Sant Antolí de Monistrol de Montserrat (Bages)

Setmana dedicada a les Ermites, Esglésies rurals i Capelles

Sant Antolí esta a prop de la Urbanització Monistrol de Montserrat i damunt la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat en una zona boscosa de Monistrol de Montserrat.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sant Antolí, situada dins l’antic terme de Monistrol de Montserrat, era una de les moltes ermites que sorgiren prop del Monestir de Montserrat i en els camins d’accés.
  • És esmentada el 1282, però sembla que s’hauria modificat posteriorment, possiblement en època del prior Vilaregut (el seu escut corona la porta), que va tenir aquest títol entre 1334 i 1350, conservant el primitiu esquema.
  • Sembla que l’edifici fou modificat de nou al segle XV conservant l’esquema romànic primitiu.

Construcció religiosa formada per una capella d’una sola nau coberta originalment amb volta de canó apuntada (avui està totalment ensorrada, i rematada per un presbiteri rectangular a llevant.

Rosa Serra – 1985 /Generalitat de Catalunya

La façana s’obre a ponent i presenta una porta amb arc de mig punt adovellat rematat per una cornisa i amb una finestra d’arc de mig punt monolítica.

Rosa Serra – 1985 /Generalitat de Catalunya

La façana està coronada per un campanar d’espadanya.

Sant Antolí de Monistrol de Montserrat és una església gòtica de Monistrol de Montserrat (Bages) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Cecília de Marganell (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Santa Cecília està dins del petit nuclí de Marganell.

Marganell està situat al vessant septentrional del massís de Montserrat, a la vall de la riera de Marganell , afluent per la dreta del Llobregat, que neix sota el coll de can Maçana (el Bruc) i desemboca aigua amunt de Castellbell.

Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc (Anoia). Al segle XIX

Prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1921

El nou edifuci és de 1945 es d’estil arquitectònic: Últimes tendències recordant el romànic.

Església amb nàrtex al qual s’accedeix amb tres entrades en forma de finestra.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4403_01.jpg

El campanar és de cadireta i no sobre surt des del cimbori sinó que s’aixeca des de l’entrada de la nau.

Recull de dades: Ajuntament de Rajadell i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Pont sobre el Llobregat de Monistrol de Montserrat (Bages)

El Pont sobre el Llobregat passa la carretera BP-1121 en Monistrol de Montserrat.

Us passo la seva història:

  • El pont fou bastit el 1317 per disposició de Bernat Esquerrer, prior del monestir de Montserrat, a fi de facilitar els pelegrinatges al santuari.
  • Zamora al segle XVIII diu que fou transformat per no aguantar el tràfec de carruatges.
  • El pont va ser restaurat després dels desperfectes soferts durant la guerra civil.

El pont de Monistrol fou bastit sobre el riu Llobregat per unir les dues bandes del poble.

El pont, aplanat i format per quatre arcs de mig punt (un d’ells tapiat) que descansen sobre pilars amb tallamars, ha estat eixamplat en superfície per permetre el tràfic rodat.

Els arcs centrals foren reedificats després de la Guerra Civil amb arcs de mig punt amb la rosca formada amb pedres ben escairades.

El Pont sobre el Llobregat és una obra gòtica de Monistrol de Montserrat (Bages) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Collbató (Baix Llobregat)

El Castell de Collbató és bastit dalt d’un turó cònic sobre el poble de Collbató, amb vistes molt belles de la muntanya de Montserrat.

Us passo la seva historia :

  • La vila és documentada ja l’any 931 quan el prevere Guadamir i els seus germans venen al comte Sunyer els alous que tenen al terme del castell de la Guàrdia, a Collbató i a Almedòvar que havien obtingut en part per aprisió.
  • L’any 945, el mateix comte Sunyer els compra alous i terres als mateixos llocs de Collbató i Almedòvar.
  • El castell de Collbató és documentat per primer cop l’any 1113 quan el vescomte Guislabert Udalard el cedí a la seva filla Ermessenda, casada amb Bartomeu. Els límits del terme especificats en el document són el Llobregat i Esparreguera a llevant, Pierola a migdia, Santa Maria del Bruc a ponent i amb el torrent de Santa Maria a tramuntana.
  • El 1201, Guillem de Montserrat, successor dels vescomtes era senyor de la Guàrdia i de Collbató.
  • El 1205, aquest mateix Guillem de Montserrat, amb la seva esposa Beatriu i la seva mare Guilla, donà terres del terme de Collbató a Santa Maria de Montserrat.
  • El 1215, donen al seu fill Berenguer el castell de Collbató del qual tenien el domini vitalici.
  • Berenguer senyorejà Collbató fins al 1260, data en què el succeí el seu fill Berenguer.
  • L’any 1292 el fill d’aquest, Guillem, vengué la fortalesa i les cases que hi havia, en franc i lliure alou, al seu nebot Guillem Durfort, amb tots els honors, possessions, pertinences, homes i dones per 27.000 sous de moneda de Barcelona de tern.
  • Finalment, el 1375, Guillem Durfort el deixà en el seu testament a Santa Maria de Montserrat.
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 8292.jpg

Les restes anteriors al 1113 són escasses però permeten deduir quina era la seva estructura. Una torre envoltada d’una muralla rectangular. La torre era semicircular i estava situada al punt més alt del turó. Se’n conserva només la meitat però té la base sencera. El diàmetre exterior és de 5,20 m, l’interior és de 2,20 m i els murs fan 1,50 m de gruix. La base té una alçària d’un metre i el fragment de mur uns 2,50 m. No s’hi veu l’arrencament de cap volta. Era revestida de carreus i el reomplert de l’interior del mur és format per llits de pedres travats amb morter. A l’exterior els carreus formen filades regulars, amb els trencajunts a mitja peça.

Fotografia : Viquipèdia

Entre la torre i la muralla hi ha restes de dos murs quasi paral·lels al traçat dels murs de llevant i de tramuntana de la muralla i distants 1,5 m i 3 m, respectivament, que devien delimitar unes cambres, essent un dels murs la mateixa muralla exterior. La muralla, tancava un recinte rectangular d’uns 228 m2.

El Castell de Collbató és Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé, Viquipèdia i altres

Palau Prioral de Monistrol de Monistrol de Montserrat (Bages)

El Palau Prioral de Monistrol està en la Plaça de Carles Amat, 1 de Monistrol de Montserrat.

Rosa Serra – 1985 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • L’edifici va ser aixecat al segle xiv, sota el mandat dels priors de Montserrat Ramon Vilaregut i Jaume de Vivers.
  • La casa era coneguda com “la Sala” i en ella s’administrava justícia i es rebia l’homenatge que la gent de Monistrol havia de prestar al seu senyor feudal: el prior de Montserrat i després l’abat.
  • A la Sala hi havia també presó, ja que la comunitat de Montserrat era senyora de Monistrol tant en els aspectes civils com criminals.

Antiga residencia prioral que ha perdut bona part de la seva fisonomia original per adaptar l’edifici a hostal i a seu d’una entitat bancària.

De l’edifici gòtic es conserva part del mur de tramuntana amb el portal d’arc de mig punt de grans dovelles i una petita part del mur de llevant on es conserven unes finestres gòtiques restaurades.

Rosa Serra – 1985 / Generalitat de Catalunya

Al centre es troba el pati amb una galeria d’arcs apuntats i l’escala d’accés al habitatge. En diferents parts de l’edifici es pot veure els escuts dels dos priors montserratins que van manar construir l’edifici; un té tres franges horitzontals i l’antre un peix.

Rosa Serra – 1985 / Generalitat de Catalunya

El Palau Prioral de Monistrol és una obra gòtica de Monistrol de Montserrat (Bages) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Monestir de Sant Benet de Bages de Sant Fruitós de Bages

Sant Benet de Bages és una antiga abadia benedictina del terme municipal de Sant Fruitós de Bages, a la comarca del Bages. Situada a la conca de la Vall dels Horts, en una raconada entre el Montpeità o puig de Sant Valentí i els balços erosionats del riu Llobregat.

Molt a prop de la confluència de l’antic camí ral que anava de la ciutat de Manresa a Vic, actualment té els accessos principals des del municipi de Navarcles.

Us passo la seva important i llarga historia:

  • El monestir de Sant Benet de Bages fou fundat entre els anys 950 i 960 pel magnat Sal·la, que anà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (amb la qual cosa l’eximia de la jurisdicció civil i episcopal).
  • El 967 hi ha l’acta de fundació i la dotació del monestir,
  • El 972, mort Sal·la, es consagrà una primera església. La comunitat passà una època difícil, per la mala administració dels abats, càrrec que Sal·la havia vinculat als seus descendents.
  • El nomenament del primer abat per elecció el 1002 comportà un redreçament del monestir, que a finals del segle fou unit durant uns anys (1075-1118) al monestir llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres.
  • Devastat pels sarraïns el 1114, a finals del segle xii i principis del XIII es construïren l’església i el claustre actuals.
  • El 1593 fou unit al monestir de Santa Maria de Montserrat, que hi instal·là un col·legi d’arts el 1620.
  • El 1633 s’enguixà l’interior de l’església malmès per un incendi. En els seus darrers temps s’hi retiraven els monjos montserratins vells.
  • El 1835, arran de l’exclaustració dels monjos, el monestir fou venut a particulars.
  • El 1907, l’adquirí Elisa Carbó, mare del pintor Ramon Casas, que hi feu unes importants obres de restauració assessorades per Josep Puig i Cadafalch.
  • El 1931 es va declarar Monument nacional.
  • Des del 1936, l’església està abandonada i necessita una gran reparació.
  • El 2000 descendents de Montserrat i Elisa Casas i Carbó venen el monestir a la Caixa de Manresa que va restaurar el conjunt .
  • El 2007 va inaugurar un complex conegut com a Món Sant Benet dedicat a difondre la història monàstica, de l’època en què va ser residència dels Casas i també de la gastronomia. El complex turístic i cultural inclou, a més del monestir, l’edifici La Fàbrica, l’Hotel Món i la Fundació Alícia.
  • Des de l’any 2012, és la Fundació Catalunya La Pedrera qui s’encarrega de la gestió i l’actual propietària del monestir.

El monestir de Sant Benet de Bages, situat en un paratge frondós i humit a la dreta del Llobregat, és un dels conjunts monàstics més interessants del país, amb elements que van des de l’època fundacional fins a l’època barroca. Actualment és un complex conjunt d’edificis que palesen la llarga història constructiva del cenobi que ha sofert una profunda restauració.

L’església és de planta de creu llatina, amb una nau (de 25 m de llarg per 7’5 d’ample) coberta per volta lleugerament apuntada, dividida per tres arcs torals. El transsepte té el braç S més baix i més curt que no el del costat N. Tots dos són coberts per volta de canó apuntada i tenen buidats en el mur dues petites absidioles. L’absis central és l’únic visible a l’exterior. El portal principal, a la façana de ponent, és d’arc de mig punt, sense timpà, amb quatre arquivoltes sobre columnes amb capitells de l’escola dita rossellonesa.

A ponent l’església té adossada la imponent massa del campanar, de base preromànica i cos d’època romànica, sobrealçat posteriorment amb el pis de les campanes. Sobre el primer arc toral de la nau de l’església s’alça un comunidor en forma de torre-campanar de dos pisos.

El claustre és la part més interessant del conjunt. És format per quatre galeries de sis arcs cada una. Els 64 capitells del claustre són de gran valor iconogràfic: n’hi ha amb decoració vegetal estilitzada o geomètrica i també de figuratius amb motius d’inspiració mitològica, d’inspiració cristiana o amb escenes humanes o d’animals.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_3992_01.jpg

Els capitells que hi ha en unes arcades que podrien ser de la sala capitular antiga a l’E i alguns altres són els més antics de tot el claustre i poden datar-se de la segona meitat del segle x.Tallades en forma semicircular per tal d’adaptar-se a la curvatura de l’absidiola on anaven col·locades. Actualment estan adossades a la paret per la seva banda frontal a l’invers de com estarien originàriament. Ambdues se sostenen per una única columna, proveïda de base, d’uns 70 cm d’alçada.

Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya

La primera, situada a mà esquerra del passadís, fa 124×76 cm d’amplada en els seus punts més allunyats i un gruix de 12 cm. L’acabat de la curvatura és força tosc. La segona, se situa pràcticament davant la porta del celler, fa 165x77x12 cm i té unes característiques molt semblants a la primera però presenta una acabat més polit.

Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya

De l’església preromànica consagrada l’any 972 no en queda pràcticament res. Tanmateix, alguns dels capitells que s’han conservat permeten afirmar que era una edificació força important.

Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya

L’església és un temple del segle XII, de planta de creu llatina, d’una sola nau coberta amb volta de canó, una mica apuntada, reforçada per tres arcs torals que recolzen sobre semicolumnes adossades als murs. L’arrencada de la volta s’assenyala amb una cornisa, camuflada posteriorment per la decoració barroca.

Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya

La capçalera és al mur de llevant i està formada per un absis central i dues absidioles, a banda i banda del primer, buidats del mur de manera que no s’aprecien a l’exterior. Tots tres són de planta semicircular i són coberts amb volta de quart d’esfera. Entre la nau i l’absis central hi ha un cos d’edifici, cobert amb volta de canó, que serveix de presbiteri i fa la gradació entre els dos espais.

Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya

Sota l’absis principal, hi fou construïda una cripta destinada a contenir les relíquies de sant Valentí. L’estampa exterior és completada per un comunidor en forma de torre de dos pisos i pel portal de la façana de ponent, de mig punt, amb quatre arquivoltes i tres capitells a cada banda, dels quals arrenquen altres anells torals. Una massissa torre campanar, de secció quadrada, revela les diverses etapes del seu procés constructiu: preromànica, romànica i renaixentista.

Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya

El claustre és l’element més interessant del cenobi. Queda situat al sud de l’església, formant un quadrilàter gairebé regular, amb la particularitat que tant el campanar situat a l’angle nord-oest com el braç sud del transsepte, envaeixen i estrenyen el pas per les galeries. Hauria estat construït entre els segles XII i XIII i aplega algunes peces reaprofitades. Les quatre galeries estan cobertes per voltes de canó. Als angles i a les parts centrals de les galeries, s’aixequen uns pilars, que ajuden a donar solidesa al conjunt. Entre pilars podem trobar una sèrie de tres arcs de mig punt, aguantats per parelles de columnes amb capitells esculpits.

Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya

Hi ha un total de seixanta-quatre capitells de gran riquesa. L’escultura dels capitells és molt variada, destacant bàsicament la temàtica vegetal i figurativa. També se’n poden trobar amb motius animals i amb representacions humanes. D’aquests capitells cal destacar un d’origen preromànic, probablement reutilitzat, on es veu la primera representació iconogràfica que es coneix fins ara de Catalunya. Té forma de piràmide quadrangular invertida i truncada. Té decorats els quatre costats amb una escena de l’Anunciació, el Crist en majestat, una imatge pregant i motius vegetals. Un altre dels capitells esmenta el nom d’un dels artífexs de l’obra: Bernat. Es conserven dos finestrals de la sala capitular antiga. Al mateix claustre hi ha diversos enterraments d’època romànica.

Finestres geminades que corresponien a la sala capitular que va desaparèixer durant la restauració feta per Josep Puig i Cadafalch. En les parets laterals del claustre podem veure les sepultures de diverses nissagues catalanes, que participaren en la construcció o ampliació del cenobi. Entre elles es poden identificar les tombes dels Talamanca, els Calders, els Rocafort, els Boixadors, els Sanespleda i els Montcada.

Galeria on s’aprecia els conjunts de tres arcs sustentats per una parella de columnes amb capitells. En el mur de llevant es poden veure dues finestres geminades que corresponien a la sala capitular. Aquesta va desaparèixer durant la restauració feta per Josep Puig i Cadafalch, segurament perquè es trobava en runes. Els seus capitells, molt erosionats i de tipus vegetal, van ser reaprofitats del primer temple, edificat en el segle x.

El pati interior és realment un lloc tranquil i un recés de pau, un espai per a la meditació i el recolliment. Ple d’arbres i arbustos que creixen en el seu interior, que li donen al lloc un aire diferent, amb la llum esmorteïda i tamisada en tons verds amb el silenci.

Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya

L’accés al claustre des de l’església és a través d’una porta oberta en el braç sud del transsepte, que pel costat del claustre es decora mitjançant arquivolta i una parella de columnes. Aquesta porta és la que utilitzaven els monjos per accedir a l’església, mentre la resta de la feligresia utilitzava la porta principal a la zona oest. El capitell esquerre d’aquesta porta conté una teofania, en la qual apareix el Senyor assegut sobre un tron que és elevat per dos àngels situats un a cada costat, tot sobre un fons estriat a manera de vímet. El capitell dret no ha conservat la seva decoració, i l’arquivolta sobre l’arc de la porta es forma mitjançant un perfil corregut i entretallat de senzilla factura.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es roger-v_01.jpg
Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya

A partir del segle XIV, s’alterà la distribució del conjunt i al costat sud es construí un edifici amb arcs diafragma per allotjar el celler. A sobre s’hi bastiren dos pisos destinats a cel·les dels monjos, que després Ramon Casas els convertiria en residència particular.

Sant Benet de Bages és una obra del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé i Altres.

Santa Maria de Matadars del Pont de Vilomara i Rocafort

Bones Festes per a totes i tots !!!

Santa Maria del Marquet  o de Matadars és una església preromànica és situada al costat de la Masia del Marquet  i a 1 km escàs del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort per la carretera de Sant Vicenç de Castellet.

Us passo la seva historia:

  • El lloc i l’església de Matadars són coneguts documentalment des del 956, en què Ansulf cedí l’alou de “Matadarcs” amb les seves esglésies i altars al monestir de Santa Cecília de Montserrat. A mitjan segle xii, l’església és esmentada com a parròquia del bisbat de Vic, però perdé aquesta condició per manca de poblament. Centre d’una quadra (amb només tres famílies el segle XVI) propietat del monestir de Montserrat, passà a simple capella i després restà sense culte.
  • Documents antics
  • El 5 de gener del 955 es fa referència al terme de la vila de Matadarcus, situat a Néspola, denominació antiga de part del terme del Pont de Vilomara i Rocafort i també del de Mura, en un document de venda d’una vinya per part de Maria i els seus fills a Cesáreo, abat del monestir de Santa Cecília de Montserrat. Un any més tard, al 956, Ansulfo dona a l’abat Cesáreo unes terres del comtat de Manresa, prop del riu Llobregat, on hi ha la vila de Matadars, amb unes esglésies, altars i altres santuaris
  • Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), procedent d’aquesta església, s’exposa la Mare de Déu de Matadars, una talla de la segona meitat del segle xii amb restes de policromia de 60 x 33 x 28 cm.
  • El 1950 es reconstrueix i s’obre al culte.
  • Amb el pas del temps. s’anirà malmetent altre cop fins al punt de què l’any 2003, davant el perill imminent d’esfondrament d’un exemplar únic del preromànic, es comença a restaurar d’una forma exhaustiva.

La capçalera, que correspon molt probablement a una primitiva església de tres naus, és força original i complexa. Està compartimentada en dos petits santuaris o absis de planta trapezoïdal (un de tercer, el de migdia, fou mutilat posteriorment) i un espai central, que constitueix el creuer, comunicats entre si mitjançant arcs de ferradura. El santuari central, constituït pròpiament en absis, sobresurt notablement dels laterals, que es disposen al flanc a manera de transsepte. Tot aquest sector és cobert amb voltes de canó. Al lloc que correspondria al creuer hi ha un cos sobresortint a manera de cimbori allargassat, sense cap connexió interna amb l’edifici.

L’element més destacat del conjunt són els dos arcs de ferradura que comuniquen l’absis central amb el creuer, i el creuer amb la nau. Són molt ultrapassats, amb encongiment manifest dels muntants i amb les pedres de l’arc disposades radialment. També són de ferradura els dos petits arcs que comuniquen el creuer amb les capelles laterals, i la finestra de l’absis principal.

La nau romànica, coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals, és d’aparell més regular i escairat, i es va adaptar al segle xi a aquesta capçalera antiga, amb una notable desviació vers el NW. La façana de ponent té un portal de punt rodó, amb un senzill arc de pedres en disposició radial, una finestra en forma de creu al damunt i les restes d’una petita espadanya.

A l’interior, entre el darrer arc toral i la capçalera hi ha restes de pintures murals a la volta, formades per unes caselles dins les quals hi ha unes estilitzacions vegetals, molt semblants a les de Sant Pere de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet), i que devien decorar tota la nau. La seva cronologia és discutida, però tot i que se les ha volgut fer contemporànies de la nau, semblen molt més tardanes.

Viquipedia

Santa Maria del Marquet és una obra del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Capella de Montserrat de Castellar del Vallès

La Capella de la Mare de Déu de Montserrat o Capella de Montserrat està emplaçada al centre nucli urbà de la població, concretament al bell mig del carrer del doctor Pujol de Castellar del Vallès.

Us passo la seva historia:

  • La idea de la construcció de l’edifici neix quan l’any 1888 Emília Carles-Tolrà compra un solar per valor de 25.760 pessetes, solar on es van construir les Escoles Pies, casa col•legi i església.
  • Les obres es van realitzar durant 1896 i la seva impulsora fou la marquesa de Castellar i és atribuïble a Emili Sala Cortés, arquitecte habitual de la casa Tolrà.
  • L’edifici va ser aixecat de nova planta i els escolapis el van inaugurar quan hi van anar.
  • L’actual capella de la Mare de Déu de Montserrat era l’oratori de l’escola que s’acabava de construir i fou habilitada en l’edifici de l’antiga foneria Lluscà.
  • Quan es va fundar la comunitat dels escolapis de Sant Esteve de Castellar, se’ls va encarregar la missió de fundar una escola nocturna per a obrers a la vila, així com per als nois que aspiressin a la carrera eclesiàstica o religiosa.
  • Segons els historiadors, la xifra més alta d’alumnes es va aconseguir l’escola fou durant el curs 1927-1928 amb vuitanta-cinc alumnes.
  • Durant la Guerra Civil l’interior de la capella fou saquejat i provocant greus desperfectes a nivell d’ornaments, així com uns quadres de Pere Borrell del Casso. Les autoritats republicanes van convertir la capella en la seu del magatzem de la Unió de Rabassaires i es va treure la paret que separava la capella de la sala d’actes i es va convertir aquell espai en una magatzem espaiós.
  • Conseqüència d’aquestes situacions, la seva funció religiosa no es va recuperar fins a 1950 amb l’excepció del 28 d’agost de 1943 que s’hi va celebrar un ofici amb motiu de la benedicció de la imatge de Sant Agustí, patró dels curtidors, costejada pels encarregats i treballadors de l’empresa Lluís Clols i l’Obra Sindical de Educación y Descanso.
  • El 16 d’abril de 1950 es recuperaria la capella com a centre de culte amb un ofici i a la sortida del qual, veïns i feligresos van organitzar una recapta de 50 pessetes destinada a comprar una campana.
  • L’11 de juny d’aquell any es va oficiar una missa i es va beneir la imatge de la Mare de Déu de Montserrat entronitzada novament a l’altar restaurat.
  • El 12 d’abril de 1953, Gregorio Modrego Casaus, arquebisbe de Barcelona, va beneir la campana nova de l’edifici.
  • El 8 de maig de 1979 va tenir lloc la inauguració de la restauració de l’edifici i de les pintures murals sobre tela enganxada a la paret i a l’acrílic, obra de l’artista local Alfons Gubern i Campreciós. A la part dreta hi predominaren els colors foscos, representant la manifestació de la Verge a uns pastors a la nit mentre vetllaven el ramat, mentre que la part esquerra, amb colors més vius, representa el dia en què la Verge és portada al seu emplaçament definitiu.

La capella és un edifici de caràcter religiós construït entre mitgeres, de planta rectangular, amb atri d’entrada, capella interior amb cor i fornícula d’altar.

La façana es presenta amb un caràcter monumental i simètric, centrat al gran portal reixat d’entrada, format per un arc escarser amb dovelles. A cada banda, pilastres de decoració coríntia amb fris ornamentat, cornisa decorada amb dentellons i remats formats per capcers esglaonats. L’obra es remata amb un frontó central com a base del campanar amb motius ornamentals, i amb un remat de creu de ferro.

El reixat de l’entrada dona a un petit atri amb abundant ornamentació als costats i al sostre. Remats amb merlets al capdamunt d’ambdues façanes de les mitgeres.

ø;

Una de les particularitats de l’edifici és que es troba a nivell inferior respecte al carrer, aproximadament uns 80 centímetres. L’origen d’aquest fenomen prové de la intenció de voler aprofitar una biga d’una nau de la foneria anterior a la construcció de l’edifici. L’interior de la capella presenta entrades de llum lateral amb grans finestrals d’arc de mig punt, tot amb ornamentació austera. L’enteixinat de fusta original del sostre (destruïda per un atac de tèrmits no ha estat mai restaurat, pel que encara avui en dia és evident el dany causat per aquest insecte.

Cal destacar els treballs de fusta de les baranes i gelosies del tancat del cor. Actualment, la capella compta amb unes pintures murals del pintor local Alfons Gubern i Campreciós pintades sobre tela encolada a les dues parets laterals de l’absis de la capella amb la tècnica acrílica.

Seu del Grup Pessebrista de la Capella de Montserrat :

  • A partir de 1956, l’última aula, situada darrere la capella, fou adequada per la junta administrativa de la Capella per bastir-hi el pessebre; la majoria dels personatges pintats al mural tenen fisonomies de castellarencs vinculats al pessebrisme.
  • El pare Cassià Just, abat de Montserrat, va beneir la senyera del Grup Pessebrista de Castellar durant l’ofici religiós de 1979.
  • Cada any, en aquesta aula s’hi celebra la tradicional exposició de pessebres nadalencs.
  • Des del dia de Santa Llúcia fins a la candelera el Grup Pessebrista de la Capella de Montserrat organitza una exposició amb els diferents diorames elaborats durant tot l’any.
  • El Nadal de 2010, el grup organitzà la 13a biennal Catalana del Pessebre.

La Capella de Montserrat es troba dins de l’inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Castellar del Vallès i és considerat un bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Can Vaquerisses o cal Tutor de Collbató

Can Vaquerisses o cal Tutor està situat en la Plaça de l’Església, 5 de Collbató.

Us passo la seva historia:

  • La casa, avui anomenada Can Vaquerisses, era coneguda antigament com a Cal Tutor.
  • Era la residència del batlle de Montserrat del monestir benedictí de Santa Maria de Montserrat, que era del senyor de Collbató d’ençà 1376, en què morí el darrer senyor laic del terme, Guillem Durfort, el qual disposà que si els seus fills morien en edat infantil o sense descendència, el lloc, castell i terme de Collbató pervinguessin al monestir.
  • L’abat de Montserrat, com a senyor de Collbató, delegava el seu poder i la seva representativitat en la persona del tutor, el qual tenia la seva residència davant l’església.
  • La casa va pertànyer al cenobi fins a la desamortització dels béns eclesiàstics.

Es tracta d’una casa gòtica de planta rectangular, amb façana apaïsada en la qual, al pis, i situades simètricament a banda i banda del portal de mig punt i de grans dovelles, s’obren dues finestres coronelles.

Les altres obertures, rectangulars, són posteriors, així com el balcó i els peus drets o contraforts que l’aguanten.

Montserrat Pagés Paretas – 1988 / Generalitat de Catalunya

Té subsòl, dues plantes i patis al darrere.

L’edifici conserva interiorment unes arcades ogivals molt amples.

Les alteracions modernes, tot i que molt vistoses, són molt superficials i no han alterat gaire l’estructura gòtica de l’edifici.

Can Vaquerisses és una casa del municipi de Collbató  protegida com a bé cultural d’interès local.

Viquipèdia

Recvull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Ermita de Sant Francesc de Santpedor

Aquest mes us presento: Esglésies, Ermites, Capelles i Santuaris

L’Ermita de Sant Francesc està situada a prop del trencall de la urbanització Mirador de Montserrat  amb la carretera de Callús ( BV-4511)  a la sortida de Santpedor.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sant Francesc de Santpedor és documentada al segle XIII, concretament l’any 1240 en diferents deixes testamentaries.
  • Sabem que a partir d’aquest segle l’església fou centre d’una gran devoció fomentada per les mateixes autoritats de la vila.
  • L’any 1605 s’hi instal•là una comunitat de servites i una masia veïna (avui perduda) on vivia al sagrista i regent de la capella.
  • La devoció a Sant Francesc culminà l’any 1693 amb l’arribava a Santpedor dels frares franciscans que hi fundaren una casa conventual.
  • L’any 1936 en destruí el retaule renaixentista i la imatge antiga d’aquesta capella.

És una petita capella d’una sola nau construïda sobre la base i el model d’una església anterior de la qual conserva la seva tipologia i estructura més essencial.

L’església no té absis i la porta sobre el mur de llevant repetint un model usual a les portes romàniques tardanes del segle XIII, formada per grans dovelles amb una sola arquivolta.

La nau és coberta per una volta de mig punt en el primer tram i per una volta ogival en el tram de l’altar.

Situada dalt d’un turó és perfectament visible des de qualsevol lloc de Santpedor.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

És considerada una de les ermites més antigues de Catalunya.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

Va ser edificada en honor de Sant Francesc d’Assís que segons la tradició, en el turó que ocupa l’ermita

i que domina la plana bagenca, predicà quan seguia el Camí de Sant Jaume.

L’Ermita de Sant Francesc és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero