Masia de Ca l’Antigó de Teià

Ca l’Antigó està en la Plaça de Sant Jaume, 5 deTeià.

Us passo breument la seva historia :

  • Documentada des del segle XIV (1331), la masia era propietat de la família Destorrents de Barcelona.
  • Pere Destorrents va ser Conseller en cap de la Generalitat al segle XIV.
  • Al segle XVI, en deixar Barcelona, es va canviar el nom de Destorrents pel de Torrents.
  • A la reixa que hi ha a la tanca del jardí es conserva una inscripció amb la data 1886, tot i que el blasó duu la data 1577.
  • Aquest escut és commemoratiu del casament de M. Geroni Torrents amb Elisabeth Desbosch, de Sant Vicenç del Castell de Burriac.
  • Ja en el nostres dies, es un destacat Restaurant de Teià.

Edifici sense gaire interès com a conjunt, tot i que destaquen alguns elements determinats. Es tracta d’una masia amb teulada a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Per la part lateral esquerra i per la part posterior hi ha annexes realitzats més tard.

Els elements que componen la seva façana es distribueixen asimètricament. A la planta baixa hi ha una porta d’arc de mig punt adovellat i una finestra amb llinda de pedra. Al pis hi ha dues finestres gòtiques, una d’elles amb un arc conopial i l’altra amb un arc rebaixat, amb brancals de carreus de pedra. Al mur lateral dret hi ha una petita finestra amb un arquet lobulat.

Tota la construcció és feta en pedra, amb els murs arrebossats i pintats tot i que aquest revestiment es conserva en molt mal estat.

Al jardí hi ha una tanca formada per un arc escarser o rebaixat, adovellat i coronat per una mena de frontó coronat per una cornisa motllurada de línies corbes. Conté també un blasó esculpit en un bloc de pedra quadrat, amb les figures d’una torre i un lleó, símbols de la família Torrents. A la part central de la tanca hi ha un reixat de ferro forjat.

Ca l’Antigó és una obra del municipi de Teià inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Masia de Can Padellàs de Teià

L’antiga masia de Can Padellàs està situada en el Passeig de la Riera de Teià.

No hi ha dades exactes, però només pel tipus de construcció es pot deduir que es tracta d’un edifici de inicis del segle XVIII.

Va pertànyer als senyors de Castellà i posteriorment a la família Figueras.

És una masia de planta baixa, pis i golfes, coberta amb una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, tant la porta, d’arc de mig punt adovellat, com les obertures estan realitzades amb carreus de pedra de granit.

Modernament i en un dels annexes es troba instal•lat el restaurant amb una destacada i elaborada cuina; disposa d’un ampli jardí, jocs per infants i una font.

Can Padellàs és una obra del municipi de Teià que està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre del Governador d’Alella

La Torre del Governador esta situada en l’avinguda de Jaume Rius i Fabra amb carrer de Greny, amb el i camí de Martorelles, 2 d’Alella.

Us passo dades històriques d’aquest gran edifici :

  • Primitivament hi havia el Mas Torrella, del segle XIV.
  • Va ser propietat d’Enric de Cardona i d’Erill, governador general de Catalunya cap a la fi del segle XVI.
  • Després va pertànyer als comtes de Santa Coloma en el segle  XVIII.
  • Durant dècades successives van ser varis els propietaris.
  • En el 1890 va passar a mans d’Antoni Borrell Folch, polític i financer.
  • A la mort de Borrell en 1910, per voluntat testamentària, la hisenda va ser destinada a l’ensenyament.
  • Al final va ser regentat per les Escoles Pies fins l’any 2001.

De fet és un conjunt d’edificacions de tipus civil, encara que van ser propietat dels Escolapis,  està format per moltes dependències, entre les quals sovint no hi ha relacions d’estil.

Una de les característiques del conjunt és el seu fort eclecticisme: des d’una façana de tipus neoclàssic, a neogòtic barrejat amb neó àrab; columnes clàssiques que suporten arcs de ferradura,

L’ús de maó compaginada amb l’ús e la pedra i les teulades planes amb els pinacles; i escultures clàssiques que conviuen amb fanals modernistes.

El conjunt està voltat d’un ampli jardí que també participa de les característiques generals,

com al costat dels xiprers retallats a l’estil francès, hi ha palmeres.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://lescasesdalella.cat/casa/4203/la-torre-del-governador/historia

I també a :

https://criticartt.blogspot.com/2015/11/casa-del-governador-can-borrell-o-can.html

El destí d’aquesta finca  després d’aquest últims anys encara no s’ha resolt, es va dir que seria un gran hotel de luxe i altres opcions… ha passat a mans de la gestió i propietat de varis bancs.

La Torre del Governador és un edifici del municipi d’Alella, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu

El Museu-Arxiu Tomàs Balvey, està situat en el carrer Doctor Daurella, 1 de Cardedeu.

El Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu,  s’articula al voltant del llegat de Tomàs Balvey i Bas (1865-1954), l’últim membre d’una nissaga d’apotecaris de Cardedeu.

Us passo la seva breu historia :

  • Va ser una de les primeres cases d’estiueig del municipi, construïda el 1848.
  • El 1907 fou adquirida pel Dr. Josep Daurella i Rull, catedràtic de Filosofia i de Lògica Fonamental de la Universitat de Barcelona.
  • El 1973 el fill del Dr. Daurella donà l’edifici a l’Ajuntament de Cardedeu.
  • El Museu-Arxiu es va reinaugurar el 2001, després d’un període de reformes per millorar-ne l’accessibilitat i adaptar-lo al nou projecte museològic.

L’element més emblemàtic del Museu-Arxiu és el conjunt de l’antiga farmàcia Balvey, amb el mobiliari original de 1812, més de 200 pots de farmàcia d’estil imperi que conserven el contingut original i l’utillatge de la botiga: flascons, alambins, morters, etc.

L’exposició es complementa amb un jardí botànic que representa la vegetació de la comarca i les herbes remeieres que s’hi poden trobar, així com un hort de farmacèutic.

– D’aquest Jardí  vaig fer un article en el Blog : Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i Mes…fa poques setmanes.-

El fons del Museu comprèn també materials etnològics, arqueològics i decoratius, a més d’un fons de pergamins del segle X al XIV i de documents relacionats amb la història de Cardedeu, provinents en la seva major part de la col·lecció privada de Tomàs Balvey i Bas. També si fan exposicions temporals.

Us passo informació sobre aquest Museu :

http://www.cardedeu.cat/public/directori/museu-arxiu-tomas-balvey/

El Museu-Arxiu forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i de la Xarxa de Museus de Farmàcia de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Museu i Ajuntament Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Els carrers antics del Masnou

En el cas antic del Masnou podeu trobar l’essència d’aquesta antiga vila marinera.

Son els diferents carrers del Masnou que es caracteritzant en ser estrets, d’allargada mes aviat curta, ven rectes,

i axó si, totes les façanes de les cases van ser construïdes  mirant cap a la mar Mediterrània.

Algunes d’aquestes cases,  es caracteritzen per tenir entrada per dos carrers, una porta principal a la banda que dona al mar i una altra al carrer del darrere, que pot donar al safareig de la casa.

Aquestes cases, per norma general, estan formades per dos pisos i un terrat, que s’hi accedeix a través d’unes escales, el terrat pot ser descobert, era per estendre la roba.

En alguns casos, com passa en diferents poble del Maresme, aquestes cases i front de la part davantera

i a l’altra banda del carrer, disposa d’un espai delimitat,

on es pot veure que es va fer un jardí mes

o menys dens de vegetació,

un hort,

un lloc per prendre el sol,

o l’ombra, segons va voler el propietari.

També, com que esta situat El Masnou en una muntanya o turó, hi ha un desnivell, en un carrer i l’altra paral·lel,

s’han construït en algun cas,  alguna glorieta per observar millor la mar.

La casa típica del Masnou data de la meitat del segle XVIII-XIX fins al primer quart del segle XX, especialment construïdes durant i després de la gran expansió marinera, per ho que s’han conservat fins els nostres dies.

El prototipus de casa del Masnou està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de El Masnou i Ramon Solé

Adaptació Al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Jardí dels Drets Humans d’Alella

Alella, va voler donar a conèixer els Drets Humans, d’un forma molt particular, a través d’un Jardí.

Efectivament, així, estant presents per a tothom, d’una forma senzilla i en un lloc molt peculiar que hi va gent a passar l’estona, a prendre el sol i a jugar…

Era un jardí ja existent, que durant l’any 2015 es va remodelar i li va donar un caira especial, com a el Jardí dels Drets Humans.

Us passo informació  de la seva remodelació :

http://www.alella.cat/document.php?id=5280&per_imprimir=1

No és l’únic de Jardí dels Drets Humans que hi ha, un altre està a la Zona Franca de Barcelona, us passo informació :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jard%C3%AD_dels_Drets_Humans

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com una petita capella a peu de carrer a Mollet del Vallès

En la paret lateral esquerra segons mirem la porta d’entrada a l’església parroquial de Mollet del Vallès, hi ha una gran imatge de la verge maria amb el nen, tot formant un petit jardí.

Donat la gran devoció existent, sempre hi ha una senyora que ven flors, per la gent que vulgui comprar i col·locar-ne a peu de la imatge.

Sembla que es forma un petit altar de flors, sense realment ser-ho.

També em pogut observar que molta gent durant uns minuts prega amb gran devoció a la Verge.

És un petit racó de silenci el vell mig de Mollet del Vallès…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Conjunt de Cases modernistes de can Mònic de Granollers

Can Mònic és un conjunt d’edificacions de cases baixes del municipi de Granollers amb el limiti de Les Franqueses del Vallès. Estan situades en el carrer del Primer Marquès de les Franqueses, 123-145. Granollers.

Van ser construïdes en l’any 1923, pel Arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol.

Aquest conjunt d’habitatges aïllats de la tipologia ciutat jardí estan alineades al carrer en planta baixa. Tenen sòcol de pedra, mentre que la resta és arrebossada. Cobertes dues vessants amb el capcer trencat. Les finestres, d’estil modernista, estan emmarcades per maó

.

Els elements formals, ferro, sanefes i llindes, pertanyen al llenguatge modernista. Cada casa disposa d’una entrada i un petit jardí.

Les Torres de Can Mònic, tal com es coneixien popularment,  pertanyen al barri del Lledoner, situat a l’extrem Nord de Granollers, molt a prop de Les Franqueses del Vallès.

El barri del Lledoner estava situat a la vora del Camí Reial, prolongació de l’actual carrer de Corró granollerí, on hi havia un hostal.

El conjunt d’edificacions de Can Mònic, estan protegides com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Modolell, seu de l’Ajuntament de Viladecans

Can Modolell  està situat en la plaça de la Vila i carrer Jaume Abril amb carrer Angel Guimerá de Viladecans.

Can Modolell era una casa fortificada amb una torre de defensa contra els pirates, bastida al segle XVI

.

En modificacions posteriors, s’ aprofità l’estructura de l’antiga torre, al primer pis de la qual fou construïda la capella, així com els edificis annexos que hi havia a banda i banda.

En un d’aquests edificis, on hi ha el balcó cantoner, fou instal·lat el menjador d’hivern, dotat d’una bella xemeneia neogoticitzant de fusta tallada, obra de J. Azemar i J. Riera del 1893.

Avui són el despatx de l’alcalde i la seva secretària.

El menjador d’estiu dels Modolell era instal·lat a la banda del darrere; té arrambadors de ceràmica vidriada i dóna a la balconada sobre el jardí.

L’escala del jardí té força interès, amb barana calada i finestrals motllurats i amb vitralls.

Us passo la seva història :

  • Antiga masia adossada a la torre de defensa, segurament és del segle XIV.
  • Per una pintura a l’oli de la fi del segle XIX, obra d’un Nogués casat amb una Modolell (propietaris de la casa aleshores), se sap que la construcció constava de dos cossos separats per la torre.
  • El de la dreta amb un arc de mig punt al portal, potser segle XVII, i dos pisos; el de l’esquerra era un ampli casal de tres plantes de tipus vuitcentista.
  • Va ser adquirida per Bernat Modolell l’any 1776.
  • Aquesta estructura va ser aprofitada en realitzar la important reforma neogòtica, que és la que dóna la fesomia actual a l’edifici, datat segons la llinda motllurada del balcó lateral el 1892.
  • La torre s’hi van afegir elements decoratius de caire medieval.
  • La torre de maó vist on hi ha el rellotge va ser construïda durant els anys quaranta del segle XX, seguint el mateix estil.

Can Modolell està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Viladecans i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Sant Julià de Lliçà d’Amunt

L’Església de Sant Julià de Lliçà d’Amunt, està situada en el carrer de Costa de Can Puig, s/n. punt elevat sobre la població de Lliça d’Amunt.

Aquesta església s’esmenta com a tal l’any 1014 i fou integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059.

És d’origen romànic, comprovable no solament per ésser citada en documents sinó per les restes clares de romànic, fins i tot, es podria dir,

de preromànic per les finestres de l’absis decorades exteriorment amb elements de corda i de característiques pròpies del segle X.

En un principi, segurament era més petita que ara, una sola nau de dos trams i l’absis, tant sols.

Al primers del segle XV, es va fer una primera reforma consistent a dotar-la de dues naus laterals.

Durant  segle següent es va fer una nova ampliació clarament renaixentista, sobretot visible en la porta, se li va afegir un tram als peus, aleshores devia desaparèixer la portalada romànica, i el campanar.

Un segle més tard es va ampliar pel cantó de migdia, i finalment el 1946 es va allargar notablement, desplaçant l’absis a llevant, tot aprofitant els elements antics, i construint al costat sud la sagristia.

Us passo la seva historia :

  • La parròquia de Sant Julià de Lliçà d’Amunt s’esmenta com a tal l’any 1014
  • Fou integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059.
  • Inicialment, depenia del vescomte de Barcelona, després va passar a dependre del bisbe de Barcelona.
  • A mitjan segle XII, la cedí al monestir de Sant Miquel del Fai.
  • Va exercir el dret de presentació fins al segle XVIII.

 

Front de L’Església de Sant Julià, disposa d’un jardí molt agradable d’estar.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé