Sant Valentí vell esta situat al costat del cementeri de Cabanyes del Penedès.
Us passo la seva historia :
Fou comanda de l’orde de l’Hospital, i una de les primeres cases de l’orde a Catalunya.
Tingué Comanadors propis del 1162 al 1798.
L’hospital de Sant Valentí del terme del Castell d’Olèrdola ja existia l’any 1135.
La importància creixent de Vilafranca del Penedès féu desplaçar aviat els comanadors i també s’hi traslladaren l’hospital i la preceptoria; aleshores la casa de Les Cabanyes restà com a simple propietat.”
L’església de Sant Valentí de les Cabanyes és una edificació d’origen romànic,
i assentada sobre les restes d’una vil·la romana
Antiga església parroquial d’una nau amb capelles afegides i amb sagristia.
Amb l’absis llis i semicircular.
El campanar d’espadanya de ponent és refet en la part superior.
La porta de la façana de migdia té arc de mig punt i imposta motllurada.
Santa Maria de Campanyà esta situada en la Ctra. de Sant Cugat a Rubí, km 17 municipi de Sant Cugat del Vallès.
Us passo la seva història:
El lloc de Campanyà és citat per primer cop al 991 quan el matrimoni format per Sunyer i Studia permuten amb el monestir de Sant Cugat tres peces de terra al terme d’Aqualonga (Valldoreix), una d’elles a Campanyà que limita amb terres del mateix monestir.
És una ermita construïda sobre una capa de roca calcària, de planta rectangular i d’una sola nau.
Hi ha els restes de l’obra primitiva que serveixen d’entrada i de base a la torre campanar que s’alça per sobre de la façana.
La nau és reforçada a l’exterior per tres contraforts a cada costat.
A la façana sud s’hi ha obert dues finestres.
A l’interior s’hi conserva el retaule de Sant Sebastià del 1562 i una pica baptismal.
Santa Maria de Campanyà és una església del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Llorenç de Fontcalçada esta situada en la carretera de Sant Cugat a Rubí, km 18 de Sant Cugat del Vallès.
Us passo la seva història:
La “Fonte Calciata” és citada al testimonial de l’1 de gener de 991 (ó 992) de les possessions de Sant Pere de les Puel-les de Barcelona.
Se sap que les masies i les seves terres formaven part del monestir des de l’any 986 en que l’abat Ot comprà terres, cases,… situats al lloc anomenat Fonte Calciata.
La capella formava part d’un mas del qual consta documentació des del 1002.
Més tard formava també part de les propietats eclesiàstiques del monestir de Sant Cugat del Vallès segons la Butlla de Calixte II (1120).
És una església d’una sola nau i absis.
De l’obra original resta el mur sud amb porta i finestra i la base de l’absis en forma d’arc de ferradura.
Els murs són gruixuts i a l’interior les parets són de pedra sense recobrir, també hi ha a l’interior una finestra tapada per la restauració que és de doble esqueixada.
A l’exterior es poden veure diferents tipus d’aparell emprats. A la façana nova s’ha utilitzat l’opus spicatum.
Té un campanar d’espadanya. Damunt la porta d’entrada hi ha una làpida que fa memòria de la restauració del segle XVIII.
Sant Llorenç de Fontcalçada és una església del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Capella del Roser de Can Carreres es dins de la propietat, s’arriba per la carretera B-231 de Piera a Esparreguera, km 13.
Historia:
Pere Carreras Estrada, amo de la masia de Can Carreres, demanà llicencia d’obres per construir una capella del Roser i va obtenir permís per obrar-la junt a la casa el dia 22 de desembre de 1810, permís expedit pel vicari general D. Pere J.Broto.
Va ser beneïda el 29 de desembre de 1813.
Can Carreres és una masia de caràcter senyoria que entre altres edificacions conté, just al costat de l’antiga zona residencial de la masia, la capella de la Mare de Déu del Roser, que és de planta rectangular, feta amb maçoneria, i té teulada a dues vessants.
La part inferior de la façana està recoberta amb un estucat, mentre que a la part superior aquest estucat té una sèrie de decoracions geomètriques a banda i banda del rosetó.
El capcer té un coronament amb forma ondulada, de tradició barroca, de més alçada al centre, on hi ha un petit campanar d’espadanya, que es remata amb maó vist.
La façana estava decorada amb esgrafiats, actualment molt malmesos. El ràfec dels murs laterals està format per filades de maó i filades de teula.
Destaca per sota, en el mur, la decoració de l’estucat consistent en una sanefa de formes ondulades.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell
Sant Salvador del Canadell esta a prop del mas Canadell de Calders.
S’hi arriba per un camí de terra dolent des de la carretera.
Us passo la seva història:
Està documentada des del 1206.
I entre 1361 i 1438, apareix com a parroquial, tot i que la resta de documentació existent la situa de sufragània de Sant Pere de Viladecavalls.
Altres notícies són de visites Pastorals (1523-1652), publicades per A. Pladevall, en les quals dona notícia que Joan Canadell hi va fundar una caritat de pa cuit, i en les quals es diu que s’anomeni entre els feligresos de Viladecavalls a dos administradors per tenir cura de la capella.
El 1743 es pagava un retaule nou, que s’havia fet per la capella.
Es conserva una campana de bronze amb la data de 1703, que es troba al mas del Canadell.
El 1936 fou profanada, i des d’aleshores no s’ha obert al culte.
El 1999 s’hi ha realitzat una intervenció arqueològica posant al descobert els fonaments i l’enllosat de la construcció romànica primitiva i s’ha excavat el subsòl interior.
Material escadusser aparegut entre l’arrebossat del mur de la capella actual podria indicar una cronologia al voltant del segle XVII.
És de planta rectangular i una sola nau acabada amb absis orientat a llevant, coberta amb volta de canó.
Les parets estan fetes de filades de carreus més o menys quadrats.
Té dos finestrells poc vistents i, a la façana principal, un portal adovellat, amb una senzilla motlluració que té dos carreus a la base.
Té l’inici d’una espadanya damunt la façana de ponent.
Adossats a la banda de migdia, es conserven els fonaments d’una construcció romànica anterior (mur, enllosat i absis).
La capella que actualment es conserva sencera és d’obra gòtica de tradició romànica.
L’ermita de Sant Salvador del Canadell és una petita capella d’origen romànic, pràcticament refeta amb tradició gòtica, situada al terme municipal de Calders (Moianès), protegida com a bé cultural d’interès local.
Per anar al Castell de Castellar, cal accedir a la carretera N-141-g paral·lels a la autovia C-25, en direcció a Calaf. Al poc de passar pel agregat de Castellar, hi veureu un cartell indicant per on es puja per anar al Castell de Castellar , que es per una estreta carretera.
Us cal desviar-vos per l’esquerra ara per un camí de terra en bones condicions, que duu directament el mateix castell.
Imatge antiga
Us passo la seva història:
És un castell termenat documentat el 983 i el 1029.
El topònim “in Castelar” s’afigura ací l’any 983, documentalment.
El 1022 hom al•ludia el “castro de Castellar”, concedit per “Segui” a “Companis filio meo.
El 1063 el “termino de Castelar” tocava el del Castell de Grevalosa (=Gravalosa), puix que així apareix en la venda que del castell que tractem feu aleshores Bernat Otger de Castellet al Comte de Barcelona.
El fogatjament del 1358 anomena “Petrus de Gravalosa, civis Minorise, pro XIIII focis quos habet in castro suo de Castellar”. L’esmentat ciutadà de Manresa posseïa, així mateix, el lloc de Seguer, i prosseguí en el domini, ell i la seva família.
El 1565 Senyor de Castellar ho era “mossen janot de Gravalosa”.
El rei Carles (l’arxiduc pretendent) concedí, el 1707, el comtat de Castellar a Francesc d’Amat-Grevalosa i de Planella, baró de Castellar (comtat de Sant Miquel de Castellar, des del 1923).
L’any 2007 es va portar a terme una intervenció arqueològica al castell amb motiu de la seva restauració, i es van establir tres grans fases constructives. La primera fase correspondria als segles X-XIII, moment de la fundació del castell. Les restes d’aquesta fase són difícils de localitzar degut a les transformacions posteriors que ha patit l’edifici, tot i això els murs perimetrals són considerats com les estructures més antigues per ara documentades. Una segona fase correspon als segles XIII – XVII, quan es comencen a fer reformes al castell. L’última fase constructiva està lligada amb la reforma del conjunt i la seva transformació en masia, als segles XVIII-XIX.
La restauració del castell es va portar a terme entre els anys 2010-2011, i actualment es destina a usos culturals.
És una gran edificació rectangular sobre un sòcol rocós, renovat en part el segle XVII i adaptat posteriorment com a masia.
Té una planta aproximadament ovalada; els extrems de l’eix llarg presenten una forma angulosa mentre que els de l’eix curt són arrodonits.
Les parets estan fetes de doble paredat, amb carreus de pedra petits i mitjans lleugerament escairats disposats en filades més o menys regulars.
L’espai entre els dos paredats probablement era reomplert de pedruscall amb morter de calç,
fet que atorgaria una gran consistència a l’estructura.
A les cantonades formades entre els murs, al contrari, els blocs de pedra són ben escairats.
En general, l’edifici presenta un aspecte sever, amb finestres de poques dimensions repartides per totes les façanes.
Horaris i dia de visita:
El Castell de Castellar del municipi d’Aguilar de Segarra va ser declarat bé cultural d’interès nacional.
Per anar a Can Marcet situeu-vos en la ctra. B-120, seguiu el camí de la dreta abans del Km.8, teniu de continuar pel camí principal, tot creuant per un estret pont per sobre de les vies del tren, i agafar el camí de més a la dreta que en poc de 300 metres estareu en l’abandonada masia.
Historia:
El nom de Marcet es troba documentat a la zona des del segle XIV.
Per les característiques constructives de la casa, creiem que aquesta casa fou bastida en època contemporània, pel que el primer es trobaria desaparegut.
Masia de planta quadrangular davant la qual s’hi distribueixen diverses dependències agrícoles. La part frontal queda tancada amb una lliça que està adossada a la façana de ponent. És de planta baixa, pis i golfes, i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana.
A la façana principal, totes les obertures es troben disposades simètricament segons tres eixos, que es corresponen amb les crugies de la casa. La part central del primer pis s’obre amb una galeria suportada per dos pilars, des de la qual arrenquen dues senzilles motllures que es perllonguen fins a la cornisa del ràfec, ressaltant aquest cos.
Entre el ràfec i la finestra de les golfes hi ha el rellotge de sol. A l’interior, els sostres estan suportats amb cairats de fusta. A la façana posterior hi ha adossat un cos de planta baixa que sembla correspondre’s amb el celler. L’acabat exterior de la masia és arrebossat i pintat de color blanc, i les obertures es troben ressaltades amb un marc pintat de color gris.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
L’Església de Santa Eulàlia de Riuprimer esta situada en la Plaça del Beat Antoni Claret.
Us passo la seva història:
El document més antic que parla de la parròquia data del 872.
L’església surt esmentada al 946.
Fou consagrada pel bisbe Oliva el 15 de maig de 1041.
L’església està situada al mateix indret i conserva alguns murs del segle XI.
L’antic portal de migdia està cegat.
Fou ampliada i reformada durant els segles XVII i XVIII amb capelles laterals.
Al 1805 va sofrir una reforma radical.
La capella fonda conserva pintures de Llucià Costa (segle XX).
Església amb la façana orientada a ponent en la qual es marca un cos central cobert a dues vessants i dos cossos laterals coberts a una sola vessant. El portal és de forma rectangular amb un frontó al damunt, datat al 1805, on al damunt hi ha un ull de bou. Els cossos laterals tenen finestres rectangulars. L’interior de la nau central és coberta amb volta en la qual s’hi marquen quatre trams, el primer correspon al cor. Les naus laterals són cobertes amb volta de creueria. Es forma també un petit creuer.
Al mur exterior de migdia es marca l’antic portal de l’edificació romànica. A la part de la capçalera, a llevant, hi ha la capella fonada oberta a l’exterior amb òculs. Adossat a ponent hi ha un campanaret de planta quadrada de tres pisos i cobert a quatre vessants. La capella del Santíssim està decorada amb pintures de Llucià Costa.
L’Església de Santa Eulàlia de Riuprimer és una obra amb elements romànics, barrocs i eclèctics de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L’Ermita de la Sagrada Família esta situada dins la propietat de Mas Torrents de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Historia:
La capella de Torrents està dedicada a la Sagrada Família i va ser construïda amb motiu de la presència del bisbe de Vic al mas, ja que hi passava els estius.
La necessitat de celebrar missa va fer que s’edifiqués l’ermita.
La va fer construir Antònia Rius Bofill, Vda. De Genís, vers l’any 1952, amb relació a la gran reforma d’ampliació de mas.
L’església pertany a la parròquia de Sant Eulàlia de Riuprimer.
La capella és de nau única i amb absis poligonal, tota ella coberta a dues aigües. L’interior està cobert amb volta de canó rebaixat i està decorada amb motllures de guix, policromades.
A l’edifici, que actualment no està en ús s’hi conserva un retaule. A l’entrada s’hi forma un portal d’arc de mig punt i un petit atri. Al damunt hi ha un òcul emmarcat amb pedra picada.
Al damunt hi ha un petit campanar d’espadanya. Es va construir amb pedra i fusta i finalment va ser arrebossada. Es troba a pocs metres de la casa, a la zona d’accés des de la carretera.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Pilar Camañes
Adaptació del Text al Bloc i Fotografies: Ramon Solé
El forn ibèric de Sant Cugat del Vallès és una construcció ben conservada situada a la serra de Collserola, al costat de l’ermita de Sant Adjutori, per on passava la via romana de Bàrcino a Sant Cugat i a prop de can Borrell.
Data del període baixrepublicà romà (segles II i I aC), i va ser reformat íntegrament l’any 2003.
Tot i que no se sap amb seguretat si és ibèric, ja que podria ser romà o medieval, es diu que és ibèric perquè a l’entorn s’han trobat fragments de ceràmica d’aquella època.
És de tipologia romana i conserva la cambra de foc quadrada i restes de la cambra de cocció.
El forn es destinava per coure-hi peces d’obra i teules.
Terra, aigua i racons 