Com una petita capella a peu de carrer a Mollet del Vallès

En la paret lateral esquerra segons mirem la porta d’entrada a l’església parroquial de Mollet del Vallès, hi ha una gran imatge de la verge maria amb el nen, tot formant un petit jardí.

Donat la gran devoció existent, sempre hi ha una senyora que ven flors, per la gent que vulgui comprar i col·locar-ne a peu de la imatge.

Sembla que es forma un petit altar de flors, sense realment ser-ho.

També em pogut observar que molta gent durant uns minuts prega amb gran devoció a la Verge.

És un petit racó de silenci el vell mig de Mollet del Vallès…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Anuncis

Conjunt de Cases modernistes de can Mònic de Granollers

Can Mònic és un conjunt d’edificacions de cases baixes del municipi de Granollers amb el limiti de Les Franqueses del Vallès. Estan situades en el carrer del Primer Marquès de les Franqueses, 123-145. Granollers.

Van ser construïdes en l’any 1923, pel Arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol.

Aquest conjunt d’habitatges aïllats de la tipologia ciutat jardí estan alineades al carrer en planta baixa. Tenen sòcol de pedra, mentre que la resta és arrebossada. Cobertes dues vessants amb el capcer trencat. Les finestres, d’estil modernista, estan emmarcades per maó

.

Els elements formals, ferro, sanefes i llindes, pertanyen al llenguatge modernista. Cada casa disposa d’una entrada i un petit jardí.

Les Torres de Can Mònic, tal com es coneixien popularment,  pertanyen al barri del Lledoner, situat a l’extrem Nord de Granollers, molt a prop de Les Franqueses del Vallès.

El barri del Lledoner estava situat a la vora del Camí Reial, prolongació de l’actual carrer de Corró granollerí, on hi havia un hostal.

El conjunt d’edificacions de Can Mònic, estan protegides com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Modolell, seu de l’Ajuntament de Viladecans

Can Modolell  està situat en la plaça de la Vila i carrer Jaume Abril amb carrer Angel Guimerá de Viladecans.

Can Modolell era una casa fortificada amb una torre de defensa contra els pirates, bastida al segle XVI

.

En modificacions posteriors, s’ aprofità l’estructura de l’antiga torre, al primer pis de la qual fou construïda la capella, així com els edificis annexos que hi havia a banda i banda.

En un d’aquests edificis, on hi ha el balcó cantoner, fou instal·lat el menjador d’hivern, dotat d’una bella xemeneia neogoticitzant de fusta tallada, obra de J. Azemar i J. Riera del 1893.

Avui són el despatx de l’alcalde i la seva secretària.

El menjador d’estiu dels Modolell era instal·lat a la banda del darrere; té arrambadors de ceràmica vidriada i dóna a la balconada sobre el jardí.

L’escala del jardí té força interès, amb barana calada i finestrals motllurats i amb vitralls.

Us passo la seva història :

  • Antiga masia adossada a la torre de defensa, segurament és del segle XIV.
  • Per una pintura a l’oli de la fi del segle XIX, obra d’un Nogués casat amb una Modolell (propietaris de la casa aleshores), se sap que la construcció constava de dos cossos separats per la torre.
  • El de la dreta amb un arc de mig punt al portal, potser segle XVII, i dos pisos; el de l’esquerra era un ampli casal de tres plantes de tipus vuitcentista.
  • Va ser adquirida per Bernat Modolell l’any 1776.
  • Aquesta estructura va ser aprofitada en realitzar la important reforma neogòtica, que és la que dóna la fesomia actual a l’edifici, datat segons la llinda motllurada del balcó lateral el 1892.
  • La torre s’hi van afegir elements decoratius de caire medieval.
  • La torre de maó vist on hi ha el rellotge va ser construïda durant els anys quaranta del segle XX, seguint el mateix estil.

Can Modolell està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Viladecans i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Sant Julià de Lliçà d’Amunt

L’Església de Sant Julià de Lliçà d’Amunt, està situada en el carrer de Costa de Can Puig, s/n. punt elevat sobre la població de Lliça d’Amunt.

Aquesta església s’esmenta com a tal l’any 1014 i fou integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059.

És d’origen romànic, comprovable no solament per ésser citada en documents sinó per les restes clares de romànic, fins i tot, es podria dir,

de preromànic per les finestres de l’absis decorades exteriorment amb elements de corda i de característiques pròpies del segle X.

En un principi, segurament era més petita que ara, una sola nau de dos trams i l’absis, tant sols.

Al primers del segle XV, es va fer una primera reforma consistent a dotar-la de dues naus laterals.

Durant  segle següent es va fer una nova ampliació clarament renaixentista, sobretot visible en la porta, se li va afegir un tram als peus, aleshores devia desaparèixer la portalada romànica, i el campanar.

Un segle més tard es va ampliar pel cantó de migdia, i finalment el 1946 es va allargar notablement, desplaçant l’absis a llevant, tot aprofitant els elements antics, i construint al costat sud la sagristia.

Us passo la seva historia :

  • La parròquia de Sant Julià de Lliçà d’Amunt s’esmenta com a tal l’any 1014
  • Fou integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059.
  • Inicialment, depenia del vescomte de Barcelona, després va passar a dependre del bisbe de Barcelona.
  • A mitjan segle XII, la cedí al monestir de Sant Miquel del Fai.
  • Va exercir el dret de presentació fins al segle XVIII.

 

Front de L’Església de Sant Julià, disposa d’un jardí molt agradable d’estar.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Un Jardí, amb escultures a Santa Perpetua de la Mogoda

Trobareu en un extrem de Santa Perpetua de la Mogoda, concretament  entre l’avinguda de Santiga , La Rambla i la Riera de Caldes, un petit parc o jardí.

La vegetació és bàsicament de pins,  poques alzines i xiprers.

El que ens crida l’atenció son unes escultures repartides per aquest Jardí i un Monument – Font d’aigua, es bo posar l’art exposat lliurement.

El que fa una verdadera llàstima, que altres “artistes” han pintat les escultures i les fonts d’aigua a la seva manera…

Un creu dues coses, caldria esborrar els grafitis i que no es tornes a produir novament.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Els jardins de Can Sentmenat de Barcelona, un recó no massa conegut, a pesar que es universitari

 

Aquest Jardí de can Sentmenat, no és massa conegut, situat a Sarrià, en la seva part alta,

concretament en el carrer de Can Caralleu, 14-16, de Barcelona.

Veiem la seva Historia :

  • La Masia és de finals del segle XIV, coneguda per aquelles èpoques com mas Teixidó; el va fer construir Guillem Teixidó després d’adquirir la finca el any 1325.
  • Al començament del segle XVII va ser adquirida pels Sentmenat. Tenia una extensió aproximada de 10 hectàrees, amb jardí, horta i un gran bosc.
  • Pel que fa a l’antiga residència dels marquesos, el 1779 el mestre d’obres Andreu Bosch va reconvertir la masia originària en una mansió senyorial d’estil neogòtic.
  • Durant el segle XIX s’hi van fer noves modificacions que la van convertir en el palau d’aspecte romàntic que és ara. També s’hi van incorporar elements decoratius dels segles XV i XVI, sobretot marcs escultòrics de portes i finestres, procedents d’altres propietats dels Sentmenat.
  • El segle passat, concretament en 1960 els Sentmenat van llogar el palau al cònsol de França.
  • En 1974 el van vendre al promotor immobiliari Núñez i Navarro.
  • Les negociacions entre l’Ajuntament i la immobiliària per evitar la destrucció d’un patrimoni natural i arquitectònic tan notable es van prolongar fins al 1992, en què es va arribar a un acord de cessió.
  • Entre les obres de millora realitzades un cop l’edifici va ser de propietat municipal destaquen les gàrgoles de Sergi Aguilar a la façana.
  • L’Ajuntament va cedir el palau, durant 35 anys a comptar a partir del 1994, a l’Escola Eina de Disseny i Art.

Davant del que fou palau dels marquesos de Sentmenat, set figures femenines d’autor desconegut flanquegen el passeig que separa els jardins i l’edifici.

Representen els símbols de les nissagues emparentades amb els Sentmenat:

Els Sarriera, els Sentmenat, els Ciutadilla, els Patiño, els Jordán de Urríes, els Osorio i els Despujol.

En el bosc, encara podem trobar restes de les mines d’aigua d’aquesta propietat.

Com dèiem el coneixedor principals d’aquest Jardí, son els alumnes de l’Escola Eina de Disseny i Art,

que estudiant en l’edifici de can Sentmenat.

Si no coneixeu aquest lloc, us el recomano.

 

Obtenció de dades : Ajuntament de Barcelona

Text i fotografies : Ramon Solé