Creu de terme de Provençana de l’Hospitalet de Llobregat

El terme de Provençana va ser establert en 1101 amb la consagració de la seva església, Santa Eulàlia de Provençana. Estava comprès entre Montjuïc i la Riera Blanca, a l’est, els contraforts de Sant Pere Màrtir de la serra de Collserola, al nord, el riu Llobregat a l’oest i el litoral marí a al Sud.

L’obra de la creu de terme de Santa Eulàlia de Provençana va ser encarregada a Jaume Serra, entallador de pedra renaixentista, però malauradament, no la va fer, deixant constància, al seu testament de 1508, que havia agafat pedra d’en Icart per una creu que havia de fer al Spitalet, però les pedres són xiques. 

Aquell mateix any s’havia encarregat una creu d’argent per la nova església de Santa Eulàlia de Mérida (al barri del Centre de l’Hospitalet), signant un acord entre els obres parroquials i l’argenter barceloní, Pere Sumes, La creu havia de ser de la mateixa talla i factura que la del monestir de la Mercè de Barcelona.

Imatge : Google

Mentre que aquesta nova església anirà prenent protagonisme al nou i més dinàmic nucli de “la pobla”, l’antiga de Provençana perd la seva titularitat com a parròquia, esdevenint capella eremítica d’un entorn rural. L’edifici anirà degradant-se fins l’extrem que, a finals del segle XVI, és utilitzada com a refugi de pastors, manant el bisbe que sigui tapiada.

Josep d’Alós i Ferrer, “Cavaller del Consell de Sa Majestat i son assessor en lo de la Batllia General de Catalunya” comprà el 1703 al Comú de l’Hospitalet la caseta-ermita de Provençana (una capella d’obra amb una imatge de santa Eulàlia darrere un reixat que substituïa l’ermita, molt deteriorada) i terreny adjunt, per 250 lliures, acceptant el compromís d’invertir-ne cent més en la reedificació de l’església. En aquest acord se’ns diu que el Sr. Alós havia edificat casa seva pocs anys abans, “enfront de dita església malmesa de Provençana, al lloc anomenat abans lo Maset d’en Pedrosa”. Els Alós quedaran com a administradors de l’església de Provençana.

“Més endavant, ja dins del segle XVIII i amb la recança d’haver-se oblidat de l’antiga parròquia, els habitants de l’Hospitalet feren diverses obres de restauració i reedificaren les parts malmeses de l’església. Als voltants de 1785, sota la direcció de mossèn Quirico Madriguera, rector de la església, es pren la decisió de tenir mes cura, des d’aleshores en davant, de l’església i el seus contorns. Encara que no tenim dades contrastades, es creu que el senyor de la Casa Alós, Juan de Ponsich y Alós, va manar construir, el 1785, una creu de terme davant de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana, al camí de Barcelona a Santa Creu de Calafell”. 

Text i Fotografies: Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Casa del Secretari de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La casa del secretari està en el carrer Claudi Güell, 8, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

L’edifici va ser construït en1911. És d’autor i data desconeguts, i edifici de característiques diferents a la resta de cases de la Colònia.

Es fet de totxo arrebossat imitant carreus de pedra, amb les obertures i el balcó inspirats en el romànic. Cal Destacar els escuts del balcó, amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi, símbol de catalanitat, així com el rat-penat que presideix el balcó.

Era la casa on vivia l’administrador de la Colònia Güell.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de cases del carrer Sant Joan de l’Hospitalet de Llobregat

Agrupació de cases entre mitgeres del carrer de Sant Joan, que s’estén en un únic tram entre la riera de la Creu i el carrer de l’Església. A la banda oposada, esquena amb esquena amb les cases del carrer de Santa Bàrbara. El conjunt es composa per sis cases unifamiliars de planta i pis, orientades al nord, la majoria amb teulada a un vessant.

La que ha patit més transformacions és la del número 3, però les dels números 7, 9 i 11 mantenen el que seria la fisonomia primigènia.

Totes les cases són construïdes en filera i segueixen una mateixa estructura amb una sola porta d’accés, petites finestres i, en algun cas, balcó. La característica més important d’aquest conjunt és que s’ha mantingut pràcticament intacte des del moment de la seva urbanització unitària de principis del segle XIX.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultura – Diputació de Barcelona

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Creu de Terme de Prades

Avui us presento dos articles

La Creu de Terme, esta situada entre la plaça Major i la Plaça de Sant Roc de Prades,

concretament, davant la porta lateral que s’obre vora el Portal de la Creu de l’antiga muralla i que era una de les sortides a fora muralla en el seu temps.

Segons es creu, pot ser possible que es construís en el segle XIII.

Aquesta Creu de Terme, també es coneguda com la Creu de Sant Roc.

La finalitat de la Creu de Terme era el delimitar les diferents particions o fites del poble; ha Prades hi ha fins a tres Creus de Terme.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Arxiu Rasola

La Creu del Parc del Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar

Avui us presento dos articles

El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia és una ermita promoguda santuari el 1907 que està dedicada a la patrona del Maresme. Està situada en una ampla esplanada ombrejada de pins que domina la vila de Canet de Mar. És un dels primers edificis importants fets a Catalunya en estil medievalitzant neogòtic. És llistat com bé cultural d’interès local.

Us passo dades de la seva historia :

  • Aquest Santuari s’alça al nord de la vila, unit a aquesta per un passeig.
  • Des del 1520 és documentada la devoció en aquesta església d’una imatge mariana.
  • Quan fou bastida la nova església de la vila, al 1591, esdevingué santuari i ermita.
  • La Misericòrdia és patrona de la vila des del 1703; el 1732 s’entronitzà una nova imatge.
  • El 1857 es beneí un nou santuari, de l’arquitecte Daniel Molina.
  • El 1853 es col·locà la primera pedra.
  • El temple va patir un incendi l’any 1936 i la imatge es destruí i fou reproduïda en la postguerra.

L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch de l’any 1914 va dissenyar el parc de la Misericòrdia, d’entre els seus elements destaca una font i, especialment, la creu, inspirada a l’estil de les tradicionals creus de terme d’època gòtica.

El projecte inicial preveia quinze capelletes, de les quals només se’n van acabar dues.

La primera té la típica forma d’una creu de terme gòtica construïda amb pedra i molt decorada.

La segona, d’una aparença més rústica i molt de l’estil de Josep Puig i Cadafalch, es compon de materials més variats com maó, pedra, ceràmica i ferro.

Per tant queda clar que NO es una creu de Terme.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Imatges antigues : Arxiu Rasola

Creu dels Caputxins de Martorell

Com cada Diumenge us presento dos articles

La Creu dels Caputxins esta situada en el carrer dels Caputxins  amb avinguda de Vicenç Ros de Martorell.

Us passo la seva historia:

  • És una creu situada a l’entrada de l’antic recinte del convent dels Caputxins, obra del segle XVII.
  • Seguint les prescripcions d’austeritat dels caputxins, la creu original era de fusta.
  • D’aquesta n’hi ha constància en una visita de l’any 1895 realitzada al convent pel canonge Barraquer.
  • Malgrat tot una fotografia de l’any 1913, confirma que la creu ja no existeix doncs probablement va ser destruïda en els fets de la setmana tràgica de 1909.
  • La creu actual està muntada sobre la base de l’antiga i va ser restaurada l’any 1968, segons un disseny de l’artista local Jaume Amat (1924).
  • El projecte es va executar a les pedreres de Sant Vicenç de Castellet i va ser costejat pels “quintos” de la lleva de 1964.
  • La creu, que tenia un crucifix de bronze procedent de l’antiga tomba dels caputxins, va desaparèixer en un acte vandàlic perpetrat la nit del 31 de desembre de 2002 i posteriorment reposada de nou.

De la primitiva creu situada a l’entrada de l’antic convent del Caputxins només en resta la base formada per una roca de pinyolenc lleugerament desbastada, de forma troncocònica.

Així, la columna és de pedra, de perfil sisavat i, la magolla presenta forma de tulipa de vuit pètals de la qual emergeix la creu. Aquesta presenta els extrems rectes i la secció dels braços hexagonal.

La Creu dels Caputxins és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu pels combatents i gent assassinada durant i després de la Guerra Civil

En ciutats, pobles, camp i muntanya de Catalunya, encara avui en dia després de més de 80 anys transcorreguts, trobem el record per medi d’una creu, d’una mort durant la Guerra Civil o en anys posteriors.

ç

Jo diria que no importa de quin cantó estigues, com el cas que il·lustrem, situada en la carretera de La Garriga a Cànoves,

de fet era una persona, pot ser amb els seus pensaments ideològics i polítics, o no…, ara es sols un trist record per la seva família, que en els anys transcorreguts continua en peu…

A Vallromanes, el 11 de setembre de l’any 2001, és va aixecar una creu al costat de l’església parroquial, per tindre present a totes les víctimes de les guerres, persecucions i injustícies …

Sols ha sigut una breu mostra, però així podríem posar cents de fotografies de creus que hi ha a reu, per la memòria d’uns i per la reflexió de la gent que no vàrem viure la Guerra Civil.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Monestir de Sant Pere de Camprodon

Sant Pere de Camprodon  esta ubicat en el carrer del Monestir amb l’Avinguda Lluis Jover de Camprodon.

Us passo la seva història :

  • Establert vers el 950 pel Guifré II de Besalú,
  • Actualment només en resta l’església romànica consagrada el 1169 i edificada sobre una anterior consagrada el 904.
  • El monestir, que aviat conegué una forta expansió religiosa i patrimonial, fou unit el 1078 a l’abadia provençal de Moissac, filial de Cluny, de la qual no se separà fins al segle XV (1461), moment en què ja havia iniciat el seu declivi.
  • El seu claustre, coetani, s’arruïnà a causa dels terratrèmols del 1428 i ja no fou reconstruït.
  • Abandonat des de l’exclaustració de 1835
  • La restauració del monestir fou empresa a partir del 1897 per l’arquitecte Antoni Serrallach, al mateix temps que Elies Rogent i Francesc de Paula Villar elaboraven un projecte de restauració.
  • La restauració definitiva, tanmateix, no tingué lloc fins als anys 1928-32, sota la direcció de l’arquitecte Jeroni Martorell.
  • L’edifici monàstic i alguna altra dependència annexa foren enderrocats aleshores, a causa del seu estat ruïnós.

Sant Pere de Camprodon és un monestir benedictí situat a l’actual vila de Camprodon, al Ripollès.

L’església, erigida a mitjan segle XII, és un edifici de línies austeres amb influències de l’art cistercenc.

Té planta de creu llatina, amb cinc absis quadrats, el més gran dels quals té la mateixa amplada de la nau, i els dos de cada costat oberts als braços del transsepte.

La volta que cobreix la nau és apuntada, reforçada per arcs torals.

Sobre el creuer s’aixeca una cúpula revestida exteriorment d’una llanterna octogonal, que fa de base al campanar de torre, de dos pisos.

L’església posseïa un claustre, no conservat, però que devia ser del segle XII, a jutjar per alguns capitells que n’han quedat.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://www.monestirs.cat/monst/ripoll/rp02pere.htm

Font del Monestir

Per visitar el Monestir cal demanar dia i hora, us passo el Telèfon : 972 740 136 – Durada recomanada de la visita:20 minuts.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Imatges antigues : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Creu de Terme de Martorell

La Creu de Terme, està situada en la Plaça de la Creu de Martorell, per aquest motiu és coneguda com La Creu de la plaça de la Creu.

Us passo informació de la seva historia :

  • La primitiva creu va ser erigida l’any 1576 pel comú de Martorell, i era situada a l’entrada de la vila, al peu de la cruïlla de camins entre el Congost i el Pont del Diable, davant el portal d’en Subirats, que, a partir d’aquell moment va ser conegut com a portal de la Creu.
  • L’antiga Creu de Terme va ser destruïda el 1869.
  • El dia de sant Joan del 2000 es va fer la inauguració de les obres d’urbanització de la plaça de la Creu, hi allí es va instar-lar la reproducció actual de La Creu de Terme.

Es tracta d’una creu de pedra erigida damunt una base de dos graons, de planta circular. Al centre es disposa la columna de planta hexagonal amb un volum a la part inferior més ample.

A la part superior, s’hi encasta la magolla o capitell, també sisavat rematat per dues motllures planes i amb les cares decorades per figures de sants i/o evangelistes, entre les que s’identifica sant Isidre, canonitzat el 1622. La creu pròpiament dita és de tipologia llatina amb el braços acabats amb formes vegetals que recorden la flor de lis.

Cal dir, que la magolla o capitell és una peça recuperada que temps enrere havia format part d’altres dues creus de Martorell: la creu de l’illa Santacana, construïda l’any 1922 per Francesc Santacana i Romeu i enderrocada l’any 1936 durant la Guerra Civil, i la creu del jardí del Museu de l’Enrajolada, erigida el 1968 i enderrocada per la caiguda d’un arbre el 1988.

Els plans mostren, a l’anvers, la imatge del crucificat i, al revers, motllures nerviades.

La Creu de la plaça de la Creu és una obra del municipi de Martorell i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme del carrer Biscaia de Sant Adrià

La Creu de Terme de Sant Adrià, està situada en el carrer de Biscaia amb  cantonada amb carrer d’Argentina en el municipi de Sant Adrià de Besòs.

La Creu de Terme està ubicada en una zona enjardinada, i fa límit entre Sant Adrià i Barcelona. La creu, que senyala simbòlicament el límit del municipi, es va construir el 1944 i es va situar a la carretera de Mataró. en aquest indret ja n’hi havia hagut una antigament.

Posteriorment va canviar d’emplaçament. La iniciativa de posar la creu va ser de l’Estat i Acció Catòlica que volien restablir totes les creus que s’havien perdut en motiu de la Guerra Civil.

És de pedra artificial i està constituïda per un basament cúbic sobre el qual s’alcen quatre pilastres de fust cilíndric i llis amb motllura formada per tres filets semicirculars rematada per una triple corona d’anells troncocònics. Al centre de la base hi ha un fust cilíndric que sosté un capitell de forma troncocònica invertida, amb decoració vegetal, on descansa la creu;

aquesta té els quatre braços iguals, de forma troncocònica, revestits amb relleus que simulen cordes teixides a espiga. El punt central de la creu està ressaltat amb un cercle de secció cilíndrica també decorat amb relleus d’inspiració vegetal. L’estat de conservació és força bo, però en algunes zones ha saltat el revestiment de pedra artificial deixant els ferros al descobert.

La Creu de Terme del carrer Biscaia és una obra de Sant Adrià de Besòs  protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé