Església nova de Sant Miquel de Terradelles de Santa Maria de Merlès (Berguedà)

L’Església nova de Sant Miquel de Terradelles  esta a 3400 metres per pista forestal de la carretera BV-4401, punt quilomètric 10’200, pertany a Santa Maria de Merlès.

Historia:

  • Amb motiu de la reforma parroquial consegüent al Concordat de 1854, es pensà erigir de nou la parròquia de Sant Miquel de Terradelles.
  • Van decidir erigir una església parroquial nova i una casa rectoral a uns 300 metres a l’oest de l’església romànica, les obres de les quals acabaren l’any 1887.
  • Des d’aleshores l’església romànica de Sant Miquel de Terradelles fou abandonada.

L’església nova de Sant Miquel de Terradelles es troba situada a 300 metres a l’oest de l’església romànica de Sant Miquel de Terradelles, a l’extrem sud del terme municipal. Es tracta d’un conjunt arquitectònic format per l’església i la rectoria adossada.

L’església és de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals, absis carrat i coronada amb un campanar d’espadanya de dos ulls que conserva una campana. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i presenta cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud-oest, està formada per un portal d’arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, on hi ha la data inscrita de 1887. Sobre el portal s’hi obre un òcul i damunt seu hi ha un rellotge de sol.

Adossada a la façana nord-oest, hi ha la rectoria. La façana principal es troba orientada al sud-oest, igual que l’església. Està construïda de maçoneria de pedra irregular i formada per planta baixa, un pis i golfes. Presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb un arc de descàrrega de maó a sobre. Flanquejant el portal hi ha dues finestres. Al primer pis s’hi obren tres finestres i una a les golfes; totes elles emmarcades amb maó. A la dreta sobresortint perpendicularment hi ha la pallissa, de planta baixa i un pis, construïda amb obra. A la part posterior de la rectoria hi ha un cos sobresortint amb teulada d’una vessant i tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis, emmarcades amb maó. A la façana nord-oest hi ha diverses obertures emmarcades amb maó.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Magdalena de Bell-lloc de Sallent (Bages)

Santa Magdalena de Bell-lloc és una església romànica en ruïnes, vora el mas Martorell, al municipi de Sallent (Bages).

S’hi va pel camí dels masos de les Coves i Martorell, que surt a mà esquerra i dreta de la carretera de Manresa a Sallent, prop de la gasolinera “El Lleó”, i també des d’aquesta gasolinera a través del vial.

Us passo la seva historia :

  • Hi ha notícies escrites de la capella i de les cases de la seva sagrera, entre elles el mas Bell-lloc des del 1315, per bé que la capella s’hi va erigir al pas del segle XI al XII, a l’època de la forta creixença demogràfica rural, estroncada a mitjan segle XIV.
  • Està documentat que va ser una fita curiosa en la història de la séquia de Manresa, quan un dia de l’any 1345 representants del bisbat de Vic i de Manresa s’hi varen trobar per tractar de resoldre les diferències que havien sorgit entre la ciutat i el bisbe a causa d’aquella obra tan important.
  • No gaire lluny de l’antiga, a finals del segle XVI s’hi va construir, al bell mig dels conreus del pla, l’església nova de Santa Magdalena.

Altres dades:

La capella de Santa Magdalena de Bell-lloc presideix una planera de conreus, quasi a l’extrem S.O. del terme de Sallent, no lluny de la vella sufragània de Sant Ponç. L’existència de les antigues capelles amb caràcter parroquial o sufragani de Sant Jaume d’Olzinelles, Sant Ponç, Santa Magdalena i Santa Anna de Claret, i més tardanament la de Sant Ramon de Cabrianes, en un reduït espai d’aquest racó del Pla de Bages, indica que fou molt poblat en temps passats, tal com ho demostren les troballes ibèriques, romanes i la necròpolis del Serrat dels Morts i la de les Bruixes. Es tracta d’un lloc planer molt apte per a l’agricultura. La capella actual es troba a una distància d’uns deu minuts de camí, vers llevant, del mas Martorell.

La primitiva capella s’aixecava sobre un petit puig, a tocar el mas, i en resta encara bona part de l’absis i el quadrat dels murs de la seva nau coronant el tossalet en el qual s’endevinen també restes de les velles edificacions que formaven la sagrera o petit nucli de cases posat sota la protecció de la capella.

Viquipèdia

El que resta permet d’identificar-la com un magnífic exemple d’esglesiola romànica amb una bonica finestreta al mig de l’absis, i un bon carrer en els seus murs. Devia trobar-se en ruïnes o ruïnosa a mitjans del segle xvi, quan hi hagué un primer intent, no reeixit, de reedificar-la; finalment els hereus de les masies Martorell i de les Coves, els principals de la seva feligresia, el 1576 concertaren amb els mestres de cases francesos, Pere Tomàs i Antoni Cassany, residents a Sallent, la reedificació de la capella actual. La nova capella fou edificada en el pla, amb una bona pedra i en dues repeses o amb un canvi de material a una altura determinada, que dona una tonalitat diferent a la part superior. A desgrat de l’època en què es va fer, té la planta i disposició d’un temple romànic, amb la seva nau dividida en tres trams per arcs torals i un absis, si bé l’aparell, disposició i arrebossat indiquen que és una obra tardana i d’imitació. Pel 1685 se la considerava encara sufragània, però sense fonts baptismals ni cementiri.

Tenia, però missa cada diumenge per altre que hi celebrava un sacerdot de la comunitat de preveres de Sallent. El Bisbe Marimon, el 1741, la feu emblanquinar i agençar. El capgirament parroquial i religiós del segle passat li feu perdre el seu antic caràcter de sufragània, i quedà, des d’aleshores, com a simple capella rural, amb un altaret neoclàssic i amb un culte limitat a la festa de la Santa i en comptades ocasions de devoció. (Full Parroquial de l’1-6-1975). Sallent hi venia algunes vegades en processó en ocasió de pregàries per la pluja.!

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Santa Creu de Fonollosa de Fonollosa (Bages)

Santa Creu de Fonollosa està en la Pl. Església de Fonollosa.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Santa Creu de Fonollosa és situada dins l’antic terme casteller de Castelltallat, al lloc de Fonollosa i avui és l’església parroquial.
  • El lloc de Fonollosa apareix esmentat l’any 955 (Funiliosa)
  • I l’església el 1081.
  • Abans del 1154 era ja parròquia.
  • L’actual edifici no conserva res de la construcció Romànica i és obra del s. XVI.
  • A la llinda d’entrada hi ha la data 2000.

És un edifici religiós, una església d’una sola nau, coberta a dos vessants i amb el presbiteri quadrat a llevant. Aquest és un cos de planta rectangular sense cap obertura a l’exterior.

El campanar de planta quadrada és adossat als peus de l’església i és cobert amb una teula de quatre vessants. Dos nivells amb obertures apuntades sostenen les campanes i l’últim (el més nou) el rellotge.

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

A ponent la façana original és totalment perduda car s’hi va afegir un cos rectangular que forma part de la veïna rectoria. L’església és envoltada de construccions (ajuntament, masia, habitatges) i forma una petita plaça.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La Santa Creu de Fonollosa és l’església parroquial de Fonollosa (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies :Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Maria d’Artés (Bages)

L’església parroquial de Santa Maria d’Artés, està situada en la Plaça de l’església d’Artés.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • A finals dels s. XIX la vila d’Artés va conèixer una forta implantació de la indústria tèxtil que suposà un espectacular creixement del poble.
  • Alhora que es construeixen el nou ajuntament i els escoles s’iniciava també l’obra de la nova església segons plànols de Claudi Duran i Ventosa fets l’any 1892.
  • L’església fou dissenyada com un gran edifici d’inspiració romànica amb decoració noucentista i eclèctica. També es va projectar la construcció d’un segon campanar, però es va descartar la idea, segurament, per falta de pressupost.
  • El nou edifici fou consagrat el 14 de setembre de 1912, el mateix any en què fou enderrocada l’antiga parroquial romànica d’Artés.
  • Tota l’església és obra de Cl. Duran llevat del campanar que és de l’arquitecte Josep Coll i Vilaclara.

Construcció religiosa: església neoromànica amb elements noucentistes formada per tres naus cobertes amb volta de canó i decoració amb elements plàstics i arquitectònics propis del romànic: arcuacions, columnes, arcs de mig punt, etc.

Jordi Contijoch Boada /Generalitat de Catalunya

La façana reprodueix tres portalades de mig punt que s’obren a un pòrtic; al mig de la façana tres finestrals d’arc de mig punt i un seguit d’arcuacions formen el cos central flanquejat per un campanar a tramuntana i per un cos rectangular a migdia.

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

Situada a l’altar major de l’església i d’estil neoclàssic de 1947 trobem la figura de la Verge en L’Ascensió feta per Pontí en talla policromada de fusta.

No s’ha de confondre amb Església romànica de Santa Maria d’Artés.

Església romànica de Santa Maria d’Artés

Santa Maria d’Artés és l’església parroquial d’Artés (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Rercull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

Colònia Soldevila o Sant Esteve de Balsareny (Bages)

Colònia Soldevila està situada a la dreta del Llobregat, a 3,5 km al nord del poble, sorgí prop de l’església romànica de Sant Esteve (s. XII), ampliada i modificada modernament.

Fou al 1890 que Josep Soldevila comprà les terres del mas Lladó per fundar la colònia, amb la construcció de la fàbrica i del començament del carrer Vell.

L’edificació s’inicià en 1894 i es posa en funcionament en 1897.

El 1922 hom acabà el carrer Vell i construí el carrer Nou, així com habitatges i serveis per els treballadors.

Aquesta colònia ha tingut una rica activitat cultural, amb l’Esbart Dansaire Sant Esteve (1948), la Coral Sant Esteve (1963) i el grup de teatre Sant Esteve (1933), que escenifica Els Pastorets d’ençà de 1948.

La Colònia va experimentar un creixement molt important fins la dècada dels anys 60 del segle passat,

amb una important crisis del sector tèxtil i davallada en la producció.

La crisis va derivar que en 1983 sols treballessin unes 150 persones.

La fàbrica va tancar en 1993.

Els habitatges presentat un estat d’abandó pràcticament en la seva totalitat.

Actualment hi ha instal·lada l’empresa Texpack.

Recull de dades: Ajuntament de Balsareny

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Església de Sant Baldiri de Llobregat de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Sant Baldiri de Llobregat està en la Plaça de la Constitució de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva història:

  • L’Església de Sant Baldiri està bastida sobre una anterior de la mateixa advocació, ja que és el patró de Sant Boi des de temps alt medievals.
  • Al 966 ja es troba documentada com a parròquia. Inicialment era una església preromànica de la qual no ha pervingut res.
  • Se sap que l’any 1040 ja es treballava en l’església romànica, ja que hi ha documentat que un tal Escluva va fer una donació de vi “ad ipsa cobertura” de Sant Baldiri.
  • Era una imponent església romànica amb coberta de fusta, que va fer les funcions de parròquia junt amb la de Sant Pere, molt propera i que va acabar per desaparèixer a la Guerra del Francès. Mn. Francesc Albert va impulsar la construcció de la nova parròquia iniciant-se les obres el 1710
  • I donant-se per finalitzades amb l’inici del culte el 1752.
  • En principi encara hi havia el cementiri adossat, però amb les noves lleis del segle XIX es va traslladar i es va guanyar espai per a la Plaça de l’Església.
  • De l’església anterior es conserva cinc arcades de mig punt tapiades i una clau de volta del Pare Etern sota la rosassa del cor. Dels retaules que contenia només s’ha conservat la taula central del retaule de Sant Baldiri, de Lluís Dalmau. L’orgue també fou destruït i de l’Arxiu Parroquial una bona part.
  • L’actual edifici de l’església és un edifici d’estil barroc construït entre els anys 1725 i 1752; obra costejada completament pel rector Mossèn Francesc Alberti. Es va erigir sobre una antiga església romànica, de la qual en l’actualitat encara es conserven algunes restes.

Església parroquial de tres naus cobertes amb volta.

La seva orientació presenta la capçalera al nord, la façana al sud i els costats laterals a est i oest.

Aquesta orientació no és arbitrària i respon a dos factors fonamentals.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Primerament, l’església barroca fou bastida sobre les restes d’una romànica del segle XI, aprofitant alguns dels arcs de la capçalera de la primitiva església, que s’orientava com era habitual a l’est, per a travar el mur lateral oriental de la segona .

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

En segon lloc, la primacia de la façana com a element barroc s’adiu amb una orientació a migjorn que la il·lumina millor.

La façana, amb la seva torre campanar octogonal, està feta de carreus de pedra ben tallats i aparellats.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

Destaca el seu barroquisme accentuat, tant per les cornises i frontons curvilinis de la porta i la fornícula centrals, com pels seus elements estructurals: verticalitat accentuada per l’escalinata d’accés i pels obeliscs amb esferes de la cornisa, amb preponderància de línies corbes en aquesta, contraforts que imiten pilastres, etc.

Gòtica, representa el Déu Pare assegut en majestat sobre la volta del cel, per això el fons és ple d’estrelles. Té les barbes partides i una llarga cabellera i fa el signe de beneir amb la mà dreta. El vestit i la capa que duu són recollits en plecs damunt el genoll esquerre. Duu nimbe o corona.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

A la rectoria trobem un retaule de Sant Baldiri del 1448 d’estil gòtic, obra del pintor Lluís Dalmau.

Restes de l’antiga església de construcció romànica en la que es veuen clarament dos arcs de mig punt correlatius, amb les seves respectives impostes i muntants; l’empremta d’un arc més gran amagat per l’arrebossat del mur actual i que és la continuació dels arcs anteriors; i un tram de mur cantoner.

Es troben incorporades al mur oriental de l’actual església barroca.

Aquesta orientació fa pensar que els elements podrien correspondre a la part del possible transsepte i capçalera de la primitiva església del segle XI, formada possiblement per un absis central i dues absidioles laterals a cada costat.

Actualment es poden apreciar uns carreus ben tallats i aparellats i impostes sense decorar.

La pedra és gres rogenc de pedrera local.

Sant Baldiri de Llobregat és una església del municipi de Sant Boi de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Església romànica de Santa Maria d’Artés (Bages)

Aquesta setmana esta dedicada a esglésies

Vista des de les restes del Castell a tocar de l’església

Església romànica de Santa Maria està en la Plaça Major d’ Artés.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sta. Maria d’Artés era l’església del Castell i alhora la parroquial del lloc.
  • Els comtes de Barcelona van cedir el domini d’aquest lloc a la Seu Episcopal de Vic.
  • Entre els anys 889 i 890 el rei Odó de França va concedir al bisbe de Vic tot el domini sobre la Vall d’Artés confirmen l’antiga donació comtal.
  • L’església és esmentada ja l’any 972 i era coneguda amb el nom de Sta. Maria del Puig d’Artés ja al segle XIII.
  • El primer temple fou substituït per una nova obra al segle XII (de la qual es conserva l’absis)
  • Posteriorment fou modificada als segles XV i XVI.
Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

Les restes de l’església romànica de Sta. Maria d’Artés, concretament l’absis i un fragment de nau.

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

L’església romànica del segle XII fou modificada al S. XV i XVI i part de la nau que avui es conserva fou destinada posteriorment com una de les parets de l’habitatge veí.

L’absis és l’element més interessant car conserva una gran originalitat en la seva planta poligonal de cinc cares, relacionada amb formes tardoromàniques o gòtiques.

L’absis és decorat amb un fris que deuria recórrer tot el seu perímetre i que reproduïa senzilles formes vegetals;

al bell mig del mur hi ha una finestra de doble esqueixada.

El conjunt és coronat per un fris d’arcuacions cegues amb temes escultòrics senzills que avui són tapats per les construccions annexes.

L’Església romànica de Santa Maria d’Artés és un edifici del municipi d’Artés (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vista des de les restes del Castell a tocar de l’església

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Església de Santa Maria de Balsareny (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Santa Maria esta situada en la Plaça del Rector Roc Garcia de Balsareny.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Balsareny és documentat des del 951.
  • L’església el 1009, quan Guifred de Balsareny i la seva esposa Ingilberga compraren unes cases prop de l’església.
  • El 1032 l’església ja tenia categoria de parròquia.
  • A partir del 1295 es documenten diverses donacions per a l’obra de l’església. L’església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny.
  • En els segles XVI-XVII s’hi feren reformes importants que no deixen veure l’obra original.
  • L’any 1957, l’església, que fins aleshores estava lligada al Bisbat de Vic, passà a dependre del Bisbat de Solsona.

El temple originari era un edifici d’època romànica tardana (finals del segle XIII), encara que seguia la línia de construcció romànica.

Als segles XVI-XVII el temple fou gairebé reedificat de nou, per la qual cosa en quedà ben poc de l’antiga construcció.

Fotografia : Viquipèdia

Avui només en resta algun fragment de mur de la nau principal i la part central de la façana fins a la cornisa; a sobre d’aquest cos s’alça el campanar modern.

La porta és de mig punt, adovellada. Sobre l’ull de bou es pot observar una finestra ara tapiada que és de l’obra original.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2022-01-19-13.06.08-copia.png

L’aparell de la part romànica és obrat amb carreus petits, disposats en filades i ben diferenciats dels de la part moderna; aquests són molt més grans. A aquest cos central se n’hi afegiren dos de laterals.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Situada a l’antiga capella baptismal i d’estil Academicista de 1947 trobem la figura d’un Crist jacent feta per Josep Cañas i Cañas amb talla de fusta.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba – 1987 / Generalitat de Catalunya

Santa Maria de Balsareny és l’Església parroquial del poble de Balsareny (Bages), inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Centre Parroquial

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Mas de Sant Joan de Sant Joan de Vilatorrada (Bages)

Mas de Sant Joan està en el carrer de les Alzines de Sant Joan de Vilatorrada.

Us passo la seva història :

  • La masia de Sant Joan sempre vinculada a la parròquia i església de Sant Joan de Vilatorrada, degué consolidar-se definitivament com a mas al perdre la categoria de parròquia l’església de Sant Joan.
  • L’any 1553 no és esmentat al fogatge i hem de pensar que fins al segle XVIII no adquireix les funcions pròpies d’una masia.
  • Recordem que l’any 1908 fou totalment abandonat el culte a l’església de Sant Joan al construir-se el nou edifici al mig del poble que començava a créixer a un lloc més pla i proper al camí de Manresa.

És una construcció Civil, es tracta d’una masia que s’amplià a partir de l’església romànica de Sant Joan de Vilatorrada

que avui ha quedat totalment inserida dins l’obra de la casa i no és visible des de l’exterior.

El mas veí i annex a la primera església s’amplià al segle XVIII amb la construcció d’un esquema de masia clàssic,

amb planta basilical, coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia.

Al costat de llevant s’hi varen construir les dependències annexes del graner, corts, pallisses, etc.

En una de les seves està l’Escola Municipal de Música.

El Mas de Sant Joan és una masia del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Montbui de Bigues i Riells

El Castell de Montbui és un castell medieval al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental.

És a tocar del límit amb Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines, prop de la urbanització de Castell-Montbui, al cim del turó del Castell de Montbui. És a l’extrem nord-occidental del terme biguetà.

Us passo la seva amplia historia:

  • El castell, documentat des de 987, era la residència de la baronia de Montbui.
  • El 995, els comtes de Barcelona l’assignen en feu a Gombau de Besora.
  • Aquest morí el 1050 i traspassà el castell de Montbui a la seva filla Guisla de Besora, segona esposa de Mir Geribert, príncep d’Olèrdola. Mir estava enfrontat amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, qui s’oposà a aquest traspàs de domini, fins que l’any 1059 fan les paus i el comte donà en alou a Mir Geribert les terres que formarien la baronia de Montbui.
  • Aquestes terres eren les parròquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genís de l’Ametlla, Sant Andreu de Samalús i una part de l’actual parròquia de Santa Maria de Caldes de Montbui.
  • Més tard en foren propietaris els Bell-lloc, senyors de la Roca del Vallès, els Cabanes, i Pere de Sentmenat, que el 1178 el comprà a Ramon de Cabanes.
  • El 1240 passà sota domini del bisbe de Barcelona, qui manà reconstruir-lo el 1308.
  • Entre 1381 i finals del segle XV la propietat s’alterna entre la corona i altres nobles com Ramon de Planella o Ramon de Torrelles, senyor de la Roca del Vallès.
  • Finalment, el 1490 hi va haver un canvi de jurisdicció, i la baronia de Montbui va passar, pel Privilegi de l’Entrega, a la jurisdicció del Consell de Cent de Barcelona, que considerà l’indret “carrer de Barcelona”. La nova jurisdicció suposava pagar una redempció al baró i formar el seu propi govern (el Consell de la Baronia), que va trigar a funcionar correctament. Amb tot, els Torrelles varen mantenir la possessió del castell i, més tard, ho passaren als Sentmenat.
  • Els consellers de Barcelona, mantingueren la baronia fins al 1714, quan va ser traspassat a la corona borbònica; corregué la mateixa sort que la majoria de castells catalans després de la Guerra de Successió: l’enderroc.
  • El castell es va abandonar, i el 1833 consta que és en ruïnes.
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20211025_130628.jpg

Del castell només resten alguns murs, on es veu un aparell constructiu que recorda l’estructura de l’opus spicatum. Tanmateix, es pot observar una planta en forma de trapezi, amb tot el mur nord força conservat.

Al sector de ponent hi ha una cambra conservada sencera; es deu tractar d’una cisterna. L’entrada principal, molt malmesa, era a migdia. Tot i que la distribució del castell correspondria a l’època romànica, una part dels murs, d’aparell petit, irregular i poc treballat, fan pensar en el segle X.

Al seu costat de llevant hi ha l’església preromànica de Sant Mateu de Montbui, edifici d’una sola nau amb un absis de planta de ferradura.

L’any 1949 el Castell de Montbui va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en un decret que declarava totes les restes dels castells de l’estat patrimoni històric estatal.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero