Ermita Sant Antoni de les Codines de Centelles

Com cada diumenge us presento dos articles

L’ermita Sant Antoni de les Codines està ubicada entre el carrer Raval Marc Fogueres  i carrer Molí de la Llavina de Centelles.

Us passo dades històriques :

  • Trobem esmentada en el 1291, però estava dedicada a Sant Antoni i a Santa Maria.
  • Estava ubicada a peu de la carretera N-152, que unia Barcelona amb Puigcerdà, en l’antic camí de Barcelona a Vic.
  • A poca distancia a principis del segle XIV estava un hospital , segles després va ser un hostal.
  • L’any 1987 es va fer l’estudi per enderrocar i reconstruir-lo de nou, així va ser, i es va reconstruir en la ubicació d’avui en dia, el moriu va ser el desdoblament de la carretera passant a ser la C-17.
  • Es va beneí de nou en 1991.

És una edificació d’una sola nau i absis rectangular, i la porta d’entrada es d’adovellada i mig punt. El campanar  de construcció moderna de cadireta.

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Convent de Pompeià de Barcelona

Com a cada diumenge us presento dos articles

El Convent de Pompeià  esta ubicat en l’avinguda de Diagonal, 450 amb cantonada al carrer Riera de Sant Miquel, 1 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El 25 de març de 1908 es posà la primera pedra de l’església de la Mare de Déu del Roser de Pompeià a l’avinguda Diagonal de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Enric Sagnier.
  • En 1910,es dona per finalitzada la seva construcció.
  • El Convent i bona part de l’Església, van ser molt malmesos durant la Guerra Civil, especialment l’interior del temple; finalitzada la guerra es va portar a terme la restauració dirigida per Pere Benavent.
  • La Cripta fou reformada al 1964.

L’església adossat a un dels seus costats al convent, es desenvolupa el convent pròpiament dit amb un seguit de construccions que se situen al voltant d’un ampli celobert triangular que, d’alguna manera, rememora el tradicional esquema monàstic centrat per un claustre.

Pel que fa a la façana del convent que dóna al carrer Riera de Sant Miquel i al xamfrà amb l’Avinguda Diagonal, és de maó vist combinat amb pedra i destaca per la robustesa dels elements constructius que la conformen, especialment les columnes de les obertures. L’accés es realitza a través d’una porta localitzada al xamfrà de l’edifici que, flaquejada per dues finestres amb llinda esculpida, queda emmarcada en la seva totalitat per un guardapols en forma d’arc apuntat rebaixat.

Aquest primer cos en alçada del xamfrà està realitzat en pedra i es complementa amb una galeria de finestres desenvolupades entre columnes molt robustes. A partir d’aquest nivell el parament és de maó, tot reservant la pedra pels angles, l’emmarcament de les finestres i el coronament de la façana. Pel que fa a les façanes laterals, es manté la mateixa disposició dels materials en funció del nivell d’alçada.

Destaca d’aquestes, la galeria de finestres de la planta baixa, els dos pisos de finestres de maó amb llinda de pedra i la solana desenvolupada al nivell de sota coberta.

El Convent de Pompeià és una església historicista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Can Valldaura de Barcelona

Avui us presento dos articles

La masia de Can Valldaura, esta dins del Parc de Collserola a prop de la carretera d’Horta(Barcelona) a Cerdanyola del Vallès.

Us passo dades de la Masia :

  • Als començaments del segle XX, en aquella època era el propietari Francesc Guardiola Juvany, va edificar la masia sobre o a prop de les restes d’una mes antiga.
  • En Francesc Guardiola només va fer que aprofitar que la finca antiga i terrenys, que va servir per instaurar a Catalunya l´ordre del Cister al segle XII, propietat després dels comptes catalans Martí l´Humà i Jaume I, estava a la venda després de la desamortització i l´abandonament de la zona.
  • Tenia la finca més de 131 Ha. Amb terrenys Forestals i agrícoles amb part de vinya i arbres fruiters amb una zona d’hort.
  • La masia, consta de dos plantes i unes golfes, amb un adossat a dos plantes d´uns 5 metres d´amplada, un pati davanter, i un de lateral i un altre darrera; construït amb murs mixtes de pedra i totxo cuits en una bòbila.

Des de fa uns anys la masia forma part de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), us passo un enllaç al respecta :

https://www.comunicae.es/nota/el-instituto-de-arquitectura-avanzada-de-1154429/

Us passo mes informació d’un article de la Vanguardia de l’any 2016 :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160825/404172315627/can-valldaura-fab-lab-collserola-autosuficiencia.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona- Districte d’Horta i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé –Arxiu Rasola

Restaurant de La Font del Gat i la seva Font a Montjuïc de Barcelona

Recordeu, a partir d’aquest mes cada diumenge dos articles

El Restaurant de La Font del Gat i la Font, estan en el Passeig de Santa Madrona, 28 en Montjuïc a Barcelona.

Us passo la seva història :

  • Durant l’any 1908 l’Ajuntament de Barcelona va comprar a Josep Laribal una amplia finca, situada en un costat de la muntanya de Montjuïc, per a convertir-la en els anys, en un dels primers jardins públics de la ciutat.
  • Posteriorment, entre el 1916 i el 1919, Jean Claude Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubió i Tudurí reestructuren el jardí.
  • Davant mateix de la font, hi ha un edifici noucentista de 1918 que havia tingut funcions de restaurant, obra de Josep Puig i Cadafalch.
  • Pel que fa a l’edifici conegut també com a Font del Gat, es va construir cap el 1925 com a lloc per a batejos, comunions i altres festes de caràcter familiar per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, segurament també per a l’Exposició Universal de Barcelona del 1929.
  • L’edifici va ser restaurat el 2002.
  • A principis del segle XXI torna a tenir la funció de restaurant i va allotjar la seu de la Reial Federació Espanyola de Tennis. I la seu del Centre d’Estudis Olímpics Joan Antoni Samaranch, gestionat per la Fundació Barcelona Olímpica.

La Font del Gat, un dels llocs més populars de Montjuïc, es troba als jardins Laribal.

El 1908 es converteix en un dels primers jardins públics de la ciutat i ja des de principis del segle XX

,

hi ha en un dels berenadors més freqüentats de la ciutat amb la Font del Gat com a centre de les trobades.

L’espai presenta un recinte tancat, en origen era privat, pel qual s’accedeix a través d’una portalada amb un arc de mig punt al final d’unes escales.

Al pinyó un plafó ovalat mostra dos gats simètrics negres que sembla simètricsa la tarja hi trobem la inscripció “1884” i, per tant, anterior a la intervenció de Puig i Cadafalch.

Tan popular era la font, que el periodista i autor teatral Joan Amich li va dedicar una cançó: La Marieta de l’ull viu, que narra els amors de la Marieta amb un soldat, i que es va convertir pràcticament en un himne.

 

Efectivament, la font del gat brolla al fons d’una cova i segons diu la veu popular, deu el seu nom al fet que fou trobada per un gat el 1855, i que per això la font és coronada per l’escultura d’aquest felí.

A les tardes dels diumenges s’hi feia ball al so del piano de maneta,

i, segons és diu, freqüentaven l’indret soldats i criades i tota mena de nois i noies de classe treballadora i entre ball i ball degustaven el menjar que es venia al taulell.

La seva fama fou tan gran que la popular Colla de l’arròs va fer construir un elegant restaurant molt a prop de la font, que seria el antecessor de l’actual Restaurant.

La Font del Gat és una font de Barcelona inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament  de Barcelona, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i  Fotografies : Ramon Solé

Mesón del Café de Barcelona, te mes de cent anys

El Mesón del Café està situat al carrer Llibreteria 16 de Barcelona.

L’establiment es va fundar el 1909 per part de Joan Romagosa, és un dels establiments històrics de la ciutat.

L’establiment ocupa tota l’amplada d’una estreta parcel·la on s’aixeca un edifici de planta baixa i cinc plantes afrontat al carrer de la Llibreteria. La façana dels baixos destaca pel recobriment d’una estructura d’obra que imita el capcer d’un mas, amb revestiment rústec pintat de blanc i rematada per una coberta a dues aigües. El portal d’accés és centrat amb un ràfec de taules, damunt del qual hi ha dues finestres anunciant els productes típics de l’establiment i, a sobre, una tarja de fusta on s’anuncia el nom del local.

L’interior disposa de dos espais diferenciats: l’espai propi de la barra del bar amb petites taules i una sala separada a l’interior. Conserva el mobiliari original, com el moble boteller que s’estén per la paret del darrere del mostrador i un moble per a l’antiga màquina de cafè. A la paret de l’esquerre hi ha un arrambador de fusta fins al sostre amb motius pictòrics emmarcats.

El Mesón del Café és una obra modernista de Barcelona inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Wiquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneia de can Batlló de Barcelona

Dins del recinte de l’antiga fabrica de can Batlló, que a començaments del segle XX va ser convertida en l’Escola Industrial depenent de la Diputació de Barcelona, situada en el carrer del Comte d’Urgell, 173-215,de Barcelona, es conserva una magnifica xemeneia de la fabrica.

L’extraordinària xemeneia és tota de maó, en forma de piràmide truncada de secció hexagonal, amb una base de 60  m²,

i una alçada de 65 metres,

amb uns 150 metros de galeria sota terra.

Encara avui es troba en perfecte estat i exemplifica a la perfecció l’embalum de la fàbrica que la contenia.

El seu autor es l’arquitecte valencià, Rafael Guastavino i Moreno.

Podeu tindre mes informació sobre La fàbrica de Can Batlló de Barcelona,  en l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Batll%C3%B3_(Eixample)

 

Recull de dades : Viquiopèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodríguez

Casa del Mig (L’antiga Espanya Industrial) de Barcelona

La Casa del Mig esta en el carrer de Muntadas, 1-5 amb el carrer Rector Triadó, 75-79, en el barri de sants de Barcelona.

Us passo la seva historia:

  • L’Espanya Industrial fou fundada l’any 1849 per la nissaga de teixidors, els Muntadas, que, procedents d’Igualada s’establiren a Barcelona, primer al carrer de la Riereta i més tard inauguraren la gran fàbrica de Sants, amb molta intensa activitat de la qual es beneficià la classe treballadora de la barriada.

E

En l’actualitat, la Casa del mig és un edifici ubicat al centre del Parc de l’Espanya Industrial de Barcelona al barri de Sants, actualment totes les funcions que s’hi fan són d’ús municipal equipament municipal del Districte de Sants-Montjuïc,

concretament hi trobem els següents serveis:

  1. Punt Multimèdia: Equipament municipal on promou les noves tecnologies i s’imparteixen cursos d’informàtica bàsica així com tallers avançats de Multimèdia.
  2. Punt d’informació juvenil : Un centre d’informació acadèmic i generalista on tothom pot venir a informar-se.
  3. Serveis tècnics del Districte de Sants-Montjuïc: El servei responsable de donar i gestionar les llicències d’urbanisme del Districte de Sants-Montjuïc.

Aquest edifici és, junt amb l’arc monumental d’accés, l’únic que resta de la important fàbrica tèxtil que es deia “L’Espanya Industrial”.

Aquesta construcció que s’ha conservat, fou una part de les oficines d’aquell complex fabril que al passar a propietat municipal l’han adaptat com a centre de cultura i avui es troba dins una zona enjardinada i aquàtica d’ús públic, anomenat “Parc de l’Espanya Industrial”.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torres i Cases senyorials : Antiga Casa Aleu de Barcelona

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

L’Antiga Casa Aleu està en el carrer Molist, 22-24 amb carrer d’Antequera de Barcelona.

Va ser construïda en l’any 1870 per ús residencial. Podem dir que te serigrafies, concretament a una de les façanes que dona al carrer hi que podem llegir : AD 1870  ALEU.

És una gran casa amb un important jardí de diferents tipus d’arbres i vegetació.

Va ser la casa de Dolors Aleu, la primera metgessa que va exercir a Espanya.

Us passo informació de la Dra. Dolors Aleu :

https://scbcientifics.iec.cat/es/persona-ciencia/aleu-riera-dolors.html

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Ara fa cent anys en rere – El Pantà de Vallvidrera de Barcelona

Avui fem un cop d’ull al Pantà de Vallvidrera situat al Municipi de Barcelona, ara fa cent anys en rere, des de tots els angles :

 

Text i recull de fotografies i postals antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Mercat municipal Galvany de Barcelona

El Mercat Municipal Galvany  està situat al carrer de Santaló, 55, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, ocupant la totalitat de l’illa, és de planta rectangular delimitada pels carrers Madrazo, Santaló, Calaf i Amigó.

Us passo la seva historia :

  • Dues plaques que hi ha al portal d’accés enfrontat al carrer Santaló, la seva construcció es va iniciar l’any 1868 en uns terrenys cedits per Josep Castelló i Galvany,
  • Es va inaugurar oficialment, el 26 de febrer de l’any 1927.
  • L’obra va ser iniciada per Pere Falqués i finalitzada per Antoni de Falguera.

Es tracta d’un edifici aïllat, situat al centre del solar, que disposa de quatre façanes afrontades a les quatre vies, on es troben disposats els accessos.

L’edifici s’organitza en quatre cossos longitudinals de secció basilical articulats al voltant d’un gran espai octogonal sustentat per quatre grans arcs i coronat per un cimbori, tot formant una planta de creu grega, on els braços que afronten als carrers Madrazo i Calaf arriben fins al carrer, mentre que els afrontats als carrers Amigó i Santaló tenen un espai obert al seu davant.

La disposició dels braços permet alliberar a l’exterior les quatre cantonades, utilitzades com a zona de càrrega i descàrrega de mercaderies.

Tanca el recinte un potent mur de pedra irregular amb pilars de maó.

Les façanes s’articulen mitjançant un sòcol de pedra on reposen les parets de maó vist que a la part superior tenen grups de finestrals triforats rematats per arcs peraltats.

A la part superior dels arcs hi ha un vitrall de colors.

Els portals d’entrada estan emmarcats per columnes de pedra que s’aixequen des del sòcol, amb capitells ornats amb motius florals i coronades per un arc de mig punt motllurat que a la clau contempla l’escut de Barcelona.

A sobre hi ha un mosaic policrom amb motius vegetals, mentre que al timpà que remata la part central de la façana hi ha un altre mosaic, en aquest cas amb l’antic escut de la ciutat.

L’interior presenta grans espais lliures, sense compartimentacions, gràcies a la utilització de 28 pilars de ferro. Aquest material és també utilitzat en les encavallades, que permeten sostenir la coberta a dues vessants.

Al centre del mercat, com a element singular, trobem un fanal modernista amb un rellotge d’època a la part superior.

Bastit en obra vista segueix un llenguatge molt proper al noucentisme, encara que també presenta elements decoratius modernistes.

Mes informació a :

https://www.barcelona.cat/ca/coneixbcn/pics/atractius/el-mercat-de-galvany_92086009458.html

Us passo la relació de parades per tipus de mercaderia :

http://www.mercatgalvany.es/shops/categories

El Mercat Galvany és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé