Sant Miquel de Vilageliu de Tona

Sant Miquel de Vilageriu, o de Vilageliu, és una església romànica al costat de la masia de Vilageriu (Vilageliu) a 500 m del nucli urbà de Tona a la comarca d’Osona.

Història

  • La capella existeix des d’abans del 948. el primer document que en fa esment és del 12 de març de 948 al fer testament el levita Guadanir, senyor de “Vil•la Gerille”.
  • A principis del segle XI posseïa la vila el noble Rodulf, intitulat arxilevita per trobar-se al servei de l’església de Vic.
  • Entorn l’any 1080, en temps d’Hug Dalmau, es renovà l’església, fent-se la capçalera i la nau,
  • En segles posteriors es feren successives modificacions a càrrec dels cavallers de les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia.
Joan Moliera – 1983 / Generalitat de Catalunya

Petita esglesiola prop del mas Vilageriu. És una construcció amb elements romànics característics.

Joan Moliera – 1983 / Generalitat de Catalunya

És de planta rectangular rematada la seva edificació amb un campanaret d’espadanya. Sembla que la capçalera i la nau es van construir als volts de l’any 1080 i fou reformada o modificada al segle xii, obrint-se noves finestres a migdia i tramuntana.

J, Contijoch / Generalitat de Catalunya

L’absis, també de gran puresa de línies romàniques, està decorat per arcuacions llombardes.

A la base de l’altar es descobrí un mil·liari romà.

A prop hi ha una Font dedicada a l’ermita.

Sant Miquel de Vilageriu és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es dfae.jpg

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Sant Miquel d’Os de Balaguer

L’església de Sant Miquel  està situada en la Plaça de l’Església d’Os de Balaguer (Noguera).

M. Carme Vidal l Torruella -1983 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Damunt de la porta d’entrada a l’església hi trobem la data de 1753, any en què es degué consagrar. Aquesta església fou realitzada amb l’ajuda de tots els veïns del poble.
  • La seva distribució espacial, la seva decoració i la seva línia constructiva, ens permeten afirmar que en aquell temps, Os de Balaguer devia ésser un poble pròsper.
  • Al llarg del temps s’han anat fent obres per mantenir l’església, especialment després de la Guerra Civil.

És una església amb planta de creu llatina de tres naus i cinc trams amb creuer. Està construïda en pedra, i soportada per pilars amb pilastres adossades.

J Moros / Generalitat de Catalunya

Les cobertes varien en funció del tram, així doncs, la nau central i els braços del creuer estan coberts amb volta de canó amb llunetes, mentre que per exemple, la capella major té volta d’aresta i la sagristia té el sostre pla.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Per sobre el creuer s’aixeca una cúpula sobre triangles asfèrics. El cor està situat als peus de la nau, i la torre, a la capçalera, té dos cossos: l’inferior de forma quadrangular i el superior amb forma octogonal.

J. Morós / Generalitat de Catalunya

Destaca la façana principal, molt ben treballada. La porta té un arc mixtilini flanquejat per pilastres i a sobre, una fornícula buida que en el seu temps devia contenir la imatge del sant. Sobre d’aquesta, una obertura circular a manera de rosetó.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Completa el detall escultòric de la façana, un gran arc de mig punt que contribueix a donar un aspecte arrodonit a la part superior de la façana.

Roger Vinent Arnau -2006 / Generalitat de Catalunya

Cal destacar les campanes del Museu, situades al Castell, Malignum Castrum i que us les presento:

Sant Miquel d’Os de Balaguer és una església d’Os de Balaguer (Noguera) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Sant Miquel de Fontllonga municipi de Camarasa

Avui us presento dos articles

Imatge del poble

L’Església de Sant Miquel de Fontllonga de la Plaça de l’Església de Fontllonga  municipi de Camarasa.

J Salvado 1985 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva història:

  • Fou la parròquia del castell i nucli de Fontllonga, funció que encara conserva avui en dia. Fins a la desamortització depengué del priorat de Santa Maria de Meià.
  • Les primeres notícies escrites són de l’any 1049, quan una persona anomenada Vuart, la seva muller Maria i el seu germà Ramon Temon feren donació del delme de Fontllonga al monestir de Santa Maria de Meià i a l’església de Sant Jordi de Fontllonga.
  • El 1095, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, i nét del fundador del monestir, donà al mateix monestir les esglésies que tenia entre les quals figuraven les de Fontllonga amb tots els drets i pertinences.
  • El 1137, en un capbreu del mateix monestir hi consta que Santa Maria de Meià posseïa el castell de Fontllonga i les esglésies del terme.
  • El 1315, consta que el delegat del visitador de l’arquebisbe de Tarragona visità el lloc.
  • La dependència de Santa Maria de Meià es féu més patent quan el 1458, el prior Pere de Vilanova uní la rectoria de Fontllonga al priorat de Santa Maria.
  • Això l’exemptava de les visites pastorals del bisbe d’Urgell, sobretot a partir del segle XVI.
  • Així, el 1633 el visitador de la catedral i el bisbat d’Urgell hagué de revocar la seva visita a l’església de Fontllonga perquè anava en perjudici de la dignitat prioral.
  • A mitjan segle xvii Roig i Jalpí afirma que l’església encara gaudia d’un culte important: «Sant Miquel Archangel, en Font-llonga. És parroquial. Y en ella hay instituidas dos Cofradias».

Consisteix en un edifici d’una sola nau amb una capella adossada al sud, donant a la planta certa aparença de creuer. L’aparell general de l’edifici es caracteritza per l’ús de carrerons ben escairats, sense polir, disposats de forma ordenada en filades uniformes i regulars. Les cobertes conserven el seu acabat en lloses de pedra irregulars, presumiblement originals, tot i que recentment es denoten restauracions que han canviat aquesta aparença puntualment.

La façana principal actual es troba a l’oest, compta amb un portal en arc lleugerament apuntat, i emfatitzat per una arquivolta en degradació, amb un motlluratge simple de filiació gòtica. A la façana original, al mur nord, hi ha una porta paredada també amb arc lleugerament apuntat, amb grans dovelles. En aquesta mateixa façana nord s’observa un canvi de nivell al ràfec de coberta, que manté el carener uniforme.

Imatge del poble

Com ja s’ha dit és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per arcs torals i capçada a llevant per una absis semicircular precedit per un estret arc presbiteral que arrenca una motllura bisellada. Als costats de l’absis hi ha dos arcs formers de perfil apuntat. Al mur de ponent, capçat per un campanar de torre que correspon a les reformes tardanes, s’obre una finestra d’una sola esqueixada amb arc apuntat, esvelta i apuntada.

Imatge del poble i paroràmica

L’edifici mostra una evolució complexa en les seves fases arquitectòniques. Per una banda la planta de l’església podria correspondre’s amb el temple arcaic, del segle XI. No obstant la majoria de trets de les façanes, arcs i motllures semblen indicar una cronologia vers els segles XIII-XV. Altres elements interiors o el mateix campanar deuen correspondre amb el segle XVIII o posteriors. Es pot observar, a més, que recentment l’edifici ha estat restaurat, ja que els murs i la teulada es troben ben assentats i acabats i en un òptim estat de conservació.

Panoràmica des del poble

Fontllonga ens ofereix unes vistes panoràmiques excepcionals.

Sant Miquel és l’església parroquial del poble de Fontllonga, al municipi de Camarasa (Noguera) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Castell de Gelida

Avui us presento dos articles

El Castell de Gelida esta situat al camí del Castell de Gelida.

El castell està situat al capdamunt d’un penya-segat, al nord de la Serra de l’Ordal, entre el Cantillepa i el Sant Miquel, a la dreta del riu Anoia, dominant el poble i el curs baix del riu, a més de l’entrada a la plana del Penedès.

Us passo dades de la seva llarga història del conjunt :

  • El castell apareix documentat a mitjan segle X. L’any 945, en un document de donacions fetes per Riquilda, comtessa de Barcelona i muller de Sunyer I, per afermar el monestir de Santa Cecília de Montserrat, s’hi esmenta per primera vegada el terme del castell de Gelida.
  • El monestir aviat tingué alous al terme.
  • El castell fou senyorejat pel llinatge dels Cervelló.
  • Després de la ràtzia d’Almansor Ènnyec Bonfill, senyor de Cervelló i besnebot de Guifré el Pilós, adquirí per permuta el castell de Gelida amb l’església, els delmes i altres pertinences.
  • El terme continuà en mans d’aquesta família fins al segle XIII.
  • A començament del segle XII el castell sofrí la invasió almoràvit que assolà el Penedès.
  • Està documentat que els invasors arribaren fins a les muralles de la fortalesa on, segurament foren aturats.
  • El desenvolupament de la baronia assolí un dels seus punts més àlgids l’any 1267.
  • Guerau de Cervelló, atorgà privilegis a la universitat del terme establint que aquests fossin respectats pels seus descendents.
  • L’any 1297, Guerau VII de Cervelló va vendre el castell i d’altres que posseïa la família al rei Jaume II. Més tard, la corona ho vengué als comtes de Pallars.
  • D’aquests passà als Arborea i finalment als Bertran (1367).
  • Al segle XV el senyor de Gelida va participar en la guerra civil catalana contra Joan II.
  • Se sap que l’any 1465 hi feu estada el rei Pere el Conestable.
  • Per aquestes circumstàncies els Bertran perderen temporalment el seu domini fins que juraren fidelitat novament a Joan II.
  • Al segle XVI, el castell passà als Erill que hi realitzaren obres menors i reparacions.
  • És probable que Felip V fes enderrocar el castell de Gelida després de la guerra de Successió espanyola.
  • Durant el segle XVIII la pedra començà a ser usada en altres obres.
  • Així, el 1780, el rector de Sant Pere, va demanar permís per agafar pedra per poder construir el campanar.
  • L’Associació d’Amics del Castell de Gelida es va fundar l’any 1965 per gestionar i recuperar el patrimoni de la zona del castell, que el 1968 va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Gelida.
  • L’última intervenció realitzada es basà en la construcció d’un espai per a la gestió i interpretació del castell i per altra banda, una actuació d’assentament i consolidació d’elements arquitectònics, així com la construcció de passarel•les i baranes.
  • El 1980 se n’havia incoat expedient de declaració de monument (Resolució 19791213 i BOE 19800225).

El castell és format per tres recintes successius, adaptats al relleu del promontori i en estat més o menys ruïnós.

El més alt, que constitueix el baluard defensiu per la part de la muntanya, comprèn un clos d’altes muralles, reforçat per una torre semi el·líptica rere la qual es troba la plaça del Pedró.

El recinte central té a la part baixa una gran torre de planta rectangular, que dóna pas al recinte inferior, on hi ha l’església.

Els dos primers recintes ja existeixen al segle XI, el clos on es troba l’església fou afegit al segle XII.

L’església del castell és d’origen preromànic (és documentada ja l’any 945), però ha experimentat reformes i ampliacions successives, la més important de les quals en època barroca.

És d’una nau coberta amb volta de canó sobre arcs torals de ferradura. L’absis, bastit vers el 1664, és poligonal amb volta de creueria.

Als segles XVI-XVII foren afegides diverses capelles laterals i s’obrí el portal de la façana de ponent. A finals del segle XVIII es bastí el campanar.

Durant la restauració, acabada el 1979, es descobriren tres finestres preromàniques. La necròpolis del castell fou excavada l’any 1971per l’Equip Recerca, de Gelida.

S’hi trobà una tomba excavada a la roca i encarada a Ponent com les del Castell d’Olèrdola, amb un esquelet sense el cap, que ja desaparegué mercès a la construcció gòtica del cos de guàrdia del Castell. Hi trobarem també ceràmica grisa a l’entorn i indicis d’altres tombes.

El castell de Gelida és un castell del municipi de Gelida declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de Dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Viquipèdia – Google

Restes de Sant Miquel de la Infermeria de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

Les restes de Sant Miquel de la Infermeria estan situades entre el carrer Bisbe Sala i el carrer de Sant Miquel  de Sant Joan de les Abadesses.

Capella de Sant Miquel de la Infermeria de Sant Joan de les Abadesses – Foto: Viquipèdia

Us passo la seva historia :

  • Tal com el seu nom indica aquesta església formava part d’un conjunt major on s’acollien vells i malalts, annex al monestir. La seva construcció es deu a l’abat Ponç de Monells i fou consagrada el 2 de novembre de 1164 amb la dotació de dos masos, un de Prats i l’altre de Malatosca.
  • La seva façana fou renovada l’any 1357 degut a la construcció d’un campanar d’espadanya.
  • El 1428 fou força afectada pels terratrèmols, a conseqüència del qual fou objecte de diverses restauracions.
  • El 1498 fou tancada la porta que donava directament a la infermeria i oberta, al mateix temps, una altra que comunicava amb el carrer.
  • L’església fou enrunada durant la Guerra Civil.
  • Fa pocs anys es varen consolidar els fonaments.

Era una església d’una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular una mica més estret que la nau. Del que fou l’església actualment només se’n conserva una part de la paret del cantó nord-occidental, la qual ha estat aprofitada per la construcció d’una casa.

S’hi endevina l’arrencada d’una volta de canó. A la mateixa banda i en la part de l’absis s’hi endevina també una finestreta de doble esqueixada.

De la resta de murs només se’n conserva una alçada de 60 cm de la paret.

Foto : Joan Busquets Xambó – 1992 – Generalitat de Catalunya

Dins del clos monàstic, a l’origen servia de capella de la infermeria perquè la norma de govern del monestir exigia que els vells i malalts poguessin disposar d’aquesta dependència a part del monestir.

Sant Miquel de la Infermeria és una església romànica de la que queden restes a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i Viquipedia.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Església de Sant Miquel de Setcases

Avui us presento dos articles

Us passo la seva historia :

  • L’església actual es va construir, sobre les restes d’una anterior del s. XII, a la llinda de la porta de la sagristia hi ha una inscripció del s. XV.
  • A l’exterior de l’església sobre una finestra hi consta gravat 1776.
  • En el 1729, l’església va ésser refeta en part degut a un incendi.
  • Al presbiteri de l’església trobem un retaule de Sant Miquel del segle XVIII.
  • El 1936, la imatge fou treta del seu lloc i desaparegué el cap.
  • El 1940, fou col•locada de nou, i els membre encarregats de la tasca, li van fer amb dues teules plegades, una mena de cap, molt estilitzat. Durant aquests anys, la imatge ha estat repintada en diverses ocasions per un artesà d’Olot.

L’edifici, tot i pertànyer a l’època barroca, es construeix encara segons les línies gòtiques, sobretot en la nau de l’església, construïda amb volta apuntada, recolzada sobre arcs creuats que es tanquen amb claus centrals. Entre els esperons que suporten la volta s’allotgen capelles, algunes d’elles tancades. Segons la disposició d’aquestes capelles, la planta té la forma de creu llatina.

Els arcs i angles dels esperons són de pedra treballada, essent la resta dels murs reomplerts de pedres i argamassa. Amb una restauració recent s’ha repicat l’arrebossat de les parets, deixant vista l’estructura de pedra.

De l’antiga decoració barroca només resta la imatge de Sant Miquel, sobre la porta d’accés al temple :

  • Té aproximadament 70 cm d’alçada. Està feta de terra cuita i policromada, deu ser de fabricació popular, ja que té unes proporcions molt particulars; els braços i cames són molt curts i gruixuts.
  • El dimoni és representat amb monstruositat, és de color vermell, a testa de Sant Miquel insinua només les faccions de la seva cara, i és de color gris. Els vestits i l’armadura són de colors vius; blaus, vermells i roses.
  • Sant Miquel està en posició d’atac, en una mà té l’espasa i a l’altre la llança, la qual clava sobre el dimoni caigut a terra. Aquestes peces estan desaparegudes.

El rotlle està format per dues mènsules de fusta emportades en el mur i acabades amb unes talles, les quals representen una cara d’estil primitiu. Segueixen el suporta a una biga de fusta sobre la qual es recolza el rotlle. Aquest, està format per una roda de fusta amb vuit eixos en els quals hi ha vuit campanes. La part inferior del rotlle està protegida per una capsa de fusta treballada i decorada. La biga i les mènsules també presenten decoració.

L’Església de Sant Miquel de Setcases esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Seu Ègara, esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria de Terrassa

El conjunt de les Esglésies de Sant Pere es troba al bell mig del parc de Vallparadís, sobre el turó on hi ha l’antic nucli de Sant Pere de Terrassa.

Fou la seu del Bisbat d’Egara des del segle V. Aquí se celebrà el Concili del mateix nom l’any 615.

Un pont del segle XVII, comunica el recinte amb la vila medieval i el centre històric de la ciutat.

Els temples de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, que originalment configuraven la “catedral” paleocristiana d’Ègara, responen a múltiples etapes constructives que han deixat la seva empremta en forma de varietat d’estils –des del tardo romà fins al gòtic- i disciplines artístiques. Es tracta, doncs, d’un conjunt monumental únic a Catalunya.

La primera construcció és un conjunt paleocristià que exerceix com a seu del bisbat d’Ègara i del que encara hi ha vestigis als temples de Santa Maria i Sant Miquel.

El fet que hi hagi tres esglésies ha estat interpretat històricament com una “còpia” del model bizantí de l’antiguitat –dues esglésies i un baptisteri- però després de les darreres excavacions (2000-2007) els estudiosos pensen que l’església de Sant Miquel no funcionava com a baptisteri, sinó que tenia un ús funerari.

Per tant, ens trobem davant d’una catedral paleocristiana, organitzada com una ciutat en miniatura amb diversos temples i dependències.

La segona etapa constructiva l’hem de situar als segles IX i X, després de la conquesta cristiana del territori dominat pels musulmans. Per tant, l’estil és preromànic; d’aquesta època en queden moltes mostres a les esglésies que, finalment, es van donar per acabades en una tercera i definitiva etapa, ja romànica (s. XI-XII).

Són testimoni de la seu episcopal del bisbat d’Ègara, constituït cap a l’any 450. Sobre una basílica paleocristiana es va construir l’antiga Catedral d’Ègara. Quan el bisbat va desaparèixer al segle VIII, el conjunt va anar perdent poder i l’antiga catedral va ser reconstruïda amb unes dimensions molt menors, ja de factura romànica.

L’espai és actualment ocupat per l’església de Santa Maria, del segle XII, on s’hi va instal·lar una canònica augustiniana provinent de l’abadia de Sant Ruf d’Avinyó, a França, que hi romandria fins al 1592.

Pel que fa a l’església de Sant Pere, parròquia de Terrassa, va perdre la condició parroquial l’any 1601, quan el priorat i la parroquialitat van ser traslladats al Sant Esperit de Terrassa, tot i que la va recuperar al segle XIX.

Al primer terç del segle XX les tres esglésies van ser objecte d’estudi i restauració per part de Josep Puig i Cadafalch, que també va fer excavacions a Santa Maria i Sant Miquel.

El conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere i el patrimoni arqueològic i artístic que contenen constitueixen un element excepcional del patrimoni històric i artístic català, ja que abasta un període ininterromput que va des de l’època ibèrica fins a l’actualitat. Són considerades el conjunt artístic més important de la ciutat i una de les joies de l’art romànic català.

Durant els primers anys del segle XXI van ser objecte d’una important reordenació museogràfica, inaugurada l’octubre del 2009. Actualment formen part del Museu de Terrassa.

Per molt mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sies_de_Sant_Pere_de_Terrassa

El conjunt de les Esglésies de Sant Pere fou declarat monument nacional en el 1931 i bé d’interès historicoartístic el 1985.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Hospital de Sant Miquel de Tossa de Mar

Durant aquesta setmana, dedicarem els articles al Municipi de Tossa de Mar (Girona)

L’antic Hospital de Sant Miquel esta situat en l’Avinguda  del Pelegrí, 8  amb cantonada el carrer Maria Auxiliadora de Tossa de Mar

L’antic Hospital va ser fundat l’any 1773 per voluntat del prohom de la vila Tomàs Vidal i Rei, considerat un precursor dels “indianos”.

 

Molt abans de la liberalització dels ports espanyols pel rei Carles III, el 1765, Tomàs Vidal ja havia fet dos viatges a Amèrica: a Puerto Rico i a Guatemala.

Quan tornà a Tossa, va deixar gran part de la seva fortuna per la construcció d’un hospital de caritat per als pobres de la vila.

L’edifici, de dimensions considerables, consta d’un cos rectangular de dues plantes ordenat a l’entorn d’un claustre.

En un dels laterals hi ha situada la capella dedicada a Sant Miquel, advocació pròpia dels hospitals del s. XVIII a Catalunya.

Cal destacar la imatge de Sant Miquel de l’altar major, de factura barroca popular, obra del taller local de Cas Fuster.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_Sant_Miquel

Cal destacar que en l’any 1903 va ser convertit en Convent de monges i Escola. Per últim, des de l’any 1984 fa funcions de Casa de Cultura.

L’antic Hospital de Sant Miquel, és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament i Oficina de Turisme de Tossa de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Miquel i cementeri amb les cases de colors de Vespella de Gaià

L’Església de Sant Miquel al cim del turó, era l’antiga capella del Castell de Gaià, documentat el 1167, del poble de Vespella de Gaià.

És una petita església romànica, inicialment d’una sola nau, amb volta apuntada.

El campanar és de triple espadanya, amb dos ulls al nivell més baix.

A l’interior hi ha un retaule de la Mare de Déu del Roser, del segle XVI.

Al costat de l’església hi ha el fossar – cementeri, des de on podem gaudir  de molt bones vistes del municipi i altres llocs.

Vespella de Gaià, és una vila rodejada de cases de pedra pintades de colors.

Fotografia Diputació de Tarragona

Molts racons en carrers i places,  es trobant obres esculturals,  per aquest motiu se’l coneix com  : “ un poble artístic”.

  

Obres d’artistes contemporanis que estimulen la creativitat i imaginació d’aquells que les observen.

Us recomano la visita a Vespella de Gaià, us cadareu encantats !

 

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Fotografia general del Poble : Diputació de Tarragona