Creu de Terme de Sant Esteve de Sesrovires (Baix Llobregat)

La Creu de Terme esta en un costat en el camí del cementiri o de Can Prats, de Sant Esteve de Sesrovires.

És una creu de ferro forjat composta per dos braços de secció quadrada rematats amb doble vora i decorats senzillament amb quatre peces de ferro recolzades sobre els quatre espais definits per l’intersecció perpendicular dels dos braços.

Aquesta està col·locada sobre un fust de pedra calcària quadrangular o prismàtica, feta de maçoneria amb arrebossat, la qual es sobreposa a una columna de secció quadrada feta de carreus de pedra.

Finalment, el conjunt descansa sobre una base de pedra de planta quadrada composta de tres nivells o graons de diferent alçada.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

La Creu de Terme esta a la dreta de la carretera que puja al Castell de Sant Martí Sarroca.

Imma Mestres, Josep Font i Àlex Asensió – 2006 / Generalitat de Catalunya

Història:

  • Aquesta creu, moderna, substitueix una altra creu de ferro que estava situada prop el castell i que va ser destruïda durant la guerra civil.
  • La base de suport de pedra motllurada probablement és un element aprofitat procedent d’una altra construcció.

Creu de planxa de ferro que resta encastada dins una base de pedra. La creu, pròpiament dita, és molt senzilla, del tipus llatí, amb els braços rectes acabats en punta de fletxa i els angles de la creuera remarcats amb expansions punxegudes que configuren un quadrat central. La superfície de la planxa és llisa. El braç inferior, a través d’un eix vertical cilíndric, s’encasta dins la base de suport la qual descansa damunt una socalada, de pedra, de tres graons.

La base de suport és un volum profusament decorat treballat amb relleus de cargolades fulles d’acant que surten de la part inferior i s’enfilen per la superfície per acabar en un tram estriat remat per un coronament de sanefa de formes vegetals esquemàtiques. Els acants s’agrupen de dos en dos i, entre cada parella, es disposen rostres grotescs de personatges masculins, adults, amb els ulls i la boca oberts.T MARTÍ.

La Creu de Terme de Sant Martí Sarroca és una creu de terme del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de terme de l’Estany (Moianès)

La Creu de terme de l’Estany està situada a peu de la Ctra. Moià – l’Estany, C-59, km 45, 1 km abans monestir .

Us passo la seva historia:

  • La creu de pedra es pot datar cap al segle XIV. Possiblement s’enlairà per iniciativa de l’abadia de Santa Maria de l’Estany.
  • Aparentment marcava el límit de terme en el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès, a través del Lluçanès i de Moià i que vorejava el prat de l’antic estany per la vessant est de la conca d’aportació.
  • La seva disposició es devia veure afectada per les obres de construcció de la carretera adjacent, que es van dur a terme entre 1882 i 1904.
  • L’any 1954 fou restaurada pel doctor Josep Maria Vilardell, segons testimonia una placa de pedra col•locada damunt la plataforma, al costat oest, a la vora de la carretera.
  • Una tradició ens explica que aquesta creu assenyala el lloc on la imatge de la Mare de Déu de l’Estany es feu tan feixuga que va ser impossible d’avançar més endavant quan s’intentava de traslladar-la perquè no quedés abandonada amb motiu del saqueig públic del qual va ser objecte el monestir , davant el miracle, la imatge de la Verge fou retornada al seu lloc original.
Josep Salvany i Blanch / Viquipèdia.

La creu de terme es troba a ran de la carretera que va de Moià a l’Estany en el que avui hi ha el Raval del Prat.

És al costat d’una antiga ruta de transhumància, en una plataforma elevada respecte del nivell de la carretera.

Consta d’un basament esglaonat de planta circular, amb quatre nivells decreixents en alçada.

Damunt d’aquest s’assenta el pilar monolític de planta octogonal, d’uns 2,5 m d’alçada, que sosté el capitell i la creu.

DGPC

El capitell és un cub amb rostres representats als quatre angles inferiors.

Les seves cares nord i sud semblen llises, mentre que a els cares est i oest s’hi intueixen una mena d’ones d’aigua que podrien correspondre a l’escut de l’Estany.

Damunt seu hi ha la creu amb representacions esculpides de Crist crucificat i de la Mare de Déu en cares oposades.

La creu de pedra de l’Estany protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de la Santa Missió de Sant Pere de Ribes (Garraf)

La Creu de la Santa Missió esta situada al final del carrer de l’Agricultura en l’entrada al camí que porta a l’ermita de Sant Pau, al nucli de les Parellades de Sant Pere de Ribes.

També és coneguda com a la Creu de les missions.

És una creu grega coronada, amb acanaladures i terminacions arrodonides. Queda suportada per un capitell esculpit i un fust cilíndric. Està fixada sobre una base circular on hi ha inscrit “SANTA MISION AÑO 1942”.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Castell de Puig de la Creu de Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

El Puig de la Creu és una muntanya de 668 metres a cavall dels municipis de Castellar del Vallès i de Sentmenat, a la comarca del Vallès Occidental.

A la part més alta del puig hi ha l’església romànica de Santa Maria del Puig de la Creu i el Castell.

El conjunt  va ser restaurada i transformada modernament.

Dades històriques : La Fortificació i l’Església documentada el 1130.

Es de propietat privada, no és accessible lliurament.

El Castell i l’Església està protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de Terme de Les Cabanyes (Alt Penedès)

La Creu de Terme de Les Cabanyes està situada en la unió de l’avinguda U i el carrer Cinco de Les Cabanyes.

No tenim dades de la seva construcció ni de la seva historia.

Es una creu molt senzilla ,  sols està decorada amb la Crucifixió i s’alça sobre un pedestal de munt de tres graons.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de Missions de Campins (Vallès Oriental)

La Creu de Missions de Campins està situada en el camí de Sant Guillem de Campins.

Historia:

  • Segons un document referent a la Santa Missió de Campins de l’any 1929 conservat a l’arxiu parroquial, la creu va ser construïda per commemorar la celebració de la Santa Missió a la localitat.
  • Va ser construïda en una peça de terra cedida per a la ocasió per Vicenç Planas i sufragada per subscripció popular. El mossèn Celestí Castany li va encarregar el projecte a Josep Fernandez, i fou executada pel mestre d’obres Josep Sivina de Sant Celoni, amb el treball de forja del manyà Josep Planas.
  • Va ser beneïda el 27 de gener de 1929 pel canonge Gaspar Vilarrubias, davant la presència de nombroses autoritats, tal com ho testimonia la premsa escrita de l’època (La Vanguardia, 29 de gener de 1929).
  • També es coneix com la creu de Sant Guillem.

Creu de base circular, des d’on arrenquen vuit contraforts que s’uneixen formant un pilar acabat en forma cònica. D’aquesta part en sobresurten pedres tallades a mode de mènsula; des de les superiors arrenca una estructura de forja sinuosa, coronada amb una creu.

Entre les mènsules hi ha tres plaques de marbre on hi consta: “CRUZ EREGIDA EN RECUERDO DE LA MISION DE CAMPINS DE 1929. BENDECIDA EN 27 DE ENERO DE 1929”, “RECUERDO DE LA SANTA MISION PREDICADA EN S. JUAN DE CAMPINS. ABRIL DE 1944” i “RECORDANÇA DE LA SANTA MISSIÓ DE CAMPINS 1957” . L’estructura és feta de pedra irregular lligada amb morter.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de terme de Sant Celoni (Vallès Oriental)

La Creu de terme està situada en una  cruïlla del carrer Major amb la carretera Vella.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta creu de terme era coneguda a Sant Celoni amb el nom de Creu Coberta. Es va fer malbé i la van arreglar.
  • L’any 1870 fou portada al cementiri vell, en temps de la Segona República, va ser desmuntada i enterrada allà mateix.
  • Descoberta novament l’any 1956, fou col•locada prop de la capella de Sant Ponç. Segons deia mossèn Figueras en unes notes, al sòcol primitiu hi tenia una inscripció inintel•ligible que ha desaparegut.
  • La creu actual, de 1998, és una reproducció de l’original gòtica del segle XVI, que es conserva a la Rectoria Vella, i és feta amb pedra de Girona.
Montserrat Viador i Crous – 1982 / Generalitat de Catalunya

És una creu de terme a l’entrada del poble. Originàriament col·locada damunt d’un pedestal o sòcol posat damunt de tres graons, consta d’una columna acabada amb un capitell i una creu. El sòcol i els tres graons eren fets antigament de pedra grossa col·locada una al costat de l’altra.

Al capitell, que és petit, hi ha l’escut senyorial de la família Desbachs: unes bandes encreuades i unes petxines de pelegrí. La creu pròpiament dita està decorada per un cantó per la Mare de Déu i per l’altre la imatge del Crucificat.

La creu de terme, o Creu Coberta, és una obra de Sant Celoni (Vallès Oriental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu del castell de Subirats (Alt Penedès)

La Creu del castell de Subirats està situada davant el Santuari de Fontsanta en Subirats.

És una creu de pedra, situada davant el santuari de Fontsanta, antiga església de sant Pere del Castell, ubicat en un pla inferior al castell. Tota de pedra es desenvolupa damunt un sòcol de dos blocs quadrangulars disposats formant graons.

Al centre del graó superior arrenca la columna que enlaira la creu formada per un bloc de planta octogonal, el fust llis, també de vuit cares i perímetre més reduït, i el capitell o magolla que sosté la creu.

La magolla constitueix un prisma vuitavat motllurat en els extrems superior i inferior. Cadascuna de les cares presenta una figureta esculpida en alt relleu, probablement de sants i evangelistes, entre els que es distingeix les representacions de sant Pere i sant Sebastià.

La creu mostra els braços rectes rematats amb expansions apuntades decorades amb flors en relleu que ocupen tot el pla. A la creuera, els braços s’uneixen amb fronda decorativa treballada a manera de traceria gòtica.

Presideix la creu la imatge de la Verge amb el Nen, dempeus damunt una peanya. A banda i banda del braç longitudinal inferior s’hi disposen dues petites escultures enfrontades per l’esquena.

La Creu del castell de Subirats és una creu de terme de Subirats (Alt Penedès) declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de terme de Fals de Fonollosa (Bages)

La Creu de terme de Fals està situada en la crta. BV3012, al km 2,6, al marge del camí en el Terme de Fonollosa.

Creu de terme ubicada al punt de cruïlla de dos camins carreters que travessaven el nucli de Fals. Un d’ells era el camí ral que baixava de Calaf seguint la riera de Rajadell, i que arribats al nucli de Fals, desviava un camí que travessava els plans de Fals en direcció al molí de Boixeda i es dirigia cap a Jaumeandreu i Callús. L’altre era el camí que venia de Castelltallat, travessava Fonollosa, i pel Grauet es dirigia cap a Manresa.

Historia:

  • És una creu de terme o creu de camí ral del lloc de Fals. Indicava els límits parroquials de l’església castellera de Sant Vicenç de Fals per aquest sector.
  • Malgrat que als seus orígens devia tractar-se d’una creu gòtica – segles XIV-XV- que marcava una cruïlla de camins, cal precisar que la creu original va ser destruïda durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
  • La demolició va anar a càrrec d’un escamot d’homes del Comitè de Sant Joan de Vilatorrada, trencant-se en trossos.
  • Desprès de la Guerra, es va fer una subscripció popular per fer una creu nova, que va ser restaurada l’any 1942.
  • Del conjunt original només s’ha conservat la base feta de graons de pedra.
Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

Aquesta creu és una construcció de pedra que es recolza sobre una base circular feta amb seguit de quatre graons construïts a base de carreus quadrangulars de diferents mides: 34 cm, 28 cm x 30 cm i 18 cm de dalt a baix, i que es degraden fins al superior.

Sobre aquest graó monolític es recolza un fust acanalat de 190 cm d’alçada, sobre el qual recau un capitell d’estil gòtic de 44 cm d’alçada, sobre el qual es situa una creu de quatre braços de 92 cm d’alçada, rematada amb ondulacions.

Sobre aquesta creu es moldeja la figura d’un Sant Crist de petites dimensions.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé