Nous monuments al carrer – 2ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de vuit poblacions amb monuments de nova creació :

Arenys de Mar – Nacional II amb Rambla

Barcelona – Plaça del Diamant

Caldes de Montbui – Centre

Granollers – Plaça Josep Berengué

Llinars del Vallès – Carrer Frederic Marés

Montcada – Església

Montmeló –  Carrer Lluis Companys amb carrer Major

Viladecans – Plaça Torre Roja

No sigueu indiferents, mireu, penseu i a vegades endevineu que pot significar … !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

El Tinell i la Capella de Santa Àgata en la plaça del Rei de Barcelona

El conjunt monumental de la plaça del Rei està presidit pel Palau Reial Major, l’edifici que està situat al fons i que va ser la residència dels comtes de Barcelona des del segle XIII fins a principis del segle XV, tot i que la seva història es remunta al segle XI.

A causa de les remodelacions fetes al segle XIII, l’estil predominant del palau és el gòtic, però a la base de la construcció s’han trobat elements visigòtics i romànics.

A l’interior del palau hi trobareu una de les sales més importants del gòtic civil i un espai emblemàtic en la història de Barcelona, pel fet que va ser el saló del tron dels comtes de la ciutat i el centre del poder medieval.

Es tracta del Saló del Tinell, construït al segle XIV per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós a Guillem Carbonell, qui va dissenyar una gran sala rectangular sostinguda per 6 arcs diafragmàtics de mig punt recolzats sobre pilars amb capitells esculpits. Actualment, el Palau Reial Major i el Saló del Tinell estan integrats dins el Museu d’Història de Barcelona.

També forma part del Museu d’Història de Barcelona la capella de Santa Àgata, adossada al Palau Reial Major, enfilada sobre la muralla romànica de Barcelona i construïda al segle XIV com a oratori reial.

L’exterior és visible tant des de la plaça de Ramon Berenguer com des de la plaça Reial, on té l’entrada principal. Dins la capella, podreu admirar el gran retaule del Conestable, obra de Jaume Huguet de 1464.

A la banda oposada a la capella, afegit al Palau Reial Major, es troba el palau del Lloctinent, una construcció del segle XVI que va aprofitar parts d’edificis anteriors i que barreja l’estil gòtic amb un encantador pati renaixentista.

Tancant la plaça del Rei, veureu la Casa Padellàs, seu del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Aquest palau d’estil gòtic i renaixentista es va construir a finals del segle XV al carrer Mercaders, però amb motiu de l’obertura de la Via Laietana va ser desmuntat, traslladat i reconstruït l’any 1931 a la plaça del Rei.

Durant les obres de fonamentació per a emplaçar la Casa Padellàs a la plaça del Rei es van descobrir restes arqueològiques d’una domus i d’una construcció termal d’època romana, que constitueixen part del recorregut subterrani que es realitza al museu.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Santa_%C3%80gata

I també a :

https://lespedresdebarcelona.blogspot.com/2016/03/el-palau-reial-el-tinell.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fàbrica Casaramona de Barcelona

La fàbrica Casaramona està situada en el carrer de Mèxic, 36-44 amb Avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 de Barcelona.

La fàbrica Casaramona és un edifici d’estil modernista construït entre 1909 i 1912, situat a les faldes de Montjuïc.

La construcció de la fàbrica va ser un encàrrec de Casimir Casaramona i Puigcercós, un industrial cotoner, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles, que necessitava un nou emplaçament fabril, ja que la seva antiga fàbrica s’havia cremat.

Casaramona encarregà el projecte a Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més destacats del modernisme català, que projectà una fàbrica modèlica.

Es tracta d’una construcció horitzontal, constituïda per un conjunt de naus d’una sola planta, que facilita el trasllat de mercaderies per mitjà d’un sistema de carrers interns que, a la vegada, també servien de tallafocs.

Dues torres sobresortien del conjunt.

Servien com a dipòsits d’aigua, essent un dels sistemes contra incendis més moderns de l’època.

Can Casaramona no tenia xemeneia perquè funcionava amb energia elèctrica, cosa que contribuïa a la sensació general de netedat.

Està considerada un dels conjunts més importants del modernisme industrial a Catalunya.

Des de l’any 2002 i després d’un seguit d’obres, és l’actual seu del CaixaForum, de la  Fundació “la Caixa”.

La fàbrica Casaramona  és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A0brica_Casaramona

 

Dades recollides : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. i la Caixa.

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Terme de Montjuic a Barcelona

Aquesta Creu de Terme, està situada al costat de les guixetes i front a una de les entrades al Poble Espanyol de Montjuic de Barcelona.

És una creu relativament recient , del segle XX, per aquest motiu la podem veure que es conserva en bon estat.

De fet, va ser un regal de l’alcalde de Santiago de Compostela a Barcelona  en l’any 1970.

Per aquest fet no te cap detall o historia a comentar.

Es molt senzilla en el seu conjunt, com moltes te una cara amb Jesucrist crucificat i la Verge amb el nen a l’altre cara.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Viaducte de Vallcarca de Barcelona

El Viaducte de Vallcarca està situat entre l’Avinguda de la República Argentina, la plaça  Mons  i el carrer de  Gomis, 2 de Barcelona.

barri de Vallcarca a principis del segle XX

El Viaducte de Vallcarca és un Pont amb tauler de llosa que salva el desnivell de l’antiga riera de Vallcarca, actualment avinguda de l’Hospital Militar, per així va agafar el nom de Vallcarca; l’Avinguda passa  entre els turons del Coll i del Putxet.

No hi ha el Viaducta

El 25 d’agost del 1908, es va fer l’acte inaugural de les obres amb la col·locació de la primera pedra en el que l’alcalde de Barcelona, Albert Bastardes, va pronunciar un discurs on presentava el projecte del viaducte i destacava la dificultat de la seva realització.

És la principal via d’accés, des del 1923, al barri del Coll per la plaça de Mons i l’avinguda Argentina, tant per trànsit rodat com per a vianants.

El Viaducte de Vallcarca segons el projecte de Miquel Pascual havia de fer-se de ferro, però el 1917, moment en el qual les obres encara estaven en una fase inicial, es va canviar el ferro pel formigó armat, tècnica que estava començant a utilitzar-se feia poc a Catalunya.

Per a l’època era una obra d’enginyeria bastant avançada ja que l’estructura es va fer de formigó armat amb ferro, tècnica que permetia poder cimentar una obra de complexitat assentada a les lleres d’una riera.

Els elements de suport estan recoberts de pedra i maó vist formant uns balcons semicirculars a la part superior, a manera de mirador.

A l’espai entre els murs mitgers hi ha decoracions en relleu que representen l’escut de Catalunya i de Sant Jordi flanquejat per uns lleons alats;

per sobre la barana decorada amb cassetons geomètrics hi ha també uns pinacles.

El Viaducte de Vallcarca està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Postals Antigues

 

Creu de Terme d’Horta de Barcelona

La Creu de Terme d’Horta està situada en una petita zona enjardinada del carrer de Campoamor amb l’ Avinguda de l’Estatut de Catalunya de Barcelona.

Va ser construïda el 1952 per l’arquitecte Adolf Florensa, en substitució d’una anterior destruïda durant la Guerra Civil Espanyola. Segons altres fonts apunten que el seu autor va ser Joan Fontbernat.

Us passo la seva trajectòria històrica :

  • Horta va ser un municipi independent fins al 1904, data en què va ser agregat a Barcelona.
  • La creu de terme que se situava a la seva entrada va haver de ser confeccionada en diverses ocasions.
  • el 1835 va ser destruïda en el transcurs dels motins anticlericals d’aquell any.
  • I de nou el 1936, a l’inici de la Guerra Civil.
  • El 1952 es va instal·lar l’actual creu al carrer de Campoamor, obra de l’arquitecte municipal Adolf Florensa.
  • Va ser inaugurada el 21 de setembre d’aquest any pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, amb l’assistència del tinent d’alcalde Manuel Jaumar de Bofarull, el governador militar, el general Galvís, i el coronel Antonio Salgado en representació del governador civil.
  • L’obertura de l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, poc abans dels Jocs Olímpics de 1992, va obligar a desplaçar la creu uns metres.
  • El 1999 va ser objecte d’un acte vandàlic, però poc després va ser restaurada.

D’inspiració medieval, la creu es troba sobre una graderia vuitavada de tres esglaons, sobre la qual se situa una base prismàtica igualment octogonal, amb un plint i el fust de la columna també octogonals.

El capitell conté un tambor amb quatre personatges separats per escuts heràldics i fulles d’acant: es tracta d’un bisbe, un rei —possiblement Pere IV d’Aragó, pel punyal que porta—, un falconer i sant Andreu, recognoscible per l’atribut del seu martiri, una creu en aspa.

Finalment es troba la creu, que és llatina i flordelisada, decorada també amb fulles d’acant, i amb la representació de Crist crucificat en un costat i de la Mare de Déu en l’altre.

La Creu de Terme d’Horta està inscrita com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Muntaner de Dalt en el Park Güell a Barcelona

Can Muntaner de Dalt és l’antiga masia, coneguda com a Casa Larrard, que Eusebi Güell va comprar per a la seva família.

Va ser rehabilitada per Gaudí, amb l’afegit d‘un porxo nou, un arc d’accés a la capella i un hivernacle.

A l’interior es van col·locar teles neoclàssiques de Francesc Pla amb figures d’Apol·lo, Mercuri i altres déus grecs, seguint la simbologia maçònica.

Després de la mort del comte Güell, l’arquitecte Josep Godany va ampliar la masia i es va convertir en una escola. Inaugurada durant l‘Exposició Universal del 1929, avui en dia continua acollint infants sota el nom d’Escola Baldiri Reixach.

Baldiri Reixac, va ser un pedagog empordanès nascut l’any 1703 i un dels primers difusors a Catalunya de nous sistemes pedagògics.

Podeu consultar informació de l’Escola Baldiri i Reixac  a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Baldiri_Reixac

Les Columnes

 

Recull de Dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

INFORMACIÓ : URIAN – Guías de montaña y barrancos en Barcelona y Vallés Occidental

¿Qué es URIAN?

  • URIAN es el resultado de un sueño y de una pasión. La pasión de vivir de la montaña y poder acercar este mundo a aquellas personas que quieren hacer de una actividad una experiencia.
  • Nuestro objetivo es conseguir que nuestros clientes disfruten de la montaña y de todas sus actividades, de una manera segura y profesional.
  • Apostamos por dar el mejor servicio profesional, seguro y de calidad. Por este motivo todos nuestros guías poseen las titulaciones necesarias para realizar su profesión.

¿Qué actividades realizamos?

En URIAN encontraras actividades tales como: senderismo, barranquismo, raquetas de nieve, cursos y formación, travesías, y mucho más.

Donde encontrarnos :

Si quieres estar informado de nuestras actividades puedes seguirnos en Facebook e Instagram, poniendo en el buscador de las aplicaciones: @urianguies

Visita nuestra página web: http://www.urianguies.com

También disponemos de whatsApp y de un grupo de difusión* donde enviamos las actividades que vamos realizando: 655 79 79 08

*El grupo de difusión es un sistema de envío de mensajes en que solo el organizador tiene el grupo formado. Los usuarios reciben en su WhatsApp un mensaje privado con la información.

 

Dirección : Oriol – Ramón Solé Salvador

Sant Sadurní de Collsabadell de Llinars del Vallès

Sant Sadurní de Collsabadell és una església romànica de l’antic poble de Collsabadell, al municipi de Llinars del Vallès.

Situada aproximadament a dos quilòmetres de Llinars, damunt el cim d’un turó a la banda septentrional de la serra del Corredor, es troba aquesta  joia arquitectònica envoltada de bosc.

L’edifici palesa diferents moments constructius. La nau central és coberta amb volta de canó apuntat (segle XIII). Hi ha quatre capelles laterals i presbiteri i una capella a la dreta, més recent.

Campanar de planta quadrada de pedra de fil granítica, formata per tres cossos, gàrgoles en el superior i coronat per merlets. Se situa damunt una capella coberta amb volta de creueria.

A l’exterior, al nord, restes romàniques de carreu de granit i arcuacions cegues de tipus llombard. L’absis primitiu era rodó. La porta és rectangular.

Aquesta església posseeix una característica arquitectònica que li confereix exclusivitat, una semitorre circular incrustada al campanar que dóna accés al segon pis mitjançant una escala de cargol.

Des de fa anys la seva Font natural és seca, rep aigua de xarxa.

Us passo la seva historia mes important :

  • S’esmenta l’any 998 en el cartulari de Sant Cugat
  • Com a Parròquia la notícia més antiga ens la dóna un document de l’any 1040, en el qual el bisbe Guislabert de Barcelona dóna a la Canònica de la Seu de Barcelona diverses esglésies, entre elles “Sancti Saturnini de Collum Sabadello”.
  • Va pertànyer a la canònica de la seu de Barcelona.
  • L’edifici és del segle XI.
  • Es va portar una reformar al segle XIII.
  • Posteriorment, als segles XVI-XVIII, es van afegir les capelles laterals i el campanar.
  • La casa rectoral, que fa costat a l’església, és un edifici construït al segle XVI.
  • L’any 1736 es va refer la façana.
  • El 1786-87 es va reconstruir el presbiteri, fent-lo més gran.
  • A principis del segle XX es va afegir una capella.
  • En aquesta església s’hi establí l’any 1977 una petita comunitat de monges cistercenques procedents de l’abadia de Vallbona de les Monges.

Sant Sadurní de Collsabadell, està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Llinars del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Ciutat – Jardí de Sivatte en La Trinitat Nova de Barcelona

Si aneu pels carrers d’Aiguablava i Palau-Solità i l’avinguda de Vallbona en el Barri de la Trinitat Nova de Barcelona, us cridarà l’atenció una casa en runes, es tracte de l’antic xalet de la Trinitat.

A primers de segle passat Manuel María de Sivatte Llopart (1865-1931), Marqués de Vallbona i propietari dels terrenys d’aquella zona, va projectar  i promoure la construcció d’una Ciutat – Jardí de Sivatte en La Trinitat Nova.

Seria uns xalets amb jardí i serveis, la primera casa del projecta va ser inaugurada el 12 d’octubre de 1915. Seria la primera mostra d’un conjunt d’habitatges unifamiliars destinats a les classes mitjanes i populars previstos a construir a la serralada de Roquetes.

Problemes econòmics va impedir que el projecte s’arribés a fer realitat. Acabada la Guerra Civil, els xalet va quedar deshabitat i abandonat fins l’actualitat.

Aquesta casa se l’ha conegut per varis noms, com : El xalet de la Trinitat, La Granja, i també popularment, com la casa de la Bruixa.

L’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris reclama la seva preservació per a la memòria històrica del barri i com a patrimoni històrico-arquitectònic del districte, tot atorgant-li algun tipus d’ús social o municipal que garanteixi la seva rehabilitació.

A finals d’octubre de 2015, apareixia aquesta noticia a La Vanguardia :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20151026/202435943364/xalet-trinitat-nova-nou-barris-casa-de-la-bruixa.html

Ens preguntem, realment la veurem restaurada i quina finalitat pública li poden donar …?

 

Text, recull de Postals antigues i Fotografies  : Ramon Solé