Les Tres Xemeneies del Paral-lel de Barcelona

Les Tres Xemeneies estan ubicades al límit del districte de Sants-Montjuïc, les Tres Xemeneies son una construcció exempta que es troba flanquejat per les antigues oficines de Fecsa-Endesa al bell mig dels Jardins de les Tres Xemeneies, parcel·la delimitada per l’Avinguda del Paral·lel i els carrers de Cabanes, de Vilà i Vilà i de Palaudàries.

Les Tres Xemeneies són l’últim vestigi d’un complex industrial molt més gran avui desaparegut

.

Us passo la seva història :

  • La Sociedad Española de Electricidad, fundada l’any 1881, formava part d’aquelles instal•lacions destinades a la producció d’energia elèctrica que proliferaren a la rodalia de la ciutat al tombant de segle.
  • Les obres de la seva central tèrmica, ubicada a l’Avinguda del Paral•lel, s’iniciaren el 1883 a càrrec de l’enginyer Narcís Xifra i Masmitjà i del mestre d’obres Domènec Balet i Nadal.
  • Però no va ser fins al 1896, quan l’empresa ja es coneixia com Compañía Barcelonesa de Electricidad, que es construí la primera xemeneia.
  • Les altres dues serien construïdes el 1908 i el 1912 com a conseqüència de l’increment de la demanda.
  • L’any 1919 la central del Paral•lel, que el 1911 havia estat adquirida per l’enginyer canadenc Frederick Stark Pearson, fundador de “La Canadenca”, es convertí en l’escenari d’un dels principals capítols del moviment obrer català, la Vaga de la Canadenca.
  • A mitjans de la dècada de 1950, aprofitant els baixos preus del petroli, la central passà a emprar com a combustible fueloil.
  • El 1987 la central fou desmantellada per causes ambientals i de seguretat.
  • A partir de llavors, es procedí a l’enderroc de l’antiga central, a excepció de les xemeneies, que quedarien encaixades dins la nova seu social de Fecsa-Endesa, dins d’una parcel•la reconvertida en parc públic.
  • Les obres de reconstrucció i remodelació de la parcel•la es desenvoluparen entre 1988 i 1995 i anaren a càrrec del despatx “RGA arquitectes”.

Es tracta de tres construccions aïllades que han esdevingut una fita visual i el símbol identitari del barri de Poble Sec.

Cadascuna de les xemeneies mesura 72 m d’alçada i fins a 4 m de diàmetre.

Es tracta de grans construccions troncocòniques fetes íntegrament en maó vermell sobre basaments paral·lelipèdics del mateix material.

Els fusts de la xemeneia es troben en l’actualitat enfaixats amb anelles metàl·liques que contraresten les moltes esquerdes i pèrdues d’aplom causades per la degradació de llurs materials.

Les superfícies exteriors de les xemeneies no presenten cap ornamentació, més enllà del cornisament en forma de barbacana circular que corona la desembocadura de les xemeneies.

En l’actualitat, una escala metàl·lica recorre tota l’alçada de les xemeneies fins a arribar a una plataforma, també metàl·lica, als peus d’aquest cornisament.

Informació del canvi que actualment s’està portant a terme la construcció d’unes noves edificacions que envoltaran les Tres Xemeneies :

https://www.ara.cat/societat/Tres-Xemeneies-proxim-canvi-Parallel_0_2173582670.html

Les Tres Xemeneies és una obra eclèctica de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local

.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Fecsa-Endesa i Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Anuncis

La Farmàcia – Laboratori Galup de Barcelona

La Farmàcia – Laboratori Galup, esta situada en el carrer Pau Claris 83 cantonada amb carrer de Casp de Barcelona.

Us passo detall de la seva petita historia :

  • La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l’any 1927 amb la inauguració de la farmàcia laboratori Galup, propietat de Ramon Galup Jaurés, fill de Ramon Galup Riera que durant 25 anys havia portat una coneguda farmàcia.
  • Posteriorment passa al seu fill Ramon Galup Ylla,
  • A l’any 1995, a la mort de Ramon, passa a la seva filla, Mireia Galup Russinés ,actual titular.

A l’exterior de la Farmàcia, hi ha un conjunt d’elements que conserva íntegrament la solució original amb: plafons aïllats sobre els brancals, tancament a l’interior dels buits arquitectònics amb rètol integrat i rètol bandera,

-Sobre el parament un total de 5 plafons ovalats, de les mateixes característiques llevat de l’amplada que s’adapta a la del brancal sobre el que es situen, amb emmarcat de fusta i vidre pintat pel darrere negre amb lletres daurades inclinades que conserven la retolació original.

– Dins de l’obertura de l’aresta, el tancament de fusta i vidres bisellats que recula i es plega formant un vestíbul exterior de planta poligonal, amb una gran peça de marbre blanc en el paviment. Inclou la porta d’entrada de dues fulles batents (ara una fora de servei) amb tiradors exteriors amb un cilindre de vidre.

– En l’aresta del carrer Pau Claris, la bandera de forja artística, amb perfil T en voladís, amb tirant superior entorxit i decoració amb passamans enrotllats, d’on penja una caixa rectangular amb doble marc de xapa ondulada, que a banda i banda disposa d’un plafó negre amb el mot FARMÀCIA en lletres vermelles.

A l’interior també conserva plenament un estil antic de la Farmàcia original,

quan s’entra un pensa que a retrocedir a principis del segle passat…

 

 

Recull de dades : Farmàcia Galup i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de CosmoCaixa a Barcelona

L’Edifici de CosmoCaixa esta situat en el carrer de Isaac Newton, 26, de Barcelona.

Us passo la seva historia :

Va ser una obra de Josep Domènech i Estapà de 1904-1909.

L’edifici fou originalment un asil per a cecs.

Remodelat i ampliat el 1979-1980 per Jordi Garcés i Enric Sòria per encabir-hi el Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”, amb una posterior reforma dels arquitectes Robert i Esteve Terrades, per tal de convertir-lo en el CosmoCaixa actual, després de cinc anys d’estar tancat, s’inaugurà el 25 de setembre del 2004.

Es van conservar i restaurar els murs de l’antiga nau modernista, que es van prolongar en el cos del nou vestíbul, d’obra vista. La reforma posterior va ampliar considerablement les antigues instal·lacions, amb un nou protagonisme del vidre i l’acer.

La façana interior, es molt destacable les seves finestres i el conjunt arquitectònic.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Felipa de Fabrica a Centre cívic i Piscina a Barcelona

Can Felipa està situada en el carrer Pallars, 277, al barri del Poblenou, de Barcelona.

Can Felipa és el nom popular d’una antiga fàbrica de l’empresa Catex situada al barri del Poblenou.

Us passo la seva historia :

  • Les primeres referències fabrils es remunten al 1856, quan Felipe Ferrando –d’ací el nom de Can Felipa– va obrir una petita fàbrica per a blanqueig a la cantonada dels carrers de Marià Aguiló i Peralada, ja desaparegut en obrir-se el carrer de Pallars.
  • La família Vilà va comprar Can Felipa el 1877, la va engrandir i la va mantenir fins al seu tancament, que va tenir un lloc al cap d’un segle, el 1978.
  • El nom de Catex (Central de Acabados Téxtiles) data del 1955, en fusionar-se diverses empreses de la família Vilà.
  • La forta crisi del sector tèxtil va arrossegar Can Felipa, que el 1974 ja acomiadava 72 obrers, no sense conflicte social.

Després d’uns quants anys de reivindicacions, coordinades per l’Associació de Veïns del Poblenou,

el 1984 es va arribar a un acord per fer-hi una piscina, oberta el 1989,i un centre cívic, inaugurat el 1991. També acull l’Arxiu Històric del Poblenou.

Front del gran edifici, hi ha un de baix i antic, on esta ubicada “La Tasqueta de Can Felipa”, molt coneguda i apreciada per la gent del barri.

En una de les parets hi ha un escut mig trencat pel pas del temps.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic hospital de Sant Llàtzer de Barcelona

Aquest edifici de l’antic hospital de Sant Llàtzer, esta situat damunt de la vall de Can Masdeu,

és pot accedir per la carretera Alta de Roquetes al costat de l’antic camí de Sant Iscle i que porta a Cerdanyola del Vallès.

Us passo l’ historia l’antic hospital de Sant Llàtzer :

  • El 27 de març de 1931 s’aprovà la seva construcció però no és fins el 1955 que s’inaugura com a Sanatori de la Santa Creu per a Nens Tuberculosos.
  • El 1974 tanca definitivament, ja que només hi quedaven dos nens i la propietat, l’Hospital de Sant Pau, volia dur-hi part dels pacients de l’Institut Mental, la qual cosa mai va arribar a succeir.

Des d’aleshores s’ha utilitzat per poc més que alguna activitat puntual als anys 80, com a residència del vigilant i com a magatzem.

Es van plantejar  diferents opcions per reaprofitar l’edifici, com per ubicar-hi el zoo de Barcelona, el trasllat d’una part de la presó de La Model o la construcció d’una residència privada per metges jubilats, amb l’oposició de l’opinió pública del barri.

Cal dir, que a Can Masdeu, va estar l’antiga leproseria de Barcelona, des de finals de l’any 1904.

Us passo el Blog de Santa Creu i Sant Pau, on podreu conèixer mes informació :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/06/can-masdeu-i-lhospital-de-sant-llatzer.html

Si no coneixeu la Vall de can Masdéu, podeu fer un passeig o excursió, des de Barcelona, esta ven a prop.

 

 

Recull de dades : Blog de Santa Creu i Sant Pau, Blog Can Masdeu i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat de Sarrià de Barcelona

El Mercat de Sarrià, està situat en el Passeig de la Reina Elisenda Montcada, 8 de Barcelona.

Es va aixecar sobre el que havia estat l’hort de la rectoria de Sant Vicenç de Sarrià, un projecte dels arquitectes M. Coquillat i A. Calvet.

En l’any 1900 va sortir el primer projecte de construcció d’un mercat cobert a Sarrià que no va reeixir. Es va haver d’esperar fins al 1909, amb l’obertura del passeig de la Reina Elisenda fins a Pedralbes perquè se n’iniciés la construcció.

L’obertura d’aquesta via va separar la parròquia Sant Vicenç de Sarrià del hort de la rectoria, lloc on es va construir l’actual mercat després que el 1910 els arquitectes M. Coquillat i A. Calvet presentessin el projecte definitiu de mercat. Es va inaugurar el 23 de desembre 1911.

El 2007 s’hi va finalitzar un important pla de reformes.

Les quatre façanes estan decorades amb vitralls que permeten l’entrada de llum natural a l’interior, a més de les sanefes de maons. De l’exterior destaca la façana principal, encarada a l’oest al carrer de Pere Tarrés, alta i amb acabat triangular.

També hi destaquen els pilars que sobresurten pel damunt de les façanes, i el seu rellotge interior.

.

És un mercat relativament petit, actualment disposa d’unes 20 parades, a banda de botigues no alimentàries, bars i un supermercat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i el propi mercat.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Palau de Centelles a Barcelona

El Palau de Centelles està situat en la Baixada de Sant Miquel, 8, entre el carrer del Gegants i el carrer del Pou Dolç, i front de l’Edifici nou de l’Ajuntament de Barcelona de la plaça de Sant Miquel a Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Va fer edificar aquest palau, Lluís de Centelles entre la fi del segle XV i els inicis del XVI, sobre un casal anterior, del segle XIII.
  • Va ser construït amb carreus de pedra extrets de la muntanya de  Montjuïc.
  • El Palau va ser residència de la família Centelles, emparentada a mitjan segle XIX amb els ducs de Solferino, nom amb què a vegades es designa també el palau.

L’edificació conserva el seu caràcter original tot i les profundes reformes que s’hi han anat produint per adaptar el Palau als diferents usos i que n’han desvirtuat sobretot la distribució interior.

Les línies dominants de l’edifici són del gòtic tardà, tot i que la data de construcció justifica que alguns dels elements decoratius i heràldics delatin el coneixement de sistemes compositius, solucions formals i repertoris ornamentals propis del Renaixement italià.

El Palau Centelles és un edifici regular, amb tres façanes que cerquen també la regularitat en els seus alçats exteriors. A la façana de la Baixada de Sant Miquel hi ha l’entrada principal, que és una porta dovellada, fidel al tipus simple de mig punt i sense motllures, a sobre de la qual es troba l’escut dels Centelles.

El pati té una escala coberta sota una porxada gòtica. Al replà de l’entresòl trobem una porta amb àngels i atlants renaixentistes que sostenen l’escut familiar i, a l’entrada de la planta noble, l’escultura d’un patge amb un gos i l’escut.

A finals del segle XIX, els porxos de l’escala es van prolongar sobre la porta amb columnes romàntiques molt esveltes, del mateix estil que les originals però fabricades amb ferro fos.

Les façanes interiors presenten finestres conopials i coronells.

Actualment, l’edifici és propietat de la Generalitat de Catalunya i, gràcies a unes importants obres de reforma i adequació dutes a terme durant els anys vuitanta i noranta, acull les seus del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya i de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern .

 

 

Dades obtingudes gràcies a la Generalitat de Catalunya i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Un submarí que es diu “Barcelona” a la ciutat de Barcelona

El  submarí que es diu “Barcelona”, està situat en la Ronda de Dalt casi al front de CosmoCaixa, a Barcelona.

Durant l’any 1986 el Ministeri de Defensa Espanyol, va cedir  un vell submarí d’assalt en desús, el SA-51, que mai va participar en cap guerra, el Museu de la Ciència, actualment CosmoCaixa.

En un primer moment es va instal·lar als jardins del museu de la Ciència, anys mes tard en el lloc actual.

Aquest Submarí va ser fabricat per l’empresa nacional Bazan de Cartagena.

Us passo un enllaç d’un Blog que explica molt detalladament aquest Submarí :

https://envisitadecortesia.com/2018/06/09/el-submarino-de-bolsillo-barcelona/

De l’Ajuntament us passo l’enllaç on podreu veure altres submarins a Barcelona ciutat :

https://www.barcelona.cat/barcelonablog/insolit/els-submarins-de-barcelona

 

Dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i altres fonts

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Vicens i la font de Santa Rita de Barcelona

Casa Vicens esta situada en el barri de Gràcia concretament en el carrer de les Carolines, de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Manuel Vicens i Montaner , que era corredor de borsa i canvi va fer l’encàrrec a Gaudí per a la realització d’una residència d’estiueig.
  • Antoni Gaudí l’any 1878.
  • Al febrer de 1883 Manuel Vicens va sol•licitar permís a l’Ajuntament de la Vila de Gràcia per poder construir una casa d’estiueig al carrer Sant Gervasi 26 (actualment Carrer Carolines 20-26).
  • Construïda entre el 1883 i el 1885 com a casa d’estiueig a Gràcia és el primer intent de Gaudí per trobar un estil nou i fugir de l’historicisme i l’eclecticisme arquitectònics imperants.
  • Un mes abans havia sol•licitat permís per enderrocar la casa que havia heretat de la seva mare, Rosa Montaner donat el mal estat de conservació de la mateixa.
  • Gaudí va dissenyar una font monumental d’obra vista en un costat del jardí, formada per un arc parabòlic a sobre del qual hi havia un pas entre columnes. L’aigua s’emmagatzemava en dos dipòsits col•locats dalt de cada pilar extrem de la font.
  • L’any 1925, l’arquitecte Joan Baptista Serra va realitzar una ampliació de l’edifici a imatge del que havia fet Gaudí, reduint-ne notablement el jardí.
  • Per aquestes obres, va merèixer el premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’any 1927, concedit per l’Ajuntament de Barcelona.
  • El 1946 va ser demolida per la venda d’aquesta part del terreny la Font.
  • El 27 de març de 2014 MoraBanc comprà la casa Vicens.
  • I és va obrir les seves portes com a casa-museu el 16 de novembre de l’any 2017.

La Casa Vicens, és senyorial i enjardinada de complexa volumetria, Gaudí combina la pedra, el maó vist i una extensa gamma de rajola de València de colors diversos, on la influència d’un orientalisme d’arrel islàmica és palesa.

Les tanques, de ferro forjat, s’inspiren directament en la natura i, concretament, en el margalló.

Baranes i reixes són també de forja i preludien els motius decoratius modernistes.

La marqueteria de les gelosies del jardí, la jardineria mateixa, l’acabat dels interiors oscil·len entre solucions arabitzants, de caràcter mediterrani o d’apropament a la natura.

A la part interior domina com a principal element decoratiu la fusta tallada i policromada, que fa conjunt amb el mobiliari i produeix un conjunt de caràcter fantasiós.

Aquesta casa tenia una deu d’aigua mineral, molt estimada pel veïnat a causa de les atribucions curatives que la gent hi donava.

El veïnat la coneixia per “aigua de la font de Santa Rita”.

Us passo un article de totgracia.com, sobre la Casa Vicens :

http://totgracia.com/joan-abella-vull-que-tothom-pugui-gaudir-de-gaudi-sense-pressa/

La Casa Vicens és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional i Patrimoni Mundial UNESCO.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat d’Hostafrancs de Barcelona

El Mercat d’Hostafrancs, està situat entre l’illa del carrer Creu Coberta  93, carrer d’Àliga , carrer d’Hostafrancs  i carrer de  Vilardell en el Districte de Sants de Barcelona.

El Mercat d’Hostafrancs és un mercat municipal de Barcelona ubicat al barri d’Hostafrancs.

Us passo la seva historia :

  • La construcció d’aquest mercat respon a la necessitat d’abastir un barri que va tenir un gran boom demogràfic gràcies a les fàbriques que hi havia.
  • L’ajuntament encarregà a Antoni Rovira i Trías la seva construcció en uns terrenys on hi havia hagut una bòbila.
  • Es va inaugurar l’any 1888. Cal dir que aquest arquitecte va fer per les mateixes dates el mercat de la Concepció i els dos edificis són pràcticament idèntics.
  • Ha estat objecte de reformes als anys 80 i 90 del segle XX .

El Mercat d’Hostafrancs  consta de tres naus, la central més ample i alta, amb coberta a doble vessant cadascuna d’elles.

L’edifici té una base de pedra on es recolzen les columnes de ferro que aguanten una biga. Entre les columnes hi ha una barana de ferro i el tancament es fa mitjançant unes planxes metàl·liques. La biga està aguantada per unes peces de ferro forjat que fan de mènsules i, sobre les columnes, amb mènsules de ferro fos amb decoració vegetal.

Mentre que en les naus laterals aquesta biga fa de suport de la teulada, a la nau central té a sobre una estructura de ferro de columnes amb arcs de mig punt tancat amb vidre. Sobre aquesta estructura hi ha una biga que aguanta la teulada.

Seguint les vessants de les teulades hi ha una sèrie d’obertures que permeten el pas de l’aire. Als extrems de les teulades hi ha uns escuts decoratius de ferro.

L’interior està actualment dividit en dos pisos, la qual cosa no deixa entrar la llum natural a les parades i distorsiona la visió de l’espai original. A la planta baixa, en un espai ample i sense separacions, les parades es disposen en carrers i una sèrie de columnes de ferro fos aguanten unes bigues que suporten el pes del terra del pis superior.

A la primera planta s’ha ubicat una botiga. El mercat té una superfície total de 3.495 m2 i una superfície comercial de 976 m2. Actualment, disposa de més de 90 establiments amb una variada oferta comercial :

  • 60 establiments d’alimentació
  • 34 establiments de roba i parament
  • 2 pagesos
  • Una botiga d’Abacus
  • Un supermercat Supercor- expres

El Mercat d’Hostafrancs , és una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé