espadanya d’una sola obertura i acabat en un coronament triangular, amb teuladet a dues aigües. Els murs són de paredat molt ben disposat i la façana principal, tota arrebossada, desenvolupa un tractament simulant carreus.

Hi ha pintures murals que encara s’hi conserven. Aquestes pintures murals dels voltants del 1811 descriuen la preparació de la batalla del Bruc i la resistència als francesos des de Manresa i sembla que foren pintades per un monjo cartoixà escapat de la confraria de Montalegre.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

La porta és rectangular, emmarcada per grans pedres als brancals i llinda d’una sola peça. Cap a l’intradós de la porta hi ha una motllura arrodonida. Per la part exterior presenta un guardapols motllurat que acaba amb elements de forma piramidal.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

Sant Felip Neri és una capella del municipi de Rellinars (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem una ullada fora de Catalunya : Trinxeres de la guerra civil, en Villamalur de Castelló de la Plana

Les Trinxeres de la guerra civil, en la Serra d’Espadà en Villamalur de Castelló de la Plana.

Complex de trinxeres, ben conservat, amb nombrosos corredors i nius d’ametralladores,

Aquesta foto podem veure uns trossos de cuiro que em trobat, de lo que pensem que era el cinturó d’algun soldat o alguna corretja per carregar el fusell.

Està en una zona amb una gran riquesa forestal i unes espectaculars vistes.

Text i Fotografies : Jordi Mig

Sant Sadurní de Callús -església nova- (Bages)

L’església de Sant Sadurní de Callús està situada en el carrer de Josep Puigbó, 8 de Callús (Bages).

Us passo la seva historia :

  • A finals del segle XIX s’anaren instal•lant a la vora del riu Cardener una sèrie d’indústries tèxtils que eren pol d’atracció de població; així es configurà un nou poble a la plana que quedava allunyat de l’església parroquial ( l’esglesia vella) situada dalt d’un turó prop del castell de Callús.
  • Es diu que els bisbe Muñoz Izquierdo, que estigué al davant de la diòcesi de Vic entre el 1916 i 1927, ordenà la construcció d’una nova església al lloc on vivia la gent.
  • El 21 de novembre de 1926 fou col•locada la primera pedra.
  • Però no fou beneïda fins al 10 d’agost de 1940 pel bisbe Perelló.
  • El campanar actual fou inaugurat el 9 de setembre de 1951, en substitució d’un altre anterior, enderrocat durant la guerra civil.

És una església amb una planta de tres naus, una central i dues laterals més baixes i estretes que la central.

El sostre d’aquesta està coberta amb volta de totxo, reforçada per uns arcs faixons que condueixen el pes cap a uns pilars (cinc per banda).

El sostre presenta llunetes i unes aparents claus de volta en funció merament decorativa.

En la part alta de la nau central, just acabada la volta, s’obren unes finestres allargades, set al cantó dret i sis a l’esquerra.

En els laterals hi ha una sèrie d’altars, definits per sis petis estreps els quals ajuden a aguantar la coberta d’aquesta part.

Mª Alba Oliveras i Rubiralta -1988 / Gerneralitat de Catalunya

L’edifici és obrat amb carreus de mides irregulars i també utilitza el totxo per flanquejar i delimitar els cantoneres de les naus i del campanar de torre.

La porta és de mig punt i a sobre presenta un arc de descàrrega; element que també es troba en les 2 finestres i el rosetó de la façana principal.

Sant Sadurní de Callús és una església del municipi de Callús (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé