Església antiga o Vella de Sant Cristòfol de Begues (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a les Esglésies, Capelles i Ermites

L’Església antiga de Sant Cristòfol està en el carrer d’Alacant, 8, barri de la Rectoria en Begues (Baix Llobregat).

Historia:

• Sant Cristòfol de Begues és una església edificada al segle X al municipi de Begues (Baix Llobregat).
• L’autor és el mestre de cases Lleonard Bosch, occità.

L’edifici és una obra molt unitària, harmoniosa i bastida sense vacil·lacions constructives. És una petita fàbrica gòtica, d’una nau de tres trams. El darrer correspon al cor, cobert amb volta rebaixada (té una bella clau, on és patent la influència renaixentista de l’època). Els altres dos tenen sengles capelles per banda. El presbiteri és de set panys i la clau central té la representació del titular, Sant Cristòfol, patró de la parròquia. Les altres claus representen evangelistes. Les quatre capelles laterals també es cobreixen amb voltes gòtiques, les claus de les quals representen Sant Miquel, Sant Sebastià, Santa Eulàlia i la Mare de Déu de la Llet, són força mediocres, però no com la del cor. Tots els arcs són de mig punt (aquí també és patent la influència renaixentista), tant els que obren les capelles, com els formerets, etc. El portal ja és plenament renaixentista. Els picapedrers van ser Joan de Montese i Bernat Truell, del regne de França.

La clau de volta amb l’evangelista Mateu és la millor, de factura, relleu i composició, de totes les claus de volta del temple. Està representat l’evangelista Mateu, que és ajudat a sostenir l’evangeli per l’àngel que l’identifica. Les actituds, tot i tractar-se d’una clau de volta gòtica, la composició i el modelat dels personatges ja són clarament renaixentistes. Les altres claus de volta del temple són força mediocres. La porta destaca especialment. Dues columnes toscanes sostenen un entaulament sobre el qual hi ha el frontó i, al mig d’aquest, esculpit en relleu, de mig cos, el Pare Etern, envoltat i sorgint de dins un mantell i duent una esfera a la mà. Al vèrtex del frontó hi ha un relleu sobre una peanya amb la figura de Sant Cristòfol, patró de la parròquia i, a banda i banda, gairebé als extrems, un sant Miquel matant el drac a l’esquerra de l’espectador i un altre àngel brandant l’espasa a la dreta. S’assembla molt al portal de Santa Maria de Castelldefels, probablement són del mateix taller o autor.

L’Església antiga de Sant Cristòfol és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Sant Miquel de Castellterçol (Moianès)

El castell de Sant Miquel, o de Castellterçol, o Castell Terçol, és un castell del terme municipal de Castellterçol, pertanyent a la comarca del Moianès. Està situat a migdia de la població, a uns 750 metres del nucli vell i al sud de Castellterçol, a dalt d’un turó.

Us passo la seva història:

• La primera documentació sobre aquest castell és del 898, quan és esmentat el castro de quondam Terciol (castell del difunt Terçol).
• El 925 i 940 es repeteix la fórmula, una mica evolucionada: castro Terciolo, i continua en diversos documents dels segles posteriors.
• El 1007 és esmentada ja la vila de Castellterçol: in Vallense, in Granullarius subteriore, que dicit villa Terciolo.
• Vers el 1060 apareix com a senyor d’aquest castell la família dels Mir. Tedmar Mir, o Miró, posava l’any 1093 el castell sota l’alt domini del monestir de Santa Maria de l’Estany, mentre que assegurava per a ell i els seus descendents el domini útil del castell i de les seves rendes. Alhora, feia construir la capella de Sant Miquel. Els Tedmar -el nom passà a cognom, abandonant el de Mir- continuaren al capdavant del castell, mentre el cognom evolucionava a Xedmar, Xetmar, Xatmar i Xammar (aquesta darrera forma és la que encara perviu com a cognom actualment).
• El 1229 s’acabava aquesta situació: el monestir de l’Estany comprava a Ramon Xetmar el total domini del castell pel preu de 20.000 sous.
• La compra es va completar el 1323, quan els canonges de l’Estany compraven a Jaume el Just tota la jurisdicció alta i baixa, el mer i mixt imperi del castell i terme de Castellteçol, esdevenint així l’abat de l’Estany senyor i baró de Castellterçol.
• Entre els segles XII i XIV el monestir de l’Estany tingué a Castellterçol una família de castlans, que adoptaren el conom de Castellterçol.
• Diversos fills d’aquesta família entraren com a canonges a Santa Maria de l’Estany.
• De tota manera, el castell va perdre la funció militar i, tot i continuar sent el centre del terme de Castellterçol, va esdevenir una masoveria, i les terres i la ferreria que posseïa, arrendades a persones del terme.

Malgrat les moltes transformacions al llarg dels segles, a la part baixa de l’edifici que hom anomena encara el Castell es veuen uns fragments de murs antic, amb espitlleres, així com la capella del castell, d’origen romànic, situada al costat sud-est del castell: la capella de Sant Miquel.

L’edifici principal del castell és un bastiment de planta quasi rectangular (13,9 x 10,5 m²), amb uns murs d’un gruix d’1,3 m. Els murs originals conservats fan una alçada de 4,2 metres, llevat de la nord, que arriba als 10 m. Els carreus són grossos, escairats, tot i que en bastants llocs han rebut substitucions i modificacions. La distribució interior d’aquest edifici no es pot conèixer, a causa de les moltes modificacions sofertes amb el pas dels segles. Aquesta construcció està inclosa en un recinte exterior pentagonal, el pany més llarg del qual fa uns 30 metres. El gruix dels murs va dels 80 centímetres al metre. A la part inferior del mur exterior hi ha nombroses sageteres, en alguns llocs disposades en dues rengleres, i en tot el sector septentrional es conserva el fossar, de força profunditat i amplada.

El costat de migdia és el que va ser habilitat com a mas quan el castell va perdre la seva funció militar. Hi ha una porta del segle XVI, i una torre rodona aproximadament de la mateixa època que en substituí una d’anterior, romànica, de planta quadrada.

El castell de Sant Miquel, o de Castellterçol, o Castell Terçol, és un castell del terme municipal de Castellterçol és un edifici de Castellterçol declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Miquel de Castellar d’Aguilar de la Segarra (Bages)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

Sant Miquel de Castellar  esta al costat del Castell en Aguilar de Segarra.

Us passo la seva història:

• Existeix un document del segle X, encara que una mica dubtós, que anomena el castell de Castellar.
• La primera notícia fiable, però de Castellar, apareix en el testament de Seguí i el seu fill de l’any 1022 on s’explica que Castellar termeneja amb Seguers i Puigfarners.
• D’aquesta església en depenia com a sufragània les de Sant Julià de Puigfarners, Sant Pere i Sant Feliu de Seguers (actualment del municipi dels Prats de Rei) i la de la Mare de Déu de les Coromines.

Església d’una sola nau rectangular amb capelles laterals, construïda a finals del segle XVIII, sobre la primitiva església romànica dels segles XI i XII.

De l’església primitiva només es conserven les parets de la nau, la coberta i una part del campanar,

de torre quadrada ornada amb arcuacions llombardes en els quatre costats.

Sant Miquel de Castellar és una obra del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Miquel de Cirera de Rajadell (Bages)

Sant Miquel de Cirera és una ermita del mas de can Massana del municipi de Rajadell. Per anar-hi cal prendre la carretera asfaltada a Castellfollit del Boix que surt de l’extrem del carrer Major de Rajadell.

Us passa la seva historia:

• Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Cirera, fou capella rural i acolli durant un segle un priorat femení de dones.
• L’església s’esmenta el 1275 quan el bisbe de Vic Ramon d’Anglesola li cedí la regla de Sant Agustí perquè la comunitat encapçalada per Na Cirera la regís, càrrec que encara tenia el 1287.
• El 1304 una part de la comunitat, formada per sis monges va traslladar-se a Cervera, on fundà el convent de Santa Caterina mentre que la resta quedà a Sant Miquel fins a mitjans del segle XIV, quan, amb l’ajut del senyor de Rajadell, es fusionà amb la comunitat de la capella de Santa Llúcia.
• A partir d’aleshores, la capella de Sant Miquel quedà com a ermita formant part del mas de Can Maçana.
• La família Massana, propietari d’aquesta capella, la reconstruí de nou el 1632, mantenint la mateixa advocació a Sant Miquel.
• La construcció de la nova capella correspon als anys de prosperitat de la masia veïna i de la majoria de masies del terme.

Rosa Serra Rotés -1987 / Generalitat de Catalunya

És una capella del segle XVII edificada per la família Massana a partir d’una capella romànica anterior que fou totalment modificada.

Rosa Serra Rotés -1987 / Generalitat de Catalunya

L’obra és de l’any 1632 i correspon a un petit edifici de planta rectangular amb el presbiteri quadrat i amb la porta i façana al mur de migdia.

Un petit campanar d’espadanya corona l’edifici.

La característica més particular de la capella són els plafons de ceràmica laterals i el frontal de l’altar, també de ceràmica.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Sant Miquel de Cirera és una ermita del mas de can Massana del municipi de Rajadell (Bages) és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de Sant Miquel de Grevalosa de Castellfollit del Boix (Bages)

Setmana dedicada a les Esglésies de Catalunya

L’Església de Sant Miquel de Grevalosa , esta a la dreta de la pista forestal que us portarà a visitar a Santa Cecília de Grevalosa, poc abans d’arribar-hi. No hi ha un camí definit que hi porti, donada la vegetació baixa que hi ha.

Santa Cecília de Grevalosa

Us passo dades històriques:

• L’església de Sant Miquel es trobava dins el terme casteller de Grevalosa i malgrat no passar mai de capella rural depenia del monestir de la Portella pel fet de que estava vinculada al priorat de Sant Pere de Mont, també dins els límits castellers de Grevalosa.
• L’església apareix documentada al s. X, al s. XII i al XIII, ja únicament ” el pla de Sant Miquel “, cosa que sembla indicar que es deuria abandonar el culte i per tant ensorrar-se l’edifici.
• El monestir de la Portella en va tenir la propietat fins l’any 1685 en que el priorat de Sant Pere de Mont va passa a dependre de la veïna església de Santa Cecília de Grevalosa.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular que tot i estar en estat ruïnós, les diverses intervencions arqueològiques van posar de manifest l’existència de tres etapes constructives. L’església primigènia situada entorn al segle IX i que correspon a un edifici d’una sola nau de planta quadrada, amb la coberta possiblement de bigues de fusta i amb un absis carrat.

A finals del segle X – inicis del segle XI es va dur a terme la reconstrucció de l’edifici i s’hi van afegir dues capelles laterals amb la capçalera lleugerament reculada respecte a la central. L’última reforma s’efectua al segle XIII quan es van eliminar les parets divisòries entre les capelles i la nau central mitjançant la construcció de dos arcs formers dipositats longitudinalment amb la coberta formada per tres voltes de pedra estretes recolzades damunt d’aquests arcs.

Els arcs estan construïts en pedres ben escairada i, en cadascun dels arcs hi ha un bloc de pedra amb la marca d’un picapedrer en forma de creu amb els braços iguals.

En destaca el finestral del l’absis central en forma d’espitllera, que a l’exterior està emmarcat per quatre carreus de pedra, amb la llinda rebaixada amb forma d’arc de mig punt, i  l’interior està coronat amb un arc de ferradura.

En antigues imatges, les tres finestres per l’exterior tenien el mateix aspecte constructiu. No obstant, avui dia, només conserva l’emmarcat exterior la finestra de l’absis central. L’accés a l’interior de la capella es situa a la façana de migjorn i en les parets encara són visible els forats de la polleguera.

El parament dels murs és de pedra regular  col·locada amb filades regulars rejuntades amb morter de calç. La façana dels absis nord i sud és el que presenta un aparell constructiu més irregular amb pedra més petita.

L’església de Sant Miquel és avui un edifici ruïnós, que ha perdut totalment les cobertes i la part superior dels murs.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba. i altres

Autor de la fitxa: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Trinxeres de Sant Miquel d’Abrera (Baix Llobregat)

Les Trinxeres de Sant Miquel estan situades a poc metres de la Urbanització de Sant Miquel d’Abrera.

A l’entrada d’aquesta Urbanització, cal seguir a peu per una pista de terra fins el jaciment arqueològic de les Trinxeres de la Guerra Civil Espanyola d’Abrera.

Aquest conjunt defensiu, format per diverses línies de trinxeres que s’enfilen pel vessant, quatre refugis annexos a la trinxera situada a la cota més baixa, i tres nius de metralladora dispersos pel flanc meridional, cal emmarcar-lo a les darreries de la Guerra Civil espanyola (1936-1939),

concretament, en el context de l’anomenada ofensiva de Catalunya,

una campanya militar ordenada pel cap de les forces faccioses rebels, el General Franco, que es va dur a terme entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer de 1939.

Aquest fou l’últim gran enfrontament del conflicte, i va sentenciar així la derrota de la legalitat republicana, que ja no fou capaç d’articular cap resistència.

L’objectiu d’aquesta operació era desfer el que quedava de l’exèrcit del Govern legítim de la República, en retirada cap al nord i Barcelona després de la derrota a la Batalla de l’Ebre, i tancar així la frontera amb França per evitar la fugida de persones…/…

Podeu continuar llegint a :

https://www.ajuntamentabrera.cat/serveis/accio-cultural/patrimoni-trinxeres-de-la-guerra-civil-espanyola-del-bosc-de-sant-miquel-d-abrera.htm

Us passo més dades sobre aquestes trinxeres :

https://www.llobregatdigital.cat/noticia/42554/les-trinxeres-de-la-guerra-civil-del-bosc-de-sant-miquel-dabrera-commemoren-els-82-anys-de#google_vignette

Recull de dades: Ajuntament d’Abrera i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Sepulcre d’Olèrdola (Alt Penedès)

El Sant Sepulcre d’Olèrdola esta situat en la Ctra. C-244, km 39,8 a 900 m. d’Olèrdola, i a poc més de mig km al NE del nucli de Sant Miquel d’Olèrdola (municipi d’Olèrdola),

forma part d’una masia propera a la Plana Rodona.

Us passo la seva historia:

• Les notícies que es tenen de la capella del Sant Sepulcre indiquen que ja era construïda el 1061.
• L’orde del Sant Sepulcre hi tingué un priorat, documentat el 1175.
• El segle XVII experimentà modificacions en el seu interior.
• En els segles XIX i XX diverses restauracions.
• Cap al 1954 van descobrir-s’hi, sota l’arrebossat, unes interessants pintures murals del segle XI.
• Fou declarat Monument Històrico-Artístic el 1974.

És l’única església de planta circular que hi ha al Penedès.

L’interior presenta cúpula semiesfèrica i fornícules a les parets de la capella i de l’absis semicircular.

Jordi Cantijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La construcció ha sofert diverses modificacions, entre les quals el canvi d’emplaçament de la porta d’accés, adovellada i d’arc de mig punt, que actualment es troba en la línia de façana de la masia.

La capella es corona amb espadanya d’una sola obertura.

Conserva part de la decoració mural interior romànica, amb representacions de personatges i temàtiques religioses.

Jordi Cantijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El conjunt exterior es troba en l’actualitat totalment arrebossat i pintat de blanc.

Jordi Cantijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El Sant Sepulcre és una capella a poc més de mig km al NE del nucli de Sant Miquel d’Olèrdola (municipi d’Olèrdola, l’Alt Penedès) declarada bé cultural d’interès nacional.

Jordi Cantijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Capella de Sant Miquel dels Sants de Gurb (Osona)

Capella situada a poca distancia de l’antic Hostal de la casa de Baix i a prop de la C-25 a Grub.

Una placa explica que està dedicada a Sant Miquel dels Sants

I la seva col·locació a una paret d’un pou.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Dora Salvador

Església nova de Sant Miquel de Terradelles de Santa Maria de Merlès (Berguedà)

L’Església nova de Sant Miquel de Terradelles  esta a 3400 metres per pista forestal de la carretera BV-4401, punt quilomètric 10’200, pertany a Santa Maria de Merlès.

Historia:

• Amb motiu de la reforma parroquial consegüent al Concordat de 1854, es pensà erigir de nou la parròquia de Sant Miquel de Terradelles.
• Van decidir erigir una església parroquial nova i una casa rectoral a uns 300 metres a l’oest de l’església romànica, les obres de les quals acabaren l’any 1887.
• Des d’aleshores l’església romànica de Sant Miquel de Terradelles fou abandonada.

L’església nova de Sant Miquel de Terradelles es troba situada a 300 metres a l’oest de l’església romànica de Sant Miquel de Terradelles, a l’extrem sud del terme municipal. Es tracta d’un conjunt arquitectònic format per l’església i la rectoria adossada.

L’església és de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals, absis carrat i coronada amb un campanar d’espadanya de dos ulls que conserva una campana. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i presenta cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud-oest, està formada per un portal d’arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, on hi ha la data inscrita de 1887. Sobre el portal s’hi obre un òcul i damunt seu hi ha un rellotge de sol.

Adossada a la façana nord-oest, hi ha la rectoria. La façana principal es troba orientada al sud-oest, igual que l’església. Està construïda de maçoneria de pedra irregular i formada per planta baixa, un pis i golfes. Presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb un arc de descàrrega de maó a sobre. Flanquejant el portal hi ha dues finestres. Al primer pis s’hi obren tres finestres i una a les golfes; totes elles emmarcades amb maó. A la dreta sobresortint perpendicularment hi ha la pallissa, de planta baixa i un pis, construïda amb obra. A la part posterior de la rectoria hi ha un cos sobresortint amb teulada d’una vessant i tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis, emmarcades amb maó. A la façana nord-oest hi ha diverses obertures emmarcades amb maó.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Miquel Vell de Santa Maria de Merlès (Berguedà)

Sant Miquel Vell és una església al veïnat de Sant Miquel de Terradelles, situada en zona rural (Berguedà).

Us passo la seva historia:

• Les primeres notícies sobre l’església de Sant Miquel daten de l’any 1011, referides a l’existència d’un nucli de població i a la construcció de l’església.
• Aquest edifici fou renovat al segle xii, abans del 1152 i, era parròquia independent, considerada com a filial de Gaià (Bages).
• Al segle xiv i a causa de la disminució de població del lloc, perdé el caràcter de parròquia i passà a ser sufragània.
• Al segle XVII i amb el consegüent augment de població, l’església fou modificada; s’obrí la porta al mur de ponent (1672), es cobrí el campanar d’espadanya i s’enguixà l’interior, etc.
• L’any 1838 fou tapiat l’absis, el qual restà com a sagristia.
• Una església nova i una rectoria foren acabades l’any 1887.
• Des d’aleshores l’església romànica fou abandonada.
• Fins als anys 70 fou magatzem de la masia veïna.
• L’any 1970 començaren les primeres obres de neteja de l’església de Sant Miquel
• L’any 1979 es consolidà la teulada.
• El mateix any la parròquia sol•licità a la Diputació de Barcelona la col•laboració en les obres de restauració, acabades l’any 1982. Simultàniament a les obres de restauració s’ha condicionat al culte. A l’altar s’hi ha col•locat una imatge de Sant Miquel, obra de l’escultor Emili Colom, oferta per la diputació de Barcelona.

Col·lectiu Obaga Lluís Capdevila / Generalitat de Catalunya

Església romànica d’una sola nau, coberta amb volta de canó i coronada amb un absis semicircular al costat de llevant. L’absis és cobert amb quart d’esfera i les seves dimensions són considerables car gairebé presenta la mateixa amplària que la nau de l’església.

Al centre té una finestra senzilla de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt monolític i ornada amb relleus en forma de trena. Al mur de ponent hi ha la porta d’entrada, moderna, sobre la qual hi ha una finestra d’arc de mig punt adovellat.

Rosa Serra Rotés – 1983 / Generalitat de Catalunya

El campanar d’espadanya, com la porta, és molt transformat. A cada costat de la capçalera, com si fos un creuer, hi ha un parell d’arcs, els quals s’insinuen a l’exterior per un sortint dels murs, al final de la nau.

L’aparell és de blocs grossos ben polits i col·locats a trenca punt. Els murs de llevant i ponent s’aixequen sobre el nivell de la teulada.

Sant Miquel Vell és una església al veïnat de Sant Miquel de Terradelles (Berguedà) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé