Santuari de la Mare de Déu de la Salut a Samalús de Cànoves i Samalús

A poca distància, a llevant de l’església i dintre el petit grup que forma el poble, hi ha l’ermita o santuari de la Mare de Déu de la Salut, es va construir cap a l’any 1720, tot i que no va ser consagrat fins el 1800.

També està documentada des del 1737 i que fou totalment refet el 1902, pels senyors de Bori o del Castell.

És coneguda com el Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Al seu costat hi ha la Font de la Salut amb una Imatge de la verge amb rajoles.

L’actual ermita de la Salut, d’estil gòtic, degué ésser construïda damunt de la primitiva, segurament romànica, que es devia bastir els darrers anys del segle XVIII per acollir la imatge de la Mare de Déu, de marbre blanc, obrada per un imatger desconegut.

Per a mes informació podeu consultar la Web de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús :

http://www.canovesisamalus.cat/129-turisme/llocs-dinteres/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Anuncis

Ermita de Sant Pau de Sant Pol der Mar

L’Ermita de Sant Pau conformava un dels elements de l’antic monestir de Sant Pol del Maresme, el qual va donar posteriorment origen i nom a la vila de Sant Pol de Mar.

Per testimoni documentat el monestir ja existia des del segle X, els primers documents daten del 955 dC i tan sols en conservem aquesta Ermita, que fou construïda al segle XI.

El conjunt presenta una diversitat d’estils segons l’època, des del període visigòtic fins al segle XVIII.

L’ermita és del segle XI, d’estil romànic, tot i que de l’edifici original sols en queda l’absis i una de les finestres de la façana nord.

La casa és del segle XVII i els 3 absidioles, que son interiors i irregulars, del segle XVIII.

L’espai interior l’ocupa una única nau coberta amb volta de canó que descansa sobre dos arcs formers i un absis semicircular que enllaça amb la nau mitjançant un arc de mig punt.

Interiorment l’absis presenta tres nínxols irregulars, de punt rodó, oberts amb finestres d’època tardana.

Exteriorment la part més antiga, sense arrebossat, mostra carreus irregulars i materials ceràmics  aprofitats de l’època romana.

L’absis s’ornamenta amb un fris d’arquets a la manera llombarda, que va ser realçat quan va esdevenir torre fortificada.

La part més important a nivell artístic és la cambra romana –visigòtica, del segle VI, situada al soterrani de l’ermita a mode de cripta.

És una cambra rectangular amb una arcada central, quatre arcosolis laterals posats dos a dos a cada banda i teules romanes que fan de dovelles a l’arcada.

L’interior del conjunt alberga una imatge de l’apòstol Sant Pau, obra de Joaquim Renart i un retaule barroc del segle XVIII, dedicat a Sant Pau.

Cal destacar la zona enjardinada de la casa a un nivell inferior a l’Ermita i el Pou dins d’una arcada.

També, te una vista privilegiada de Sant Pol i el Mar.

Edifici catalogat com a Bé cultural d’Interès Nacional del patrimoni català i Bé d’Interès Cultural del patrimoni espanyol.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar i Viquipèdia

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ara fa mes de cent anys…: Imatges vinculades a Montserrat

Mil vegades miréssim des de qualsevol lloc a la Muntanya de Montserrat i /o per les rodalies del Monestir…

…veuríem molts aspectes que ens cridarien l’atenció i que molts d’elles fa mes de cent anys que hi son allí …!

Crec que val la pena retrocedir per un instant cent anys en rere

i veure 30 imatges de Montserrat, agrupades per temes :

Aeri de Montserrat

Aeri de Sant Jeroni

 


 Capella de Sant Miquel

 La Cova de la Verge de Montserrat

 

 La Font Monumental del Portal

(Dedicarem un article sobre aquesta desapareguda Font)

 Ermita de Sant Jeroni i Restaurant

 Ermita de Sant Joan i Restaurant

 Ermita de Santa Cecilia

 Tren Cremallera de Montserrat

Espero que us hagi agradat aquest petit viatge en el temps… !

 

Text i recopilació d’Imatges : Ramon Solé

 

 

Ermita de Sant Francesc de Pàdua d’Olot, sobre d’un Volcà, al Montsacopa

Sant Francesc d’Olot esta situada a dalt del Volcà de Montsacopa, dins del municipi d’Olot, les cases estan a peu del volcà, on hi ha varis camins que si pot pujar fàcilment.

Us passo una cita del pioner de l’excursionisme Cèsar August Torras i Ferreri, on fa referencia de principis de l’ermita de Sant Francesc :

“ … …En el planell del cràter hi aixecaren els francesos, en 1814, a l’emparar-se d’Olot, el castell de Montsacopa, en el lloc que ocupaven fins aleshores tres capelles dedicades a Sant Francesch, al Sant Crist y a la Verde del Carme. A l’abandonar la població enderrocaren el castell. Aleshores fou quan se construí a l’actual capella del Sant Crist, alçada vora del cràter, en lo costat que mira a Olot… La capella, a la que precedeix un bon pati, és bastant capaç. El Sant Crist que s’hi venera és majestuós. En canvi, uns quadros que hi ha a les parets són molt dolents…”

Cal dir, amb les lleis del Comte-duc d’Olivares, Catalunya entrà al segle XVII en una crisi econòmica profunda. Com a conseqüència d’aquests trasbals no es pot parlar a Olot d’una penetració arquitectònica del Barroc.

Per tant, les construccions són escasses; es limiten pràcticament a la capella de Sant Francesc de Pàdua al Montsacopa, a compte de l’apotecari Gabriel Nadal, guarit de la pesta de 1629-30, i al convent de caputxins fundat el 1627.

Durant la primera meitat del segle XIX, després de la Guerra de la Independència Espanyola, es reedifica la capella (any 1817). És una capella d’una sola nau, amb creuer que es pronuncia a l’exterior, cobert amb cúpula i campanar de torre.

Els murs foren arrebossats. Annexes a la capella hi ha una masoveria.

Sant Francesc d’Olot és una obra del municipi d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador i Postals antigues

Ermita de Sant Hilari de Cardedeu

Ermita situada al Mas de Sant Hilari o can Ros, on havia un assentament d’un reducte romà, dins del municipi de Cardedeu.

No és pot precisar  la data del seu origen, per ho hi ha constància escrita de l’existència d’una capella en l’ant 1347, també, a la llinda d’entrada, s’hi llegeix la data de 1795, que indica l’any d’una de les reformes de l’Ermita de Sant Hilari.

Les pintures de l’interior són obra del pintor local Josep Castells i Planas.

Cal destacar que s’hi celebra l’Aplec de Sant Hilari el segon diumenge de gener, congregant molta gent  del Municipi i de la Comarca.

Si voleu saber mes de la masia i l’ermita podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cal_Ros_de_Sant_Hilari

Lloc esta envoltat d’arbres destacables, és un lloc molt tranquil la resta de l’any.

I podem anar caminant des de Cànoves, Cardedeu i Corro d’Amunt, entre altres lloc.

Desposa d’una pista d’accés molt ben conservada des dels municipis indicats.

És una bona excursió a peu per poder fer amb tota la família.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Llorenç de Vilardell de Sant Celoni

Sant Llorenç de Vilardell és una església al municipi de Sant Celoni, esta situada en la Urbanització Boscos Montnegre, 224, de Sant Celoni.

Sant Llorenç de Vilardell, surt ja esmentada des del 1041, que estigué unida a la d’Olzinelles des del segle XV. El decret d’aquesta unió no es troba. Malgrat aquesta unió, les dues esglésies estaven en molt mal estat, de tal manera que el rector només podia viure a la rectoria d’Olzinelles.

Se sap que en el 1637 continuava unida a Olzinelles essent la parròquia principal, i Vilardell la sufragània. A causa del seu mal estat hi ha hagut reformes, així que es troben elements dels segles XII i XIII i altres dels segles XV i XVI.

Edifici religiós, de paredat. La cornisa de la dreta, a la part de migjorn, al costat del cementiri, probablement formava part de la primitiva portada romànica (segle XII-XIII).

La portada és senzilla, quadrada, sense decoració. Al damunt, hi ha una fornícula amb una petita imatge, moderna de Sant Llorenç. El pòrtic és senzill, amb teulada de dues vessants, que es recolza sobre tres matxons.

Té un campanar d’espadanya amb dos buits per a les campanes. La part de baix és probablement romànica. L’interior té tres trams i el presbiteri, amb volta de mig canó un xic apuntada. Entre el segon i tercer tram hi ha un gran arc de mig punt. Té una pila baptismal senzilla, vuitavada del segle XVI.

Fotografia Generalitat de Catalunya Inventari del Patrimoni B_01

En la dècada passada havien aparegut diverses esquerdes que amenaçaven la seva integritat, i l’ajuntament de Sant Celoni va dur a terme un projecte de restauració que va culminar el febrer de l’any 2011.

Fotografia Generalitat de Catalunya Inventari del Patrimoni A_01

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sant Celoni

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Baldiri de Lliça d’Amunt

Sant Baldiri és una ermita al barri de Sant Baldiri prop de la Sagrera del municipi de Lliçà d’Amunt, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està dintre la sufragània de Sant Julià de Lliçà d’Amunt.

És una senzilla construcció d’una sola nau, de planta rectangular, amb teulada a doble vessant, orientada a llevant, i porta oberta a ponent, amb llinda i flanquejada per dues petites finestres quadrades.

La paret és de pedra arrebossada. A cada lateral hi ha quatre robustos contraforts.

Us passo la seva historia :

  • Apareix documentada per primera vegada el 1325, és a partir del segle XVIII quan sovintegen les referències a aquesta església.
  • El 1715 es va construir la capella actual i l’altar retaule.
  • El 6 de maig de 1727, apareix documentada a la visita pastoral
  • L’any 1934 l’altar i la capella foren restaurats per l’artista Nonell, de Barcelona, gràcies a les donacions fetes pels feligresos i els estiuejants.
  • Fou cremada en la guerra de 1936
  • Restaurada pels feligresos i devots del sant l’any 1946.

Se celebra l’aplec els dilluns de la segona Pasqua, Pasqua Granada o Pentecosta. També s’hi fan celebracions en altres moments, com el dilluns de Pasqua de Resurrecció.

Cal dir que antigament s’hi havia venerat també a la Mare de Déu de la Serra.

L’ ermita de Sant Baldiri està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Lliça d’Amunt

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església de Santa Engràcia de Montcada i Reixac

L’actual Església de Santa Engràcia, està situada en  Pl. Església, 9 de Montcada i Reixac.

Us passo la destacada historia d’una església que ha tingut diferents aspectes :

  • De la parròquia de Santa Engràcia es troba documentació de l’any 1007 on queda ubicada en el “Monte Scatano”.
  • El 4 de maig de 1381 es realitzà una llicència per part del bisbe per a traslladar la parròquia, que era a prop del Besòs, a la nova capella de Sant Antoni i Sant Llorenç (fundada per Pere Riera).
  • El bisbe disposà que des d’aleshores s’anomenés Església Parroquial de Santa Engràcia de Montcada.
  • El 4 d’abril de 1544 es va realitzar, tal com es pot llegir en un document, l’encàrrec a un imatger, Martí Dies, del modelatge d’una imatge de Santa Engràcia pel preu de set ducats, i que seria venerada a l’altar major (actualment desapareguda).
  • Entre 1624 i 1868 fou sufragània de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes (actualment terme municipal de Cerdanyola del Vallès).
  • Després, per necessitat, s’inicià una ampliació d’estil neogòtic sota el projecte d’Enric Sagnier i Villavechia, que començà entre 1887 i 1888 i fou inaugurada el 1901.
  • Sagnier havia estat l’autor de diversos edificis més a Montcada, entre els quals la ja desapareguda “Ermita de la Mare de Déu del Turó” i acabat l’any 1928 per l’arquitecte municipal de Montcada Joan Baptista de Serra i Martínez quan Sagnier va desistir per dificultats econòmiques de recaptació de fons i diverses desavinences amb l’església.
  • L’any 1936, amb la Guerra Civil, un episodi d’anticlericalisme l’enderrocà per ésser aixecada de nou en la dècada dels anys 50.
  • La reconstrucció es va fer l’any 1942, afegint un campanar de línies racionalistes.

Horaris de Missa  – Laborables :  19:30 hores – els  dimarts, dimecres i divendres i Festius :  09:00 i 12:00 hores

rectoria

Per a mes dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Engr%C3%A0cia_de_Montcada_i_Reixac

Santa Engràcia és l´Església parroquial de Montcada i Reixac, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Torre Marimon de Caldes de Montbui

Aquesta bonica i ven conservada ermita, esta front al conjunt d’edificacions de Torre Marimon, en el punt d’unió de les carreteres BV- 1423 I BV-1424.

Esta edificada sobre un petit alçament del terreny, una escalinata ens porta a l’ermita.

Està rodejada d’arbres i amb una font d’aigua de xarxa, fan un lloc tranquil i fresc, on poder fer un descans i àpat al seu costat.

Podeu veure un petit mostrari d’eines antigues de camp, repartides pels voltants.

Es diu, que esta dedicada  a Santa Julia i/o a Sant Jordi, segons la gent que he consultat…

Per  ho, enlloc hi ha una referència clara a l’advocació a que es va dedicar l’ermita de Torre Marimon.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Santuari de la Mare de Déu de Lourdes la Nou de Berguedà

El Santuari de Lourdes la Nou, és una església del municipi de la Nou de Berguedà, s’inaugurà el 1885,  entre 1880-1889 es realitzen obres destacades.

El Santuari marià de Lourdes La Nou de principis del XIX és un altre dels atractius del poble.

    

És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, fonts i una piscina per a malalts.

Es dedicat a la Mare de Déu de Lorda, essent un dels molts testimonis de l’extraordinària popularitat que assolí aquesta devoció a la Mare de Déu arreu del món, i també a Catalunya.

Conjunt d’edificació singular dins de l’esquema clàssic de santuari marià de muntanya, constituït sobre la base d’un espaiós temple que disposa del cambril corresponent, així com la casa ermita-hostal, tot situat en un forçat relleix per sobre d’un torrent.

Forma un conjunt o una petita unitat, en un paratge esquerp, integrat en el sistema de major entitat compost en els planells elevats de l’antic poblament de la Nou.

En els anys vuitanta, la casa ermita passà a ser la seu d’un actiu centre de “colònies d’estiu” per a infants.

  

El Santuari de Lourdes la Nou, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez