Mercat d’Hostafrancs de Barcelona

El Mercat d’Hostafrancs, està situat entre l’illa del carrer Creu Coberta  93, carrer d’Àliga , carrer d’Hostafrancs  i carrer de  Vilardell en el Districte de Sants de Barcelona.

El Mercat d’Hostafrancs és un mercat municipal de Barcelona ubicat al barri d’Hostafrancs.

Us passo la seva historia :

  • La construcció d’aquest mercat respon a la necessitat d’abastir un barri que va tenir un gran boom demogràfic gràcies a les fàbriques que hi havia.
  • L’ajuntament encarregà a Antoni Rovira i Trías la seva construcció en uns terrenys on hi havia hagut una bòbila.
  • Es va inaugurar l’any 1888. Cal dir que aquest arquitecte va fer per les mateixes dates el mercat de la Concepció i els dos edificis són pràcticament idèntics.
  • Ha estat objecte de reformes als anys 80 i 90 del segle XX .

El Mercat d’Hostafrancs  consta de tres naus, la central més ample i alta, amb coberta a doble vessant cadascuna d’elles.

L’edifici té una base de pedra on es recolzen les columnes de ferro que aguanten una biga. Entre les columnes hi ha una barana de ferro i el tancament es fa mitjançant unes planxes metàl·liques. La biga està aguantada per unes peces de ferro forjat que fan de mènsules i, sobre les columnes, amb mènsules de ferro fos amb decoració vegetal.

Mentre que en les naus laterals aquesta biga fa de suport de la teulada, a la nau central té a sobre una estructura de ferro de columnes amb arcs de mig punt tancat amb vidre. Sobre aquesta estructura hi ha una biga que aguanta la teulada.

Seguint les vessants de les teulades hi ha una sèrie d’obertures que permeten el pas de l’aire. Als extrems de les teulades hi ha uns escuts decoratius de ferro.

L’interior està actualment dividit en dos pisos, la qual cosa no deixa entrar la llum natural a les parades i distorsiona la visió de l’espai original. A la planta baixa, en un espai ample i sense separacions, les parades es disposen en carrers i una sèrie de columnes de ferro fos aguanten unes bigues que suporten el pes del terra del pis superior.

A la primera planta s’ha ubicat una botiga. El mercat té una superfície total de 3.495 m2 i una superfície comercial de 976 m2. Actualment, disposa de més de 90 establiments amb una variada oferta comercial :

  • 60 establiments d’alimentació
  • 34 establiments de roba i parament
  • 2 pagesos
  • Una botiga d’Abacus
  • Un supermercat Supercor- expres

El Mercat d’Hostafrancs , és una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Ajuntament del districte de Sants i Seu del Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona

L’Ajuntament del districte de Sants està situat al carrer de la Creu Coberta de Barcelona.

L’edifici de la seu actual del Districte de Sants-Montjuïc és una joia arquitectònica, amb una façana exterior de grans dimensions.

Les obres de la seva construcció van començar el 1885 i va tindre varies ampliacions i remodelacions fins 1915.

A l’interior, amaga el seu tresor molt gran:

La Sala de Plens, decorada profusament amb elements modernistes i amb uns vitralls noucentistes considerats els més importants de Catalunya en un edifici de caràcter civil; cal destacar al terra de mosaic, capitells escultòrics amb figures femenines, bigues de ferro i el sostre decorat amb esgrafiats florals.

Aquest conjunt va ser elaborats en l’última remodelació en l’any 1914, portada a terme per Francesc Labarta i Plana.

Per a mes informació d’aquest edifici, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Sants

En la part de darrera de l’edifici, hi ha l’escola Miquel Bleach.

L’Ajuntament del districte de Sants és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Casa J.Budesca del Clot de Barcelona

L’antiga Casa J.Budesca, està situada en el carrer del clot 92, en el barro del Clot districte de Sant Martí de Barcelona.

Aquest edifici va ser construït en el segle passat, concretament en 1920, a petició del seu  propietari José Budesca. La casa era tant habitatge com en la part baixa magatzem, taller i botiga de paraigües.

Cal destacar el vistos cartell policromat que corona l’edifici, era un reclam i un anunci simpàtic.

Aquesta petita empresa familiar, va plegar a finals del segle XX. En l’actualitat com podem veure son ocupats per un basar xinès.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Mercat del Clot de Barcelona

El Mercat del Clot, està situat a la plaça Mercat número 26, en la barriada del Clot del districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona.

El Mercat del Clot data des de 1889, es  un edifici  que va ser projectat per l’arquitecte modernista Pere Falqués i Urpí.

Els orígens del mercat es remunten al segle XIX, quan s’inicià un mercat a l’aire lliure quan encara El Clot formava part de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.

Tanmateix, a causa del creixement de l’activitat del mercat i de la demografia del barri es decidí construir un mercat cobert en un dels terrenys de la família Buxó per resguardar la gent de les inclemències meteorològiques.

Aquest edifici és d’estil pre-modernista  i de planta rectangular  amb  coberta a dues vessants, i interiorment està dividida en tres naus.

L’estructura és metàl·lica, la part interior està formada per tres naus a base d’encavallades i tancament d’obra vista amb elements decoratius de pedra. A les dues façanes principals hi trobem també elements decoratius de ceràmica.

A la darrera reforma que es va fer a l’any 1995,  els paraments de lamel·les de fusta que permetien la ventilació van estar substituïts per panys vidriats.

El seus horaris  son :

Dilluns de 07: 00h a 14: 30h

Dimarts, dimecres i Dijous de 07: 00h a 14: 30h y de 17: 30h a 20: 30h

Divendres de 07: 00h a 20: 30h

Dissabtes de 07: 00h a 15: 00h

Us passo mes dades del  Mercat del Clot en aquest enllaç :

http://www.mercatdelclot.net/mercat.html

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre Andreu “ La Rotonda “ de Barcelona

La Torre Andreu, mes coneguda per “ La Rotonda “ esta situada al Passeig de Sant Gervasi 51-53 i l’Avinguda del Tibidabo 2-4 a Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • A començaments del segle XX va acollir un hotel, l’Hotel Metropolitan, un dels més prestigiosos de Barcelona.
  • Després de la Guerra Civil va continuar com a hotel aleshores sota la denominació Hotel Residencia La Rotonda.
  • Als anys vuitanta del segle XX es va convertir en una clínica per a malalts terminals Fundació Sociosanitària de Barcelona.
  • Als anys noranta del segle XX es va fer una rehabilitació de l’edicle a càrrec de l’arquitecte Francesc Labastida.
  • L’any 1999 va ser adquirit pel grup immobiliari Núñez i Navarro.
  • Al setembre del 2016 van finalitzar les obres d’adequació de l’edifici per a oficines, locals comercials i pàrquings.

Fou construït, per encàrrec del doctor Salvador Andreu, l’any 1906 per Adolf Ruiz i Casamitjana;  en el 1918 va ser ampliat per Enric Sagnier.

Torre Andreu “ La Rotonda “ és d’estil modernisme i classicisme.

El seu element més notable és l’edicle, rotonda o templet que el corona, decorat amb mosaic i trencadís per l’artista Lluís Bru.

També s’hi van fer servir elements ceràmics de Pujol i Bausis.

Us passo informació molt detallada sobre aquest edifici emblemàtic de Barcelona, realitzat per l’empresa  Nuñez i Navarro :

http://www.nnrehabilitacion.com/ca/projectes/la-rotonda-torre-andreu

Així també a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_Andreu

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Palau Balmesiana de Barcelona

El Palau de la Balmesiana està situat en el carrer de Duran i Bas, 9, amb un lateral de la Plaça del vuit de març de Barcelona.

Dins d’aquest edifici, amaga un dels tresors millor conservats de la ciutat de Barcelona.

El Palau de la Balmesiana és un conjunt d’edificis religiosos neomedievals, que data de 1916,

els dos edificis són d’estil gòtic modern on es reutilitzaren alguns dels elements dels antics casalots.

La capella, és obra de Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, i un dels arquitectes encarregats de donar forma al barri gòtic en els anys 20 del passat segle.

La capella està presidida per un retaule amb una escultura de la crucifixió obra de Josep Llimona, rodejada d’imatges de la Verge i sant Joan, de Camps Arnau.

Als laterals s’hi troben dos altars de marbre, dedicats a la verge de Montserrat i a santa Teresa del Nen Jesús.

No passen desapercebuts els vitralls policromats

i un conjunt de làmpares on ressalta una per damunt de la resta,

la penjada del cimbori, que dona personalitat al recinte.

El magnífic pati central que aporta llum a l’edifici,

i disposa d’un singular balcó de fusta treballada en forma de tribuna.

Us passo informació sobre la Fundació Balmesiana :

https://es.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3n_Balmesiana

Està gestionat per l’empresa, Sternalia Productions SL., i es fant visites guiades que son molt interessants.

Us passo un enllaç d’un article de La Vanguardia sobre “ El tesoro oculto de la Balmesiana” :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170805/43317702844/tesoro-oculto-fundacio-balmesiana-barcelona-secreta.html

És una verdadera joia que si no la coneixeu, val molt la pena d’anar-hi.

 

 

Recull de dades : Sternalia Productions SL., Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text  : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodríguez

Vila sepulcral romana de la Plaça de la Vila de Madrid de Barcelona

La via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid  és una necròpolis romana situada a la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona.

És dels segles I a III,  i tot i que queda a un nivell inferior al de la plaça, la urbanització permet que es vegi el jaciment des del mateix carrer.

En l’enllaç que us adjunto, trobareu mes informació, horaris de visita i el preu :

http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/es/muhba-sepulcral-romana

Us passo el tríptic Vila sepulcral romana de la Plaça de la Vila de Madrid, de l’Ajuntament de Barcelona :

http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/Viasepulcral.pdf

Per últim, informació sobre la Plaça de la Vila de Madrid :

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Altres.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre del Baró o el Castell del Baró de Barcelona

La Torre del Baró, també conegut com el Castell de Torre Baró és un edifici que s’aixeca sobre un dels turons més orientals de la carena de Collserola que dóna al pla de Barcelona,

situat al costat de  la carretera alta de Roquetes de Barcelona.

Us relato la seva historia i que hi ha varies versions més sobre l’origen de la Torre Baró :

  • El topònim d’aquest edifici prové del nom de la primitiva torre on visqué durant molts anys el Baró de Pinós, casa-castell a la ribera del Besòs, on ara hi ha a l’estació de metro de Torre Baró.
  • Al 1714, arran de la guerra de Successió, va ser destruïda.
  • El poc que quedava de l’antiga finca va ésser enderrocat el 1967 quan es va construir la Meridiana.
  • Segons es diu, fou construïda pel Baró de Pinós a principis del segle XIX per al seu fill, que patia tuberculosi i que va morir abans que s’acabessin les obres.
  • Una altre, es diu que l’any 1873, aquest petit castell, juntament amb la resta de la finca, fou comprat al Baró per la família Siwate, que l’utilitzaren com a casa de vacances pels aires purs de la muntanya. Això no durà gaire i l’edifici va restar abandonat durant molts anys.
  • La torre actual, construïda el 1905, havia de convertir-se en un hotel, dins d’un projecte de ciutat jardí dissenyat per a la serralada de Roquetes, però les males comunicacions a la zona van paralitzar el projecte.
  • L’any 2014 es va finalitzar la restauració i es va obrir de manera gratuïta al públic.
  • Actualment és un punt d’informació i educació ambiental del parc de Collserola. Entre altres activitats, s’ofereixen visites guiades al castell, itineraris de descoberta de l’entorn i tallers educatius per a tots els públics.

La Torre Baró actual de 1905, que pren el nom d’una antiga casa del Baró de Pinós, és situada en un replà del Puig de les Roquetes.

És una construcció inacabada de tipus neomedieval i formes de castell.

Té tres cossos que formen tres torres.

El Patronat Metropolità de Collserola l’ha restaurat i ha condicionat els accessos i l’entorn.

També s’ha bastit un gran mirador amb vistes al Barcelonès.

Torre Baró és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona, és un dels barris més singulars de la serra de Collserola, l’edifici s’ha convertit en símbol del districte.

La Torre del Baró o Castell de Torre Baró és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres fonts

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre Bellesguard de Barcelona

La Torre Bellesguard  està situada en el carrer de Bellesguard, 16-20 de Barcelona.

Aquesta Torre també és coneguda pel nom de Casa Figueres.

La casa ha sigut i és de propietat privada i ha estat oberta a visites guiades des del setembre del 2013, després d’anys d’haver estat tancada al públic.

Us passo l’enllaç de la Web oficial de la Torre Bellesguard :

https://bellesguardgaudi.com/ca/

Us passo la seva historia :

  • En aquest lloc hi havia les restes de l’antiga residència reial d’estiu que l’últim rei de la dinastia catalana, Martí l’Humà, feu aixecar el 1408, i on es casà amb Margarida de Prades el 1409, l’anomenada Torre de Vallblanc.
  • Martí l’Humà la comprà el 1408 i l’havia adoptat com a cort entre els anys 1408 i 1410 amb el nom de Bellesguard.
  • L’any 1900, Maria Sagués, vídua de Jaume Figueras, va comprar la finca als hereus del bisbe Grau d’Astorga, d’aquell antic palau pràcticament no en quedava res. Antoni Gaudí va rebre l’encàrrec i començà el projecte el mateix any.
  • Durant la Guerra Civil espanyola va servir d’orfenat i el seu mobiliari fou destruït.
  • A partir de 1945, s’hi instal•là una clínica de ginecologia i obstetrícia.
  • El mes de maig del 2008 es van observar fissures a la creu que es va comprovar que estaven per tot l’edifici, requerint una intervenció que va corregir el desplaçament del pinacle i en reforçà l’estructura.
  • El 2018 la família propietària de l’edifici ho va vendre al grup Catalana Occident.

El nom bell-esguard provindria de la bella vista que el rei tenia des d’aquest indret.

Aquest origen medieval va ser usat per Gaudí com a element d’inspiració, escollint l’estil neogòtic català com a forma d’homenatge. L’arquitecte va aprofitar-ne algunes de les poques restes com parets, pati… per a construir el nou Bellesguard.

Per això, la casa té l’aparença externa d’un castell, incloent-hi els seus merlets i la torre que remata la façana.

El gran nombre de finestres demostra l’interès de Gaudí per la il•luminació natural.

Bellesguard té planta aproximadament quadrada, amb planta baixa, tres pisos i golfes. A l’angle esquerre de la façana principal i en tota l’alçada de l’edifici, sobresurt un cos també quadrangular acabat amb un gran pinacle coronat per una creu de quatre braços, element que Gaudí usà repetidament, i ornada amb ceràmica, mostrant els colors de la bandera catalana en homenatge a Martí l’Humà.

En aquest cos és on es troba la porta principal, amb arcada pe pedra i reixa de ferro. El parament exterior és fet de pedra picada.

Els mosaics dibuixats per Domènec Sugrañes juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l’edifici.

Gaudí va ser assistit per Joan Rubió i Bellver en aquest i altres edificis. El 1909 Gaudí va deixar l’obra, que va ser completada el 1917 per Domènec Sugrañes, el qual ja havia dissenyat la porta, bancs de ceràmica i mosaics de pedra natural.

Les finestres, de reminiscències gòtiques amb arcs lobulats; els merlets que envolten l’edifici damunt el nivell de la tercera planta i que formen un pas de ronda i la gran agulla que corona el cos avançat o torre.

Hi destaquen el pati de l’escala d’accés i les golfes, de maó vist.

També, cal destacar el jardí de la finca.

És una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, des del 24 de juliol de 1969.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Bellesguard i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodriguez

Creu de terme de la Rambla de Guipúscoa de Barcelona i Sant Adrià de Besòs

La Creu de terme de la Rambla de Guipúscoa, també es coneguda com la Creu de terme de Sant Martí, està en la Rambla de Guipúscoa  i carrer d’Extremadura, faria de límit entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs.

Us passo dades de la seva historia :

  • L’obra original, anònima i documentada és de 1344.
  • Dos segles desprès es va tindre de refer per uns danys ocasionats, concretament en l’any 1589.
  • En 1912 és va tindre de fer novament una copia.
  • Durant la Guerra Civil, al voler preservar-la i al transportar-la a un museu de Barcelona va desaparèixer.
  • En els anys 50, la van refer i la tornar a col·locar en el lloc que ocupa avui en dia.
  • L’Agost de 2012 va ser novament robada.
  • Aquesta Creu de terme, marca de manera simbòlica el límit entre Sant Adrià i Barcelona.
  • La Creu de terme de la  Rambla de Guipúscoa constitueix un gest de reafirmació de la independència i identitat adrianenca.

El basament està format per una triple corona d’anells cilíndrics superposats amb diàmetres decreixents de baix a dalt. El fust és llis, de secció rectangular, amb les cantonades bisellades.

Al damunt hi ha un capitell quadrat amb quatre àngels en relleu. El capitell sosté la creu de braços prismàtics i centre desplaçat en sentit vertical.

A la part central hi ha dos relleus: a una banda, Jesús crucificat i a l’altra la Mare de Déu i el Nen Jesús.  Els cantells estan ornamentats amb relleus i volutes encadellades.

Us passo l’article realitzat per La Vanguardia, sobre el misteriós robatori de la Creu de Terme :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120816/54337551831/roban-cruz-de-termino-sant-marti-de-provencals.html

La Creu de terme de la Rambla de Guipúscoa és una obra de Sant Adrià de Besòs  i protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Nota : Les fotografies que us presento son realitzades en el mes de febrer d’aquest present any;  una vegada torna en aquest lloc una copia de la Creu de Terme, ara està sobre un pedestal metàl•lic.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé