La Torre del Sol de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

La Torre del Sol està en el carrer de Joan Bardina, 29 de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva historia:

• La torre que es va construir l’any del gran Eixample, que va ampliar i consolidar el Barri del Centre, que fins al moment encara estava dividit en nuclis amb toponímia pròpia (Sant Pere, l’Alou i la Pobla Arlovina).
• En aquest Eixample es va obrir la Rambla de Rafael de Casanova i es van concedir gran quantitat de llicències per a enderrocar o reformar cases antigues i també per a construir-ne de noves.
• Es creà el nou cementiri, l’any següent s’alçà el primer pla de la vila i es construí les belles torres amb jardí com aquesta, que està envoltada per un bell parc i posteriorment propietat municipal.

Es tracta d’una torre amb un cert caire historicista, construïda amb maó arrebossat i amb pedra a les obertures, a les llindes de les portes principals (la del parc i la del carrer Bardina), hi ha un relleu amb una torre, amb el sol i els signes del zodíac, tret que dona nom a la casa.

Per la part del jardí (és l’entrada principal) té planta baixa i dos pisos. Als baixos hi ha una porta i quatre finestrals quadrats disposats asimètricament (un a la dreta i tres a l’esquerra de la porta).

Al primer pis hi quatre obertures balconeres (una a cada una de les portes laterals, i dues portes al balcó del mig). El pis superior s’obre al jardí mitjançant quatre finestres de mig punt geminades. Sobre la teulada, de teula a quatre vents hi ha dues petites construccions com a golfes, en forma de caseta de teulada a dues vessants.

Per la banda del carrer Bardina, i pel desnivell que comporta el carrer hi ha un pis més, on l’entrada del carrer correspon al soterrani de l’entrada principal. Hi té una porta just al xamfrà i tres plantes amb finestres rectangulars.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

A la banda contrària al carrer, hi ha un petit porxo o pèrgola al nivell del primer pis, al que s’accedeix des de l’interior i des del parc mitjançant una escala noble.

Viquipèdia

La Torre del Sol és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Temple dels Homes de Piera

L’Art dins de la casa de l’autor : Pascual Zapater.

El Temple dels Homes està dins de la casa del carrer Circumval·lació, 36 de la Urbanització del Castell de la Ventosa de Piera.

La seva obra esta repartida principalment per tot el jardí.

El Sr. Pascual Zapater ens explica la seva obra :

Us passo algunes imatges.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Castell de Sant Miquel de Gonteres de Viladecavalls (Vallès Occidental)

El Castell de Sant Miquel de Gonteres està situat en la carretera de Sant Llorens, 50 de Viladecavalls.

La masia es deia de Can Gonteres, coneguda a la zona com el castell de Sant Miquel, una reconstrucció del segle XIX.

Actualment disposa de 4.000 metres quadrats, amb 10.000 metres quadrats més de terreny, entre jardí, piscina i terreny de conreu.

La Iglesia de la Cienciología va comprar aquest Castell per la seva seu a Catalunya.

Us passo la informació al respecta, treta de La Vanguardia :

https://www.lavanguardia.com/local/terrassa/20170228/42390623158/iglesia-cienciologia-compra-viladecavalls-sede-catalana.html

La masia o Castell de Gonteres, va ser Hotel i Restaurant, fins que va tancar.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Conjunt de cases de carrer Aranyó de la Colònia Güell en Santa Coloma de Cervelló

Cal destacar del conjunt de cases del carrer Aranyó, principalment els números 23 -31, situats en la Colònia Güell en Santa Coloma de Cervelló.

Van ser construïts entre els anys, 1888 al 1910.

Conjunt de cases de gran senzillesa, amb un petit jardí a la part davantera, tancat per un muret baix d’obra i eixida a la banda posterior.

Són edificis de planta baixa, pis i golfes, amb porta (amb una petita marquesina) i finestra a la planta baixa i balcó i finestra al primer pis.

Aquest conjunt d’edificis estan fets de maó vist col·locat de costat i a trencajunts, sense definir relleus.

La diferent disposició i orientació del maó en llocs concrets és el que ressalta els elements de l’edifici. Això és especialment visible a les obertures, on els maons estan disposats de forma vertical.

També destaca la sanefa en voladís que hi ha sota el ràfec i, per sota, uns característics respiralls rectangulars.

De tota manera, l’element més singular és l’escala suspesa de la casa núm. 23, a la cantonada amb el carrer Barrau.

L’escala recorda una torre medieval, i es projecta cap a l’exterior en semicercle tot descrivint unes falses arcades cegues.

Per a mes dades podeu consultar a :

http://aleixcolonia.com/carrer-aranyo-colonia-guell/

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Torre de l’Albet de Gelida

Situats a l’estació de tren, cal seguir  direcció al Pol. Ind. la Gelidense, i agafar el punt sobre el riu Anoia, quan entreu a l’avinguda de Sant Salvador de la Calçada, al Barri de Sant Salvador de la Calçada,  La Torre de l’Albet esta a l’esquerra, una gran porta no dona accés a entrar-hi.

Us passo la seva historia :

• És una de les primeres mostres de l’estiueig a Gelida per part dels burgesos barcelonins.
• A l’interior existia fins al 1936 un oratori dedicat a El Salvador, que segons tradició, suplia la capella romànica que des del segle XII fins a primeries del segle passat existí al barri veí de Sant Salvador de la Calçada, nom d’indubtable procedència romana.

Ampli casal a quatre vent, terrat i torratxa. Disposa de baixos amb atrevidíssimes voltes de rajola i 2 plantes on s’hi accedeix exteriorment per una escala tipus monumental de dos braços. Restes de jardí romàntic a l’entorn. Per les rodalies hi ha vinya.

La Torre de l’Albet és una obra eclèctica de Gelida  protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies – Ramon Solé i Viquipèdia

Cal Marquès d’Alella

Avui us presento dos articles

Cal Marquès esta situat en Riera Principal, 1, d’Alella.

Conjunt d’edificacions de tipus senyorial amb característiques típicament neoclàssiques.

Format fonamentalment per un cos de planta poligonal de vuit costats, al centre del qual s’eleva una gran torre llanterna, també octogonal i que per les seves dimensions és pràcticament una cúpula destinada a la il·luminació interior: a cada costat del tambor hi ha una obertura el·líptica i està coberta per una teulada a vuit vessants.

Rosa Maria Andrés Blanch – Generalitat de Catalunya

És de destacar l’estructura ternària que utilitza en cadascuna de les façanes del conjunt: un arc de mig punt al mig i arquitravada als costats.

Rosa Maria Andrés Blanch – Generalitat de Catalunya

És interessant l’ús de columnes amb capitells corintis pels porxos, balustrades, hídries i antefixes que decoren tant l’edifici com el jardí que l’envolta, d’un marcat gust neoclàssic.

Per a mes dades podeu consultar a l’enllaç que us adjunto :

http://lescasesdalella.cat/casa/4232/cal-marques/historia

Cal Marquès esta protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari Broquetas de Caldes de Montbui

Com cada Diumenge us presentem dos articles

Balneari Broquetas està situat en la Plaça de la Font del Lleó, 1 de Caldes de Montbui.

Us passo la seva historia:

• El Balneari Broquetes existeix des de fa molts anys, però va reedificar-se l’any 1770, i la seva activitat més important començà en aquell any, quan es reformà l’antic hostal de Can Vicenç.
• Des d’aleshores ha sofert diverses modificacions i ampliacions. L’Hostal d’en Vicenç és una part de les cases que Salvador Broquetas adquirí el 1729 per a edificar-hi la casa de banys que porta el seu nom.
• Els seus propietaris, Juan Broquetas juntament amb el boticari Salvador Broquetas, van ser els autors d’un llibre “Luz de la Verdad, Tratado de las Aguas Termales de Caldas” (1790).
• El 1873 n’era propietari en Salvador Nogués i Dalger.
• En el 1915, Antònia Nogués i Turull.
• L’aspecte exterior de l’edifici era força més petit, a finals del segle XIX.
• Per davant i fent cantonada amb el carrer de Vic, s’endinsava a la Plaça del Lleó deixant un espai lliure que Climent Cuspinera descriu com la Plaça d’en Marc Savall.
• Amb l’enderrocament posterior, unificada la façana, ambdues places es convertiren en una sola. El balneari comprà tota la banda de cases del carrer del Pont que feien veïnatge amb el seu jardí, enderrocant-les totes per a convertir aquell espai en un jardí digne per a un hotel de la seva categoria.
• També compraren l’Hostal de Cal Cès que enderrocaren per poder tenir una gran entrada al jardí pel carrer de Vic.

L’edifici presenta la tipologia típica de balneari, amb una separació clara d’usos. L’edifici més alt (6 plantes) que dóna al carrer del Pont és fonamentalment d’habitacions. L’edifici una mica més baix (3 plantes) que dóna al carrer de Vic és principalment la part de serveis. La zona noble (3 plantes) de menjadors, salons i zones d’estar és la del mig que dóna al jardí i a la plaça de la Font del Lleó, amb una imatge força senyorial.

El balneari té una interessant galeria de banys en el soterrani i un ampli jardí que ocupa una gran extensió de terreny, que queda totalment envoltat pel nucli antic.

L’estructura és bàsicament de murs portants, originàriament amb forjats unidireccionals de fusta, encara que posteriorment ha sofert moltes transformacions. La coberta és plana i transitable.

L’edifici presenta, en la plaça de la Font del Lleó, dos volums clarament diferenciats que es contraposen. Hi ha un ordre en la disposició i en el tipus de forats. La façana principal que presideix la Plaça de la Font del Lleó s’ordena per cinc eixos de composició.

Té un clar component horitzontal, marcat per la balconada i el rètol del balneari que hi ha a la primera planta, per les cornises i la balustrada que fa de remat.

Presenta una clara simetria, encara que la porta principal estigui desplaçada a un costat, ja que la mida d’aquesta i el tipus de forat és igual que tots els altres forats de la primera planta. Els forats presenten una clara similitud en cada una de les tres plantes, en una progressiva disminució.

El Balneari Broquetas és un conjunt d’un gran valor històric degut als vestigis trobats de l’època romana (sauna, ares), i alhora té un gran valor arquitectònic, degut als nombrosos elements de qualitat que hi ha a l’interior. Destacar principalment la galeria de banys i els elements de decoració interior modernistes.

Queden restes d’una càmera d’obra romana que hi ha a la galeria de banys.

El Balneari Broquetas és una obra amb elements noucentistes i modernistes de Caldes de Montbui protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text , Imatges antigues, Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Torre Serra-Xaus de Sant Joan Despí

Avui us presento dos articles

Torre Serra-Xaus esta situada en el carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, 29 de Sant Joan Despí .

Fotografia : Montserrat Duran -Generalitat de Catalunya

La casa va ser projectada l’any 1921 com a habitatge unifamiliar, però al cap dels anys va ser convertida en dos habitatges separats. A diferència de la Torre de la Creu o de Can Negre, on dominen els volums cilíndrics i la línia corba, aquí hi ha predomini absolut de la volumetria cúbica, en una gran estructura de cossos regulars juxtaposats.

Fotografia : Montserrat Duran -Generalitat de Catalunya

On això es fa més evident és en la tribuna cúbica que conforma un vèrtex asimètric. La decoració es limita a lleugeres sanefes blaves sobre l’estucat blanc. És un edifici singular situat al centre del poble, que en l’actualitat és de propietat privada.

És una casa de planta baixa i diferents nivells de pisos. Planta irregular. Fa mitgera amb la casa contigua. La resta queda lliure i voltada per jardí. Casa formada per dos habitatges, al primer amb entrada per la planta baixa sota la tribuna i l’altre mitjançant una escala.

Destaca el cub suportat per dues columnes i que queda fent de vèrtex entre els dos carrers. Destaquen els esgrafiats amb blauet sobre temes florals fent sanefa d’una banda i uns ànecs (fent parella i mirant-se de front), d’altra.

Casa Serra Xaus és un edifici de Sant Joan Despí de l’arquitecte Josep Maria Jujol inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La Patronal de Sant Quirze del Vallès

La Patronal  està en l’avinguda de Pau Casals, 86-88 de Sant Quirze del Vallès.

Us passo dades històriques :

• Es va construir durant l’any 1922.
• Va ser el punt de trobada de propietaris i, en general, de la gent benestant del poble.
• Durant els anys 20 al 40 del segle XX, la Patronal esdevé el centre social i cultural del poble i acull actes socials com ara obres de teatre i balls de l’època.
• Durant la Guerra Civil, s’hi organitzen balls en benefici dels ferits per la guerra.
• Després de la Guerra Civil, l’edifici de la Patronal es va dividir en dues parts, que van allotjar el Cafè Espanyol i un taller.
• L’any 1998 s’inicien les obres de rehabilitació de l’edifici, que es transforma en un nou equipament per a Sant Quirze.

En l’estat original, la part de dalt de l’edifici, avui denominada Sala Històrica, era la sala de ball i també disposava d’un petit escenari.

La part del darrere d’aquest equipament era un jardí, on s’hi celebrava el tradicional ball del fanalet.

Actualment en la planta baixa, disposa d’una sala d’exposicions i d’un espai polivalent per a espectacles de petit format, amb una capacitat per a 265 persones

i acull actes relacionats amb les arts escèniques com obres de teatre i concerts de més gran format així com representacions diverses.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cartoixa de Montalegre de Tiana

Avui us presento dos articles

Entrada per la carretera de la Conreria de Tiana o Badalona a Mollet del Vallès.

Us passo la seva llarga historia :

• L’any 1247 ja hi ha notícies de l’existència en aquest indret del convent femení de Montalegre, construït per acollir una petita comunitat femenina de monges agustines.
• El convent s’edifica en un solar donat pels senyors feudals de la família Campsentelles.
• El dia 31 de juliol de 1250, el bisbe de Barcelona puja a Montalegre i beneeix la capella del convent de Montalegre.
• El 1286 el monestir va rebre una donació generosa gràcies a Ramon de Sentmenat, senyor de Campsentelles, i de la seua muller.
• Tot i així, l’any 1362, a causa de la soledat i aïllament del lloc on es trobava el convent, la comunitat decidí traslladar-se a Barcelona, a l’indret on actualment hi ha l’església de Santa Maria de Montalegre de la Casa de la Caritat de Barcelona.
• El 1399, s’hi instal•la un grup d’ermitans, entre ells Arnau de Torrevella.
• El conjunt monàstic va passar per diversos compradors fins que l’any 1409 el va adquirir l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
• L’any 1415 la necessitat de diners de l’Hospital, el va fer vendre el monestir.
• Els cartoixans de Vallparadís (Terrassa) s’establiren el 1415 a l’antic priorat femení de Montalegre, mentre construïen al seu peu un monestir.
• Els cartoixans de Sant Pol (Maresme) s’hi reuniren el 1434, any en que es començà a construir el monestir actual, que tingué la seva màxima esplendor als segles XVII i XVIII.
• El 1441 adquirí el domini sobre Tiana.
• Les obres finalitzaren l’any 1463. Les obres foren dirigides per Joan de Nea, monjo de Portaceli, procurador i ecònom de Montalegre entre 1423 i 1459.
• La desamortització feu que s’abandonés definitivament el 1835.
• El 1901 s’hi instal•là una comunitat de cartoixans francesa, després d’adquirir totes les terres.
• Després de la Guerra Civil s’establí una comunitat de monjos catalana, en la qual s’instal·là el seminari menor de la diòcesi.
• Aquest seminari va tancar el 1998 per la seva inviabilitat econòmica.

Fotografia – Generalitat de Catalunya

Conjunt d’edificis religiosos dividit en tres sectors. El primer està habitat per conversos, amb porteria, fusteria i al tres dependències. El segon té dependències comunes, com l’església, bastida el 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, el menjador, la sala capitular i les capelles entorn un petit claustre. El tercer sector és el destinat a la vida eremítica, està format per dos grans claustres amb 30 cel·les al voltant.

Església format per una sola nau alta i esvelta, de 35,40 m de llarg per 8,4 m d’amplada. No presenta capelles laterals, com mana la norma dels cartoixans. La nau està coberta amb tres voltes de creueria ogivals i el presbiteri amb una volta d’arestes que conflueixen en una clau, Dos fragments de mur i una reixa separen el cor dels cartoixans i el dels aliens a l’orde. A l’esquerra de l’absis hi ha la sagristia i, al fos del presbiteri s’obre el Sagrari. La porta principal del temple és d’estil gòtic, molt ben treballada, amb arquivoltes molt fines i dos pinacles adossats al mur que la flanquegen.

Gran Bassa d’aigua de Mina i conrreus

La cartoixa consta de tres claustres, el més antic és el més petit i es comunica directament a l’església, és quadrat, de 17,5 m de costat, amb sis arquets a cadascun d’ells, suportats per columnes cilíndriques, amb basa i capitell octogonals, sense escultura. Els arcs estan agrupats de tres en tres sota un arc exterior. Les voltes són ogivals amb arestes vives. El claustre central mesura 53,7 m de costat i l’últim fa 53,7 m x 46,5 m. Ambdós presenten columnes i voltes similars a l’anterior. Estan envoltats de cel·les individuals, que encara que molt senzilles presenten una petita sala amb xemeneies, una alcova, menjador, lavabo i jardí. Es combina la pedra dels elements arquitectònics amb el maó dels murs. Entre els dos claustres hi ha una torre de defensa medieval, restaurada, procedent de la primitiva construcció.

Fotografia Generalitat de Catalunya

Torre de defensa de planta rodona que possiblement pertanyia a una antiga masia. Actualment forma part de les dependències de la Cartoixa de Montalegre. Modificada a la seva part superior amb uns acabats i una teulada d’èpoques més recents. Conserva la corsera i diverses espitlleres.

Per a mes informació podeu accedir a aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cartoixa_de_Montalegre

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Generalitat de Catalunya i Ramon Solé ( Arxiu Rasola)