Església parroquial de Santa Teresa de L’Infant Jesús de Barcelona

L’Església parroquial de Santa Teresa de L’Infant Jesús, està situada en la Via Augusta, 68-72 i amb cantonada els carrers de Sant Marc i de Benet Mercadé en Barcelona.

Us passo la seva breu historia :

  • Va ser projectada el 1932.
  • Les obres s’aturaren el 1936, per la Guerra Civil, quan les parets tenien quatre metres l’alçada.
  • En 1939, una vegada acabada la guerra, es van reprendre els treballs de construcció.
  • I van finalitzar el 1940.
  • Fins a finals dels anys seixanta es van fer obres complementàries i construcció de la casa rectoral.

Es tracta d’una església de tres naus i rectoria adossada.

La façana principal, que afronta a la Via Augusta, està recoberta totalment de carreus de gres bicolor.

Un gran campanar, que s’aixeca en el mateix pla que la façana, i el portal d’entrada actuen com a eix de composició. En aquesta composició són evidents les referències a l’arquitectura escandinava. La portalada està formada per un gran arc de mig punt amb arquivoltes, flanquejada per sengles ulls de bou on els vitralls i els remats perimetrals reprodueixen la forma de creu grega.

Per sobre, la façana es va esgraonant, estretint-se cada cop més fins esser coronada per l’esvelt campanar, atorgant al conjunt compositiu una forma amb tendència piramidal. Sobre la portalada un gran finestral resolt amb arc de mig punt i arquivoltes perimetrals fa les funcions de rosetó.

El campanar pròpiament dit presenta en aquesta façana cinc estretes obertures disposades a diferents nivells, fet que proporciona verticalitat al conjunt. Al damunt s’hi troba una obertura en forma de creu grega i sota un rellotge d’agulles molt simple.

L’absis és semicircular però la façana absidal queda oculta a l’interior de l’illa de cases. La teulada, a dos nivells, és a doble vessant, de teula àrab.

La rectoria, adossada a la dreta de la façana principal de l’església, fent cantonada amb el carrer Sant Marc, està construïda amb el mateix material. Les seves petites obertures, resoltes amb arc de mig punt, atorguen a aquest edifici reminiscències neoromàniques.

L’Església de Santa Teresa del Nen Jesús està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades tretes de : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Els tints de la ciutat de Fez del Marroc, una feina medieval

Avui destinem l’article fora de Catalunya i de l’Estat Espanyol, concretament conèixer una ciutat que des de temps remots es cuida de forma artesana a tenyir les pells, aquesta ciutat es Fez al Marroc.

Veurem grans tines rodones plenes de líquids de diferents colors on es tanyes les pells i roba, de forma totalment artesanal amb colorants naturals, amb tints i  posimes per treballar i tenyir les pells procedents d’animals, com de camell, cabra o bou.

Hi ha quatre llocs principals on podem gaudir del procés , el mes gran i destacat es el de Chouwara de Fez  i es la mes important d’aquesta forma de treballar del mon.

No s’acaba en el procés de tenyir-ho, una vegada seques les pells passant als artesans perquè elaborin les pells amb bolsos, maletes, sabates i també en abrics per la posterior venta a la gent del Marroc i als turistes.

Cal dir una curiositat, hi ha des de les cases o tendes de les rodalies de la gran plaça on estan les tines, branques de fulles de menta per els visitants que a la vegada que mirant olorin perquè no notin la furto de les males olors que desprenent les aigües dels tints.

Es clàssic que els turistes de fora del Marroc, comprin algun producte i/o donin una petita propina als venedors, per l’amabilitat de deixar contemplar la feina dels artesans.

Us passo un enllaç molt interessat al respecta :

https://www.sientemarruecos.viajes/blog/la-plaza-de-los-curtidores-de-fez/

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé Salvador

Les Escales del carrer Joan Roig i altres carrers de les rodalies en El Masnou

Podeu creure que El Masnou te carrers molt antics i tranquils ?

Efectivament, com l’antic carrer amb les Escales, carrer Joan Roig ( dedicat a un jove militant assassinat durant la Guerra Civil),

fa una forta pujada que sols es pot fer a peu.

Així podem gaudir d’un carrer d’un verdader poble… que no ha passat el temps i està congelat els principis del segle passat.

Escales i terra semi desgastats del pas de la gent, silenci, es conserven dos jardins particulars que donen el carrer,

son de poc espai i amb plantes amb flors, seients, taules, …

Ara ens donem que El Masnou no esta a nivell de la mar, moltes cases estant situades en un turó, carrers que porten a l’Església.

Altres carrers dels rodals que vam paral·lels, que  també ens enamoren, com el carrer de Sant Josep,

i el carrer de Francesc d’Assis, amb uns arbustos amb flors.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Secretaria, antic ajuntament de Cànoves i Samalús

Inicialment al constituir-se com Ajuntament Cànoves,  es va construir  un edifici  a mig camí entre Cànoves i Samalús per encabir-hi l’Ajuntament del municipi.

Aquest edifici se’l coneix popularment com La Secretaria.

Posteriorment, l’Ajuntament va canviar de seu i es va traslladar al nucli del poble de Cànoves, en un dels edificis que integren la finca de Ca l’Antic.

Edifici que va esdevenir seu de la Caixa Rural de Cànoves i més tard en oficines de l’empresa de cultius Roc-Fiter, un cop l’Ajuntament es va instal·lar definitivament a la masia Can Casademunt, seu actual.

vista general de cànoves

Ara, l’edifici de la Secretaria s’utilitza com a magatzem del material de festes populars i altres.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Mas Riera Valentí de Cardedeu

Mas Riera Valentí era una obra popular que estava situada en el carrer de Mas Riera Valentí, 2, de Cardedeu. De fet, aquest  Mas originalment estava ubicat en l’actual Plaça Francesc Macià, i va ser enderrocada la masia per donar pas a la construcció de la dita plaça.

Curiosament la façana de Mas Riera Valentí va ser traslladada a la Plaça de Sant Corneli durant la dècada del 1990, davant l’església i prop de la capella de Sant Corneli de Cardedeu.

On trobarem una placa, que ens diu el que li va passar al dissortat Mas Riera Valentí.

Se’n conserva documentació des del segle XII tot i que la façana té portes i finestres pròpies del segle XVII.

Actualment, la part interior i edifici annex, hi ha l’Oficina de Gestió Tributaria de Cardedeu, des de fa un any :

https://www.somvalles.cat/noticia/33209/loficina-de-gestio-tributaria-de-cardedeu-obrira-a-la-placa-sant-corneli

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’Hotel Llar de Capitans de El Masnou

L’Hotel Llar de Capitans  està situat en el Passeig Prat de la Riba, 48 de El Masnou.

En aquesta finca van viure Pere Pagès i Colomer i Jaume Estapé i Pagés, que durant el segle XIX van formar part de la florent Marina Mercant de El Masnou.

L’Hotel Llar de Capitans és una casa d’estil modernista construïda el 1865, totalment restaurada, manté el seu encant original combinat amb modernes instal·lacions.

En un lateral de l’Hotel, hi ha una imatge amb rajoles a color, on es pot llegir la seva historia.

 

 

Text adaptat i Fotografies : Ramon Solé

 

La Creu de Terme dins dels Jardins de Can Berenguer de Samalús

Mas Berenguer, es una masia catalana del segle XVI situada al carrer de Mas Berenguer s/n. ,en la falda del Parc Natural del Montseny en Samalús del poble de Cànoves i Samalús.

Des de fa anys, és una Casa Rural.

Mes informació en la Web de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús. :

http://www.canovesisamalus.cat/municipi/empreses-i-comercos/mas-berenguer.html

En la entrada on estan els grans Jardins i zona de lleure dins de la Finca, hi ha una Creu de Terme.

No he trobat informació d’aquesta Creu de Terme, no obstant esta molt ben conservada.

En cas que algú sàpiga dades, podeu indicar-ho a traves del formulari de contacte i ho publicarem. Gràcies.

 

Text : Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Església parroquial de Sant Joan de Montgat

L’Església parroquial de Sant Joan està situada en el carrer de l’Església, 66 a Montgat.

Us passo dades sobre la seva historia que es coneix :

  • L’església parroquial es va començar a construir l’any 1816 en uns terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina de Ca n’Alzina.
  • Les obres van restar parades 40 anys.
  • Es van reiniciar l’any 1855.
  • Dos anys més tard, el rector de Tiana, Mn. Magí Marquet, beneí el temple.
  • La parròquia de Montgat, segregada de la de Tiana, no es va constituir com a tal fins al 1867.
  • L’any 1900 es va substituir l’antic campanar d’espadanya per l’actual torre.
  • Inicialment la parròquia va ser dedicada a Santa Maria però poc després, els veïns i el vicari es van reunir i van decidir que el patró fos Sant Joan.
  • El 1917, se li afegí una vidriera de colors.
  • Tristament, el 19 de juliol de 1936 l’església va ser profanada, els altars i imatges foren destruïts així com l’arxiu parroquial, la rectoria saquejada i les campanes enderrocades.

L’Església parroquial de Sant Joan, és d’una sola nau coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L’edifici salva el fort desnivell existent entre la part frontal i la part posterior d’aquest, per això té una façana molt allargada, efecte que s’accentua pel campanar, molt proper a la façana, i que té una gran alçada. Els murs laterals i el posterior estan realitzats amb maçoneria vista sense cap mena de revestiment.

   

La façana principal, arrebossada i pintada, està dividida en dues parts separades per una senzilla motllura. A la planta baixa s’obre la porta d’arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells classicistes. L’arc té una decoració dentada i a banda i banda s’obre una finestra d’arc de mig punt. A la part superior hi ha una gran rosassa. La façana està rematada per unes arcuacions cegues aguantades per pilastres amb capitells esculpits, similars als de la porta principal.

El campanar és una alta torre quadrangular amb els angles esbiaixats. A la part superior hi ha una obertura d’arc de mig punt a cada cara per les campanes i per sobre, separat per una motllura, té una rellotge a dues de les cares. El terrat està decorat amb uns merlets escalonats i aguanta una estructura de ferro amb dues campanes.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://santjoanbaptistademontgat.blogspot.com/2011/11/historia-de-la-parroquia.html

L’església de Sant Joan de Montgat és una església parroquial del municipi de Montgat (Maresme) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Col•legi de la Immaculada de les Escoles Pies de El Masnou

El Col•legi de la Immaculada de les Escoles Pies, està situat en el carrer de Jaume I, 1-5 de El Masnou.

Us passo la seva història com a centre educatiu a El Masnou :

  • Fou construït en el primer quart del segle XX.
  • Durant la Guerra Civil s’adequà a nous usos fent-hi un hospital on hi havia la capella.
  • L’any 1940 es va fundar l’associació de les antigues alumnes.
  • A partir de l’any 1945 es va reconstruir.
  • L’any 1966, Pere-Jordi Bassegoda hi dissenyà una ampliació amb noves aules.

Edifici escolar d’un sol volum de planta rectangular i forma de cub. Està compost de planta baixa, tres pisos i terrat pla utilitzat com a zona recreativa per l’alumnat del col·legi. L’alçada de les plantes va minvant a mida que pugen els pisos. El parament de la façana és llis i sobri, només destaca el fris amb una sèrie de motius circulars amb quadrilòbuls a dins.

La distribució d’espais de l’interior es resol amb un pati central porxat amb arcades. Totes les finestres i la porta d’accés són d’arc de mig punt. Els jardins i els camps d’esports són afegits posteriors.

El Col•legi de la Immaculada de les Escoles Pies està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santuari de la Mare de Déu de la Salut a Samalús de Cànoves i Samalús

A poca distància, a llevant de l’església i dintre el petit grup que forma el poble, hi ha l’ermita o santuari de la Mare de Déu de la Salut, es va construir cap a l’any 1720, tot i que no va ser consagrat fins el 1800.

També està documentada des del 1737 i que fou totalment refet el 1902, pels senyors de Bori o del Castell.

És coneguda com el Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Al seu costat hi ha la Font de la Salut amb una Imatge de la verge amb rajoles.

L’actual ermita de la Salut, d’estil gòtic, degué ésser construïda damunt de la primitiva, segurament romànica, que es devia bastir els darrers anys del segle XVIII per acollir la imatge de la Mare de Déu, de marbre blanc, obrada per un imatger desconegut.

Per a mes informació podeu consultar la Web de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús :

http://www.canovesisamalus.cat/129-turisme/llocs-dinteres/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé