Viaducte de Vallcarca de Barcelona

El Viaducte de Vallcarca està situat entre l’Avinguda de la República Argentina, la plaça  Mons  i el carrer de  Gomis, 2 de Barcelona.

barri de Vallcarca a principis del segle XX

El Viaducte de Vallcarca és un Pont amb tauler de llosa que salva el desnivell de l’antiga riera de Vallcarca, actualment avinguda de l’Hospital Militar, per així va agafar el nom de Vallcarca; l’Avinguda passa  entre els turons del Coll i del Putxet.

No hi ha el Viaducta

El 25 d’agost del 1908, es va fer l’acte inaugural de les obres amb la col·locació de la primera pedra en el que l’alcalde de Barcelona, Albert Bastardes, va pronunciar un discurs on presentava el projecte del viaducte i destacava la dificultat de la seva realització.

És la principal via d’accés, des del 1923, al barri del Coll per la plaça de Mons i l’avinguda Argentina, tant per trànsit rodat com per a vianants.

El Viaducte de Vallcarca segons el projecte de Miquel Pascual havia de fer-se de ferro, però el 1917, moment en el qual les obres encara estaven en una fase inicial, es va canviar el ferro pel formigó armat, tècnica que estava començant a utilitzar-se feia poc a Catalunya.

Per a l’època era una obra d’enginyeria bastant avançada ja que l’estructura es va fer de formigó armat amb ferro, tècnica que permetia poder cimentar una obra de complexitat assentada a les lleres d’una riera.

Els elements de suport estan recoberts de pedra i maó vist formant uns balcons semicirculars a la part superior, a manera de mirador.

A l’espai entre els murs mitgers hi ha decoracions en relleu que representen l’escut de Catalunya i de Sant Jordi flanquejat per uns lleons alats;

per sobre la barana decorada amb cassetons geomètrics hi ha també uns pinacles.

El Viaducte de Vallcarca està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Postals Antigues

 

Anuncis

Antiga masia de can Lledó de Mollet del Vallès

La masia de can Lledó està situada en el carrer de Comte d’Urgell, 26, de Mollet del Vallès.

Es una masia molt antiga de Mollet, era de gran extensió les terres de la seva propietat, eren pràcticament conreades en la major part.

Els primers propietaris varen ser la família Lledó, d’aquí ve el nombre de la masia. Anys mes tard, va ser la família Monger que la restaura i va portar a terme la divisió en habitacions i altres dependencies.

A partir del any 1920 la masia passa a dir-se popularment “ El Quartelillo” perquè fou La Caserna dels Mossos d’Esquadra.

Es una casa de planta quadrada, de dos pisos, destaca la fatxada amb arc de mitja punta. Te la característica particular que es la única masia de Mollet que disposa d’un pati central amb un pou.

Hi ha constància que es van realitzar canvis estructurals en la masia en els anys: 1920, 1930,1992 y 2007.

Llegim en una pagina Web de l’Ajuntament de Mollet del Vallès :

“El safareig de Can Lledó, en que al principi fora privat, va passar a ser un  safareig públic en la zona de camps de Mollet a principis del segle XX. Fou reformat als primers mesos de l’any 1910 per en Miquel Rosés i els seus paletes, i d’immediat assolí gran acceptació entre les dones del poble, que entre cops de picador i ensabonada a la roba s’explicaven tot el que havia passat, el que passava i l’esdevenir en veu prou alta per tal de que tothom en quedés assabentat. Va ser enderrocat a la dècada de 1960. 

SOLÉ TURA, J. (1981) Mollet, la història que segueix. Gràfiques Aster. 219 p. Mollet del Vallès.”

Una vegada rehabilitada la masia de Can Lledó, va obrir el gener del 2007 com a centre de serveis per a la ciutadania de Mollet i del Baix Vallès. Acull serveis d’àmbit comarcal de sectors ben diversos, i dels quals us passo informació :

https://www.molletvalles.cat/index.php/continguts/la-ciutat/equipaments/cvics-culturals-i-de-serveis/show/1276

Va donar a mitjans del segle passat el nom a un nou Barri, que és diria “de la Plana Lledó”, situat on havans foren els camps, horts i granges que antigament gestionava la masia de Can Lledó.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Mercat del Ninot de Barcelona

El mercat del Ninot és un mercat municipal a l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona, delimitada pels carrers Mallorca, Casanova i Villarroel.

Fou dissenyat per Antoni de Falguera i Joaquim Vilaseca i inaugurat l’any 1894.

Es tracta d’un edifici aïllat en un solar de planta rectangular, el conjunt està tancat per una paret de maó vist fins a uns tres metres d’alçada.

A sobre hi ha persianes que permeten la ventilació i un últim tram sota un potent ràfec tancat per vidre, que permet la il·luminació del mercat.

Us passo la història del Mercat del Ninot :

  • Als anys 80 del segle XIX, en la taverna de Joan Clapés situada al carrer València núm. 9 (ara 107), es posà com a mostra un ninot. Aquest fet va donar nom a la taverna i al barri.
  • En aquell moment alguns pagesos de les Corts anaven a vendre els seus productes al voltant de la taverna, per evitar pagar els impostos d’entrada de productes a Barcelona.
  • L’any 1889 l’Ajuntament de les Corts instal·la un mercat descobert a l’indret actual.
  • L’any 1912 l’Ajuntament compra els terrenys per ampliar i construir definitivament el mercat.
  • L’any 1933 es fa la inauguració del mercat actual, obra dels arquitecte Antoni de Falguera i Joaquim Vilaseca.
  • En la porta principal hi ha una còpia del ”Ninot “, ja que l’original es troba al Museu Marítim de Barcelona.

Durant uns anys, des de l’octubre del 2009 fins l’any 2012, amb motiu d’unes reformes integrals, les parades es van traslladar a un envelat al carrer Casanova, entre Còrsega i Provença, davant la facultat de medicina de l’Hospital Clínic.

Des de la reinauguració del Mercat del Ninot,  el barri compta amb un mercat dels mes moderns de Barcelona

. 

El mercat del Ninot és  una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i fotografies : Ramon Solé

La masia de can Gili que va donar nom a tot un barri de Granollers

La masia de can Gili esta situada en el  Camí Vell de Lliçà d’Amunt, 1, prop de  la carretera de Lliçà d’Amunt a Granollers i Canovelles.

Va ser una masia totalment agrícola, gracies a l’abundant aigua que disposava,  fins a mitjans del segle XX, que va entrar en un estat d’abandó i ruïna.

La masia va donar nom al que seria tot un gran barri a les a fores de Granollers, “El  barri  de  Can  Gili”

.

Va  ser  projectat  per  primera  vegada per l’empresa : Financiaciones Insobe l’any 1965.

L’objectiu era construir un conjunt residencial a la carretera de Caldes.

Inicialment es van construir cinc blocs de 416 habitatges en total, que es van identificar amb noms de diverses verges: Montserrat, amb 44 habitatges; Bonanova I, II i III, amb 126 habitatges; Mercè I i II, amb 80 habitatges; Núria I, II i III, amb 126 habitatges; i Assumpció, amb 40 habitatges. Posteriorment, es construeixen tres blocs més: el bloc Can Gili, el Victòria, al costat de l’escola, i el del costat de la carretera de Caldes.

Us passo l’enllaç per a mes informació sobre aquesta barri de Can Gili :

http://www.granollers.cat/sites/default/files/usuaris/usuari1/canjonch/memoria_historica_can_gili.pdf

Gràcies a la pressió veïnal, es va salvar la masia de can Gili de ser enderrocada.

Podem destacar un període de rehabilitació de la masia i que va passar a ser Centre Cívic :

  • 13 d’octubre  de  1988, se  signa  el  conveni  per  rehabilitar  la  masia de Can Gili.
  • 5 de  maig  de  1991, s’inaugura  parcialment  el  centre  cívic  Can Gili, després d’una primera fase d’obres.
  • 3 de maig de 1992. S’inaugura definitivament el centre cívic.

La verneda de Can Gili ocupa els marges del tram final del torrent de Can Gaili, entre els barris granollerins de Terra Alta i Can Gili, Antigament, l’espai formava part de les terres de la masia de Can Gili.

Els grans arbres de la Verneda, àlbers, oms, plàtans i pollancres, que són l’element més destacable, van ser plantats pels propietaris de la masia de can Gili.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Els escrits del Refugi antiaeri de la Plaça del Diamant de Gràcia a Barcelona

Avui he llegit els escrits que hi ha en el vidres de les dues entrades al Refugi Antiaeri de la Plaça del Diamant a Gràcia de Barcelona.

Si aneu, cal que us situeu durant els anys de la guerra a civil, 1936 -39, i saber ser un dels protagonistes anònims del barri que varen patir els bombardejos…,

tot llegint els seus escrits:

Si voleu saber mes d’aquest refugi podeu consultar a :

http://refugisantiaerisdebarcelona.blogspot.com/2012/09/el-refugi-antiaeri-de-la-placa-del.html

I també :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Refugis_antiaeris_de_la_Guerra_Civil_espanyola_a_Barcelona

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un nou Parc, un Hort i el garatge dels vehicles del servei de neteja del Barri, situats en el Torrent del Maduixer de Barcelona

L’Hort Urbà

Avui us presento tres espais paral·lels , un d’elles es un Hort urbà, gestionat per gent del barri especialment de jubilats;

Parc – Jardí

l’altra, es un  Parc – Jardí, que a sota en al subsòl,

Foto de La Vanguardia

hi ha el Garatge dels vehicles del servei de neteja del Barri.

Els tres espais estant en l’antic Torrent del Maduixer, que ve de la Serra de Collserola. Situats, entre els carrers Josep Garí, carrer de Collserola, carrer de Carles de Pirozzini i carrer de Comte de Sert, al Districte de Sarrià-Gervasi.

L’Hort Urbà, no es de gaires dimensions, per ho esta molt ven parcel·lat, ordenat i cultivat.

Disposa com tots els Horts Urbans, d’uns armaris on cada usuari guarda les seves coses i utensilis, una taula llarga i bancs de fusta per fer un àpat o fer una xerrada entre els usuaris…

Els contenidors de la brossa, deixalles i per la vegetació.

I punts d’aigua pel rec.

El jardí urbà de 4.128,04 m²

projectat sobre la coberta del nou parc dels serveis municipals de neteja “Torrent Maduixer”,

edifici soterrat que centralitza els serveis de neteja viària del barri de Sant Gervasi – La Bonanova.

La singularitat d’aquest centre de neteja, es caracteritza en el fet que es tracta d’un edifici soterrat de 2.406,56 m² i energèticament eficient, ja que disposa d’una bomba geotèrmica, un giny que permet un alt rendiment energètic amb un baix consum elèctric.

El conjunt es va inaugurar durant l’any 2013

Podeu consultar mes dades a :

http://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-torrent-maduixer

 

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Fotogracia del Garatge dels vehicles del servei de neteja : La Vanguardia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella o Ermita de la Mare de Déu de la Salut, va donar nom a un Barri a Barcelona

Capella o Ermita de la Mare de Déu de la Salut, esta situada en el carrer Mare de Déu de la Salut, 42-44,  cantonada amb el carrer Escorial, 181-183 de Barcelona.

En 1864, Antoni Maria Morera, després de superar una malaltia greu, va fer construir la capella de la Mare de Déu de la Salut a prop d’una font a la qual se li atribuïen propietats curatives. Penseu que aquest barri, en aquelles èpoques tot eren camps i masies.

És una capella d’estil neogòtic de volta de canó.

Pel que fa a l’exterior, el parament llis només es veu interromput a la façana principal per una porta amb arc ogival i un òcul a la part superior, així com un petit frontó triangular on s’alça una creu de ferro forjat.

Aquesta senzilla capella, dóna nom al barri que va néixer al seu voltant a mida que les famílies més pudents de Barcelona, l’escollien per construir-hi les seves torres o cases senyorials.

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://www.travesseradedalt.barcelona/es/llocs-emblematics/santuari-mare-deu-salut/

Es celebra missa el 8 de setembre.

 

 

Recull de informació, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El petit nucli d’antigues cases del Barri de Font de la Guatlla de Barcelona

La franja compresa entre la muntanya de Montjuïc, la plaça d’Espanya, el carrer de la Mineria i la Gran Via és coneguda a la vegada com a barri de la Font de la Guatlla, del Districte de Sants-Montjuïc.

Voldria que si aneu pel barri, situeu sé en monument a “la Font de la Guatlla”, i darrera mateix,  pugeu unes escales que on arribareu a un antic reducte de cases antigues que a pesar que es vulguin enderrocar, es resisteixen en aquest lloc, son habitades per gent humil, per ho, ven orgulloses de fer la seva vida en aquest lloc del barri.

Es com si estiguéssim en la part vella d’un poble qualsevol de Catalunya, i no és així, estem a Barcelona. Es realment una pinya d’habitatges de cases baixes, un lloc tranquil i silenciós, amb uns pocs carreres o carrerons estrets.

I els mes destacat, els propis veïns s‘ocupen de tenir-ho tot vent net.

Quins carrers son ?, Carrer del Crisantem, Carrer de la Guatlla, Carrer de la Begònia, Carrer del Gessamí.

Cal preservar llocs així, com a espai d’interès per la ciutat de Barcelona.

Us passo un enllaç d’un bloc que explica molt be, aquest barri de la Font de la Guatlla :

http://lameva.barcelona.cat/sants-montjuic/ca/historia-del-barri-de-la-font-de-la-guatlla

 

Text i Fotografies :  Ramon Solé

L’hort de les cases o de Vallcarca de Barcelona

L’hort de les cases o de Vallcarca, es un hort senzill de 500 metres quadrats ubicats a Barcelona, concretament a l’avinguda de Vallcarca 120-124, aquest lloc va ser cedit per l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Gràcia i gestionat per Centre Obert Heura i  Llar de Pau, i porta en funcionament des del febrer del 2013.

L’objectiu d’aquest hort, és doble :

  • El terapèutic, per ajudar a gent sense recursos i amb l’addicció a les drogues o l’alcohol, on puguin disposar d’un lloc per fer una feina digne i saludable amb una obligació diària.
  • I de l’altra banda, el d’una formació per a persones en risc d’exclusió social en l’àmbit per poder aprendre en l’horticultura ecològica.

En una Web de Vallcarca, llegim :

“… L’hort de les cases i del Vallcarca, a la gent qui hi participa, els dóna l’oportunitat d’aprendre a feinejar la terra i tots la valoren com una activitat positiva dins les seves vides. L’hort de les cases, retrata la situació social i personal d’aquestes persones en el seu trànsit cap a una segona oportunitat. En el seu camí s’hauran d’enfrontar a reptes que no s’imaginen i que desafiaran l’enteresa del seu esperit.” …

Es totalment cert, si aneu per aquesta zona del barri propera a l’Hort, no trobareu les cases i/o xalets del segle passat, trobareu el que queda del segle XX, cases antigues que ven poc s’aguanten en peu moltes d’elles, algunes okupades per joves, que en pocs medis volent refer-les i contribuir de la seva manera en millorar el barri de Vallcarca.

La majoria d’Horts urbans van destinats a gent gran, majoritàriament, majors de 60/65 anys per tindre un espai per passar l’estona, mantenir un repta de “feina”, obtindré verdures sanes produïdes per ells mateixos.

Per conèixer mes dades d’aquest Hort de Vallcarca, podeu consultar a :

https://elpiscolabis.com/2015/06/28/los-mejores-tomates-de-vallcarca-en-lhort-de-les-cases/

En aquest Hort de les cases o Vallcarca, es una lluita social per gent que ho necessita. Esperem que no sols duri en el temps, sino que millori i fins hi tot s’ampliï !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Clota, un petit poble dins del Barri d’Horta a Barcelona

Heu estat alguna vegada recorren els carrers estrets de La Clota ?

És un lloc on el temps s’ha parat…! Perquè ?

i alguns de vosaltres, podeu preguntar-vos : on està ?

Està situat en una depressió entre el Carmel i el passeig de la Vall d’Hebron, al sud-oest d’Horta, en aquest districte, al costat del carrer Lisboa.

És va anar estenent per la plana de can Tarrida, un antic mas del segle XIII avui desaparegut, tot fen se petis i estrets carrers .

Amb carrers que semblen que estem a les afores d’un poble.

camí front a Torre Jussana

La Clota és un dels nuclis de població més antics del districte i una barriada popular de moltes torretes la major part construïdes pel mateix propietari amb moltes d’elles amb hort.

Els horts ja venien mes d’un segle abans de crear-se  La Clota, era confluïen, del camí de la riera d’Horta, el torrent de Sant Genís, el de les catorze Plomes, el de la Genissa i del torrent del Marcel·lí.

Els terrenys disposaven de pous i sèquies, que van ser a l’origen de la fama d’Horta com a reserva d’aigua de Barcelona i que van afavorir la implantació de moltes bugaderies, com el carrer d’Aiguafreda.

Entre industria i petits comerços,  hi ha unes 8, anys en rere, també havia tingut una bòbila.

Cal destacar un bar molt de barriada.

Per arribar a algunes casses cal fer-ho a peu, per uns carrer que no poden passar cotxes, com el carrer de Bragança.

Carrer que ens transporten a un poble, alguns restringits el pas de vehicles,

altres cases petites amb okupes

o masies amb terreny, com us deia, amb horts cultivats amb cura.

Es curiós trobar un pont  d’un torrent inexistent i amb cases adreta i esquerra del pont.

També, cal destacar  que esta de limitat per dos entitats importants, La Residencia Salesiana Martí Codolar i Torre Jussana,

i trobarem cases de principis del segle XX.

Els carrers principals de la Barriada son : carrer d’Alarcón, carrer de la Puríssima, Passatge Feliu, Passatge Sant Jaume i carrer Bragança.

Es passo un reportatge de l’any 2013, del Periódico, sobre gent que viu a La Clota :

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/los-ultimos-clota-2734538

i un d’el Mundo :

http://www.elmundo.es/elmundo/2007/05/17/suvivienda/1179396513.html

Tots esperem que aquest petit barri dins d’Horta, perduri per sempre…

Sent una mostra de com un barri afronta d’aquesta manera, la modernitat i la densitat urbanística de Barcelona…

sI sent un lloc tranquil, semi-rural i com si fora un petit poble…com un oasis de la gran ciutat Catalana.

Si no el coneixeu, cal visitar-ho !

Text i Fotografies : Ramon Solé