Castell de Sentmenat

Setmana dedicada al Municipi de Sentmenat

Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

El castell es troba en un lloc estratègic. La façana, orientada a ponent queda al marge del barranc que forma la riera de Sentmenat. Edificat en un llom planer de la carena, a 1.300 m al nord-oest de l’església parroquial de la vila de Sentmenat.

Us passo la seva llarga historia:

  • És un castell termenat documentat el 1069.En aquest moment, 1060-1070, surt documentat un llinatge cognominat de Sentmenat. Ramon Miró (1056), Bernat (1065), Bernat Ramon (1072).
  • El 1083, Guillem i Arbert Ramon de Montcada deixaren diners a la comtessa Mafalda, vídua de Ramon Berenguer II a canvi dels drets i rendes del terme del castell de Sentmenat que, a partir d’aquest moment queda vinculat a la família Montcada.
  • L’any 1101, senyorejava el senescal Guillem Ramon II de Montcada. La continuïtat de la possessió dels Montcada es documenta al llarg de tot el segle XII.
  • Cap a mitjans d’aquest segle, trobem documentada la castlania en mans del llinatge anomenat Sentmenat, feudataris dels Montcada.
  • L’any 1173, Pere de Sentmenat, llegà la castlania, al fill Pere qui la llegarà al seu fill homònim que, l’any 1243 ja en posseïa la plena potestat.
  • El segle XIII continua el domini dels Montcada.
  • L’any 1237, Garsenda, vídua de Guillem de Montcada, permuta amb el comanador de l’orde Hospitaler de Barcelona, uns masos a canvi dels drets que el comanador posseeix sobre el castell.
  • El 1301, la fortalesa passà a Bearnèsia, casada amb Bernat de Centelles i aviat (de 1302 a 1315) començaran les discrepàncies entre els Centelles i els Sentmenat.
  • El rei Jaume II intervé el 1315 per a resoldre el conflicte eximint al castlà de Sentmenat de prestar homenatge als senyors de Centelles però les desavinences continuaren.
  • L’any 1328 es fa un acord de conveniència entre Francesc de Sentmenat i Eimeric de Centelles.
  • Les disputes finiran l’any 1380, quan Pere de Sentmenat passa a tenir la senyoria del castell i del seu terme, després d’adquirir-lo a Eimeric II senyor de Centelles per 9.000 lliures.
  • Al segle XV, els Sentmenat esdevingueren senyors i barons del lloc. El castell de Sentmenat era un castell termenat i els seus senyors posseïdors del títol de “mer i mixt imperi”, és a dir que tenien la jurisdicció civil i criminal a tot el seu terme.
  • El 1691 li fou concedit a Joan de Sentmenat i de Toralla el títol de marquès de Sentmenat.
  • Actualment, el castell encara pertany a la família dels Sentmenat. Posteriorment, el castell va ser utilitzat com a masia, perdent tota referència defensiva.
  • Amb motiu del projecte de consolidació estructural del castell promogut conjuntament entre l’Ajuntament de Sentmenat i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’han portat a terme diverses intervencions arqueològiques. L’efectuada l’any 2010 va permetre establir cinc fases d’ocupació diferenciades. Després de l’ocupació de la zona en època preromànica es va produir la construcció d’un conjunt residencial i una església exempta. La tercera fase consistí en la remodelació dels espais alt medievals en un moment baix medieval (s. XIV-XV), coincidint amb la propietat del castell per part de la família Sentmenat. En quart lloc es van fer noves remodelacions arran de la transformació del recinte nobiliari en explotació agrícola a l’època moderna (s. XVII-XVIII).Finalment s’han fet reformes d’època contemporània.
Agnès Sarri i Pons Jordi Sarri i Vilagell -1994 / Generalitat de Catalunya

El Castell és un gran edifici gòtic reconstruït sobre bases més antigues. A la fortalesa, s’arriba a través d’un pont de pedra que sobresurt del castell i que sembla substituir l’antic pont llevadís.

Agnès Sarri i Pons Jordi Sarri i Vilagell -1994 / Generalitat de Catalunya

Es manifesta la grandiositat de la seva fortalesa amb murs de tres metres de gruix.

El castell és format per dos cossos rectangulars, disposats ortogonalment, amb els extrems units per un altre cos, la planta del qual descriu un arc d’un quart de cercle, més o menys regular. Aquests tres cossos envolten un pati en forma de trapezi.

La façana principal, formada per carreus desiguals units al morter, queda dalt del marge de la riera, mentre que la part posterior presenta una forma de semicercle i dona a la plana.

Agnès Sarri i Pons Jordi Sarri i Vilagell -1994 / Generalitat de Catalunya

A la façana principal es pot veure també la porta primitiva, amb arc de mig punt i a continuació, una altra porta més centrada en la façana i de gran adovellat on es pot veure, inscrit a manera de clau i marcant l’eix de simetria de l’arc, l’escut del Marquesat de Sentmenat, títol que va ser atorgat per Carles II l’any 1691. A l’interior de les cambres es conserven els sostres de bigues.

Vers el 1500, es va adossar en aquesta construcció una nau que es va dedicar a l’entrada de carruatges que aboca en un gran pati central, malgrat que de poca fondària, és molt allargat en la seva dimensió transversal, traçant una estructura rectangular. En aquest pati, es pot veure també una escala descoberta de dos trams i galeria volada sobre mènsules.

La planta baixa, conserva els arcs de mig punt de carreus sobre els que carrega la volta de mig canó tot el llarg del mur exterior i que torç el seu eix seguint la irregularitat del mur, formant així aquesta façana corbada. Algun tram d’aquesta volta, mostra vestigis de la cimbra d’encanyissat amb la que va ser construïda, procediment molt antic en el nostre país.

Aquestes reformes van ser realitzades als voltants del segle XVI, però tot i el pas del temps, la seva fisonomia no ha canviat gaire. Les torres no són sobresortides, malgrat se’ls hi hagués atribuït la mateixa funció defensiva.

La imatge actual correspon a les reconstruccions dels segles XIV i XVI amb afegitons i canvis realitzats fins als nostres dies en el nou ús d’explotació agrícola.

El castell és format per dos cossos rectangulars, disposats ortogonalment amb els extrems units per un altre cos, la planta del qual descriu un arc d’un quart de cercle.

Els tres cossos envolten un pati trapezoïdal. Les obertures de la planta baixa situen cronològicament el mur a la segona meitat del segle XII.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El cos curvilini, que en alguns llocs assoleix un gruix de més de 3 m, per tal d’oferir protecció a la part plana més accessible i fàcil de ser atacada, es dataria al segle XIII, principis del XIV. La resta de l’edifici correspon a reconstruccions fetes posteriorment.

Castell de Sentmenat és un castell del municipi de Sentmenat declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero i Ramon Solé

Campanar de Sant Menna de Sentmenat

Setmana dedicada al Municipi de Sentmenat

El Campanar de Sant Menna esta situat en el Pg. de l’Església de Sentmenat.

És el que queda de l’antiga església parroquial romànica de Sentmenat.

El campanar de Sant Menna és romànic de planta quadrada datat al segle xii, encara en ús. Té dos pisos i presenta murs d’aparell de carreus. Al primer pis, la finestra és d’arc de mig punt i al segon, les finestres són geminades i la teulada amb quatre aiguavessos. Està restaurat i, antigament, la creu que el coronava era de pedra però en l’actualitat, hi ha una de ferro.

El campanar de l’antiga església de Sant Menna, és l’únic testimoni de la desapareguda església antiga que es va esfondrar al segle XVIII (1745). La tipologia del campanar permet situar la seva construcció cap a finals del segle xi o principis del segle xii. Sembla que l’obra va ser construïda sobre l’absis d’un edifici preromànic (segles IX-X).

El campanar conservat es fonamenta sobre l’antic absis de l’església paleocristiana datada al segle V.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es r.-brunet-1983.jpg
R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya

Aquest temple, format per una sola nau de planta rectangular pavimentat amb opus signinum, un absis també rectangular i amb una aula annexa, és rar entre els tipus peninsulars paleocristians, però similar al de presó de Sant Vicent, Sainte-Geneviève (Saint-Dennis, París, França) o Tiffeltassine (Algèria), presentava també presbiteri.

A més també es documentà arqueològicament l’ús de l’antiga església com a necròpoli detectant-s’hi una vintena d’inhumacions tant d’adults com d’infants. Als encontorns també s’hi detectà la presència d’inhumacions i restes de diverses sitges terreny excavat parcialment.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé                                 

Església Parroquial de Sant Llorenç Savall

Setmana dedicada a les Esglésies

Església Parroquial de Sant Llorenç Savall està situada en la Plaça Major de Sant Llorenç Savall.

Us passo la seva historia:

  • La primera notícia d’una església de Sant Llorenç a la vall, diferenciant-se de la del Munt, és de l’any 1010.
  • Un altre document de 1050 n’esmenta el cementiri, i pel 1087 s’anomena parròquia.
  • Fins al segle XIII els territoris es van definint, amb l’aparició de la parròquia de Vallcàrcara, per exemple, i s’estableix un nucli habitat al voltant de l’església.
  • La dependència de Sant Llorenç del Munt, tan present a l’edat mitjana, disminueix amb l’abandó del monestir al segle XV.
  • A l’època moderna consten donacions d’altars i altres moviments que poden pressuposar canvis arquitectònics, però els grans canvis vindrien al segle XIX de la mà de mossèn Josep Miró, qui emprengué importants obres a l’església i també obres civils (com el pont de la Vila) i apostòliques.
  • El 22 de juliol del 1936 membres de la FAI de Rubí i alguns llorençans entraren a l’església, la saquejaren i van estellar i cremar a la plaça l’orgue, l’altar i algunes imatges.
  • Els arxius i les peces de valor es van salvaguardar amagant-los en diverses cases del poble, i mesos després es van fondre les campanes per a fer armamanent.
  • L’edifici actual és força reformat als anys 40 i 50.

L’església de Sant Llorenç ha estat molt remodelada al llarg dels segles; la base dels murs i alguns elements esparsos es podrien datar a l’època medieval, i l’alçat dels murs correspondria a l’època moderna. L’any 1887 s’hi feren reformes importants, i durant la guerra del 1936-39 fou tan malmesa que gairebé es reféu totalment als anys 40-50 (un medalló esgrafiat a la façana data de 1957, tot i que les obres més importants es van dur a terme l’any 1945).

L’actual edifici es caracteritza per una àmplia façana amb esgrafiats i un petit porxo damunt el portal d’entrada, i un singular cimbori de ceràmica vitriada al costat del campanar llarg i dret (amb una torreta o “cumani”, imitant els antics comunidors) que caracteritzen la silueta del poble. Un dels vitralls de l’església és atribuït a Puig i Cadafalch.

D’entre els elements arquitectònics més antics destaca una petita porta a la façana de migdia semblant a les portes romàniques de la capella del Dalmau o de Sant Llorenç del Munt; fins a les profundes reformes del segle XIX l’entrada al temple es feia per la façana sud, però possiblement aquesta fos una portella més petita.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Centre Parroquial de Monistrol de Calders

El Centre Parroquial està en el carrer de l’Església, 3 de Monistrol de Calders.

R. Serra i Jordi Sarri – 1993 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • La façana fou construïda el 1934 per Josep Pla, anomenat «el Farràs», un mestre d’obres admirador de les construccions àrabs, que també va treballar al mas de la Païssa, també de Monistrol.
  • L’edifici acull avui la sala de teatre.
  • Originàriament havia estat l’escola parroquial.
  • Més tard havia acollit el cinema
  • I en l’actualitat serveix de teatre.

El Centre Parroquial és un edifici singular en el context del poble de Monistrol de Calders .

És una construcció entre mitgera que té interès per la façana d’inspiració moresca.

R. Serra i Jordi Sarri – 1993 / Generalitat de Catalunya

És un edifici de dues plantes, amb una façana amb composició simètrica: tres portals als baixos -el del mig una mica més gran-, amb arcs de ferradura i, al pis superior, tres obertures amb arcs escarsers. Totes les obertures estan emmarcades amb maó. La finestra del mig té una petita balustrada.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de Sant Salvador de Polinyà

L’Església de Sant Salvador està situada en la Plaça de l’Església, a la part alta de la població de Polinyà.

Us passo la seva historia :

  • L’església de Sant Salvador és citada com església parroquial de Polinyà des del segle XI.
  • La seva consagració va tenir lloc l’any 1122.
  • Va seguir amb les seves funcions com a tal fins a l’any 1792 quan va passar a dependre de l’església de construcció nova, perdent la categoria de parròquia.
  • L’església actual va ser inaugurada l’any 1792 quan deixa de tenir culte la primitiva església romànica.

L’actual església parroquial és una edificació del segle XVIII, adossada al mur de tramuntana de l’antic temple romànic que actua com a pòrtic d’entrada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4164_01.jpg

El temple primitiu consta d’un absis semicircular del segle XI amb decoració d’arcuacions entre lesenes i el campanar de torre amb la base de la mateixa època.

La nau coberta amb volta de canó i la resta del campanar corresponen a una obra del segle XII. Està documentada des del segle xi, període al qual correspondrien l’absis semicircular, on hi havia pintures murals.

L’entrada al temple actual es fa per una porta d’arc rodó de mig punt adovellat que es podria interpretar com l’entrada lateral de l’antiga església. En aquesta façana hom hi veu, també, la presència de contraforts. El campanar de planta quadrada corresponent a l’antiga església romànica, situat a la banda septentrional.

Les pintures murals de Sant Salvador de Polinyà són un important conjunt de pintures murals realitzades a aquesta l’església. Van ser descobertes durant unes obres realitzades durant la segona dècada del segle XX.

Al Museu Diocesà de Barcelona es conserven les pintures murals del segle XII de les quals se n’ha fet una reproducció a Sant Salvador. El 1930 Joan Prats i Tomàs va finançar l’arrancament i el transport per a dipositar finalment les pintures al Museu Diocesà de Barcelona, a canvi de l’extracció d’un fragment per a la seva col·lecció privada. Amb la mort de Joan Prats, el fragment passà a completar les pintures al Museu Diocesà.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2_01.jpg

Sant Salvador de Polinyà és una església del municipi de Polinyà (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé i Mª Àngels Garcia Carpintero

Església de Sant Joan Baptista de Matadepera

L’església de Sant Joan està situada dins del recinte tancat, al costat on hi ha el cementiri parroquial de Matadepera.

No és accessible lliurament, es pot fer una volta parcial, per l’exterior.

Us passo la seva historia:

  • Les referències documentals sobre aquesta parròquia es coneixen d’una manera indirecta que podria datar de l’any 500.
  • Es documentà el 1 de maig de 1040 el testament de Guillem Levita, jurat sobre l’altar de Sant Joan de Matadepera.
  • L’any 1200 es troba la firma del rector de Matadepera sobre unes escriptures en pergamí.
  • La més antiga que fa referència directa és del 17 de setembre del 1327 de Januari Presbitero en el qual es pot llegir: “Iglesia de Sant Joan de Matadepera”.”
  • L’any 1783, Jean Laurns, italià, emblanquinà, pintà i adobà l’església tal com especifica el llibre d’obra.
  • L’any 1821 s’eixamplà l’església construint la capella del Sant Crist
  • L’any 1850 es tornà a emblanquinar l’església.
  • L’església deixà de ser parròquia de Matadepera en favor de la que es construí en el poble a finals del segle XIX.

L’església de Sant Joan és d’una sola nau, de forma irregular, a conseqüència d’una ampliació en la que es col·locà l’altar de la Mare de Déu del Roser. Capella situada al cantó de l’epístola i al costat de la capella del Sant Crist.

La capçalera té forma poligonal tant a l’exterior com a l’interior.

El campanar és de construcció del segle XVI, de planta quadrada i està situat als peus i al costat de l’església.

L’edifici és una construcció senzilla que s’anà modificant amb el pas el temps en detriment de l’aspecte compacte del conjunt.

La portada és també molt senzilla, sense cap motiu que l’adorni, una petita porta amb llinda de pedra i, seguint l’eix que marca la porta, un òcul a la part superior.

A l’interior hi ha vàries làpides sepulcrals de rectors de la parròquia i de laics. De la primera església només queda la part del presbiteri i de la sagristia.

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Parroquial de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La Casa Parroquial  està situada en el carrer del Bosc, 5, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • En el 1890, Eusebi Güell va iniciar la construcció de la fàbrica de teixits de cotó als terrenys del seu mas de Santa Coloma de Cervelló, i va encarregar a Antoni Gaudí el projecte urbanístic de la colònia.
  • Entre aquesta data i la de 1917, en què es va suspendre definitivament la construcció de l’església (suspensió en principi momentània, però que es va convertir en definitiva per mort de l’autor), es pot datar la construcció de la Casa Parroquial propera a la Cripta que, malgrat no haver estat l’església construïda en la seva totalitat, ha exercit la seva funció fins al moment per l’entrada al culte de la Cripta, que es va mantenir.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular, de planta i pis amb teulada de teula a quatre aigües.

Presenta una clara tendència historicista palesa en la porta i finestres de la planta baixa, amb arc de mig punt remarcat amb maó vist i imitant la formació de les dovelles, i en la filera de finestres d’arc que hi ha a la planta superior a la manera de les golfes o graners de les cases senyorials medievals de la comarca.

La façana està tota ella recoberta de lloses irregulars de pedra. El maó vist remarca les cantonades, el sòcol, les obertures de la planta baixa i personalitza la filera d’arquets del primer pis recobrint totalment aquella zona com una franja ampla.

Gaspar Coll i Rosell 1987 / Generalitat de Catalunya

Un treball de maó imitant les bigues de fusta d’èpoques anteriors sosté un ample ràfec. El fet de ser aquesta una casa exempta oberta a la vista en totes direccions fa que els materials i motius ornamentals siguin idèntics en els quatre murs.

La Casa Parroquial és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Església Parroquial de Sant Cristòfor de Terrassa

L’Església Parroquial de Sant Cristòfor esta situada en la Plaça de Ca n’Anglada, 31de Terrassa.

L’Església va ser aixecada el 1956 i acabada en 1965.

El sant titular prové de l’ermita de Sant Cristòfor, del segle XI, ubicada al costat de la masia de Ca n’Anglada, que dóna nom al barri, un s’ubica la parròquia. 

Consta d’una àmplia nau rectangular; té cor i una gran cripta, l’arquitecte va ser el terrassenc Joan Baca Reixac.

Cal destaca el Campanar, te planta gairebé quadrada, està coronat per una minsa cornisa i un terrat amb barana metàl-lica,

damunt del qual s’aixeca una torrella quadrada coberta per una teulada piramidal recoberta amb peces de ceràmica vidriada de color verd fosc

Des del seu principi és una parròquia amb molta activitat.

Com la processó de Setmana Santa, de la qual es conserven alguns passos a la cripta, amb “manolas y saetas”.

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Sant Antoni Abat de Sant Antoni de Vilamajor

Aquesta setmana la dediquem a les Esglésies

L’església parroquial de Sant Antoni Abat , esta situada en la Ctra. de Cànoves de Sant Antoni de Vilamajor. Pertany a la diòcesi del bisbat de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La primera capella havia estat feta construir per Pere Sunyer el 1555.
  • Havia esdevingut vicaria perpètua de Sant Pere de Vilamajor des de l’any 1798.
  • Duran el principi de la guerra civil, en 1936, va ser destruida.
  • L’actual va ser construïda entre els anys 1944 i 1949 per suplir l’antiga.

És de planta basilical, amb una nau major central separada per quatre columnes de les dues naus laterals. L’absis és de volta de mitja esfera. Al sostre hi ha un enteixinat.

La façana acaba amb frontó i cornisa, per sota hi ha tres buits de mig punt. Més avall, protegida per unes arcades, hi ha l’entrada central, i dues més de laterals.

Totes les columnes tenen capitell corinti. Al pati de davant de l’església hi ha un banc de pedra amb la data 1796 i una inscripció, possiblement mortuòria.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Santa Maria Assumpta de Santa Pau

Església parroquial esta situada en la Plaça Major de Santa Pau.

Us passo la seva historia:

  • Per estudiar la històriá d’aquest edifici cal partir de dos fets.
  • El primer, és el testament del baró Hug Ademar I, redactat l’any 1391, que preveu la construcció d’una nova església dins el reducte fortificat.
  • El segon, serien els cataclismes sísmics de 1427-1428, amb el parcial enderrocament de Santa Maria dels Arcs -fins aleshores parròquia- que portaria a sol•licitar oficialment el trasllat de la parròquia.
  • No fou l’hereu de Hug Ademar I qui compliria la clàusula testamentaria sinó Galceran, el fill menor.
  • Així, a finals del segle XV , es començaren les obres continuades posteriorment.
  • Es va seguir l’estil gòtic encara que tota la part última de l’església es devia decantar cap al barroc.

El temple és d’una sola nau, amb quatre capelles laterals i una sagristia. Amb voltes d’aresta rematades amb unes claus molt boniques i interessants per la datació cronològica de l’edifici. Adossada al costat esquerre dels peus de la nau, s’aixeca l’esvelta torre del campanar. Antigament va tenir un retaule barroc i l’actual, que intenta ser gòtic, està molt lluny d’aquell pel qual el baró arribà a pagar deu mil sous.

Portalada afegida amb posterioritat (1929), neogòtica. Flanquejant la porta hi ha dos pilars quadrats, decorats per la part davantera i acabats amb decoració típicament gòtica. La porta té un arc ogival acabat amb una creu. Sobre aquesta porta hi ha unes decoracions vegetals molt riques.

Situades a l’acabament dels nervis de la volta. Són esculturades en forma de lleons, un personatge grotesc semblant a un putti i d’altres tapades per l’actual retaule del segle xx.  A les capelles de la Mare de Déu del Roser i a la de Sant Isidre també hi ha mènsules molt interessants amb la data d’edificació esculpida (1934, 1594) i els escuts de la família Oms.

Torre-campanar construcció de planta quadrada que denota l’època d’edificació (cap el 1400). Està rematada per un coronament de merlets. Les cantonades són obrades amb carreus alternats. El conjunt demostra un caire defensiu.

Hi ha una pica baptismal situada a la capella lateral (segona, esquerra). És de grans dimensions; té la forma de copa, amb vuit cares; en una d’elles hom hi pot llegir la data: MDCXII. Té unes senzilles decoracions que semblen simbolitzar fulles estilitzades. En l’actualitat encara està en ús.

Al seu interior conserva la Verge de Sant Martí Vell, gòtica, de marbre; la talla barroca de la Verge del Carme, procedent d’un retaule de Santa Llúcia de Treinteres i la imatge d’una Mare de Déu, procedent de Santa Maria dels Arcs.

L’Església parroquial de Santa Pau és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel