Capella de Sant Simplici de Santa Eulàlia de Ronçana

La Capella de Sant Simplici, esta situada al costat del camí de la Serra Granada, s/n, barri de la Serra de Santa Eulàlia de Ronçana.

Us passo la seva història :

  • La primera referencia documental d’aquesta capella d’origen romànic és de 1232, quan Guillem de Centelles va fer diversos llegats a l’església de Santa Eulàlia i va deixar el mas de Sant Simplici al seu fill Bernat.
  • L’any 1389, el rector Nicolau Oromir va llegar 12 diners a les capelles de Sant Joan i de Sant Simplici, ambdues a la parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana.
  • Durant aquest mateix segle deuria haver estat reedificada com ho indica la data del 1568 de la portada, conservant la seva estructura romànica.
  • És possible que part de la decoració interior, que quasi no es conserva, sigui del segle XVIII, com ho indica la data del presbiteri de l’any 1727.
  • Va ser reedificada el segle XVI i XVIII, amb la construcció, l’any 1730, d’un altar lateral dedicat a Sant Jaume Apòstol.
  • L’ermità que vivia a la casa del costat l’any 1776, també feia de mestre, de manera que des de finals del segle XVIII i fins a inicis del XX, el petit habitatge situat al costat de la capella es feia servir com a escola.
  • Al primer terç del segle XX, l’aplec que es celebrava a aquesta capella el mes de juliol era força concorregut.
  • La Guerra Civil (1936-1939) va interrompre aquella celebració i va malmetre l’ermita.
  • Les obres de restauració del lloc van començar l’any 1991 i l’aplec es va tornar a celebrar a partir de 1997.
  • L’estrena de l’edifici annex a la capella com a nou cau de l’Esplai va coincidir amb la celebració dels 25 anys de l’Esplai.
  • Les obres d’adequació de l’edifici van començar a mitjans de l’any 2002, amb la rehabilitació de l’exterior i el canvi de la teulada.
  • El març de 2015 es va reformar interiorment (noves tobes de fang fetes a mà pel terra) com exteriorment, reforma de les parets de pedra i col•locació d’una campana a l’espadanya, batejada amb el nom de Timba.

Capella de nau única i absis semicircular cobert amb volta de mitja taronja amb dos trams: un de volta rebaixada i un altre d’enteixinat senzill a doble vessant, que es troba actualment en estat ruïnós.

A la banda esquerra de la capçalera hi ha un nínxol amb decoracions florals i la data de 1730, probablement dedicat a Sant Jaume apòstol.

La façana té un campanar d’espadanya d’un sol arc,

un petit ull de bou, i la porta quadrada amb bossellets i permòdols a l’arquitrau.

Al damunt té una petxina de baix relleu com a frontó i la inscripció de 1568.

Com us he dit, està adossada a una petita masia on vivia l’ermità i servia d’escola per a pocs alumnes.

Entre els dos edificis podem veure un senzill rellotge de sol.

Esta al costat d’una zona amb jocs infantils i amb taules i taules de fusta per poder fer un àpat.

Capella de Sant Simplici és un edifici religiós del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana  inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Masia can Masdéu de Barcelona

La Masia can  Masdéu, està situada a la carretera Alta de Roquetes al costat de l’antic camí de Sant Iscle propietat del l’Hospital de Sant Pau.

Us passo dades de la seva historia :

  • Can Masdéu és una masia documentada des de l’edat mitjana construïda sobre una antiga domus romana, algunes de quines restes encara es conserven.
  • El nom pel qual es coneix correspon al del propietari que tingué durant la segona meitat del segle XVII, Enric Masdéu i Farrera.
  • L’aspecte que presenta avui dia és fruït d’una reforma important que es va fer sobre l’antiga masia al segle XIX.
  • A principis del XX va ser adjudicada por subhasta al Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, que la utilitzar com residencia para leprosos.

A la façana de gregal hi ha esgrafiats amb verges cristianes com motiu principal.  Davant d’aquesta façana hi ha una antiga bassa que està molt ben conservada.

La masia te la Font de Sant Llatzer i la seva gran bassa i mines d’aigua pel torrent i una gran extensió d’horts, antigament de vinyes.

Com tantes altres masies de la vall de Barcelona, prop del camí de Sant Iscle, camí important en l’època medieval molt transitat per accedir al que ara és coneix com el Vallès Occidental.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/06/can-masdeu-i-lhospital-de-sant-llatzer.html

Va ser Okupada durant l’any 2001,  però el jutje va concedir la gracia que si portavent una feina positiva per la societat i el barri , és podien quedar a Masdéu, i així ha sigut ja fa mes de 17 anys que es porten a terme moltes activitats i uns horts ven cuidats de la gent i per la gent del barri, sobre tot gent que ho necessita.

Per a mes dades podeu consulta al Blog La Vall de Masdéu :

https://www.canmasdeu.net/la-nostra-historia/

Per últim us passo l’enllaç d’un interessant reportatge sobre la masia de Masdéu :

https://www.elcritic.cat/blogs/sostrecritic/2018/05/29/can-masdeu-de-locupacio-al-projecte-de-vida/

Si no coneixeu Masdéu, podeu fer un passeig o excursió des de Barcelona, esta ven a prop.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia, altres i propi.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona

L’antic Institut Mental de la Santa Creu, està situat en la Plaça Major de Nou Barris de Barcelona.

Us passo la seva  història mes destacada :

  • S’inaugurava L’Institut Mental de la Santa Creu a l’any 1889 per ordre de l’Hospital de Sant Pau amb capacitat per més de 700 malalts i va ser dirigit pel Dr. Emili Pi i Molist, un dels pioners en el tractament de les malalties mentals a Espanya.
  • L’antic Institut Mental de la Santa Creu va ser construït entre 1885 i 1915 en una finca de 50 hectàrees. L’edifici es construí en terrenys cedits per un benefactor anònim a prop de la masia de Ca n’Ensenya.
  • Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet a partir del projecte del Dr. Pi i Molist, qui entenia l’hospital com una institució d’avantguarda, un espai en el qual els malalts, aïllats del medi, rebrien bones impressions de l’ambient que els afavoriria la seva recuperació. Per això calia situar l’hospital en un lloc ben ventilat, proveït d’aigua i ben lluny dels nuclis urbans però alhora ben comunicat. En aquell moment es va optar per l’actual Nou Barris, una zona agrícola entre el barri d’Horta i Sant Andreu de Palomar dins la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina.
  • .A començament dels anys 70, l’Hospital de la Santa Creu es va vendre el patrimoni rústic i una ala sencera de la institució. Aleshores, la previsió d’enderrocar aquesta part va coincidir amb la crisi i el conflicte de l’Hospital Psiquiàtric d’Oviedo i amb el de les clíniques psiquiàtriques de l’Hospital Provincial de Madrid. Els metges i alguns ATS del Mental es van tancar en solidaritat amb els seus col•legues de Madrid i Oviedo. Durant el tancament, van prendre consciència del procés de destrucció a què es veia abocada la institució i van preparar una alternativa a l’enderrocament. Després de diverses negociacions, van aconseguir ser escoltats per l’Administració, que va donar allargs a l’enderrocament definitiu i va acceptar la contractació de més personal.
  • El 30 de setembre de 1987, després d’un segle d’existència, el Mental va tancar les seves portes.

Dins la propietat hi havia masies, terrenys agrícoles, pastures, …

Al voltant d’un mòdul central s’articulaven les dues ales, que albergaven un departament general per a cada sexe.

En aquest immens edifici, residien persones que hi havien viscut gran part de tota la seva vida, persones amb problemes greus de personalitat, persones la malaltia de les quals feia difícil la seva convivència amb la família, persones aleshores mal diagnosticades perquè no es disposaven dels mitjans adequats per facilitar-ne la seva rehabilitació social, éssers infelices, solitaris, supermedicats als que moltes vegades s’havien practicat electroxocs, com a mètode més conegut per a tranquil•litzar-los.

Quan van tancar el centre, els malalts considerats més lleus van ser enviats a casa seva i se’ls feia seguiment mèdic des d’un centre de dia que s’hi va instal•lar en el mateix lloc on havia estat l’hospital.

Els que no tenien família que se’n fes càrrec, va ser enviats a pisos d’acollida on s’ajuntaven 4 o 6 persones amb algun tutor.

Molts d’ells, els que hi havien viscut en el centre la major part de la seva vida, en treure’ls del seu hàbitat habitual i ser traslladats al Frenopàtic o a Sant Boi,  on van morir… !

Els diaris de l’època se’n van fer ressò de tot plegat.

Per a mes dades de L’Institut Mental de la Santa Creu, podeu consultar a :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/05/linstitut-mental-de-la-santa-creu-1885.html

L’edifici, originalment, estava formar per dotze pavellons aïllats disposats perpendicularment amb dues crugies paral·leles i que tenien a ambdós extrems uns hemicicles pel tractament dels malalts amb més dificultats. En total, tenia una capacitat per a vuit-cents usuaris.

L’hospital disposava de infermeries, sales de reunions, amplis menjadors, sales de treball, biblioteca i banys.

També hi havia espais dedicats per l’esbarjo dels interns com una sala de billars, de música, teatre i uns amplis patis i jardins.

Avui en dia, només en resten tres pavellons ocupats, la Seu del Districte, la Biblioteca de Nou Barris i una seu de la Guardia Urbana de Barcelona, que permeten apreciar la monumentalitat i la sobrietat que va caracteritzar l’obra, realitzada en un estil neoclàssic molt senzill.

L’Institut Mental de la Santa Creu és un edifici historicista de Barcelona que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nota : El color de les fotografies estan expressament adaptades al record de la soledat i tristesa en memòria a la gent que va estar ingressada a L’Institut Mental de la Santa Creu. !

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Barberà de Sabadell

La Creu de Barberà està situada en la Plaça de la Creu de Barberà, confluència entre la ctra. de Barcelona i l’av. de Barberà de Sabadell

Aquest barri  va pertànyer al municipi de Barberà del Vallès fins al 1957, en què va ser agregat a Sabadell.

Rep el nom de la Creu de Barberà, que senyalava el límit meridional de la ciutat, per tan és pot considerar una creu de Terme.


Fons Fotografic Generalitat de Catalunya

Sembla que la primera casa de la Creu, va ser cal Pauet,  la va construir Pau Santfeliu el 1880, prop de les Termes, en una vinya que tenia a tocar de la carretera de Montcada a Terrassa.

La seva característica es com a creu grega de pedra suportada per un pilar hexagonal sobre el que hi ha un capitell.

El 16 d’octubre de  2016, la Creu de Barberà, simbòlica i ubicada a la plaça del mateix nom, va apareix a terra després que presumiblement algun vàndal l’hages enderrocat a cops, us passo la informació :

https://www.isabadell.cat/sabadell/societat/la-creu-de-barbera-apareix-enderrocada/

Dades de la seva historia i restauració :

http://www.sabadell.cat/ca/noticies-municipals/68958-la-creu-de-barbera-tornara-al-seu-lloc

La Creu de Barberà és una obra historicista de Sabadell i protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Plaça de la Creu de Barberà

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Caseriu o Hostal del Lledoner de Granollers

L’Hostal del Lledoner esta en el carrer de Corró, 275 amb el carrer del Lledoner de Granollers.

Situat al nord del carrer Corró, és el barri Lledoner, que fou segregat de les Franqueses l’any 1922, i pertany des d’aleshores a Granollers.

L’Hostal del Lledoner és una antiga masia al costat del camí ral. El caseriu del Lledoner de baix, és denominat popularment “L’Hostal”, i és possible que s’utilitzés com a tal.

També val dir que en aquesta casa va néixer Anna Maria Mogas i Fontcuberta  el 13 de gener de 1827, religiosa, fundadora de la Congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor.

Edifici de planta rectangular, amb planta baixa, pis i un cos central que sobresurt degut possiblement a que és el resultat de la reforma d’una masia de planta basilical.

Limitat per una balustrada a la façana i amb coberta plana, la teula emprada és l’àrab. El portal d’entrada, amb arc rebaixat, dues finestres a la planta baixa, tres al primer pis i una al segon, té carreus als cantons i la façana és, de pedra i maó, arrebossada.

L’Hostal del Lledoner és una obra del municipi de Granollers protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua de Granollers

La parròquia de Mare de Déu de Montserrat esta situada en la Pl. Jacint Verdaguer, 7, l’entrada a l’Església es pel carrer de Joan Prim, front el 206, de Granollers.

En 1905,és l’ any en que els franciscans conventuals es van establir a Granollers, fundant un convent i una església dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i a Sant Antoni de Pàdua.

ç

Des de 1986 és també parròquia de la diòcesi de Terrassa.

Us passo informació del seu propi blog :

http://franciscansgranollers.blogspot.com/p/nuestros-patronos.html

És un edifici de planta basilical que es troba integrat dins d’un conjunt més ample d’instal·lacions educatives i conventuals

L’església presenta planta de creu llatina, amb una nau principal i laterals ocupats per capelles. Els vanos i l’estructura en general són de composició vertical, combinant en els seus paraments la maçoneria de pedra irregular i el totxo.

A la façana principal destaca una rosassa circular al centre de la mateixa sobre la porta principal, així com dues estructures de falses pilastres fetes de totxo que ajuden a donar verticalitat a la composició de la mateixa.

L’any 1986, l’església va assolir la categoria de parròquia oberta als feligresos d’aquest barri de Granollers.

 

Recull de dades : Els Franciscans conventuals i Relats en Català

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Viaducte de Vallcarca de Barcelona

El Viaducte de Vallcarca està situat entre l’Avinguda de la República Argentina, la plaça  Mons  i el carrer de  Gomis, 2 de Barcelona.

barri de Vallcarca a principis del segle XX

El Viaducte de Vallcarca és un Pont amb tauler de llosa que salva el desnivell de l’antiga riera de Vallcarca, actualment avinguda de l’Hospital Militar, per així va agafar el nom de Vallcarca; l’Avinguda passa  entre els turons del Coll i del Putxet.

No hi ha el Viaducta

El 25 d’agost del 1908, es va fer l’acte inaugural de les obres amb la col·locació de la primera pedra en el que l’alcalde de Barcelona, Albert Bastardes, va pronunciar un discurs on presentava el projecte del viaducte i destacava la dificultat de la seva realització.

És la principal via d’accés, des del 1923, al barri del Coll per la plaça de Mons i l’avinguda Argentina, tant per trànsit rodat com per a vianants.

El Viaducte de Vallcarca segons el projecte de Miquel Pascual havia de fer-se de ferro, però el 1917, moment en el qual les obres encara estaven en una fase inicial, es va canviar el ferro pel formigó armat, tècnica que estava començant a utilitzar-se feia poc a Catalunya.

Per a l’època era una obra d’enginyeria bastant avançada ja que l’estructura es va fer de formigó armat amb ferro, tècnica que permetia poder cimentar una obra de complexitat assentada a les lleres d’una riera.

Els elements de suport estan recoberts de pedra i maó vist formant uns balcons semicirculars a la part superior, a manera de mirador.

A l’espai entre els murs mitgers hi ha decoracions en relleu que representen l’escut de Catalunya i de Sant Jordi flanquejat per uns lleons alats;

per sobre la barana decorada amb cassetons geomètrics hi ha també uns pinacles.

El Viaducte de Vallcarca està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Postals Antigues

 

Antiga masia de can Lledó de Mollet del Vallès

La masia de can Lledó està situada en el carrer de Comte d’Urgell, 26, de Mollet del Vallès.

Es una masia molt antiga de Mollet, era de gran extensió les terres de la seva propietat, eren pràcticament conreades en la major part.

Els primers propietaris varen ser la família Lledó, d’aquí ve el nombre de la masia. Anys mes tard, va ser la família Monger que la restaura i va portar a terme la divisió en habitacions i altres dependencies.

A partir del any 1920 la masia passa a dir-se popularment “ El Quartelillo” perquè fou La Caserna dels Mossos d’Esquadra.

Es una casa de planta quadrada, de dos pisos, destaca la fatxada amb arc de mitja punta. Te la característica particular que es la única masia de Mollet que disposa d’un pati central amb un pou.

Hi ha constància que es van realitzar canvis estructurals en la masia en els anys: 1920, 1930,1992 y 2007.

Llegim en una pagina Web de l’Ajuntament de Mollet del Vallès :

“El safareig de Can Lledó, en que al principi fora privat, va passar a ser un  safareig públic en la zona de camps de Mollet a principis del segle XX. Fou reformat als primers mesos de l’any 1910 per en Miquel Rosés i els seus paletes, i d’immediat assolí gran acceptació entre les dones del poble, que entre cops de picador i ensabonada a la roba s’explicaven tot el que havia passat, el que passava i l’esdevenir en veu prou alta per tal de que tothom en quedés assabentat. Va ser enderrocat a la dècada de 1960. 

SOLÉ TURA, J. (1981) Mollet, la història que segueix. Gràfiques Aster. 219 p. Mollet del Vallès.”

Una vegada rehabilitada la masia de Can Lledó, va obrir el gener del 2007 com a centre de serveis per a la ciutadania de Mollet i del Baix Vallès. Acull serveis d’àmbit comarcal de sectors ben diversos, i dels quals us passo informació :

https://www.molletvalles.cat/index.php/continguts/la-ciutat/equipaments/cvics-culturals-i-de-serveis/show/1276

Va donar a mitjans del segle passat el nom a un nou Barri, que és diria “de la Plana Lledó”, situat on havans foren els camps, horts i granges que antigament gestionava la masia de Can Lledó.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Mercat del Ninot de Barcelona

El mercat del Ninot és un mercat municipal a l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona, delimitada pels carrers Mallorca, Casanova i Villarroel.

Fou dissenyat per Antoni de Falguera i Joaquim Vilaseca i inaugurat l’any 1894.

Es tracta d’un edifici aïllat en un solar de planta rectangular, el conjunt està tancat per una paret de maó vist fins a uns tres metres d’alçada.

A sobre hi ha persianes que permeten la ventilació i un últim tram sota un potent ràfec tancat per vidre, que permet la il·luminació del mercat.

Us passo la història del Mercat del Ninot :

  • Als anys 80 del segle XIX, en la taverna de Joan Clapés situada al carrer València núm. 9 (ara 107), es posà com a mostra un ninot. Aquest fet va donar nom a la taverna i al barri.
  • En aquell moment alguns pagesos de les Corts anaven a vendre els seus productes al voltant de la taverna, per evitar pagar els impostos d’entrada de productes a Barcelona.
  • L’any 1889 l’Ajuntament de les Corts instal·la un mercat descobert a l’indret actual.
  • L’any 1912 l’Ajuntament compra els terrenys per ampliar i construir definitivament el mercat.
  • L’any 1933 es fa la inauguració del mercat actual, obra dels arquitecte Antoni de Falguera i Joaquim Vilaseca.
  • En la porta principal hi ha una còpia del ”Ninot “, ja que l’original es troba al Museu Marítim de Barcelona.

Durant uns anys, des de l’octubre del 2009 fins l’any 2012, amb motiu d’unes reformes integrals, les parades es van traslladar a un envelat al carrer Casanova, entre Còrsega i Provença, davant la facultat de medicina de l’Hospital Clínic.

Des de la reinauguració del Mercat del Ninot,  el barri compta amb un mercat dels mes moderns de Barcelona

. 

El mercat del Ninot és  una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i fotografies : Ramon Solé

La masia de can Gili que va donar nom a tot un barri de Granollers

La masia de can Gili esta situada en el  Camí Vell de Lliçà d’Amunt, 1, prop de  la carretera de Lliçà d’Amunt a Granollers i Canovelles.

Va ser una masia totalment agrícola, gracies a l’abundant aigua que disposava,  fins a mitjans del segle XX, que va entrar en un estat d’abandó i ruïna.

La masia va donar nom al que seria tot un gran barri a les a fores de Granollers, “El  barri  de  Can  Gili”

.

Va  ser  projectat  per  primera  vegada per l’empresa : Financiaciones Insobe l’any 1965.

L’objectiu era construir un conjunt residencial a la carretera de Caldes.

Inicialment es van construir cinc blocs de 416 habitatges en total, que es van identificar amb noms de diverses verges: Montserrat, amb 44 habitatges; Bonanova I, II i III, amb 126 habitatges; Mercè I i II, amb 80 habitatges; Núria I, II i III, amb 126 habitatges; i Assumpció, amb 40 habitatges. Posteriorment, es construeixen tres blocs més: el bloc Can Gili, el Victòria, al costat de l’escola, i el del costat de la carretera de Caldes.

Us passo l’enllaç per a mes informació sobre aquesta barri de Can Gili :

http://www.granollers.cat/sites/default/files/usuaris/usuari1/canjonch/memoria_historica_can_gili.pdf

Gràcies a la pressió veïnal, es va salvar la masia de can Gili de ser enderrocada.

Podem destacar un període de rehabilitació de la masia i que va passar a ser Centre Cívic :

  • 13 d’octubre  de  1988, se  signa  el  conveni  per  rehabilitar  la  masia de Can Gili.
  • 5 de  maig  de  1991, s’inaugura  parcialment  el  centre  cívic  Can Gili, després d’una primera fase d’obres.
  • 3 de maig de 1992. S’inaugura definitivament el centre cívic.

La verneda de Can Gili ocupa els marges del tram final del torrent de Can Gaili, entre els barris granollerins de Terra Alta i Can Gili, Antigament, l’espai formava part de les terres de la masia de Can Gili.

Els grans arbres de la Verneda, àlbers, oms, plàtans i pollancres, que són l’element més destacable, van ser plantats pels propietaris de la masia de can Gili.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé