Can Marcet de Viladecavalls (Vallès Occidental)

Per anar a Can Marcet  situeu-vos en la ctra. B-120, seguiu el camí de la dreta abans del Km.8, teniu de continuar pel camí principal, tot creuant per un estret pont per sobre de les vies del tren, i agafar el camí de més a la dreta que en poc de 300 metres estareu en l’abandonada masia.

Historia:

• El nom de Marcet es troba documentat a la zona des del segle XIV.
• Per les característiques constructives de la casa, creiem que aquesta casa fou bastida en època contemporània, pel que el primer es trobaria desaparegut.

Masia de planta quadrangular davant la qual s’hi distribueixen diverses dependències agrícoles. La part frontal queda tancada amb una lliça que està adossada a la façana de ponent. És de planta baixa, pis i golfes, i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana.

A la façana principal, totes les obertures es troben disposades simètricament segons tres eixos, que es corresponen amb les crugies de la casa. La part central del primer pis s’obre amb una galeria suportada per dos pilars, des de la qual arrenquen dues senzilles motllures que es perllonguen fins a la cornisa del ràfec, ressaltant aquest cos.

Entre el ràfec i la finestra de les golfes hi ha el rellotge de sol. A l’interior, els sostres estan suportats amb cairats de fusta. A la façana posterior hi ha adossat un cos de planta baixa que sembla correspondre’s amb el celler. L’acabat exterior de la masia és arrebossat i pintat de color blanc, i les obertures es troben ressaltades amb un marc pintat de color gris.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació del text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Santa Eulàlia de Riuprimer

L’Església de Santa Eulàlia de Riuprimer esta situada en la Plaça del Beat Antoni Claret.

Us passo la seva història:

• El document més antic que parla de la parròquia data del 872.
• L’església surt esmentada al 946.
• Fou consagrada pel bisbe Oliva el 15 de maig de 1041.
• L’església està situada al mateix indret i conserva alguns murs del segle XI.
• L’antic portal de migdia està cegat.
• Fou ampliada i reformada durant els segles XVII i XVIII amb capelles laterals.
• Al 1805 va sofrir una reforma radical.
• La capella fonda conserva pintures de Llucià Costa (segle XX).

Església amb la façana orientada a ponent en la qual es marca un cos central cobert a dues vessants i dos cossos laterals coberts a una sola vessant. El portal és de forma rectangular amb un frontó al damunt, datat al 1805, on al damunt hi ha un ull de bou. Els cossos laterals tenen finestres rectangulars. L’interior de la nau central és coberta amb volta en la qual s’hi marquen quatre trams, el primer correspon al cor. Les naus laterals són cobertes amb volta de creueria. Es forma també un petit creuer.

Al mur exterior de migdia es marca l’antic portal de l’edificació romànica. A la part de la capçalera, a llevant, hi ha la capella fonada oberta a l’exterior amb òculs. Adossat a ponent hi ha un campanaret de planta quadrada de tres pisos i cobert a quatre vessants. La capella del Santíssim està decorada amb pintures de Llucià Costa.

L’Església de Santa Eulàlia de Riuprimer és una obra amb elements romànics, barrocs i eclèctics de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de la Sagrada Família de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona)

L’Ermita de la Sagrada Família esta situada dins la propietat de Mas Torrents de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Historia:

• La capella de Torrents està dedicada a la Sagrada Família i va ser construïda amb motiu de la presència del bisbe de Vic al mas, ja que hi passava els estius.
• La necessitat de celebrar missa va fer que s’edifiqués l’ermita.
• La va fer construir Antònia Rius Bofill, Vda. De Genís, vers l’any 1952, amb relació a la gran reforma d’ampliació de mas.
• L’església pertany a la parròquia de Sant Eulàlia de Riuprimer.

La capella és de nau única i amb absis poligonal, tota ella coberta a dues aigües. L’interior està cobert amb volta de canó rebaixat i està decorada amb motllures de guix, policromades.

A l’edifici, que actualment no està en ús s’hi conserva un retaule. A l’entrada s’hi forma un portal d’arc de mig punt i un petit atri. Al damunt hi ha un òcul emmarcat amb pedra picada.

Al damunt hi ha un petit campanar d’espadanya. Es va construir amb pedra i fusta i finalment va ser arrebossada. Es troba a pocs metres de la casa, a la zona d’accés des de la carretera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació del Text al Bloc i Fotografies: Ramon Solé

Forn ibèric de Sant Cugat del Vallès

El forn ibèric de Sant Cugat del Vallès és una construcció ben conservada situada a la serra de Collserola, al costat de l’ermita de Sant Adjutori, per on passava la via romana de Bàrcino a Sant Cugat i a prop de can Borrell.

Data del període baixrepublicà romà (segles II i I aC), i va ser reformat íntegrament l’any 2003.

Tot i que no se sap amb seguretat si és ibèric, ja que podria ser romà o medieval, es diu que és ibèric perquè a l’entorn s’han trobat fragments de ceràmica d’aquella època.

És de tipologia romana i conserva la cambra de foc quadrada i restes de la cambra de cocció.

El forn es destinava per coure-hi peces d’obra i teules.

Recull de dades: Viquipèdia i Cugat Mèdia

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Poble medieval de Torre-ramona del Municipi de Subirats

Torre-ramona esta situat al costat de la Ctra. C-243b km. 1,7 de Sant Sadurní d’Anoia a Gelida en el municipi de Subirats.

Un dels nuclis històrics més desconeguts del Penedès, format per un conjunt monumental :

Amb l’església romànica de Sant Joan Sesrovires, el palau fortificat d’estil gòtic-renaixentista que dóna nom al nucli i diferents edificis d’origen medieval, així com la seu de la Confraria del Cava Sant Sadurní.

El poble medieval de Torre-ramona, de només una cinquantena d’habitants, es pot visitar a través de la ruta guiada Torre-ramona, sorprenent i misteriosa.

La visita transcorre per l’interior de l’església de Sant Joan Sesrovires i el cementiri parroquial, la casa taller de la pintora Cathrine Bergsrud, el recinte emmurallat i el patí interior del Palau Gralla i la Confraria del Cava Sant Sadurní.

El poble està envoltat de vinyes i al peu del Castell de Subirats i la Torrota d’en Pasteres i a prop del Riu Anoia.

Un entorn únic per passejar que ofereix imatges que no poden evitar ser retratades.

Visites guiades el segon diumenge de cada mes a partir de les 11h. Cal reserva prèvia al telèfon 93 899 34 99 o al correu info@turismesubirats.cat. Més informació a l’Oficina de Turisme de Subirats.

Recull de dades: l’Oficina de Turisme de Subirats

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Balma de l’Andaló de Rellinars

La Balma de l’Andaló es situada al límit occidental del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. Tot baixant des de l’Ajuntament pel carrer de Sant Pere, un cop passat el pont de La Fàbrica hi ha un revolt molt tancat a mà dreta. Es tracta del camí de les Cases que ressegueix en bona part el torrent del Vetllador. No s’ha de deixar fins que arribem a la balma de l’Andaló, que ens queda a mà dreta mateix dissimulada en alçada per la brolla de romaní i els pins. Un corriol perfectament senyalitzat mena fins al peu mateix de la balma obrada.

Historia:

• Les cavitats naturals formades a partir de l’erosió en cingles o vessants rocallosos com les balmes, acostumen a ser poc profundes i es caracteritzen generalment per la seva forma llargada i horitzontal més que per la fondària. Han estat emprades en llarg de la història ja sigui com amagatalls en períodes bèl·lics, com a refugi dels ramats o pels mateixos pagesos i vinyataires i també com a habitatge.
• El nom li ve de la família que conreava les terres de l’entorn.
• Però durant el final de la Guerra Civil espanyola, en plena retirada de l’exèrcit republicà i davant l’avenç dels colpistes, quan la bauma ja feia temps que era abandonada, s’hi aixoplugaren un munt de gent del poble atemorida per les accions dels soldats.
• Diuen que hi anaren bona part dels habitants del carrer Heribert Pons i alguns de la zona anomenada el Serrat i també una parella de Barcelona. Però un dia, una noia que tornava a l’amagatall després d’una incursió al poble a la recerca de menjar, fou seguida per uns milicians. Davant la descoberta i després de moments de tensió els deixaren estar i marxaren.

La Bauma fa uns 15 metres d’amplada per una fondària màxima de 7 metres, mentre que l’alçada màxima en aquest punt és de 2,30 metres. Els murs que resten dempeus estan fets amb pedra. S’ha tingut cura de posar les parts més planeres a la part exterior de la façana. Estan lligats amb fang per impermeabilitzar l’interior de l’estança. S’observen algunes zones on més modernament, la pedra ha estat rejuntada amb morter de calç.

El gruix dels murs oscil·la entre 0,60 i 0,65 metres. A mà dreta i esquerra hi ha dues obertures d’un metre aproximat d’amplada que semblen haver tingut la funció de porta. La de l’esquerra es conserva l’obertura per introduir la barra de tancament interior. El mur que neix de la façana principal cap a l’exterior indicaria que en temps passats hauria existit una construcció externa suplementària.

Hi ha també varies obertures d’uns 0,50 a 0,60 metres de costat amb llinda, ampit i brancals més escairats que indiquen clarament la seva funció de permetre entrar la llum exterior. Destaquen unes obertures centrals fetes amb teules invertides que podrien fer pensar en una funció més defensiva i les concrecions calcàries procedents del degotall de l’aigua del torrent.

Observacions:

Element inclòs en la ruta: El racó de les Fonts, elaborada pels Amics de Rellinars, amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona – Xarxa de Parcs Naturals.

L’any 2014 els espeleòlegs Josep Cuenca i Francesc Xavier Samarra, del Grup d’Espeleologia de Badalona, i Jordi de Vallès, de l’Espeleo Club de Gràcia, van aixecar una topografia del lloc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Sacama d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

Les poques restes del Castell de Sacama están al costat de l’ermita de Sant Pere Sacama dins del municipi d’Olesa de Montserrat. Per anar-hi cal pujar pel camí que surt prop del Km. 10 de la ctra. B-120 en direcció nord, a uns 2 quilometres.

Les restes arqueològiques de Sant Pere Sacama conegudes com “el Castell de Sant Pere Sacama” consten de la construcció defensiva, el castell pròpiament dit, la capella, i dos masos -un, adossat al castell i l’altre, al costat de les restes ibèriques.

El castell construït en l’època carolíngia era de dimensions reduïdes, amb capacitat per a deu soldats a tot estirar. Estava format per tres habitacions, la torre, un petit pati d’armes i la ferreria. Més tard es va construir l’estable. Al mas de Sant Pere, sota la capella, hi vivia una família camperola, dedicada a cuidar el bestiar i els conreus que podien tenir al voltat. L’activitat d’aquest mas va durar fins als anys 1970.

En direcció al camí de l’oest, hi ha diferents restes arqueològiques: un petit assentament iber, amb una masia al damunt, i una petita necròpolis, a 40 metres de l’assentament amb una vintena d’enterraments.

L’assentament iber consta de tres habitatges, sis sitges i un altre edifici que no ha estat estudiat. Durant l’edat mitjana es va construir la masia -que va utilitzar les sitges com a dipòsits d’aigua- i també es va construir una canalització per a l’aigua fins al mas de Puigventós, que és a uns 300 metres.

Viquipèdia

La funció de Sant Pere Sacama, en conjunt, era defensiva. Controlava el camí d’Olesa a Vacarisses i a Terrassa; a part, formava part d’un sistema d’alerta contra eventuals invasions musulmanes des de la banda sud del Llobregat. Aquest sistema s’utilitzava fent servir les campanes de les ermites: el senyal començava al Castell de Sant Salvador de les Espases -on hi ha una panoràmica del curs del riu Llobregat- i es dirigia cap al monestir de Montserrat passant per l’ermita de santa Margarida, o cap a Terrassa passant per Sant Pere Sacama, Sant Jaume de Castelló i Viladecavalls.

L’ermita de Sant Pere Sacama era l’antiga capella del castell de Sacama (o de Cama), conegut des del 963.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església vella de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

L’Església vella de Sant Martí esta  en el carrer de Boters, 18. dins del Cementiri Municipal de Cerdanyola del Vallès.

Us passo la seva història:

• La primera església de Cerdanyola dedicada a Sant Martí de Tours es va edificar al segle XI i es trobava al mig la serra de Collserola, prop de la masia de Can Coll.
• Durant segle XVI els pagesos de la zona, que vivien principalment en masos establerts a la plana del Vallès, van proposar construir una nova església a la plana, ja que la de Collserola es trobava en mal estat i quedava molt lluny dels masos, pel que es va decidir desmuntar l’església de Collserola per construir l’església Vella de Sant Martí. Es va encarregar l’obra a Pere Pomes, mestre de cases, qui va aprofitar les pedres de l’antiga església romànica per a la construcció.
• Aquesta església fou edificada el 1594 degut a l’empenta donada al món rural. El poblament de Cerdanyola va córrer vers el pla on es trobaven les terres més fèrtils. Això va fer necessari el trasllat de l’església de Sant Martí a un lloc equidistant de gairebé totes les masies disperses pel terme. Aquest lloc fou establert entre el castell i el torrent dels Gorgs arran del camí de Sant Cugat.
• El 1795-1799 es van realitzar les obres de la sagristia i de les campanes.
• Durant la guerra contra França l’edifici va patir molts desperfectes i durant la Guerra Civil espanyola va ser utilitzada com a lloc d’afusellament i enterrament per sectors incontrolats del bàndol republicà.
• L’església va estar en funcionament fins a principis del segle XX, quan es va deixar el culte al construir-se una nova església parroquial al centre de la vila.
• El 1946 l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va comprar l’església, i va enderrocar la rectoria per ampliar el cementiri municipal.
• El 1990 es va trobar a la volta de sota del cor un dels conjunt de pisa i terrissa dels segles XVI i XVII més importants de Catalunya. Algunes de les peces estan exposades al museu Ca n’Ortadó.

L’església vella de Sant Martí és un edifici d’estil gòtic amb influències del renaixement situat al terme municipal de Cerdanyola del Vallès.

Viquipèdia

És una església de planta en creu llatina, absis i dues capelles laterals a cada costat. La façana està emmarcada per un frontó amb motllures. La porta d’entrada és d’arc de mig punt i està coronada per un fris i un frontó triangular que es sustenta en columnes.

A un dels costats laterals hi ha el campanar, adossat, de planta octogonal i coronat de cimbori. L’últim pis del campanar està obert i està acabat amb merlets.

El campanar i la nau es van reformar durant el segle XVIII, cobrint l’absis amb un gran retaule barroc i canviant la decoració interior.

Tot i estar documentat des del segle XVII, no s’ha trobat cap tomba anterior al segle XIX. En aquest cementiri s’enterrava a les gran famílies de tradició pagesa de Cerdanyola.

El cementiri té interès artístic, ja que es poden trobar algunes tombes modernistes i neoromàniques

L’Església vella de Sant Martí forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també del patrimoni del Museu de Cerdanyola.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Pere de Sacama d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

Sant Pere Sacama esta situat en el Turó de Sant Pere d’Olesa de Montserrat , és una capella dedicada a Sant Pere apòstol, construïda sobre uns rocs a l’extrem nord-est del terme municipal d’Olesa de Montserrat, en un punt culminant de la serra que separa el Baix Llobregat del Vallès Occidental.

Formava part del castell de Sacama (segles X – XII), del qual només queden, entre roques, trossos de paret de pedres col·locades en forma d’espiga (opus spicatum).

Per arribar-hi es pren la carretera B-120 d’Olesa a Viladecavalls i Terrassa, la carretera que va a Viladecavalls i Terrassa. Després de travessar el torrent de Sant Pere, i un xic abans de les Ribes Blaves, s’ha de girar en direcció nord-oest per una pista forestal que porta fins al peu de l’ermita. S’hi pot accedir amb cotxe.

 Us passo la seva història​:

• L’ermita de Sant Pere Sacama era l’antiga capella del castell de Sacama (o de Cama), conegut des del 963.
• El 970 fou cedit a Ripoll i més tard unit a la dotació de Santa Maria de Montserrat, que n’adquirí el domini total per compra el 1261.
• Entorn seu es formà la quadra de Cama o de Sacama, fusionada al segle següent amb Olesa de Montserrat.
• Just a sota de la capella hi havia el mas de Sant Pere, reedificat l’any 1637 i enderrocat a finals dels anys setanta del segle XX.
• La capella posseïa un retaule barroc amb la imatge central de Sant Pere flanquejada per les imatges de Santa Llúcia i Santa Oliva, patrona d’Olesa. Aquest retaule estava separat de la paret l’absis insinuant una girola, espai que s’utilitzava com a sagristia. Es té constància que en aquest espai encara es conservava un antic retaule gòtic.
• Amb l’esclat de la guerra civil espanyola aquests retaules van ser cremats.
• Durant els anys 1985 i 1986 es dugué a terme la darrera restauració de la capella per part del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. En el transcurs d’aquests treballs es van descobrir dues petites fornícules a banda i banda de la finestra central de l’absis en les quals es conservaven fragments de pintura mural romànica.

És una capella d’una sola nau amb absis semicircular llombard i campanar en forma de cadireta.

L’absis és el que resta de l’antiga capella romànica, construïda entre els anys 963 i 966, sobre les restes d’un primitiu oratori visigòtic.

Presenta un aspecte magnífic, amb una obra de pedra molt neta (amb filades horitzontals regulars), arcuacions llombardes i una petita finestra central de mig punt i de doble esplandit.

La resta de la nau, també d’aspecte apreciable, és fruit d’una reconstrucció posterior.

La teulada és de teula a doble vessant.

A la façana lateral de la dreta hi ha una finestra de forma circular de petites dimensions.  La porta mira a ponent i és adovellada.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de La Salut de Collbató (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

La Salut esta situada al costat del camí de les Coves del Salnitre de Collbató.

Us passo la seva història:

• Va ser reconstruïda després de la Guerra Civil.
• El dilluns de Pasqua s’hi celebra un aplec.

De planta rectangular i sostre a dues vessants.

Presenta un campanar d’espadanya que corona la façana. La sagristia es troba adossada a l’ermita. Davant l’entrada hi ha esglaons d’accés.

La porta és un arc ogival amb flors d’estil modernista al capitell. La façana està decorada per arcs cecs, tres a cada banda.

A sobre la porta i sota el campanar hi ha tres arcs ogivals.

Els actes de l’aplec comencen amb la processó des de l’església de Sant Corneli. Després hi ha missa, al final de la qual es canten els goigs en honor de la Mare de Déu de la Salut, ballada de sardanes i dinar popular. Des d’antic la gent del poble i dels voltants hi venia a demanar favors a la Mare de Déu i, en agraïment, després li portaven exvots.

La Salut de Collbató és una ermita de Collbató (Baix Llobregat) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia i Diputació de Barcelona

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero