El Far de Tossa de Mar

L’emplaçament de El Far : està situat en el cap de Tossa on està la Vila Vella a Tossa de Mar.

El Far va ser inaugurat en 1917 i reemplaça llavors els focs d’antany.

És actualment la seu del Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània.

Aquest equipament innovador pel que fa al plantejament museològic és un espai de referència per a tota aquella persona interessada a obtenir una visió aprofundida del món dels senyals marítims.

El centre és audiovisual i el discurs ens acosta d’una banda a la història i a la tecnologia del món dels fars, i de l’altra, a la vida dels faroners. L’espai pròpiament de museu permet contemplar diverses peces relacionades amb aquest patrimoni marítim.

El Far de Tossa de Mar obrirà com a espai museogràfic, segons Diari de Girona, us passo la informació:

https://www.diaridegirona.cat/selva/2018/10/07/far-tossa-mar-obrira-espai/939195.html

Per a mes amplia informació sobre el Far de Tossa de Mar, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Far_de_Tossa

El Far de Tossa de Mar, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Des de les rodalies de El Far, es poden observar boniques vistes tant de la costa com de l’interior de Tossa de Mar.

 

 

Recull de dades : Ajuntament i Oficina de Turisme de Tossa de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Casa Espanya, seu del Museu de l’Hospitalet de Llobregat

La Casa Espanya, està situada en el carrer de Joan Pallarès s/n, L’Hospitalet de Llobregat.

Us passo l’historia de La Casa Espanya :

  • Es va construir el 1563 per la família Llunell, que passà més tard a ser propietat dels Molinès i, finalment, de la família Espanya.
  • Va ser reformada el 1735.
  • Per enllaços matrimonials va passar a formar part de la família Molines i més tard dels Espanya.
  • El 1969 fou restaurada.
  • Des del 1972 alberga el Museu d’Història de la ciutat i l’Arxiu Històric.
  • Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

És un edifici de planta rectangular, amb les tres plantes característiques de l’arquitectura civil de l’època. La teulada és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Al centre de la planta baixa s’obre la porta d’accés d’arc de mig punt amb grans dovelles i, a banda i banda, dues finestres quadrangulars.

Seguint el mateix eix les obertures de la planta baixa, al primer pis hi ha tres balcons; les llindes de les tres obertures estan decorades amb arcs conopials en relleu i un escut al centre que corresponen als antics propietaris de la casa: la mitja lluna dels Llunell i la roda de molí dels Molines.

A la planta superior, sis finestres d’arc rebaixat es reparteixen en dos grups de tres, a banda i banda d’un matacà central.

Les col·leccions del museu són molt diverses:

Compta amb un fons d’art contemporani que s’exhibeix periòdicament en exposicions temporals, format per obres d’artistes de la segona meitat del segle XX com Dalí, Miró, Tàpies, Guinovart, Solanich, Manolo Hugué i Josep Serra, entre d’altres; i el conjunt de vuit pintures de Rafael Barradas. El museu també compta amb un conjunt de retaules religiosos dels segles XVI i XVII, procedents de l’antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida, entre els quals destaquen el retaule de sant Roc i el retaule de les ànimes, atribuïts a Jaume Huguet I i Jaume Huguet II.

L’edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1975.

 

Recull de dades : Museu de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Terme de la Creu Alta de Sabadell

La Creu de la Creu Alta és un monument situat a la plaça de la Creu Alta de Sabadell, que dóna nom al barri.

Podeu consultar sobre el barri de la Creu Alta a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Creu_Alta

Us passo informació sobre l’historia d’aquesta Creu de Terme :

  • La seva història es remunta a principis del segle XVII, quan apareix citada en un document notarial.
  • Va ser col·locada en aquest lloc, abans que hi hagués cap poblat, perquè era un punt estratègic i el més transitat de la parròquia de Jonqueres, que pertanyia a l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa. Aquí era on es trobaven el camí ral de Terrassa a Barcelona i el de Castellar del Vallès. Aquests camins són avui l’avinguda de l’Onze de Setembre i el carrer Major.
  • Era una “creu alta”, la més alta del rodal.
  • Terrassa era una vila dividida en dos termes (el de la vila i el forà) i 7 parròquies, de les quals Sant Vicenç de Jonqueres n’era una.
  • Cap al 1772, es van començar a construir cases al voltant de la creu alta, i va ser aquesta, precisament, la que va donar nom a la petita població. Els primers carrers van ser el carrer Major i el carrer de Castellar.
  • L’any 1904, la Creu Alta deixava de pertànyer a l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa per a passar al de Sabadell com un barri més.
  • L’any 1933, amb la República, la creu va ser destruïda: primer van treure la imatge del Crist, després van tirar la creu a terra i es va trencar. Uns veïns la van portar al Museu per reparar-la.
  • La plaça va estar 6 anys sense creu, fins que els veïns n’hi van posar una de nova, que es va construir amb la mateixa forma i dimensions que l’anterior.
  • L’any 1954, la plaça es va urbanitzar i s’hi va col·locar una nova creu de 5,5 metres d’alçada. Era de base de pedra calcària i un pilar de pedra de llosa sorrenca en dos tons (roig i rosa) i a dalt una creu de ferro amb un Sant Crist.
  • Durant els anys 80 del segle XX, la plaça va ser remodelada i es va tornar a col·locar l’antiga, però ara més “baixa” que mai.

Ara és merament un monument de l’historia de Sabadell.

 

Recull de Dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu

El Museu-Arxiu Tomàs Balvey, està situat en el carrer Doctor Daurella, 1 de Cardedeu.

El Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu,  s’articula al voltant del llegat de Tomàs Balvey i Bas (1865-1954), l’últim membre d’una nissaga d’apotecaris de Cardedeu.

Us passo la seva breu historia :

  • Va ser una de les primeres cases d’estiueig del municipi, construïda el 1848.
  • El 1907 fou adquirida pel Dr. Josep Daurella i Rull, catedràtic de Filosofia i de Lògica Fonamental de la Universitat de Barcelona.
  • El 1973 el fill del Dr. Daurella donà l’edifici a l’Ajuntament de Cardedeu.
  • El Museu-Arxiu es va reinaugurar el 2001, després d’un període de reformes per millorar-ne l’accessibilitat i adaptar-lo al nou projecte museològic.

L’element més emblemàtic del Museu-Arxiu és el conjunt de l’antiga farmàcia Balvey, amb el mobiliari original de 1812, més de 200 pots de farmàcia d’estil imperi que conserven el contingut original i l’utillatge de la botiga: flascons, alambins, morters, etc.

L’exposició es complementa amb un jardí botànic que representa la vegetació de la comarca i les herbes remeieres que s’hi poden trobar, així com un hort de farmacèutic.

– D’aquest Jardí  vaig fer un article en el Blog : Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i Mes…fa poques setmanes.-

El fons del Museu comprèn també materials etnològics, arqueològics i decoratius, a més d’un fons de pergamins del segle X al XIV i de documents relacionats amb la història de Cardedeu, provinents en la seva major part de la col·lecció privada de Tomàs Balvey i Bas. També si fan exposicions temporals.

Us passo informació sobre aquest Museu :

http://www.cardedeu.cat/public/directori/museu-arxiu-tomas-balvey/

El Museu-Arxiu forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i de la Xarxa de Museus de Farmàcia de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Museu i Ajuntament Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Tinell i la Capella de Santa Àgata en la plaça del Rei de Barcelona

El conjunt monumental de la plaça del Rei està presidit pel Palau Reial Major, l’edifici que està situat al fons i que va ser la residència dels comtes de Barcelona des del segle XIII fins a principis del segle XV, tot i que la seva història es remunta al segle XI.

A causa de les remodelacions fetes al segle XIII, l’estil predominant del palau és el gòtic, però a la base de la construcció s’han trobat elements visigòtics i romànics.

A l’interior del palau hi trobareu una de les sales més importants del gòtic civil i un espai emblemàtic en la història de Barcelona, pel fet que va ser el saló del tron dels comtes de la ciutat i el centre del poder medieval.

Es tracta del Saló del Tinell, construït al segle XIV per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós a Guillem Carbonell, qui va dissenyar una gran sala rectangular sostinguda per 6 arcs diafragmàtics de mig punt recolzats sobre pilars amb capitells esculpits. Actualment, el Palau Reial Major i el Saló del Tinell estan integrats dins el Museu d’Història de Barcelona.

També forma part del Museu d’Història de Barcelona la capella de Santa Àgata, adossada al Palau Reial Major, enfilada sobre la muralla romànica de Barcelona i construïda al segle XIV com a oratori reial.

L’exterior és visible tant des de la plaça de Ramon Berenguer com des de la plaça Reial, on té l’entrada principal. Dins la capella, podreu admirar el gran retaule del Conestable, obra de Jaume Huguet de 1464.

A la banda oposada a la capella, afegit al Palau Reial Major, es troba el palau del Lloctinent, una construcció del segle XVI que va aprofitar parts d’edificis anteriors i que barreja l’estil gòtic amb un encantador pati renaixentista.

Tancant la plaça del Rei, veureu la Casa Padellàs, seu del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Aquest palau d’estil gòtic i renaixentista es va construir a finals del segle XV al carrer Mercaders, però amb motiu de l’obertura de la Via Laietana va ser desmuntat, traslladat i reconstruït l’any 1931 a la plaça del Rei.

Durant les obres de fonamentació per a emplaçar la Casa Padellàs a la plaça del Rei es van descobrir restes arqueològiques d’una domus i d’una construcció termal d’època romana, que constitueixen part del recorregut subterrani que es realitza al museu.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Santa_%C3%80gata

I també a :

https://lespedresdebarcelona.blogspot.com/2016/03/el-palau-reial-el-tinell.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Monestir de Sant Cugat del Vallès – 1ª Part #

És una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès. El Monestir, va ser construït entre els segles IX i XIV, destaca pel seu claustre. Va ser el Monestir de major importància de tot el comtat de Barcelona.

Per mes amplia informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Cugat

L’edifici Monestir de Sant Cugat del Vallès, va ser declarat bé cultural d’interès nacional l’any 1931 i forma part del Museu de Sant Cugat.

Nota : Altres elements destacats del Monestir, els oferirem amb l’article de demà.

 

Dades : Ajuntament de Sant Cugat, Monestir i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies

Ca n’Amat de Viladecans, de masia a museu

Ca n’Amat esta situat al carrer de Sitges, 1-3, Viladecans.

L’edifici és un exemple de casa rural benestant típica del segle XIX, construïda per la família Amat, amb elements lligats a la vida agrícola, l’activitat bàsica del Viladecans del segle XIX i part del XX.

Així, les estances i dormitoris dels propietaris amb mobiliari de tipus isabelí i modernista conviuen amb la cuina i les sitges de l’interior de la casa i els cups del pati.

Actualment , Ca n’Amat és la seu d’un equipament museístic de titularitat municipal de Viladecans, i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Periòdicament, l’Ajuntament hi organitza un seguit d’activitats lúdiques i culturals per tal de donar a conèixer la història i el patrimoni de la ciutat, com ara visites guiades a l’edifici, exposicions temporals i xerrades.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text I Fotografies : Ramon Solé

Casal del Puig de la Balma de Mura

El Casal del Puig de la Balma, esta situat a les a fores del municipi de Mura. És a 541,2 metres d’altitud,  a llevant del paratge de la Quebeca i al nord-est del de la font del Puig,  a prop de la masia de la Vila, a l’esquerra del torrent del Puig.

Els murs d’aquest mas es troben encabits i penjats en els replans escarpats d’un gran cingle, tot aprofitant les cornises naturals.

La part de l’edificació mes antiga es considera d’època preromànica, però s’hi han fet afegits al llarg dels segles.

El casal és de caràcter defensiu i fortificat ; disposa  un lloc amb suficient visió des d’on es pot vigilar tot el camí d’accés a la casa.

Curiosament, en una  part més inaccessible del cingle, hi ha una dependència coneguda amb el nom de la presó.

Us passo unes dades històriques del Puig de la Balma :

  • Tot i que el seu origen deu ser anterior, la notícia més antiga a l’entorn el poblament del mas Puig de la Balma prové de l’arxiu de la casa i data de l’any 1278, quan Armengol de Banyeres, militar i senyor feudal del terme i castell de Mura comprà a un tal Guillem Barba, de Terrassa, un establiment pagès que es coneixia pel nom de l’Espluga de la Vila Mancada.
  • L’època de més creixement del mas Puig de la Balma fou entre els segles XIV i XV. Es pot considerar que l’edificació actual és d’època alt medieval amb elements preromànics, tot i que s’han anat afegint nombrosos elements, com els finestrals gòtics del segle XIII i algunes parts construïdes amb pedra tallada.
  • Des de les acaballes del segle XVII fins a la primera meitat del XIX, foren anys d’expansió a causa de l’explotació de les vinyes, i fou quan s’amplià la balma i es renovà la capella de Santa Margarida.
  • Durant la Guerra Civil, la capella de Santa Margarida fou malmesa.

Si visiteu aquest  lloc, podreu gaudir d’un museu , una residència casa de pagès amb habitacions, bar – restaurant .

Per a mes informació podeu consultar aquest interessant llibre

Casal del Puig de la Balma està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vista general

 

Recull de dades : Ajuntament de Mura

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez  i Ramon Solé

Creu de Terme de Molins de Rei

La Creu de Terme de Molins de Rei esta situada a la plaça de la Creu.

De fet, aquesta que hi ha en l’actualitat  és una reproducció de l’antiga Creu de terme del segle XVI o XVII que va ser destruïda als inicis del segle XIX, durant la guerra del Francès, les restes de la Creu original es conserven al Museu Municipal de la població.

Durant l’any 1944 va ser substituïda per una Creu moderna, que no va agradar als veïns de Molins de Rei.

Gràcies al conservar  la Creu original, es va fer la reproducció, que en l’any 2007 va tindre lloc l’acta de la inauguració de l’actual Creu.

A dalt, en una cara hi ha Jesucrist crucificat i en l’altre cara la Verge amb el nen, a la base hi ha un seien rodo.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Serra, un dels Museus de Mataró

Can Serra és una casa pairal situada en carreró, 17 del municipi de Mataró.

Veiem pas a pas la seva historia :

  • Can Serra fou construïda per Jeroni Serra Arnau, primer síndic de la vila a Corts, fou bastida el 1565.
  • El Museu fou creat el 1894, després dels precedents del 1888 instats per l’Associació Artístic Arqueológica Mataronesa.
  • L’any 1915 l’Ajuntament comprà Can Serra per Museu, que s’inaugurà el 1942. De llavors daten les principals reformes de l’edifici: rajoles, escuts i finestrals encastats i el sostre pintat per Marià Ribas.
  • L’espai museístic s’amplià l’any 1975 incorporant-hi un edifici veí.
  • L’any 1982, per un conveni signat amb entre l’Ajuntament i la Generalitat, el Museu quedà constituït com a Comarcal del Maresme.
  • I es reobrí l’abril de 1983 després de ser remodelat.
  • Des del 1997 el Museu adoptà definitivament el nom de Museu de Mataró.
  • La museografia de les sales d’exposició permanent fou renovada l’any 2011.

L’edifici de Can Serra, és d’estil renaixentista, conserva l’estructura originària amb una àmplia entrada d’on arrenca l’escala de pedra i la gran sala central al primer pis que manté el teginat de fusta originari.

La façana és de composició simètrica i hi destaquen el portal dovellat, l’escut i les finestres.

Les dues finestres son diferents.

És una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades : Ajuntament de Mataró

Text i Fotografies : Ramon Solé