Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell

El Museu Municipal “Vicenç Ros” , esta situat en l’Avinguda de Vicenç Ros, 2 de Martorell

.

Us passo la seva historia :

  • La comunitat de caputxins s’establí a Martorell el 1686.
  • L’antic convent de caputxins de Martorell va ser construït entre 1687 i 1700.
  • Al 1835, any en què el convent fou saquejat i incendiat.
  • Anys mes tard va ser convertit en caserna.
  • També, escola per a nenes a cura de les Mercedàries (1861-1870)
  • I com a escola pública (1845-1935).
  • El 1940 fou enderrocada la meitat de l’edifici al construir l’escola.
  • Part de les dependències van desaparèixer amb la construcció de la nova escola, obra de Josep Lluís Sert,
  • La resta del convent restà abandonat fins al 1945, que va instal·lar-s’hi el museu.

Museu municipal Vicenç Ros ocupa actualment part de les dependències de l’antic convent de caputxins, del segle XVII, i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Va ser Inaugurat com a museu durant el 1945, té el seu origen gràcies a  la donació per part de Vicenç Ros i Batllevell (1883-1970) de la seva important col•lecció de ceràmica.

Amb el transcurs dels anys, s’han anat configurant i ampliant els diferents fons del museu: l’etnològic, el d’art, l’arqueològic, l’arquitectònic i el documental.

Des del 1989 s’hi han dut a terme diverses fases de restauració del fons de ceràmica i de rehabilitació de l’edifici, que han culminat amb la remodelació de l’exposició permanent i la supressió de barreres arquitectòniques.

El mes destacat del museu és :

El fons de ceràmica és el més extens del museu i està integrat per dues col·leccions: la de Vicenç Ros i la de Joaquim Mir. El componen 350 peces de procedència i estils diversos, amb predomini dels plats, i prop de 15.000 rajoles.

Elements arquitectònics i escultòrics de procedència diversa, destaquen les gàrgoles de l’antiga església parroquial de Santa Maria (Martorell) i un relleu gòtic del convent de les monges jerònimes de Barcelona, a més de capitells, claus de volta, piques d’aigua beneita, escuts, sarcòfags, làpides sepulcrals i alguns elements procedents de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

El nucli del fons d’art el conformen els olis, aquarel·les i dibuixos de Lluís Rigalt, Pau Rigalt i Agustí Rigalt donats per Miquel Bultó. Destaquen també els dibuixos de Jaume Amat i Bargués i els olis de Planas Doria, Miquel Salas i Josep Amat i Gaspar.

El fons etnològic compta amb tallers complets d’espardenyer, cadiraire, boter, baster i terrissaire, a més d’un conjunt d’eines del camp i d’oficis diversos.

El  fons geològic, amb materials fòssils de procedències diverses.

Un petit fons numismàtic, la major part del qual va desaparèixer en un robatori el 1982.

El Convent dels Caputxins era un edifici de planta quasi quadrada, amb un claustre central. És construït amb pedra i desproveït de decoració. L’ala de ponent de l’edifici és ocupada per l’església, la resta era ocupat per les dependències del convent. Sota el claustre hi ha una gran cisterna, que recollia l’aigua procedent d’una mina propera.

Escola actual

Museu municipal Vicenç Ros és una obra del municipi de Martorell (Baix Llobregat) declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Martorell i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Masia Museu can Serra i Restaurant en Cornella de Llobregat

Avui destacaré una antiga masia molt a prop del centre històric de l’Hospitalet de Llobregat, La Masia de can Serra, que esta en el Municipi de Cornellà de Llobregat.

Esta situada entre el Passeig de la Campsa, 1  i cantonada amb la  Plaza Remunta de Cornellà  de Llobregat .

L’Edifici és una antiga casa de l’any 1672, te dos parts destacables El Museu Taller dels Serra i el seu Restaurant.

En el seu Blog, llegim :

“Els Serra, que cercaven establir el taller familiar, la van adquirir per utilitzar-la com a obrador a principis del s. XX. L’edifici és un exemple típic i ben conservat de masia catalana, l’ estructura de la qual s’ha conservat intacta fins avui. Al jardí s’hi van instal·lar els forns, la planta baixa es va utilitzar com a taller, la planta noble o primer pis com a habitatge i, finalment, la tercera planta, les golfes, amb el pas del temps també s’ha ocupat per a tasques de manufactura.

En l’espai actual d’exposició, la planta baixa s’ha destinat a explicar l’aportació de les tres generacions. A cada generació li correspon una sala diferent. Entrant a l’ala esquerra, se situa l’obra d’Antoni Serra i Fiter, iniciador del llinatge. La nau dreta està destinada als seus fills: Antoni, Josep i Enric Serra i Abella; la part central es reserva a Jordi Serra i Moragas i com a espai d’exposicions temporals. La sala noble, a la primera planta, conserva gairebé intactes les referències de l’habitatge original. “

El Museu Taller dels Serra es pot ser visitat prèvia sol·licitud, és fan visites guiades.

En quan al Restaurant us passo un enllaç per si voleu fer consulta :

https://www.masiamuseuserra.com/gastronomia/

I també :

https://bacoyboca.com/la-bodegueta-del-museu/

En 1990 es va portat a terme el Museo una vegada realitzada una important  restauració integral de l’edifici.

 

 

Recull de dades : Museu Taller dels Serra i Propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antic edifici de Bombers del Poble Sec de Barcelona

L’antic Parc de Bombers del Poble-sec, està situat al carrer de Lleida, 30, de Barcelona.

Es va convertir en un nou Museu per a Barcelona, en aquest cas,  dedicat a la prevenció del risc, a l’autoprotecció i al reconeixement de la funció social del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de la Ciutat de Barcelona (SPEIS).

Aquest espai té l’objectiu d’esdevenir una institució pública, dinàmica i oberta a la ciutadania, en què es narra i s’exposa la història dels Bombers de Barcelona interrelacionada amb la mateixa història de la ciutat.

Alhora, també transmet i promou la recerca i divulgació de coneixement en prevenció i autoprotecció en emergències i catàstrofes per convertir-se en un centre líder i de referència.

A la zona expositiva els visitants poden interactuar amb una sèrie d’elements i activitats amb contingut audiovisual, amb què també poden experimentar les sensacions que es poden tenir durant un incendi o altres emergències.

Aquest  centre disposa de diverses aules per fer-hi sessions informatives, simpòsiums o cursos sobre coneixements de seguretat i prevenció, i també inclou un centre de reunió per a entitats com El Cau del Jubilat (associació de bombers jubilats) o l’Agrupació Cultural i Esportiva Bombers de Barcelona (ACE).

Us faig una mica d’història d’aquest Parc de Bombers :

  • El Bombers del Poble-sec és el més veterà del país i l’únic parc històric que es conserva a Barcelona.
  • Es va edificar per l’Exposició Internacional del 1929.
  • Va ser un edifici pioner : el primer que va ser planificat per complir amb les necessitats del seu ús i adaptat a les noves necessitats del servei.
  • Les obres d’adequació de l’edifici com a Museu, es van començar el mes de novembre de l’any 2014.

Us passo mes dades d’aquesta Caserna de Bombers en l’enllaç que un adjunto :

http://ajuntament.barcelona.cat/espaibombers/ca/la-caserna-del-poble-sec

Imatge de l’Espai Bombers – Ajuntament de Barcelona

Us recomano si no el coneixeu de visitar-ho.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i Cos de Bomber d’aquesta ciutat.

Adaptació al Text i fotografies : Ramon Solé

Vil-la romana dels Ametllers a Tossa de Mar

La Vil-la romana dels Ametllers, està situada en l’Av. del Pelegrí, 5 – 13 a Tossa de Mar.

Descoberta el 1914 pel Dr. Ignasi Melé, la vil·la romana dels Ametllers (segles I aC – VI dC) és una de les vil·les més importants de l’antiga província de Tàrraco.

Dedicada especialment al conreu de la vinya i a l’exportació de vi de gran consum, és un exemple clàssic d’explotació agrícola a la Mediterrània romana.

A la part rural hi podem veure la base de la premsa i les estructures destinades principalment a l’emmagatzematge.

Arquitectònicament, consta de dues àrees ben diferenciades: la pars urbana i la pars fructuària.

La seva situació al vessant oriental del turó de Can Magí, de cara al mar i amb un clar domini sobre la badia, condicionà la distribució de l’edifici.

La pars urbana o zona noble del conjunt, situada al nivell superior, dóna fe de la magnitud de la vil·la en tots els aspectes, especialment al segle II dC.

Hi destaquen el triclinium, el templet, les termes, la troballa d’un menjador d’hivern i el sofisticat sistema de reutilització de l’aigua.

La pars fructuària, situada al nivell inferior, era la zona industrial on s’ubicaven els magatzems i les sales de processament dels productes agrícoles.

S’hi elaborava vi, oli, salaons i també s’hi guardaven cereals.

Aquests tipus de vil·les combinaven a la perfecció l’explotació del territori, que en el cas de la vil·la dels Ametllers abraçava bona part de l’actual municipi de Tossa, amb el luxe i les comoditats dels propietaris.

Cal esmentar que la majoria de les estructures que es conserven actualment són de l’època augustal (final del segle I aC – principi del segle I dC).

Us passo un article del Diari de Girona, amb data 24.05.2011 que fa referencia a la Vil•la romana dels Ametllers a Tossa de Mar :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/05/24/villa-romana-dels-ametllers-tossa-mar-sera-cultural-dinteres-nacional/489344.html

Les peces escultòriques trobades a la Vil·la Romana dels Ametllers, així com el mosaic d’en Vitalis, els estils d’os i d’ivori, les ceràmiques, les monedes o les fíbules es poden contemplar al Museu Municipal de Tossa,

són un fidel testimoni de la vida diària de la vil•la, als segles I aC – VI dC.

Si no la coneixeu, es una bona excusa per visitar-la i donar un bon tom per gaudir de Tossa de Mar.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar, Viquipèdia, Diputació de Girona i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Far de Tossa de Mar

L’emplaçament de El Far : està situat en el cap de Tossa on està la Vila Vella a Tossa de Mar.

El Far va ser inaugurat en 1917 i reemplaça llavors els focs d’antany.

És actualment la seu del Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània.

Aquest equipament innovador pel que fa al plantejament museològic és un espai de referència per a tota aquella persona interessada a obtenir una visió aprofundida del món dels senyals marítims.

El centre és audiovisual i el discurs ens acosta d’una banda a la història i a la tecnologia del món dels fars, i de l’altra, a la vida dels faroners. L’espai pròpiament de museu permet contemplar diverses peces relacionades amb aquest patrimoni marítim.

El Far de Tossa de Mar obrirà com a espai museogràfic, segons Diari de Girona, us passo la informació:

https://www.diaridegirona.cat/selva/2018/10/07/far-tossa-mar-obrira-espai/939195.html

Per a mes amplia informació sobre el Far de Tossa de Mar, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Far_de_Tossa

El Far de Tossa de Mar, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Des de les rodalies de El Far, es poden observar boniques vistes tant de la costa com de l’interior de Tossa de Mar.

 

 

Recull de dades : Ajuntament i Oficina de Turisme de Tossa de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Espanya, seu del Museu de l’Hospitalet de Llobregat

La Casa Espanya, està situada en el carrer de Joan Pallarès s/n, L’Hospitalet de Llobregat.

Us passo l’historia de La Casa Espanya :

  • Es va construir el 1563 per la família Llunell, que passà més tard a ser propietat dels Molinès i, finalment, de la família Espanya.
  • Va ser reformada el 1735.
  • Per enllaços matrimonials va passar a formar part de la família Molines i més tard dels Espanya.
  • El 1969 fou restaurada.
  • Des del 1972 alberga el Museu d’Història de la ciutat i l’Arxiu Històric.
  • Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

És un edifici de planta rectangular, amb les tres plantes característiques de l’arquitectura civil de l’època. La teulada és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Al centre de la planta baixa s’obre la porta d’accés d’arc de mig punt amb grans dovelles i, a banda i banda, dues finestres quadrangulars.

Seguint el mateix eix les obertures de la planta baixa, al primer pis hi ha tres balcons; les llindes de les tres obertures estan decorades amb arcs conopials en relleu i un escut al centre que corresponen als antics propietaris de la casa: la mitja lluna dels Llunell i la roda de molí dels Molines.

A la planta superior, sis finestres d’arc rebaixat es reparteixen en dos grups de tres, a banda i banda d’un matacà central.

Les col·leccions del museu són molt diverses:

Compta amb un fons d’art contemporani que s’exhibeix periòdicament en exposicions temporals, format per obres d’artistes de la segona meitat del segle XX com Dalí, Miró, Tàpies, Guinovart, Solanich, Manolo Hugué i Josep Serra, entre d’altres; i el conjunt de vuit pintures de Rafael Barradas. El museu també compta amb un conjunt de retaules religiosos dels segles XVI i XVII, procedents de l’antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida, entre els quals destaquen el retaule de sant Roc i el retaule de les ànimes, atribuïts a Jaume Huguet I i Jaume Huguet II.

L’edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1975.

 

Recull de dades : Museu de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Terme de la Creu Alta de Sabadell

La Creu de la Creu Alta és un monument situat a la plaça de la Creu Alta de Sabadell, que dóna nom al barri.

Podeu consultar sobre el barri de la Creu Alta a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Creu_Alta

Us passo informació sobre l’historia d’aquesta Creu de Terme :

  • La seva història es remunta a principis del segle XVII, quan apareix citada en un document notarial.
  • Va ser col·locada en aquest lloc, abans que hi hagués cap poblat, perquè era un punt estratègic i el més transitat de la parròquia de Jonqueres, que pertanyia a l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa. Aquí era on es trobaven el camí ral de Terrassa a Barcelona i el de Castellar del Vallès. Aquests camins són avui l’avinguda de l’Onze de Setembre i el carrer Major.
  • Era una “creu alta”, la més alta del rodal.
  • Terrassa era una vila dividida en dos termes (el de la vila i el forà) i 7 parròquies, de les quals Sant Vicenç de Jonqueres n’era una.
  • Cap al 1772, es van començar a construir cases al voltant de la creu alta, i va ser aquesta, precisament, la que va donar nom a la petita població. Els primers carrers van ser el carrer Major i el carrer de Castellar.
  • L’any 1904, la Creu Alta deixava de pertànyer a l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa per a passar al de Sabadell com un barri més.
  • L’any 1933, amb la República, la creu va ser destruïda: primer van treure la imatge del Crist, després van tirar la creu a terra i es va trencar. Uns veïns la van portar al Museu per reparar-la.
  • La plaça va estar 6 anys sense creu, fins que els veïns n’hi van posar una de nova, que es va construir amb la mateixa forma i dimensions que l’anterior.
  • L’any 1954, la plaça es va urbanitzar i s’hi va col·locar una nova creu de 5,5 metres d’alçada. Era de base de pedra calcària i un pilar de pedra de llosa sorrenca en dos tons (roig i rosa) i a dalt una creu de ferro amb un Sant Crist.
  • Durant els anys 80 del segle XX, la plaça va ser remodelada i es va tornar a col·locar l’antiga, però ara més “baixa” que mai.

Ara és merament un monument de l’historia de Sabadell.

 

Recull de Dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu

El Museu-Arxiu Tomàs Balvey, està situat en el carrer Doctor Daurella, 1 de Cardedeu.

El Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu,  s’articula al voltant del llegat de Tomàs Balvey i Bas (1865-1954), l’últim membre d’una nissaga d’apotecaris de Cardedeu.

Us passo la seva breu historia :

  • Va ser una de les primeres cases d’estiueig del municipi, construïda el 1848.
  • El 1907 fou adquirida pel Dr. Josep Daurella i Rull, catedràtic de Filosofia i de Lògica Fonamental de la Universitat de Barcelona.
  • El 1973 el fill del Dr. Daurella donà l’edifici a l’Ajuntament de Cardedeu.
  • El Museu-Arxiu es va reinaugurar el 2001, després d’un període de reformes per millorar-ne l’accessibilitat i adaptar-lo al nou projecte museològic.

L’element més emblemàtic del Museu-Arxiu és el conjunt de l’antiga farmàcia Balvey, amb el mobiliari original de 1812, més de 200 pots de farmàcia d’estil imperi que conserven el contingut original i l’utillatge de la botiga: flascons, alambins, morters, etc.

L’exposició es complementa amb un jardí botànic que representa la vegetació de la comarca i les herbes remeieres que s’hi poden trobar, així com un hort de farmacèutic.

– D’aquest Jardí  vaig fer un article en el Blog : Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i Mes…fa poques setmanes.-

El fons del Museu comprèn també materials etnològics, arqueològics i decoratius, a més d’un fons de pergamins del segle X al XIV i de documents relacionats amb la història de Cardedeu, provinents en la seva major part de la col·lecció privada de Tomàs Balvey i Bas. També si fan exposicions temporals.

Us passo informació sobre aquest Museu :

http://www.cardedeu.cat/public/directori/museu-arxiu-tomas-balvey/

El Museu-Arxiu forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i de la Xarxa de Museus de Farmàcia de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Museu i Ajuntament Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Tinell i la Capella de Santa Àgata en la plaça del Rei de Barcelona

El conjunt monumental de la plaça del Rei està presidit pel Palau Reial Major, l’edifici que està situat al fons i que va ser la residència dels comtes de Barcelona des del segle XIII fins a principis del segle XV, tot i que la seva història es remunta al segle XI.

A causa de les remodelacions fetes al segle XIII, l’estil predominant del palau és el gòtic, però a la base de la construcció s’han trobat elements visigòtics i romànics.

A l’interior del palau hi trobareu una de les sales més importants del gòtic civil i un espai emblemàtic en la història de Barcelona, pel fet que va ser el saló del tron dels comtes de la ciutat i el centre del poder medieval.

Es tracta del Saló del Tinell, construït al segle XIV per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós a Guillem Carbonell, qui va dissenyar una gran sala rectangular sostinguda per 6 arcs diafragmàtics de mig punt recolzats sobre pilars amb capitells esculpits. Actualment, el Palau Reial Major i el Saló del Tinell estan integrats dins el Museu d’Història de Barcelona.

També forma part del Museu d’Història de Barcelona la capella de Santa Àgata, adossada al Palau Reial Major, enfilada sobre la muralla romànica de Barcelona i construïda al segle XIV com a oratori reial.

L’exterior és visible tant des de la plaça de Ramon Berenguer com des de la plaça Reial, on té l’entrada principal. Dins la capella, podreu admirar el gran retaule del Conestable, obra de Jaume Huguet de 1464.

A la banda oposada a la capella, afegit al Palau Reial Major, es troba el palau del Lloctinent, una construcció del segle XVI que va aprofitar parts d’edificis anteriors i que barreja l’estil gòtic amb un encantador pati renaixentista.

Tancant la plaça del Rei, veureu la Casa Padellàs, seu del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Aquest palau d’estil gòtic i renaixentista es va construir a finals del segle XV al carrer Mercaders, però amb motiu de l’obertura de la Via Laietana va ser desmuntat, traslladat i reconstruït l’any 1931 a la plaça del Rei.

Durant les obres de fonamentació per a emplaçar la Casa Padellàs a la plaça del Rei es van descobrir restes arqueològiques d’una domus i d’una construcció termal d’època romana, que constitueixen part del recorregut subterrani que es realitza al museu.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Santa_%C3%80gata

I també a :

https://lespedresdebarcelona.blogspot.com/2016/03/el-palau-reial-el-tinell.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Monestir de Sant Cugat del Vallès – 1ª Part #

És una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès. El Monestir, va ser construït entre els segles IX i XIV, destaca pel seu claustre. Va ser el Monestir de major importància de tot el comtat de Barcelona.

Per mes amplia informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Cugat

L’edifici Monestir de Sant Cugat del Vallès, va ser declarat bé cultural d’interès nacional l’any 1931 i forma part del Museu de Sant Cugat.

Nota : Altres elements destacats del Monestir, els oferirem amb l’article de demà.

 

Dades : Ajuntament de Sant Cugat, Monestir i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies