Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa de Mataró

La Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa, està en el carrer Cooperativa, 25 de Mataró.

Us passo detall de la seva historia :

  • La societat cooperativa “La Obrera Matarense” fou fundada l’any 1864.
  • S’instal•là el 1869 en una antiga fàbrica de Gràcia.
  • El 1875 es traslladà al seu terreny propi de Mataró, on el 1874 ja s’havia iniciat la construcció.
  • Gaudí, començà a treballar en aquest projecte després d’aconseguir el títol d’arquitecte el 15 de març de 1878 i continuà fins a 1885, però segons consta als plànols de Gaudí la seva activitat es divideix en dues etapes: la primera el 1878 i la segona el 1883.
  • El projecte, a més de dissenyar les naus incloïa tota una sèrie d’equipaments per al lleure dels obres i de les seves famílies; així doncs una escola, un gimnàs, habitatges, biblioteca, etc.
  • Abandonada i adquirida pel municipi a finals del segle XX, es va iniciar la seva restauració per tornar-li l’aspecte original.
  • La restauració, amb el nom de Nau Gaudí fou inaugurada el 26 de setembre de 2008.
  • Acull un centre d’informació i orientació professional per a joves menors de 25 anys.
  • Des de novembre de 2010 és la seu provisional del Museu d’Art Contemporani de Catalunya amb el fons de la col-lecció de Lluís Bassat.
  • El dia 23 de novembre de 2013 s’hi signà la “Declaració de Mataró”, un manifest per a la protecció del llegat de l’arquitecte Antoni Gaudí que van signar els propietaris de gran part de la seva obra arquitectònica. La voluntat d’aquest manifest és la protecció, preservació, estudi i divulgació de manera conjunta i coordinada de tot el legat de l’arquitecte.

És una nau de fabricació i uns lavabos que es troben a l’antiga “Obrera Mataronense”, avui anomenada Ca l’Asensio.

Aquests dos recintes són considerats monument nacional i el seu valor radica a la utilització per primer cop dels arcs parabòlics muntats amb perns, dissenyats per Philibert de l’Orme.

Aquesta serà una de les tècniques que dóna més caràcter a tota l’obra arquitectònica de Gaudí de finals del segle XIX i principis del XX.

Les voltes parabòliques de la nau de blanqueig de la Cooperativa Mataronense, són de les primeres utilitzades en molts anys, i molts estudiosos de l’art li atribueixen uns orígens més remots que els arcs i voltes gòtiques. La volta parabòlica permeté a Gaudí deformar i canviar era marcadament innovador i amb moltes més possibilitats creatives.

Del projecte inicial només en resten una nau industrial, amb unes encavallades de fusta que formen arcs parabòlics,  la xemeneia i uns sanitaris.

La Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa es va construir per servir com a nau de blanqueig de la fàbrica de filatura.

La Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa és una obra del municipi de Mataró declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mataró, Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de CosmoCaixa a Barcelona

L’Edifici de CosmoCaixa esta situat en el carrer de Isaac Newton, 26, de Barcelona.

Us passo la seva historia :

Va ser una obra de Josep Domènech i Estapà de 1904-1909.

L’edifici fou originalment un asil per a cecs.

Remodelat i ampliat el 1979-1980 per Jordi Garcés i Enric Sòria per encabir-hi el Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”, amb una posterior reforma dels arquitectes Robert i Esteve Terrades, per tal de convertir-lo en el CosmoCaixa actual, després de cinc anys d’estar tancat, s’inaugurà el 25 de setembre del 2004.

Es van conservar i restaurar els murs de l’antiga nau modernista, que es van prolongar en el cos del nou vestíbul, d’obra vista. La reforma posterior va ampliar considerablement les antigues instal·lacions, amb un nou protagonisme del vidre i l’acer.

La façana interior, es molt destacable les seves finestres i el conjunt arquitectònic.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Nicolau de Malgrat de Mar

L’Església de Sant Nicolau és neoclàssica, està situada en la Plaça de l’Església de Malgrat de Mar.

Us passo la seva historia :

  • Primer hi hagué una primitiva Capella dedicada a sant Antoni, consagrada el 1563.
  • L’escultor de Cervera, Claudi Perret, féu el 1607 el retaule de Malgrat, juntament amb el fuster Simeó Olivares.
  • Posteriorment, va ser ampliada els anys 1630.
  • Al mateix indret on hi hagué aquesta primitiva Capella, va ser alçat l’any 1762 l’actual Església.
  • Posteriorment ampliada durant 1767.
  • Durant la Guerra Civil espanyola, fou incendiada i saquejada, i van desaparèixer els objectes de més valor , com dues custòdies, una creu i l’orgue.
  • Posteriorment, els anys quaranta, l’església va ser restaurada.

La planta de l’església té forma de creu llatina, amb una nau central i dues de laterals, separades per gruixuts pilars i amb cúpula al creuer. La nau és de grans dimensions  de 45m de llarg per 24m d’ample.

La façana neoclàssica té coronament ondulat i una portalada de línies clàssiques amb una fornícula abarrocada on hi ha la imatge de Sant Nicolau de Bari i una rosassa que il·lumina l’interior de la nau.

La portalada i la part central són fetes en peces de marbre de color blanc-gris.

A l’esquerra de la façana hi ha el massís campanar de torre, vuitavat, alçat també el segle XVIII però que resta inacabat.

A l’absis trobem una llarga garita feta amb rajols i que té petites obertures per a armes de foc.

Pel que fa al material s’utilitzen carreus a les cantonades i al campanar, maçoneria als murs i teules per la coberta.

Per a mes detallada informació, podeu consultar :

https://www.turismemalgrat.com/viu-malgrat/esglesia-parroquial-sant-nicolau/

L’Església de Sant Nicolau, per les seves grans dimensions és coneguda com La Catedral de la Costa.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Malgrat de Mar i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador del Blog

L’ermita de Sant Pere d’Ullastre de Castellar del Vallès

L’ermita de Sant Pere d’Ullastre és una capella romànica dels segles X-XI emplaçada a la riba esquerre del Torrent de Colobrers prop de la capçalera del Riu Tort, en la meitat sud del terme municipal de Castellar del Vallès.

Per anar-hi, us cal situar-vos a la Ronda de Tolosa de Castellar del Vallès i desprès del Club Atlètic Castellar, trobareu  que hi ha un ample camí, i un cartell us indica per on anar a can Casamada i Sant Pere d’Ullastre, cal seguir-lo, es dirigeix als camps i passa per una mica de bosc.

Arribareu a una cruïlla de camins, pel camí de l’esquerra  porta directa a Can Casamada (segle XIII), us cal que preneu el camí cap a mà dreta que porta directa a Can Santpere i l’ermita romànica dedicada a Sant Pere d’Ullastre.

Us passo la seva història  de Sant Pere d’Ullastre :

  • Popularment es coneix l’ermita amb el nom de Sant Pere de la cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere assegut al tro.
  • La historiografia local tradicionalment ha ubicat en aquest punt l’emplaçament d’un temple romà dedicat al culte del déu Uliaster, nom del qual provindria el mot “Ullastre”.
  • La localització d’una ullastreda a tocar de la masia de Can Santpere fa pensar d’altra banda, que l’ermita rebi el nom per la presència en la zona d’aquesta varietat d’oliveres, típiques de terrenys propers a la mediterrània.
  • Es té notícia de l’existència del temple almenys des del 1012, any en què hi va tenir lloc, segons un pergamí de l’Arxiu de Polinyà avui dia desaparegut, l’aprovació d’una escriptura pública entre els germans Berenguer i Arnau Santpere.
  • L’ermita fou sempre sufragània de la parròquia de Castellar i s’hi celebrava el culte només en dies estipulats.
  • La capella forma part del patrimoni arquitectònic municipal des de finals de 2004, data en què el propietari en féu donació al consistori.
  • L’any 2007, l’ermita va ser objecte d’una rehabilitació. Es va desmuntar la coberta de la nau principal per reforçar la volta amb formigó armat per la part superior i tornar a muntar la teulada. També es va reforçar la coberta de l’absis i es va recalçar la fonamentació d’una absidiola lateral entre altres reparacions destacables.

L’edifici de planta rectangular i una sola nau, presenta un absis semicircular central a la part de llevant i dos absidioles laterals, també semicirculars, que conformen el creuer.

La nau està coberta mitjançant una volta de canó amb un arc lleugerament apuntat i per una teulada a dues aigües per la part externa; l’absis i les absidioles estan cobertes per voltes de quart d’esfera.

L’ermita s’il·lumina a través d’una finestra a esqueixada simple situada al centre de l’absis i de dues obertures a doble esqueixada emplaçades una a la façana sud de la nau i l’altra, a l’absidiola d’aquest mateix costat.

Segons alguns autors la portalada era situada originàriament a la façana de ponent, a la paret de la qual s’hi adossa actualment la masia de Can Santpere. En aquest mateix punt hi trobem el campanar, del tipus d’espadanya amb un sol ull.

Els carreus que conformen el parament de l’obra són de mida petita, lleugerament desbastats per la cara vista i organitzats en filades horitzontals força regulars. La part superior dels murs està coronada per una cornisa de pedra tosca amb motllura de bisell dret.

Unes pintures barroques al tremp dels segles XVII-XVIII decoren l’absis central de l’edifici, les quals, juntament amb la figura de Sant Pere sedent, constitueixen els únics elements ornamentals preservats.

L’ermita actualment es troba adossada per la part de ponent a la masia de Can Santpere, on hi ha permanent una exposició d’escultures fetes amb fustes de l’artista castellarenc Josep Llínares i Gibernau.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Antiga fabriga “Vapor Sampere” de Sabadell

L’antiga fabriga “Vapor Sampere” esta situada entre el carrer de Sallarès i Pla, 9 i el carrer de Turull del municipi de Sabadell.

El Vapor Sampere, és un vapor de Sabadell obra de l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas construït l’any 1912.

Us passo la seva historia :

  • El vapor Sampere va ser un dels darrers vapors construïts a la ciutat, situat en un dels eixos industrials de Sabadell.
  • L’edifici no és estrictament un vapor, ja que des del començament va funcionar amb energia elèctrica.
  • Va ser projectat a finals del segle XIX principis del XX.
  • És l’eix marcat pel carrer Tres Creus i que comunicava el centre de la ciutat amb l’estació de ferrocarrils, a la vegada que conduïa cap al riu Ripoll, zona dels primitius molins i que continuava activa.
  • La proximitat del transport afavorí la creació d’aquest eix industrial que formava part dels eixamples projectats per l’urbanista Daniel Molina i Pascual.

Vapor amb elements modernistes. Tipològicament presenta les característiques típiques d’aquestes construccions. Està format per una nau d’uns 12 m d’ample per 98 m de llarg.

La coberta és a dues vessants. La façana és una repetició uniforme del mòdul que compren la finestra, però no és plana sinó que està ornamentada amb cornises, motllures i reixes de ferro forjat.

Cal destacar la torre amb rellotge que hi ha al pati interior. El rellotge de corda es trobava dalt de la torre i el va instal•lar el rellotger sabadellenc Salvi Uyà Armengol l’any 1913.

La torre del rellotge i el transformador elèctric s’ubicà on tradicionalment s’emplaçava la xemeneia.

La façana del vapor s’ha vist modificada per la instal•lació d’un bar, modificant-se la primitiva estructura que formava un conjunt de tres finestres convertint la central en la porta d’entrada del bar.

A mitjans de la dècada del 2000 es va restaurar l’antic edifici, conservant-se l’estructura general de la nau i la torre del rellotge.

A la nau principal hi ha una botiga de la Cooperativa Abacus.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de l’Antiga “Societat General d’Electricitat “ de Terrassa

La Societat General d’Electricitat estava situat en el carrer  Unió amb el carrer Joan Coromines de Terrassa.

Us passo la historia de La Societat General d’Electricitat :

  • Es va crear l’any 1896 al carrer Cremat, per produir electricitat i arrendar-la per a l’enllumenat públic, per a ús particular i per a altres usos. La societat es va constituir amb 60.000 pessetes de capital, en accions de 250 pessetes cada una, i el gerent n’era Jaume Parrot.
  • El 31 de gener la central elèctrica començà a subministrar fluid elèctric per a l’enllumenat als seus abonats, que eren famílies acomodades, ja que costava 70 cèntims el kWh. Funcionava a partir d’un generador de vapor, tres motors de gas Crossley i unes quantes dinamos Crompton; en total, 14.600 candeles a plena potència que generaven 34.080 watts.
  • La Societat va construir una nova central productora al carrer de la Unió, l’edifici actual, obra de Lluís Muncunill, inaugurat el 1908, amb elements característics d’algunes de les seves fàbriques industrials: coberta amb volta de maó pla i parament de maó vist.
  • La Societat va instal•lar el 1911 un nou motor amb dinamo de 100 CV per respondre a l’augment de la demanda de fluid local, i també contracta fluid de la Companyia Barcelonesa d’Electricitat.
  • És l’època en què comencen a demanar fluid elèctric les empreses tèxtils, que van abandonant les antigues màquines de vapor.
  • Fins aleshores la Societat General d’Electricitat tenia el monopoli de la producció del fluid elèctric a Terrassa, però el 1912 hi va entrar en competència la societat Energia Elèctrica de Catalunya i, més endavant, també Regs i Força de l’Ebre, que va acabar comprant les dues primeres societats amb què es repartia les zones entre Terrassa, Sabadell i Manresa.
  • L’any 1952 va ser adquirida per la FECSA.
  • Després d’estar tancat durant molts anys, durant el 2002 l’edifici fou reformat per transformar-lo en un establiment de restauració d’una important cadena.

A la façana té un rètol de trencadís amb el nom de la companyia. És un edifici de caràcter industrial format per dues naus de planta rectangular i unides longitudinalment, una de les quals de majors proporcions i qualitat que l’altra.

La nau principal, de doble alçada, és coberta amb voltes a la catalana, de revoltó, atirantades, que donen un joc de cobertes sinuoses que deixen a cada inflexió una eixida del baixant del desguàs. Als panys de paret que queden entre aquest ritme de baixants s’hi obren un finestral a nivell de planta i un grup de tres finestres de ventilació al cim.

Totes les obertures són d’arc carpanell i fetes amb maó, així com la cornisa de remat que segueix la sinuositat de les cobertes. Tot l’edifici està vestit amb maó vist. A l’interior resta un tros de sòcol original de ceràmica vidriada. La segona nau, de menys alçada, també és feta amb coberta a la catalana i maó vist.

Us passo un interessant article sobre l’arribada de la llum a Terrassa :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2012/11/larribada-de-lelectricitat-terrassa.html

La Societat General d’Electricitat és un edifici  protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat Central de Sabadell

El

Mercat Central de Sabadell és un edifici de Sabadell obra de l’arquitecte municipal Josep Renom situat a la plaça del Mercat.

Us passo detalls de la seva construcció :

  • L’Ajuntament de Sabadell encarregà a Renom el nou projecte de plaça del mercat en els terrenys del que s’havia anomenat Camp de la Sang.
  • El 2 de març de 1927 es presenta un avantprojecte que és definitivament aprovat el 28 del mateix mes.
  • A partir d’aquí el projecte es desenvolupà amb rapidesa.
  • El 2 de maig ja es posa la primera pedra.
  • Les obres de construcció van finalitzar el 1930 i l’edifici va ser contemplat a l’època com un model de mercat municipal.

Dades del Mercat  Central :

L’alçada al centre de la nau de 22 m s’aconsegueix amb un complex sistema d’estructures metàl·liques. La coberta de l’edifici té unes mesures mitjanes de 52,5 x 65 m.

De planta quadrada irregular, té un nivell destinat a allotjar les cambres i els magatzems (sota el qual hi ha ara, un aparcament), i un de superior, amb les parades de venda.

Són remarcables les entrades dels quatre punts d’accés, als vèrtexs, amb portes de grans dimensions amb escales d’alçada i disseny variable adaptades al desnivell del terreny.

En un dels xamfrans hi ha una cúpula que té estructura de fusta recolzada sobre una anella octogonal de murs d’obra i el dipòsit de l’aigua que hi ha a l’interior.

El 2 de març del 2004 s’hi van dur a terme obres de rehabilitació per adaptar-lo als nous temps i respectant l’estructura antiga.

Per a mes informació sobre el Mercat Central, podeu consultar a :

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-construccio-del-mercat-central-1927-1930/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Grau de Caldes de Malavella

L’Ermita de Sant Grau està ubicada al centre urbà de la població, capdamunt del turó del mateix nom i just al costat de les termes romanes, concretament  en el carrer de St. Grau a Caldes de Malavella.

Al mateix turó hi podria haver hagut el castell de caldes esmentat a documents del S.XI. i que el 3 d’octubre se’n celebra la festa.

L’origen de la capella no es coneix, però podria haver format part del castell de Caldes tant per la seva localització, vora les termes on es basteix el castell com també per la configuració del seu mur posterior, de pedra en paredat de filada i espitllera.

És de planta és rectangular, amb una nau i dues capelles petites, dedicades a Sant Grau Abat i a Nostra Senyora del Remei. La porta principal està formada per un arc rebaixat de pedra. La façana és en paredat rústic arrebossat. La porta és en arc rebaixat de pedra, i a banda i banda unes finestretes en arc de mig punt. Mirant des de fora, des de cada finestra es veu la imatge d’un dels sants als que està dedicada la capella. Sobre la porta hi ha un ull de bou. Asimètricament a la porta un petit campanar de paret. La façana posterior té un paredat de filada amb vuit espitlleres.

Com diem, poc es sap d’aqusta Ermita, us passo breument la seva història :

  • Les notícies documentals més antigues de l’ermita són de la baixa edat mitjana.
  • Segons una visita pastoral del segle XVI, les inhumacions localitzades a l’entorn de l’ermita van haver de traslladar-se al voltant de l’església de Sant Esteve perquè l’aigua termal que transcorre pel subsòl de l’ermita les malmetia.
  • Al segle XIV es documenta un nou trasllat a l’església parroquial, aquesta vegada de l’altar, a causa de l’estat ruïnós en què es trobava l’ermita.

No fa massa es va pintar la façana principal, personalment el color no m’agrada.

És una obra que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé