Creu i Oratori de cal Carné de Sant Mateu de Bages ( Bages)

La Creu i l’oratori de cal Carné, estan situats en el Pla de Sant Mateu s’arriba per la carretera BV-3003, prop del km. 7 al trencall en direcció sud. En un costat del camí que dóna accés a la masia de cal Carné i també al nucli de Sant Mateu.

L’historia:

  • Tal com informa la inscripció de la creu, aquests elements foren col·locats l’any 1914 per iniciativa de Francesc Carné, propietari de la masia de cal Carné.
  • Constituïen una mena de fita i un punt de recés per als viatgers que circulaven per l’antic camí de Castelltallat a Callús i, al mateix temps, un indicador de l’accés a la masia de cal Carné i també al poble de Sant Mateu per aquesta banda.

La creu està formada per un pedestal de pedra de forma polièdrica semblant a un cub. Al damunt hi ha la creu, també de pedra, amb les astes eixamplades. A la cara davantera del pedestal hi ha la següent inscripció: “FRANCISCO CARNÉ 1914”.

Al seu costat s’aixeca l’oratori, que consisteix en un pilar de secció quadrada, fet amb carreus de temany força gros. A la base té un petit pedestal i la part superior és rematada amb una pedra piramidal. La fornícula, de forma quadrada, és a la part superior.

A l’interior hi ha una imatge de fusta policromada de la Mare de Déu de Montserrat, amb una recreació de les muntanyes al fons. Està protegida per una reixa i un vidre.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de Terme de la Plaça de Sant Mateu de Bages (Bages)

Creu de terme emplaçada a un extrem de la plaça del mateix nom, al nucli de Sant Mateu, entre l’actual edifici de l’Ajuntament i la casa anomenada La Creu.

Consta d’un pedestal de pedra de planta circular amb tres graons d’una alçada considerable. En comparació el fust, també de pedra, és força curt.

És un fust de secció quadrangular, amb els contorns que adopten lleument una forma quadrilobul·lada. El primer graó del pedestal és d’un tipus de pedra, sorrenca, diferent de la resta.

A la part superior hi ha la creu, de ferro, amb un triangle a la base i decorada amb gravats de motius geomètrics.

Al fust de la creu hi ha encastada una rajola amb la següent inscripció:

“Atura’t, vianant! Seu i reposa damunt la meva falda maternal. Repara en l’empedrat que el recer enllosa, i en la creu que hi llueix, i en cada cosa, una ofrena de goig celestial”.

No coneixem notícies antigues d’aquesta creu, que devia marcar un encreuament de camins al lloc on, a la segona meitat del segle XIX, es va formar el primer carrer al nucli de Sant Mateu. Probablement la creu és d’aquesta època.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de terme de Relat d’Avinyó (Bages)

La Creu de terme de Relat està a peu de la carretera B- 431 d’Avinyó a Sant Feliu Seserres a 100 m al nord del Mas Relat d’Avinyó.

Creu de terme feta de pedra i que consta de tres elements clarament diferenciats:

  • La base feta de tres cercles fets de carreus de pedra, superposats i més recents.
  • La columna.
  •  I la creu, més antiga que la resta.

La creu és de difícil datació ja que sembla molt gastada indicant que fa molts anys que està construïda, tot i que tampoc la considerem excessivament antiga.

Podríem datar-la entre el s. XVIII i el XIX. La creu ens mostra a la vessant de ponent la crucifixió de Jesús i a la de llevant un sant.

La creu té un capitell on, a cada una de les cares hi ha un personatge diferent.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Lavit de Torrelavit (Alt Penedès)

La Creu de Lavit està a peu de la carretera BV – 2153 de Torrelavit al Pla del Penedès en Torrelavit.

Us passo la seva historia :

  • Segons les notes facilitades per la bibliografia, aquesta creu, a mitjan segle XVIII s’esmenta amb el nom de “Creu de pedra de Lavit”.
  • Es creu que durant el segle XIX es degué refer o modificar.
  • Malgrat tot se sap que al llarg del primer terç de segle XX estava es conservava malament, fet que va motivar la seva reconstrucció l’any 1931, gràcies al mecenatge de Pau Vidal Rovira.
  • No obstant això, en aquella mateixa dècada va ser enderrocada i conservada a la rectoria de Lavit.
  • L’any 1981 va ser recuperada per iniciativa del Grup Excursionista Puigcúgul.
  • Pau Vidal i Rovira (Terrassola 1859 – St. Sadurní d’Anoia 1938) va ser un indià que s’enriquí a l’Argentina amb el comerç i, en tornar, va col•laborar pecuniàriament en la realització de diverses millores urbanes al poble.

Creu de pedra que separava el territori de la sufragània de Sta. Magdalena del Pla del de l’església de Santa Maria de Lavit.

Està situada a l’esquerra de la carretera de Torrelavit al Pla del Penedès, a uns 300 m. d’alçada, des d’on es pot gaudir d’una magnífica vista panoràmica del terme de Torrelavit.

La creu es compon d’una base octogonal, al centre de la qual, es disposen dos blocs esglaonats de perfil cilíndric que sostenen el fust, de ciment, que sense cap motllura està rematat per la creu.

Aquesta presenta els extrems acabats amb formes flordelisades, els plans llisos i l’anagrama de Jesús en una de les cares. El bloc cilíndric més petit sobre el qual es disposa el fust de la creu, presenta una inscripció relacionada amb la reconstrucció de la creu: “Respecteu la creu reconstruïda per Pau Vidal Rovira. Any 1931”.

La Creu de Lavit és una obra de Torrelavit (Alt Penedès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de terme de l’Agulla de Manresa (Bages)

La Creu de terme de l’Agulla està situada en el centre de la rotonda de la carretera de Manresa a  Santpedor BV-4501, km 2,5 i front al Parc de l’Agulla,

És una creu de terme que presenta una estructura de cos circular a la base, la qual s’eixampla en un collaret i immediatament es torna a fer més petita a mesura que puja en tres cercles concèntrics superposats.

A. Torruella / Generalitat de Catalunya

El fust de la columna també és cilíndric i està coronat amb un capitell decorat i rematat amb una petitona teulada molt senzilla.  Tota aquesta estructura és de pedra, mentre que la creu que la corona és de ferro.

La Creu de terme de l’Agulla és una obra del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de Bruguers de Gavà (Baix Llobregat)

Aquesta Creu de terme esta  situada davant de l’Ermita de Bruguers, a tocar de la carretera de Gavà a Begues.

Segons sembla aquesta creu dataria de l’any 1500,

la mateixa època en que es va construir la façana de l’Ermita de Bruguers.

En aquesta creu de terme, podem observar que no hi ha cap imatge tal com es habitual,

on en una cara hi ha la imatge de Crist i a l’altra una de la Mare de Déu, ni cap sant o / i santa.

Es considera que és d’estil gòtic.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de Matadepera

Aquesta Creu, esta dins de la rotonda de la Plaça del Cardenal Vidal i Barraquer de Matadepera.

Es una senzilla creu, sense cap gravat que l’envolti.

Esta sobre un pedestal hexagonal, la creu no te cap figura.

Desconec més dades.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de terme de Salelles de Manresa (Bages)

La Creu de terme de Salelles està l costat de la carretera C-241, prop la benzinera de Salelles de Manresa.

Us passo la historia:

  • No la trobem consignada en cap document antic, però com diu Sarret i Arbós en el seu llibre: Les creus de pedra del terme de Manresa, es creu que l’antiga creu era obra del segle XV, i que seria una de les fites que separaven el terme jurisdiccional del senyor de Salelles, que n’era el Pobarde i capítol de la seu de Manresa, del terme del veguer.
  • A 1913, data de publicació de l’esmentat llibre, la creu encara estava en peu, i el seu autor en fa una petita descripció.
  • L’actual creu de pedra és obra de l’any 1947, segons la inscripció del seu sòcol.
  • El seu estat de conservació és en general bo, malgrat que el sòcol està força desgastat.

L’actual creu de terme de Salelles consta de les següents parts: una peanya de dos graons i un cos circular de 40cm. d’alçada, a sobre del qual es recolza el basament d’una columna de base quadrada amb els cantons bisellats per la part superior, la qual cosa permet la transició a una columna de base octogonal. El capitell situat a la part superior és sense cap mena de decoració i culmina amb una creu de pedra, que està força desgastada.

Maria Alba i Joan Oliveras i Rubiralta / Generalitat de Catalunya

La Creu de terme de Salelles és una obra del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de terme de Sant Andreu en el Barri de Trinitat Vella de Barcelona

La Creu de terme de Sant Andreu està actualment en el carrer Turó de la Trinitat cantonada amb carrer del Tossal de Barcelona.

Cal destacar que aquesta creu es una rèplica de la creu original, es creu que podria ser del segle XIV, i que va ser restaurada l’any 1565, i que estava situada molt a prop, on hi hagué la popular Quinta Forca, lloc on es va executar varies persones.

Va estar reubicada al segle XIX un temps en el Cementiri de Sant Andreu, a començament dels anys noranta del segle passat va ser traslladada a l’Arxiu Històric de Sant Andreu, estava en un estat molt deteriorat. La replica va ser reposada durant l’any 2016 en el lloc actual.

En la creu hi podem observar la imatge petita de crist; en el seu capitell dos arbres arrencats, un abat, dos cavallers resant i una Verge assentada amb el Nen.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de Terme de Collbató

BONA ENTRADA D’ANY

La Creu de Terme esta situada en l’avinguda de la Fumada, 14 de Collbato.

Creu grega de braços amb els extrems carrats. El braç inferior s’allarga degut a un espigó, decorat amb cargolets soldats als laterals, que s’inserta a un volum petri cilíndric.

La creu i l’espigó són de ferro; la resta del conjunt és de pedra. La base està formada per dos cilíndres, en disposició graonada, revestits de pedra. De la part central surt la columna, llisa, a la part superior de la qual hi ha dos escuts contraposats: un és l’escut de Catalunya i, l’altre, l’escut de l’abadia de Montserrat. La columa està rematada per una peça cilíndrica on hi ha la inscripció: SALUT, VIDA I RESURRECCIÓ NOSTRA.

La Creu de Terme és una obra de Collbató (Baix Llobregat) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé