Ermita del Sagrat Cor de Jesús de Terrassa

L’Ermita del Sagrat Cor de Jesús, esta situada en un petit turó al costat de l’avinguda de Can Boada del Pi de Terrassa.

Està situada al damunt d’un turonet artificial, provocat pels rebaixos del terreny, vora la masia de Can Boada del Pi, masia que dona nom al Barri.

Aquesta ermita és una obra modernista de Josep Maria Coll i Bacardí, i que va ser inaugurada  l’any 1910.

És una ermita de petites dimensions, d’una nau i amb coberta amb volta parabòlica de maó pla. L’absis, hexagonal, està cobert amb tres voltes apuntades que s’intersequen amb la nau mitjançant arestes, i amb una finestra d’arc apuntat a cadascun dels tres pinyons de les parets de l’absis.

L’obra és de maó i estucada de color blanc, vorejada amb un sòcol fet amb còdols.

La façana principal presenta un campanar de cadireta sobre la porta d’accés.

Per a mes dades, podeu consultar a l’enllaç que us adjunto :

http://jplananieto.blogspot.com/2016/08/ermita-del-sagrat-cor-de-jesus.html

L’ermita del Sagrat Cor de Jesús és un edifici religiós al barri de Can Boada del Pi, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Ermita de Togores de Sabadell

L’Ermita de Togores està en una zona bosc a l’esquerra del riu Ripoll, a la vall del riu Tort, en una esplanada envoltada d’alzines.

S’arriba per camins rurals, des de la carretera de Sabadell a Castellar del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • L’Ermita de Togores és diu que hagi estat bastida damunt les restes d’una vella construcció romana.
  • La dada documental més antiga que fa referència en aquesta zona, al topònim Togores, és de l’any 986.
  • Les primeres dates documentals però ens remeten a 1323.
  • En els segles XII i XIII s’hi venerava la Mare de Déu de Togores, advocada per a sortir indemne dels fets d’armes i per a la pluja.
  • Durant els segles XIV i XV Togores fou estatge de monges, depenent del monestir de Sant Llorenç del Munt.
  • Un cop desaparegudes les monges, alguns abats de la Mola habitaren aquesta casa.
  • Togores va pertànyer al terme municipal de Terrassa fins aquest segle.
  • Des de l’any 1922, cada any, se celebra l’últim diumenge de maig l’aplec de Togores.

És un conjunt de dos edificis, format per l’ermita de Togores i la masia de Can Pagès Vell.

L’ermita té l’absis vuitavat, que dóna a migdia i a la paret de llevant, amb aparell de pedra, s’hi veuen dues voltes de formigó encanyissat.

La gran té un gruix d’1,10 metres i un diàmetre de 2,25 m, que ara fa l’ofici d’arc botant, unint la capella, per la banda ponent amb la masia.

L’arc més petit uneix la capella amb la masia per ran de pou i té un gruix d’1,35 m i una volta d’uns 2 m.

L’Ermita de Togores és un monument del municipi de Sabadell protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Dades recollides : Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de l’Abellera de Prades, 100 anys en rere – 2ª Part #

L’Ermita de l’Abellera de Prades,  podríem dir que el seu nom de Abellera”, derivaria de la cavitat en la roca en la qual era habitual trobar-hi ruscos d’abelles …?,  seria una opció.

Segons explica una llegenda :

Un pastor va trobar la imatge de la Mare de Déu de l’Abellera mentre anava a buscar mel, axó ens podria donar també idea del nom d’aquesta ermita…

Com us deia ahir, us presento imatges de L’Ermita de l’Abellera, ara fa 100 anys en rere :

 

 

Text i Recull de Postals Antigues de l’ermita : Ramon Solé

Ermita de l’Abellera de Prades – 1ª Part #

L’Ermita de l’Abellera, també se la coneix com  la Mare de Déu de l’Abellera, està situada a uns 2 kilòmetres a llevant dins del municipi de Prades.

S’alça en una cinglera de 1.020 metres d’altitud, aprofitant una balma on abans d’edificar-hi l’Abellera hi havien viscut eremites, entre d’altres sembla que hi va ser Bernat Boïl, primer llegat apostòlic a Amèrica el 1493; l’ermita és un recinte d’una sola nau.

S’accedeix al recinte per una porta que hi ha a l’entrada de la balma.

Us passo la seva historia :

  • Es diu, segons la tradició popular, que un pastor va trobar la imatge de la Verge entre les branques d’una alzina voltada de ruscos, quan anava a buscar mel.
  • La imatge hauria retornat dues vegades al lloc on havia estat descoberta cada vegada que el pastor provava d’endur-se-la cap a casa.
  • També, la tradició parla d’una ermita existent en aquell lloc, on s’hi hauria retirat la reina Margarida de Prades.
  • Sembla però que l’ermita no es va construir fins al 1570.
  • Va ser beneïda pel rector de Prades el 1574.
  • El 1578 s’hi afegí el campanar.
  • A finals del segle XVII o a començaments del XVIII, s’hi van fer importants obres de reforma.
  • El 1936 es va destruir la imatge de la Mare de Déu, obra d’alabastre policromat d’estil gòtic tardà popular.
  • La imatge es va reproduir a partir de fotografies l’any 1940 amb marbre de Sarral.

Segons Amades,  quan parla de L’Ermita de l’Abellera, diu :

“ …la devoció, que està molt arrelada i s’hi fan romeries a l’ermita i balls de coques de mel, vindria de la cristianització del culte a una antiga divinitat agrícola local.

Vora de l’ermita brollava una font amb aigua que tenia fama de miraculosa, que s’estroncà a començaments del segle XX…”

L’Ermita de l’Abellera, està declarada Bé Cultural d’Interès Local.

Nota : Demà us presento imatges d’aquesta ermita, de fa cent anys en rere.

 

 

Recull de dades, gràcies a l’Ajuntament de Prades, Viquipedia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

L’ermita de Sant Pere d’Ullastre de Castellar del Vallès

L’ermita de Sant Pere d’Ullastre és una capella romànica dels segles X-XI emplaçada a la riba esquerre del Torrent de Colobrers prop de la capçalera del Riu Tort, en la meitat sud del terme municipal de Castellar del Vallès.

Per anar-hi, us cal situar-vos a la Ronda de Tolosa de Castellar del Vallès i desprès del Club Atlètic Castellar, trobareu  que hi ha un ample camí, i un cartell us indica per on anar a can Casamada i Sant Pere d’Ullastre, cal seguir-lo, es dirigeix als camps i passa per una mica de bosc.

Arribareu a una cruïlla de camins, pel camí de l’esquerra  porta directa a Can Casamada (segle XIII), us cal que preneu el camí cap a mà dreta que porta directa a Can Santpere i l’ermita romànica dedicada a Sant Pere d’Ullastre.

Us passo la seva història  de Sant Pere d’Ullastre :

  • Popularment es coneix l’ermita amb el nom de Sant Pere de la cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere assegut al tro.
  • La historiografia local tradicionalment ha ubicat en aquest punt l’emplaçament d’un temple romà dedicat al culte del déu Uliaster, nom del qual provindria el mot “Ullastre”.
  • La localització d’una ullastreda a tocar de la masia de Can Santpere fa pensar d’altra banda, que l’ermita rebi el nom per la presència en la zona d’aquesta varietat d’oliveres, típiques de terrenys propers a la mediterrània.
  • Es té notícia de l’existència del temple almenys des del 1012, any en què hi va tenir lloc, segons un pergamí de l’Arxiu de Polinyà avui dia desaparegut, l’aprovació d’una escriptura pública entre els germans Berenguer i Arnau Santpere.
  • L’ermita fou sempre sufragània de la parròquia de Castellar i s’hi celebrava el culte només en dies estipulats.
  • La capella forma part del patrimoni arquitectònic municipal des de finals de 2004, data en què el propietari en féu donació al consistori.
  • L’any 2007, l’ermita va ser objecte d’una rehabilitació. Es va desmuntar la coberta de la nau principal per reforçar la volta amb formigó armat per la part superior i tornar a muntar la teulada. També es va reforçar la coberta de l’absis i es va recalçar la fonamentació d’una absidiola lateral entre altres reparacions destacables.

L’edifici de planta rectangular i una sola nau, presenta un absis semicircular central a la part de llevant i dos absidioles laterals, també semicirculars, que conformen el creuer.

La nau està coberta mitjançant una volta de canó amb un arc lleugerament apuntat i per una teulada a dues aigües per la part externa; l’absis i les absidioles estan cobertes per voltes de quart d’esfera.

L’ermita s’il·lumina a través d’una finestra a esqueixada simple situada al centre de l’absis i de dues obertures a doble esqueixada emplaçades una a la façana sud de la nau i l’altra, a l’absidiola d’aquest mateix costat.

Segons alguns autors la portalada era situada originàriament a la façana de ponent, a la paret de la qual s’hi adossa actualment la masia de Can Santpere. En aquest mateix punt hi trobem el campanar, del tipus d’espadanya amb un sol ull.

Els carreus que conformen el parament de l’obra són de mida petita, lleugerament desbastats per la cara vista i organitzats en filades horitzontals força regulars. La part superior dels murs està coronada per una cornisa de pedra tosca amb motllura de bisell dret.

Unes pintures barroques al tremp dels segles XVII-XVIII decoren l’absis central de l’edifici, les quals, juntament amb la figura de Sant Pere sedent, constitueixen els únics elements ornamentals preservats.

L’ermita actualment es troba adossada per la part de ponent a la masia de Can Santpere, on hi ha permanent una exposició d’escultures fetes amb fustes de l’artista castellarenc Pere Aguilar.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Restes de l’Ermita i Fossar de Sant Bartomeu de Martorell

Les Restes de l’Ermita i Fossar de Sant Bartomeu, estan situats al costat d‘accés al Pont del Diable per la llera dreta del Llobregat, en el carrer de Sant Bartomeu  i front al Passeig Quarter.

Us passo la seva historia i altres dades :

  • Documentada el 1208, la capella podria ser més antiga si es té en compte que el culte a Sant Bartomeu va ser introduït a Catalunya cap el segle X.
  • Al segle XVI la capella es trobava en molt mal estat.
  • Al segle XIX, durant la Guerra del Francès, s’utilitzava com a graner.
  • Uns anys més tard es va obrir novament al culte.
  • El 1835, va ser profanada, incendiada i destruïda, no es va tornar a reedificar.
  • El 1856 el bisbat va cedir els terrenys a l’ajuntament de Martorell.
  • L’Ajuntament hi va construir el 1870 un escorxador.
  • Va ser enderrocat l’any 1990, les excavacions que s’hi van portar a terme van descobrir les restes de la capella.

L’Ermita de Sant Bartomeu, tenia una planta rectangular, amb dos contraforts per banda i l’entrada frontal, amb un portal que comunicava amb uns adossats al costat nord.

Al seu interior es conserva un paviment que combina les lloses regulars de gres roig amb cairons.

Al seu voltant s’hi han trobat restes de construccions adossades i una necròpolis,

amb enterraments d’època medieval i posteriors.

Als peus hi ha una estructura de carreus amb una placa en la qual s’hi llegeix la inscripció : És un homenatge als morts a la Guerra de Successió (1705-1714) i a la Guerra del Francès (1808-1814).

Cal destacar, l’onze de setembre de cada any, es porta a terme en Martorell, l’acte institucional al fossar de l’Ermita de Sant Bartomeu per fer una ofrena floral en homenatge als patriotes morts per les llibertats de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita o Capella de Santa Maria del Bon Viatge de Sant Joan Despí

L’Ermita o Capella de Santa Maria del Bon Viatge està situada a la plaça de l’Ermita davant mateix de l’església de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí.

Us passo breument la seva historia :

  • Segons documentació de l’arxiu diocesà, en aquesta capella s’hi venerava la Verge des del 1262.
  • Els vianants que passaven per Sant Joan Despí s’hi aturaven per demanar a la Verge un bon viatge.
  • L’ermita fou malmesa per les guerres i les successives inundacions i en anar aixecant el nivell del vial s’ha anat enfonsant el nivell del sòl de la capella respecte al carrer i per tant s’han hagut d’instal•lar uns esglaons a fi d’accedir-hi sense dificultat.
  • Va fer també d’allotjament,

És un edifici religiós de planta rectangular i coberta amb embigat sobre arc diafragmàtic. Està recolzada en contraforts, presenta obertures circulars i està rematada per un campanar d’espadanya.

Pràcticament resta tancada tot l’any i s’obre per Nadal per allotjar-hi l’exposició de pessebres.

La Capella de Santa Maria del Bon Viatge, està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Ermita de Sant Grau de Caldes de Malavella

L’Ermita de Sant Grau està ubicada al centre urbà de la població, capdamunt del turó del mateix nom i just al costat de les termes romanes, concretament  en el carrer de St. Grau a Caldes de Malavella.

Al mateix turó hi podria haver hagut el castell de caldes esmentat a documents del S.XI. i que el 3 d’octubre se’n celebra la festa.

L’origen de la capella no es coneix, però podria haver format part del castell de Caldes tant per la seva localització, vora les termes on es basteix el castell com també per la configuració del seu mur posterior, de pedra en paredat de filada i espitllera.

És de planta és rectangular, amb una nau i dues capelles petites, dedicades a Sant Grau Abat i a Nostra Senyora del Remei. La porta principal està formada per un arc rebaixat de pedra. La façana és en paredat rústic arrebossat. La porta és en arc rebaixat de pedra, i a banda i banda unes finestretes en arc de mig punt. Mirant des de fora, des de cada finestra es veu la imatge d’un dels sants als que està dedicada la capella. Sobre la porta hi ha un ull de bou. Asimètricament a la porta un petit campanar de paret. La façana posterior té un paredat de filada amb vuit espitlleres.

Com diem, poc es sap d’aqusta Ermita, us passo breument la seva història :

  • Les notícies documentals més antigues de l’ermita són de la baixa edat mitjana.
  • Segons una visita pastoral del segle XVI, les inhumacions localitzades a l’entorn de l’ermita van haver de traslladar-se al voltant de l’església de Sant Esteve perquè l’aigua termal que transcorre pel subsòl de l’ermita les malmetia.
  • Al segle XIV es documenta un nou trasllat a l’església parroquial, aquesta vegada de l’altar, a causa de l’estat ruïnós en què es trobava l’ermita.

No fa massa es va pintar la façana principal, personalment el color no m’agrada.

És una obra que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Santuari de la Mare de Déu de la Salut a Samalús de Cànoves i Samalús

A poca distància, a llevant de l’església i dintre el petit grup que forma el poble, hi ha l’ermita o santuari de la Mare de Déu de la Salut, es va construir cap a l’any 1720, tot i que no va ser consagrat fins el 1800.

També està documentada des del 1737 i que fou totalment refet el 1902, pels senyors de Bori o del Castell.

És coneguda com el Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Al seu costat hi ha la Font de la Salut amb una Imatge de la verge amb rajoles.

L’actual ermita de la Salut, d’estil gòtic, degué ésser construïda damunt de la primitiva, segurament romànica, que es devia bastir els darrers anys del segle XVIII per acollir la imatge de la Mare de Déu, de marbre blanc, obrada per un imatger desconegut.

Per a mes informació podeu consultar la Web de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús :

http://www.canovesisamalus.cat/129-turisme/llocs-dinteres/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Ermita de Sant Pau de Sant Pol der Mar

L’Ermita de Sant Pau conformava un dels elements de l’antic monestir de Sant Pol del Maresme, el qual va donar posteriorment origen i nom a la vila de Sant Pol de Mar.

Per testimoni documentat el monestir ja existia des del segle X, els primers documents daten del 955 dC i tan sols en conservem aquesta Ermita, que fou construïda al segle XI.

El conjunt presenta una diversitat d’estils segons l’època, des del període visigòtic fins al segle XVIII.

L’ermita és del segle XI, d’estil romànic, tot i que de l’edifici original sols en queda l’absis i una de les finestres de la façana nord.

La casa és del segle XVII i els 3 absidioles, que son interiors i irregulars, del segle XVIII.

L’espai interior l’ocupa una única nau coberta amb volta de canó que descansa sobre dos arcs formers i un absis semicircular que enllaça amb la nau mitjançant un arc de mig punt.

Interiorment l’absis presenta tres nínxols irregulars, de punt rodó, oberts amb finestres d’època tardana.

Exteriorment la part més antiga, sense arrebossat, mostra carreus irregulars i materials ceràmics  aprofitats de l’època romana.

L’absis s’ornamenta amb un fris d’arquets a la manera llombarda, que va ser realçat quan va esdevenir torre fortificada.

La part més important a nivell artístic és la cambra romana –visigòtica, del segle VI, situada al soterrani de l’ermita a mode de cripta.

És una cambra rectangular amb una arcada central, quatre arcosolis laterals posats dos a dos a cada banda i teules romanes que fan de dovelles a l’arcada.

L’interior del conjunt alberga una imatge de l’apòstol Sant Pau, obra de Joaquim Renart i un retaule barroc del segle XVIII, dedicat a Sant Pau.

Cal destacar la zona enjardinada de la casa a un nivell inferior a l’Ermita i el Pou dins d’una arcada.

També, te una vista privilegiada de Sant Pol i el Mar.

Edifici catalogat com a Bé cultural d’Interès Nacional del patrimoni català i Bé d’Interès Cultural del patrimoni espanyol.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar i Viquipèdia

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé