Ermita de Sant Vicenç del Bosc de Sant Cugat del Vallès

Per anar a l’Ermita de Sant Vicenç del Bosc, cal que us adreceu  per la Rambla de Ermita de Sant Vicenç del Bosc de Sant Cugat del Vallès, i en la Casa Beltrán us cal seguir les marques blanques i grogues del PR-C-38  que us portaran fins la Font i l’Ermita.

Runes de la masia de can Gordi

Us passo la seva historia :

  • L’Ermita de Sant Vicenç del Bosc és de l’Època Medieval aproximadament construïda en el Segle X.
  • Aquesta ermita era el centre de l’antiga vil·la de Cercèdol i estava situada en la vall de can Gordi (can Guàrdia de la Muntanya), la trobem citada a la documentació l’any 986.
  • A mitjans del segle XI, l’ermita ja s’havia constituït com a parròquia. Durant els dos segles següents va anar prenent importància. No és fins el 1347 que una donació per restaurar el sostre de la capella, fa que algú se’n cuidi regularment.
  • Amb la desamortització de l’any 1835 les imatges que si veneraven passaren a Sant Cugat del Vallès, mas pròxim a la vil·la, on sembla que es perderen.

L’any 1981 es va emprendre una campanya de neteja i recuperació de l’entorn, es van redescobrir les restes de dos murs, la base semicircular de l’absis i el sòl de la nau format per grans pedres de pissarra, també un fragment d’altar i un bloc de pedra fosca que podria ser una pica circular. El seu estat actual, es de ruïna.

Runes masia de can Gordi

A prop i al fondal del Torrent de can Gordi, hi ha la Font de Sant Vicenç.

 

Recull de dades : Can Borrell, Consorci del Parc Natural i altres

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Arxiu Rasola

Ermita de Sant Jaume de Rifà de Sant Antoni de Vilamajor

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, està a prop de la urbanització les Pungoles i al costat de la pista que porta a la urbanització de l’Alfou de Sant Antoni de Vilamajor.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Vila Rifà està documentat des del 941.
  • Pel 1098 pertanyia al monestir de Sant Cugat.
  • Hi van viure conventualment unes religioses Deodades, de les quals hi ha notícia fins al 1357.
  • L’edifici actual és del segle XIII, finals del romànic.
  • El 1861 va ser emblanquinada i posteriorment es va restaurar l’interior.
  • Esta al costat de la masia i del conjunt de la granja de can Cames.
  • Actualment, està habilitada pel culte.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Sant Jaume de Rifà és una ermita d’estil romànic situada al municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

És una petita construcció d’una sola nau, amb arcs i volta apuntats, pertanyent al romànic avançat. L’absis, circular, té una finestra espitllerada.

Té adossada la casa de l’ermità amb una espadanya a la partió.

Pel que fa a la façana destaquen: la porta amb set dovelles, un rellotge de sol, i un pedrís des de la porta de l’absis.

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies ; Ramon Solé

Ara fa cent anys en rere – El Salt i Gorg Negre de Centelles

El Salt i Gorg Negre, esta situat en el torrent de Vall-llossera, a prop de l’aiguabarreig amb el Congost.  A l’arranjar la carretera C-17 es va fer una desviació per poder entrar a centelles, i es va tindre de treure pedra a pedra l’Ermita de Sant Antoni de les Codines, per insta-lar al Raval Marc Fogueres Can de Centelles.

En l’emplaçament antic d’aquesta ermita,  un camí portava al Gorg Negre, actualment, es molt difícil arribar-hi, està molt brut de vegetació i no baixa aigua pel torrent, era un lloc molt freqüentat per la gent a passar el dia i gaudir del paratge.

En aquest blog, podreu saber mes del Grog Negre de Centelles :

https://excursionismecientific.wordpress.com/2012/12/19/el-gorg-negre/

Us passo fotografies del Grog Negre, Ara fa cent anys en rere :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita – Església de Sant Martí del Corb de Les Preses

L’Església de Sant Martí del Corb es ubicada als vessants nord de la serra del Corb del municipi de Les Preses. Pertany a la Diòcesis del bisbat de Girona.

Sant Martí del Corb és una menuda església d’una sola nau i absis semicircular. L’accés es realitza a través d’una escalinata i d’una porxada sostinguda per pilastres i teulada a dues vessants.

A cada costat de la porta d’ingrés hi ha dues obertures amb reixes de ferro forjat que permeten observar l’interior del temple. Damunt el frontispici hi ha el cloquer, d’espadanya, amb un sol ull.

Bastida amb pedra menuda del país i coberta de teules.

No tenim la data de construcció, ni tampoc dades històriques, que és ven estrany.

Al seu costat esquerre hi ha la Font de Sant Martí,

que mitjançà d’una canal porta l’aigua a un safareig i/o abeurador pel bestiar.

Es un lloc molt bonic per l’arbreda que hi ha, humit i silenciós.

Sant Martí del Corb és una església del municipi de les Preses inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Ermita de Sant Quintí de Sant Esteve d’en Bas de la Vall d’en Bas

Des de Sant Esteva d’en Bas, podeu agafar  la carretera secundaria de Les Martines, una vegada passat el riu Fluvià i la casa Pomereda, cal desviar-vos a la dreta, a poca distancia i enmig dels camps, esta l’ermita de Sant Quintí.

Us passo la seva història :

  • L’església surt esmentada en una butlla del papa Gregori V de l’any 998, on s’indica que passà a dependre de la canònica augustiniana de Sant Genís i Sant Miquel de Besalú (posterior Santa Maria de Besalú).
  • L’església havia estat donada pel comte de Besalú Bernat Tallaferro (amb ratificació feta l’any 1000) a l’esmentada canònica.
  • Durant els segles XVI, XVII i XVIII consta documentalment que la feligresia era formada tan sols pel Mercadal.
  • L’any 1776 ja serà sufragània.
  • Fou església parroquial i consta que tenia cementiri i fonts baptismals.
  • A finals del segle XVI presentava un estat de conservació força dolent i el 1633 el bisbe Gregori Parcero va manar que les reparés la teulada.
  • Normalment, els rectors residien fora de la parròquia, la qual cosa també el donava el 1722 quan el bisbe Josep Taverner va manar que el rector passés a residir-hi.
  • El 1766 el bisbe Tomàs de Lorenzana va suprimir la parròquia que prengué la condició de capella i quedà unida a la parròquia de Sant Esteve de Bas.
  • L’estiu de 1980 es feren obres de restauració a l’església que van suposar eliminar la sagristia que havia estat ubicada en la part de la capçalera de l’edifici.

És un petit temple rural d’estil romànic del segle XIII, que es va ampliar a la primera meitat del segle XVIII per la banda de ponent, cosa que va fer que es doblés la seva llargària. La part romànica és a llevant amb un cos d’edifici molt petit que té l’àbsida carrada. Es creu que aquesta àbsida hauria estat inicialment, a l’interior, semicircular. L’àbsida té al mig una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt. A l’interior, un arc former de mig punt marca la separació entre la part romànica i l’ampliació. Al costat de migdia hi ha, en la part romànica, una altra finestra que dóna llum al presbiteri.

Pel que fa a l’ampliació del segle XVIII, es tracta d’un cos més alt que la part romànica i que té a ponent la porta d’entrada amb dovelles que formen un arc de mig punt. Sobre aquesta porta hi ha una finestra quadrada destinada a facilitar els precs devocionals quan l’església està tancada.

El campanar és d’espadanya d’un sol ull. S’hi venera una imatge, que és una talla de fusta de l’escultor Modest Fluvià, que es pot veure a través de la finestreta.

L’aplec de Sant Quintí se celebra el quart diumenge de setembre, coincidint amb la Festa Major del poble de Sant Esteve d’en Bas.

cartell

L’ermita de Sant Quintí és un monument protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita del Sagrat Cor de Jesús de Terrassa

L’Ermita del Sagrat Cor de Jesús, esta situada en un petit turó al costat de l’avinguda de Can Boada del Pi de Terrassa.

Està situada al damunt d’un turonet artificial, provocat pels rebaixos del terreny, vora la masia de Can Boada del Pi, masia que dona nom al Barri.

Aquesta ermita és una obra modernista de Josep Maria Coll i Bacardí, i que va ser inaugurada  l’any 1910.

És una ermita de petites dimensions, d’una nau i amb coberta amb volta parabòlica de maó pla. L’absis, hexagonal, està cobert amb tres voltes apuntades que s’intersequen amb la nau mitjançant arestes, i amb una finestra d’arc apuntat a cadascun dels tres pinyons de les parets de l’absis.

L’obra és de maó i estucada de color blanc, vorejada amb un sòcol fet amb còdols.

La façana principal presenta un campanar de cadireta sobre la porta d’accés.

Per a mes dades, podeu consultar a l’enllaç que us adjunto :

http://jplananieto.blogspot.com/2016/08/ermita-del-sagrat-cor-de-jesus.html

L’ermita del Sagrat Cor de Jesús és un edifici religiós al barri de Can Boada del Pi, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Togores de Sabadell

L’Ermita de Togores està en una zona bosc a l’esquerra del riu Ripoll, a la vall del riu Tort, en una esplanada envoltada d’alzines.

S’arriba per camins rurals, des de la carretera de Sabadell a Castellar del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • L’Ermita de Togores és diu que hagi estat bastida damunt les restes d’una vella construcció romana.
  • La dada documental més antiga que fa referència en aquesta zona, al topònim Togores, és de l’any 986.
  • Les primeres dates documentals però ens remeten a 1323.
  • En els segles XII i XIII s’hi venerava la Mare de Déu de Togores, advocada per a sortir indemne dels fets d’armes i per a la pluja.
  • Durant els segles XIV i XV Togores fou estatge de monges, depenent del monestir de Sant Llorenç del Munt.
  • Un cop desaparegudes les monges, alguns abats de la Mola habitaren aquesta casa.
  • Togores va pertànyer al terme municipal de Terrassa fins aquest segle.
  • Des de l’any 1922, cada any, se celebra l’últim diumenge de maig l’aplec de Togores.

És un conjunt de dos edificis, format per l’ermita de Togores i la masia de Can Pagès Vell.

L’ermita té l’absis vuitavat, que dóna a migdia i a la paret de llevant, amb aparell de pedra, s’hi veuen dues voltes de formigó encanyissat.

La gran té un gruix d’1,10 metres i un diàmetre de 2,25 m, que ara fa l’ofici d’arc botant, unint la capella, per la banda ponent amb la masia.

L’arc més petit uneix la capella amb la masia per ran de pou i té un gruix d’1,35 m i una volta d’uns 2 m.

L’Ermita de Togores és un monument del municipi de Sabadell protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Dades recollides : Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de l’Abellera de Prades, 100 anys en rere – 2ª Part #

L’Ermita de l’Abellera de Prades,  podríem dir que el seu nom de Abellera”, derivaria de la cavitat en la roca en la qual era habitual trobar-hi ruscos d’abelles …?,  seria una opció.

Segons explica una llegenda :

Un pastor va trobar la imatge de la Mare de Déu de l’Abellera mentre anava a buscar mel, axó ens podria donar també idea del nom d’aquesta ermita…

Com us deia ahir, us presento imatges de L’Ermita de l’Abellera, ara fa 100 anys en rere :

 

 

Text i Recull de Postals Antigues de l’ermita : Ramon Solé

Ermita de l’Abellera de Prades – 1ª Part #

L’Ermita de l’Abellera, també se la coneix com  la Mare de Déu de l’Abellera, està situada a uns 2 kilòmetres a llevant dins del municipi de Prades.

S’alça en una cinglera de 1.020 metres d’altitud, aprofitant una balma on abans d’edificar-hi l’Abellera hi havien viscut eremites, entre d’altres sembla que hi va ser Bernat Boïl, primer llegat apostòlic a Amèrica el 1493; l’ermita és un recinte d’una sola nau.

S’accedeix al recinte per una porta que hi ha a l’entrada de la balma.

Us passo la seva historia :

  • Es diu, segons la tradició popular, que un pastor va trobar la imatge de la Verge entre les branques d’una alzina voltada de ruscos, quan anava a buscar mel.
  • La imatge hauria retornat dues vegades al lloc on havia estat descoberta cada vegada que el pastor provava d’endur-se-la cap a casa.
  • També, la tradició parla d’una ermita existent en aquell lloc, on s’hi hauria retirat la reina Margarida de Prades.
  • Sembla però que l’ermita no es va construir fins al 1570.
  • Va ser beneïda pel rector de Prades el 1574.
  • El 1578 s’hi afegí el campanar.
  • A finals del segle XVII o a començaments del XVIII, s’hi van fer importants obres de reforma.
  • El 1936 es va destruir la imatge de la Mare de Déu, obra d’alabastre policromat d’estil gòtic tardà popular.
  • La imatge es va reproduir a partir de fotografies l’any 1940 amb marbre de Sarral.

Segons Amades,  quan parla de L’Ermita de l’Abellera, diu :

“ …la devoció, que està molt arrelada i s’hi fan romeries a l’ermita i balls de coques de mel, vindria de la cristianització del culte a una antiga divinitat agrícola local.

Vora de l’ermita brollava una font amb aigua que tenia fama de miraculosa, que s’estroncà a començaments del segle XX…”

L’Ermita de l’Abellera, està declarada Bé Cultural d’Interès Local.

Nota : Demà us presento imatges d’aquesta ermita, de fa cent anys en rere.

 

 

Recull de dades, gràcies a l’Ajuntament de Prades, Viquipedia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

L’ermita de Sant Pere d’Ullastre de Castellar del Vallès

L’ermita de Sant Pere d’Ullastre és una capella romànica dels segles X-XI emplaçada a la riba esquerre del Torrent de Colobrers prop de la capçalera del Riu Tort, en la meitat sud del terme municipal de Castellar del Vallès.

Per anar-hi, us cal situar-vos a la Ronda de Tolosa de Castellar del Vallès i desprès del Club Atlètic Castellar, trobareu  que hi ha un ample camí, i un cartell us indica per on anar a can Casamada i Sant Pere d’Ullastre, cal seguir-lo, es dirigeix als camps i passa per una mica de bosc.

Arribareu a una cruïlla de camins, pel camí de l’esquerra  porta directa a Can Casamada (segle XIII), us cal que preneu el camí cap a mà dreta que porta directa a Can Santpere i l’ermita romànica dedicada a Sant Pere d’Ullastre.

Us passo la seva història  de Sant Pere d’Ullastre :

  • Popularment es coneix l’ermita amb el nom de Sant Pere de la cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere assegut al tro.
  • La historiografia local tradicionalment ha ubicat en aquest punt l’emplaçament d’un temple romà dedicat al culte del déu Uliaster, nom del qual provindria el mot “Ullastre”.
  • La localització d’una ullastreda a tocar de la masia de Can Santpere fa pensar d’altra banda, que l’ermita rebi el nom per la presència en la zona d’aquesta varietat d’oliveres, típiques de terrenys propers a la mediterrània.
  • Es té notícia de l’existència del temple almenys des del 1012, any en què hi va tenir lloc, segons un pergamí de l’Arxiu de Polinyà avui dia desaparegut, l’aprovació d’una escriptura pública entre els germans Berenguer i Arnau Santpere.
  • L’ermita fou sempre sufragània de la parròquia de Castellar i s’hi celebrava el culte només en dies estipulats.
  • La capella forma part del patrimoni arquitectònic municipal des de finals de 2004, data en què el propietari en féu donació al consistori.
  • L’any 2007, l’ermita va ser objecte d’una rehabilitació. Es va desmuntar la coberta de la nau principal per reforçar la volta amb formigó armat per la part superior i tornar a muntar la teulada. També es va reforçar la coberta de l’absis i es va recalçar la fonamentació d’una absidiola lateral entre altres reparacions destacables.

L’edifici de planta rectangular i una sola nau, presenta un absis semicircular central a la part de llevant i dos absidioles laterals, també semicirculars, que conformen el creuer.

La nau està coberta mitjançant una volta de canó amb un arc lleugerament apuntat i per una teulada a dues aigües per la part externa; l’absis i les absidioles estan cobertes per voltes de quart d’esfera.

L’ermita s’il·lumina a través d’una finestra a esqueixada simple situada al centre de l’absis i de dues obertures a doble esqueixada emplaçades una a la façana sud de la nau i l’altra, a l’absidiola d’aquest mateix costat.

Segons alguns autors la portalada era situada originàriament a la façana de ponent, a la paret de la qual s’hi adossa actualment la masia de Can Santpere. En aquest mateix punt hi trobem el campanar, del tipus d’espadanya amb un sol ull.

Els carreus que conformen el parament de l’obra són de mida petita, lleugerament desbastats per la cara vista i organitzats en filades horitzontals força regulars. La part superior dels murs està coronada per una cornisa de pedra tosca amb motllura de bisell dret.

Unes pintures barroques al tremp dels segles XVII-XVIII decoren l’absis central de l’edifici, les quals, juntament amb la figura de Sant Pere sedent, constitueixen els únics elements ornamentals preservats.

L’ermita actualment es troba adossada per la part de ponent a la masia de Can Santpere, on hi ha permanent una exposició d’escultures fetes amb fustes de l’artista castellarenc Josep Llínares i Gibernau.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé