Església i l’antic convent de les Saleses de Barcelona

Avui finalitzem els articles dedicats a les Esglésies de la província de Barcelona que us he ofert durant els últims 6 dies.

L’Església i l’antic convent de les Saleses, esta situat al  Pg. Sant Joan, 88-92 , carrer de Roger de Flor, 171 i carrer de València, 370 de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • La primera pedra d’aquest conjunt conventual dissenyat per l’arquitecte Joan Martorell i Montells es col•locà el 28 de Març de 1877.
  • El 6 de setembre de 1878 la comunitat ja s’havia instal•lat en aquestes noves dependències.
  • Tanmateix, la construcció de l’església fou més tardana i no s’inicià fins al 18 de Maig de 1882,
  • El temple va ser consagrat sota l’advocació del Sagrat Cor de Jesús el 26 d’Abril de 1885, amb la presència del bisbe Jaume Català i Albosa, bisbe de Barcelona, Tomàs Costa, bisbe de Lleida, i Salvador Casañas i Pagès, bisbe d’Urgell.
  • Durant els fets de la Setmana Tràgica el convent i l’església foren malmesos.
  • El Juliol de 1936 l’església fou novament assaltada, donant lloc a la famosa exposició de mòmies de monges al Passeig de Sant Joan, recollida pel cèlebre fotògraf Josep Brangulí.
  • Després de la Guerra Civil, l’any 1942, els germans Maristes adquiriren l’antic conjunt conventual per tal de convertir-lo en escola, donant lloc a nombroses reformes a partir de1943 .
  • El 9 d’Octubre de 1945 el bisbe Modrego convertí l’antiga església conventual en una nova parròquia sota l’advocació de Sant Francesc de Sales que començà a funcionar el 16 de Gener de 1949.
  • L’any 1960 l’arquitecte Miquel Brullet i Monmany construí una piscina i un gimnàs. A partir de 1967 l’arquitecte Miquel Ponsetí Vives va realitzar els locals administratius, la biblioteca, el laboratori i l’aula de música.
  • L’any 2010, es van celebrar els 125 anys de la consagració del temple, fet que es va fer constar amb una inscripció sobre la porta.

El conjunt presenta façanes orientades als tres primers carrers i l’accés principal a l’antic convent , avui escola, es localitza al xamfrà on conflueixen els carrers de València i de Roger de Flor.

L’antic convent, de pedra i maó vist, mostra un estil d’influència mudèjar, mentre que l’església és un exemplar neogòtic de Barcelona influenciat per Viollet-le-Duc, amb paviments ceràmics.

L’església, va ser projectada com a temple d’una sola nau amb capelles laterals, però aquestes es van suprimir posteriorment. Disposa de creuer amb cimbori i absis poligonal amb deambulatori.

A l’exterior hi ha maó vist combinat amb ceràmica i pedra. El conjunt està remarcat per la llarga i esvelta agulla del campanar poligonal.

L’edifici del convent és format per tres cossos disposats en forma d’ “U” amb els angles aixamfranats.

El fals paredat comú de llurs façanes queda contrarestat per la presència de pilastres i motllures horitzontals sobre la línia de forjats, fetes de maó disposat de manera decorativa.

Per la seva banda, les obertures de l’edifici també es presenten acabades amb maó decoratiu i amb detalls de pedra tallada de Montjuïc.

La planta baixa s’obre al carrer per mitjà de grups de tres arcs apuntats, mentre que la primera planta presenta finestres coronelles amb timpà ornat a base de gelosies de maó.

El darrer pis només mostra òculs circulars, encara que el principal interès d’aquest nivell rau en el cornisament de l’edifici, a base d’entrants i sortints de maó.

És una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona  i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Felip Neri de Barcelona

Els propers dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’ església Sant Felip Neri està situada la seva porta principal,  en la plaça de San Felipe Neri, al barri Gòtic de Barcelona.

No s’ha de confondre amb l’oratori de Sant Felip Neri a Gràcia.

I un enllaç on coneixereu l’Oratori de Gràcia :

https://www.barcelona.cat/barcelonablog/insolit/els-130-anys-de-l%E2%80%99oratori-de-sant-felip-neri-a-gracia

Us passo la seva història :

  • L’església de Sant Felip Neri va néixer com a dependència del convent dels “felipons”, que es van establir al lloc en 1673.
  • Aquell mateix any van beneir una capella provisional, substituïda per una de millor l’any 1677.
  • L’església, és un dels pocs edificis barcelonins d’estil barroc, es va construir entre 1721 i 1752. És obra de l’arquitecte Pere Bertran, que tingué l’ajuda de Salvador Ausich i Font. La decoració anà a càrrec de Pere Costa i Carles Grau.
  • El temple té annexa la casa de la Congregació de l’Oratori, fundada el 1673, on viuen els clergues seculars, ensems amb els germans i els novicis.
  • L’interior destaca pels seus altars barrocs i neoclàssics, especialment l’altar major, realitzat entre 1807-1815 segons un projecte de Nicolau Travé i amb la possible participació de l’escultor Salvador Gurri.
  • El 30 de gener de 1938, durant la guerra civil espanyola va ser escenari d’un intens bombardeig per part de l’aviació italiana, que va deixar únicament en peu la façana i part de l’estructura de l’església. Com a conseqüència, hi va haver 42 víctimes mortals, la majoria nens que eren alumnes de l’escola Sant Felip Neri, en enfonsar-se el sostre del soterrani on s’havien refugiat.

L’església té planta contrareformista, amb una única nau i capelles laterals amb un avant passadís que permet el recorregut per les capelles sense incidir en la zona de culte,

seguint una tipologia característica de l’arquitectura religiosa tardo barroca catalana, com també es pot apreciar a l’església de la Mercè. Té un creuer cobert amb cúpula i un absis semicircular.

La seva façana, inspirada en la de la capella de la Ciutadella, està rematada per un ampli semicercle, resultant més esvelta i dinàmica per la seva major altura i per la unió en corba del carrer principal amb les laterals.

L’accés, adovellat, està flanquejat per pilastres caixejades i coronat per una cornisa recta, que en el seu centre es corba per a allotjar un escut.

Sobre l’accés principal se situa un segon cos amb una fornícula amb la imatge del sant, emmarcada igualment amb pilastres.

A la part superior de la façana se situa un ampli òcul per permetre l’entrada de la llum a l’interior del temple.

A la part posterior del temple, que dóna al carrer de la Palla, hi ha dues portes barroques i una fornícula amb la imatge de Sant Felip Neri.

entrada de l’Escola

Us passo un enllaç d’un article sobre el convent dels “felipons” i el seu tresor que  amaga :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160917/41328799744/sant-felip-neri-tesoros-convento-gotic-felipones.html

Façana i entrada del convent

En la façana principal, hi ha impactes de metralla de la Guerra Civil, les obres de restauració i neteja han volgut conservar el testimoni d’una guerra cruenta.

L’any 2018, es va fer un acte dels 80 anys del bombardeig, us passo l’enllaç :

https://www.ccma.cat/324/fa-80-anys-del-bombardeig-de-laviacio-italiana-a-la-placa-de-sant-felip-neri/noticia/2834934/

Hi ha una font al bell mig de la plaça i s’hi trobant les cases dels antics gremis dels calderers i dels sabaters.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pastisseria “La Colmena” de Barcelona

Seguin amb els establiments emblemàtics de la ciutat de Barcelona, avui és La Pastisseria “La Colmen”, situada en la Plaça de l’Àngel, 12, de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Es desconeix la data exacta de la creació de la primitiva Pastisseria, que a mitjans del segle XIX, tenia el nom de Ca l’Abella.
  • En Rosendo Abella, tenia la confiteria en la antiga “bajada de la cárcel n.11” , avui, baixada de la llibreteria, establiment front l’actual emplaçament.
  • En 1868, la familia Costa va adquirir aquest negoci, passant a dir-se “La Colmena”
  • La pastisseria canviaria de propietaris i passaria a ser de Morató i Santpera en 1912 i de Chocolates J. Camps en 1921.
  • En 1927 el germans Josep i Francesc Roig Manubens es fan càrrec de regentar el negoci.
  • En l’actualitat continua sent un negoci de la Família Roig.

Cal destacar de la seva elaboració diària o de temporada, com, pal de nata o de trufa, cornets de nata o trufa, varietat de mousse, tartaletes de fruites variades, lioneses de nata, trufa o crema, braç de gitano, varietat de pastes dolces i salades, tortells, varietat de panellets, torrons i neules, i un llarg etc…

Us passo dades sobre la celebració del 150 anys de La Colmena, celebrat l’any 2018 :

https://www.pasteleria.com/noticia/201805/2973-la-colmena-150-anos-historia-pastelera-barcelona

 

Recull de dades : “La Colmena” i altres

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona.

Les Drassanes Reials de Barcelona estan ubicades en la plaça del Portal de la Pau de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Les Drassanes Reials de Barcelona van ser un edifici militar d’estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
  • Es varen començar a bastir al final del segle XIII durant el regnat de Pere el Gran i des del seu origen es van destinar a la construcció de les galeres de l’armada del rei d’Aragó.
  • Les excavacions realitzades l’any 2012 evidenciaren que a finals del segle XVI, sobre les antigues drassanes medievals, s’hi bastiren unes noves drassanes que es corresponen a l’edifici actual.
  • L’edifici militar estigué sota l’administració de la Diputació del General de Catalunya durant tota l’edat moderna fins al 1714.
  • L’any 1935 les drassanes foren cedides a l’Ajuntament de Barcelona.
  • L’any 1941les convertiren en seu del Museu Marítim de Barcelona.

Durant els treballs d’adequació que s’han fet a l’edifici, es van fer també intervencions arqueològiques que van aportar dades rellevants sobre la història de l’edifici;

es van trobar restes d’una necròpolis romana, també es va poder determinar que, tot i que el monument es va començar a construir al segle XIII,

gran part del que es conserva avui dia no és medieval com es creia sinó d’època moderna (segle XVI), però mantenint l’estil gòtic original.

Podem amb un senzill passeig per les rodalies de l’edificació gaudir del Portal de Santa Madrona, en l’avinguda del Paral·lel.

I la seva llarga muralla i fossar.

Les Drassanes Reials fou declarat Monument Històric Artístic per decret del Consell de Ministres d’Espanya el 5 de maig de 1976.

El Museu de la diputació de Barcelona, fundat el 1941 amb fons aplegats abans del 1939 per l’avui anomenada Escola Superior de la Marina Civil de Barcelona.

Conté importants peces de la història marinera catalana :

  • Una col·lecció cartogràfica, de la qual sobresurt el portolà de Gabriel de Vallseca de 1439.
  • Nombrosos models de vaixells.
  • Exvots i pintures de tema mariner, caixes de mariner, objectes relacionats amb Narcís Monturiol, entre els quals una maqueta de l’Ictíneo.
  • Una reproducció, de mida natural, de la galera reial que Joan d’Àustria comandà en la batalla de Lepant.

Us passo dades recens :

  • El 1993 es creà un consorci entre l’ajuntament i la diputació de Barcelona i el Port Autònom per a la gestió del Museu i de les Drassanes.
  • El 1995 inaugurà una ambiciosa remodelació de la seva exposició permanent. ‘La Gran Aventura del Mar’ és el títol d’una nova mostra que permet experimentar per mitjà de tots els sentits la vinculació dels humans amb la mar.
  • L’organització d’exposicions temporals.
  • L’any 2001 el Museu Marítim de Barcelona presentà al Moll de la Fusta del port el pailebot Santa Eulàlia, que funciona com una extensió del mateix museu. Es tracta d’un veler de càrrega construït poc abans de la Primera Guerra Mundial, que fou adquirit l’any 1997 i restaurat.
  • L’any 2011, el pailebot fou declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
  • L’any 2002 es presentà el projecte de restauració de les Drassanes Reials i de remodelació total del museu, a desenvolupar en set fases.
  • El 2003 s’inauguraren els treballs corresponents a les fases primera i segona, que han permès al museu de disposar d’una nova sala per a les exposicions de gran format i llarga durada. També es remodelà l’àrea de recepció de visitants i es dotà d’un nou espai per al Centre de Documentació Marítima.
  • El 2008 incorporà a la seva exposició permanent l’edifici de les Drassanes Reials, una nova àrea expositiva dedicada a l’evolució del vaixell al llarg dels segles i un punt d’informació del Port de Barcelona.

El Museu te la seva mostra permanent, així com la temporal.

En els jardins, hi ha servei de bar i restaurant.

Si no el coneixeu aquest Museu podeu visitar  i estareu molta estona…  podríem dir fins hi tot hores, contemplant, llegint i admirant l’historia del Museu Marítim de Barcelona.

 

Recull de dades : Museu Marítim, Ajuntament de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Casa Milà o La Pedrera de Barcelona -2ª Part #

La Casa Milà o La Pedrera, és situada al passeig de Gràcia, 92 de Barcelona, avui us porto imatges de l’interior, maquetes i el terrat.

És obra arquitectònica  d’Antoni Gaudí concebent un edifici modernista i adequat a les noves necessitats socials, sense oblidar mai la seva font d’inspiració principal: la natura i les formes orgàniques.

Va ser l’encàrrec de Pere Milà de construir un edifici d’habitatges, portant-ho a terme entre el 1906 i el 1910.

Ocupant tot un xamfrà del Passeig de Gràcia de l’Eixample de Barcelona, és un edifici d’estil modernista sorprenent,

organitzat al voltant de dos patis interiors que proporcionen ventilació i llum als pisos.

El protagonisme de les formes corbes i sinuoses a La Pedrera és rotund, tant a l’exterior com a l’interior.

La façana de la Casa Milà és el mar en moviment, on les onades juguen amb les algues de ferro forjat que serveixen de reixa als balcons.

Els grans blocs de pedra són una mena de pell que recobreix l’esquelet d’un edifici alliberat de parets de càrrega.

És permet visitar tres espais: unes golfes de somni, estructurades a base d’arcs catenaris de maó;

el terrat, on les xemeneies recorden les siluetes de guerrers entre les dunes del desert, i finalment un pis d’època.

Des de les parts mes altes de Barcelona, es pot veure una altre important obre d’Antoni Gaudi, La Sagrada Família,

també el Tibidabo el passeig de Gracia i bona part de Barcelona…

Us passo maquetes d’aquest edifici :

La Casa Milà o La Pedrera, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1984.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Casa Milà o La Pedrera de Barcelona – 1ª Part #

L’empresari Pere Milà i Camps va encarregar la construcció de l’edifici a l’arquitecte Antoni Gaudí en l’any 1906.

Aquest edifici portaria el cognom del  seu propietari, casa Milà.

La façana de l’edifici simula el mar en moviment, on les onades juguen amb les algues de ferro forjat que són en realitat els balcons i que van ser dissenyades en gran part per Josep Maria Jujol.

En el temps va ser batejada despectivament com La Pedrera, nom popular pel qual és coneguda fins avui internacionalment, mes que casa Milà.

L’antiga residència dels senyors Milà, actualment acull un gran espai d’exposicions.

Cal destacar les golfes, de 800 m2, que Gaudí va concebre de forma independent a la resta de l’edifici.

Antigament hi havia els safareigs i actuava com a regulador tèrmic, aïllant l’edifici de temperatures extremes.

L’any 1953 aquesta darrera planta de La Pedrera va ser remodelada per l’arquitecte Francisco Barba Corsini, qui va crear tretze apartaments de lloguer, d’estètica moderna i allunyats del projecte gaudinià.

L’edifici va ser adquirit, el 1996, per la Caixa Catalunya, se li va retornar el seu aspecte original.

El terrat es d’una coberta insòlita i carregada de força artística, se situen els diferents elements: badalots o caixes d’escala, torres de ventilació i xemeneies.

De formes dinàmiques i simbòliques de lliure interpretació,

es corresponen amb una funció utilitària preconcebuda.

Aquests elements són tractats amb trencadís de ceràmica, pedra, marbre i vidre, una meravella arquitectònica.

Per a mes amplia informació sobre La casa Milà podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Mil%C3%A0

Casa Milà o La Pedrera, en l’any 1984 fou declarada Bé Cultural del Patrimoni Mundial per la UNESCO.

 

 

Recull de dades : Fundació La Pedrera, Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Café de l’Opera de Barcelona

El Cafè de l’Opera està situat en La Rambla dels Caputxins, 74, de Barcelona. L’establiment està situat davant del Teatre del Liceu.

Us passo la seva historia :

  • El seu origen data del segle XVIII, era una taberna amb hostal i lloc de partida de carruatges que viatjaven a Zaragoza o Madrid.
  • A la dècada de 1860 hi havia en aquest lloc, la Confiteria La Pampa.
  • Anys mes tard hi havia hagut una xocolateria i restaurant anomenada La Mallorquina propietat del gallec Manuel Docampo que va encarregar la decoració de l’interior a Amigó entre el 1880 i el 1889.
  • El local es va inaugurar com a Cafè de l’Òpera el 1929 per Antoni Dòria
  • El 1992 es van obrir dos salons al pis superior seguint el mateix estil de decoració.
  • Sembla que part de la decoració dels plafons podria ser de l’època de la Confiteria, de 1860.
  • En l’actualitat, continua regentat per la mateixa família.

L’obertura està formada per dos muntants laterals que emmarquen una estructura de fusta amb una porta centrada d’accés a l’interior del local. Els muntants laterals incorporen un sòcol de marbre i un emmarcament superior de fusta decorat amb motius de talla de temàtica vegetal que recorden el modernisme. Una segona estructura de fusta se situa formant una llinda que sobresurt de l’anterior i que conté un tendal modern amb el nom de l’establiment. A les baranes de ferro dels balcons del pis superior, es conserven dos cartells anunciant també l’establiment.

Pel que fa a l’interior, el local es distribueix en una primera sala més estreta amb taules a banda i banda i la barra cantonera al final; un segon espai de saló s’obre més ampli amb dues columnes de ferro fos amb capitells allargats per sostenir els embigats de fusta amb la mateixa decoració. A les parets, plafons sobre tela es combinen amb miralls gravats a l’àcid emmarcats per motllures de guix pintades amb els mateixos colors verd fosc i os que trobem també al sostre. Els plafons representen figures femenines que porten cistells i flors a les mans i, als miralls, figures femenines que, per la seva indumentària, podrien ser personatges d’òperes. A l’espai del saló gran es conserven restaurades taules de fusta i cadires Thonet de diferents èpoques. Del mobiliari també destaca el boteller de fusta amb un mirall central amb una lira i l’escut de la ciutat gravat a l’àcid.

mirall

El Cafè de l’Òpera és un edifici noucentista de Barcelona protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

Podeu saber mes sobre El Cafè de l’Òpera a la seva Web, a :

http://www.cafeoperabcn.com/historia.php

Fotografia del segle passat

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona i El Café de l’Opera

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia cal Bruixa, en els terrenys de can Batlló de Barcelona

La masia Cal Bruixa, és situada en un solar interior, al carrer Parcerisa número 8, de La Bordeta (Sants) Barcelona.

masia al fons

Us passo la historia de la masia de Cal Bruixa :

  • Abans era coneguda com Cal Paretó.
  • Va ser construïda el 1880 per Josep Elias i Anglí. La va habitar la seva família i després la del seu fill, Josep Elias i Andreu. I posteriorment Salvador Rovira i Arbós.
  • Aquesta masia i el seu entorn permet explicar el model agrícola català i entendre com funcionava una masia.
  • També es pot explicar el salt de l’agricultura de secà a l’agricultura de regadiu gràcies a un element com el Canal de la Infanta, que des del 1819 va convertir la vall del Llobregat en un dels territoris agrícoles més productius de Catalunya.

És un edifici de planta quadrangular amb un cobert adossat a la façana de gregal. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes principal i posterior. Damunt de la porta hi ha un finestral amb sortida a un petit balcó d’obra. A l’interior es conserven els sostres amb volta a la planta baixa i el paviment de tova.

En l’actualitat es troba en mal estat de conservació i no es destina a cap ús. La casa està afectada pel pla de remodelació de Can Batlló. Iniciats els enderrocs de l’espai de Can Batlló, els veïns intenten salvar la darrera masia existent en l’actualitat en el sector de La Bordeta del barri de Sants.

Si voleu saber mes d’aquesta antiga masia, podeu consultar a :

https://www.canbatllo.org/patrimoni/el-rebost-de-barcelona-passat-agricola-de-la-ciutat/

I també a :

http://memoriadesants.blogspot.com/2015/10/una-oportunitat-can-bruixa.html

 

Recull de dades : Web de Can Batlló i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat de Sants de Barcelona

El Mercat de Sants esta situat entre quatre carrers: Carrer de Sant Jordi, 6, carrer de Càceres, 1, carrer de  Daoiz i Velarde, 10 i carrer de Sant Medir, 7 a Barcelona.

El Mercat de Sants, fou projectat per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí i inaugurat el 1913.

Com a mercat va aparèixer a meitats segle XIX i va patir diversos trasllats fins a la seva ubicació actual,

era un mercat a cel obert des del carrer Sant Crist a l’actual plaça d’Osca per arribar, finalment, a unes antigues hortes, els terrenys que ocupa actualment.

L’edifici té una planta rectangular que segueix l’alineació del carrer de Sant Jordi i que ocupa tota l’illa, amb una estructura metàl·lica que P. Falqués optà per recobrir exteriorment amb un tancament d’obra vista. L’espai s’estructura en funció de tres naus amb les mateixes dimensions, amb cobertes de teulada inclinades a dues aigües.

L’arquitecte optà per seguir un llenguatge arquitectònic allunyat del modernisme, molt proper a l’emprat per Arnau Calvet en el contemporani mercat de Sarrià, que en certa manera retorna a les construccions realitzades per a l’Exposició Universal de 1888, època de la formació acadèmica de Falqués.

Pel que fa a la decoració en destaca una façana amb tres finestres en forma d’arc sobre les quals s’hi pot veure un mosaic amb l’antic escut de la ciutat de Barcelona. Igualment hi trobem un conjunt de finestres estretes amb peces ceràmiques de color verd.

Us passo aquest enllaç, on és dona a conèixer com es va portar a terme les obres de remodelació del Mercat :

https://ajuntament.barcelona.cat/mercats/ca/content/mercat-de-sants

L’edifici del Mercat de Sants és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Comas d’Argemir de Barcelona

La casa Comas d’Argemir està situada en l’Avinguda  República Argentina, 92 de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona en una Web, descriu així aquesta notable casa :

Obra de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, la Casa Comas d’Argemir és una residència modernista que data de l’any 1904.

El seu aspecte medieval respon al corrent historicista que tan de moda estava en aquell moment, i que consistia a interpretar i recrear, de manera més o menys lliure, estils anteriors com ara el mudèjar o, en aquest cas, un d’època medieval.

La torre circular a la cantonada i l’aspecte fortificat de la casa no admet dubte respecte de la seva font d’inspiració: es tracta de la recreació lliure dels châteaux francesos de l’edat mitjana, edificis que coneixia molt bé l’arquitecte. Mitjançant aquest disseny singular, els propietaris mostraven també la riquesa i el rang social que posseïen.

L’arquitecte, conegut per ser l’autor de l’Arc de Triomf, va projectar en aquest encàrrec tot el bagatge artístic que havia adquirit al llarg dels anys. És per això que aquesta obra, absolutament eclèctica, fusiona amb llibertat les formes bàsiques d’un castell medieval amb elements purament modernistes, com ara l’ús de l’arc parabòlic a l’entrada o la ceràmica vidriada a la coberta de la torre.

L’ornamentació és generosa i barreja elements mudèjars i gòtics amb d’altres presos de l’Art Nouveau francès.

Per a mes dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Comas_d%27Argemir

La casa Comas d’Argemir està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé