Església de Sant Genís de l’Ametlla del Vallès

 

L’Església de Sant Genís, esta situada en la plaça de l’Església de L’Ametlla del Vallés.

Us passo un resum de la seva llarga historia :

  • A l’inici del segle Xè Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Gifré el Pilós i de Guinidilda, comandava la senyoria de L’Ametlla.
  • L’any 906 va fou present en un Sínode celebrat a Barcelona presidit per l’Arquebisbe Arnust de   Emma a través dels seus representants demanà a favor seu la confirmació de l’església de Sant Genís, situada a la població de L’Ametlla (aleshores anomenada Amigdala).
  • És, però, l’any 932 quan neix oficialment la parròquia. El bisbe Teodoric consagra solemnement l’església i la dedica al màrtir Sant Genís de Roma.
  • Durant el segle XIIè quan es va remodelar i ampliar el temple primitiu que fou de bell nou consagrat per l’arquebisbe de Tarragona Sant Oleguer  l’any 1123.  D’aquella primitiva església romànica només en queda un pany de mur, situat a la cara sud de l’edifici actual, amb dues finestres de doble esqueixada amb arcs de mig punt.
  • Al 1679 per iniciativa del rector mossèn Joan Sanmartí començà la construcció del nou temple que s’edificà sobre l’antiga església.
  • Al costat sud-est de la façana s’aixecà una torre quadricular com a campanar, obres que duraran fins l’any 1692, per bé que més endavant se n’incrementà l’alçada. De la mateixa  època és la Rectoria, adossada a la cara posterior  del temple parroquial.
  • Al juliol de 1936, temps de revoltes i de crema d’esglésies, una hàbil maniobra de l’Ajuntament evità que el temple fos incendiat per part d’un escamot revolucionari foraster, al·legant que ja s’havia destinat l’edifici al Sindicat Agrícola de Rabassaires. Malgrat tot, van destrossar les imatges i els ornaments de l’església. També van derruir l’altar major amb el seu valuós retaule, una veritable escultura artística d’estil neoclàssic.
  • Acabada la Guerra Civil es féu una reforma exterior i interior del   Es va transformar l’escalinata modernista d’entrada al temple i es modificà l’estructura del campanar.
  • A la portada dues pilastres sostenen un arquitrau.  El fris  és decorat  amb motius florals i una cornisa senzilla. El cos superior  té una fornacina coronada amb una bola que encabeix les escultures de Sant Genís de Roma i de Sant Genís d’Arlès. Més amunt hi ha un ull de bou que proporciona il·luminació al cor.
  • Al 1943 es decorà l’absis amb unes magnífiques pintures murals, amb les imatges sobreposades dels Patrons de la Parròquia: Sant Genís de Roma i Sant Genís d’Arlès.

Per a mes dades sobre l’Església Parroquial de Sant Genís, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gen%C3%ADs_de_l%27Ametlla

i a :

http://santgenis.org/

La Rectoria, està situada darrera de l’església.

L’Església de Sant Genís de l’Ametlla està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de l’Historia : Blog de la Parròquia de Sant Genís

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Anuncis

Fàbrica Isidre Comas de Granollers

El lloc on estava ubicada La Fàbrica Isidre Comas, era en l’espai dels carrers actuals de carrer de Sant Jaume, 60 , carrer d’ Anníbal , carrer Molí, carrer de Menéndez Pelayo, carrer Princesa i carrer Fontanella de Granollers.

La Fàbrica Comas, va ser coneguda com Ca l’Isidro,  va dedicar-se fins a l’any 1967 a la indústria tèxtil, estava situada al voltant del nucli històric, seguint la tendència de la indústria tèxtil del segle passat, situada en aquell temps, en el nucli exterior de Granollers.

Aviat però, aquesta indústria, degut al creixement urbà, quedà inclosa al primer eixample.

Us dono informació d’aquesta important empresa a la llarg de la seva historia :

  • La firma Buenaventura e Isidro Comas apareix l’any 1890 amb 40 telers.
  • L’edifici, però, no es basteix fins a l’any 1899.
  • Elaborà principalment cotó, i, l’any 1919, ja hi havia 168 telers mecànics en una secció de tintoreria.
  • Durant la Guerra Civil, l’empresa es col•lectivitza, seguint la mateixa dinàmica que la resta de fàbriques de Granollers i de tot el país.
  • L’any 1937, dos dels fills de Bonaventura Comas, Peret i Ventura, són assassinats. Quan acaba la guerra, una part de la gestió de la fàbrica passa a ser de Josep Comas, l’únic fill viu de Bonaventura Comas, que també és conegut com a Pepet o Pepitu Co-mas.
  • Després de la Guerra Civil, la indústria experimenta un nou creixement. Hilados y Tejidos Comas SA és una de les principals empreses tèxtils de Granollers i una de les dues fàbriques granollerines que fan el cicle complet de fabricació tèxtil.

Era un edifici industrial de planta i pis cobert a dues vessants, en un espai quadrangular, amb dues façanes: una al carrer St. Jaume, l’altre a l’interior. La façana exterior està composta per una successió lineal de finestres que, al plànol original, són obertures el•líptiques, però que ara presenten el mar pla. La porta d’accés està rematada per un gran frontó d’estil clàssic.

L’enderrocament  i construcció d’un edifici de protecció oficial entre els carrers Annibal i Molí, amb un pàrquing públic i la corresponent plaça de Can Comas, anomenada actualment Jardins de Salvador Casanova i a la part sud de l’antiga fabrica blocs de pisos amb el seu corresponent pàrquing privat.

De la gran fàbrica tèxtil només es conserva la xemeneia 

i la portalada de l’entrada al recinte tèxtil.

La Fàbrica Isidre Comas és una obra eclèctica de Granollers  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cinema Esbarjo de Cardedeu

El Cinema Esbarjo està situat en el carrer Lluís Llibre, núm. 27 de Cardedeu , part adossat a la Rectoria per l’oest.

La façana és obra de l’arquitecte Joaquim Raspall. Es va inaugurar l’any 1933 i des d’aleshores s’hi ha anat alternant teatre i cinema. És propietat de la parròquia.

Des de 2008 i a partir d’una iniciativa ciutadana es va crear un conveni entre la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Cardedeu i l’empresa dels cinemes Verdi per fer-hi projeccions a l’estil dels d’aquests cinemes de Barcelona.

Cos de platea i cos d’escenari sobre aixecat, tots dos de planta rectangular i amb cobertes a dues vessants. El cos lateral està alineat al carrer i està compost per una coberta plana i la planta rectangular. El cos davanter té una menor alçada amb la coberta plana i la planta rectangular. Estructura de la nau de platea formada amb encavallades i corretges de fusta sota coberta de fibrociment a dues vessants. Façana principal composta en dos plans paral·lels a diferent alçada. Les pilastres del parament més alt es coronen amb quadre hídries en forma d’estrella de set puntes. El timpà del parament més baix acull el relleu d’una orla que emmarca la figura d’un Sagrat Cor de Jesús.

Veiem la seva historia :

  • El 29 de gener de 1933, el rector de Cardedeu, mossèn Lluís Puig va distribuir per la vila un fulletó demanant als habitants del poble la col·laboració per a la construcció d’un “Esbarjo infantil per instruir, recreant el vostres fills, educant-los i moralitzant-los”.
  • Anteriorment l’arquitecte Raspall havia redactat un projecte l’abril de 1932 anomenat “Cobertizo para Patronato Católico” el qual contemplava exclusivament el que és actualment la nau de la sala de platea sense l’atri d’entrada i el cos de serveis triangular, actualment alineat al carrer de Cervantes.
  • Aquest projecte va servir per demanar la llicència d’obres el 25 de setembre de 1933, es va construir immediatament i després d’encarregar les obres al constructor Adolf Agustí.
  • El nou equipament va ser inaugurat el maig de 1934 com a cinema infantil i més tard com a teatre.
  • Durant la Guerra Civil (1936-1939) va ser utilitzat com a escola pública, ja que va ser confiscat.
  • El 1975 fou restaurat i condicionat interiorment per a cinema i teatre.

Las Activitats que organitza son :

– Programació de cinema municipal en V.O.S.

– Altres activitats vinculades al cinema

– Activitats escolars

– Espai d’assaig de grups amateurs locals

– Festival de cinema de fantàstic i de terror organitzat per      l’Associació Cultural El Cardot

Pocs Cinemes han sobreviscut en pobles i poblacions no massa grans… a les noves tecnologies actuals en aquestes últimes dècades.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Col•legi de la Immaculada de les Escoles Pies de El Masnou

El Col•legi de la Immaculada de les Escoles Pies, està situat en el carrer de Jaume I, 1-5 de El Masnou.

Us passo la seva història com a centre educatiu a El Masnou :

  • Fou construït en el primer quart del segle XX.
  • Durant la Guerra Civil s’adequà a nous usos fent-hi un hospital on hi havia la capella.
  • L’any 1940 es va fundar l’associació de les antigues alumnes.
  • A partir de l’any 1945 es va reconstruir.
  • L’any 1966, Pere-Jordi Bassegoda hi dissenyà una ampliació amb noves aules.

Edifici escolar d’un sol volum de planta rectangular i forma de cub. Està compost de planta baixa, tres pisos i terrat pla utilitzat com a zona recreativa per l’alumnat del col·legi. L’alçada de les plantes va minvant a mida que pugen els pisos. El parament de la façana és llis i sobri, només destaca el fris amb una sèrie de motius circulars amb quadrilòbuls a dins.

La distribució d’espais de l’interior es resol amb un pati central porxat amb arcades. Totes les finestres i la porta d’accés són d’arc de mig punt. Els jardins i els camps d’esports són afegits posteriors.

El Col•legi de la Immaculada de les Escoles Pies està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Casa de l’Ardiaca de Barcelona

La Casa de l’Ardiaca esta situada en el carrer de Santa Llúcia, 1, a Barcelona.

La Casa de l’Ardiaca es troba al mig del barri Gòtic de Barcelona, a tocar de la catedral de Santa Eulàlia.

L’estructura, globalment, és de caràcter gòtic flamíger, encara que els detalls esculturals continguin motius del Renaixement italià.

Us passo breument detalls de la seva historia :

La Casa de l’Ardiaca, es va edificar al voltant del segle XII,  aprofitant una part de l’antiga muralla romana de Barcelona.

A finals del segle XV el va reconstruir l’ardiaca Lluís Desplà en estil gòtic amb elements renaixentistes.

Desamortitzada en el segle XIX, va passar a mans de propietaris burgesos, que en van completar el pati en forma de claustre, segons el projecte de l’arquitecte Josep Garriga, i també van fer diverses modificacions als interiors d’acord amb els gustos de l’època.

El 1895 es va convertir en la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i d’aquesta època és la famosa bústia (*) modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner.

L’any 1919, la va adquirir l’Ajuntament de Barcelona.

Es va instal·lar l’any 1921, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, amb reformes dirigides per l’arquitecte Josep Goday.

Després dels bombardejos de la Guerra Civil (1936-1939) es van enderrocar les cases adossades a la part exterior de la muralla i es va obrir l’avinguda de la Catedral.

Entre el 1955 i el 1962 se’n van remodelar les façanes, sota la direcció de l’arquitecte Adolf Florensa

.

La reforma integral de la Casa de l’Ardiaca es va fer entre els anys 1991 i 1998, per consolidar l’edifici i millorar les condicions de treball, de consulta i de conservació de la documentació, segons el projecte dels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech.

En l’any 1895, el Col·legi d’Advocats va encarregar  a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner el disseny d’una bústia (*) per posar-la en la façana principal.

Els elements modernistes que la composen són d’un intens de simbolisme :

“Les tres orenetes asseguren la llibertat de la justícia, mentre que els procediments burocràtics, simbolitzats per la tortuga, representen els entrebancs que tot ho retarden.”

També, cal destacar la Palmera datilera de uns 25 metres d’alçada i la Font, situades en el patí de la Casa Ardiaca.

La Casa de l’Ardiaca és un edifici històric que figura com a bé cultural d’interès nacional.

 

 

Dades i historia : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei

Segons documentació, la primera església de Molins de Rei va ser construïda l’any 1209. Mes tard, va ser ampliada a començament del segle XVII. Entre els anys 1850 i 1870 es va construir en el mateix lloc, un nou temple d’estil neoclàssic, de més grandària; aquest edifici va ser enderrocat durant la guerra civil  l’any 1936.

Finalitzada la guerra, novament és va aixecar  l’església tal com la veiem avui en dia, va ser inaugurat l’any 1945.

És obra de l’arquitecte municipal Gumà Cuevas, consta d’una nau central i dues de laterals;

la decoració de la cúpula, amb 24 vitralls, igual que la interior, és obra de Santiago Padrós, que emprava el procediment de mosaics en petites tessel·les.

Des dels seus orígens, l’església de la vila ha estat sota l’advocació de Sant Miquel Arcàngel.

Podeu consultar per a mes informació a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Miquel_de_Molins_de_Rei

 

Text, Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Engràcia de Montcada i Reixac

L’actual Església de Santa Engràcia, està situada en  Pl. Església, 9 de Montcada i Reixac.

Us passo la destacada historia d’una església que ha tingut diferents aspectes :

  • De la parròquia de Santa Engràcia es troba documentació de l’any 1007 on queda ubicada en el “Monte Scatano”.
  • El 4 de maig de 1381 es realitzà una llicència per part del bisbe per a traslladar la parròquia, que era a prop del Besòs, a la nova capella de Sant Antoni i Sant Llorenç (fundada per Pere Riera).
  • El bisbe disposà que des d’aleshores s’anomenés Església Parroquial de Santa Engràcia de Montcada.
  • El 4 d’abril de 1544 es va realitzar, tal com es pot llegir en un document, l’encàrrec a un imatger, Martí Dies, del modelatge d’una imatge de Santa Engràcia pel preu de set ducats, i que seria venerada a l’altar major (actualment desapareguda).
  • Entre 1624 i 1868 fou sufragània de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes (actualment terme municipal de Cerdanyola del Vallès).
  • Després, per necessitat, s’inicià una ampliació d’estil neogòtic sota el projecte d’Enric Sagnier i Villavechia, que començà entre 1887 i 1888 i fou inaugurada el 1901.
  • Sagnier havia estat l’autor de diversos edificis més a Montcada, entre els quals la ja desapareguda “Ermita de la Mare de Déu del Turó” i acabat l’any 1928 per l’arquitecte municipal de Montcada Joan Baptista de Serra i Martínez quan Sagnier va desistir per dificultats econòmiques de recaptació de fons i diverses desavinences amb l’església.
  • L’any 1936, amb la Guerra Civil, un episodi d’anticlericalisme l’enderrocà per ésser aixecada de nou en la dècada dels anys 50.
  • La reconstrucció es va fer l’any 1942, afegint un campanar de línies racionalistes.

Horaris de Missa  – Laborables :  19:30 hores – els  dimarts, dimecres i divendres i Festius :  09:00 i 12:00 hores

rectoria

Per a mes dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Engr%C3%A0cia_de_Montcada_i_Reixac

Santa Engràcia és l´Església parroquial de Montcada i Reixac, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Arnús o “el Pinar” de Barcelona

La Casa Arnús o el Pinar, està situada en el carrer Manuel Arnús, 1-31 i la Plaça del Doctor Andreu de Barcelona, a peu del Tibidabo i al costat del Funicular, correspon al Districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Va ser construït inicialment com a habitatge unifamiliar aïllat, és un edifici de considerables dimensions envoltat per una pineda enjardinada amb paraments de rocalla.

La finca és limitada per un sòlid mur que la rodeja i la protegeix,

al qual s’adossa en un extrem, la casa destinada a porteria.

Té l’aspecte de palau-castell i disposa d’una petita capella per al culte.

Format per un cos central de planta de creu amb les quatre ales cobertes a dos vessants revestides de rajoles, i diversos cossos amb coberta plana adossats entre les ales, així com dues torres, una quadrada amb teulat piramidal i l’altra octogonal i emmerletada, rematada per una coberta cònica.

A l’interior, una noble escalinata a la dreta de l’espaiós vestíbul dóna accés a la planta superior

Aquesta casa també te la seva pròpia historia, i us la passo :

  • Aquest edifici majestuós, el va fer construir Manuel Arnús i Fortuny, metge , en el període dels anys 1852-1930.
  • Axó si, durant la guerra civil del 1936 al 1939 va acollir refugiats i després va quedar abandonat i es van malmetre tant l’interior com l’exterior.
  • Més tard va passar a mans de la comunitat religiosa Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.
  • L’any 1976 fou adquirit per la Fundació Asepeyo, que encarregà la restauració a l’arquitecte Josep M. Armengou i Vives.
  • La restauració, molt reeixida, procurant restituir l’aspecte original, s’acabà l’any 1991.

 La Finca i l’Edifici,  pot quedar il·luminat els caps de setmana.

La Casa Arnús o el Pinar, és un edifici modernista d’Enric Sagnier i Villavecchia protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de Barcelona.

La Casa Arnús o el Pinar, a  principis del Segle              passat…

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa – Castell de Rosanes de La Garriga

La Casa – Castell de Rosanes és un casal fortificat de l’extrem de migjorn dins del municipi de la Garriga, situat a la dreta del riu Congost, al costat del polígon industrial de la Garriga, a prop d’un antic camp d’aviació, utilitzat durant la Guerra Civil.

Fou considerada la domus més important de la Garriga a l’edat mitjana, tant pel nivell social dels seus propietaris com per la seva construcció.

La Casa – Castell de Rosanes és una antiga domus o quadra medieval que estava formada per un conjunt d’edificis fortificats, amb mur perimetral i tancats per una porta.

Conserva una torre quadrada, murs i part d’una torre rodona.

Són entitats agràries formades per un conjunt de dependències per tal de mantenir autosuficiència, com habitacles, graners, corrals, molins, ferreries, entre altres, tot tancat per un mur formant un barri, per impedir l’accés.

Us passo un recull de dades sobre la seva historia :

  • La família Rosanes apareix documentada ja la segle X entre els conqueridors de la regió montserratina.
  • El 1123 surt anomenat el castell a l’acta de consagració de la parròquia de l’Ametlla.
  • El 1189, Ramon de Rosanes i Sança, la seva esposa, fan oblació del seu fill a la catedral de Barcelona per tal que fos clergue o canonge.
  • És un casal fortificat documentat el 1217.
  • El 1256, Bernat de Rosanes i la seva muller Elisenda apareixen en un document relatiu a uns béns que posseïen a València.
  • A partir del segle XIV, les notícies estan referides a la família Torruella («Turricella»), entroncada amb el llinatge dels Rosanes.
  • El 1357 el castell de Rosanes va ser declarat Carrer de Barcelona. Els germans Pericó i Sibil·la Marc i de Llacera van ser propietaris del castell de Rosanes,
  • El 1394 trobem Sibil·la, ja vídua, compartint la senyoria de Rosanes amb el seu nebot Galceran, fill de Pericó.
  • El 1404, un Duc de Rosanes va ser governador de Sardenya.
  • El 1463, Roger de Rosanes, amb Pere de Bell-lloc i Pere de Torrelles van dirigir l’exèrcit de La Generalitat assetjant el castell de La Roca, pres per les forces reialistes durant la segona guerra remença.
  • El 1594 amb Elisabet de Rosanes s’extingí el llinatge dels Rosanes i el castell de Rosanes passà als Masdovelles, antecessors del marquesos d’Alfarràs.
  • Els fogatges dels segles XIV, XV i XVI no acostumen a esmentar la casa de Rosanes. Això fa pensar que aquest casal era considerat com una entitat lliure de qualsevol gravamen fiscal.
  • A partir de principis del segle XX els masovers són la família Girbau.
  • L’actual propietari és Josep Girbau Marquès.

La Casa – Castell de Rosanes, és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Racó de Margarida Xirgu i Subirà a Molins de Rei

Margarida Xirgu va ser una gran actriu catalana nascuda a Molins de Rei el 18 de juliol de 1888 i morta a Montevideo, Uruguai, el 25 d’abril de 1969.

Va representar nombroses obres de teatre i també va treballar en cinema.

Va debutar en el teatre el 1902 i el 1911 ja va fundar la seva pròpia companyia de teatre i el 1913 començà la seva carrera internacional, que la portà a l’Argentina, Uruguai i Xile.

El 1936, any de l’inici de la Guerra Civil, començà una gira per Amèrica del Sud amb obres de Lorca. L’esclat de la guerra i la posterior dictadura espanyola van fer que es quedés a l’exili fins al dia de la seva mort.

L’any 1980 se li va retre un homenatge en forma de monument, prop de la casa on va néixer.

Es tracta d’una escultura de pedra vermella, procedent del desaparegut pont de Carles III, amb el bust de l’actriu de terra cuita, obra de l’artista Carme Rodón Badia, amb l’entorn enjardinat.

L’any 1990 se li va fer un nou homenatge amb motiu del trasllat de les seves despulles de Montevideo al cementiri de Molins de Rei.

 

Recull de dades : Ajuntament de Molins de Rei

Fotografies : Ramon Solé