Sant Miquel de Cirera de Rajadell (Bages)

Sant Miquel de Cirera és una ermita del mas de can Massana del municipi de Rajadell. Per anar-hi cal prendre la carretera asfaltada a Castellfollit del Boix que surt de l’extrem del carrer Major de Rajadell.

Us passa la seva historia:

  • Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Cirera, fou capella rural i acolli durant un segle un priorat femení de dones.
  • L’església s’esmenta el 1275 quan el bisbe de Vic Ramon d’Anglesola li cedí la regla de Sant Agustí perquè la comunitat encapçalada per Na Cirera la regís, càrrec que encara tenia el 1287.
  • El 1304 una part de la comunitat, formada per sis monges va traslladar-se a Cervera, on fundà el convent de Santa Caterina mentre que la resta quedà a Sant Miquel fins a mitjans del segle XIV, quan, amb l’ajut del senyor de Rajadell, es fusionà amb la comunitat de la capella de Santa Llúcia.
  • A partir d’aleshores, la capella de Sant Miquel quedà com a ermita formant part del mas de Can Maçana.
  • La família Massana, propietari d’aquesta capella, la reconstruí de nou el 1632, mantenint la mateixa advocació a Sant Miquel.
  • La construcció de la nova capella correspon als anys de prosperitat de la masia veïna i de la majoria de masies del terme.
Rosa Serra Rotés -1987 / Generalitat de Catalunya

És una capella del segle XVII edificada per la família Massana a partir d’una capella romànica anterior que fou totalment modificada.

Rosa Serra Rotés -1987 / Generalitat de Catalunya

L’obra és de l’any 1632 i correspon a un petit edifici de planta rectangular amb el presbiteri quadrat i amb la porta i façana al mur de migdia.

Un petit campanar d’espadanya corona l’edifici.

La característica més particular de la capella són els plafons de ceràmica laterals i el frontal de l’altar, també de ceràmica.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Sant Miquel de Cirera és una ermita del mas de can Massana del municipi de Rajadell (Bages) és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de Sant Miquel de Grevalosa de Castellfollit del Boix (Bages)

Setmana dedicada a les Esglésies de Catalunya

L’Església de Sant Miquel de Grevalosa , esta a la dreta de la pista forestal que us portarà a visitar a Santa Cecília de Grevalosa, poc abans d’arribar-hi. No hi ha un camí definit que hi porti, donada la vegetació baixa que hi ha.

Santa Cecília de Grevalosa

Us passo dades històriques:

  • L’església de Sant Miquel es trobava dins el terme casteller de Grevalosa i malgrat no passar mai de capella rural depenia del monestir de la Portella pel fet de que estava vinculada al priorat de Sant Pere de Mont, també dins els límits castellers de Grevalosa.
  • L’església apareix documentada al s. X, al s. XII i al XIII, ja únicament ” el pla de Sant Miquel “, cosa que sembla indicar que es deuria abandonar el culte i per tant ensorrar-se l’edifici.
  • El monestir de la Portella en va tenir la propietat fins l’any 1685 en que el priorat de Sant Pere de Mont va passa a dependre de la veïna església de Santa Cecília de Grevalosa.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular que tot i estar en estat ruïnós, les diverses intervencions arqueològiques van posar de manifest l’existència de tres etapes constructives. L’església primigènia situada entorn al segle IX i que correspon a un edifici d’una sola nau de planta quadrada, amb la coberta possiblement de bigues de fusta i amb un absis carrat.

A finals del segle X – inicis del segle XI es va dur a terme la reconstrucció de l’edifici i s’hi van afegir dues capelles laterals amb la capçalera lleugerament reculada respecte a la central. L’última reforma s’efectua al segle XIII quan es van eliminar les parets divisòries entre les capelles i la nau central mitjançant la construcció de dos arcs formers dipositats longitudinalment amb la coberta formada per tres voltes de pedra estretes recolzades damunt d’aquests arcs.

Els arcs estan construïts en pedres ben escairada i, en cadascun dels arcs hi ha un bloc de pedra amb la marca d’un picapedrer en forma de creu amb els braços iguals.

En destaca el finestral del l’absis central en forma d’espitllera, que a l’exterior està emmarcat per quatre carreus de pedra, amb la llinda rebaixada amb forma d’arc de mig punt, i  l’interior està coronat amb un arc de ferradura.

En antigues imatges, les tres finestres per l’exterior tenien el mateix aspecte constructiu. No obstant, avui dia, només conserva l’emmarcat exterior la finestra de l’absis central. L’accés a l’interior de la capella es situa a la façana de migjorn i en les parets encara són visible els forats de la polleguera.

El parament dels murs és de pedra regular  col·locada amb filades regulars rejuntades amb morter de calç. La façana dels absis nord i sud és el que presenta un aparell constructiu més irregular amb pedra més petita.

L’església de Sant Miquel és avui un edifici ruïnós, que ha perdut totalment les cobertes i la part superior dels murs.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba. i altres

Autor de la fitxa: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Trinxeres de Sant Miquel d’Abrera (Baix Llobregat)

Les Trinxeres de Sant Miquel estan situades a poc metres de la Urbanització de Sant Miquel d’Abrera.

A l’entrada d’aquesta Urbanització, cal seguir a peu per una pista de terra fins el jaciment arqueològic de les Trinxeres de la Guerra Civil Espanyola d’Abrera.

Aquest conjunt defensiu, format per diverses línies de trinxeres que s’enfilen pel vessant, quatre refugis annexos a la trinxera situada a la cota més baixa, i tres nius de metralladora dispersos pel flanc meridional, cal emmarcar-lo a les darreries de la Guerra Civil espanyola (1936-1939),

concretament, en el context de l’anomenada ofensiva de Catalunya,

una campanya militar ordenada pel cap de les forces faccioses rebels, el General Franco, que es va dur a terme entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer de 1939.

Aquest fou l’últim gran enfrontament del conflicte, i va sentenciar així la derrota de la legalitat republicana, que ja no fou capaç d’articular cap resistència.

L’objectiu d’aquesta operació era desfer el que quedava de l’exèrcit del Govern legítim de la República, en retirada cap al nord i Barcelona després de la derrota a la Batalla de l’Ebre, i tancar així la frontera amb França per evitar la fugida de persones…/…

Podeu continuar llegint a :

https://www.ajuntamentabrera.cat/serveis/accio-cultural/patrimoni-trinxeres-de-la-guerra-civil-espanyola-del-bosc-de-sant-miquel-d-abrera.htm

Us passo més dades sobre aquestes trinxeres :

https://www.llobregatdigital.cat/noticia/42554/les-trinxeres-de-la-guerra-civil-del-bosc-de-sant-miquel-dabrera-commemoren-els-82-anys-de#google_vignette

Recull de dades: Ajuntament d’Abrera i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Sepulcre d’Olèrdola (Alt Penedès)

El Sant Sepulcre d’Olèrdola esta situat en la Ctra. C-244, km 39,8 a 900 m. d’Olèrdola, i a poc més de mig km al NE del nucli de Sant Miquel d’Olèrdola (municipi d’Olèrdola),

forma part d’una masia propera a la Plana Rodona.

Us passo la seva historia:

  • Les notícies que es tenen de la capella del Sant Sepulcre indiquen que ja era construïda el 1061.
  • L’orde del Sant Sepulcre hi tingué un priorat, documentat el 1175.
  • El segle XVII experimentà modificacions en el seu interior.
  • En els segles XIX i XX diverses restauracions.
  • Cap al 1954 van descobrir-s’hi, sota l’arrebossat, unes interessants pintures murals del segle XI.
  • Fou declarat Monument Històrico-Artístic el 1974.

És l’única església de planta circular que hi ha al Penedès.

L’interior presenta cúpula semiesfèrica i fornícules a les parets de la capella i de l’absis semicircular.

Jordi Cantijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La construcció ha sofert diverses modificacions, entre les quals el canvi d’emplaçament de la porta d’accés, adovellada i d’arc de mig punt, que actualment es troba en la línia de façana de la masia.

La capella es corona amb espadanya d’una sola obertura.

Conserva part de la decoració mural interior romànica, amb representacions de personatges i temàtiques religioses.

Jordi Cantijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El conjunt exterior es troba en l’actualitat totalment arrebossat i pintat de blanc.

