Castell de Sant Marçal de Cerdanyola del Vallès

El Castell de Sant Marçal està ubicat a prop del camí Can Planas de Cerdanyola del Vallès.

Us passo detall de la seva història :

  • La primera referència que es troba sobre Sant Marçal és en un document del segle XI, on es comenta l’existència d’una església dedicada al sant (1042) que depenia de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola.
  • Es creu que el monestir benedictí de Sant Cugat era propietari de la senyoria de Sant Marçal i la va vendre al comte de Barcelona, que les va traspassar a la família Montcada el 1135.
  • El 1225 Raimon de Plegamans va comprar-li el castell a Guillem de Montcada, que va desobeir al seu pare, qui l’havia promès a l’Arquebisbat de Tarragona.
  • Aquest fet va generar un conflicte d’interessos per la possessió del castell i les seves terres que es va allargar fins al 1542, data en què la família Marimon va passar a ser la legítima propietària, després d’un llarg plet amb l’arquebisbat.
  • El 1690 es va crear el títol de Marquès de Cerdanyola en favor de Feliu de Marimon i de Tord com a reconeixement dels favors i serveis.
  • Durant els segles XIX i XX el castell de Sant Marçal va anar passant per diferents mans fins a la família Trénor, que és l’actual propietària.

Originàriament, el castell era un edifici de planta quadrada amb pati central, una torre i una capella gòtica envoltat per un fossar, però l’any 1895 la família Arròspiede va encarregar a Gaietà Buïgas que adaptés l’edifici per poder utilitzar-ho com a segona residència.

Aquest ho va fer respectant l’estructura original, però recobrint l’edifici amb una decoració fantasiosa inspirada en l’arquitectura romànica i gòtica.

Visites guiades al castell : Dos cops l’any, a l’octubre i al febrer, es pot visitar aquest edifici emblemàtic de la ciutat a través de les visites guiades que organitza l’Oficina de Patrimoni de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès gràcies a un acord amb els actuals propietaris del castell, proposta que permet descobrir la història d’aquest indret mil·lenari.

 

El castell de Sant Marçal està situat dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, i ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional des de 1949.

 

Recull dades : Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text, recull postals antigues i Fotografies : Ramon Solé

Església del Tura d’Olot

L’Església del Tura d’Olot, esta situada entre el carrer del baix del Tura, carrer Valls Nous i carrer Proa d’Olot.

Hi ha constància que el santuari ja existia al segle IX.

Al segle XV el santuari de la Mare de Déu del Tura que és la patrona de la ciutat d’Olot, va quedar destruït pels terratrèmols i de la reconstrucció en resta,

a la façana de migdia, una porta tapiada i una clau de volta encastada.

És d’una sola nau amb planta de creu llatina d’origen medieval que després dels terratrèmols fou remodelada i ampliada al segle XVIII.

El 1936 l’església fou cremada, el campanar derruït i tan sols es conservà la talla romànica dels s. XI-XII, daurada i policromada, el sant Joaquim i l’Ecce Homo de Ramon Amadeu, escultor i creador de figures de pessebre.

L’actual edifici de l’església del Tura correspon a la reedificació que va fer Francesc Mas, dins del barroc clàssic.

La façana és d’estil barroc classicista disseny de Joaquim Danés del 1928.

L’interior el va transformar Joan Carles Panyó entre 1790 i 1814, i la façana, amb un campanar d’agulla retallat durant la Guerra Civil, es va acabar l’any 1928.

Per a més dades sobre L’Església del Tura d’Olot, podeu consultar a Viquipedia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Tura

 

Recull de dades : Web i Turisme de l’Ajuntament d’Olot

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Santa Perpètua de Gaià de Pontils

Santa Perpètua de Gaià és un nucli de població que pertany al municipi de Pontils, a la Conca de Barberà.

Està situat al peu del turó des d’on el Castell de Santa Perpètua de Gaià domina una part de la vall del riu Gaià, a 578 m altitud.

Us passo dades sobre la seva historia :

El terme de Santa Perpetua consta documentat el 996, sempre lligat al seu castell.

Els llinatges relacionats amb el castell són la família Guerau Alamany (segles XI-XII) i la dels Cervelló (segles X i XIV-XVII).

L’antiga església romànica, de Santa Susanna, esmentada el 1072, es conserva molt deteriorada, dins el clos del cementiri.

L’actual, dedicada a Santa Maria, està situada a la banda oriental del penyater on hi ha el castell.

Consta d’una nau amb capelles laterals ubicades entre els contraforts.

Totes les dependències , nau, capelles, transsepte, capçalera, són diferenciades tant interiorment com exteriorment.

La façana és força senzilla, amb una porta allindada, petit òcul superior i coronament de línies trencades.

El campanar de torre, amb planta quadrada i cos octogonal,

s’alça en un dels angles laterals de la façana.

Les finestres de la torre són d’arc de mig punt.

A finals del segle XX l’església es trobava abandonada.

Del Castell, va ser bastit durant l’any 976, cal destacar-ne l’esvelta torre, d’interior triangular, al seu costat s’aixeca l’església de Santa Maria.

Per a més informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Santa_Perp%C3%A8tua_de_Gai%C3%A0

El castell i l’església de Santa Perpètua de Gaià van ser declarats bé cultural d’interès nacional i també, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

L’antic monestir de Santa Maria de Lluçà

Santa Maria de Lluçà està situada al terme de Lluçà, als peus del Castell, voltada per masies, conreus, boscos i pastures que recorden el recent passat autàrquic de les cases de pagès.

Us passo la seva historia :

  • Fundada en l’antiga parròquia de Santa Maria de Lluçà (905), pels senyors del castell,
  • Fou el primer prior Pere de Sagàs (1168-1185).
  • Al gran moment d’esplendor de final del segle XIII, segueix la decadència del segle XIV i especialment del XV.
  • El 1592 va ser secularitzada com totes les canòniques regulars.
  • En una època incerta entre el 1581 i el 1661 hom construí el campanar, de planta quadrada i de tres pisos, d’estil barroc.
  • Al segle XVII, es va refer la façana de l’església reaprofitant la porta.
  • La ferramenta romànica, datada entre 1170 i 1300.
  • Des de mitjan segle XIX fa funcions de parròquia dins del bisbat de Vic.

L’antic monestir de Santa Maria de Lluçà,  és un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular, abans del qual s’obren sengles capelles als murs nord i sud respectivament, que formen una mena de transsepte.

La capella de migdia acaba amb un petit absis semicircular, mentre que a la de tramuntana l’absis va ser substituït per la capella del Santíssim del segle XVIII. La volta de canó apuntat, fou refeta després dels terratrèmols del segle XV.

Als peus de la nau hi ha el cor sobre un arc rebaixat, sota el qual el 1954 van ser descobertes les pintures murals del segle XIV que es poden contemplar en el petit museu annex.

A migdia de la nau hi ha el petit claustre, de planta irregular, els capitells del qual estan estretament relacionats amb els de Ripoll. La iconografia dels capitells és de motius zoomòrfics i vegetals, només hi ha un capitell amb una imatge antropomòrfica.

Al subsòl rocós sobre el qual s’assenta Santa Maria de Lluçà han aparegut gran nombre de tombes antropomòrfiques que es poden datar de principis del segle X.

Conserva una pica baptismal romànica procedent de l’església de Salcelles.

La Mare de Déu de l’altar major és una rèplica recent de la romànica, desapareguda l’any 1936. Al Museu Episcopal de Vic es conserva el frontal i laterals d’altar i una creu de fusta policromada del segle XIII dels que en podem veure les rèpliques in situ.

Santa Maria de Lluçà és una obra de Lluçà  declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Lluça i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodríguez