Masia de can Montllor de Terrassa

La masia de can Montllor , esta situada molt a prop de la Ctra. C-1415a de Terrassa a Castellar, km 18,8, a 150 m. prop del paratge i barri de la Grípia de Terrassa .

Aquesta antiga i reformada masia, ja existia en el segle XII i era conegut com el Mas Isarn.

Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dos vessants.

La façana principal, de composició simètrica i clàssica, és perpendicular al carener i està orientada a migdia.

Planta baixa amb portal d’accés cobert per un atri d’entrada, que a la vegada fa de suport del balcó del primer pis mitjançant columnes de maó.

Al primer pis s’obren balcons d’idèntiques proporcions. A les golfes s’obren tres finestres centrades i dues laterals segons el ritme vertical de forats.

Tota la façana està delimitada per línies d’imposta i lesenes verticals que mostren els tres cossos estructurals de l’edifici.

Tractament de la façana amb relleus de maó vist a totes les obertures, motllures de ciment amb línies d’imposta i lesenes, i la resta estucat de color clar. Hi ha altres dependències afegides al costat.

Actualment esta en un estat d’abandó al haber-se tancat com a Restaurant fa uns quant anys.

Us passo l’enllaç del Blog de Joaquim Verdaguer de Terrassa on podeu consultar i veureu mes dades de molt d’interès sobre aquest Mas de can Montllor :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/10/masia-de-can-montllor.html

Can Montllor és una masia que esta protegida com a bé cultural d’interès local de Terrassa.

 

Recull de dades : Viquipèdia i del blog de Joaquim Verdaguer de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torres i Cases senyorials : Can Torras d’Alella

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

Can Torras esta situada en el carrer de Ferrer i Guàrdia, 9-11 d’Alella. És un conjunt situat al límit del terme municipal amb el Masnou, als voltants del barri de Can Sors, al sud del torrent de Rials.

Us passo dades de la seva historia :

  • A la llarg de la seva historia se l’ha conegut tant com Torres o Torra o Torras.
  • Aquesta finca, ja com a propietat de la família Torres està documentada a Alella des del segle XV.
  • Va ser adquirida per Joaquim Rovira l’any 1863.
  • Després va passar a la família Clavell.
  • Posteriorment a la Fundació Sant Francesc d’Assis, que la va transformar en una residència d’ancians.
  • Actualment es un Centro Sociosanitari.

Es tracta d’un complex destinat a assistència sanitària constituït per una sèrie de construccions de nova planta que giren entorn de l’edificació principal, un edifici d’estil neoclàssic, de planta rectangular i una alçada de planta baixa i dues plantes pis. Destaca pel seu cos central -de planta quadrada i major alçada- amb una coberta a quatre aigües sobre la qual s’aixeca, al punt central, una torre amb mirador ben visible des de l’entorn de la riera.

La torre té petites finestres d’arc de mig punt i es remata amb una barana calada i un parallamps suportat per elements metàl•lics de formes arquejades. A banda i banda del volum central trobem cossos de planta baixa, pis i terrat. La façana principal, orientada a migdia, és simètrica i està ordenada verticalment en cinc eixos de composició. En destaca el porxo central amb terrassa que sobresurt i protegeix la porta d’accés, d’arc rebaixat.

La planta pis està formada per balconeres -les laterals són d’arc de mig punt- amb barana calada. Sobre les finestres de les golfes, una cornisa decorada amb modillons remata les façanes i dóna unitat al conjunt. La façana posterior és similar a la principal, amb el mateix cos amb porxo amb terrassa, però amb una agrupació de tres balconeres d’arc de mig punt a la planta pis.

Les façanes laterals estan formades per grans finestrals d’arc de mig punt a la planta pis, tot i que el costat de llevant ha estat mossegat per un cos de vidre i perfilaria metàl•lica amb una passera coberta que comunica amb l’edifici annex del costat, en tots els casos utilitzant els mateixos materials actuals. Totes les façanes, tret d’aquest element en qüestió, estan decorades amb un estuc que forma franges horitzontals i amb petites cornises que separen les diferents plantes. De l’exterior, els jardins han quedat reduïts a la mínima expressió, ofegats pels diferents volums que conformen el complex. Destaca el pati del davant i alguns trams de tanques i murs. El gust neoclàssic, característic de finals del segle XIX, es reforça amb l’ús de balustrades, hídries, arcades i, especialment, amb la decoració escultòrica del jardí.

Us passo mes informació sobre aquesta Torre de can Torras :

http://lescasesdalella.cat/casa/4226/can-torras/historia

Can Torras és una obra eclèctica d’Alella protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament d’Alella i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mirar per damunt nostre : Relleus, Imatges, Sants, Santes i altres del Barri antic de Barcelona

El no mirar damunt nostre, moltes vegades ens perdem veure elements decoratius, finestres gòtiques, imatge de Sants i de Santes i molt  mes …

Avui us presento la visió que he fet contemplant carrers estrets, carrers senzills, d’una part del barri antic de Barcelona :

Iniciem un petit recorregut en la Plaça de Jaume Sabartés en tota la fatxada  de l’edifici del nº:13,

podem veure i gaudir de dibuixos.

Deixem la plaça, per anar pel carrer Cremat Gran,

on ens fitxem en un desguàs a la paret de la dreta a tocar d’un balcó,

hi ha una curiosa cara.

Ara, ens dirigim al carrer Assaonadors,

allí tenim varis objectius, a la dreta dos balcons i una petita finestra, sembla que son uns afegits o aprofitats quan es va remodelar l’edifici…

Enfront on fa cantonada una imatge que ens sorprèn.

A partir d’aquí, si seguiu tranquil·lament per carrers estrets i foscos del barri antic, es un no parar, podem veure :

escuts,

Gravats amb relleu,

sants o santes…

capelletes on falta la figura, com el cas del Museu Frederic Mares.

En la Baixada del Canonja, unes lletres amb relleu picades a la pedra,  que se’ns fa difícil de descriure…

Per últim, podem veure dos cartells típics a primers del segle XX,

on orientaven als carruatges, per lloc de sortida del barri.

Val molt la pena:  Mirar per damunt nostre !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia cal Bruixa, en els terrenys de can Batlló de Barcelona

La masia Cal Bruixa, és situada en un solar interior, al carrer Parcerisa número 8, de La Bordeta (Sants) Barcelona.

masia al fons

Us passo la historia de la masia de Cal Bruixa :

  • Abans era coneguda com Cal Paretó.
  • Va ser construïda el 1880 per Josep Elias i Anglí. La va habitar la seva família i després la del seu fill, Josep Elias i Andreu. I posteriorment Salvador Rovira i Arbós.
  • Aquesta masia i el seu entorn permet explicar el model agrícola català i entendre com funcionava una masia.
  • També es pot explicar el salt de l’agricultura de secà a l’agricultura de regadiu gràcies a un element com el Canal de la Infanta, que des del 1819 va convertir la vall del Llobregat en un dels territoris agrícoles més productius de Catalunya.

És un edifici de planta quadrangular amb un cobert adossat a la façana de gregal. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes principal i posterior. Damunt de la porta hi ha un finestral amb sortida a un petit balcó d’obra. A l’interior es conserven els sostres amb volta a la planta baixa i el paviment de tova.

En l’actualitat es troba en mal estat de conservació i no es destina a cap ús. La casa està afectada pel pla de remodelació de Can Batlló. Iniciats els enderrocs de l’espai de Can Batlló, els veïns intenten salvar la darrera masia existent en l’actualitat en el sector de La Bordeta del barri de Sants.

Si voleu saber mes d’aquesta antiga masia, podeu consultar a :

https://www.canbatllo.org/patrimoni/el-rebost-de-barcelona-passat-agricola-de-la-ciutat/

I també a :

http://memoriadesants.blogspot.com/2015/10/una-oportunitat-can-bruixa.html

 

Recull de dades : Web de Can Batlló i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Les cases velles de les rodalies de l’Església de Sant Feliu de Codines

Els carrers de les rodalies de l’Església de Sant Feliu de Codines, guarden cases molt antigues i de gran vellesa.

El Barri de La Sagrera està integrat, urbanament, per la Sagrera Alta i la Sagrera Baixa,

el carreró de la Sagrera i la plaça de la Sagrera,

bàsicament, esta compres entre el carrer de La Sagrera, La Plaça de l’Església, carrer de Llevant, Plaça de La Sagrera.

Disposa de cases amb portals adovellats i finestrals,

exemplars de l’arquitectura popular dels segles XV, XVI i XVII.

Destaca, el cas de can Sant Pere, amb una finestra treballada que es magnifica,

i a sobre la porta un petit escut rodo;

en altres cases també hi ha un escut rodo.

No es l’única, hi ha altres cases d’admirar els detalls, sobre tot, en la seva façana principal  i /o finestres,

com Can Sunyer i Cal Coronel a la Sagrera Baixa, Cal Sant Pere a la Sagrera Alta i Can Petit a la pl. de la Sagrera.

Hi ha de cases senzilles, que en algunes no si habita i es trobant en un estat de casi abandó.

Aquestes cases, contrastant amb les cases noves que s’han construït per les rodalies del Barri de La Sagrera.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Visita al barri antic de Tossa de Mar

Avui fem un petit tom per la part antiga de Tossa de Mar.

Son carrers molt estrets, alguns empinats i que en molts d’ells no pot circular cap vehicle.

Per tant us aconsello que si aneu, ho feu a peu, sense presa

en general son carrers que estan al voltant de l’església de Tossa de Mar.

Carrers tots ells que son tranquils, amb molta ombra i reina un bon silenci…

Podeu admirar, carrers nets, amb portals antics de fusta,

finestres engalanades amb plantes i flors,

façanes blanques…

Val la pena perdràs per els seus carrers i carrerons, i com dèiem ahir : Mirar per damunt nostre els Cartells i Imatges de Sants i de Santes que hi ha a Tossa de Mar.

( podeu mirar l’article d’ahir)

On la gent viu a Tossa de Mar tot l’any gaudeix, d’una població molt bonica,

També podeu  fer una visita a la Vila Vella dins de muralla.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Capella de Sant Simplici de Santa Eulàlia de Ronçana

La Capella de Sant Simplici, esta situada al costat del camí de la Serra Granada, s/n, barri de la Serra de Santa Eulàlia de Ronçana.

Us passo la seva història :

  • La primera referencia documental d’aquesta capella d’origen romànic és de 1232, quan Guillem de Centelles va fer diversos llegats a l’església de Santa Eulàlia i va deixar el mas de Sant Simplici al seu fill Bernat.
  • L’any 1389, el rector Nicolau Oromir va llegar 12 diners a les capelles de Sant Joan i de Sant Simplici, ambdues a la parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana.
  • Durant aquest mateix segle deuria haver estat reedificada com ho indica la data del 1568 de la portada, conservant la seva estructura romànica.
  • És possible que part de la decoració interior, que quasi no es conserva, sigui del segle XVIII, com ho indica la data del presbiteri de l’any 1727.
  • Va ser reedificada el segle XVI i XVIII, amb la construcció, l’any 1730, d’un altar lateral dedicat a Sant Jaume Apòstol.
  • L’ermità que vivia a la casa del costat l’any 1776, també feia de mestre, de manera que des de finals del segle XVIII i fins a inicis del XX, el petit habitatge situat al costat de la capella es feia servir com a escola.
  • Al primer terç del segle XX, l’aplec que es celebrava a aquesta capella el mes de juliol era força concorregut.
  • La Guerra Civil (1936-1939) va interrompre aquella celebració i va malmetre l’ermita.
  • Les obres de restauració del lloc van començar l’any 1991 i l’aplec es va tornar a celebrar a partir de 1997.
  • L’estrena de l’edifici annex a la capella com a nou cau de l’Esplai va coincidir amb la celebració dels 25 anys de l’Esplai.
  • Les obres d’adequació de l’edifici van començar a mitjans de l’any 2002, amb la rehabilitació de l’exterior i el canvi de la teulada.
  • El març de 2015 es va reformar interiorment (noves tobes de fang fetes a mà pel terra) com exteriorment, reforma de les parets de pedra i col•locació d’una campana a l’espadanya, batejada amb el nom de Timba.

Capella de nau única i absis semicircular cobert amb volta de mitja taronja amb dos trams: un de volta rebaixada i un altre d’enteixinat senzill a doble vessant, que es troba actualment en estat ruïnós.

A la banda esquerra de la capçalera hi ha un nínxol amb decoracions florals i la data de 1730, probablement dedicat a Sant Jaume apòstol.

La façana té un campanar d’espadanya d’un sol arc,

un petit ull de bou, i la porta quadrada amb bossellets i permòdols a l’arquitrau.

Al damunt té una petxina de baix relleu com a frontó i la inscripció de 1568.

Com us he dit, està adossada a una petita masia on vivia l’ermità i servia d’escola per a pocs alumnes.

Entre els dos edificis podem veure un senzill rellotge de sol.

Esta al costat d’una zona amb jocs infantils i amb taules i taules de fusta per poder fer un àpat.

Capella de Sant Simplici és un edifici religiós del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana  inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia can Masdéu de Barcelona

La Masia can  Masdéu, està situada a la carretera Alta de Roquetes al costat de l’antic camí de Sant Iscle propietat del l’Hospital de Sant Pau.

Us passo dades de la seva historia :

  • Can Masdéu és una masia documentada des de l’edat mitjana construïda sobre una antiga domus romana, algunes de quines restes encara es conserven.
  • El nom pel qual es coneix correspon al del propietari que tingué durant la segona meitat del segle XVII, Enric Masdéu i Farrera.
  • L’aspecte que presenta avui dia és fruït d’una reforma important que es va fer sobre l’antiga masia al segle XIX.
  • A principis del XX va ser adjudicada por subhasta al Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, que la utilitzar com residencia para leprosos.

A la façana de gregal hi ha esgrafiats amb verges cristianes com motiu principal.  Davant d’aquesta façana hi ha una antiga bassa que està molt ben conservada.

La masia te la Font de Sant Llatzer i la seva gran bassa i mines d’aigua pel torrent i una gran extensió d’horts, antigament de vinyes.

Com tantes altres masies de la vall de Barcelona, prop del camí de Sant Iscle, camí important en l’època medieval molt transitat per accedir al que ara és coneix com el Vallès Occidental.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/06/can-masdeu-i-lhospital-de-sant-llatzer.html

Va ser Okupada durant l’any 2001,  però el jutje va concedir la gracia que si portavent una feina positiva per la societat i el barri , és podien quedar a Masdéu, i així ha sigut ja fa mes de 17 anys que es porten a terme moltes activitats i uns horts ven cuidats de la gent i per la gent del barri, sobre tot gent que ho necessita.

Per a mes dades podeu consulta al Blog La Vall de Masdéu :

https://www.canmasdeu.net/la-nostra-historia/

Per últim us passo l’enllaç d’un interessant reportatge sobre la masia de Masdéu :

https://www.elcritic.cat/blogs/sostrecritic/2018/05/29/can-masdeu-de-locupacio-al-projecte-de-vida/

Si no coneixeu Masdéu, podeu fer un passeig o excursió des de Barcelona, esta ven a prop.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia, altres i propi.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona

L’antic Institut Mental de la Santa Creu, està situat en la Plaça Major de Nou Barris de Barcelona.

Us passo la seva  història mes destacada :

  • S’inaugurava L’Institut Mental de la Santa Creu a l’any 1889 per ordre de l’Hospital de Sant Pau amb capacitat per més de 700 malalts i va ser dirigit pel Dr. Emili Pi i Molist, un dels pioners en el tractament de les malalties mentals a Espanya.
  • L’antic Institut Mental de la Santa Creu va ser construït entre 1885 i 1915 en una finca de 50 hectàrees. L’edifici es construí en terrenys cedits per un benefactor anònim a prop de la masia de Ca n’Ensenya.
  • Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet a partir del projecte del Dr. Pi i Molist, qui entenia l’hospital com una institució d’avantguarda, un espai en el qual els malalts, aïllats del medi, rebrien bones impressions de l’ambient que els afavoriria la seva recuperació. Per això calia situar l’hospital en un lloc ben ventilat, proveït d’aigua i ben lluny dels nuclis urbans però alhora ben comunicat. En aquell moment es va optar per l’actual Nou Barris, una zona agrícola entre el barri d’Horta i Sant Andreu de Palomar dins la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina.
  • .A començament dels anys 70, l’Hospital de la Santa Creu es va vendre el patrimoni rústic i una ala sencera de la institució. Aleshores, la previsió d’enderrocar aquesta part va coincidir amb la crisi i el conflicte de l’Hospital Psiquiàtric d’Oviedo i amb el de les clíniques psiquiàtriques de l’Hospital Provincial de Madrid. Els metges i alguns ATS del Mental es van tancar en solidaritat amb els seus col•legues de Madrid i Oviedo. Durant el tancament, van prendre consciència del procés de destrucció a què es veia abocada la institució i van preparar una alternativa a l’enderrocament. Després de diverses negociacions, van aconseguir ser escoltats per l’Administració, que va donar allargs a l’enderrocament definitiu i va acceptar la contractació de més personal.
  • El 30 de setembre de 1987, després d’un segle d’existència, el Mental va tancar les seves portes.

Dins la propietat hi havia masies, terrenys agrícoles, pastures, …

Al voltant d’un mòdul central s’articulaven les dues ales, que albergaven un departament general per a cada sexe.

En aquest immens edifici, residien persones que hi havien viscut gran part de tota la seva vida, persones amb problemes greus de personalitat, persones la malaltia de les quals feia difícil la seva convivència amb la família, persones aleshores mal diagnosticades perquè no es disposaven dels mitjans adequats per facilitar-ne la seva rehabilitació social, éssers infelices, solitaris, supermedicats als que moltes vegades s’havien practicat electroxocs, com a mètode més conegut per a tranquil•litzar-los.

Quan van tancar el centre, els malalts considerats més lleus van ser enviats a casa seva i se’ls feia seguiment mèdic des d’un centre de dia que s’hi va instal•lar en el mateix lloc on havia estat l’hospital.

Els que no tenien família que se’n fes càrrec, va ser enviats a pisos d’acollida on s’ajuntaven 4 o 6 persones amb algun tutor.

Molts d’ells, els que hi havien viscut en el centre la major part de la seva vida, en treure’ls del seu hàbitat habitual i ser traslladats al Frenopàtic o a Sant Boi,  on van morir… !

Els diaris de l’època se’n van fer ressò de tot plegat.

Per a mes dades de L’Institut Mental de la Santa Creu, podeu consultar a :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/05/linstitut-mental-de-la-santa-creu-1885.html

L’edifici, originalment, estava formar per dotze pavellons aïllats disposats perpendicularment amb dues crugies paral·leles i que tenien a ambdós extrems uns hemicicles pel tractament dels malalts amb més dificultats. En total, tenia una capacitat per a vuit-cents usuaris.

L’hospital disposava de infermeries, sales de reunions, amplis menjadors, sales de treball, biblioteca i banys.

També hi havia espais dedicats per l’esbarjo dels interns com una sala de billars, de música, teatre i uns amplis patis i jardins.

Avui en dia, només en resten tres pavellons ocupats, la Seu del Districte, la Biblioteca de Nou Barris i una seu de la Guardia Urbana de Barcelona, que permeten apreciar la monumentalitat i la sobrietat que va caracteritzar l’obra, realitzada en un estil neoclàssic molt senzill.

L’Institut Mental de la Santa Creu és un edifici historicista de Barcelona que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nota : El color de les fotografies estan expressament adaptades al record de la soledat i tristesa en memòria a la gent que va estar ingressada a L’Institut Mental de la Santa Creu. !

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Barberà de Sabadell

La Creu de Barberà està situada en la Plaça de la Creu de Barberà, confluència entre la ctra. de Barcelona i l’av. de Barberà de Sabadell

Aquest barri  va pertànyer al municipi de Barberà del Vallès fins al 1957, en què va ser agregat a Sabadell.

Rep el nom de la Creu de Barberà, que senyalava el límit meridional de la ciutat, per tan és pot considerar una creu de Terme.


Fons Fotografic Generalitat de Catalunya

Sembla que la primera casa de la Creu, va ser cal Pauet,  la va construir Pau Santfeliu el 1880, prop de les Termes, en una vinya que tenia a tocar de la carretera de Montcada a Terrassa.

La seva característica es com a creu grega de pedra suportada per un pilar hexagonal sobre el que hi ha un capitell.

El 16 d’octubre de  2016, la Creu de Barberà, simbòlica i ubicada a la plaça del mateix nom, va apareix a terra després que presumiblement algun vàndal l’hages enderrocat a cops, us passo la informació :

https://www.isabadell.cat/sabadell/societat/la-creu-de-barbera-apareix-enderrocada/

Dades de la seva historia i restauració :

http://www.sabadell.cat/ca/noticies-municipals/68958-la-creu-de-barbera-tornara-al-seu-lloc

La Creu de Barberà és una obra historicista de Sabadell i protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Plaça de la Creu de Barberà

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé