Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – 1ª Part#

La casa Alegre de Sagrera esta situada en el carrer  de la Font Vella, 29 -31 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La família Sagrera, de procedència pagesa, va emigrar a Terrassa a finals del segle XVIII. Amb els anys es va convertir en una dels llinatges més benestants de la vila de Terrassa.
  • El 1768 Anton Sagrera i Casanoves va comprar diversos casals al carrer de la Font Vella.
  • Joaquim de Sagrera i Domènech, fabricant de teixits de llana, heroi destacant de la Guerra de la Independència i alcalde (1820-1823) va utilitzar aquests terrenys per edificar-hi, a inicis del segle XIX, la seva residència.
  • Durant la Guerra del francès les tropes napoleòniques van saquejar i incendiar la casa, en resposta a la clara posició antifrancesa dels Sagrera.
  • A finals del segle XIX Mercedes de Sagrera, hereva de la nissaga, es va casar amb l’industrial tèxtil vinculat a l’oligarquia local, Francisco Alegre i Roig. Va aportar al matrimoni la casa, força malmesa, del carrer de la Font Vella.
  • El 1911 es va decidir reformar segons un model eclèctic modernista d’habitatge de burgesia industrial de l’època. L’arquitecte municipal Melcior Vinyals Muñoz es va encarregar d’aquesta reforma, que és la que es conserva actualment.
  • La família Alegre de Sagrera es van emparentar amb altres nissagues industrials, com els Fontanals que, a partir del 1930, van ocupar el pis superior de l’immoble.
  • Fins als anys seixanta del segle XX es van mantenir com una de les famílies més importants de la ciutat. En aquell moment es van veure afectats per la crisi del tèxtil que va provocar el tancament de la seva empresa, la “Tarrasa Industrial” situada en la carretera de Montcada.
  • El 1973 va ser adquirida per l’Ajuntament de Terrassa amb l’ajuda de la Caixa d’Estalvis de Terrassa.

A partir de 1973, tant la casa com els seus jardins, resten oberts al públic, com a casa – museu,

desenvolupa des de llavors una funció museística, i conté diverses sales dedicades a col·leccions monogràfiques d’artistes i literats.

L’interior es va habilitar per funcions expositives de patrimoni local, ordenades amb un criteri purament decoratiu.

Per exemple, conserva peces del mobiliari original, col·leccions d’art provinents del Museu Municipal, una col·lecció de ceràmica i porcellana oriental, i llegats dels escriptors Agustí Bartra i Ferran Canyameres, així com del dibuixant Mateu Avellaneda.

Podeu consultar dades i veure fotografies interior de la casa Alegre de Sagrera a l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Alegre_de_Sagrera

Cal destacar el seu magnífic Jardí, situat darrera de la casa i obert al públic, és d’estil francès, i s’hi accedeix pel carrer del Cardaire; us vaig fer un article en el Bloc de Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i mes… publicat el dia 11 de maig de 2020.

Demà us presentaré el darrera d’aquest edifici que dona al jardí, que té un estil totalment diferent.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem un ull fora de Catalunya … : El Museu Molí d’Arròs d’Almenara (Castelló)

edifici Museu Molí d’Arròs d’Almenara

El Museu Molí d’Arròs d’Almenara, esta situat en la Plaça del Molí, s/n, d’Almenara, Castelló al País Valencia.

Va començar en l’any 1753 com a magatzem  de palla de la vil·la, per tal de donar menjar als cavalls de les tropes allotjades en Almenara.  En 1889 es mencionat com magatzem de taronges per  l’exportació.

Després de la passada Guerra Civil, l’edifici esdevingué  un molí arròs. Actualment dins de l’edifici es fan exposicions itinerants.

Us passo un enllaç amb mes dades :

https://www.castelloninformacion.com/col%C2%B7leccio-museografica-del-moli-darros-dalmenara/

 

Recull de dades : Ramon Solé

Fotografies : Anna Maria Molinero

Torre Castanys – Museu dels Volcans d’Olot

La Torre Castanys esta situada en el Parc Nou d’Olot.

Us passo la seva historia :

  • Fou construït per Llorenç Castanys, que comprà la finca, abans Casa i hort de l’abat, a l’estat.
  • El 1844 Fontserè dissenyà una vil-la molt hàbilment composta, a partir d’un estricte eix de simetria i amb una clara influència italiana.
  • El 1943 es convertí en parc municipal.

La Torre és de planta rectangular rodejada d’un parc i jardins contemporanis a l’edifici. A la façana principal destaca l’escalinata que forma un dibuix poligonal que porta al primer pis on es pot veure una galeria amb tres arcs de mig punt. Les finestres de la planta i del pis també són d’arc de mig punt. Es pot veure una torre central situada sobre la part central de la façana.

Antic jardí de la Torre Castanys del segle XIX, avui és el jardí botànic d’Olot, amb una gran diversitat d’espècies vegetals de bosc caducifoli mixt. A la torre s’hi ubica el Punt d’Informació del PNZVG i el Museu dels Volcans.

La Torre Castanys és un edifici d’Olot declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Recull de dades : Oficina Turisme d’Olot, Museu dels Volcans i Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Masia de can Deu de Sabadell

Can Deu és una masia del rodal de Sabadell, situada  al carrer de la Prada, s/n,  al nord-est del terme municipal, al capdavall del bosc de Can Deu.

Dóna nom al barri de Can Deu de Sabadell, que hi ha just a tocar.

Us passo un enllaç sobre la creació del Barri a partir de la masia de can Deu, publicat el 6 de maig de 2018 en isabadell.cat i escrit per Antonio Santamaria periodista i escriptor:

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/construccion-can-deu/

Us passo la seva historia :

  • Antigament aquesta propietat es coneixia per mas Sallent, documentat des de la primeria del segle XI.
  • El mas Sallent va tenir un període d’expansió entre els segles XIV i XVI.
  • Però al començament del XVI aquesta bonança s’estroncà. La mort prematura dels hereus per causa de la pesta va deixar la casa en una situació crítica. Hi quedà només una filla, Isabel, que es casà amb Jaume Deu, de Sant Feliu de Codines.
  • El 1637 la propietat ja apareix amb el nom de Can Deu.
  • La filla del matrimoni, Isabel Deu i Sallent, l’any 1673 hagué de vendre el mas i el molí d’en Sallent a Josep de Ferrer i Vinyals de la Torre, noble barceloní, “oïdor” de la Reial Audiència de Catalunya.
  • El fill d’aquest, Manuel de Ferrer i Sitges, amplià la propietat, tot i que pel fet de ser austriacista va veure segrestats els seus béns per ordre del rei borbó Felip V de Castella.
  • L’any 1776 Can Deu era venut en encant públic per voluntat de la propietària, Mariana de Ferrer.
  • La compradora fou Anna Maria Derrer per 22.500 lliures catalanes. En mans de la nova propietària i dels seus descendents, els Amat –ascendents de Fèlix Amat de Palou– i els Mornau, es va construir un molí –el molí d’en Mornau–, s’amplià la casa i augmentaren els establiments de rabassa morta de vinya.
  • Comprada el 1964 per la Caixa de Sabadell, la masia és avui propietat de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859.

Durant anys va albergar un Museu d’Eines del Camp, reconvertit l’any 2000 en Museu de la Vida al Camp, que inclou una exposició d’eines dedicades al conreu del blat, de la vinya i de l’olivera i estances moblades i amb els estris de la vida quotidiana del món rural tradicional.

La masia avui també allotja el Centre d’Activitats Ambientals i té una finca de 86 ha, majoritàriament de bosc, que funciona com a parc periurbà.

Tots tres equipaments configuren l’Espai Natura Fundació Sabadell 1859.

Molí de vent

El casal molt reformat, està orientat a migdia, respon a una de les formes típiques de masia vallesana, amb teulada a dues vessants i porta adovellada. Construït amb tàpia i pedra, té baixos, pis i golfes, amb tres cossos a cada planta. A la part del darrere hi ha adossat, a manera d’ampliació, un cos modern que li dóna més profunditat.

El 1969, la Caixa d’Estalvis de Sabadell la va renovar i modificar força. Hi situà, per exemple, pedres amb inscripcions a les finestres, les quals no són originàries de la casa, sinó del Solà de Sant Esteve, masia de Santa Maria d’Oló.

Us passo informació per fer una visita guiada :

http://www.fundaciosabadell.cat/espai-natura/visita-can-deu-dinar-pages/

 

Recull de dades :  Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Antic Mercat del Born de Barcelona

L’Antic Mercat del Born, està situat en la illa formada per la Plaça Comercial, 12 , el carrer Comercial, 2, carrer Fusina, 4 i carrer Ribera, 3 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El mercat del Born va ser projectat l’any 1873 per Antoni Rovira i Trias.
  • Construït entre els anys 1873 i 1876 per la Maquinista Terrestre i Marítima, sota la direcció de Josep Fontseré i Mestres i l’enginyer Josep M. Cornet.
  • La inauguració definitiva es produí el 1878 i va estar actiu pràcticament un segle.
  • Restaurat el 1977 per Pere Espinosa, ha servit per allotjar activitats de tipus cultural.
  • L’any 2002 s’hi van fer unes obres per instal•lar-hi una biblioteca provincial i van aparèixer unes importants runes de la ciutat medieval i, en particular, de la ciutat de principis del segle XVIII, molt ben conservades.

Els 95 anys que va fer la funció per a la qual havia estat construït, es divideixen en dues grans etapes:

  • La inicial, en què era el mercat del barri de la Ribera.
  • La segona, a partir del 192, de mercat central de fruita i verdura.

Va ser el primer gran edifici de l’arquitectura del ferro que es va projectar a Barcelona.

Es tracta d’una obra de planta rectangular que consta de dues grans naus amb un joc de cúpules a la seva intersecció i quatre naus més petites. L’estructura metàl·lica se sosté amb columnes de ferro fos i coberta amb teula plana vidriada. És un dels exemples més reeixits de l’arquitectura del ferro a Catalunya.

Avui acull el Born Centre Cultural, que inclou les restes arqueològiques, un museu relatiu a la guerra de successió a Catalunya i diverses sales destinades a usos culturals.

Per mes dades sobre Antic Mercat del Born podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mercat_del_Born

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona Generalitat de Catalunya i Viquipèdia

Adaptació sal Text i Fotografies : Ramon Solé

Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona.

Les Drassanes Reials de Barcelona estan ubicades en la plaça del Portal de la Pau de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Les Drassanes Reials de Barcelona van ser un edifici militar d’estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
  • Es varen començar a bastir al final del segle XIII durant el regnat de Pere el Gran i des del seu origen es van destinar a la construcció de les galeres de l’armada del rei d’Aragó.
  • Les excavacions realitzades l’any 2012 evidenciaren que a finals del segle XVI, sobre les antigues drassanes medievals, s’hi bastiren unes noves drassanes que es corresponen a l’edifici actual.
  • L’edifici militar estigué sota l’administració de la Diputació del General de Catalunya durant tota l’edat moderna fins al 1714.
  • L’any 1935 les drassanes foren cedides a l’Ajuntament de Barcelona.
  • L’any 1941les convertiren en seu del Museu Marítim de Barcelona.

Durant els treballs d’adequació que s’han fet a l’edifici, es van fer també intervencions arqueològiques que van aportar dades rellevants sobre la història de l’edifici;

es van trobar restes d’una necròpolis romana, també es va poder determinar que, tot i que el monument es va començar a construir al segle XIII,

gran part del que es conserva avui dia no és medieval com es creia sinó d’època moderna (segle XVI), però mantenint l’estil gòtic original.

Podem amb un senzill passeig per les rodalies de l’edificació gaudir del Portal de Santa Madrona, en l’avinguda del Paral·lel.

I la seva llarga muralla i fossar.

Les Drassanes Reials fou declarat Monument Històric Artístic per decret del Consell de Ministres d’Espanya el 5 de maig de 1976.

El Museu de la diputació de Barcelona, fundat el 1941 amb fons aplegats abans del 1939 per l’avui anomenada Escola Superior de la Marina Civil de Barcelona.

Conté importants peces de la història marinera catalana :

  • Una col·lecció cartogràfica, de la qual sobresurt el portolà de Gabriel de Vallseca de 1439.
  • Nombrosos models de vaixells.
  • Exvots i pintures de tema mariner, caixes de mariner, objectes relacionats amb Narcís Monturiol, entre els quals una maqueta de l’Ictíneo.
  • Una reproducció, de mida natural, de la galera reial que Joan d’Àustria comandà en la batalla de Lepant.

Us passo dades recens :

  • El 1993 es creà un consorci entre l’ajuntament i la diputació de Barcelona i el Port Autònom per a la gestió del Museu i de les Drassanes.
  • El 1995 inaugurà una ambiciosa remodelació de la seva exposició permanent. ‘La Gran Aventura del Mar’ és el títol d’una nova mostra que permet experimentar per mitjà de tots els sentits la vinculació dels humans amb la mar.
  • L’organització d’exposicions temporals.
  • L’any 2001 el Museu Marítim de Barcelona presentà al Moll de la Fusta del port el pailebot Santa Eulàlia, que funciona com una extensió del mateix museu. Es tracta d’un veler de càrrega construït poc abans de la Primera Guerra Mundial, que fou adquirit l’any 1997 i restaurat.
  • L’any 2011, el pailebot fou declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
  • L’any 2002 es presentà el projecte de restauració de les Drassanes Reials i de remodelació total del museu, a desenvolupar en set fases.
  • El 2003 s’inauguraren els treballs corresponents a les fases primera i segona, que han permès al museu de disposar d’una nova sala per a les exposicions de gran format i llarga durada. També es remodelà l’àrea de recepció de visitants i es dotà d’un nou espai per al Centre de Documentació Marítima.
  • El 2008 incorporà a la seva exposició permanent l’edifici de les Drassanes Reials, una nova àrea expositiva dedicada a l’evolució del vaixell al llarg dels segles i un punt d’informació del Port de Barcelona.

El Museu te la seva mostra permanent, així com la temporal.

En els jardins, hi ha servei de bar i restaurant.

Si no el coneixeu aquest Museu podeu visitar  i estareu molta estona…  podríem dir fins hi tot hores, contemplant, llegint i admirant l’historia del Museu Marítim de Barcelona.

 

Recull de dades : Museu Marítim, Ajuntament de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Museu de can Xifreda de Sant Feliu de Codines

El Museu de can Xifreda, esta situat en el Passatge Martina, 7, i els jardins Xifreda, de San Feliu de Codines.

La torre modernista coneguda com a Can Xifreda, inspirada en un castell mossàrab.

Obert com a Museu des del 1988, amb la col·lecció de troballes fetes pel “Grup Talp” al llarg dels anys 50, 60 i 70, que van esdevenir patrimoni municipal l’any 1970.

El museu ofereix una exposició permanent d’arqueologia, paleontologia, mineralogia i història local i una sala d’exposicions semi permanent d’eines i estris de la ramaderia catalana, una de les col·leccions més completes de Catalunya. Una peça important és la senyera de l’Orfeó Feliuà, dissenyada per Antoni Gaudí.

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://www.santfeliudecodines.cat/sant-feliu/guia-del-municipi/equipaments-municipals/museu-municipal-can-xifreda

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu de Codines, Viquipedia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Dos elements curiosos en l’entrada al Museu Marítim de Barcelona

Si aneu a visitar el Museu Marítim, trobareu en el seu jardí previ a l’entrada, dos elements curiosos :

  • Una antiga Grua manual del Port Barcelona.
  • I un Pont de Comandament.

L’antiga Grua, data del segle XIX, per carregar o descarregat mercaderies de no massa pes, destinat per les embarcacions de carga.

El Pont de Comandament, es de l’antic pailebot Santa Eulalia, que va arribar a Barcelona a les drassanes per la seva restauració.

Una vegada vist aquestes dos antics i elements importants per la seva historia de la navegació,

podeu visitar el Museu que guarda verdaders tresors de la Mar, molts d’ells, embarcacions  Catalanes.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Cal Doctor de Vilassar de Dalt

La masia de Cal Doctor està situada en el carrer Mare de Deu del Carme 48, de Vilassar de Dalt. La Masia està a prop de la Riera d’en Salvet que sembla que correspon a l’antic Mas Morell, edificat dins dels terrenys del domini del Castell a la segona meitat del segle XVI.

Al segle XVIII, s’hi instal·len la família dels Campins, que durant anys exerciren de metges a Vilassar. És per aquest motiu que ha quedat com a Cal Doctor.

Destaquen els rellotges de sol a la façana de migdia i a la de ponent.

Us passo imatge de la masia de l’arxiu del museu de Vilassar de Dalt :

http://www.museuarxiu.snailand.com/joomla/index.php/coneix-patrimoni/pindoles-d-historia/47-patrimoni/fons-fotografic/91-fotografia

En l’actualitat la masia es una casa per allotjar-se amb totes les necessitats cobertes.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar de Dalt i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sala d’exposicions – Memorial Vicenç Ros de Martorell

La Sala d’exposicions – Memorial Vicenç Ros, està situada en l’avinguda  Vicenç Ros, s/n  amb Plaça de la Font de la Mina de Martorell.

Durant  l’any 1977 i en memòria i homenatge a Vicenç Ros i Batllevell (1883-1970) col·leccionista, empresari i alcalde de Martorell,

s’inaugurà en un costat de la Plaça de la Font de la Mina, aquest edifici de planta circular i esvelt disseny arquitectònic per acollir el fons de ceràmica del pintor Joaquim Mir adquirit el 1972 per l’Ajuntament de Martorell.

L’edifici es caracteritza per la seva coberta ondulada de formigó que pivota en una columna nua del mateix material, situada davant de l’entrada.

Forma part del conjunt de d’edificis pertanyents al Museu de Martorell.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé