Castell de Berà és un edifici situat prop de la Plaça de l’Ermita de Roda de Berà.
Us passo la seva historia:
El complex residencia actual és el resultat de la modificació a mitjans del segle XX de l’antiga masia de Berà
Aquesta edificació va ser bastida probablement entre els segles XVI-XVIII.
Fou comprada els anys 60 del segle passat pel Banc d’Espanya per habilitar-hi una residència d’estiu pels seus empleats.
Aquesta residència fou anomenada “Hostal dels Reis d’Aragó”, amb la indicació “Castillo de Barà”.
El mas reaprofita elements arquitectònics de l’antic mas fortificat.
Mentre que la torre fou reformada durant els anys 60 o 70 del segle passat, essent desmuntada i tornada a muntar novament, però no sabem si seguint el traçat de l’antiga.
Del Castell no hi ha indicis ni presencia de cap resta. Es creu que probablement estigués emplaçat a l’indret on actualment hi ha el santuari de la Mare de Déu de Berà.
Al costat del santuari hi un complex residencial amb una torre emmerletada que evoca una construcció defensiva, esta dins d’una finca privada.
Castell de Berà és un edifici de Roda de Berà (Tarragonès) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
La capella o ermita de Sant Ponç està propera a la urbanització d’Àgora Park, una pista hi porta directament.
Sant Ponç és una capella d’origen romànic, reconstruïda després d’un incendi.
Conserva de l’època romànica l’absis semicircular i la nau de volta cilíndrica.
Ha sofert diverses reformes que han modificat l’original edifici. La porta d’entrada i l’espadanya són de 1685.
La reforma de 1729 es feu en estil barroc i s’afegí un notable cobert porxat sostingut per dotze columnes d’ordre dòric, totes de pedra tallada. Es restauraren l’any 1833. La pica d’aigua beneïda és de 1737.
Malgrat les diferents reformes, el conjunt s’integra força bé.
A l’interior de la capella hi havia l’altar major, d’estil barroc, de gran valor, amb les figures que l’adornaven perfectament dibuixades i ben tallades per les mans d’un artista. Aquest altar havia estat consagrat el 1735, contenia una imatge tallada de Sant Ponç de gran valor.
Actualment és molt senzilla. A l’església hi ha dues inscripcions: una a les finestres, on es llegeix “1615, el 15 e maig”, i l’altra en un carreu de la porta d’entrada, amb la data de 1685.
Té molta tradició l’aplec de Sant Ponç, que se celebra cada any l’11 de maig.
La capella o ermita de Sant Ponç és un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de Tordera (Maresme)
La masia de can Riera es troba als voltants de l’ermita de Sant Mateu del Bosc de Premià de Dalt.
Masia formada per una planta baixa, un pis i golfes. Està coberta per una teulada de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Possiblement es tracti de la reforma d’una antiga masia.
En el conjunt destaca la façana, que conserva un portal rodó dovellat situat asimètricament i, molt especialment el seu coronament, que combina les línies corbes còncaves i convexes i està rematat amb gerros de ceràmica, que donen al conjunt un aire típicament barroc.
La gran quantitat d’obertures de la façana destaca per l’emmarcament blanc.
El primer pis conserva la decoració barroca, especialment a l’arrambador del menjador, realitzat amb rajoles de ceràmica decorades. Hi ha un rellotge de sol sobre la façana. Tot l’edifici i els annexes queden envoltats per un mur de tancament amb dos portals.
Nostra Senyora de la Cisa està en el camí de la Cisa de Premià de Dalt a Vilassar de Dalt.
Us passo la seva historia:
L’església està construïda damunt restes romanes i ja es troba esmentada al segle X, quan hi havia una petita ermita romànica.
El 1543 es construí un temple nou que fou incendiat per les tropes de Felip V l’any 1713.
L’actual temple data del segle XVIII.
La imatge de la Verge Bruna s’atribueix als segles XIII-XIV.
Com a fruit de la devoció popular que al Maresme suscita aquesta Mare de Déu, se li demana la protecció dels navegants i disposa de nombrosos Goigs i pregàries populars.
És la patrona de l’Arxiprestat de la Cisa, format per 12 de les parròquies properes al Santuari.
Església d’una sola nau coberta amb una teulada de dues vessants.
Ha estat reformada en diverses ocasions.
L’obra major és de maçoneria, i totes les obertures estan realitzades amb carreus de pedra, de la mateixa manera que els angles de l’edifici.
En el conjunt destaca fonamentalment la façana de tipus barroc, encara que de gran simplicitat: una gran portada allindada amb motllures;
una petita fornícula a la part superior amb una imatge de la Mare de Déu; i tres finestres, dues laterals i una rodona al centre.
El tester és típicament barroc.
Els esgrafiats de la façana són de l’any 1925 i dibuixen orles i garlandes.
Nostra Senyora de la Cisa és una església barroca de Premià de Dalt (Maresme) protegida com a bé cultural d’interès local.
Santa Maria de Cererols és una església del municipi de Súria, concret, està situada dins el mas de Cererols, en un pla dalt d’un llom, dit del Collet, al sud-est del terme de Súria.
Us passo la seva historia:
El lloc de Solariolos surt documentat per primera vegada el 993 i es trobava dins del terme del castell de Súria.
Cererols té un nucli principal format per l’església dedicada originàriament a sant Martí i després a santa Maria de la Concepció, documentada ja el 1063 és una petita construcció preromànica, d’una sola nau i amb un sol absis al cantó de llevant.
En el s. XVII el més actiu pel que fa a treballs en l’església.
Durant aquest període s’allarga canviant la porta antiga (avui tapada i en un lateral) i afegint-hi l’atri.
Aproximadament l’any 1593, l’església canvià de culte: primer fou creada en honor de Sant Martí i a partir d’aquest any rendí tribut a la Verge.
Entre els segles XVI i XVII patí una sèrie d’obres de reforma i ampliació entre les quals s’allargà la nau, s’hi afegí un porxo pel cantó de llevant i s’hi construí un campanar nou.
Els escultors manresans Josep Generes i Pau i Josep Sunyer foren autors del retaule barroc, destruït el 1936.
El cementiri es trobava a la banda nord de l’església, on hi havia la porta romànica i es va traslladar al costat sud, quan es va fer el porxo.
Les darreres persones enterrades van ser dos germans de la família Lladó, morts durant la Guerra Civil de 1936-1939. Cal destacar que a l’interior de l’església s’hi han conservat restes de policromia, alguna d’elles d’època romànica.
Actualment, després de la restauració del 1991 s’hi pot observar una reconstrucció d’aquestes antigues pintures.
És una ermita de construcció medieval (principis), amb modificacions i elements afegits en èpoques posteriors. L’església està precedida d’un atri elevat creat per cobrir les sepultures que hi ha a terra.
S’entra i ens trobem amb una sola nau de 12 metres (sense el presbiteri que està més elevat) per 4’37 m. Hi ha un arc triomfal que separa nau del presbiteri. L’absis té planta de ferradura molt pronunciada (218º de circumferència), i l’alçada cobert amb volta de forn és considerablement inferior a la de l’arc de reducció, fent que hi quedi com una mena de frontó curvilini.
Conté tres finestres petites i pintures romàniques molt malmeses. La coberta és de volta (restaurada). El material utilitzat és el carreu.
El portal romànic és del segle XI. Situat en el que seria un lateral de l’església, presenta un arc de mig punt fet amb dovelles regulars. Tapiada des del segle XVII, moment en què s’allargà l’església.
La pica baptismal de pedra té una alçada d’1,5m. Presenta un peu quadrat llis, sense decoració i amb les cantonades aixafades. La pica està treballada ornamentalment tant en l’exterior com en l’interior amb un motiu de pètals com si fos una flor.
A dins hi ha un disc amb una inscripció: les sigles de Crist i l’any 1598. La pedra presenta les empremtes del cisellat en un treball de resultat uniforme i polit.
Santa Maria de Cererols és una església del municipi de Súria (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.
Sant Pau és una ermita situada mig quilòmetre al nord del poble de Ribes, al terme municipal de Sant Pere de Ribes.
Cal accedir per la carretera de Sitges a Canyelles i ha un trencall a l’esquerra que puja fins l’Ermita. Es troba dalt d’un petit turó de 75 metres d’alçada.
Us passo la seva historia:
A prop de l’ermita s’han trobat restes d’una antiga vil·la romana. Sembla que en l’actual lloc on es troba el santuari de Sant Pau ja existia una altra ermita d’origen molt antic.
El primer document data de 1485.
L’any 1594 es té notícia del primer administrador, que es deia Geroni Marcer.
La construcció de l’actual santuari de Sant Pau es va començar a principis del segle XVIII, però les obres es van aturar a causa de la guerra.
L’any 1731, el rector de Ribes Mn. Joan Darder, deixà una bona quantitat de diners en el seu testament per a la continuació de les obres.
El 1744 es van pagar 2 lliures i 10 sous al mestre de cases Miquel Trias per haver projectat la planta de la nova capella i ell mateix, dos anys més tard, va obrir els fonaments.
L’obra va durar seixanta anys perquè es finançava mitjançant almoines i prestacions personals. En la seva construcció també va intervenir el mestre de cases Miquel Bertran i Soler.
Amb la desamortització de mitjans del segle XIX, el santuari i les seves terres van ser considerades com a béns eclesiàstics i van sortir a subhasta, però com sempre havien estat propietat de l’ajuntament van quedar per al poble, un cop fetes les corresponents instàncies.
Es diu que l’ermita està construïda sobre les restes d’una ermita més antiga, que alhora estan sobre les restes d’una vil·la romana.
La primera referència escrita que es té data de l’any 1485.
Se sap que el 1594 l’ermità era un tal Geroni Marcer.
Al segle XVIII van començar les obres de construcció del que seria l’actual ermita, que van quedar paralitzades a causa de la Guerra de Successió Espanyola.
La construcció es va reprendre el 1744
No es va acabar fins al 1804.
Amb la desamortització de Madoz es va considerar com a bé eclesiàstic i va sortir a subhasta, però gràcies a l’empenta de la gent de Ribes per no perdre l’ermita, les terres van ser declarades propietat de l’Ajuntament.
Durant el segle XIX i principis del XX, a Sant Pere de Ribes hi va haver gent, que havent tornat de fer fortuna a Amèrica, van oferir algun obsequi al Sant. Prova d’això és la maqueta d’un vaixell que penja del sostre de l’ermita.
És un edifici de planta rectangular, d’una sola nau amb absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. Exteriorment, presenta grans contraforts.
La façana, de composició simètrica, és molt senzilla i consta d’una porta d’accés rectangular centrada, emmarcada per pilastres i protegida per una cornisa.
Exteriorment, presenta grans contraforts. Té un acabament sinuós i es corona amb un petit campanar d’espadanya.
Sant Pau Xic és una capella de propietat privada situada a 200 metres de l’ermita de Sant Pau, a mig camí entre l’ermita i el poble. És un edifici d’una sola planta, amb una teulada a dues aigües i parets pintades de blanc. A l’interior de la capella hi ha un petit retaule fet amb rajoles amb la imatge de Sant Pau.
Fotografia de Francdubtes (Viquipèdia)
Curiosament, la teulada de Sant Pau Xic està plena de pedres. Això és a causa de la creença que diu que si es tira una pedra i aquesta es queda a la teulada, la persona que l’hagi tirat es casarà aquell any.
Sant Pau de Sant Pere de Ribes està protegida com a bé cultural d’interès local
Mostra de les excavacions de St. Pere de Casserres. AGC, 2023
En primer lloc, cal situar-nos en el municipi de Casserres del Berguedà i no confondre les runes d’aquesta església amb el monestir osonenc homònim. “Casserres” vol dir “castell a les serres”, per tant no és estrany que el nom sigui utilitzat en diferents llocs.
El castell de Casserres s’esmenta per primer cop el 798, quan es defineix la línia defensiva Osona-Cardona-Casserres per la Catalunya vella que, sota domini franc, reconquistaria terres des d’aquesta zona, entre el Llobregat i el Cardener, expandint-se vers l’Anoia i el Penedès. Un lloc estratègic documentat fins el segle XIV i actualment en runes.
Casserres. Catalunya romànica.
Els comtats catalans no estaven encara unificats, sent molt poderosos els de Cerdanya-Besalú i el de Urgell, actor important en la “reconquista”. El comte Borrell unificarà Osona-Girona i Barcelona, sent més proper als comtes d’Urgell i rivalitzant amb els de la Cerdanya.
Junt a un St. Pere sempre n’hi ha un St. Pau, en aquest cas es conserva l’església romànica del castell de Casserres, consagrada el 907 pel bisbe de Urgell, quedant sota aquest bisbat i els comtes de Cerdanya. En un dels límits s’esmenta l’església de St. Pere.
St. Pau de Casserres, sota el castell en runes. AGC, 2023
L’església de St. Pere de Casserres va quedar adscrita com a priorat de St. Sadurní de Tavèrnoles a l’Alt Urgell el 1040, amb altres esglésies properes del Berguedà com St. Vicenç d’Obiols (Avià) i St. Salvador de Mata (Capolat), a la frontera amb el Solsonès.
St. Sadurní Tavèrnoles (Alt Urgell). Foto: Fidel Rodríguez
El relleu rocós de la zona afavoriria que hi hagués prèviament una vida eremítica en els primers segles del cristianisme. Prova d’això són els propers eremitoris excavats i/o aprofitats a la roca de St. Marc vell als Bassacs. Les excavacions fetes a la zona també han mostrat la presència d’un poblament iber al serrat dels Tres Hereus.
Roques prop de St. Marc vell de Bassacs. AGC, 2023
El 2005, durant la construcció de la carretera de Gironella a Casserres es va troba un sarcòfag romànic. Posteriorment s’han realitzat prospeccions trobant restes en una àmplia àrea de 4000 m2. Al punt central estaria l’església-monestir les restes de la qual podem observar.
Sarcòfag trobat a St. Pere de Casserres, actualment al MNAC
Les intervencions arqueològiques a St. Pere de Casserres han posat en evidència l’origen d’una vil·la romana sobre la que s’establiria un primer temple visigot i, posteriorment, l’església-monestir amb edificis annexos per habitacles i la sagrera amb un camp de sitges. L’edifici es convertirà en un mas i a l’edat moderna la propietat ja només serà agrària (vinyes).
St. Pere de Casserres. AGC, 2023
En aquest enllaç trobareu la informació molt ben detallada al respecte: Florensa Puchol, Francesc Xavier. (2015) “Memòria de la intervenció arqueològica a l’Església de Sant Pere de Casserres”. <http://hdl.handle.net/10687/428203>.
No podem oblidar que l’esplendor de Sant Sadurní (Sant Serni) de Tavèrnoles que es produí al temps del priorat de St. Pere de Casserres va ser posterior a la condemna per heretge del bisbe Félix d’Urgell (-811) que volia, com Elipando de Toledo, un enteniment millor amb els musulmans i per això propugnaven una teoria denominada “adopcionista” que va ser condemnada per Carlemany i per l’arquebisbat de Narbona. Els monjos reformistes benedictins es van quedar al monestir de la Vall de Valira mentre que els més vells i fidels al bisbe Félix van marxar exiliats a St. Sadurní de Llanera en Torà (La Segarra).
La història de St. Pere de Casserres, com la de St. Marc vell de Gironella i algunes més de la zona són fruit d’aquests canvis que s’imposen sobre la població que segueix amb les seves tradicions incorporant les senyals que els ajuden a protegir la vida pròpia i la dels seus.
Antic eremitori de roca al que es va adosar l’ermita de St. Marc de Gironella. AGC, 2023
Informació resumida per Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel de la memòria d’excavacions, de la “Catalunya romànica” i d’altres fonts de l’autora.
Masia de Sant Guillem està situada al sud-oest del nucli de Campins, a l’indret anomenat Serra de Sant Guillem, i adossada a l’ermita del mateix nom.
Es tracta d’una masia de planta rectangular, quatre crugies i coberta de dos aiguavessos de teula àrab amb l’ermita adossada al costat sud-oest.
En alçada la masia consta de planta baixa i primer pis. La façana principal està orientada a llevant i la porta d’accés és d’arc escarser a la llinda d’una de les finestres de la planta baixa hi ha inscrita la data de 1756.
Destaquen quatre finestres rectangulars del primer pis amb llinda, marc i ampit de pedra.
El parament dels murs exteriors és de maçoneria de pedra rústica sense arrebossar.
Terra, aigua i racons 