La Creu de Barberà de Sabadell

La Creu de Barberà està situada en la Plaça de la Creu de Barberà, confluència entre la ctra. de Barcelona i l’av. de Barberà de Sabadell

Aquest barri  va pertànyer al municipi de Barberà del Vallès fins al 1957, en què va ser agregat a Sabadell.

Rep el nom de la Creu de Barberà, que senyalava el límit meridional de la ciutat, per tan és pot considerar una creu de Terme.


Fons Fotografic Generalitat de Catalunya

Sembla que la primera casa de la Creu, va ser cal Pauet,  la va construir Pau Santfeliu el 1880, prop de les Termes, en una vinya que tenia a tocar de la carretera de Montcada a Terrassa.

La seva característica es com a creu grega de pedra suportada per un pilar hexagonal sobre el que hi ha un capitell.

El 16 d’octubre de  2016, la Creu de Barberà, simbòlica i ubicada a la plaça del mateix nom, va apareix a terra després que presumiblement algun vàndal l’hages enderrocat a cops, us passo la informació :

https://www.isabadell.cat/sabadell/societat/la-creu-de-barbera-apareix-enderrocada/

Dades de la seva historia i restauració :

http://www.sabadell.cat/ca/noticies-municipals/68958-la-creu-de-barbera-tornara-al-seu-lloc

La Creu de Barberà és una obra historicista de Sabadell i protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Plaça de la Creu de Barberà

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

El Caseriu o Hostal del Lledoner de Granollers

L’Hostal del Lledoner esta en el carrer de Corró, 275 amb el carrer del Lledoner de Granollers.

Situat al nord del carrer Corró, és el barri Lledoner, que fou segregat de les Franqueses l’any 1922, i pertany des d’aleshores a Granollers.

L’Hostal del Lledoner és una antiga masia al costat del camí ral. El caseriu del Lledoner de baix, és denominat popularment “L’Hostal”, i és possible que s’utilitzés com a tal.

També val dir que en aquesta casa va néixer Anna Maria Mogas i Fontcuberta  el 13 de gener de 1827, religiosa, fundadora de la Congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor.

Edifici de planta rectangular, amb planta baixa, pis i un cos central que sobresurt degut possiblement a que és el resultat de la reforma d’una masia de planta basilical.

Limitat per una balustrada a la façana i amb coberta plana, la teula emprada és l’àrab. El portal d’entrada, amb arc rebaixat, dues finestres a la planta baixa, tres al primer pis i una al segon, té carreus als cantons i la façana és, de pedra i maó, arrebossada.

L’Hostal del Lledoner és una obra del municipi de Granollers protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua de Granollers

La parròquia de Mare de Déu de Montserrat esta situada en la Pl. Jacint Verdaguer, 7, l’entrada a l’Església es pel carrer de Joan Prim, front el 206, de Granollers.

En 1905,és l’ any en que els franciscans conventuals es van establir a Granollers, fundant un convent i una església dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i a Sant Antoni de Pàdua.

ç

Des de 1986 és també parròquia de la diòcesi de Terrassa.

Us passo informació del seu propi blog :

http://franciscansgranollers.blogspot.com/p/nuestros-patronos.html

És un edifici de planta basilical que es troba integrat dins d’un conjunt més ample d’instal·lacions educatives i conventuals

L’església presenta planta de creu llatina, amb una nau principal i laterals ocupats per capelles. Els vanos i l’estructura en general són de composició vertical, combinant en els seus paraments la maçoneria de pedra irregular i el totxo.

A la façana principal destaca una rosassa circular al centre de la mateixa sobre la porta principal, així com dues estructures de falses pilastres fetes de totxo que ajuden a donar verticalitat a la composició de la mateixa.

L’any 1986, l’església va assolir la categoria de parròquia oberta als feligresos d’aquest barri de Granollers.

 

Recull de dades : Els Franciscans conventuals i Relats en Català

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Viaducte de Vallcarca de Barcelona

El Viaducte de Vallcarca està situat entre l’Avinguda de la República Argentina, la plaça  Mons  i el carrer de  Gomis, 2 de Barcelona.

barri de Vallcarca a principis del segle XX

El Viaducte de Vallcarca és un Pont amb tauler de llosa que salva el desnivell de l’antiga riera de Vallcarca, actualment avinguda de l’Hospital Militar, per així va agafar el nom de Vallcarca; l’Avinguda passa  entre els turons del Coll i del Putxet.

No hi ha el Viaducta

El 25 d’agost del 1908, es va fer l’acte inaugural de les obres amb la col·locació de la primera pedra en el que l’alcalde de Barcelona, Albert Bastardes, va pronunciar un discurs on presentava el projecte del viaducte i destacava la dificultat de la seva realització.

És la principal via d’accés, des del 1923, al barri del Coll per la plaça de Mons i l’avinguda Argentina, tant per trànsit rodat com per a vianants.

El Viaducte de Vallcarca segons el projecte de Miquel Pascual havia de fer-se de ferro, però el 1917, moment en el qual les obres encara estaven en una fase inicial, es va canviar el ferro pel formigó armat, tècnica que estava començant a utilitzar-se feia poc a Catalunya.

Per a l’època era una obra d’enginyeria bastant avançada ja que l’estructura es va fer de formigó armat amb ferro, tècnica que permetia poder cimentar una obra de complexitat assentada a les lleres d’una riera.

Els elements de suport estan recoberts de pedra i maó vist formant uns balcons semicirculars a la part superior, a manera de mirador.

A l’espai entre els murs mitgers hi ha decoracions en relleu que representen l’escut de Catalunya i de Sant Jordi flanquejat per uns lleons alats;

per sobre la barana decorada amb cassetons geomètrics hi ha també uns pinacles.

El Viaducte de Vallcarca està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Postals Antigues

 

Antiga masia de can Lledó de Mollet del Vallès

La masia de can Lledó està situada en el carrer de Comte d’Urgell, 26, de Mollet del Vallès.

Es una masia molt antiga de Mollet, era de gran extensió les terres de la seva propietat, eren pràcticament conreades en la major part.

Els primers propietaris varen ser la família Lledó, d’aquí ve el nombre de la masia. Anys mes tard, va ser la família Monger que la restaura i va portar a terme la divisió en habitacions i altres dependencies.

A partir del any 1920 la masia passa a dir-se popularment “ El Quartelillo” perquè fou La Caserna dels Mossos d’Esquadra.

Es una casa de planta quadrada, de dos pisos, destaca la fatxada amb arc de mitja punta. Te la característica particular que es la única masia de Mollet que disposa d’un pati central amb un pou.

Hi ha constància que es van realitzar canvis estructurals en la masia en els anys: 1920, 1930,1992 y 2007.

Llegim en una pagina Web de l’Ajuntament de Mollet del Vallès :

“El safareig de Can Lledó, en que al principi fora privat, va passar a ser un  safareig públic en la zona de camps de Mollet a principis del segle XX. Fou reformat als primers mesos de l’any 1910 per en Miquel Rosés i els seus paletes, i d’immediat assolí gran acceptació entre les dones del poble, que entre cops de picador i ensabonada a la roba s’explicaven tot el que havia passat, el que passava i l’esdevenir en veu prou alta per tal de que tothom en quedés assabentat. Va ser enderrocat a la dècada de 1960. 

SOLÉ TURA, J. (1981) Mollet, la història que segueix. Gràfiques Aster. 219 p. Mollet del Vallès.”

Una vegada rehabilitada la masia de Can Lledó, va obrir el gener del 2007 com a centre de serveis per a la ciutadania de Mollet i del Baix Vallès. Acull serveis d’àmbit comarcal de sectors ben diversos, i dels quals us passo informació :

https://www.molletvalles.cat/index.php/continguts/la-ciutat/equipaments/cvics-culturals-i-de-serveis/show/1276

Va donar a mitjans del segle passat el nom a un nou Barri, que és diria “de la Plana Lledó”, situat on havans foren els camps, horts i granges que antigament gestionava la masia de Can Lledó.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Mercat del Ninot de Barcelona

El mercat del Ninot és un mercat municipal a l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona, delimitada pels carrers Mallorca, Casanova i Villarroel.

Fou dissenyat per Antoni de Falguera i Joaquim Vilaseca i inaugurat l’any 1894.

Es tracta d’un edifici aïllat en un solar de planta rectangular, el conjunt està tancat per una paret de maó vist fins a uns tres metres d’alçada.

A sobre hi ha persianes que permeten la ventilació i un últim tram sota un potent ràfec tancat per vidre, que permet la il·luminació del mercat.

Us passo la història del Mercat del Ninot :

  • Als anys 80 del segle XIX, en la taverna de Joan Clapés situada al carrer València núm. 9 (ara 107), es posà com a mostra un ninot. Aquest fet va donar nom a la taverna i al barri.
  • En aquell moment alguns pagesos de les Corts anaven a vendre els seus productes al voltant de la taverna, per evitar pagar els impostos d’entrada de productes a Barcelona.
  • L’any 1889 l’Ajuntament de les Corts instal·la un mercat descobert a l’indret actual.
  • L’any 1912 l’Ajuntament compra els terrenys per ampliar i construir definitivament el mercat.
  • L’any 1933 es fa la inauguració del mercat actual, obra dels arquitecte Antoni de Falguera i Joaquim Vilaseca.
  • En la porta principal hi ha una còpia del ”Ninot “, ja que l’original es troba al Museu Marítim de Barcelona.

Durant uns anys, des de l’octubre del 2009 fins l’any 2012, amb motiu d’unes reformes integrals, les parades es van traslladar a un envelat al carrer Casanova, entre Còrsega i Provença, davant la facultat de medicina de l’Hospital Clínic.

Des de la reinauguració del Mercat del Ninot,  el barri compta amb un mercat dels mes moderns de Barcelona

. 

El mercat del Ninot és  una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i fotografies : Ramon Solé

La masia de can Gili que va donar nom a tot un barri de Granollers

La masia de can Gili esta situada en el  Camí Vell de Lliçà d’Amunt, 1, prop de  la carretera de Lliçà d’Amunt a Granollers i Canovelles.

Va ser una masia totalment agrícola, gracies a l’abundant aigua que disposava,  fins a mitjans del segle XX, que va entrar en un estat d’abandó i ruïna.

La masia va donar nom al que seria tot un gran barri a les a fores de Granollers, “El  barri  de  Can  Gili”

.

Va  ser  projectat  per  primera  vegada per l’empresa : Financiaciones Insobe l’any 1965.

L’objectiu era construir un conjunt residencial a la carretera de Caldes.

Inicialment es van construir cinc blocs de 416 habitatges en total, que es van identificar amb noms de diverses verges: Montserrat, amb 44 habitatges; Bonanova I, II i III, amb 126 habitatges; Mercè I i II, amb 80 habitatges; Núria I, II i III, amb 126 habitatges; i Assumpció, amb 40 habitatges. Posteriorment, es construeixen tres blocs més: el bloc Can Gili, el Victòria, al costat de l’escola, i el del costat de la carretera de Caldes.

Us passo l’enllaç per a mes informació sobre aquesta barri de Can Gili :

http://www.granollers.cat/sites/default/files/usuaris/usuari1/canjonch/memoria_historica_can_gili.pdf

Gràcies a la pressió veïnal, es va salvar la masia de can Gili de ser enderrocada.

Podem destacar un període de rehabilitació de la masia i que va passar a ser Centre Cívic :

  • 13 d’octubre  de  1988, se  signa  el  conveni  per  rehabilitar  la  masia de Can Gili.
  • 5 de  maig  de  1991, s’inaugura  parcialment  el  centre  cívic  Can Gili, després d’una primera fase d’obres.
  • 3 de maig de 1992. S’inaugura definitivament el centre cívic.

La verneda de Can Gili ocupa els marges del tram final del torrent de Can Gaili, entre els barris granollerins de Terra Alta i Can Gili, Antigament, l’espai formava part de les terres de la masia de Can Gili.

Els grans arbres de la Verneda, àlbers, oms, plàtans i pollancres, que són l’element més destacable, van ser plantats pels propietaris de la masia de can Gili.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Els escrits del Refugi antiaeri de la Plaça del Diamant de Gràcia a Barcelona

Avui he llegit els escrits que hi ha en el vidres de les dues entrades al Refugi Antiaeri de la Plaça del Diamant a Gràcia de Barcelona.

Si aneu, cal que us situeu durant els anys de la guerra a civil, 1936 -39, i saber ser un dels protagonistes anònims del barri que varen patir els bombardejos…,

tot llegint els seus escrits:

Si voleu saber mes d’aquest refugi podeu consultar a :

http://refugisantiaerisdebarcelona.blogspot.com/2012/09/el-refugi-antiaeri-de-la-placa-del.html

I també :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Refugis_antiaeris_de_la_Guerra_Civil_espanyola_a_Barcelona

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un nou Parc, un Hort i el garatge dels vehicles del servei de neteja del Barri, situats en el Torrent del Maduixer de Barcelona

L’Hort Urbà

Avui us presento tres espais paral·lels , un d’elles es un Hort urbà, gestionat per gent del barri especialment de jubilats;

Parc – Jardí

l’altra, es un  Parc – Jardí, que a sota en al subsòl,

Foto de La Vanguardia

hi ha el Garatge dels vehicles del servei de neteja del Barri.

Els tres espais estant en l’antic Torrent del Maduixer, que ve de la Serra de Collserola. Situats, entre els carrers Josep Garí, carrer de Collserola, carrer de Carles de Pirozzini i carrer de Comte de Sert, al Districte de Sarrià-Gervasi.

L’Hort Urbà, no es de gaires dimensions, per ho esta molt ven parcel·lat, ordenat i cultivat.

Disposa com tots els Horts Urbans, d’uns armaris on cada usuari guarda les seves coses i utensilis, una taula llarga i bancs de fusta per fer un àpat o fer una xerrada entre els usuaris…

Els contenidors de la brossa, deixalles i per la vegetació.

I punts d’aigua pel rec.

El jardí urbà de 4.128,04 m²

projectat sobre la coberta del nou parc dels serveis municipals de neteja “Torrent Maduixer”,

edifici soterrat que centralitza els serveis de neteja viària del barri de Sant Gervasi – La Bonanova.

La singularitat d’aquest centre de neteja, es caracteritza en el fet que es tracta d’un edifici soterrat de 2.406,56 m² i energèticament eficient, ja que disposa d’una bomba geotèrmica, un giny que permet un alt rendiment energètic amb un baix consum elèctric.

El conjunt es va inaugurar durant l’any 2013

Podeu consultar mes dades a :

http://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-torrent-maduixer

 

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Fotogracia del Garatge dels vehicles del servei de neteja : La Vanguardia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella o Ermita de la Mare de Déu de la Salut, va donar nom a un Barri a Barcelona

Capella o Ermita de la Mare de Déu de la Salut, esta situada en el carrer Mare de Déu de la Salut, 42-44,  cantonada amb el carrer Escorial, 181-183 de Barcelona.

En 1864, Antoni Maria Morera, després de superar una malaltia greu, va fer construir la capella de la Mare de Déu de la Salut a prop d’una font a la qual se li atribuïen propietats curatives. Penseu que aquest barri, en aquelles èpoques tot eren camps i masies.

És una capella d’estil neogòtic de volta de canó.

Pel que fa a l’exterior, el parament llis només es veu interromput a la façana principal per una porta amb arc ogival i un òcul a la part superior, així com un petit frontó triangular on s’alça una creu de ferro forjat.

Aquesta senzilla capella, dóna nom al barri que va néixer al seu voltant a mida que les famílies més pudents de Barcelona, l’escollien per construir-hi les seves torres o cases senyorials.

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://www.travesseradedalt.barcelona/es/llocs-emblematics/santuari-mare-deu-salut/

Es celebra missa el 8 de setembre.

 

 

Recull de informació, Text i Fotografies : Ramon Solé