Creu de Terme de Martorell

La Creu de Terme, està situada en la Plaça de la Creu de Martorell, per aquest motiu és coneguda com La Creu de la plaça de la Creu.

Us passo informació de la seva historia :

  • La primitiva creu va ser erigida l’any 1576 pel comú de Martorell, i era situada a l’entrada de la vila, al peu de la cruïlla de camins entre el Congost i el Pont del Diable, davant el portal d’en Subirats, que, a partir d’aquell moment va ser conegut com a portal de la Creu.
  • L’antiga Creu de Terme va ser destruïda el 1869.
  • El dia de sant Joan del 2000 es va fer la inauguració de les obres d’urbanització de la plaça de la Creu, hi allí es va instar-lar la reproducció actual de La Creu de Terme.

Es tracta d’una creu de pedra erigida damunt una base de dos graons, de planta circular. Al centre es disposa la columna de planta hexagonal amb un volum a la part inferior més ample.

A la part superior, s’hi encasta la magolla o capitell, també sisavat rematat per dues motllures planes i amb les cares decorades per figures de sants i/o evangelistes, entre les que s’identifica sant Isidre, canonitzat el 1622. La creu pròpiament dita és de tipologia llatina amb el braços acabats amb formes vegetals que recorden la flor de lis.

Cal dir, que la magolla o capitell és una peça recuperada que temps enrere havia format part d’altres dues creus de Martorell: la creu de l’illa Santacana, construïda l’any 1922 per Francesc Santacana i Romeu i enderrocada l’any 1936 durant la Guerra Civil, i la creu del jardí del Museu de l’Enrajolada, erigida el 1968 i enderrocada per la caiguda d’un arbre el 1988.

Els plans mostren, a l’anvers, la imatge del crucificat i, al revers, motllures nerviades.

La Creu de la plaça de la Creu és una obra del municipi de Martorell i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Pont del Diable de Martorell

El Pont del Diable està situat sobre el riu Llobregat al seu pas per Martorell, del qual ha esdevingut el seu símbol i moltes llegendes.

De fet, separa dos municipis, el de Martorell i el de Castellbisbal.

Us passo dades històriques :

  • Del monument original romà, situat a la Via Augusta i començat al segle I aC, encara se’n conserven els estreps, la base i l’arc triomfal que dóna accés per l’extrem oriental del pont, ja del segle II dC, amb dues pilastres d’ordre corinti.
  • El pont s’ha anat refent al llarg dels segles diverses vegades.
  • En destaca la reconstrucció gòtica feta el 1289 sota la direcció de Bernat Sellés, que incorporà els característics arcs ogivals desiguals.
  • Acabada la Guerra Civil, es va fer una reconstrucció fidedigne durant l’any 1963.

Cal dir, que l’arc central, el més gran dels tres, fa més de 37 metres de llum i té doble angle.

Al damunt, a la clau de volta, hi ha una petita construcció, com una caseta amb teulada de dos vessants.

Com us dic, aquests arcs van ser destruïts durant la Guerra Civil

i es van reconstruir fidelment l’any 1963 a partir del disseny gòtic.

Us preguntareu,  d’on surt es el nom del pont ? us explico que segons una  llegenda, diu… :

… Es diu que el diable el va construir per a una minyona que diàriament havia de recollir aigua en una font llunyana i que estava disposada a donar la seva ànima a canvi de no haver de fer tant d’esforç …

Llegenda o no, el pont es admirat per tothom, fotografiat  i qui no ha passat per de munt

seu?

i també, a pogut admirar el riu Llobregat de munt seu ?…

Jo, crec que si aneu sols a fer un passeig per aquest pont,  notareu que hi ha algo especial que us atraurà…i captivarà…

 

 

Recull de dades gracies a l’Ajuntament de Martorell i a altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Torre Bellesguard de Barcelona

La Torre Bellesguard  està situada en el carrer de Bellesguard, 16-20 de Barcelona.

Aquesta Torre també és coneguda pel nom de Casa Figueres.

La casa ha sigut i és de propietat privada i ha estat oberta a visites guiades des del setembre del 2013, després d’anys d’haver estat tancada al públic.

Us passo l’enllaç de la Web oficial de la Torre Bellesguard :

https://bellesguardgaudi.com/ca/

Us passo la seva historia :

  • En aquest lloc hi havia les restes de l’antiga residència reial d’estiu que l’últim rei de la dinastia catalana, Martí l’Humà, feu aixecar el 1408, i on es casà amb Margarida de Prades el 1409, l’anomenada Torre de Vallblanc.
  • Martí l’Humà la comprà el 1408 i l’havia adoptat com a cort entre els anys 1408 i 1410 amb el nom de Bellesguard.
  • L’any 1900, Maria Sagués, vídua de Jaume Figueras, va comprar la finca als hereus del bisbe Grau d’Astorga, d’aquell antic palau pràcticament no en quedava res. Antoni Gaudí va rebre l’encàrrec i començà el projecte el mateix any.
  • Durant la Guerra Civil espanyola va servir d’orfenat i el seu mobiliari fou destruït.
  • A partir de 1945, s’hi instal•là una clínica de ginecologia i obstetrícia.
  • El mes de maig del 2008 es van observar fissures a la creu que es va comprovar que estaven per tot l’edifici, requerint una intervenció que va corregir el desplaçament del pinacle i en reforçà l’estructura.
  • El 2018 la família propietària de l’edifici ho va vendre al grup Catalana Occident.

El nom bell-esguard provindria de la bella vista que el rei tenia des d’aquest indret.

Aquest origen medieval va ser usat per Gaudí com a element d’inspiració, escollint l’estil neogòtic català com a forma d’homenatge. L’arquitecte va aprofitar-ne algunes de les poques restes com parets, pati… per a construir el nou Bellesguard.

Per això, la casa té l’aparença externa d’un castell, incloent-hi els seus merlets i la torre que remata la façana.

El gran nombre de finestres demostra l’interès de Gaudí per la il•luminació natural.

Bellesguard té planta aproximadament quadrada, amb planta baixa, tres pisos i golfes. A l’angle esquerre de la façana principal i en tota l’alçada de l’edifici, sobresurt un cos també quadrangular acabat amb un gran pinacle coronat per una creu de quatre braços, element que Gaudí usà repetidament, i ornada amb ceràmica, mostrant els colors de la bandera catalana en homenatge a Martí l’Humà.

En aquest cos és on es troba la porta principal, amb arcada pe pedra i reixa de ferro. El parament exterior és fet de pedra picada.

Els mosaics dibuixats per Domènec Sugrañes juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l’edifici.

Gaudí va ser assistit per Joan Rubió i Bellver en aquest i altres edificis. El 1909 Gaudí va deixar l’obra, que va ser completada el 1917 per Domènec Sugrañes, el qual ja havia dissenyat la porta, bancs de ceràmica i mosaics de pedra natural.

Les finestres, de reminiscències gòtiques amb arcs lobulats; els merlets que envolten l’edifici damunt el nivell de la tercera planta i que formen un pas de ronda i la gran agulla que corona el cos avançat o torre.

Hi destaquen el pati de l’escala d’accés i les golfes, de maó vist.

També, cal destacar el jardí de la finca.

És una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, des del 24 de juliol de 1969.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Bellesguard i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodriguez

Edifici de L’Esplai de Santa María de Palautordera

L’Edifici de l’Esplai està situat en el carrer Dr. Robert, 1, de Santa Maria de Palautordera; el trobareu en un costat de l’Ajuntament, i davant de les antigues Escoles.

Us passo dades sobre la seva historia :

  • L’any 1923 era l’Edifici del Cercle Autonomista Republicà, amb activitats recreatives, tals com teatre, cinema o ball.
  • L’Edifici va ser construït sota la influència del noucentisme, que prengué el nom de l’entitat.
  • Després de la Guerra Civil, l’any 1939, era el Cafè España.
  • A partir de 1977 “La Caixa” se’n va fer càrrec i va restaurar l’edifici per acollir la casa de cultura i en L’Esplai per a la gent gran.

Es tracta d’un edifici aïllat de planta rectangular i coberta a dues vessants sobre encavallades i bigues de fusta. Els murs i els pilars són fets de maó i estan pintats de blanc. La façana principal té les obertures d’arc de mig punt, un portal flanquejat per dues finestres i al damunt hi ha un buit tripartit d’arc de mig punt, un portal flanquejat per dues finestres i al damunt hi ha un buit tripartit també d’arc de mig punt. El central és més alt. A la façana lateral nord hi ha dos portals més que donaven accés a l’antiga biblioteca i guarderia municipal.

Al costat hi ha un petit edifici annex de dues plantes -havia estat l’antiga biblioteca– amb la mateixa estructura. L’edifici del Centre Autonomista, juntament amb les antigues escoles i l’ajuntament són representatius de l’arquitectura del primer terç del segle XX.

L’Esplai és una obra noucentista de Santa Maria de Palautordera protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de l’Antic Hospital de la Santa Creu a Barcelona

L’Hospital  de la Santa Creu fou, entre 1401 i 1926, l’hospital general de la ciutat de Barcelona, instal·lat en un edifici gòtic del segle XV. Es va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi havia a la ciutat.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_la_Santa_Creu_de_Barcelona

La Creu que avui us presento, està situada en el pati principal l’Antic Hospital de la Santa Creu a Barcelona, podeu accedir per els carrer  del Hospital, i el carrer del Carme.

Es sap que es molt antiga, es va refer la creu que estava en mal estat gràcies a la intervenció de l’escultor Bernat Vilar, durant l’any 1691.

Aquesta Creu, es semblant a una Creu de Terme, s’aixeca sobre una columna salomònica de marbre rosat i blanc, a dos nivells apreciem dues corones.

En la Creu, una cara hi ha Jesucrist crucificat i l’altra cara, possiblement representa la verge dreta, sense el nen Jesús.

Cal dir, que durant la Guerra Civil va ser feta malbé,  el 29 de juliol de 1939 va ser recuperada amb un actes molt solemne.

Sempre aquesta creu ha sigut molt característica en aquest Hospital que li donava el nom.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia, propi i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Refugi antiaeri de Parets del Vallès

El Refugi antiaeri esta situat en l’Avda. Catalunya, 201 de Parets del Vallès, és un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil Espanyola .

Aquest Refugi, està  just davant l’escola municipal Lluís Piquer, va ser construït l’any 1938 en terrenys de la masia Can Pau Moragues, en les feixes de la casa i va ser construït per la gent del poble, era una gran sala circular amb volta de maons que disposava de 3 entrades amb un passadís a cadascuna d’elles,  era el més gran de Parets.

Aquest refugi estava comunicat amb un de més petit que hi havia a uns 100 metres, en terrenys de Can Corder. Un altre refugi es va construir en terrenys de la masia Can Serra a l’altura de l’actual carrer Empordà.

El refugi va ser construït pel veïnat de Parets del Vallès, sota les ordres de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya local i va servir per a protegir als paretans dels possibles bombardejos que en aquells moments afectaven el Baix Vallès, especialment de les bombes caigudes a les ciutats veïnes de Mollet del Vallès i Granollers.

Les obres es van iniciar l’abril de 1938 i es van acabar a finals de setembre del mateix any, les despeses ocasionades per a la seva construcció es van sufragar principalment amb donatius de la gent del poble. En total es varen recaptar 15.617 pessetes i l’ajuntament va aportar 5.230,90 pessetes en total el refugi va costar 20.937,90 pessetes.

L’any 2011 l’ajuntament va decidir reconstruir el refugi, ja que es trobava en bon estat, però per interessos urbanístics es va decidir d’enfonsar i només deixar per a la memòria una de les tres entrades, que va ser rehabilitada i adequada com a monument de la guerra civil.

El refugi antiaeri de Parets és una obra inclosa en el Pla especial de Protecció de Patrimoni i Catàleg de Parets del 2011.

 

Recull de dades : Ajuntament de Parets del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Genís de l’Ametlla del Vallès

 

L’Església de Sant Genís, esta situada en la plaça de l’Església de L’Ametlla del Vallés.

Us passo un resum de la seva llarga historia :

  • A l’inici del segle Xè Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Gifré el Pilós i de Guinidilda, comandava la senyoria de L’Ametlla.
  • L’any 906 va fou present en un Sínode celebrat a Barcelona presidit per l’Arquebisbe Arnust de   Emma a través dels seus representants demanà a favor seu la confirmació de l’església de Sant Genís, situada a la població de L’Ametlla (aleshores anomenada Amigdala).
  • És, però, l’any 932 quan neix oficialment la parròquia. El bisbe Teodoric consagra solemnement l’església i la dedica al màrtir Sant Genís de Roma.
  • Durant el segle XIIè quan es va remodelar i ampliar el temple primitiu que fou de bell nou consagrat per l’arquebisbe de Tarragona Sant Oleguer  l’any 1123.  D’aquella primitiva església romànica només en queda un pany de mur, situat a la cara sud de l’edifici actual, amb dues finestres de doble esqueixada amb arcs de mig punt.
  • Al 1679 per iniciativa del rector mossèn Joan Sanmartí començà la construcció del nou temple que s’edificà sobre l’antiga església.
  • Al costat sud-est de la façana s’aixecà una torre quadricular com a campanar, obres que duraran fins l’any 1692, per bé que més endavant se n’incrementà l’alçada. De la mateixa  època és la Rectoria, adossada a la cara posterior  del temple parroquial.
  • Al juliol de 1936, temps de revoltes i de crema d’esglésies, una hàbil maniobra de l’Ajuntament evità que el temple fos incendiat per part d’un escamot revolucionari foraster, al·legant que ja s’havia destinat l’edifici al Sindicat Agrícola de Rabassaires. Malgrat tot, van destrossar les imatges i els ornaments de l’església. També van derruir l’altar major amb el seu valuós retaule, una veritable escultura artística d’estil neoclàssic.
  • Acabada la Guerra Civil es féu una reforma exterior i interior del   Es va transformar l’escalinata modernista d’entrada al temple i es modificà l’estructura del campanar.
  • A la portada dues pilastres sostenen un arquitrau.  El fris  és decorat  amb motius florals i una cornisa senzilla. El cos superior  té una fornacina coronada amb una bola que encabeix les escultures de Sant Genís de Roma i de Sant Genís d’Arlès. Més amunt hi ha un ull de bou que proporciona il·luminació al cor.
  • Al 1943 es decorà l’absis amb unes magnífiques pintures murals, amb les imatges sobreposades dels Patrons de la Parròquia: Sant Genís de Roma i Sant Genís d’Arlès.

Per a mes dades sobre l’Església Parroquial de Sant Genís, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gen%C3%ADs_de_l%27Ametlla

i a :

http://santgenis.org/

La Rectoria, està situada darrera de l’església.

L’Església de Sant Genís de l’Ametlla està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de l’Historia : Blog de la Parròquia de Sant Genís

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Fàbrica Isidre Comas de Granollers

El lloc on estava ubicada La Fàbrica Isidre Comas, era en l’espai dels carrers actuals de carrer de Sant Jaume, 60 , carrer d’ Anníbal , carrer Molí, carrer de Menéndez Pelayo, carrer Princesa i carrer Fontanella de Granollers.

La Fàbrica Comas, va ser coneguda com Ca l’Isidro,  va dedicar-se fins a l’any 1967 a la indústria tèxtil, estava situada al voltant del nucli històric, seguint la tendència de la indústria tèxtil del segle passat, situada en aquell temps, en el nucli exterior de Granollers.

Aviat però, aquesta indústria, degut al creixement urbà, quedà inclosa al primer eixample.

Us dono informació d’aquesta important empresa a la llarg de la seva historia :

  • La firma Buenaventura e Isidro Comas apareix l’any 1890 amb 40 telers.
  • L’edifici, però, no es basteix fins a l’any 1899.
  • Elaborà principalment cotó, i, l’any 1919, ja hi havia 168 telers mecànics en una secció de tintoreria.
  • Durant la Guerra Civil, l’empresa es col•lectivitza, seguint la mateixa dinàmica que la resta de fàbriques de Granollers i de tot el país.
  • L’any 1937, dos dels fills de Bonaventura Comas, Peret i Ventura, són assassinats. Quan acaba la guerra, una part de la gestió de la fàbrica passa a ser de Josep Comas, l’únic fill viu de Bonaventura Comas, que també és conegut com a Pepet o Pepitu Co-mas.
  • Després de la Guerra Civil, la indústria experimenta un nou creixement. Hilados y Tejidos Comas SA és una de les principals empreses tèxtils de Granollers i una de les dues fàbriques granollerines que fan el cicle complet de fabricació tèxtil.

Era un edifici industrial de planta i pis cobert a dues vessants, en un espai quadrangular, amb dues façanes: una al carrer St. Jaume, l’altre a l’interior. La façana exterior està composta per una successió lineal de finestres que, al plànol original, són obertures el•líptiques, però que ara presenten el mar pla. La porta d’accés està rematada per un gran frontó d’estil clàssic.

L’enderrocament  i construcció d’un edifici de protecció oficial entre els carrers Annibal i Molí, amb un pàrquing públic i la corresponent plaça de Can Comas, anomenada actualment Jardins de Salvador Casanova i a la part sud de l’antiga fabrica blocs de pisos amb el seu corresponent pàrquing privat.

De la gran fàbrica tèxtil només es conserva la xemeneia 

i la portalada de l’entrada al recinte tèxtil.

La Fàbrica Isidre Comas és una obra eclèctica de Granollers  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cinema Esbarjo de Cardedeu

El Cinema Esbarjo està situat en el carrer Lluís Llibre, núm. 27 de Cardedeu , part adossat a la Rectoria per l’oest.

La façana és obra de l’arquitecte Joaquim Raspall. Es va inaugurar l’any 1933 i des d’aleshores s’hi ha anat alternant teatre i cinema. És propietat de la parròquia.

Des de 2008 i a partir d’una iniciativa ciutadana es va crear un conveni entre la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Cardedeu i l’empresa dels cinemes Verdi per fer-hi projeccions a l’estil dels d’aquests cinemes de Barcelona.

Cos de platea i cos d’escenari sobre aixecat, tots dos de planta rectangular i amb cobertes a dues vessants. El cos lateral està alineat al carrer i està compost per una coberta plana i la planta rectangular. El cos davanter té una menor alçada amb la coberta plana i la planta rectangular. Estructura de la nau de platea formada amb encavallades i corretges de fusta sota coberta de fibrociment a dues vessants. Façana principal composta en dos plans paral·lels a diferent alçada. Les pilastres del parament més alt es coronen amb quadre hídries en forma d’estrella de set puntes. El timpà del parament més baix acull el relleu d’una orla que emmarca la figura d’un Sagrat Cor de Jesús.

Veiem la seva historia :

  • El 29 de gener de 1933, el rector de Cardedeu, mossèn Lluís Puig va distribuir per la vila un fulletó demanant als habitants del poble la col·laboració per a la construcció d’un “Esbarjo infantil per instruir, recreant el vostres fills, educant-los i moralitzant-los”.
  • Anteriorment l’arquitecte Raspall havia redactat un projecte l’abril de 1932 anomenat “Cobertizo para Patronato Católico” el qual contemplava exclusivament el que és actualment la nau de la sala de platea sense l’atri d’entrada i el cos de serveis triangular, actualment alineat al carrer de Cervantes.
  • Aquest projecte va servir per demanar la llicència d’obres el 25 de setembre de 1933, es va construir immediatament i després d’encarregar les obres al constructor Adolf Agustí.
  • El nou equipament va ser inaugurat el maig de 1934 com a cinema infantil i més tard com a teatre.
  • Durant la Guerra Civil (1936-1939) va ser utilitzat com a escola pública, ja que va ser confiscat.
  • El 1975 fou restaurat i condicionat interiorment per a cinema i teatre.

Las Activitats que organitza son :

– Programació de cinema municipal en V.O.S.

– Altres activitats vinculades al cinema

– Activitats escolars

– Espai d’assaig de grups amateurs locals

– Festival de cinema de fantàstic i de terror organitzat per      l’Associació Cultural El Cardot

Pocs Cinemes han sobreviscut en pobles i poblacions no massa grans… a les noves tecnologies actuals en aquestes últimes dècades.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Col•legi de la Immaculada de les Escoles Pies de El Masnou

El Col•legi de la Immaculada de les Escoles Pies, està situat en el carrer de Jaume I, 1-5 de El Masnou.

Us passo la seva història com a centre educatiu a El Masnou :

  • Fou construït en el primer quart del segle XX.
  • Durant la Guerra Civil s’adequà a nous usos fent-hi un hospital on hi havia la capella.
  • L’any 1940 es va fundar l’associació de les antigues alumnes.
  • A partir de l’any 1945 es va reconstruir.
  • L’any 1966, Pere-Jordi Bassegoda hi dissenyà una ampliació amb noves aules.

Edifici escolar d’un sol volum de planta rectangular i forma de cub. Està compost de planta baixa, tres pisos i terrat pla utilitzat com a zona recreativa per l’alumnat del col·legi. L’alçada de les plantes va minvant a mida que pugen els pisos. El parament de la façana és llis i sobri, només destaca el fris amb una sèrie de motius circulars amb quadrilòbuls a dins.

La distribució d’espais de l’interior es resol amb un pati central porxat amb arcades. Totes les finestres i la porta d’accés són d’arc de mig punt. Els jardins i els camps d’esports són afegits posteriors.

El Col•legi de la Immaculada de les Escoles Pies està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé