Casa del Mig (L’antiga Espanya Industrial) de Barcelona

La Casa del Mig esta en el carrer de Muntadas, 1-5 amb el carrer Rector Triadó, 75-79, en el barri de sants de Barcelona.

Us passo la seva historia:

  • L’Espanya Industrial fou fundada l’any 1849 per la nissaga de teixidors, els Muntadas, que, procedents d’Igualada s’establiren a Barcelona, primer al carrer de la Riereta i més tard inauguraren la gran fàbrica de Sants, amb molta intensa activitat de la qual es beneficià la classe treballadora de la barriada.

E

En l’actualitat, la Casa del mig és un edifici ubicat al centre del Parc de l’Espanya Industrial de Barcelona al barri de Sants, actualment totes les funcions que s’hi fan són d’ús municipal equipament municipal del Districte de Sants-Montjuïc,

concretament hi trobem els següents serveis:

  1. Punt Multimèdia: Equipament municipal on promou les noves tecnologies i s’imparteixen cursos d’informàtica bàsica així com tallers avançats de Multimèdia.
  2. Punt d’informació juvenil : Un centre d’informació acadèmic i generalista on tothom pot venir a informar-se.
  3. Serveis tècnics del Districte de Sants-Montjuïc: El servei responsable de donar i gestionar les llicències d’urbanisme del Districte de Sants-Montjuïc.

Aquest edifici és, junt amb l’arc monumental d’accés, l’únic que resta de la important fàbrica tèxtil que es deia “L’Espanya Industrial”.

Aquesta construcció que s’ha conservat, fou una part de les oficines d’aquell complex fabril que al passar a propietat municipal l’han adaptat com a centre de cultura i avui es troba dins una zona enjardinada i aquàtica d’ús públic, anomenat “Parc de l’Espanya Industrial”.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torres i Cases senyorials : Antiga Casa Aleu de Barcelona

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

L’Antiga Casa Aleu està en el carrer Molist, 22-24 amb carrer d’Antequera de Barcelona.

Va ser construïda en l’any 1870 per ús residencial. Podem dir que te serigrafies, concretament a una de les façanes que dona al carrer hi que podem llegir : AD 1870  ALEU.

És una gran casa amb un important jardí de diferents tipus d’arbres i vegetació.

Va ser la casa de Dolors Aleu, la primera metgessa que va exercir a Espanya.

Us passo informació de la Dra. Dolors Aleu :

https://scbcientifics.iec.cat/es/persona-ciencia/aleu-riera-dolors.html

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Ara fa cent anys en rere – El Pantà de Vallvidrera de Barcelona

Avui fem un cop d’ull al Pantà de Vallvidrera situat al Municipi de Barcelona, ara fa cent anys en rere, des de tots els angles :

 

Text i recull de fotografies i postals antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Mercat municipal Galvany de Barcelona

El Mercat Municipal Galvany  està situat al carrer de Santaló, 55, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, ocupant la totalitat de l’illa, és de planta rectangular delimitada pels carrers Madrazo, Santaló, Calaf i Amigó.

Us passo la seva historia :

  • Dues plaques que hi ha al portal d’accés enfrontat al carrer Santaló, la seva construcció es va iniciar l’any 1868 en uns terrenys cedits per Josep Castelló i Galvany,
  • Es va inaugurar oficialment, el 26 de febrer de l’any 1927.
  • L’obra va ser iniciada per Pere Falqués i finalitzada per Antoni de Falguera.

Es tracta d’un edifici aïllat, situat al centre del solar, que disposa de quatre façanes afrontades a les quatre vies, on es troben disposats els accessos.

L’edifici s’organitza en quatre cossos longitudinals de secció basilical articulats al voltant d’un gran espai octogonal sustentat per quatre grans arcs i coronat per un cimbori, tot formant una planta de creu grega, on els braços que afronten als carrers Madrazo i Calaf arriben fins al carrer, mentre que els afrontats als carrers Amigó i Santaló tenen un espai obert al seu davant.

La disposició dels braços permet alliberar a l’exterior les quatre cantonades, utilitzades com a zona de càrrega i descàrrega de mercaderies.

Tanca el recinte un potent mur de pedra irregular amb pilars de maó.

Les façanes s’articulen mitjançant un sòcol de pedra on reposen les parets de maó vist que a la part superior tenen grups de finestrals triforats rematats per arcs peraltats.

A la part superior dels arcs hi ha un vitrall de colors.

Els portals d’entrada estan emmarcats per columnes de pedra que s’aixequen des del sòcol, amb capitells ornats amb motius florals i coronades per un arc de mig punt motllurat que a la clau contempla l’escut de Barcelona.

A sobre hi ha un mosaic policrom amb motius vegetals, mentre que al timpà que remata la part central de la façana hi ha un altre mosaic, en aquest cas amb l’antic escut de la ciutat.

L’interior presenta grans espais lliures, sense compartimentacions, gràcies a la utilització de 28 pilars de ferro. Aquest material és també utilitzat en les encavallades, que permeten sostenir la coberta a dues vessants.

Al centre del mercat, com a element singular, trobem un fanal modernista amb un rellotge d’època a la part superior.

Bastit en obra vista segueix un llenguatge molt proper al noucentisme, encara que també presenta elements decoratius modernistes.

Mes informació a :

https://www.barcelona.cat/ca/coneixbcn/pics/atractius/el-mercat-de-galvany_92086009458.html

Us passo la relació de parades per tipus de mercaderia :

http://www.mercatgalvany.es/shops/categories

El Mercat Galvany és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Roviralta de Barcelona

Casa Roviralta  esta situada en l’Avinguda del  Tibidabo, 31, amb carrer de Teodor Roviralta, 8-10 i carrer de Roman Macaya, 1-5 al barri Sant Gervasi – la Bonanova de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver,
  • Originàriament era una masia que durant anys va ser ocupada pels frares dominics, motiu pel qual també es coneix com a “Frares Blancs”.
  • Al 1903 la casa va ser adquirida per Teodor Roviralta, i Joan Rubió i Bellvere va ser l’encarregat de portar a terme la reforma de la casa, que va durar fins al 1913.
  • L’any 1914 va guanyar el primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona.
  • Actualment és la seu d’un restaurant; tot i que els espais han perdut la seva funció original i avui funcionen como a menjadors, encara conserven els seus elements més destacats com la fusteria i les xemeneies.

L’edifici forma part del nucli inicial de cases que des de 1899 van anar construint-se en la nova urbanització de la ciutat-jardí del Tibidabo promoguda per Salvador Andreu i la Societat Anònima el Tibidabo.

La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, situat al número 31 de l’avinguda del Tibidabo, al barri Sant Gervasi – la Bonanova de Barcelona. Prèviament la casa era una masia on s’havia establert una comunitat de frares dominics, d’on li ve el seu nom popular del Frare Blanc.

El 1903 va ésser adquirida per l’indià Teodor Roviralta, que va encarregar a Rubió i Bellver convertir-la en una torre residencial.

Primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona.

La restauració va durar deu anys, fins al 1913. Hom va conservar l’estructura original de la masia però en va canviar totalment l’aspecte exterior: les finestres i portes, així com la façana, van rebre un aspecte molt del gust modernista, i se li va afegir una tribuna, una galeria, les golfes i una capella. El contrast entre el blanc de les parets i el maó i la ceràmica de les obertures li dóna un aire molt harmoniós i personal.

Actualment és la seu d’un restaurant, la qual cosa permet visitar-ne l’interior, on predomina la decoració en consonància amb els elements modernistes que també s’observen a l’exterior.

La Casa Roviralta és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Serra, edifici de la seu de la Diputació de Barcelona

L’edifici de Can Serra, seu principal de la Diputació de Barcelona des del 1987, és un palauet neogòtic obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch construït el 1903 a Barcelona,

a l’illa irregular que formen el carrer de Còrsega, la rambla de Catalunya i l’avinguda Diagonal.

Us passo detall de la seva historia :

  • La Diputació de Barcelona es constitueix el 30 de novembre de 1812 com a Diputació Provincial de Catalunya a la ciutat de Vic.
  • Més de 200 anys d’història envolten aquesta institució.

Us passo un enllaç amb una informació històrica molt complerta :

https://www.diba.cat/documents/94831/2900831/Can+Serra/bc85b373-b7ce-4f9a-ba8d-0b50cff50ba3

Per saber mes dades podeu consultar aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Diputaci%C3%B3_de_Barcelona

Però per bé que les diputacions provincials neixen a Espanya amb les Corts de Cadis (1812), la Diputació de Barcelona no s’institueix fins a la reorganització territorial de 1822, que va dividir Catalunya en quatre províncies.

Projectat inicialment com a residència benestant de la família d’un ric comerciant d’origen manresà, Pere Serra i Pons, mai no va tenir aquesta destinació, sinó que va tenir una trajectòria atzarosa i va córrer el risc de desaparèixer.

Els arquitectes Federico Correa i Alfons Milà, que van construir un edifici nou respectant les façanes de Rambla Catalunya i Còrsega de l’obra original de Puig i Cadafalch.

Pel que sembla, la resta de la casa ja era pràcticament irrecuperable a causa de la degradació soferta durant els anys d’abandonament. Amb façana a la Diagonal es disposava un cos baix amb terrassa, al que més endavant s’hi afegiren dues plantes. Aquesta part va ser enderrocada l’any 1981.

El nou edifici de Correa i Milà, inaugurat el 1987, és una edificació de tipus funcional per a oficines, que allotja les dependències de la Diputació de Barcelona.

El contrast entre dos estils tan diferents va ser motiu de polèmica al seu moment, si bé actualment forma part de les icones de la ciutat.

La Casa Serra  amb l’aval institucional de la Diputació de Barcelona, va ser declarada bé cultural d’interès nacional el 2001.

 

 

Recull de dades : Diputació de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Els Semàfors mes antics de Barcelona

Segons dades de l’Ajuntament, a Barcelona hi ha mes de 34.000 semàfors insta-lats a la ciutat.

Els més antics en servei es el situat, a la cruïlla dels carrers Comte d’Urgell amb Londres, es dels anys quaranta, i  un altre d’igual és a Comte d’Urgell amb Paris, també es diu que es van instal·lar en 1959… Hi ha una farola de munt seu.

De fet, Barcelona va estrenar el seu primer semàfor l’any 1929 coincidint amb l’Exposició Universal.

El semàfor es va instal·lar a la confluència dels carrers Balmes i Provença. Durant els primers mesos va requerir a un guàrdia urbà perquè ho vigilés i manipules la freqüència de pas.

Per a mes dades sobre els semàfors i la seva historia, podeu consultar a :

https://www.ingenium-tec.com/2018/12/28/todo-sobre-los-semaforos/

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Bar del Pi de Barcelona

El Bar del Pi esta ubicat en la Plaça de Sant Josep Oriol, 1, de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Anteriorment havia estat una Casa de Postes.
  • El bar es va fundar el 1927 per la família Martí Pujol.
  • El 23 de juliol del 1936 s’hi va fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Establiment situat a un dels locals centrals de planta baixa que afronta a la plaça Sant Josep Oriol en un edifici de finals del segle XVIII i amb façana també a la plaça del Pi. Té una sola obertura i entrada situada a l’eix vertical dels balcons en una façana aixamfranada.

L’entrada al local, d’estil modernista, presenta una estructura de fusta aplacada a la façana i que se situa, al nivell de la llinda en forma de calaix, un calaix que conté el cartell de l’establiment amb un vidre esgrafiat. Emmarcant l’obertura, els plafons de fusta tallada, a banda i banda, contenen una pintura que representa un pi.

Pel que fa a l’interior, es conserva un ampoller d’estil modernista de fusta fosca decorada amb miralls situat darrere la barra. Aquesta és de marbre i fusta amb el reposa peus de tub de metall. El bar, de petites dimensions, també té un altell amb estructura de fusta al qual s’hi accedeix per una escala amb barana de barrots tornejats. El paviment està format per mosaic bicolor escacat.

El Bar del Pi és un edifici de Barcelona que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades  : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu del Roser o de Pompeià de Barcelona

L’Església de la Mare de Déu del Roser esta ubicat en l’avinguda de Diagonal, 450 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El 25 de març de 1908 es posà la primera pedra de l’església de la Mare de Déu del Roser de Pompeià a l’avinguda Diagonal de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Enric Sagnier.
  • En 1910,es dona per finalitzada la seva construcció.
  • Bona part de l’Església, van ser molt malmesa durant la Guerra Civil, especialment l’interior del temple.
  • Salvat l’edifici durant la guerra, fou convertit en hospital de sang gestionat per la Creu Roja.
  • Finalitzada la guerra es va portar a terme la restauració dirigida per Pere Benavent.
  • La Cripta fou reformada al 1964.

L’església de la Mare de Déu del Roser, consta de tres naus separades per esveltes columnes de capitell vegetal i coberta amb embigat de fusta policromada i daurada sobre arcades ogivals. La nau central presenta un seguit d’obertures que a manera d’ulls de bou li donen llum; pel contrari, a les naus laterals, únicament la que dóna al celobert del conjunt té finestres, mentre que la del altre costat no en té cap, al tractar-se la mitgera amb la finca veïna.

La capçalera és de planta hexagonal. La banda superior del tester es configura com un cos de finestres apuntades amb traceria i es cobreix amb una volta nervada. Als peus del temple es localitza el cor que presenta dos nivells. El inferior es configura a manera de pòrtic, ja que és precisament on s’hi troba l’entra al temple i, es cobreix amb un forjat amb bigues de fusta policromada i daurada que configura la base del pis superior on es localitza l’òrgan.

Els murs es troben revestits amb un arrebossat que imita filades de carreus i que és espacialment ornamental a la banda superior de la rosca dels arcs.

La façana, també d’estil goticista, destaca per la seva verticalitat a la que contribueix la portalada d’accés al temple.

Aquest accés principal està coronat amb un gablet que té un relleu al timpà, obra de Josep Llimona. Es del mateix autor la imatge de Sant Francesc d’Assis que es troba a la part superior. El cos central de la portalada queda emmarcat per dues estructures torrejades, que, a l’interior, es corresponen amb les naus laterals.

D’aquests elements, la que fa mitgera amb la finca veïna només arriba a mitja alçada, a diferència de l’altra que es desenvolupa més en alçada donant lloc al campanar de l’església.

Pompeià es convertí en el lloc de culte més freqüentat pels literats i polítics de la Barcelona noucentista i, també, per la burgesia barcelonina, en general.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Casa Cotchet – Xancó de Barcelona

L’Antiga Casa Cotchet – Xancó, està ubicada en la Rambla, 78-80 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Establiment fundat el 1820 per part d’Antoni Cotchet.
  • Posteriorment del seu nebot Josep Xancó associat durant amb temps Joan Bel.
  • La decoració interior data aproximadament del 1912.

Establiment que ocupa la planta baixa amb porta d’accés i aparadors afrontats a la Rambla. Pel que fa a l’exterior, damunt d’un sòcol de pedra, es desenvolupa una estructura de fusta formada per uns estrets muntants que configuren els espais dels tres aparadors que es localitzen a cada costat de la porta d’accés.

A cada aparador es disposen diversos rètols anunciant productes com “gèneres de punt”, “banyadors” o “camiseria a mida”; en un dels rètols més grans veiem la data de fundació de la botiga, 1820 i, a sobre la porta, el rètol indica “Preu fix”. Corona aquesta estructura un gran rètol que funciona com una llinda de tot el conjunt amb el nom de l’establiment.

Respecte a l’interior, es conserva el mobiliari original de la botiga d’estètica modernista. Destaca els prestatges de fusta que ocupen gairebé tot l’espai perimetral i consten, a més de la decoració dels rematats superiors, d’unes persianes per protegir els productes emmagatzemats, el moble de la caixa enregistradora, alguns taulell,  algunes cadires i els punts de llum de llautó.

Fotografia Generalitat de Catalunya

L’Antiga Casa Cotchet-Xancó és una obra amb mobiliari modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé