Santa Eulàlia de Begues està situada en un petit turó del Barri de Santa Eulàlia sobre al carrer Montau de Begues.
Santa Eulàlia és una ermita del segle XV dins del terme municipal de Begues.
Edifici aïllat damunt d’un petit turó, de planta rectangular i cobert a dues vessants de teula àrab.
La façana principal està orientada a sud-est i presenta la porta d’accés, de llindar pla i pedra picada als brancals i llinda.
Hi ha un ull de bou amb motllures, espadanya i campanar. La façana oest té uns grans contraforts i la nord presenta un petit cos afegit.
Hi ha constància documental per primera vegada el 1458. Aquesta ermita té el seu origen amb els eremites que hi havia al Puig de Santa Eulàlia, els segles XV-XVI. La primera referència de l’indret, és de l’any 1522, per una visita pastoral a Sant Cristophori.
El 13 de gener de 1618, el bisbat va donar llicència per reedificar la capella de Santa Eulàlia. Una de les més importants reformes de l’edifici fou feta l’any 1832.
La Capella de Sant Joan del Pont es troba als afores del nucli urbà de la vila, i va donar nom al pont adjacent: el Pont de Sant Joan en Cardona.
Us passo la seva història:
Segons inscripcions que hi ha a la mateixa porta de la capella, aquesta fou edificada el 27 de setembre de 1576 per Jaume Soler.
Però en un pergamí anterior del 12 d’abril del 1571 ja es fa esment a aquesta capella.
Fou reparada al març del 1714.
El 1848 el doctor Joan Torrents va regalar un reliquiari amb relíquies del sant.
Antigament s’hi celebraven missa els dies de Sant Joan i Sant Pere. També ocasionalment es traslladen en processó cap aquesta capella les relíquies de Sant Celdoni i Ermenter en temps de molta secada o grans necessitats. ( en el Barri de Sant Joan).
Es troba als afores del nucli urbà de la vila, donant nom al pont adjacent: el Pont de Sant Joan.
Està a la part baixa d’una edificació que rebia el nom de Molí dels Horts, ja que allà hi acabava la sèquia que es feia servir per regar els horts (Pla de les Hortes)
i l’aigua sobrera feia anar el molí.
Quan es va anivellar més bé la sèquia i es va augmentar l’extensió del regadiu es van perdre aquests molins i es convertí en hostal.
Sant Joan Sesrovires és una església de Torre-ramona situada vora el cementeri municipi de Subirats.
Us passo dades de la seva historia:
El primer document en què apareix esmentada data de l’any 1325, és la concessió de sepultura feta pel bisbe Ponç de Gualba a Berenguer de Corbins al cementiri de l’església de Sant Joan, sufragània de la parròquia de Sant Pere de Subirats.
El 1930 el rector de Sant Pere de Subirats, a causa de l’estat ruïnós de la rectoria, s’establí a la Torre-ramona; fou llavors que Sant Joan va prendre funcions parroquials, tot i que continuà essent sufragània de l’església del castell.
El temple és d’una sola nau, coberta amb volta de canó que arrenca d’una gran cornisa motllurada.
L’absis és semicircular i està precedit per un tram presbiteral. Al centre de l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada paredada. En la façana sud s’obre la porta, en arc de mig punt, i una finestra reformada.
Està coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. L’edifici fou molt reformat amb l’afegit d’una capella a l’angle nord-est, el sobrealçament de tot l’edifici i la decoració interior, que amaga l’original.
L’aparell exterior és de carreus irregulars, molt ben disposats, amb filades verticals i juntes.
Sant Joan Sesrovires és una església protegida com a bé cultural d’interès local al poble de Torre-ramona.
La Torre del Sol està en el carrer de Joan Bardina, 29 de Sant Boi de Llobregat.
Us passo la seva historia:
La torre que es va construir l’any del gran Eixample, que va ampliar i consolidar el Barri del Centre, que fins al moment encara estava dividit en nuclis amb toponímia pròpia (Sant Pere, l’Alou i la Pobla Arlovina).
En aquest Eixample es va obrir la Rambla de Rafael de Casanova i es van concedir gran quantitat de llicències per a enderrocar o reformar cases antigues i també per a construir-ne de noves.
Es creà el nou cementiri, l’any següent s’alçà el primer pla de la vila i es construí les belles torres amb jardí com aquesta, que està envoltada per un bell parc i posteriorment propietat municipal.
Es tracta d’una torre amb un cert caire historicista, construïda amb maó arrebossat i amb pedra a les obertures, a les llindes de les portes principals (la del parc i la del carrer Bardina), hi ha un relleu amb una torre, amb el sol i els signes del zodíac, tret que dona nom a la casa.
Per la part del jardí (és l’entrada principal) té planta baixa i dos pisos. Als baixos hi ha una porta i quatre finestrals quadrats disposats asimètricament (un a la dreta i tres a l’esquerra de la porta).
Al primer pis hi quatre obertures balconeres (una a cada una de les portes laterals, i dues portes al balcó del mig). El pis superior s’obre al jardí mitjançant quatre finestres de mig punt geminades. Sobre la teulada, de teula a quatre vents hi ha dues petites construccions com a golfes, en forma de caseta de teulada a dues vessants.
Per la banda del carrer Bardina, i pel desnivell que comporta el carrer hi ha un pis més, on l’entrada del carrer correspon al soterrani de l’entrada principal. Hi té una porta just al xamfrà i tres plantes amb finestres rectangulars.
Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya
A la banda contrària al carrer, hi ha un petit porxo o pèrgola al nivell del primer pis, al que s’accedeix des de l’interior i des del parc mitjançant una escala noble.
Viquipèdia
La Torre del Sol és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L’antiga masia de Can Rigalt és situada en la Ctra. Collblanc, 170 de l’Hospitalet de Llobregat.
Us passo la seva història:
És una de les grans heretats que posseïen la major part del terreny de l’actual barri de Pubilla Cases. L’altra és la que dona nom al barri. Tret del desaparegut Cal Capella i de Cal Calbó, entre l’Hospitalet i Esplugues no hi havia pràcticament cap casa més.
Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants d’aquesta zona, i s’estenien pels municipis veïns d’Esplugues, les Corts i Sants.
El buidatge d’alguna sèrie històrica com podria ser la dels amillaraments del segle XIX ens podria donar una visió de la importància d’aquesta explotació agrícola dins del conjunt de l’Hospitalet i pobles veïns.
Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s’ha anat reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l’antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l’Hospital de la Creu Roja i de l’escola Puig i Gairalt.
La casa podria haver estat construïda aprofitant parets medievals.
El 1728 la va comprar Miquel Rigalt .
La va reconstruir l’any 1741; en aquesta època Carles III va obrir una carretera que passava per allà.
Des de 1997. Actualment roman tancada i en estat d’abandonament.
És una antiga casa senyorial rural convertida posteriorment en masoveria.
Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya
Voltada de petites construccions de caràcter popular mig enrunades (corrals, graners, etc.), s’aixeca la casa, de forma quadrangular gairebé cúbica.
Consta de planta baixa, un pis, golfes i terrat. A la façana, se segueixen tres eixos verticals molt marcats que, a més a més, estan separats per unes motllures verticals.
Al centre de la planta baixa es troba la porta d’arc rebaixat, resseguida per una motllura i amb un escut; a banda i banda hi ha una finestra amb la llinda i els brancals de carreus de pedra vista.
Al primer pis hi ha tres obertures molt allargades, d’arc rebaixat i resseguides per una motllura llisa; la primera dona pas a un balcó. Una cornisa amb poc voladís separa el primer pis de les golfes on s’obren tres ulls de bou.
Remata la façana una gran cornisa per sobre de la qual hi ha el mur de tancament del terrat decorat amb quatre boles de pedra.
Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya
A banda i banda de l’edifici hi ha un cos annex d’un pis que fan de terrassa de la primera planta. La resta de façanes tenen característiques similars a la principal.
El conjunt està envoltat per una tanca. La porta té dos robustos muntants fets de carreus de pedra i coronats per florons. La reixa és de ferro forjat, de dos batents que s’obre sota una llinda ornada amb entrellaçats de ferro.
Escut heràldic :
L’escut de Can Rigalt, situat sobre l’arc de la porta principal, està protegit separadament com a bé cultural d’interès nacional.
Deosringas -2011 / Generalitat de Catalunya
Escut petri esculpit en relleu amb camper de biaix amb lleó rampant linguat, armat de gules, a la part superior i franges ones d’or i atzur, a la inferior. Coronat per testa d’armadura i motius vegetals. Està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d’entrada a la casa.
Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya
Pertany a Joan de Girona que es va casar amb la pubilla de Miquel Rigalt, el qual havia comprat la casa i la va reconstruir l’any 1741.
Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya
Can Rigalt està inscrita com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’escut al llindar de la porta està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
Per arribar al Forn romà de Cal Sègol, us cal anar per la carretera BV-2151, a l’arribar al barri de Rovira Roja, cal desviar-se pel camí de Cal Sègol, on en mig kilòmetre i a la dreta en tocar els camps fruiters i de vinya, veureu el Forn.
Aquest Forn, va ser descobert el 1885.
L’arquitecte Puig i Cadafalch va fer ordenar una exploració en el 1907.
No obstant, la seva excavació no es va fer fins el 1917, on es va trobar restes de ceràmica romana i sílex.
Per protegir –lo es va construir una petita construcció de totxos, actualment esta mig enrunada.
L’església de Sant Andreu del Far està situat en el Barri del Far de Dosrius, al costat del camí del Santuari del Corredor . Aquesta església forma un petit conjunt rural juntament amb la gran masia de Can Guinard.
Us passo la seva llarga historia:
L’església de Sant Andreu del Far consta, entre la documentació més antiga (1164), com Sant Andreu de “Bona conjuncta”. Avançat el segle XVI ja consta com Sant Andreu “del Far” i al segle xvi com “d’Alfar”.
Per la seva proximitat a Llinars i pel seu escàs poblament consta com a sufragània de la parròquia de Llinars entre el 1304 i el 1597. Després fou parròquia independent, però del 1919 ençà torna a estar confiada al sector de Llinars del Vallès.
L’any 1164, Bernat de Faro lliurà a l’església de Sant Andreu de Bona Conjuncta part de l’alou que Sanxa de Roca i Guillem de Bell-lloch donaren a dita església.
L’any 1178, Bernat de Faro i Beatriu sa esposa, oferiren a Santa Maria de Llinars la quarta part dels delmes de carn i formatges de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta.
L’any 1186, en una escriptura de concòrdia l’església és anomenada com a Sant Andreu de Mala Conjuncta.
El 1306, mossèn Berenguer Guinart va prendre possessió d’aquesta església i el bisbe la va fer independent de la de Santa Maria de Llinars, però li va assignar algunes obligacions respecte a ella. Després, però, tornaria a ésser sufragània de Llinars.
L’any 1449, consta Miquel Arenes com a propietari del mas que porta el seu nom, dintre de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta.
Dels anys 1535 i 1542 hi ha dos documents on són citats els dos noms “Bona Conjuncta” i “Far”.
L’any 1597, el bisbe Joan Dimes Loris, a instàncies dels parroquians del Far, donà l’autonomia com a parròquia.
L’any 1630 ja se cita únicament la parròquia del Far.
Del 1631 data l’hipogeu de pedra situat a la part central del paviment de la nau, amb la inscripció MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS. Aquesta inscripció podria indicar que, igual que el Santuari del Corredor fou promogut per Salvi Arenas el 1530, la família Arenas, que tenia capella pròpia en la seva casa pairal, fos en part promotora de la construcció del nou edifici de Sant Andreu del Far.
La parròquia del Far no arribava a tenir vint “focs” (o cases), però tenia les masies senyorials de can Bosc, ca l’Arenes i can Guinart, que està situada davant de l’església.
El cementiri proporciona dades de les famílies que s’han anat enterrant a la parròquia del Far, les restes de les quals romanen en nínxols. S’hi troben sis sepultures amb làpides de marbre, d’algunes de les famílies més antigues del lloc: Sebastian Massuet i Família 1876, Pedro Massuet i Família 1883, Tomàs Farrerons y Prat y Família 1885, José Arenas y Família, Andrés Guinart y Família.
L’edifici actual data del segle xvi i és d’estil gòtic tardà. La façana principal, amb un cos sobresortit, és coronada per un massís campanar de torre quadrada amb dues obertures d’arc rodó. A sota hi ha la porta d’entrada, de llinda recta. La coberta és a dues aigües. La capçalera, exteriorment, és reforçada per diversos contraforts.
L’Església és de nau única orientada de llevant a ponent. Presenta un absis de planta poligonal, amb contraforts laterals i a les arestes. Té dues capelles laterals adossades, a manera de creuer.
J. Contijoch / Generalitat de Catalunya
La nau és coberta amb tres voltes per aresta gòtica, amb nervis de pedra granítica, i totes les claus de volta estan esculpides, igual que les mènsules d’arrencada dels nervis, les quals representen caps humans. La coberta de la nau és de teula àrab a dues vessants, acabades amb una senzilla imbricació de teula i maó. Les façanes són de paredat comú i arrebossades, i les zones angulars de grossos carreus ben tallats. És coronada per un campanar de planta quadrada, desplaçat cap a l’angle sud-oest, amb dues obertures en arc rebaixat a llevant i a ponent, on hi ha les campanes.
J. Contijoch / Generalitat de Catalunya
El campanar té coberta plana, limitada per una barana amb merlets escalonats de pedra. A la façana principal hi ha una portada de brancals i llinda plana de pedra, protegida per guardapols, amb un rosetó a sobre.
Montse Viader i Crous / Generalitat de Catalunya
Al costat sud, tancat per una reixa de ferro forjat, hi ha un reduït cementiri amb nínxols recolzats en el mur de l’església, organitzats en dues fileres de tres pisos. Al costat dels nínxols i perpendicular a la façana sud de l’església, hi ha un altar de pedra, orientat a ponent, protegit per una barbacana a dues aigües, feta amb bigues de fusta i teula àrab i amb una senzilla imbricació de teula.
Sobre l’altar de pedra hi ha una creu de ferro forjat amb un roser que s’hi enfila fins a dalt; al centre de la creu, una corona d’espines, també de ferro forjat.
La paret de darrere de la creu està emmarcada per un esgrafiat a base d’un dibuix geomètric de fons blanc i incisions en color ocre terrós; al fons també hi ha estels. S’hi representa Déu en sa Majestat amb un colom volant al seu costat i, més avall, dos àngels porten una rosa i una llàntia respectivament.
Montse Viader i Crous / Generalitat de Catalunya
El frontal de l’altar té alguns relleus i inscripcions: a l’esquerra, la inscripció OBIT DEL SEMIER EN PERE BOSCH; al centre, emmarcada en un escut, la inscripció JHS; a la creta, la inscripció WY A 8 : DE DESEMBRE 1578. A la part dreta del peu de l’altar hi ha, en relleu, una creu de braços patents i iguals, com la de la clau de volta de l’interior de l’església. Al costat esquerre, la inscripció XPS (Crist en grec).
A terra, davant de l’altar i de les fileres de nín xols, hi ha la sepultura amb làpida del segon comte de Bell-lloc, amb la inscripció ARNALDO DE MERCADER DE ZUFÍA I SU ESPOSA LINA POZZALI CROTTI, CONDES DE BELLOCH, RIP, amb els escuts de les famílies corresponents entrellaçats. A la zona central del paviment de la nau hi ha una làpida de pedra de l’enterrament de MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS.
L’església de Sant Andreu del Far és una església parroquial del municipi de Dosrius (Maresme) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Can Palet de la Quadra de Vallparadís, o Can Palet de la Quadra, és una masia situada en l’Avinguda de les Glòries Catalanes, 119-121 de Terrassa.
Us passo la seva historia:
Originària del segle XIII, està situada més a l’est del barri, fora dels seus límits administratius, dins el polígon industrial de Can Palet.
L’apel•latiu «de la Quadra» fa referència a la quadra de Vallparadís, que era on s’aixecava la masia i els seus terrenys.
Va donar nom al barri de Can Palet, al sud-est de la ciutat.
Actualment allotja un restaurant.
Domènec Ferran i Gomez – A. Moro 1983 / Generalitat de Catalunya
Es tracta d’una antiga masia molt transformada, amb construccions auxiliars als voltants. Presenta una àmplia zona enjardinada. Tot el conjunt està tancat amb un filat. És situada damunt un petit turó i restà aïllada de la zona industrial i del barri que prengué el nom de la masia.
El cos principal presenta planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia, amb portal adovellat i rellotge de sol. Les parets són arrebossades. La coberta és a doble vessant, sota la qual es desenvolupen unes àmplies golfes.
Domènec Ferran i Gomez – A. Moro 1983 / Generalitat de Catalunya
Entre les construccions auxiliars destaca una torre d’aigües de factura moderna.
Can Palet de la Quadra de Vallparadís, o Can Palet de la Quadra, està protegida com a bé cultural d’interès local.
La Masia de Can Xixiol o casa gran del Bori esta situada en la carretera de Sant Climent, 30 (Barri Marianao) de Sant Boi de Llobregat.
Us passo la seva historia :
El segle XVII, el llinatge del Benviure emparentà amb els Boria i a poc a poc l’indret va ser conegut com el Bori.
El 1700 l’antiga construcció del Benviure va deixar de ser la residència principal del llinatge.
Sent Pere de Lacavalleria el senyor del Bori construí la Casa Gran del Bori, situada a la carretera de Sant Climent.
Durant un temps va ser una restaurant.
És un casal orientat a migdia, amb planta baixa i dos pisos, tres tramades i coberta a quatre aigües.
Cal remarcar la rotunditat de la planta quadrada i de les façanes, on destaca el portal adovellat amb pedra sorrenca tipus Montjuïc i les finestres amb brancals, escopidors i llindes del mateix material.
El ràfec de coberta és compost de sis nivells de rajola i teula cera mica que remata molt austerament la casa.
El segle XIX sofrí una gran reforma i és aleshores que s’afegeixen els balcons del cantó de llevant.
A la façana nord hi ha una galeria d’arcades de gran bellesa, protegida per una balustrada i composta per arcs rebaixats i columnes.
Mapa de patrimoni arquitectònic de Sant Boi de Llobregat
Terra, aigua i racons 