Túnel ferroviari de Montgat

Esta situat entre les dues estacions del Tren (RENFE.)  tot travessant el Turó de Montgat. Concretament  es el túnel ferroviari de la línia Barcelona-Mataró  que travessa el turó unint el barri de les Mallorquines i el barri antic de Sant Joan.

Les dues entrades del túnel són realitzades amb pedra i queden flanquejades per dos grans pilars de planta quadrada amb dues petites finestres i coronats per uns capitells llisos que no sustenten res. La boca del túnel és un arc de mig punt adovellat. A banda i banda hi ha uns elements circulars decoratius i per sobre de l’arc, a manera de coronament, uns merlets.

Es va extraure pedra de la part superior del turó per estendre sota el carril del tren.

El Túnel de Montgat destaca perquè és el primer que fou realitzat a Espanya, amb motiu de la inauguració de la línia de ferrocarril Barcelona-Mataró, l’any 1848. En el moment en què fou realitzat costà 62.500 duros, i fou un gran esdeveniment.

Us passo informació sobre el Turó de Montgat :

https://www.descobrir.cat/ca/agenda/el-turo-de-montgat-150973.php

 

Dades : Viquipèdia i RENFE.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Sant Sadurní de Collsabadell de Llinars del Vallès

Sant Sadurní de Collsabadell és una església romànica de l’antic poble de Collsabadell, al municipi de Llinars del Vallès.

Situada aproximadament a dos quilòmetres de Llinars, damunt el cim d’un turó a la banda septentrional de la serra del Corredor, es troba aquesta  joia arquitectònica envoltada de bosc.

L’edifici palesa diferents moments constructius. La nau central és coberta amb volta de canó apuntat (segle XIII). Hi ha quatre capelles laterals i presbiteri i una capella a la dreta, més recent.

Campanar de planta quadrada de pedra de fil granítica, formata per tres cossos, gàrgoles en el superior i coronat per merlets. Se situa damunt una capella coberta amb volta de creueria.

A l’exterior, al nord, restes romàniques de carreu de granit i arcuacions cegues de tipus llombard. L’absis primitiu era rodó. La porta és rectangular.

Aquesta església posseeix una característica arquitectònica que li confereix exclusivitat, una semitorre circular incrustada al campanar que dóna accés al segon pis mitjançant una escala de cargol.

Des de fa anys la seva Font natural és seca, rep aigua de xarxa.

Us passo la seva historia mes important :

  • S’esmenta l’any 998 en el cartulari de Sant Cugat
  • Com a Parròquia la notícia més antiga ens la dóna un document de l’any 1040, en el qual el bisbe Guislabert de Barcelona dóna a la Canònica de la Seu de Barcelona diverses esglésies, entre elles “Sancti Saturnini de Collum Sabadello”.
  • Va pertànyer a la canònica de la seu de Barcelona.
  • L’edifici és del segle XI.
  • Es va portar una reformar al segle XIII.
  • Posteriorment, als segles XVI-XVIII, es van afegir les capelles laterals i el campanar.
  • La casa rectoral, que fa costat a l’església, és un edifici construït al segle XVI.
  • L’any 1736 es va refer la façana.
  • El 1786-87 es va reconstruir el presbiteri, fent-lo més gran.
  • A principis del segle XX es va afegir una capella.
  • En aquesta església s’hi establí l’any 1977 una petita comunitat de monges cistercenques procedents de l’abadia de Vallbona de les Monges.

Sant Sadurní de Collsabadell, està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Llinars del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Túnel del tren i l’arribada del Tren a Sant Pol de Mar

Crec que com esta explicat de forma clara i precisa, he pensat en reproduir l’explicació que l’Ajuntament de Sant Pol de Mar ens fa en els cartells de la via publica, sobre : El Túnel del tren i l’arribada del Tren a Sant Pol de Mar. ( En el temps aquests cartells s’han deteriorat i fotogràficament no es pot llegir el seu contingut)

El Túnel del tren a Sant Pol de Mar :

“ El 1854 començaven les obres per a posar les vies, que a partir d’aleshores dividirien el territori en dues parts: la platja i el poble. L’obstacle més gran va ser travessar el turó de Sant Pau, doncs va caldre enderrocar dues cases per poder obrir el túnel, es varen succeir diverses esllavissades del sostre que hagué de ser reforçat amb branques, taulons i terra i es van haver de desallotjar les cases de dalt del turó de Sant Pau per precaució davant del perill aparegut. 

Més tard, el 1859 es va enfonsar la meitat de la mina emportant-se una de les tres cases de dalt del turó i les escales de Sant Pau. Es va tapar el forat col•locant un mur darrera de les tres cases i es referen les escales de l’ermita, que tenen un aire ferroviari perquè la companyia de ferrocarril es va fer càrrec dels desperfectes.

El túnel a Sant Pol l’anomenaven ”la Mina”, probablement perquè era un túnel de grans dimensions per aquella època o potser perquè, segons explica  la llegenda, des del Monestir de Sant Pau -situat just a sobre del turó- hi havia un soterrani (o alguns soterranis) que baixava fins a la platja, el qual guardava el tresor d’una gran estàtua d’un dimoni d’or massís. “

L’arribada del tren a Sant Pol de Mar :

“La segona meitat del segle XIX va suposar una sèrie de canvis cabdals per a la vila, la qual va començar a transformar-se en el que avui en dia és. Aquests grans canvis es poden agrupar en dos esdeveniments: l’arribada del ferrocarril i l’adquisició dels terrenys de la Punta per part de Pau Simon, cosa que va produir una transformació progressiva del paisatge de Sant Pol des de mitjans del s. XIX i durant tot el s. XX.

Abans que hi hagués tren, les mercaderies de certa quantia i volum s’enviaven per mar, en unes barques conegudes com “barques de tràfec”. Per terra el transport es feia amb carros i diligències. A la península, el primer tren va ser el que va fer el trajecte Barcelona-Mataró. I ja el 4 de gener de 1856 es va inaugurar el trajecte Mataró-Arenys.

Per a construir el tram per Sant Pol primer van haver de mirar per on el feien passar, si per la costa o pels garrofers (per darrere del poble), per temes logístics, van decidir construir-lo per la costa, així l’estació no estaria tan allunyada. El fet de dividir el poble en dos y col·locar la via i la estació davant de la platja va provocar enfrontaments entre els pescadors i la Companyia del Ferrocarril, com que la via estava tant a prop del mar i de la costa (on els pescadors guardaven les seves barques)

Quan hi havia tempesta l’aigua i les barques s’enfilaven damunt de la via i, si en un inici això no havia suposat cap problema, ja que si hi havia tempesta els trens no circulaven, cap el 1880 va esclatar el conflicte en projectar-se un mur de pedra per a  evitar que el mar malmetés la via, una solució que no agradà gaire als pescadors, que en ser una important majoria comptaven amb el favor de la classe política.

Arrel d’aquest conflicte sorgí la publicació mensual “El Sanpolench” (1890 – 1894) totalment enfrontada a la Companyia del Ferrocarril.”

Sigueu prudents si passegeu per aquesta zona, donat que encara avui en dia, cal creuar les vies, que estant senyalitzades.

 

Text : Estret dels cartells de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de la Roca del Vallès

El Castell de la Roca està situat al municipi de la Roca del Vallès, al cim d’un turó des d’on domina la vall del riu Mogent i el pas de l’antiga via de tradició romana que travessava el Vallès, i a un costat de la població.

A principis del segle XX, estava en molt males condicions. L’edifici es de planta trapezoïdal. No conservava el mur de la banda de migdia que es va aixecar en la reconstrucció. Torre cilíndrica oberta pel darrere, feta d’obra i de filades de maó, aquesta formava part d’un edifici més antic.

A ponent hi ha la torre de l’homenatge de planta rectangular, formant un talús molt inclinat, té un pis més d’alçada.

En aquesta zona es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, el seu mur està coronat per merlets.

A la muralla de llevant el parament forma una sortida de dos cares que fan angle el “rediente” que trenca la línia del mur.

Les sales estan decorades per grans finestrals on hi ha el blasó dels Torrelles esculpit.

Us passo detall de la seva llarga història :

  • Les primeres referències que tenim sobre la Roca són del segle X.
  • No és documentat El Castell , fins al s. XI quan n’era propietari Arnau Mir, l’any 1023.
  • Posteriorment passà a Guillem de Muntanyola a qui succeïren els seus fills Renard i Bernard Guillem, els quals tingueren el castell com a feudataris de Berenguer Ramon de Montcada (1084).
  • El tenien per meitat i en disposaven mig any cadascun.
  • El segle XII la propietat passà per casament al llinatge dels Bell-lloc.
  • Guilleuma de Bell-lloc el cedí al seu espòs amb la condició que el vengués i destinés els guanys a sufragis per la seva ànima, les ànimes dels pares i la del mateix espòs, Guillem de Montclús.
  • El 1283 pertanyia a Ramon de Cabrera qui el 1287 el vengué a Pere Marquès, notari Reial.
  • Durant el s. XIV veiem moviments successius de la propietat de la fortalesa entre monarquia i noblesa. El 1336, Francesc Marquès presta homenatge al rei pel castell de la Roca.
  • Uns anys més tard, Marquès compra la jurisdicció omnímoda al rei i poc després, compra al rei Pere III el mer i mixt imperi i les jurisdiccions alta, baixa i criminal. Segons el fogatge de l’època, s’hi comptaven 205 focs.
  • El 1374, els vassalls aconsegueixen incorporar-se de nou a la corona.
  • Així, vuit anys més tard, el rei torna a vendre la jurisdicció a Francesc Marquès que, com que no paga al rei les anualitats que l’hi devia, la perd a favor de Pere Rovira , axó passa a l’any 1392.
  • Des de 1405 pertanyia a Ramon de Torrelles i de Blanes, el qual va retre homenatge al rei Martí l’Humà com a feudatari seu pel Castell de la Roca.
  • La propietat del castell romangué a mans de la família Torrelles fins al començament del s. XVIII que passà a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar de Barcelona.
  • Després de diversos propietaris, el 1949 l’adquirí Antoni Rivière i Manén que el 1952, restaurà el Castell que es trobava en estat ruïnós.

Hi ha moltes llegendes i histories relatives al Castell de la Roca, que popularment i des de fa segles passaven d’avis a nets…

El Castell de la Roca està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Roca i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Castell de Castelldefels

El Castell de Castelldefels

també dit : Castell de Fels,  és un castell del municipi de Castelldefels.

La població, esta sota del Castell, s’alça a una altitud de 60 m sobre el nivell del mar . Es troba a l’extrem d’una petita serralada, orientada de sud-oest a nord-est, i paral·lela a la línia de costa, on darrere naixeria la Serra o Parc del Garraf.

Us invito a coneixerà la Historia d’aquest Castell  :

  • L’any 967, son els primers documents que ens parlen de l’establiment del castell daten del segle X.
  • Altres documents de l’any 972 fan referència al Castrum Feles com a situat en el terme del Castrum Erapruniano, si bé el domini corresponia al [monestir de Sant Cugat a través de l’església de Santa Maria abans esmentada.
  • L’any 1024 el castell era denominat Chastello de Fels.
  • L’any 1178, l’abat Guillem de Sant Cugat infeudà el lloc i les seves pertinences aTició, la seva muller Alamanda, llurs fills i descendents, tal com el monestir ho posseïa per donació del comte de Barcelona; el monestir en retenia la tercera part dels plets, la meitat de les defuncions i dues albergues.
  • Els Tició perderen la possessió del lloc en perdre un plet contra l’abat, possessió que l’any 1223 trobem en mans de Berenguer Gerart.
  • Però que els Tició recuperen com així consta entre el 1309 i el 1314, sempre com a feudataris de Sant Cugat, monestir al qual havia estat confirmada la senyoria per Jaume I el 1234.
  • Per sentència arbitral a causa d’un nou plet, es determinà, l’any 1328, que Castelldefels era casa o quadra però no castell i que havia dins el terme del castell d’Eramprunyà i sota domini alodial de Pere Marc.
  • Els Tició foren succeïts per Berenguer de Relat el 1340
  • I el 1427 Gispert de Relat vengué la quadra de Castelldefels a Lluís Marc senyor d’Eramprunyà. En la guerra contra Joan II el castell fou pres dues vegades.
  • El poble de Castelldefels s’anà engrandint i configurant als peus del seu castell el qual, a finals del segle XV i durant el segle XVI experimentà una transformació arquitectònica important.
  • A l’inventari de 1584 s’esmenten un bon nombre de cambres i una capella particular. També es construïren una sèrie de torres de defensa situades prop de la costa per defensar-se de les incursions dels corsaris berbers.
  • El 1632, Castelldefels, Castell d’Eramprunyà, Gavà, Viladecans, Sant Climent de Llobregat i Begues constituïen una baronia.
  • L’any 1733 el senyor de la baronia, Francesc Salvador de Bournonville, vengué la meitat del territori als Pérez Moreno per 36.000 lliures. Posteriorment la baronia passà als Foxà o Foixà i als Sarriera.
  • i aquests la vengueren s l’any 1897 al banquer Manuel Girona i Agrafel, que inicià les obres de recuperació d’un castell que estava en un estat ben ruïnós.
  • El seu fill Manuel Girona i Vidal tingué cura de continuar l’obra de restauració iniciada pel seu pare, la qual ha permès que avui tinguem un castell en molt bon estat.
  • El banquer Manuel Girona l’adquireix el 1879, i el va fer restaurar des de 1897 per l’arquitecte Enric Sagnier, que opta per un medievalisme de fantasia.

En relació a Santa Maria de Castelldefels, es pot dir :

Dades generals

  • Santa Maria de Castelldefelsés.,és documentada el 974.
  • Entre 967 i 977 fou unida a Sant Cugat del Vallès. Aleshores era un petit monestir o priorat.
  • Després del 985 la vida monàstica s’extingí
  • L’església restà reduïda a simple parròquia, funció que continuà fins al 1909, quan la parròquia fou traslladada a una nova església bastida pel banquer Manuel Girona, que havia adquirit el Castelldefels.
  • Durant la guerra civil de 1936-1939 l’antiga església romànica s’utilitzà com a presó.

El que avui dia en resta del Castell , es troba totalment embegut en la reforma feta el 1897 per Manuel Girona.

Dalt del turó de Castelldefels s‘eleva un conjunt de volumetria complexa, resultat del creixement al llarg dels segles, i consolidat per la restauració del segle XIX.

El castell pròpiament dit, cúbic de planta baixa i tres pisos, amb una torre cilíndrica, pren amb la restauració un fals aire medieval per la inclusió de matacans trilobats, merlets i torre angular.

Les finestres de la planta noble, amb vitralls.

L’accés al recinte es realitza per un flanquejat de dues torres de planta quadrada.

El conjunt del Castell de Castelldefels, està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades Històriques, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé