Sant Miquel Sesvinyes de Serinyà

L’església de Sant Miquel Sesvinyes és emplaçada en plena serra de la Boscarra al veïnat de Casals, a la part central del terme de Serinyà, a poc més d’un km. al sud-oest del nucli de Serinyà, sobre un petit turó i presidint el veïnat que és de cases disperses.

És adscrita eclesiàsticament a la parròquia de Sant Andreu.

Us passo la seva historia:

  • Les primeres notícies d’aquesta capella romànica daten de l’any 1282 però possiblement el seu origen es remunta als segles X-XI.
  • Fins no fa gaire temps, s’hi custodiava una talla romànica de fusta policromada de la Mare de Déu amb l’infant que actualment es troba desapareguda.
  • Se’n conserva una fotografia feta per Francesc Montsalvatge a principis del segle XX.
Consell Comarcal del Pla de l’Estany / Generalitat de Catalunya

L’ermita de Sant Miquel Sesvinyes és una petita construcció d’una nau coberta amb volta apuntada, capçada a llevant per un absis semicircular que té una petita finestra de doble esqueixada en el centre.

Consell Comarcal del Pla de l’Estany / Generalitat de Catalunya

La porta d’arc de mig punt format per grans dovelles de travertí d’Espolla, és situada a la façana de ponent. Té una espadanya d’una sola obertura amb un teulat a dos aigües i una finestra sobre la porta.

Consell Comarcal del Pla de l’Estany / Generalitat de Catalunya

L’aparell és de pedra sorrenca de dimensions variades, d’uns 12 X 15 cm, disposada irregularment, fora de la façana de ponent, on les filades i les dimensions són més regulars.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Cal fer notar, en aquesta façana, dos grans carreus situats a la base dels dos angles extrems, fet que podria indicar l’existència d’una construcció molt anterior, (segles X-XI),

a l’època corresponent a l’aparell d’aquest mur i la porta, que, juntament amb el campanar, foren refets segurament al segle XII.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A la façana nord sobresurt una capelleta, mentre que a la façana sud es conserven tres contraforts que indicarien que l’església havia estat adossada a una masia.

La porta de fusta conserva un forrellat amb forma de cap de dragó.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Ermita de Santa Perpetua de Gurb

Avui us presento dos articles

L’ermita Santa Perpètua està situada en un indret privilegiat. Pertany a la Parròquia de Vespella, dins del terme municipal de Gurb.

Alba Erra – 1989 / Generalitat de Catalunya

Us passo dades de la seva història :

  • L’ermita original era del s. XII.
  • L’ermita està documentada el 1356, malgrat que d’aquesta època només en resta l’estructura de la planta. Se sap que el papa Innocenci VI, li concedí una butlla amb indulgència plenària per tot aquell que visités la Santa.
  • Degut a l’increment de la devoció popular, seria reconstruïda durant el segle XVII o XVIII, alterant la coberta, possiblement de volta de canó, i afegint-hi el cor.
  • Se sap que el papa Innocenci VI, li concedí una butlla amb indulgència plenària per tot aquell que visités la Santa.

L’ermita de Santa Perpètua és en l’actualitat una edificació rectangular clarament barroca. Campanar d’espadanya de dos ulls en arc de mig punt cobert per una teuladeta de dues vessants amb una creu de pedra al cim; fa una amplada de 4’20 metres. Hi pengen dues campanetes, una a cada ull. Està situat damunt el centre del mur del frontis.

Alba Erra – 1989 / Generalitat de Catalunia

Per a més dades podeu accedir al Blog Coneixer Catalunya :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/03/santa-perpetua-en-terme-de-santa.html

El 3/11/2012, va sortir un article en el9nou.cat, sobre la restauració portada a terme per part de voluntaris:

https://el9nou.cat/osona-ripolles/cultura-i-gent/un-grup-de-voluntaris-ha-restaurat-lermita-de-santa-perpetua-a-gurb/

La ubicació de l’ermita de Santa Perpètua, és un dels miradors naturals de la comarca d’Osona.

 

Text : Ajuntament de Santa Cecilia de Voltregà i Ajuntament de Gurb

Adaptació al Text :Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Ramon Solé

Ermita de Sant Muç de Rubí

Avui us presento dos articles

Sant Muç de Rubí està situat en el camí de Sant Muç de Rubí (Vallès Occidental).

Us passo la seva historia:

  • Capella molt vinculada a la història de la Barcelona vuitcentista.
  • Va ser construïda l’any 1307 amb un llegat de 12 diners a la llàntia de Sant Muç fet per Guillem i Elisenda de Vilaroç.
  • Posteriorment, aquests llegats van ser molt freqüents en els testaments dels veïns d’aquella època.
  • Entre els segles XVII i XIX s’hi van fer nombrosos aplecs de les colles dels Xatos de Sant Muç, originaris del Raval de Barcelona.

És una capella d’una sola nau, que és la part més primitiva.

El presbiteri que s’aixeca per sobre de la nau va ser construït en el segle XVIII.

Davant de la porta d’entrada hi ha un pòrtic format per tres arcs rebaixats que es sustenten per dues columnes.

S’hi accedeix per una escalinata de cinc graons.

Disposa d’un petit campanar d’espadanya d’un sol ull amb campana, on veiem la data de 1771.

Actualment l’edifici esta en un estat delicat i en fase de deteriorament.

Fotografies interiors, Agents rurals / Generalitat de Catalunya

Fotografies interiors, Agents rurals / Generalitat de Catalunya

Us passo article de rubitv.cat, sobre l’Aplec de Sant Muç de l’any 2019 :

https://www.rubitv.cat/noticia/2210/dema/aplec/sant/muc/festa/dels/xatos/era/ermita/sant/muc

Sant Muç de Rubí és una petita església del municipi de Rubí (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Torre Mossèn Homs de Terrassa

Ahir us vaig fer l’article sobre la Torre Mossèn Homs, avui us faré referencia a la seva Capella, situada en front de la Torre Mossèn Homs de Terrassa.

La Capella de Mossèn Homs s’hi accedeix per un trencall de la carretera C-1415a, o carretera de Castellar, vora el quilòmetre 19, prop de l’entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç de Terrassa.

La Capella, esta dedicada al Sagrat Cor, se situa prop de l’era de la Torre de Mossèn Homs i està construïda en planta rectangular, d’una nau, sense absis i amb entrada lateral d’accés al cor.

L’atri, a l’entrada, està suportat per dues pilastres de pedra i coberta amb cavalls de fusta.

Presenta un campanar d’espadanya de reduïdes dimensions.

La capella de Mossèn Homs és un edifici del nord-est del municipi de Terrassa inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Mare de Déu del Roser i de Sant Domènec de Ripollet

La capella de la Mare de Déu del Roser i de Sant Domènec està ubicada en el carrer de Isabel la Catòlica, 20 de Ripollet.

Us passo la seva història :

  • El conjunt de convent fou bastit a les darreries del segle XIX.
  • Les religioses, que havien arribat al municipi l’any 1893, s’establiren de manera provisional al carrer del Sol.
  • Gràcies a la donació feta per la Sra. Maria Torras, vídua de Joan Almirall, i l’ajut del seu nebot, Joan Buxó, es van realitzar les obres de la nova casa – convent.
  • Posteriorment, el 1899, la Sra. Torras féu construir la capella adossada al convent, en uns terrenys adquirits als Srs. Albinyana.
  • La capella fou declarada d’ús semipúblic, sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser i sant Domènec.
  • Les monges van haver d’abandonar la casa i la vila el 1936 a causa de la Guerra Civil, i el convent va ser la seu del Comitè Local de la FAI.
  • A l’estiu de 2008, les Germanes que residien a la casa- escola marxen per reforçar altres comunitats.
  • El 19 d’octubre de 2009, l’escola passa a formar part de la FEDAC (Fundació Educativa Privada Dominiques Anunciata Pare Coll).

Des de molt lluny se’ns fa visible el campanar que corona aquesta  Capella annexa,  adossada al nord de l’edifici del col·legi de les Dominiques de Ripollet ,ara FEDAC, dedicada a la Mare de Déu del Roser.

Aixecada en mur de maó arrebossat i coberta de dues aigües. La capella té una façana simètrica, on destacada la presència d’una porta rectangular sota un timpà decoratiu d’arc apuntat emmarcat per motllures que formen un arc conopial amb ganxets d’ornamentació floral i vegetal, inscrit en un rectangle amb pinacles.

A banda i banda de la porta s’obren finestrals ogivals amb vitralls de colors i una rosassa central que dóna pas al coronament a dos vessants, amb fris decoratiu amb relleus i espadat amb arc atribolat al carener. El frontó es troba coronat per un campanar d’espadanya, sobre una finestra ovalada. La façana nord té dues finestres ogivals amb vitralls de colors. L’interior de la capella és de nau única amb l’espai marcat per quatre arcs de diafragma amb petits capitells, que finalitzen amb culs de llàntia esculpits amb decoració vegetal.

El sostre interior permet la visió de l’embigat de fusta que conforme les dues vessants. Als peus de la capella es situa un cor de fusta. La capçalera de la capella és quadrangular, i interiorment s’ornamenta amb un seguit d’arcades apuntades coronades per un floró central que donen pas a finestrals, una a cada mur lateral i una gran finestral triple al mur central de la capçalera. En tots els casos es troben protegits amb vitralls de colors que representen escenes de la vida de la Mare de Déu: L’ascensió, L’anunciació, La Mare de Déu amb els seus pares, i La Coronació de la Mare de Déu.

El cos central del finestral de l’absis dóna lloc a un cambril que acull un conjunt escultòric format per les figures de la Mare de Déu seient al tro amb la figura de Sant Domènec de genolls que li fa entrega del rosari. Es tracta d’un conjunt escultòric de guix amb policromia.

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet, Viquipèdia , FEDAC. i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Jaume de Rifà de Sant Antoni de Vilamajor

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, està a prop de la urbanització les Pungoles i al costat de la pista que porta a la urbanització de l’Alfou de Sant Antoni de Vilamajor.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Vila Rifà està documentat des del 941.
  • Pel 1098 pertanyia al monestir de Sant Cugat.
  • Hi van viure conventualment unes religioses Deodades, de les quals hi ha notícia fins al 1357.
  • L’edifici actual és del segle XIII, finals del romànic.
  • El 1861 va ser emblanquinada i posteriorment es va restaurar l’interior.
  • Esta al costat de la masia i del conjunt de la granja de can Cames.
  • Actualment, està habilitada pel culte.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Sant Jaume de Rifà és una ermita d’estil romànic situada al municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

És una petita construcció d’una sola nau, amb arcs i volta apuntats, pertanyent al romànic avançat. L’absis, circular, té una finestra espitllerada.

Té adossada la casa de l’ermità amb una espadanya a la partió.

Pel que fa a la façana destaquen: la porta amb set dovelles, un rellotge de sol, i un pedrís des de la porta de l’absis.

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies ; Ramon Solé

Església de Sant Rafael de Figaró-Montmany

L’Església de Sant Rafael està situada en la Plaça de l’Església, en el Figaró,  municipi del Figaró-Montmany.

Us passo la seva historia :

  • L’antiga capella es troba documentada des de l’any 1413 quan Guillem Figueró va fundar un benefici eclesiàstic.
  • Tota la seva documentació està relacionada a la família Figueró, que van implantar el primer hostal en el camí ral, fins al segle XVII que es traslladaren a Barcelona.
  • La capella es va reedificar al segle XVIII.
  • I de nou en el període 1838-1841.
  • A partir d’aquest moment es converteix en centre parroquial.
  • Durant la guerra del 1936 foren utilitzats pels refugiats.

Edifici entre mitgeres de planta rectangular, d’una sola nau coberta amb volta apuntada. L’absis és semicircular i té coberta d’ametlla.

Hi ha quatre arcades a la nau on se situen retaules i imatges modernes posteriors a la guerra civil. Hi ha una cornisa seguida que dóna la volta a tot l’interior. La façana té una portada d’arc rebaixat i al seu damunt una finestra de mig punt, una d’el·líptica i una d’ull de bou.

Exteriorment, el capcer és de perfil esglaonat, i hi compta amb un campanar d’espadanya amb dos buits.

L’Església de Sant Rafael està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Figaró-Montmany.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Lleïr de Sant Antoni de Vilamajor

L’ermita de Sant Lleïr esta situada en l’antic camí ral que unia les poblacions de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor; hi ha algun cartell que indica com anar-hi; és pot anar pel carrer de l’Era del Delme.

Us passo la seva historia :

  • El 1303 Bertran de Montrodon va fer erigir una primera capella en la qual establí un benefici.
  • Aquesta família tingué l’ermita fins a la mort de la darrera comtessa de Llívia, a principis de segle XX, després d’aquest fet la parròquia rescatà els drets i la restaurà.
  • L’actual edifici és del segle XVI, possiblement del 1508 segons indiquen les visites pastorals.

Té adossada la vella casa de l’ermità, avui en dia habilitada com a casa de segona residencia, per tant es privada.

A la partió d’ambdues construccions s’aixeca una espadanya, gairebé quadrada.

La planta és quadrangular, la càrrega dels murs està suportada per set contraforts exteriors.

A la façana hi ha una porta allindada, i sobre ella un escut episcopal del 1588.

La teulada, molt gruixuda, és a dues vessants.

Sota del carener, encara a la façana, hi ha un ull de bou.

Davant l’ermita es poden veure una creu de ferro muntada sobre un gran bloc de pedra rodona des d’on es beneïa el terme.

Us passo un enllaç de la Web de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, on podreu tindre mes dades sobre l’ermita :

https://www.santantonidevilamajor.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/ermita-de-sant-lleir.html

I també, a  :

http://vilamajor.blogspot.com/2011/02/sant-lleir-vinculacions-familiars.html

Sant Lleïr és una ermita  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, Viquipèdia.

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Capella de Santa Esperança de Granollers

La Capella de Santa Esperança  està situada en el carrer  de Santa Esperança de Granollers.

La Capella de Santa Esperança es tracta d’una construcció edificada entre mitgeres sobre el corredor de Sant Roc, amb volta rebaixada, una gran obertura a dues vessants al pis, i amb presència d’un campanar d’espadanya i un retaule senzill amb un matxó per banda.

Segueix la tipologia de les capelles dels portals de la muralla: un sol pis de planta rectangular amb un senzill altar. Un gran arc rodó, que dóna a l’exterior, permetria seguir les cerimònies des del carrer estant.

Construïda al portal del seu nom, amb sortida al camí de Barcelona, s’enderrocà el 1853 a conseqüència del progressiu enrunament de les muralles, per tornar a refer-se al costat. “Així, veiem que, en les noves construccions, per exigències dels propietaris limítrofs amb dites capelles, són muntades unes voltes a costa de servituds tal com en la capella de Santa Esperança, que s’autoritza a Jaume Rovira per a enderrocar la torrassa que serveix de basament a la capella per a aprofitar la pedra i el lloc que ocupa la mateixa amb l’obligació de construir-la de bell nou per mitjà d’un arc sobre el corredor que va a Sant Roc, tenint la fondària que té avui l’escala, o sigui tota l’amplada de la casa que es construirà.

La Capella de Santa Esperança és un oratori a la ciutat de Granollers  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella dels Sants Metges de Lloret de Mar

La Capella dels Sants Metges està de l’Hospital Vell, 16 de Lloret de Mar.

Us passo detall de la seva historia :

  • La capella pertanyia al primer hospital de la vila, situat prop de la plaça del Carme, l’anomenat Hospital de beneficència.
  • A mitjan segle XV, el paborde representant de la Catedral de Girona a Lloret, Narcís Oliveres, comença el projecte de crear un hospital que es va fundar el 1445.
  • El 1870 es construí un nou hospital més gran i modern.
  • L’edifici antic es va vendre però la capella passà a les monges del Cor de Maria, instal•lades en un edifici colindant.
  • Amb la inauguració del nou hospital, aquesta capella annexa va ser posada a la venda per l’Ajuntament.
  • La va adquirir, el 21 de juny de 1881, el canonge Dr. Narcís Domènech i Parés, per cedir-la a la parròquia.
  • L’any 1912 va ser restaurada, per iniciativa del canonge Dr. Agustí Vilà i sota la direcció artística de l’arquitecte lloretenc Bonaventura Conill i Montobbio. En les obres de restauració, es van incorporar a la capella les actuals voltes de creueria de rajola, típiques del Modernisme català.
  • Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la capella va patir desperfectes. La majoria d’elements de l’interior es cremaren el 1936.
  • Gràcies a la devoció dels lloretencs pels Sants Metges –Cosme i Damià–, va ser reconstruïda després de la guerra.
  • Més endavant, es van encarregar de la seva conservació particulars i entitats com el Xino-Xano (que van dotar-la d’una nova campana anomenada Marina).
  • Els darrers anys, la Confraria de Sant Elm (patró de navegants i mariners) ha tingut cura de la conservació i manteniment de la capella.
  • La capella ha estat renovada, tant a l’interior com a l’exterior, amb un aire mariner, i la confraria l’ha adoptat com a seu social.
  • Sense abandonar el seu ús religiós, se li està donant també un ús cultural per a concerts, exposicions, conferències…entre altres

Es tracta d’una capella d’una sola nau, la qual consta d’un portal, d’accés, d’arc de mig punt; un ull de bou de grans dimensions i campanar d’espadanya d’un sol ull, equipat amb una campana i coronat per una gran creu. Sota la campana es poden llegir les grans inicials fusionades en un sol pla de “M V”.

Aquest portal, equipat amb muntants de dimensions mitjanes, però això si, ben treballats i escairats els quals tenen com a matèria primera la pedra, concretament el granit, sobresurt especialment per dos factors: per una banda, pel sumptuós tractament a que s’ha sotmès la porta, la qual està treballada en un repujat de fusta.

Concretament en la part esquerra superior, podem observar un relleu molt atractiu constituït per garlandes i motius florals. Mentre que per l’altra, al costat esquerre del portal trobem una inscripció molt interessant, gravada sobre una placa de ceràmica, la qual fa al·lusió a les obres de restauració que es van dur a terme en la capella.

La façana està emmarcada a ambdós costats per dues pilastres – una per banda-, les quals descansen sobre un basament i que estan coronades per sengles capitells, els quals s’ajunten constituint una cornisa sobre la qual trobem les inicials anteriorment citades de “M V”. Posteriorment les pilastres es prolonguen en un segon estrat i estan coronades amb uns petits pinacles de tall vegetal i floral. Però la cosa no acaba aquí, ja que els capitells tornen a ser prolongats fins al punt d’esdevenir la motllura externa del campanar d’espadanya.

Tot aquest entramat no és de pedra sinó tot el contrari, ja que simplement està arrebossat i pintat.

Us passo informació sobre la Fira dels Sants Metges :

https://www.lloret.cat/seccions/festes-tradicions/identitat-i-tradicions/fira-dels-sants-metges

La Capella dels Sants Metges , forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades : Ajuntament de Lloret de Mar, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé