Ara fa cent anys en rere – La Font de les Feixes d’Olot

El passat 28 d’ Abril de 2019, us vaig presentar aquesta Font al Blog de Fonts Natural, Aigua, Muntanya i mes…

Aquesta antiga de les Font de les Feixes, esta a prop de la masia Les Feixes d’Olot, una mica mes amunt de la Ribera de Ridaura. Per accedir, podeu anar per l’avinguda de Les Feixes, situada entre el Pla de Baix i el seu Polígon Industrial i front al Volcà de la Garrinada, un camí us portarà a peu de la citada Font, que està tocant la paret en una zona bruta de vegetació.

Avui us passo com era la Font de les Feixes,  Ara fa cent anys en rere:

 

 Text i recopilació de postals antigues : Ramon Solé

Fotografia a color (actual) : Dora Salvador

Casa Gaietà Vila d’Olot

La Casa Gaietà Vila està situada en la Plaça del Rector Ferrer, 8 amb cantonada amb  pg. d’en Blay, 60 i Font l’església de Sant Esteve d’Olot.

Església de Sant Esteve

Edifici modernista construït l’any 1905 , és obra de l’arquitecte olotí Alfred Paluzie.

Edifici de tres façanes, cada una de les quals té composició pròpia, destacant, a totes elles, l’exuberància decorativa i cromàtica. La del nord té una tribuna i és la més pobra en decoració. La de l’est té balcons amb arcs conopials. La del sud té una tribuna amb balcons a sobre.

Els acabats de la casa imiten els castells medievals amb diferents elements. Tota ella està molt decorada, tant amb motius vegetals com amb ceràmica vidriada.

Edifici d’habitatges i baixos comercials recentment restaurats, a la planta baixa trobem la coneguda llibreria “El Drac”.

Casa Gaietà Vila és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Capelles il•luminades per les nits a Olot

Ahir dimarts, dia 5 de novembre pel capvespre, es va inaugurar la il·luminació especial de bona part de les mes de 20 capelletes que hi ha en els carrers antics d’Olot,

i que us volem presentar tot iniciant un recorregut per els diferents carrers :

Església Verge del Tura

Façana de l’Església –  Verge del Tura

Front Església – Verge del Tura

Plaça Major – Sant Crit

Front De la Església de Sant Esteve – Ecce Homo

Carrer Sant Rafel – Mare de Deu de la Llet

Carrer Sastres – Mare de Deu del Carme

Carreró de Sant Antoni – Sant Antoni

Carrer de l’Hospici – Santa Llúcia

Carrer del Roser – Verge del Roser

Plaça de la Mora – Verge Immaculada

Plaça de la Mora, hi ha la Font de l’Angel

Francisco de Sales patro periodistes col·locat a sobre del diari local la comarca.

Aquesta Il·luminació està present tota aquesta setmana i en alguns cassos tot l’any.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Casa Pujador d’Olot

La Casa Pujador, està situada front  la Plaça  del Conill , cantonada amb el carrer del Carme, 1-5 i el carrer Verge del Portal, 2-4 d’Olot.

Casa modernista del 1912 de l’arquitecte Josep Azemar, d’estil medievalista.

La façana està formada per dues parets. L’eix compositiu bascula pel costat de la torre de l’angle, de planta circular, que surt d’un gran boínder ubicat al primer pis.

Als baixos hi ha comerços i sobre d’ells hi ha una sèrie d’arcs apuntats.

Al primer pis hi ha una galeria amb columnes que sustenten arcs de mig punt rebaixats; als costats hi ha balcons amb petits arcs gòtics.

Al tercer pis trobem finestres amb arcs de mig punt i la coberta és cònica.

Destaca la torre amb un sagrat cor al centre, la galeria cantonera amb vitralls, i la coberta de la teulada, amb ceràmica de colors.

La Casa Pujador és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Ara fa Cent anys en rere : La Font de la Puda d’Olot

Vista de La Font de la Puda d’Olot, actualment

Sempre m’agrada poder observar en ermites, masies, cases senyorials, castells…, si ha canviat al aspecte de com esta actualment.  Avui us faig una recopilació de fotografies antigues, de principis del segle XX de la coneguda i antiga : Font de la Puda d’Olot.

 La Font de la Puda d’Olot, tal com està actualment la podeu visitat al Blog : Font Natural, aigua, Muntanya i Mes…, aquest any vaig fer-vos un article sobre la font.

 

 

Recull de Fotografies antigues : Arxiu Rasola

Fotografies : Ramon Solé

 

Capella de la Verge del Portal d’Olot

La capella de la Verge del Portal està en el carrer de la Verge del Portal 27 amb cantonada amb carrer  Esgleiers d’Olot. És un edifici religiós dins del casc històric de la ciutat.

Us passo la seva historia :

  • Data del segle XVII, tot i que el primer document que es conserva és del 1703.
  • L’any 1872 es va enderrocar, estava situada més cap a on actualment hi ha la cruïlla.
  • El seu propietari per herència familiar, Ramon Pujol, la va reconstruir sota de l’era de casa seva l’any 1882.
  • Sis anys més tard, es va construir l’altar actual, d’estil gòtic, en uns treballs que van anar a càrrec de Baltasar Tenas.

Una gran porta de fusta, amb dos batents, guarda la capella, que es pot veure des del carrer a través de dues finestretes amb reixa. A dins, una gran reixa impedeix el pas vers la nau, coberta amb volta de canó.

Un senzill altar neogòtic, amb la figura de la Verge en una fornícula central, és gairebé tot el que en resta. Una petita porta al costat dret, mena a casa de la senyora que en té cura.

La Mare de Déu del Portal és una església a la ciutat d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Font de Cuní d’Olot, fa cent anys en rere

Us presento imatges de la Font de Cuní d’Olot, podem veure tal com era fa 100 en rere, gràcies a postals antigues.

Actualment és descriu així aquesta Font :

La Font  de Cuní és molt popular, situada en  la Canya i dins els terrenys del mas Cuní,

a tocar al camí que porta a l’Esperança.

Font intermitent que raja amb certa abundància en temps de pluja però no tant o gens en períodes de sequera.

L’entorn ha sofert modificacions al llarg del temps, sobre tot amb els canvis o desaparició de l’arbrat.

La Font , però,  manté la seva pica, les canalitzacions i la petita bassa al cantó així com el pedrís per seure.

Es d’un sol raig.

Segons la data d’inscripció, es de l’any 1689.

La Font de Cuní és una font d’Olot  protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades actuals : Viquipèdia

Adaptació al Text i Recull de Postals antigues : Ramon Solé

Ara fa mes de cent anys…: Imatges d’algunes Fonts Naturals d’Olot

Avui us presento imatges de Fonts Naturals, per ho, retrocedint en el temps, com eren les fonts “Ara fa mes de cent anys” , per les rodalies d’Olot.

Font Noc den Col

Olot en cent anys, ha passat de ser un poble a ser una important ciutat de la Garrotxa.

Ft Moixina

Axó a fet que part de les moltes fonts que tenia, estiguin integrades dintre de la població i/o hagin desaparegut. Per aquest motiu és important recordar com eren aquestes Fonts Naturals d’aquest municipi, fa cent anys en rere :

La Font de Canet

Font de Canet

 La Font de la Deu Grossa

Font de la Deu Grossa

 La Font de La Salut

Font de la Salut

 La Font de Les Tries

Font de les Tries

 La Font de Pedrera

Font de Pedrera

 La Font de la Moixina

Font Moixina

Font Moixina

 La Font de Santa Anna

Font Santa Anna

 La Font de Noc d’en Cols

Ft Noc d’en Cols –

 La Font dels Capellans

Fonts dels capellans –

 La Font de Sant Roc

Fts. St. Roc

Totes i moltes altres, com podeu haver vist, tenen una construcció o urbanització, penseu que la gent de Girona i Barcelona principalment, anava a prendre “les aigües volcàniques d’Olot”, fent passeig o fent fontades a menjar o berenar a una d’elles.

Font Moixina

 

Text : Ramon Solé

Recull de Postals antigues : Ramon Solé

 

 

 

 

Ermita de Sant Francesc de Pàdua d’Olot, sobre d’un Volcà, al Montsacopa

Sant Francesc d’Olot esta situada a dalt del Volcà de Montsacopa, dins del municipi d’Olot, les cases estan a peu del volcà, on hi ha varis camins que si pot pujar fàcilment.

Us passo una cita del pioner de l’excursionisme Cèsar August Torras i Ferreri, on fa referencia de principis de l’ermita de Sant Francesc :

“ … …En el planell del cràter hi aixecaren els francesos, en 1814, a l’emparar-se d’Olot, el castell de Montsacopa, en el lloc que ocupaven fins aleshores tres capelles dedicades a Sant Francesch, al Sant Crist y a la Verde del Carme. A l’abandonar la població enderrocaren el castell. Aleshores fou quan se construí a l’actual capella del Sant Crist, alçada vora del cràter, en lo costat que mira a Olot… La capella, a la que precedeix un bon pati, és bastant capaç. El Sant Crist que s’hi venera és majestuós. En canvi, uns quadros que hi ha a les parets són molt dolents…”

Cal dir, amb les lleis del Comte-duc d’Olivares, Catalunya entrà al segle XVII en una crisi econòmica profunda. Com a conseqüència d’aquests trasbals no es pot parlar a Olot d’una penetració arquitectònica del Barroc.

Per tant, les construccions són escasses; es limiten pràcticament a la capella de Sant Francesc de Pàdua al Montsacopa, a compte de l’apotecari Gabriel Nadal, guarit de la pesta de 1629-30, i al convent de caputxins fundat el 1627.

Durant la primera meitat del segle XIX, després de la Guerra de la Independència Espanyola, es reedifica la capella (any 1817). És una capella d’una sola nau, amb creuer que es pronuncia a l’exterior, cobert amb cúpula i campanar de torre.

Els murs foren arrebossats. Annexes a la capella hi ha una masoveria.

Sant Francesc d’Olot és una obra del municipi d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador i Postals antigues

La Granja Soldevila de Santa Perpetua de la Mogoda

La Granja Soldevila és una construcció característica del modernisme menor de principis del segle XX i un dels edificis nobles més reeixits de Santa Perpètua de Mogoda .

De fet aquesta Masia té el seu origen, a les darreries del segle XI i principis del segle XII, aquest mas se li coneixen diferents noms que s’identifiquen amb els diversos propietaris que ha tingut el llarg dels segles, estat anomenat des de mas Perera, mas Bruguera, mas Granollachs fins a torre d’en Bru i per últim, com dèiem, Granja Soldevila.

Veiem la se va historia des de que la Família Soldevila compra la masia :

  • L’any 1874, Pere Soldevila, empresari tèxtil de Barcelona, comprà la casa amb 40 hectàrees de terreny.
  • Dos anys més tard moria i deixava com hereu el seu fill Lluís; fou, però la seva mare qui s’ocupà de tirar endavant la indústria agroalimentària basada en l’elaboració de làctics
  • Es produïen ous, mantega i formatges que es distribuïen amb la marca comercial Granja Soldevila, registrada l’any 1892. Uns anys desprès, el negoci van créixer amb l’obertura d’una granja a Olot i un centre de recollida i pasteurització de llet a Vic
  • El mes de juny de 1897, patentaven la invenció d’un “procedimiento para la preparación de la Leche de animales a fin de hacerla semejante a la de la mujer”, és a dir, un procediment per a la preparació de la llet maternitzada
  • Amb la marca comercial de Granja Soldevila registrada des del 1893 s’obren al llarg d’aquells anys diversos establiments a Barcelona que distribuiran part dels productes produïts a Santa Perpètua de Mogoda.
  • Entrem en el segle XX, els Soldevila transformaren la masia en una residència d’estil modernista a finals dels anys vint. El poder econòmic d’aquesta família queda ben pales en l’ornamentació modernista: les llars de foc de marbre, els arrambadors de ceràmica, els vitralls i treballs de forja a les baranes.
  • Durant la Guerra Civil la granja fou col·lectivitzada i rebatejada amb el nom de granja Germinal del Vallès. Es va utilitzar per concentrar totes les vaques del Vallès i la fresquera dels formatges es va usar com a refugi antiaeri.
  • Al final de la guerra la família Soldevila recupera la propietat.
  • Als anys setanta el govern franquista promou el Pla de Santa Maria de Gallecs que incloïa els termes municipals de: Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Palau-solità i Plegamans i Montcada, amb la intenció de construir una macro ciutat dormitori. El govern expropia de manera forçosa la granja tot i que aquesta no formava part del terme històric de Gallecs.
  • L’any 1985, l’INCASOL, cedeix la granja Soldevila a l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda per a usos propis.

Actualment la Granja Soldevila acull diversos serveis municipals com la Regidoria de Cultura, la Regidoria de Promoció Econòmica i Ràdio Santa Perpètua.

També s’ha convertit en el centre cultural de Santa Perpètua de Mogoda on s’apleguen l’Escola de Música i Dansa, l’Espai de les Arts, el Museu Municipal, les sales d’exposicions i la Biblioteca Josep Jardí.

Per dels antics terrenys, ara els ocupa El Parc Central de Santa Perpetua de Mogoda.

 

 

Recull de dades, aplicació al Text  i Fotografies : Ramon Solé