Jordi Cantijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El Sant Sepulcre és una capella a poc més de mig km al NE del nucli de Sant Miquel d’Olèrdola (municipi d’Olèrdola, l’Alt Penedès) declarada bé cultural d’interès nacional.

Jordi Cantijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Capella de Sant Miquel dels Sants de Gurb (Osona)

Capella situada a poca distancia de l’antic Hostal de la casa de Baix i a prop de la C-25 a Grub.

Una placa explica que està dedicada a Sant Miquel dels Sants

I la seva col·locació a una paret d’un pou.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Dora Salvador

Església nova de Sant Miquel de Terradelles de Santa Maria de Merlès (Berguedà)

L’Església nova de Sant Miquel de Terradelles  esta a 3400 metres per pista forestal de la carretera BV-4401, punt quilomètric 10’200, pertany a Santa Maria de Merlès.

Historia:

  • Amb motiu de la reforma parroquial consegüent al Concordat de 1854, es pensà erigir de nou la parròquia de Sant Miquel de Terradelles.
  • Van decidir erigir una església parroquial nova i una casa rectoral a uns 300 metres a l’oest de l’església romànica, les obres de les quals acabaren l’any 1887.
  • Des d’aleshores l’església romànica de Sant Miquel de Terradelles fou abandonada.

L’església nova de Sant Miquel de Terradelles es troba situada a 300 metres a l’oest de l’església romànica de Sant Miquel de Terradelles, a l’extrem sud del terme municipal. Es tracta d’un conjunt arquitectònic format per l’església i la rectoria adossada.

L’església és de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals, absis carrat i coronada amb un campanar d’espadanya de dos ulls que conserva una campana. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i presenta cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud-oest, està formada per un portal d’arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, on hi ha la data inscrita de 1887. Sobre el portal s’hi obre un òcul i damunt seu hi ha un rellotge de sol.

Adossada a la façana nord-oest, hi ha la rectoria. La façana principal es troba orientada al sud-oest, igual que l’església. Està construïda de maçoneria de pedra irregular i formada per planta baixa, un pis i golfes. Presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb un arc de descàrrega de maó a sobre. Flanquejant el portal hi ha dues finestres. Al primer pis s’hi obren tres finestres i una a les golfes; totes elles emmarcades amb maó. A la dreta sobresortint perpendicularment hi ha la pallissa, de planta baixa i un pis, construïda amb obra. A la part posterior de la rectoria hi ha un cos sobresortint amb teulada d’una vessant i tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis, emmarcades amb maó. A la façana nord-oest hi ha diverses obertures emmarcades amb maó.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Miquel Vell de Santa Maria de Merlès (Berguedà)

Sant Miquel Vell és una església al veïnat de Sant Miquel de Terradelles, situada en zona rural (Berguedà).

Us passo la seva historia:

  • Les primeres notícies sobre l’església de Sant Miquel daten de l’any 1011, referides a l’existència d’un nucli de població i a la construcció de l’església.
  • Aquest edifici fou renovat al segle xii, abans del 1152 i, era parròquia independent, considerada com a filial de Gaià (Bages).
  • Al segle xiv i a causa de la disminució de població del lloc, perdé el caràcter de parròquia i passà a ser sufragània.
  • Al segle XVII i amb el consegüent augment de població, l’església fou modificada; s’obrí la porta al mur de ponent (1672), es cobrí el campanar d’espadanya i s’enguixà l’interior, etc.
  • L’any 1838 fou tapiat l’absis, el qual restà com a sagristia.
  • Una església nova i una rectoria foren acabades l’any 1887.
  • Des d’aleshores l’església romànica fou abandonada.
  • Fins als anys 70 fou magatzem de la masia veïna.
  • L’any 1970 començaren les primeres obres de neteja de l’església de Sant Miquel
  • L’any 1979 es consolidà la teulada.
  • El mateix any la parròquia sol•licità a la Diputació de Barcelona la col•laboració en les obres de restauració, acabades l’any 1982. Simultàniament a les obres de restauració s’ha condicionat al culte. A l’altar s’hi ha col•locat una imatge de Sant Miquel, obra de l’escultor Emili Colom, oferta per la diputació de Barcelona.
Col·lectiu Obaga Lluís Capdevila / Generalitat de Catalunya

Església romànica d’una sola nau, coberta amb volta de canó i coronada amb un absis semicircular al costat de llevant. L’absis és cobert amb quart d’esfera i les seves dimensions són considerables car gairebé presenta la mateixa amplària que la nau de l’església.

Al centre té una finestra senzilla de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt monolític i ornada amb relleus en forma de trena. Al mur de ponent hi ha la porta d’entrada, moderna, sobre la qual hi ha una finestra d’arc de mig punt adovellat.

Rosa Serra Rotés – 1983 / Generalitat de Catalunya

El campanar d’espadanya, com la porta, és molt transformat. A cada costat de la capçalera, com si fos un creuer, hi ha un parell d’arcs, els quals s’insinuen a l’exterior per un sortint dels murs, al final de la nau.

L’aparell és de blocs grossos ben polits i col·locats a trenca punt. Els murs de llevant i ponent s’aixequen sobre el nivell de la teulada.

Sant Miquel Vell és una església al veïnat de Sant Miquel de Terradelles (Berguedà) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Miquel de Castelladral de Navars o Navàs (Bages)

Setmana dedicada a Navàs

Sant Miquel de Castelladral esta en la ctra. de Súria a Castelladral, km 9 de Navars.

Us passo la seva historia:

  • La primera església de Castelladral va sorgí als peus del castell i, com moltes esglésies catalanes situades en llocs elevats i dependents dels castells, s’advocà a sant Miquel.
  • Les restes romàniques donen testimoni de l’existència d’aquesta església al segle XI.
  • El topònim Castelladral (“Castro Erdal”) comença a aparèixer a la documentació l’any 941, dins el comtat de Berga, i hi serà present tant en la referent al castell com als seus successius senyors a partir de l’any esmentat.
  • L’actual edifici és una construcció d’època moderna.

Es tracta d’una església d’una nau amb 3 capelles laterals a banda i banda.

Totalment coberta amb volta de creueria estrellada en els diferents trams i a les capelles.

Als peus de l’església s’obrí el baptisteri.

Construïda sobre l’estructura d’una primera església romànica, conserva encara al mur de llevant les arcuacions i bandes llombardes pròpies d’aquesta primera església romànica.

Presenta una decoració romànica típica del primer art romànic català, situada al mur de llevant de l’església, amb alternança de bandes llombardes i de grups de quatre arcuacions cegues.

Sant Miquel de Castelladral és una església del municipi de Navars, a la comarca catalana del Bages. És protegida com a Bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Miquel de Serra-sanç de Sallent (Bages)

L’esglesiola de Sant Miquel de Serra-sanç o millor potser de Serrassanç, forma un petit agregat de Sallent, del qual dista 4 Kilòmetres.  Està situada entre els masos Soler i Vilaseca, dalt d’una petita Serra que s’acosta als 400 metres d’altitud, apartada de les carreteres generals i sensiblement a igual distància de Sallent que de Balsareny.

S’hi accedeix des de la vila de Sallent. Venint de Manresa, cal travessar la població i, a la zona esportiva, barriada del poble nou, s’agafa una pujada per la muntanya cami del Pal, trobant una cruïlla de camins a la banda esquerra una pujada que ens porta a l’ermita de Serra-sanç.

Us passo dades històriques:

  • És probable que abans d’aquesta existís una altra església, que el 1520 és dita de Serrassanç vell.
  • Les primeres notícies històriques s’inicien l’any 951 quan entre les possessions confirmades pel papa Agapet II a Ripoll, s’esmenta “la Serra que Sanç va donar al dit monestir amb els seus delmes i béns, en el territori o pagus de Balsareny”.
  • L’església actual correspon al segle XII.
  • De l’església i de la parròquia com a tal, n’hi ha notícies des dels volts del 1154, quan la parròquia de Serra de Sancho consta en unes llistes parroquials del bisbat de Vic.
  • Després d’un abandonament de més de 30 anys, l’any 1980 el grup sallentí del F.A.E.S. (Forment Arqueològic Excursionista Sallentí), filial del Centre Excursionista del Bages, hagués empres l’obra de neteja i restauració del temple amb un interès i cura dignes del millor elogi. (Antoni Pladevall).
  • Amb motiu de la restauració van ser també editats amb lletra de mn. Josep Maria Gasol i música de mn. Josep Potellas.

Altres dades de intertes :

  • El territori de Serrassanç fou confiat a la dotació del monjo Cambrer de Ripoll, que tenia la jurisdicció civil sobre la Quadra de Serra-sanç; la criminal era del Baró de Balsareny. En l’aspecte religiós, la parròquia també depenia del Cambrer de Ripoll, que era qui nomenava, amb l’aprovació del bisbe de Vic, el sacerdot que tenia la seva cura d’ànimes.
  • El seu terme arriba a comptar amb 20 famílies, que s’havien reduït a 7 entre els segles XVI i XVIII; per aquesta raó, aleshores no residia allà el seu rector, ni tan sols hi havia rectoria.
  • Sant Miquel era servit des de Sallent, i en els darrers segles, el seu rector solia esser un membre de la comunitat de beneficiats de dita vila.

És un edifici de boniques proporcions que treu tota la bellesa de l’harmonia de les seves línies romàniques.

Consta d’una nau amb volta de canó i un arc toral o dobler al seu centre.

El seu absis és ornamentat amb una graciosa ratlla de dents de serra i amb una finestreta de doble espitllera.

L’antic portal, fins ara tapiat, era al mur de migdia, però més tard s’obrí una nova porta a ponent, on també s’aixecà un ampli campanar d’espadanya, ara restaurat i retornat a les línies primitives. El seu carreu és de terme mitjà i ben tallat.

Segles enrere comptà amb un altar de Santa Maria i, des del 1643, amb un del Roser, que no varen mutilar la seva estructura.

Sant Miquel de Serra-sanç  és un monument de Sallent protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació de Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Miquel de Castelltallat de Sant Mateu de Bages (Bages)

Sant Miquel de Castelltallat és una església del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages) És un edifici religiós, una església alçada dalt d’un turó en el centre de Castelltallat.  Cal arribar per la carretera BV-3003 i continuar per subsegüent pista fins uns 4 km. el centre de Castelltallat.

Historia :

  • Aquesta església, situada als peus del castell de Castelltallat, es troba documentada des de l’any 1031.
  • Abans de 1154 ja consta com a parròquia, funció que ha mantingut fins a l’actualitat. De possible datació medieval es conserven algunes esteles funeràries situades a l’exterior del temple.
  • Segons una hipòtesi proposada per l’estudiós Josep Bastardas, entorn de 1130 el castell i el nucli de Castelltallat, així com altres llocs de la serra de Castelltallat dominades pels Cardona, van estar entrar sota l’òrbita de l’orde del Temple, que en va mantenir més o menys el control fins a la seva dissolució, a principis del segle XIV.
  • De l’església romànica originària no se n’aprecien restes, i posteriorment ha sofert diverses modificacions entre els segles XV i XVIII.
  • A l’any 1582 s’hi afegí la capella del Roser, encarregada a un mestre d’obres occità anomenat Frances Castell.
  • El 1677 l’església es torna a engrandir amb la capella del Sant Crist, a continuació de l’anterior i construïda pels mestres d’obres Francesc Artigues i Joan Bonet, també occitants.
  • Al segle XVIII s’hi tornen a fer reformes.
  • Al XIX es completen les obres tot adquirint l’aspecte actual.
  • El rectorologi de la parròquia és conegut des de 1567, quan era rector Lluc Closa.
  • De 1972 a 1994 ho va ser el popular mossèn Josep M. Riubrogent.
  •  L’any 2002 es va portar a terme una restauració interior de l’església i del retaule major.

Construïda amb les pedres del castell que hi havia al cim. Presenta una nau central i una lateral esquerra.

L’exterior està com emmurallat i voltada tota ella d’un petit jardí i cementiri. Està alçada i s’hi accedeix per una escalinata.

L’interior està en mal estat. La nau està diferenciada del presbiteri (alçat).

A la mateixa alçada i dintre la nau lateral hi ha una sagristia. Pintada. Problemes de goteres. Conserva retaules barrocs i neoclàssics i algunes peces d’orfebreria.

Anna Torruella i Sanllehy – 1983 / Generalitat de Catalunya

Sant Miquel de Castelltallat és una església del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa de l’historia: Jordi Piñero Subirana (MPC.)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero