Ermita de la Santa Creu de la Plana de Santa Maria d’Oló (Moianès)

Els propers dies destinats a Esglésies i Ermites

L’Ermita de la Santa Creu de la Plana està situada a prop i a llevant del petit nucli de Sant Joan d’Oló, al sud-oest de Santa Maria d’Oló.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta església apareix citada el 1081 com a Santa Creu de Sant Joan d’Oló.
  • I el 1166 es documenta una sagrera de Santa Creu que ha de correspondre’s amb aquesta església.
  • El 1175 Pere d’Oló i la seva muller Dolça, senyors del terme, li feren un primer llegat piadós en el seu testament.
  • Segons dades de l’arxiu de Sant Joan d’Oló apareix documentada el 1413 i 1512.
  • Al construir-se la nova parroquial de Sant Joan d’Oló a la Plana, entre el 1629-39, l’església de la santa Creu s’anà eclipsant en estar la parroquial tan a prop.
  • El 1936 fou profanada i quedà sense culte.
  • Al llarg dels segles ha sofert poques modificacions.
  • Actualment està sense culte, es fa servir de paller i el seu estat de conservació és bo.
  • Santa Creu de la Plana és una església romànica del segle XI pertanyent al poble disseminat de Sant Joan d’Oló, del terme municipal de Santa Maria d’Oló, al Moianès.

Es tracta d’una petita església romànica, senzilla però molt ben conservada. D’una sola nau amb absis a llevant, correspon a un temple ja del segle XII, sense ornamentació a l’exterior.

Té un senzill campanar d’espadanya damunt de la façana de ponent.

La porta, adovellada, és també a la façana oest. Al mur de migdia hi ha una finestra romànica de doble esqueixada. L’església sofrí modificacions al llarg de l’edat moderna, però ha arribat fins als nostres dies en perfecte estat.

Església d’una sola nau coberta amb volta de canó, rematada amb un absis semicircular a sol ixent cobert amb volta de quart d’esfera. Al entre de l’absis hi ha una finestra, ara tapiada, de doble esqueixada.

 L’accés a l’església es fa pel cantó de ponent on hi ha una porta adovellada. En aquest mateix mur de ponent s’alça un campanar d’espadanya.

El mur que tanca la nau a l’est sobresurt més que la teulada, a doble vessant, i l’absis. Al cim d’aquest mur hi ha una creu que és un dels pocs elements decoratius de l’edifici.

Al segle XVII o a principis del XVIII l’església fou transformada. Es recobrí d’argamassa, es tapà la finestra absidal i es reforçà amb un contrafort situat a l’extrem sud.

Jordi Continjoch i Boada / Generalitat de Catalunya

L’interior de l’església actualment està enguixat.

Jordi Continjoch i Boada / Generalitat de Catalunya

L’Ermita de la Santa Creu de la Plana està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Miquel de Cirera de Rajadell (Bages)

Sant Miquel de Cirera és una ermita del mas de can Massana del municipi de Rajadell. Per anar-hi cal prendre la carretera asfaltada a Castellfollit del Boix que surt de l’extrem del carrer Major de Rajadell.

Us passa la seva historia:

  • Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Cirera, fou capella rural i acolli durant un segle un priorat femení de dones.
  • L’església s’esmenta el 1275 quan el bisbe de Vic Ramon d’Anglesola li cedí la regla de Sant Agustí perquè la comunitat encapçalada per Na Cirera la regís, càrrec que encara tenia el 1287.
  • El 1304 una part de la comunitat, formada per sis monges va traslladar-se a Cervera, on fundà el convent de Santa Caterina mentre que la resta quedà a Sant Miquel fins a mitjans del segle XIV, quan, amb l’ajut del senyor de Rajadell, es fusionà amb la comunitat de la capella de Santa Llúcia.
  • A partir d’aleshores, la capella de Sant Miquel quedà com a ermita formant part del mas de Can Maçana.
  • La família Massana, propietari d’aquesta capella, la reconstruí de nou el 1632, mantenint la mateixa advocació a Sant Miquel.
  • La construcció de la nova capella correspon als anys de prosperitat de la masia veïna i de la majoria de masies del terme.
Rosa Serra Rotés -1987 / Generalitat de Catalunya

És una capella del segle XVII edificada per la família Massana a partir d’una capella romànica anterior que fou totalment modificada.

Rosa Serra Rotés -1987 / Generalitat de Catalunya

L’obra és de l’any 1632 i correspon a un petit edifici de planta rectangular amb el presbiteri quadrat i amb la porta i façana al mur de migdia.

Un petit campanar d’espadanya corona l’edifici.

La característica més particular de la capella són els plafons de ceràmica laterals i el frontal de l’altar, també de ceràmica.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Sant Miquel de Cirera és una ermita del mas de can Massana del municipi de Rajadell (Bages) és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Ermita de Sant Ramon, el Catllar (Tarragonès)

L’ermita de Sant Ramon  està en la Partida dels Vinyets, des del poble s’arriba pel carrer de la Font i passada la vella fabrica la trobareu de munt d’un petit turó.

Us passo la seva historia:

  • Va ser edificada l’any 1605 i va ser dedicada a Sant Ramon de Penyafort.
  • En la Primera Guerra Carlina va ser transformada en una petita fortificació.
  • Va tindre cura un ermità fins als inicis del segle XIX.
  • El 1885 va ser venuda al fabricant de paper Josep Pujadas i Pallarès.
  • Va estar abandonada fins l’any 2015.
  • En aquests últims anys es va arrenjar.

Té portal de llinda recta amb els brancals de pedra,

un ull de bou i una petita espadanya de maó vist, d’època moderna.

A l’interior hi ha restes de la decoració classicista que embellia la capçalera.

Recull de dades: Diputació de Tarragona i Ajuntament El Catllar

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Castell de Toudell de Viladecavalls (Vallès Occidental)

Feliç Any nou – 2023 !!!

Des del Polígon Industrial Can Mir de Viladecavalls, un sender surt a pocs metres de l’ermita romànica de Sant Miquel de Toudell, indicat per un cartell, que car seguir les marques “blau i vermell” fins les restes del Castell de Toudell.

Us passo dades de la seva història​:

  • El topònim fou documentat el 986.
  • Possiblement els Senyors de Toudell van residir al castell des de finals del segle XI.
  • L’esment del “Castro de Toudello” és del 1244, temps en què ja existia l’Església de Sant Miquel, donada el 1159 per Allegret de Tuldell a “Deo et eccleasiae Sanctae Mariae et Sancti Petri de Egara et Geraldo, Priori ejusdem loci et canonicis Sancti Rufi”.
  • Resta importància al castell diversos factors: la brevetat del seti que ocuparia el castell; la dependència de Terrassa; la indicació, en el 1287, de “domo et fortitudinis de Toudello” no pas pròpiament castell; i la confrontació d’aparèixer contemporàniament les expressions, positives, “catrum meum vocatum de Toudello” i “ipsum castellum” amb les negatives, pel concepte de quadra que aporten registres dels anys 1358, 1365-1370 i enllà.
  • En la propietat, s’observen (segle XIV) les famílies Montornès i Parent.
  • L’any 2005 es va portar a terme una intervenció arqueològica inscrita en el marc del projecte d’investigació Estudi arqueològic de Toudel en època medieval, que plantejava aportar noves dades sobre la història de Toudell. L’excavació arqueològica va consistir en la neteja superficial dels murs del sector de ponent i en l’excavació en extensió del de llevant. Al sector de ponent, que té forma triangular, la neteja de la capa vegetal va deixar al descobert el potent enderroc de la torre del castell de Toudell.

El castell feudal de Toudell s’alça dins els termes de l’antiquíssim Castell de Terrassa, a l’extrem del mateix planell on es troba l’ermita romànica de Sant Miquel de Toudell, lloc encinglerat, des d’on es domina la Vall del Rieral de Gaià i el Turó de Can Mitjans.

Del Castell de Toudell queden fragments de les seves parets, a més dels consegüents munts de rocs i pedres escampades per l’entorn.

Pere Català i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

 La seva estructura era molt complexa, formada per diferents àmbits entre els quals destaca una torre, de la qual es conserva un potent enderroc.

El Castell de Toudell és un castell del municipi de Viladecavalls (Vallès Occidental) declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mare de Déu de Berà de Roda de Berà (Tarragonès)

L’ermita de la Mare de Déu està situada en la Plaça de l’Ermita de Roda de Berà.

L’ermita de la Mare de Déu es començà a construir a la segona dècada del 1700.

Té una nau amb capelles laterals, les dimensions de les quals són bastant reduïdes.

La volta de la nau és de canó amb llunetes.

A l’oest hi ha una petita porxada moderna amb una estela funerària procedent d’un antic cementiri que hi havia ubicat.

Davant l’ermita hi ha una residència del Banc d’Espanya on es conserven unes poques restes reutilitzades del que va ser l’antic castell de Berà.

La Mare de Déu de Berà és una ermita barroca de Roda de Berà (Tarragonès) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre de Telègraf o Torrassa de Sant Antoni d’Altafulla (Tarragonès)

La Torre de Telègraf o Torrassa  de Sant Antoni  esta front  de l’ermita a la dreta del camí de l’Ermita d’Altafulla.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta torre pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera. La línia civil de Madrid a València i Barcelona va entrar en funcionament el 1849. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l’interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
  • La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d’un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d’aquesta manera un missatge es pot transmetre de pressa des d’un punt a l’altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d’unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d’elles.
  • Mentre que a països com França o Anglaterra ja s’havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s’inicia la construcció fins al 1844, moment que en alguns països ja s’havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d’una línia implicava la instal•lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
  • A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d’una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa – Vic – Girona.
  • Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irún, aquest fet marcarà l’inici de l’abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi.
  • Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil.
  •  Al 1862, s’oficialitza l’abandonament de les torres militars. D’aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.
  • En l’actualitat funciona de repetidor de televisió i té una antena a la coberta. Anteriorment va servir com a seu d’una emissora de ràdio.
Pere Català i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Antiga torre de telegrafia òptica situada al costat de l’ermita de Sant Antoni, a la part alta del nucli urbà i a 80 m d’altura. És de planta quadrada (5 x 5 m) i base atalussada. Té uns 8 m d’alçada total.

Segueix el model estàndard de Mathé de planta baixa amb sòcol, dos pisos i cornisa amb coberta plana. Hi ha una divisòria de maons entre el sòcol i la planta baixa i una altra feta de pedra entre aquesta última i el primer pis.

Les obertures, finestres i porta d’accés elevada al primer pis, practicades a les façanes oposades, estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La torre és feta de maçoneria arrebossada.

A causa de les obres de restauració ha perdut les espitlleres de la planta baixa i se li ha obert una porta en un costat de la planta baixa. La coberta feta de material modern té una antena distribuïdora de senyal de ràdio.

Aquesta torre de la línia civil tenia comunicació visual directa amb la torre anterior de Pilat de Tarragona, situada a 10 km i amb la torre posterior de Roda de Berà, a 8,8 km en línia recta.

La Torrassa de Sant Antoni és una obra d’Altafulla (Tarragonès) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Ermita de Santa Maria del Mas d’en Bosc de Cambrils (Baix Camp)

L’ermita de Santa Maria del Mas d’en Bosc, està en el camí del Mas d’en Bosch ( front seu) de Cambrils.

Us passo la seva historia:

  • En el segle XV, a causa de la destrucció del castell i de l’església de Barenys i de Vilafortuny, l’arquebisbe ordenà que de les desferres es bastís l’església del Mas d’Oliver (Mas d’en Bosch), terres endintre.
  • A la clau de l’arc de la porta del fossar, al costat de l’església, hi ha la data 1799 sota una calavera i dues tíbies.
  • En aquest fossar hi ha enterrat l’escriptor Joaquim ROCA i CORNET.”

Petita església d’una sola nau amb arcs de pedra, amb coberta de fusta a dues vessants.

L’Absis és semicircular amb contraforts. 

Façana de pedra, amb porta adovellada en arc de mig punt.

Ës un dels temples més antics de la població, bastit el 1575, va funcionar com a parroquia del nucli de Vilafortuny.

A la capella del Mas d’en Bosc se celebrava, a l’agost, un aplec fins el 1950, que s’ha tornat a recuperar els darrers anys.

Recull de dades: Viquipèdia. Generalitat de Catalunya.

Adaptació del text i Fotografies: Ramon Solé

Ermita o Església de la Damunt de Folgueroles (Osona)

Setmana dedicada a les Esglésies de Catalunya

L’Ermita de la Damunt esta prop de Passavant en Folgueroles.Es tracta d’una capella situada al nord-est de la població.

Us passo la seva història:

  • Les primeres notícies de l’església provenen d’un llegat testamentari que data de 1231 i parla de Santa Maria la Superior.
  • Antoni Pladevall ha formulat la hipòtesi que en aquest indret es devia trobar l’antiga església parroquial de Folgueroles, la qual al pas dels segles XI i XII es degué reedificar i se situà a l’emplaçament actual.
  • És una possibilitat reforçada pel fet que fins a l’any 1723, cada diumenge, el rector de Folgueroles anava a celebrar-hi una missa. Caldrien, però, excavacions per a saber si en aquest indret, sense que aparentment hi hagi habitatges pròxims, un dia s’hi alçà una església parroquial.
  • De totes maneres no queda en la Capella cap element romànic.
  • Fou reformada al segle XVII.
  • El gran poeta folguerolenc mossèn Cinto Verdaguer va inspirar el seu poema “L’Arpa” en aquesta ermita.
Carme Torrents i Buixó – 1985 /Generalitat de Catalunya

És de planta de nau única amb la capçalera lleugerament arrodonida. La façana és llisa i el capcer és coronat per un campanar torre i d’espadanya al cim el qual conserva només una campana. Al damunt hi ha una bola de pedra i un penell.

El portal és d’arc de mig punt amb un trencaaigües motllurat que descansa sobre uns pilars rectangulars. Al damunt i a la torre s’hi obren dues finestres d’esqueixades.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

A la part d’esquerra de la nau s’hi adossa una capella. L’interior, després de la restauració, és auster.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

Materials constructius: pedra unida amb morter de calç, la façana és arrebossada i les obertures de pedra picada. L’estat de conservació és força bo.

L’ermita de la Damunt és un edifici de Folgueroles (Osona) inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Santuari de la Mare de Déu del Camí de Cambrils (Baix Camp)

El Santuari  de la Mare de Déu del Camí esta en l’avinguda de la Verge del Camí de Cambrils.

La Mare de Déu del Camí és una ermita de Cambrils, antiga església parroquial segons apareix documentada l’any 1214.

L’edifici actual és renaixentista tardà del 1778 i es va construir amb pedres procedents de la pedrera de Montjuïc.

Té tres naus i una cripta; annexa hi ha una antiga torre de vigilància (que ahir us vaig presentar), la Torre de l’Ermita.

És un santuari marià al costat de la traça de l’antic Camí Reial i pertanyent a la Parròquia de Santa Maria.

El primer esment escrit data del segle XIV,

tot i que la construcció actual és del segle XVIII.

És de planta rectangular, resultat de la combinació dels estils arquitectònics renaixentista, barroc i neogòtic.

Se celebra la seva festa patronal cada 8 de setembre.

Des del 2007, la cripta semi subterrània, que hom creu fou la primitiva església, va ser restaurada i transformada en sala de concerts, del Camí de Cambrils.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Forn de Calç de Valldonzella de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)

Per anar al Forn de Calç de Valldonzella, cal sortir des de Sant Feliu de Llobregat, per la riera de la Salut, passareu molt a prop de l’ermita de La Salut, cal seguir per la pista que passat a prop de la Font i la masia de can Ferriol,

ara us cal seguir per la pista que puja a la dreta direcció a La Torre del Bisbe, i més tard les restes del monestir de Santa Maria de Valldonzella.

El Forn de Calç, està abans d’arribar a La Torre del Bisbe,

a l’esquerra del camí, un cartell indica on esta situat.

Aquest antic forn de calç és del segle XVIII.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero