Dolmen del Cospinar de Moià (Moianès)

Per anar el Dolmen de Cospinar  cal situar-se en el Km 32 de la Ctra. N-141-c direcció Vic, trencant a mà dreta en direcció al Toll. Està indicat amb una fita de GR a la dreta de la pista.

Historia:

• Cista d’època del Bronze Antic-Mig que es va excavar durant els anys 1954 i 1957 pel GEMI, R. Batista i J. De C. Serra i Ràfols.
• La llosa que va fer de coberta va ser suplida per petites lloses i pedres durant les seves reutilitzacions.
• En les excavacions es van trobar restes arqueològiques i antropològiques molt fragmentades que van ser dipositades al Museu Municipal de Moià.

Cista trapezoïdal oberta orientada de nord a sud amb una lleugera inclinació cap al nord-oest. Només es conserven tres lloses de les quals només se’n conserven dretes dues de laterals bastant inclinades cap a l’interior.

El túmul, molt erosionat ,segurament va tenir un perímetre ovalat, corresponent el diàmetre més gran a l’eix longitudinal de la cambra.

Observacions:

A l’inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: Pla del Cuspinar i dona només una cronologia de Bronze Antic ( -1800/-1500 ).

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església Nova de Santa Maria de Vallformosa de Vilobí del Penedès (Alt Penedès)

Setmana dedicada a les Esglésies de Catalunya

L’Església de Santa Maria de Vallformosa està situada en un lloc proper a la carretera que va de Guardiola a Vilafranca. Forma part d’una petita plaça juntament amb la rectoria i les escoles de Vilobí del Penedès.

Us passo la seva història:

• L’Església de Santa Maria de Vallformosa va ser bastida el 1937.
• Destaca la pica Baptismal.
• Segons el llibre “Edicions d’homenatge”, editat el 1970 pel Museu de Vilafranca, aquesta pica procedeix de Vallformosa prop de La Sala.
• Després de la guerra es trobava abandonada prop de l’església on era utilitzada com a test.
• L’any 1945 fou traslladada al Museu de Vilafranca i instal•lada al pati com a brollador.

És un edifici d’una sola nau amb capelles laterals i absis de planta semicircular. Té voltes bufades i arcs torals de mig punt. La coberta és a dues vessants.

La façana presenta rosassa i portada amb arquivoltes, columnes, capitells esculpits i timpà amb la representació del tema de l’Ascensió esculpit.

Té el campanar i la rectoria adossats. En conjunt respon a les característiques formals de l’historicisme neoromànic.

J. Rosselló / Generalitat de Catalunya

La pica baptismal és un vas troncocònic amb els costats còncaus, sobretot a la part inferior. Presenta un peu molt baix de 5 cm d’alçada i 48 cm de diàmetre, fa 65 cm d’alçada i un diàmetre de la boca de 99 cm a l’exterior i 81 cm a l’interior. Les parets són de 9 cm de gruix i la profunditat del vas és de 73 cm, si bé al fons presenta un considerable gruix de ciment que indica que en realitat és més profunda. És completament llisa i presenta un cèrcol de 9 cm d’ample que l’envolta.

Rectoria

Santa Maria de Vallformosa és una església de Vilobí del Penedès (Alt Penedès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre del Mas del Bisbe de Cambrils (Baix Camp)

La Torre del Mas del Bisbe esta front la carretera N-340, km 1147 en Cambrils.

Us passo la seva història:

• Va ser construïda al costat de l’antiga Via Augusta per a vigilar i defensar la costa dels pirates berberiscs.
• Cap al 1950 va ingressar en el Museu de Reus un pedestal romà amb inscripció funerària (coneguda públicament des del 1927), que estava situat a l’angle est de la torre.
• Cap al 1978 va esllavissar-se l’angle sud.
• Va ser restaurada el 1987 per part de l’Ajuntament, evitant el definitiu enrunament.

És una torre de planta quasi quadrada amb matacans i obra de paredat, amb reforços de carreus als angles. Els matacans són senzills i dobles.

Un dels angles de la torre, el sud-oest,  cap al 1978 va esllavissar-se l’angle sud i tota l’estructura de l’edifici està en perill d’enrunament.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

Davant la porta tapiada hi ha un pou cegat. Té unes mides d’uns 5,75 metres de costat i uns 18 d’alçada.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

A l’angle est es podia observar una làpida romana posteriorment traslladada.

La Torre del Mas del Bisbe és una torre de defensa del segle XVI del municipi de Cambrils (Baix Camp) declarada com a bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre de l’Esquirol de Cambrils (Baix Camp)

Torre de l’Esquirol esta en el Passeig Marítim de Llevant, platja de l’Esquirol de Cambrils.

Us passo la seva història:

• Igual que la torre del telègraf de Salou, és del tipus estàndard que predomina el segle XIX. Servien de vigilància de les costes, mitjançant el telègraf òptic.
• Formava part de la línia de telègraf òptic que havia d’enllaçar Madrid amb la Jonquera, passant per la costa des de València fins a Barcelona.
• Ha estat rehabilitada recentment per l’ajuntament de Cambrils i actualment forma part del Museu d’Història de Cambrils.

Pere Català i Roca -1962 / Generalitat de Catalunya

Torre del telègraf òptic, de planta quadrada amb la part inferior en forma de talús. Obra de paredat, arrebossada. Ha estat molt reformada, especialment l’interior i la coberta.

És una de les torres de telegrafia òptica més ben conservades de l’Estat espanyol. Restaurada fa uns anys, s’hi va obrir una porta a la planta baixa per a facilitar l’accés. La planta és quadrada amb la part inferior en forma de talús.

La Torre de l’Esquirol és una torre del municipi de Cambrils és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu Gran (original) de Terrassa (Vallès Occidental)

Creu de terme actual està  situada en la Plaça de la Creu Gran de Terrassa .

L’Original de la Creu Gran, està exposat al museu del castell de Vallparadís.

Història :

• Correspon a la zona que separava els termes de Terrassa i Sant Pere en ple segle XVIII.
• La creu original es troba a la seu central del Museu de Terrassa, situada al castell de Vallparadís, i és dels segles XIV-XV,
• Mentre que la que es troba a la plaça de la Creu Gran n’és una reproducció de ciment.

És una creu molt ben tallada que se suposa que delimitava els termes de Terrassa i Sant Pere. Més endavant es va muntar sobre el basament d’una font de quatre dolls d’aigua amb abeurador circular. Els dolls estan decorats per cares de Medusa de ferro. La creu és d’estil gòtic, amb tendència a l’època del Renaixement. L’arbre és vuitavat i la iconografia del capitell presenta quatre figures atribuïdes a apòstols. A la creu hi ha el Crist i la Mare de Déu. Tota ella presenta un bon treball decoratiu que sembla una obra d’orfebreria. El fust és poligonal.

Us passo imatges de l’antiga Creu :

La Creu Gran és una creu de terme del centre de Terrassa, protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre o Torrota de Can Llopart de Subirats (Alt Penedès)

La Torre o Torrota de Can Llopart és situada  a munt de la carretera BV-2427, km 4,3 a 300 m al nord-oest de la masia de Can Llopart de la Costa.

Us passo dades històriques :

• Fins ara hom no ha trobat cap document d’època medieval referent a aquesta torre, si bé cal associar-la al castell de Subirats, documentat de de l’any 917, i del qual la torre era punt de guaita i defensa.
• Pere Giró i Romeu, Director de la Secció d’Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l’any 1968, va realitzar una sèrie de prospeccions inèdites aquell any, a la part baixa del turó, en el transcurs de les quals es van recollir, a nivell de superfície:

Fragments de ceràmica comuna ibèrica a torn.

La Base d’un vas de ceràmica comuna ibèrica a mà.

Fragments de pedra granítica, possiblement parts de molins.

L’equip que va confeccionar la Carta Arqueològica de l’Alt Penedès l’any 1990 no va poder documentar restes del període ibèric en tot el perímetre a peu del turó en superfície, si bé cal dir que els vessants N/NW i E són feixes ermes i abandonades, cobertes d’una espessa vegetació que feu impossible la prospecció. No se sap, per tant, si hi ha un establiment en vessant o dalt del turó, ni si es conserven més materials.

L’any 2006 aquest edifici està en fase de consolidació per reparar determinades esquerdes que afecten la seva estructura.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Colònia Vidal de Puig-reig (Berguedà)

La Colònia Vidal  s’arriba per la sortida 79 de la C-16, Puig-reig (sud) .

Us passo la seva historia:

• El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva família, els “Vidalets”.
• L’any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys necessaris per a la construcció de la Colònia.
• La construcció d’aquesta va començar el 1892, a partir del projecte d’un dels seus propietaris, l’enginyer Vicenç Vidal i Casacuberta, però no es va acabar de construir fins a l’any 1901.
• Ignasi Vidal va morir abans d’acabar les obres i va passar el relleu cap als seus dos fills.
• La colònia va estar en funcionament 79 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l’any 1980.

La Colònia Vidal, també coneguda com a Can Vidal, és una antiga colònia tèxtil concebuda com un nucli autosuficient, amb habitatges per als obrers, església, escola, etc. a la riba del riu Llobregat, en el municipi berguedà de Puig-reig inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Les colònies industrials van ser un dels trets característics de la Revolució Industrial de Catalunya. Actualment hi mostra el Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig.

La Colònia Vidal respon al model d’estructura completa de les colònies industrials. A més dels elements productius (la fàbrica, la turbina amb la corresponent resclosa i el canal, i altres edificis destinats a la producció industrial) i dels habitatges per als treballadors, compta també amb tots els serveis típics de les colònies: església, convent, escola, cine-teatre, cafè, etc.

Els habitatges de la colònia responen a unes tipologies diferents segons les necessitats: cases unifamiliars de dos pisos unides que formen carrers i blocs més o menys aïllats de tres pisos, amb diferents materials -com la pedra o el maó-.

Cap als anys 40 del segle XX, la colònia conegué una nova etapa constructiva: s’edificà l’església de la Puríssima Concepció en un estil neomedievalista, la Torre de l’amo, la del director i alguns carrers de cases més.

Per a més informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_Vidal

Es pot fer una visita guiada a diferents espais de l’antiga fabrica.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Museu de Castellnou o Museu del Maquis de Bages (Bages)

El Museu de Castellnou esta situat en la Plaça de l’Església, s/n de Castellnou de Bages.

El museu de Castellnou o Museu del Maquis està instal·lat concretament  a la planta baixa del cos II de l’antiga casa rectoral.

El museu acull una exposició sobre la història local de Castellnou. L’exposició està dividida en vuit espais, disposats en plafons informatius, amb text i fotografies.

L’interior del museu és de planta rectangular amb una volta de canó apuntada.

Al mur interior hi ha una obertura que dóna al cementiri.

La volta presenta restes d’arremolinat i el terra és de gres modern.

Al fons de la sala hi ha un alçat de pedra.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Ciba

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Monument als Terrissers d’Esparreguera (Baix Llobregat)

El monument al Terrissers esta en la Plaça de Santa Eulàlia s/n d’Esparreguera.

Escultura de bronze sobre un pedestal de marbre de forma quadrangular, on es pot veure a un terrisser treballant al torn, amb diverses peces de terrissa al seu voltant.

L’autor d’aquesta obra es Ramon Cuello i va ser inaugurada l’any 2006.

Us passo la informació sobre el Museu de la Terrissa d’Esparraguera:

https://www.esparreguera.cat/actualitat/noticies/id/4116.html

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de Sant Genis de Rubí (Vallès Occidental)

L’Ermita de Sant Genis està situada en el Camp de Sant Genis de Rubí.

S’hi arriba per l’Av. de Castellbisbal, per la de Josep Pujol i carrer de la Muntanya.

Us passo la seva historia:

• El 1080 el feudatari del castell de Rubí, Ramon Seniofred fa testament i dona, entre altres llegats, a Sant Genis de Rubí, tres mancusos per arranjar-la (BENCOMO et alií, 1986). La família d’aquest personatge, probablement, va bastir l’ermita i devien ésser els propietaris del “Palatio” que se cita en documents relacionats amb aquest lloc (SERRA, 1961; 1983) -tampoc es pot oblidar que el torrent que passa al peu es diu el Palau-.
• Es troba a la finca de can Casanoves, la qual també es mencionada en un pergamí de l’any 1217 (RUFÉ, 1984a; 1997a).
• L’any 1234 s’estableix la peça de terra dita “Tricella”, que estava cap el sud de les terres de Sant Genis. Existeixen diversos testimonis de deixes a l’ermita durant els segles XIV i XV (VILALTA, 1983).
• El 1584, en una processó de rogatives s’esmenta la creu de can Casanoves (XERCAVINS, 1989).
• El 1585 existia un ciri de Sant Genis que es venia per a construir un retaule per a l’esmentada capella, que es conserva, en part, al Museu de Rubí: al centre hi ha la crucifixió i als costats sengles escenes de la vida del Sant (VILALTA, 1983).
• Es té notícia, recollida per J. Serra Rosselló, de la querella d’una parella de rubinencs que ballaven sardanes a la capella de Sant Genis, en l’aplec de l’any 1587, alternant aquests balls amb altres, dels que es té notícia des de l’any 1444, on en un d’ells es diu que es feu una capta pels “jutgles”, en la que es recolliren sis ous i nou diners (ARÍS, MARGENAT, 1983).
• Dins la segona meitat del segle XVII, donat el dret d’asil de les esglésies, els veïns hi van portar caixes, fruita i altres objectes, arribant alguns, fins i tot, a dormir allà mateix.
• Aquesta situació va provocar que l’any 1677, es mani sota pena de multa i excomunicació que tothom desallotgi l’ermita, prohibint al mossèn la celebració mentre no presenti l’ermita la deguda decència.
• El segle XVII es parla de l’existència del càrrec de baciner i el 1713 es celebra aquí el matrimoni de Bernat Martí i Maria Balasch.
• El 1739 es va fer la campana “Genisa”. El vuit d’agost de 1739 es va celebrar casament entre Magí Ambrós, hereu de can Xercavins i Victòria Santaeugènia. La núvia provinent de la casa paterna marxava a la capella sobre una mula tota ornada de cintes i picarols i amb tot el seguici familiar. Uns anaven muntats; altres a peu. El nuvi arribava de casa seva a cavall i al seu davant desfilava una enorme caravana de trabucaires tirant a l’aire. Després de la boda, fent gresca s’anava a la masia i es feia el dinar de bodes (VILALTA, 1983).
• L’any 1786 fou visitada pel bisbe de Barcelona. S’hi celebraren casaments, particularment de la gent de can Casanoves, can Xercavins i de les masies veïnes. Durant la Guerra del Francès les tropes robaren la campana i saquejaren can Casanoves (RUFÉ, 1984a; 1997a).
• Existeix una clàusula de l’arrendament de la carn dels anys 1799 i 1802 per la qual es podia dur menjar a l’aplec de Sant Genis (SERRA, 1961; 1983).
• Del segle XIX, hi ha un document que prova l’autenticitat de les relíquies de l’ermita, però el reliquiari es perdé l’any 1936 L’aplec es celebrava el darrer diumenge d’agost i es conserven uns goigs al Museu de Rubí, provinents de cal Ximelis (VILALTA, 1983) i porten per títol “Goigs dels gloriosos Màrtyrs Sant Genís Escribà y Sant Genís Comediant, que es canten en la seva capella del terme de Rubí” (SERRA, 1961; 1983). Existeix una col·lecció de fotografies anteriors al deteriorament de la construcció (MORO, 1990). L’ermita pertany a la parròquia i només hi té dret el rector i no cap dels propietaris de l’entorn (SERRA, 1961; 1983)

Es troba a l’entrada d’un esperó amb parets molt verticals delimitat pels torrents de Ximelis i del Palau, els quals s’ajunten al de Serrafossar (MORO, 1990).

L’ermita és orientada d’E a O. La porta és a la paret S. Mesura en planta 12 x 6 m. L’entrada es feia per una porta lateral amb arc de mig punt. La coberta estava sostinguda per tres arcs faixons d’obra.

La paret occidental sostenia una espadanya (VILALTA, 1983).

Actualment es conserva el parament E, amb enormes esquerdes i molt obert, i part de la paret N amb tres contraforts. De la paret S gairebé no en resta rés i la porta dovellada va ser extreta per a ser integrada a la rectoria.

El presbiteri està separat de la nau per un graó i es conserva la pedra de base de l’ara d’altar (MORO, 1990). El material constructiu està format per elements provinents de les rieres properes, tret dels carreus dels angles (aprofitats d’una altra construcció) i de la porta (actualment a la rectoria) i una finestra darrera l’altar (SERRA, 1961; 1983)

La porta de la rectoria va ser recuperada de l’ermita de Sant Genis (TURU et alií, 2000).

Es trobava dins la propietat de can Casanoves encara que actualment pertany a can Xercavins. Prop de l’ermita F. Margenat va recuperar mitja roda de molí iberoromà (VILALTA, 1991).

Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Juana Maria Huélamo – ARQUEOCIÈNCIA

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero