Sala d’exposicions – Memorial Vicenç Ros de Martorell

La Sala d’exposicions – Memorial Vicenç Ros, està situada en l’avinguda  Vicenç Ros, s/n  amb Plaça de la Font de la Mina de Martorell.

Durant  l’any 1977 i en memòria i homenatge a Vicenç Ros i Batllevell (1883-1970) col·leccionista, empresari i alcalde de Martorell,

s’inaugurà en un costat de la Plaça de la Font de la Mina, aquest edifici de planta circular i esvelt disseny arquitectònic per acollir el fons de ceràmica del pintor Joaquim Mir adquirit el 1972 per l’Ajuntament de Martorell.

L’edifici es caracteritza per la seva coberta ondulada de formigó que pivota en una columna nua del mateix material, situada davant de l’entrada.

Forma part del conjunt de d’edificis pertanyents al Museu de Martorell.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Monestir de Santa Maria de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus està situat dins del poble de Santes Creus i que pertany al municipi de d’Aiguamúrcia.

Us passo punts de la seva historia :

  • Va ser fundat el 1160, el moment àlgid de Santes Creus va ser entre els segles XIII i XIV, per la seva estreta relació amb la noblesa i el llinatge reial.
  • Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d’Anjou van ser mecenes del monestir i van escollir ser enterrats aquí, en dos mausoleus gòtics al costat de l’altar major.
  • L’església, va ser oberta al culte el 1225, es un exemple de la transició del romànic al gòtic.
  • El claustre de l’antic monestir cistercenc de Santa Maria de Santes Creus, construït entre el anys 1313 i 1336.

Tot i oferir sensació de lleugeresa i grandiositat, és un temple sòlid i auster.

Contrasta amb l’esplendor del claustre, del segle XIV, el primer d’estil gòtic de la Corona d’Aragó.

Un estudi i restauració dels panteons reials, el 2010, van permetre descobrir les restes de Pere el Gran i Blanca d’Anjou, els únics reis de la Corona d’Aragó les restes dels quals han pervingut intactes.

El Monestir està dins de la Ruta del Cister, i actualment no té vida monàstica.

Podeu visitar també, el Museu del Monestir de Santes Creus, on es conserva un conjunt de peces procedents de diversos indrets del cenobi i del claustre romànic.

Per a més informació us passo l’enllaç de la enciclopèdia catalana, on esta molt detallada la seva historia :

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0059700.xml

Del poble de Santes Creus, cal destacar  diversos llocs d’interès relacionats amb l’edifici monàstic :

El pont de pedra fet construir el 1549 per l’abat Jaume Valls, la creu de terme gòtica del segle XIV,

la petita església barroca de Santa Llúcia de mitjan segle XVIII i l’antic celler cooperatiu modernista.

El Monestir de Santes Creus, va ser declarat monument nacional  durant l’any1921.

 

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

Museu i Poblat Ibèric de Ca N’Oliver de Cerdanyola del Vallès

El Museu i el Poblat Ibèric de Ca N’Oliver estan situats en el carrer de València, 19 de Cerdanyola del Vallès.

És un poblat ibèric de grans dimensions que es troba dins del Parc Natural de Collserola a la serra de Collserola sobre el Turó de Ca n’Oliver, al territori antigament conegut com a Laietània i, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, al barri de Montflorit.

Es tracta d’un jaciment arqueològic que va estar habitat entre el segle VI i el 50 aC i més endavant, a l’edat mitjana.

Us passo la seva història :

  • El poblat està situat de manera estratègica sobre un turó, com la majoria dels poblats laietans ibèrics, on s’observa tota la plana del Vallès.
  • El poblat fou habitat durant tota l’època dels ibers. Inicialment, era només un cúmul arrenglerat de cases senzilles construïdes dins d’un gran retall.
  • Durant l’època de l’ibèric ple (s.IV aC – III aC), es van engrandir i diversificar els habitatges, i va viure el seu moment d’esplendor quan es va construir un gran accés, un fossat i un camp de sitges amb l’objectiu d’emmagatzemar els excedents de la producció agrícola.
  • El poblat va ser destruït a finals del segle III aC o principis del II aC, a causa de la Segona Guerra púnica (218-206 aC), però es va reconstruir durant l’ibèric final.
  • Anys més tard, amb l’arribada de la nova organització territorial imposada pels romans, els ibers van abandonar el poblat definitivament.
  • Durant els segles IX i X, en l’època alt medieval, el poblat va ser habitat de nou, aprofitant algunes construccions i sitges dels ibers.

Us passo altres dades :

Es té constància de l’existència del poblat ibèric des del 1919.

Les excavacions van començar el 1954, però es van abandonar durant els anys 60.

Els treballs es van continuar a partir del 1986 a càrrec del Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola i, més endavant, per empleats del Servei de Patrimoni de l’ajuntament local.

El novembre del 1999, s’inaugurà la primera fase museïtzada. Des de llavors, anualment es museïtzen les troballes restaurades durant l’any anterior.

Actualment, es poden observar els carrers ben definits, així com cases i altres restes, museïtzades i accessibles al públic.

El dia 1 d’octubre del 2010 es va inaugurar el Museu Ibèric de ca n’Oliver, on es mostra més àmpliament el gran volum d’objectes recuperats durant les excavacions, integrant el poblat dins la ruta dels Ibers.

Molts d’aquests objectes ja havien sigut exposats al Museu de Ca n’Ortadó, també a Cerdanyola.

Per a mes informació, podeu consultar a :

https://www.cerdanyola.cat/guia/equipaments/culturals/museu-i-poblat-iberic-de-ca-noliver

El poblat ibèric de Ca n’Oliver, està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

 

Nota : Al no poder entrar al recinte, les fotografies son realitzades des de lluny.

Recull de dades : Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Fabrica de productes Ceràmics – Arpi de Sant Cugat del Vallès

L’Antiga Fabrica de productes Ceràmics – Arpi, esta situada en el carrer de Santiago Rusiñol, 60, al costat de la plaça d’Octavià , 1, front del Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Aquest edifici era conegut popularment com a Cal Gerrer. L’Edifici va ser construïda l’any 1851 per Pere Arpí Savalls, nascut a Sant Climent de Llobregat.

De fet, en Pere Arpí pertanyia a la quarta generació d’una família de terrissaires originaris de Terrassa. La finca l’heretà el seu fill, Francesc Arpí Sagués, qui morí als 67 anys. Fou aleshores quan el primogènit Pere Arpí Massana es feu càrrec de la continuïtat del negoci familiar.

Damunt dels balcons de l’edifici, hi figuren dos rats penats de ceràmica vidriada; a la paret del carrer Sant Medir, hi ha restes d’ornamentació similar que consta de dos medallons ceràmics amb escultures d’un bust de dona i un altre d’un home vestit a la manera dels nobles del segle XVIII.

Cal destacar, entre finals del segle XIX i principis del XX, moltes cases de Sant Cugat i de pobles de les rodalies, adquiriren elements ceràmics a la fàbrica Arpí amb la finalitat de decorar les seves cases.

Us passo la Web de la fundació Cabanas :

http://fundaciocabanas.org/historia-de-cal-gerrer/

Des de l’any 2006, l’edifici ha estat sotmès a un llarg procés de restauració, després de molts anys d’estar en un estat ruïnós i decadent, ara l’edifici ha recuperat tot el seu esplendor i és una Casa-Museu.

La Terrisseria Arpí és una obra del municipi de Sant Cugat del Vallès, i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Viquipèdia i Web de la casa – Museu Arpí.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Harmonia de l’Hospitalet de Llobregat

L’Harmonia està situada en la Plaça de Josep Bordonau, 6. L’Hospitalet de Llobregat.

L’Harmonia és un gran casal de planta quadrangular amb teulada a quatre vessants.

Us passo la seva història :

  • L’edifici anomenat l’Harmonia, al barri del Centre de l’Hospitalet, pertanyia a l’heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI, al costat de la qual, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l’hospital de la Torre Blanca dins de la parròquia de Provençana.
  • Aquesta heretat, des del segle XIV, era dels Oliver, una de les famílies tradicionals més importants de l’Hospitalet.
  • Al seu voltant de l’hospital es formà un petit nucli que el segle XV s’anomenava la Pobla de l’Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria l’Hospitalet.
  • De fet, l’edifici anomenat l’Harmonia es va construir el 1595, possiblement en el lloc on havia estat la Torre Blanca.
  • Aquest nom li ve donat perquè des del 1866 fins als anys 30 del segle XX, va aixoplugar una societat anomenada així.

La façana principal  de L’Harmonia, marca la jerarquia de les tres plantes a l’interior, pròpia de les cases senyorials renaixentistes.

A la planta baixa s’obre una gran porta d’arc de mig punt adovellat, al centre, i una finestra quadrangular per banda.  I al primer pis, seguint l’eix de les obertures de la planta baixa, hi ha tres finestres; la del centre és doble i té decoració escultòrica a la llinda.

Totes aquestes obertures estan emmarcades per un grans carreus de pedra. a les golfes hi ha una galeria de petita arcs de mig punt, fets de maó i amb el contorn motllurat. El parament de l’edifici és de carreus petits, mal tallats, excepte els angles que són carreus de grans dimensions.

L’Harmonia , és l’espai d’Arts del Museu de l’Hospitalet, i cal destacar del seu contingut :

  • Retaules renaixentistes i barrocs.
  • Així com restes arquitectòniques i escultòriques de l’antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mérida.

L’Harmonia és un casal renaixentista de l’Hospitalet de Llobregat , declarat bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Un submarí que es diu “Barcelona” a la ciutat de Barcelona

El  submarí que es diu “Barcelona”, està situat en la Ronda de Dalt casi al front de CosmoCaixa, a Barcelona.

Durant l’any 1986 el Ministeri de Defensa Espanyol, va cedir  un vell submarí d’assalt en desús, el SA-51, que mai va participar en cap guerra, el Museu de la Ciència, actualment CosmoCaixa.

En un primer moment es va instal·lar als jardins del museu de la Ciència, anys mes tard en el lloc actual.

Aquest Submarí va ser fabricat per l’empresa nacional Bazan de Cartagena.

Us passo un enllaç d’un Blog que explica molt detalladament aquest Submarí :

https://envisitadecortesia.com/2018/06/09/el-submarino-de-bolsillo-barcelona/

De l’Ajuntament us passo l’enllaç on podreu veure altres submarins a Barcelona ciutat :

https://www.barcelona.cat/barcelonablog/insolit/els-submarins-de-barcelona

 

Dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i altres fonts

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell

El Museu Municipal “Vicenç Ros” , esta situat en l’Avinguda de Vicenç Ros, 2 de Martorell

.

Us passo la seva historia :

  • La comunitat de caputxins s’establí a Martorell el 1686.
  • L’antic convent de caputxins de Martorell va ser construït entre 1687 i 1700.
  • Al 1835, any en què el convent fou saquejat i incendiat.
  • Anys mes tard va ser convertit en caserna.
  • També, escola per a nenes a cura de les Mercedàries (1861-1870)
  • I com a escola pública (1845-1935).
  • El 1940 fou enderrocada la meitat de l’edifici al construir l’escola.
  • Part de les dependències van desaparèixer amb la construcció de la nova escola, obra de Josep Lluís Sert,
  • La resta del convent restà abandonat fins al 1945, que va instal·lar-s’hi el museu.

Museu municipal Vicenç Ros ocupa actualment part de les dependències de l’antic convent de caputxins, del segle XVII, i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Va ser Inaugurat com a museu durant el 1945, té el seu origen gràcies a  la donació per part de Vicenç Ros i Batllevell (1883-1970) de la seva important col•lecció de ceràmica.

Amb el transcurs dels anys, s’han anat configurant i ampliant els diferents fons del museu: l’etnològic, el d’art, l’arqueològic, l’arquitectònic i el documental.

Des del 1989 s’hi han dut a terme diverses fases de restauració del fons de ceràmica i de rehabilitació de l’edifici, que han culminat amb la remodelació de l’exposició permanent i la supressió de barreres arquitectòniques.

El mes destacat del museu és :

El fons de ceràmica és el més extens del museu i està integrat per dues col·leccions: la de Vicenç Ros i la de Joaquim Mir. El componen 350 peces de procedència i estils diversos, amb predomini dels plats, i prop de 15.000 rajoles.

Elements arquitectònics i escultòrics de procedència diversa, destaquen les gàrgoles de l’antiga església parroquial de Santa Maria (Martorell) i un relleu gòtic del convent de les monges jerònimes de Barcelona, a més de capitells, claus de volta, piques d’aigua beneita, escuts, sarcòfags, làpides sepulcrals i alguns elements procedents de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

El nucli del fons d’art el conformen els olis, aquarel·les i dibuixos de Lluís Rigalt, Pau Rigalt i Agustí Rigalt donats per Miquel Bultó. Destaquen també els dibuixos de Jaume Amat i Bargués i els olis de Planas Doria, Miquel Salas i Josep Amat i Gaspar.

El fons etnològic compta amb tallers complets d’espardenyer, cadiraire, boter, baster i terrissaire, a més d’un conjunt d’eines del camp i d’oficis diversos.

El  fons geològic, amb materials fòssils de procedències diverses.

Un petit fons numismàtic, la major part del qual va desaparèixer en un robatori el 1982.

El Convent dels Caputxins era un edifici de planta quasi quadrada, amb un claustre central. És construït amb pedra i desproveït de decoració. L’ala de ponent de l’edifici és ocupada per l’església, la resta era ocupat per les dependències del convent. Sota el claustre hi ha una gran cisterna, que recollia l’aigua procedent d’una mina propera.

Escola actual

Museu municipal Vicenç Ros és una obra del municipi de Martorell (Baix Llobregat) declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Martorell i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Museu can Serra i Restaurant en Cornella de Llobregat

Avui destacaré una antiga masia molt a prop del centre històric de l’Hospitalet de Llobregat, La Masia de can Serra, que esta en el Municipi de Cornellà de Llobregat.

Esta situada entre el Passeig de la Campsa, 1  i cantonada amb la  Plaza Remunta de Cornellà  de Llobregat .

L’Edifici és una antiga casa de l’any 1672, te dos parts destacables El Museu Taller dels Serra i el seu Restaurant.

En el seu Blog, llegim :

“Els Serra, que cercaven establir el taller familiar, la van adquirir per utilitzar-la com a obrador a principis del s. XX. L’edifici és un exemple típic i ben conservat de masia catalana, l’ estructura de la qual s’ha conservat intacta fins avui. Al jardí s’hi van instal·lar els forns, la planta baixa es va utilitzar com a taller, la planta noble o primer pis com a habitatge i, finalment, la tercera planta, les golfes, amb el pas del temps també s’ha ocupat per a tasques de manufactura.

En l’espai actual d’exposició, la planta baixa s’ha destinat a explicar l’aportació de les tres generacions. A cada generació li correspon una sala diferent. Entrant a l’ala esquerra, se situa l’obra d’Antoni Serra i Fiter, iniciador del llinatge. La nau dreta està destinada als seus fills: Antoni, Josep i Enric Serra i Abella; la part central es reserva a Jordi Serra i Moragas i com a espai d’exposicions temporals. La sala noble, a la primera planta, conserva gairebé intactes les referències de l’habitatge original. “

El Museu Taller dels Serra es pot ser visitat prèvia sol·licitud, és fan visites guiades.

En quan al Restaurant us passo un enllaç per si voleu fer consulta :

https://www.masiamuseuserra.com/gastronomia/

I també :

https://bacoyboca.com/la-bodegueta-del-museu/

En 1990 es va portat a terme el Museo una vegada realitzada una important  restauració integral de l’edifici.

 

 

Recull de dades : Museu Taller dels Serra i Propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antic edifici de Bombers del Poble Sec de Barcelona

L’antic Parc de Bombers del Poble-sec, està situat al carrer de Lleida, 30, de Barcelona.

Es va convertir en un nou Museu per a Barcelona, en aquest cas,  dedicat a la prevenció del risc, a l’autoprotecció i al reconeixement de la funció social del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de la Ciutat de Barcelona (SPEIS).

Aquest espai té l’objectiu d’esdevenir una institució pública, dinàmica i oberta a la ciutadania, en què es narra i s’exposa la història dels Bombers de Barcelona interrelacionada amb la mateixa història de la ciutat.

Alhora, també transmet i promou la recerca i divulgació de coneixement en prevenció i autoprotecció en emergències i catàstrofes per convertir-se en un centre líder i de referència.

A la zona expositiva els visitants poden interactuar amb una sèrie d’elements i activitats amb contingut audiovisual, amb què també poden experimentar les sensacions que es poden tenir durant un incendi o altres emergències.

Aquest  centre disposa de diverses aules per fer-hi sessions informatives, simpòsiums o cursos sobre coneixements de seguretat i prevenció, i també inclou un centre de reunió per a entitats com El Cau del Jubilat (associació de bombers jubilats) o l’Agrupació Cultural i Esportiva Bombers de Barcelona (ACE).

Us faig una mica d’història d’aquest Parc de Bombers :

  • El Bombers del Poble-sec és el més veterà del país i l’únic parc històric que es conserva a Barcelona.
  • Es va edificar per l’Exposició Internacional del 1929.
  • Va ser un edifici pioner : el primer que va ser planificat per complir amb les necessitats del seu ús i adaptat a les noves necessitats del servei.
  • Les obres d’adequació de l’edifici com a Museu, es van començar el mes de novembre de l’any 2014.

Us passo mes dades d’aquesta Caserna de Bombers en l’enllaç que un adjunto :

http://ajuntament.barcelona.cat/espaibombers/ca/la-caserna-del-poble-sec

Imatge de l’Espai Bombers – Ajuntament de Barcelona

Us recomano si no el coneixeu de visitar-ho.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i Cos de Bomber d’aquesta ciutat.

Adaptació al Text i fotografies : Ramon Solé

Vil-la romana dels Ametllers a Tossa de Mar

La Vil-la romana dels Ametllers, està situada en l’Av. del Pelegrí, 5 – 13 a Tossa de Mar.

Descoberta el 1914 pel Dr. Ignasi Melé, la vil·la romana dels Ametllers (segles I aC – VI dC) és una de les vil·les més importants de l’antiga província de Tàrraco.

Dedicada especialment al conreu de la vinya i a l’exportació de vi de gran consum, és un exemple clàssic d’explotació agrícola a la Mediterrània romana.

A la part rural hi podem veure la base de la premsa i les estructures destinades principalment a l’emmagatzematge.

Arquitectònicament, consta de dues àrees ben diferenciades: la pars urbana i la pars fructuària.

La seva situació al vessant oriental del turó de Can Magí, de cara al mar i amb un clar domini sobre la badia, condicionà la distribució de l’edifici.

La pars urbana o zona noble del conjunt, situada al nivell superior, dóna fe de la magnitud de la vil·la en tots els aspectes, especialment al segle II dC.

Hi destaquen el triclinium, el templet, les termes, la troballa d’un menjador d’hivern i el sofisticat sistema de reutilització de l’aigua.

La pars fructuària, situada al nivell inferior, era la zona industrial on s’ubicaven els magatzems i les sales de processament dels productes agrícoles.

S’hi elaborava vi, oli, salaons i també s’hi guardaven cereals.

Aquests tipus de vil·les combinaven a la perfecció l’explotació del territori, que en el cas de la vil·la dels Ametllers abraçava bona part de l’actual municipi de Tossa, amb el luxe i les comoditats dels propietaris.

Cal esmentar que la majoria de les estructures que es conserven actualment són de l’època augustal (final del segle I aC – principi del segle I dC).

Us passo un article del Diari de Girona, amb data 24.05.2011 que fa referencia a la Vil•la romana dels Ametllers a Tossa de Mar :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/05/24/villa-romana-dels-ametllers-tossa-mar-sera-cultural-dinteres-nacional/489344.html

Les peces escultòriques trobades a la Vil·la Romana dels Ametllers, així com el mosaic d’en Vitalis, els estils d’os i d’ivori, les ceràmiques, les monedes o les fíbules es poden contemplar al Museu Municipal de Tossa,

són un fidel testimoni de la vida diària de la vil•la, als segles I aC – VI dC.

Si no la coneixeu, es una bona excusa per visitar-la i donar un bon tom per gaudir de Tossa de Mar.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar, Viquipèdia, Diputació de Girona i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé