Santa Creu de Fonollosa de Fonollosa (Bages)

Santa Creu de Fonollosa està en la Pl. Església de Fonollosa.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Santa Creu de Fonollosa és situada dins l’antic terme casteller de Castelltallat, al lloc de Fonollosa i avui és l’església parroquial.
  • El lloc de Fonollosa apareix esmentat l’any 955 (Funiliosa)
  • I l’església el 1081.
  • Abans del 1154 era ja parròquia.
  • L’actual edifici no conserva res de la construcció Romànica i és obra del s. XVI.
  • A la llinda d’entrada hi ha la data 2000.

És un edifici religiós, una església d’una sola nau, coberta a dos vessants i amb el presbiteri quadrat a llevant. Aquest és un cos de planta rectangular sense cap obertura a l’exterior.

El campanar de planta quadrada és adossat als peus de l’església i és cobert amb una teula de quatre vessants. Dos nivells amb obertures apuntades sostenen les campanes i l’últim (el més nou) el rellotge.

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

A ponent la façana original és totalment perduda car s’hi va afegir un cos rectangular que forma part de la veïna rectoria. L’església és envoltada de construccions (ajuntament, masia, habitatges) i forma una petita plaça.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La Santa Creu de Fonollosa és l’església parroquial de Fonollosa (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies :Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Maria d’Artés (Bages)

L’església parroquial de Santa Maria d’Artés, està situada en la Plaça de l’església d’Artés.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • A finals dels s. XIX la vila d’Artés va conèixer una forta implantació de la indústria tèxtil que suposà un espectacular creixement del poble.
  • Alhora que es construeixen el nou ajuntament i els escoles s’iniciava també l’obra de la nova església segons plànols de Claudi Duran i Ventosa fets l’any 1892.
  • L’església fou dissenyada com un gran edifici d’inspiració romànica amb decoració noucentista i eclèctica. També es va projectar la construcció d’un segon campanar, però es va descartar la idea, segurament, per falta de pressupost.
  • El nou edifici fou consagrat el 14 de setembre de 1912, el mateix any en què fou enderrocada l’antiga parroquial romànica d’Artés.
  • Tota l’església és obra de Cl. Duran llevat del campanar que és de l’arquitecte Josep Coll i Vilaclara.

Construcció religiosa: església neoromànica amb elements noucentistes formada per tres naus cobertes amb volta de canó i decoració amb elements plàstics i arquitectònics propis del romànic: arcuacions, columnes, arcs de mig punt, etc.

Jordi Contijoch Boada /Generalitat de Catalunya

La façana reprodueix tres portalades de mig punt que s’obren a un pòrtic; al mig de la façana tres finestrals d’arc de mig punt i un seguit d’arcuacions formen el cos central flanquejat per un campanar a tramuntana i per un cos rectangular a migdia.

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

Situada a l’altar major de l’església i d’estil neoclàssic de 1947 trobem la figura de la Verge en L’Ascensió feta per Pontí en talla policromada de fusta.

No s’ha de confondre amb Església romànica de Santa Maria d’Artés.

Església romànica de Santa Maria d’Artés

Santa Maria d’Artés és l’església parroquial d’Artés (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Rercull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

Colònia Soldevila o Sant Esteve de Balsareny (Bages)

Colònia Soldevila està situada a la dreta del Llobregat, a 3,5 km al nord del poble, sorgí prop de l’església romànica de Sant Esteve (s. XII), ampliada i modificada modernament.

Fou al 1890 que Josep Soldevila comprà les terres del mas Lladó per fundar la colònia, amb la construcció de la fàbrica i del començament del carrer Vell.

L’edificació s’inicià en 1894 i es posa en funcionament en 1897.

El 1922 hom acabà el carrer Vell i construí el carrer Nou, així com habitatges i serveis per els treballadors.

Aquesta colònia ha tingut una rica activitat cultural, amb l’Esbart Dansaire Sant Esteve (1948), la Coral Sant Esteve (1963) i el grup de teatre Sant Esteve (1933), que escenifica Els Pastorets d’ençà de 1948.

La Colònia va experimentar un creixement molt important fins la dècada dels anys 60 del segle passat,

amb una important crisis del sector tèxtil i davallada en la producció.

La crisis va derivar que en 1983 sols treballessin unes 150 persones.

La fàbrica va tancar en 1993.

Els habitatges presentat un estat d’abandó pràcticament en la seva totalitat.

Actualment hi ha instal·lada l’empresa Texpack.

Recull de dades: Ajuntament de Balsareny

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Església de Sant Baldiri de Llobregat de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Sant Baldiri de Llobregat està en la Plaça de la Constitució de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva història:

  • L’Església de Sant Baldiri està bastida sobre una anterior de la mateixa advocació, ja que és el patró de Sant Boi des de temps alt medievals.
  • Al 966 ja es troba documentada com a parròquia. Inicialment era una església preromànica de la qual no ha pervingut res.
  • Se sap que l’any 1040 ja es treballava en l’església romànica, ja que hi ha documentat que un tal Escluva va fer una donació de vi “ad ipsa cobertura” de Sant Baldiri.
  • Era una imponent església romànica amb coberta de fusta, que va fer les funcions de parròquia junt amb la de Sant Pere, molt propera i que va acabar per desaparèixer a la Guerra del Francès. Mn. Francesc Albert va impulsar la construcció de la nova parròquia iniciant-se les obres el 1710
  • I donant-se per finalitzades amb l’inici del culte el 1752.
  • En principi encara hi havia el cementiri adossat, però amb les noves lleis del segle XIX es va traslladar i es va guanyar espai per a la Plaça de l’Església.
  • De l’església anterior es conserva cinc arcades de mig punt tapiades i una clau de volta del Pare Etern sota la rosassa del cor. Dels retaules que contenia només s’ha conservat la taula central del retaule de Sant Baldiri, de Lluís Dalmau. L’orgue també fou destruït i de l’Arxiu Parroquial una bona part.
  • L’actual edifici de l’església és un edifici d’estil barroc construït entre els anys 1725 i 1752; obra costejada completament pel rector Mossèn Francesc Alberti. Es va erigir sobre una antiga església romànica, de la qual en l’actualitat encara es conserven algunes restes.

Església parroquial de tres naus cobertes amb volta.

La seva orientació presenta la capçalera al nord, la façana al sud i els costats laterals a est i oest.

Aquesta orientació no és arbitrària i respon a dos factors fonamentals.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Primerament, l’església barroca fou bastida sobre les restes d’una romànica del segle XI, aprofitant alguns dels arcs de la capçalera de la primitiva església, que s’orientava com era habitual a l’est, per a travar el mur lateral oriental de la segona .

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

En segon lloc, la primacia de la façana com a element barroc s’adiu amb una orientació a migjorn que la il·lumina millor.

La façana, amb la seva torre campanar octogonal, està feta de carreus de pedra ben tallats i aparellats.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

Destaca el seu barroquisme accentuat, tant per les cornises i frontons curvilinis de la porta i la fornícula centrals, com pels seus elements estructurals: verticalitat accentuada per l’escalinata d’accés i pels obeliscs amb esferes de la cornisa, amb preponderància de línies corbes en aquesta, contraforts que imiten pilastres, etc.

Gòtica, representa el Déu Pare assegut en majestat sobre la volta del cel, per això el fons és ple d’estrelles. Té les barbes partides i una llarga cabellera i fa el signe de beneir amb la mà dreta. El vestit i la capa que duu són recollits en plecs damunt el genoll esquerre. Duu nimbe o corona.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

A la rectoria trobem un retaule de Sant Baldiri del 1448 d’estil gòtic, obra del pintor Lluís Dalmau.

Restes de l’antiga església de construcció romànica en la que es veuen clarament dos arcs de mig punt correlatius, amb les seves respectives impostes i muntants; l’empremta d’un arc més gran amagat per l’arrebossat del mur actual i que és la continuació dels arcs anteriors; i un tram de mur cantoner.

Es troben incorporades al mur oriental de l’actual església barroca.

Aquesta orientació fa pensar que els elements podrien correspondre a la part del possible transsepte i capçalera de la primitiva església del segle XI, formada possiblement per un absis central i dues absidioles laterals a cada costat.

Actualment es poden apreciar uns carreus ben tallats i aparellats i impostes sense decorar.

La pedra és gres rogenc de pedrera local.

Sant Baldiri de Llobregat és una església del municipi de Sant Boi de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Església romànica de Santa Maria d’Artés (Bages)

Aquesta setmana esta dedicada a esglésies

Vista des de les restes del Castell a tocar de l’església

Església romànica de Santa Maria està en la Plaça Major d’ Artés.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sta. Maria d’Artés era l’església del Castell i alhora la parroquial del lloc.
  • Els comtes de Barcelona van cedir el domini d’aquest lloc a la Seu Episcopal de Vic.
  • Entre els anys 889 i 890 el rei Odó de França va concedir al bisbe de Vic tot el domini sobre la Vall d’Artés confirmen l’antiga donació comtal.
  • L’església és esmentada ja l’any 972 i era coneguda amb el nom de Sta. Maria del Puig d’Artés ja al segle XIII.
  • El primer temple fou substituït per una nova obra al segle XII (de la qual es conserva l’absis)
  • Posteriorment fou modificada als segles XV i XVI.
Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

Les restes de l’església romànica de Sta. Maria d’Artés, concretament l’absis i un fragment de nau.

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

L’església romànica del segle XII fou modificada al S. XV i XVI i part de la nau que avui es conserva fou destinada posteriorment com una de les parets de l’habitatge veí.

L’absis és l’element més interessant car conserva una gran originalitat en la seva planta poligonal de cinc cares, relacionada amb formes tardoromàniques o gòtiques.

L’absis és decorat amb un fris que deuria recórrer tot el seu perímetre i que reproduïa senzilles formes vegetals;

al bell mig del mur hi ha una finestra de doble esqueixada.

El conjunt és coronat per un fris d’arcuacions cegues amb temes escultòrics senzills que avui són tapats per les construccions annexes.

L’Església romànica de Santa Maria d’Artés és un edifici del municipi d’Artés (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vista des de les restes del Castell a tocar de l’església

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Església de Santa Maria de Balsareny (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Santa Maria esta situada en la Plaça del Rector Roc Garcia de Balsareny.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Balsareny és documentat des del 951.
  • L’església el 1009, quan Guifred de Balsareny i la seva esposa Ingilberga compraren unes cases prop de l’església.
  • El 1032 l’església ja tenia categoria de parròquia.
  • A partir del 1295 es documenten diverses donacions per a l’obra de l’església. L’església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny.
  • En els segles XVI-XVII s’hi feren reformes importants que no deixen veure l’obra original.
  • L’any 1957, l’església, que fins aleshores estava lligada al Bisbat de Vic, passà a dependre del Bisbat de Solsona.

El temple originari era un edifici d’època romànica tardana (finals del segle XIII), encara que seguia la línia de construcció romànica.

Als segles XVI-XVII el temple fou gairebé reedificat de nou, per la qual cosa en quedà ben poc de l’antiga construcció.

Fotografia : Viquipèdia

Avui només en resta algun fragment de mur de la nau principal i la part central de la façana fins a la cornisa; a sobre d’aquest cos s’alça el campanar modern.

La porta és de mig punt, adovellada. Sobre l’ull de bou es pot observar una finestra ara tapiada que és de l’obra original.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2022-01-19-13.06.08-copia.png

L’aparell de la part romànica és obrat amb carreus petits, disposats en filades i ben diferenciats dels de la part moderna; aquests són molt més grans. A aquest cos central se n’hi afegiren dos de laterals.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Situada a l’antiga capella baptismal i d’estil Academicista de 1947 trobem la figura d’un Crist jacent feta per Josep Cañas i Cañas amb talla de fusta.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba – 1987 / Generalitat de Catalunya

Santa Maria de Balsareny és l’Església parroquial del poble de Balsareny (Bages), inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Centre Parroquial

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Mas de Sant Joan de Sant Joan de Vilatorrada (Bages)

Mas de Sant Joan està en el carrer de les Alzines de Sant Joan de Vilatorrada.

Us passo la seva història :

  • La masia de Sant Joan sempre vinculada a la parròquia i església de Sant Joan de Vilatorrada, degué consolidar-se definitivament com a mas al perdre la categoria de parròquia l’església de Sant Joan.
  • L’any 1553 no és esmentat al fogatge i hem de pensar que fins al segle XVIII no adquireix les funcions pròpies d’una masia.
  • Recordem que l’any 1908 fou totalment abandonat el culte a l’església de Sant Joan al construir-se el nou edifici al mig del poble que començava a créixer a un lloc més pla i proper al camí de Manresa.

És una construcció Civil, es tracta d’una masia que s’amplià a partir de l’església romànica de Sant Joan de Vilatorrada

que avui ha quedat totalment inserida dins l’obra de la casa i no és visible des de l’exterior.

El mas veí i annex a la primera església s’amplià al segle XVIII amb la construcció d’un esquema de masia clàssic,

amb planta basilical, coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia.

Al costat de llevant s’hi varen construir les dependències annexes del graner, corts, pallisses, etc.

En una de les seves està l’Escola Municipal de Música.

El Mas de Sant Joan és una masia del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Montbui de Bigues i Riells

El Castell de Montbui és un castell medieval al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental.

És a tocar del límit amb Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines, prop de la urbanització de Castell-Montbui, al cim del turó del Castell de Montbui. És a l’extrem nord-occidental del terme biguetà.

Us passo la seva amplia historia:

  • El castell, documentat des de 987, era la residència de la baronia de Montbui.
  • El 995, els comtes de Barcelona l’assignen en feu a Gombau de Besora.
  • Aquest morí el 1050 i traspassà el castell de Montbui a la seva filla Guisla de Besora, segona esposa de Mir Geribert, príncep d’Olèrdola. Mir estava enfrontat amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, qui s’oposà a aquest traspàs de domini, fins que l’any 1059 fan les paus i el comte donà en alou a Mir Geribert les terres que formarien la baronia de Montbui.
  • Aquestes terres eren les parròquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genís de l’Ametlla, Sant Andreu de Samalús i una part de l’actual parròquia de Santa Maria de Caldes de Montbui.
  • Més tard en foren propietaris els Bell-lloc, senyors de la Roca del Vallès, els Cabanes, i Pere de Sentmenat, que el 1178 el comprà a Ramon de Cabanes.
  • El 1240 passà sota domini del bisbe de Barcelona, qui manà reconstruir-lo el 1308.
  • Entre 1381 i finals del segle XV la propietat s’alterna entre la corona i altres nobles com Ramon de Planella o Ramon de Torrelles, senyor de la Roca del Vallès.
  • Finalment, el 1490 hi va haver un canvi de jurisdicció, i la baronia de Montbui va passar, pel Privilegi de l’Entrega, a la jurisdicció del Consell de Cent de Barcelona, que considerà l’indret “carrer de Barcelona”. La nova jurisdicció suposava pagar una redempció al baró i formar el seu propi govern (el Consell de la Baronia), que va trigar a funcionar correctament. Amb tot, els Torrelles varen mantenir la possessió del castell i, més tard, ho passaren als Sentmenat.
  • Els consellers de Barcelona, mantingueren la baronia fins al 1714, quan va ser traspassat a la corona borbònica; corregué la mateixa sort que la majoria de castells catalans després de la Guerra de Successió: l’enderroc.
  • El castell es va abandonar, i el 1833 consta que és en ruïnes.
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20211025_130628.jpg

Del castell només resten alguns murs, on es veu un aparell constructiu que recorda l’estructura de l’opus spicatum. Tanmateix, es pot observar una planta en forma de trapezi, amb tot el mur nord força conservat.

Al sector de ponent hi ha una cambra conservada sencera; es deu tractar d’una cisterna. L’entrada principal, molt malmesa, era a migdia. Tot i que la distribució del castell correspondria a l’època romànica, una part dels murs, d’aparell petit, irregular i poc treballat, fan pensar en el segle X.

Al seu costat de llevant hi ha l’església preromànica de Sant Mateu de Montbui, edifici d’una sola nau amb un absis de planta de ferradura.

L’any 1949 el Castell de Montbui va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en un decret que declarava totes les restes dels castells de l’estat patrimoni històric estatal.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Església de Sant Pere de Santpedor o Sant Pere d’Or

Aquest mes dedicat a Esglésies, capelles, ermites i santuaris

Sant Pere és una església parroquial romànica al nucli de Santpedor, al Bages.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sant Pere d’Or que ha donat nom al municipi i poble és documentada ja l’any 996.
  • La meitat de l’església i de la vila que va néixer a redós de la sagrera eren propietat del monestir de Sant Benet de Bages per donació comtal de Ramon Berenguer III el 1113.
  • Dependència confirmada per la butlla del 1196 del papa Celestí III, on hi constava també la meitat de la vila de Santpedor.
  • El 1315, el rei Jaume el Just va permutar la meitat de l’església amb el bisbe de Vic Berenguer de Guàrdia.
  • L’edifici es reformà al segle XIII i totalment modificat amb estil gòtic al segle XVI, conservant només el portal i el mur de ponent. Posteriorment hi hagué diverses ampliacions.
  • Al segle XIV la meitat de l’església resten fou entregada a la diòcesi de Vic.
  • Les obres de Sant Pere són àmpliament documentades: La primera església preromànica deuria modificar-se i ampliar-se al s. XII i al s. XIII; entre 1596-1599 fou construït l’actual temple gòtic que fou remodelat al segle xix i les últimes obres són de l’any 1847.
  • L’església conserva l’accés original del temple romànic amb una interessant portalada que mostra grans paral•lelismes amb la de la seu de Manresa i la veïna de Santa Maria de Mura.
  • En els capitells s’hi ha vist la influència més o menys directa dels del monestir de Sant Cugat del Vallès.
  • L’obra es pot datar a finals del s. XII cap a 1180.

L’església de Santpedor és un edifici d’una sola nau cobert amb voltes de creueria en cinc trams més el del presbiteri.

La nau aprofita part dels murs de l’antiga església romànica.

A cada costat de la nau hi ha capelles que coincideixen amb cadascun dels cinc trams de la nau.

Al costat de l’altar i presbiteri hi ha la sagristia i el campanar modern construït el segle XX car l’antic romànic fou ensorrat el 1897.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Dues de les capelles laterals foren ampliades al segle XVIII (la de les S. Espines) i al XIX (la Capella dels Dolors).

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

Portada romànica, amb restes de policromia, formada per dos arcs de mig punt adovellats en degradació i rematats per una arquivolta a manera de cornisa.

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

Els arcs estan sostinguts per un parell de columnes totalment llises amb quatre capitells decorats amb temes vegetals i historiats: el pecat original, desenvolupat en dues escenes i les Tres Maries.

El timpà, atribuït a Arnau Cadell, autor del claustre del monestir de Sant Cugat, representa el pantocràtor assegut entre els símbols dels quatre evangelistes: l’àngel que simbolitza l’evangelista Mateu; l’àguila, símbol de Joan; el brau, símbol de Lluc, i el lleó, símbol de Marc.

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

El tema és rematat per una inscripció llatina “IHS XPS FILIUS MARIE” que cal interpretar com: “Jesucrist, fill de Maria”.

Es tracta d’un programa iconogràfic que es pot resumir com una síntesi en la qual s’oposen l’Antic i el Nou Testament en el tema del pecat i la redempció d’aquest presidit pel judici final.

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

Sant Pere és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Campanar de Sant Menna de Sentmenat

Setmana dedicada al Municipi de Sentmenat

El Campanar de Sant Menna esta situat en el Pg. de l’Església de Sentmenat.

És el que queda de l’antiga església parroquial romànica de Sentmenat.

El campanar de Sant Menna és romànic de planta quadrada datat al segle xii, encara en ús. Té dos pisos i presenta murs d’aparell de carreus. Al primer pis, la finestra és d’arc de mig punt i al segon, les finestres són geminades i la teulada amb quatre aiguavessos. Està restaurat i, antigament, la creu que el coronava era de pedra però en l’actualitat, hi ha una de ferro.

El campanar de l’antiga església de Sant Menna, és l’únic testimoni de la desapareguda església antiga que es va esfondrar al segle XVIII (1745). La tipologia del campanar permet situar la seva construcció cap a finals del segle xi o principis del segle xii. Sembla que l’obra va ser construïda sobre l’absis d’un edifici preromànic (segles IX-X).

El campanar conservat es fonamenta sobre l’antic absis de l’església paleocristiana datada al segle V.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es r.-brunet-1983.jpg
R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya

Aquest temple, format per una sola nau de planta rectangular pavimentat amb opus signinum, un absis també rectangular i amb una aula annexa, és rar entre els tipus peninsulars paleocristians, però similar al de presó de Sant Vicent, Sainte-Geneviève (Saint-Dennis, París, França) o Tiffeltassine (Algèria), presentava també presbiteri.

A més també es documentà arqueològicament l’ús de l’antiga església com a necròpoli detectant-s’hi una vintena d’inhumacions tant d’adults com d’infants. Als encontorns també s’hi detectà la presència d’inhumacions i restes de diverses sitges terreny excavat parcialment.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé