Castell de la Bleda de Santa Margarida i els Monjos ( Alt Penedès)

El Castell de la Bleda esta a l’extrem N del terme, al costat de l’ermita de la Bleda.

Historia:

• Documentada des de 1121 com a castell i molí de la Bleda al “Liber Feudorum”.
• Al segle XII són esmentats diversos individus del llinatge Bleda, relacionats amb el “castrum de Ipsa Bleda”.
• A principis del segle XVI la baronia de la Bleda pertanyia als Avinyó – Icard, alhora que titulaven senyors de la torre d’Enveja i castlans de Cubelles.
• Cap al 1606, la baronia de la Bleda va passar als Vilafranca – Sabastida.
• Més tard, als Grimau, als Fennández de Córdoba (Comtes de Torralba) al 1690 i als Salvador.

Casa senyorial de planta quadrangular amb planta baixa, un pis i golfes amb cinc obertures: la central d’arc de mig punt i d’arc rebaixat les laterals.

Les cantoneres son fetes amb carreus de pedra calcària i al capdamunt merlets de maó en forma esglaonada.

Coberta a quatre vessants. Part de les façanes de la part nord i oest són construïdes amb grossos carreus de pedra.

Davant la casa hi ha un gran baluard enjardinat i amb sectors d’horta, i una escalinata d’accés a la casa.

Observacions:

El baluard està molt ben cuidat i la masia està recentment restaurada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Tríade scp

Adaptació al Text del Bloc: Ramon Solé

Fotografies del Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de la Mare de Deu de la Font de Can Jorba de El Bruc (Anoia)

Setmana dedicada a les Esgésies, Capelles i Ermites

L’Ermita de la Mare de Deu de la Font esta al peu del camí de la masia de Can Jorba a la del Castell a la falda de la muntanya de Montserrat al municipi de El Bruc.

Historia:

• La data inscrita a la dovella indica que al segle XVII s’hi van fer obres.
• En un capbreu del 1670 s’esmenta: una capella novament construïda i edificada.
• És probable que anteriorment, al segle XIV, hi hagués una antiga capella en el mateix lloc.
• Possiblement estava relacionada amb el camí romeu al monestir de Montserrat.

Capella de planta rectangular amb la porta orientada a ponent. És d’arc de mig punt amb dovelles de pedra. A la clau hi ha la data inscrita de difícil lectura, (16–). Damunt la porta s’obra un petit òcul.

La coberta, avui molt esfondrada, és de teules i entrebigat de fusta, reforçat amb arcs de totxo.

Les parets són de maçoneria, la teulada a dues vessants, i un campanar d’espadanya corona la façana principal.

Observacions:

Hi ha que arribar-hi a peu. No està permès vehicles no autoritzats.

Paret molt antiga…

És la capella de can Jorba. No s’ha de confondre amb la homònima existent a la Font de la Mare de Déu al nucli del Bruc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Eulàlia de Begues (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a Esglésies, Ermites i Capelles

Santa Eulàlia de Begues està situada en un petit turó del Barri de Santa Eulàlia sobre al carrer Montau de Begues.

Santa Eulàlia és una ermita del segle XV dins del terme municipal de Begues.

Edifici aïllat damunt d’un petit turó, de planta rectangular i cobert a dues vessants de teula àrab.

La façana principal està orientada a sud-est i presenta la porta d’accés, de llindar pla i pedra picada als brancals i llinda.

Hi ha un ull de bou amb motllures, espadanya i campanar. La façana oest té uns grans contraforts i la nord presenta un petit cos afegit.

Hi ha constància documental per primera vegada el 1458. Aquesta ermita té el seu origen amb els eremites que hi havia al Puig de Santa Eulàlia, els segles XV-XVI. La primera referència de l’indret, és de l’any 1522, per una visita pastoral a Sant Cristophori.

El 13 de gener de 1618, el bisbat va donar llicència per reedificar la capella de Santa Eulàlia. Una de les més importants reformes de l’edifici fou feta l’any 1832.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc :Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de Sant Medir de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

Aquesta setmana dedicada a les Esglésies, Capelles i Ermites

L’Ermita de Sant Medir és una església de la serra de Collserola, al municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

És a prop de l’antic camí romà d’Ègara (Terrassa) a Barcino (Barcelona) que —passant per Castrum Octavianum (Sant Cugat)— entrava a la serra de Collserola per la vall de Gausac (o vall de Sant Medir).

Us passo la seva història:

• El 1024 consta la compra d’una vinya i uns boscos situats a la vall de Sant Medir .
• Existia ja el 1046.
• L’establiment d’un alou el 1046.
• Documentalment consta des de 1120.
• La tradició i el culte començà al segle XI.
• Documents antics l’anomenen Sant Emeteri, però es catalanitzà “Medir”. A l’edat mitjana formà parròquia amb Sant Adjutori i amb Sant Vicenç. Hi tenia jurisdicció civil el monestir de Sant Cugat fins al segle xiv, que esdevingué l’organització municipal de Sant Cugat.
• Els monjos en tingueren cura fins al 1446.
• La popularització de la llegenda de sant Medir de Barcelona convertí l’ermita en destí de pelegrins.
• El 1802 s’hi celebrà el primer aplec de Sant Medir.
• A partir de 1846 s’hi van afegir romeus de la vila barcelonina de Gràcia. Des de llavors, és la destinació de la romeria de la Festa de Sant Medir cada 3 de març.
• El juliol de 1936 l’ermita va ser saquejada i incendiada.
• A l’interior hi ha uns esbossos originals de l’any 1948 de les pintures murals que l’artista local Josep Grau-Garriga va projectar i que no es van portar a terme.
• En el transcurs de 25 anys fins al 2007 la penya Regalèssia de Sant Cugat junt amb tècnics del museu del monestir van dur a terme diverses tasques de restauració a l’edifici, com l’arranjament de la teulada i el restauració del paviment del segle XVII.

És una capella romànica restaurada que manté la seva estructura primitiva.

És una construcció de planta rectangular amb volta de canó i està orientada a llevant.

Per damunt de la façana s’aixeca un campanar de doble espadanya.

La porta és de punt rodó i està adovellada.

Al damunt s’hi ha fet una inscripció amb pedra i un baix relleu d’una figura.

Les parets exteriors són arrebossades en blanc i no té absis a l’exterior.

Recordeu, cada 3 de març s’hi celebra el tradicional aplec de Sant Medir.

L’Ermita de Sant Medir forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Mª de Campanya de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

Aquesta setmana dedicada a Esglésies i Ermites

Santa Maria de Campanyà esta situada en la Ctra. de Sant Cugat a Rubí, km 17 municipi de Sant Cugat del Vallès.

Us passo la seva història:

• El lloc de Campanyà és citat per primer cop al 991 quan el matrimoni format per Sunyer i Studia permuten amb el monestir de Sant Cugat tres peces de terra al terme d’Aqualonga (Valldoreix), una d’elles a Campanyà que limita amb terres del mateix monestir.

És una ermita construïda sobre una capa de roca calcària, de planta rectangular i d’una sola nau.

Hi ha els restes de l’obra primitiva que serveixen d’entrada i de base a la torre campanar que s’alça per sobre de la façana.

La nau és reforçada a l’exterior per tres contraforts a cada costat.

A la façana sud s’hi ha obert dues finestres.

 A l’interior s’hi conserva el retaule de Sant Sebastià del 1562 i una pica baptismal.

Santa Maria de Campanyà és una església del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de la Sagrada Família de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona)

L’Ermita de la Sagrada Família esta situada dins la propietat de Mas Torrents de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Historia:

• La capella de Torrents està dedicada a la Sagrada Família i va ser construïda amb motiu de la presència del bisbe de Vic al mas, ja que hi passava els estius.
• La necessitat de celebrar missa va fer que s’edifiqués l’ermita.
• La va fer construir Antònia Rius Bofill, Vda. De Genís, vers l’any 1952, amb relació a la gran reforma d’ampliació de mas.
• L’església pertany a la parròquia de Sant Eulàlia de Riuprimer.

La capella és de nau única i amb absis poligonal, tota ella coberta a dues aigües. L’interior està cobert amb volta de canó rebaixat i està decorada amb motllures de guix, policromades.

A l’edifici, que actualment no està en ús s’hi conserva un retaule. A l’entrada s’hi forma un portal d’arc de mig punt i un petit atri. Al damunt hi ha un òcul emmarcat amb pedra picada.

Al damunt hi ha un petit campanar d’espadanya. Es va construir amb pedra i fusta i finalment va ser arrebossada. Es troba a pocs metres de la casa, a la zona d’accés des de la carretera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació del Text al Bloc i Fotografies: Ramon Solé

Forn ibèric de Sant Cugat del Vallès

El forn ibèric de Sant Cugat del Vallès és una construcció ben conservada situada a la serra de Collserola, al costat de l’ermita de Sant Adjutori, per on passava la via romana de Bàrcino a Sant Cugat i a prop de can Borrell.

Data del període baixrepublicà romà (segles II i I aC), i va ser reformat íntegrament l’any 2003.

Tot i que no se sap amb seguretat si és ibèric, ja que podria ser romà o medieval, es diu que és ibèric perquè a l’entorn s’han trobat fragments de ceràmica d’aquella època.

És de tipologia romana i conserva la cambra de foc quadrada i restes de la cambra de cocció.

El forn es destinava per coure-hi peces d’obra i teules.

Recull de dades: Viquipèdia i Cugat Mèdia

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Sacama d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

Les poques restes del Castell de Sacama están al costat de l’ermita de Sant Pere Sacama dins del municipi d’Olesa de Montserrat. Per anar-hi cal pujar pel camí que surt prop del Km. 10 de la ctra. B-120 en direcció nord, a uns 2 quilometres.

Les restes arqueològiques de Sant Pere Sacama conegudes com “el Castell de Sant Pere Sacama” consten de la construcció defensiva, el castell pròpiament dit, la capella, i dos masos -un, adossat al castell i l’altre, al costat de les restes ibèriques.

El castell construït en l’època carolíngia era de dimensions reduïdes, amb capacitat per a deu soldats a tot estirar. Estava format per tres habitacions, la torre, un petit pati d’armes i la ferreria. Més tard es va construir l’estable. Al mas de Sant Pere, sota la capella, hi vivia una família camperola, dedicada a cuidar el bestiar i els conreus que podien tenir al voltat. L’activitat d’aquest mas va durar fins als anys 1970.

En direcció al camí de l’oest, hi ha diferents restes arqueològiques: un petit assentament iber, amb una masia al damunt, i una petita necròpolis, a 40 metres de l’assentament amb una vintena d’enterraments.

L’assentament iber consta de tres habitatges, sis sitges i un altre edifici que no ha estat estudiat. Durant l’edat mitjana es va construir la masia -que va utilitzar les sitges com a dipòsits d’aigua- i també es va construir una canalització per a l’aigua fins al mas de Puigventós, que és a uns 300 metres.

Viquipèdia

La funció de Sant Pere Sacama, en conjunt, era defensiva. Controlava el camí d’Olesa a Vacarisses i a Terrassa; a part, formava part d’un sistema d’alerta contra eventuals invasions musulmanes des de la banda sud del Llobregat. Aquest sistema s’utilitzava fent servir les campanes de les ermites: el senyal començava al Castell de Sant Salvador de les Espases -on hi ha una panoràmica del curs del riu Llobregat- i es dirigia cap al monestir de Montserrat passant per l’ermita de santa Margarida, o cap a Terrassa passant per Sant Pere Sacama, Sant Jaume de Castelló i Viladecavalls.

L’ermita de Sant Pere Sacama era l’antiga capella del castell de Sacama (o de Cama), conegut des del 963.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de La Salut de Collbató (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

La Salut esta situada al costat del camí de les Coves del Salnitre de Collbató.

Us passo la seva història:

• Va ser reconstruïda després de la Guerra Civil.
• El dilluns de Pasqua s’hi celebra un aplec.

De planta rectangular i sostre a dues vessants.

Presenta un campanar d’espadanya que corona la façana. La sagristia es troba adossada a l’ermita. Davant l’entrada hi ha esglaons d’accés.

La porta és un arc ogival amb flors d’estil modernista al capitell. La façana està decorada per arcs cecs, tres a cada banda.

A sobre la porta i sota el campanar hi ha tres arcs ogivals.

Els actes de l’aplec comencen amb la processó des de l’església de Sant Corneli. Després hi ha missa, al final de la qual es canten els goigs en honor de la Mare de Déu de la Salut, ballada de sardanes i dinar popular. Des d’antic la gent del poble i dels voltants hi venia a demanar favors a la Mare de Déu i, en agraïment, després li portaven exvots.

La Salut de Collbató és una ermita de Collbató (Baix Llobregat) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia i Diputació de Barcelona

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Adjutori de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

L’Ermita de Sant Adjutori està situada a la vall de Gausac, molt a prop de la masia – restaurant de Can Borrell.

Us passo la seva història:

• L’Ermita de Sant Adjutori és una església romànica del segle X del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
• Ermita que formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat.
• La primera datació és del 962, l’ermita formava part de les propietats del monestir.
• I va tenir una gran importància durant molts anys en haver-se format a la vall un gran nucli de població durant l’alta edat mitjana.
• S’hi observen reformes i ampliacions fetes als segles XII, XVI i XVII.
• Va mantenir-se el culte fins al segle XIX.
• A causa de la desamortització del 1835 la capella va quedar abandonada.

Es tracta d’una ermita de planta circular i de volta semiesfèrica. Finestra amb arc de pedra treballada.

S’hi aprecien tres nivells: l’inferior preromànic i els dos restants romànics.

Per sota del nivell actual hi ha una fundació més antiga executada amb la tècnica d’opus spicatum.

Altar situat a llevant segons l’antiga tradició.

La porta d’accés presenta testimonis de les reformes al llarg de les èpoques.

Molt a la vora hi ha el Forn Ibèric que data del període baix republicà romà (segles II i I aC).

L’Ermita de Sant Adjutori forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, ha estat declarat bé cultural d’interès local, i formant part del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero