Església de Sant Jaume de Palouet (Segarra)

Sant Jaume de Palouet està en la Plaça de l’Església de Palouet.

Us passo la seva historia:

  • El lloc de Palouet és esmentat l’any 1116 en el testament de Pere Ponç.
  • L’església de Palou, com la de Massoteres, era sufragània de la parròquia de Sant Pere de Talteüll. Des de finals del segle XVI pertany al bisbat de Solsona.
  • L’any 1894 esdevingué parròquia. Per donar habitatge al capellà es va haver de construir la rectoria.
  • L’edifici actual és una construcció reformada sobre una fàbrica medieval.
Jordi Seró Ferrer – 2006 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una església originàriament romànica, que ha patit diverses modificacions al llarg del temps.

Jordi Seró Ferrer – 2006 / Generalitat de Catalunya

La façana principal, és de grans carreus ben treballats i presenta una porta d’arc de mig punt adovellada. Al damunt hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Jaume. Un campanar d’espadanya, amb dos ulls que acullen dues campanes, corona l’edifici.

Jordi Seró Ferrer – 2006 / Generalitat de Catalunya

El mur dret de l’església, havia estat tapat per un magatzem, que en desaparèixer ha deixat a la vista el mur de pedra amb una espitllera.

Jordi Seró Ferrer – 2006 / Generalitat de Catalunya

Altres dades :

  • Té una sola nau coberta amb volta de canó. Al centre de la nau hi ha una tomba que data de 1731, propietat de la família Xuriguera-Alsina.
  • A l’esquerra de la nau hi ha la sagristia, construïda el 1765.
  • El 1861 es va construir el baptisteri i un altar d’estil barroc clàssic.
  • Destaca la pica baptismal adossada a la banda dreta que es podria datar al segle XVIII.
  • Al mur esquerra de la nau, la familia Alsina, va finançar el 1942, un altar.
  • L’any 2000, es va fer una restauració, que va deixar la pedra El poble de Palou de Torà, també anomenat Palouet o Palou de Massoteres, es troba a llevant del terme municipal de Massoteres.

Palouet es un poble medieval que fins a mitjans del segle XX conservà l’estructura de vila closa, amb dues portes d’entrada.

Una d’elles s’obria davant l’església de Sant Jaume -advocació poc freqüent en les esglésies d’aquestes contrades- que estava fora de la vila.al descobert, excepte a la volta.

Sant Jaume de Palouet està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Castell de Collbató (Baix Llobregat)

El Castell de Collbató és bastit dalt d’un turó cònic sobre el poble de Collbató, amb vistes molt belles de la muntanya de Montserrat.

Us passo la seva historia :

  • La vila és documentada ja l’any 931 quan el prevere Guadamir i els seus germans venen al comte Sunyer els alous que tenen al terme del castell de la Guàrdia, a Collbató i a Almedòvar que havien obtingut en part per aprisió.
  • L’any 945, el mateix comte Sunyer els compra alous i terres als mateixos llocs de Collbató i Almedòvar.
  • El castell de Collbató és documentat per primer cop l’any 1113 quan el vescomte Guislabert Udalard el cedí a la seva filla Ermessenda, casada amb Bartomeu. Els límits del terme especificats en el document són el Llobregat i Esparreguera a llevant, Pierola a migdia, Santa Maria del Bruc a ponent i amb el torrent de Santa Maria a tramuntana.
  • El 1201, Guillem de Montserrat, successor dels vescomtes era senyor de la Guàrdia i de Collbató.
  • El 1205, aquest mateix Guillem de Montserrat, amb la seva esposa Beatriu i la seva mare Guilla, donà terres del terme de Collbató a Santa Maria de Montserrat.
  • El 1215, donen al seu fill Berenguer el castell de Collbató del qual tenien el domini vitalici.
  • Berenguer senyorejà Collbató fins al 1260, data en què el succeí el seu fill Berenguer.
  • L’any 1292 el fill d’aquest, Guillem, vengué la fortalesa i les cases que hi havia, en franc i lliure alou, al seu nebot Guillem Durfort, amb tots els honors, possessions, pertinences, homes i dones per 27.000 sous de moneda de Barcelona de tern.
  • Finalment, el 1375, Guillem Durfort el deixà en el seu testament a Santa Maria de Montserrat.
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 8292.jpg

Les restes anteriors al 1113 són escasses però permeten deduir quina era la seva estructura. Una torre envoltada d’una muralla rectangular. La torre era semicircular i estava situada al punt més alt del turó. Se’n conserva només la meitat però té la base sencera. El diàmetre exterior és de 5,20 m, l’interior és de 2,20 m i els murs fan 1,50 m de gruix. La base té una alçària d’un metre i el fragment de mur uns 2,50 m. No s’hi veu l’arrencament de cap volta. Era revestida de carreus i el reomplert de l’interior del mur és format per llits de pedres travats amb morter. A l’exterior els carreus formen filades regulars, amb els trencajunts a mitja peça.

Fotografia : Viquipèdia

Entre la torre i la muralla hi ha restes de dos murs quasi paral·lels al traçat dels murs de llevant i de tramuntana de la muralla i distants 1,5 m i 3 m, respectivament, que devien delimitar unes cambres, essent un dels murs la mateixa muralla exterior. La muralla, tancava un recinte rectangular d’uns 228 m2.

El Castell de Collbató és Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé, Viquipèdia i altres

Masia de Can Llong de Sabadell (Vallès Occidental)

La masia de Can Llong està en la Rda. d’Europa, 522 de Sabadell.

Us passo la seva historia:

  • Sembla que l’origen de la masia de Can Llonch es pot situar en els segles XV-XVI.
  • És documentada diverses vegades durant els segles XVII-XVIII.
  • Sector afectat per un projecte d’urbanització, Zona Residencial Can Llonch.
Isabel Argany i Comes – 1983 / Generalitat de Catalunya

Masia d’estructura complexa, formada per diverses construccions amb cobertes a una i dues vessants.

El cos principal, de planta i un pis, mostra obertures de tipologia diversa.

L’accés es realitza per una porta d’arc de mig punt de maó.

El conjunt és unit per una tanca perimetral, amb porta metàl·lica entre pilars situada a la banda de migdia, que s’obre a un pati davant la façana d’accés.

A la part superior del pilar esquerre hi ha una inscripció del 1649 amb el nom de Joan Llonch.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4906_01.jpg

Can Llong és una masia de Sabadell (Vallès Occidental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Palau Prioral de Monistrol de Monistrol de Montserrat (Bages)

El Palau Prioral de Monistrol està en la Plaça de Carles Amat, 1 de Monistrol de Montserrat.

Rosa Serra – 1985 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • L’edifici va ser aixecat al segle xiv, sota el mandat dels priors de Montserrat Ramon Vilaregut i Jaume de Vivers.
  • La casa era coneguda com “la Sala” i en ella s’administrava justícia i es rebia l’homenatge que la gent de Monistrol havia de prestar al seu senyor feudal: el prior de Montserrat i després l’abat.
  • A la Sala hi havia també presó, ja que la comunitat de Montserrat era senyora de Monistrol tant en els aspectes civils com criminals.

Antiga residencia prioral que ha perdut bona part de la seva fisonomia original per adaptar l’edifici a hostal i a seu d’una entitat bancària.

De l’edifici gòtic es conserva part del mur de tramuntana amb el portal d’arc de mig punt de grans dovelles i una petita part del mur de llevant on es conserven unes finestres gòtiques restaurades.

Rosa Serra – 1985 / Generalitat de Catalunya

Al centre es troba el pati amb una galeria d’arcs apuntats i l’escala d’accés al habitatge. En diferents parts de l’edifici es pot veure els escuts dels dos priors montserratins que van manar construir l’edifici; un té tres franges horitzontals i l’antre un peix.

Rosa Serra – 1985 / Generalitat de Catalunya

El Palau Prioral de Monistrol és una obra gòtica de Monistrol de Montserrat (Bages) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

L’antic Sanatori de Terrassa, o Hospital del Tòrax de Terrassa (Vallès Occidental)

L’antic Sanatori de Terrassa, o Hospital del Tòrax, estaba situat en la Ctra. BV-1274, km 1 de Terrassa.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2021-12-28-19.26.50.png

Us passo la seva historia :

  • Va ser concebuda com una ciutat hospitalària pel Patronato Nacional Tuberculoso de la Direcció de Sanitat, dins del programa de propaganda del règim franquista. També va comptar amb el suport d’un grup de metges preocupats per l’extensió de la tuberculosi als anys 1940.
  • L’Ajuntament de Terrassa va comprar 100.000 m² dels terrenys de Can Carbonell l’any 1944, i els va cedir al Patronato per al seu ús.
  • L’arquitecte Mariano Morán y Fernández Cañedo va projectar l’edifici l’any 1947 amb unes característiques d’una certa modernitat.
  • No obstant això, la idea general es basava en una còpia dels hospitals sanatoris de l’Alemanya del segle XIX, de forma que quan es va inaugurar, l’any 1952, l’edifici ja estava funcionalment obsolet.
  • El complex arquitectònic comprenia un teatre, un cinema, una biblioteca i una capella, entre altres serveis comuns, per tal que, ni els malalts, ni el personal que hi treballava, així com tampoc les monges encarregades de les cures, tinguessin la necessitat de marxar-ne, i així poder garantir un aïllament total de la malaltia.
  • Al llarg dels anys a l’edifici se li han fet diverses rehabilitacions, entre les quals destaquen el nou cromatisme de la façana, la retirada de les cobertes de teula àrab i planxa galvanitzada a quatre aigües, canvis a la capella, i la construcció d’un accés al cos principal del claustre per mitjà d’escales i ascensor.
  • L’any 1963 es va tancar com a sanatori dedicat exclusivament a la tuberculosi .
  • L’any 1975 quan la tuberculosi no resultava una malaltia tan contagiosa pels avenços a la medicina i els malalts eren acceptats als hospitals generals, es va reconvertir en centre especialitzat també a altres malalties relacionades amb la cavitat toràcica. Va ser quan va canviar de nom per a denominar-se l’Hospital del Tòrax.
  • L’any 1991 es va fer una reforma a l’interior de l’edifici per a convertir-lo en “La Pineda”, un centre habilitat per a malalts mentals, que es va mantenir actiu fins a l’any 2009.

L’edifici, de nou plantes, comptava amb 1600 llits i va ser projectat per Mariano Morán y Fernández-Cañedo (1947). Es va inaugurar el 8 de juny de 1952, pel dictador Francisco Franco, José Antonio Palanca (director general de sanitat) i Pere Matalonga, alcalde de Terrassa, amb el nom de “Ciudad sanatorial de Tarrassa”.

S’estructura a partir de diferents cossos que parteixen d’una plaça porticada. A l’ala sud hi ha una capella amb decoracions de mosaics realitzats pel taller de Santiago Padrós.

L’any 2010 es va realitzar una reforma parcial de l’edifici central, del claustre i de la capella. Després d’alguns canvis funcionals i d’anys d’abandonament, el 2014 va ser totalment rehabilitat .

Actualment aquest complex allotja el Parc Audiovisual de Catalunya – PAC i compta amb espais dedicats a la indústria cinematogràfica com platós, serveis de producció, etc; un clúster empresarial i el Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya.

L’antic Sanatori de Terrassa, o Hospital del Tòrax, és un edifici situat al municipi de Terrassa (Vallès Occidental) protegit com a bé cultural d’interès local. Alguns elements del conjunt estan catalogats en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic-Ambiental de Terrassa (1986).

Recull de Dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé i Google

Església de Sant Esteve de Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

Sant Esteve de Castellar del Vallès és l’església parroquial de la vila i situada en el carrer de l’església que s’entra pel carrer Major de Castellar del Vallès.

Us passo dades històriques d’aquesta església :

Va ser aixecada entre els anys 1885 i 1892 gràcies al mecenatge d’Emília Carles Tolrà, propietària de l’empresa tèxtil Tolrà.

Él projecte és obra de l’arquitecte Joan Martorell i Montells i la direcció d’obra correspon a Emili Sala i Cortés, tot i que, de la façana i el timpà es va encarregar l’escultor Rossend Nobas.

A la cripta del temple es va emplaçar el panteó de la família Tolrà i finalment va ser consagrat el 25 de juny de 1892.

Arran de la persecució religiosa promoguda des dels anys 30 per la Segona República Espanyola,

i durant a la Guerra Civil Espanyola, va ser feta malbé i despullada de les seves obres d’art, secularitzada i convertida en mercat.

Es va tornar a consagrar l’any 1952.

Ha estat restaurada entre 1984 i 1993.

Per les seves grans dimensions i la seva bellesa se la coneix com “la Catedral del Vallès”

Constitueix un exemple molt destacat d’art neogòtic a Catalunya.

Recull de dades . Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de Santa Justa i Rufina de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental)

L’ Ermita de Santa Justa i Rufina està a prop de la Ctra. C-1415, km 8, a 100 m, prop de Ca l’Amell Gros. Lliçà d’Amunt.

És a la carretera de Caldes de Montbui a Granollers, prop de la riera de Tenes i en el km. 8 d’aquesta carretera, hi ha un trencall a mà esquerra vers tramuntana, on es pot agafar una pista.

A uns 100 m. s’ha de deixar el vehicle i arribar-hi a peu (el pas està barrat per una cadena), i continuar uns 100 m, més a peu.

Us passo la seva història:

  • Edifici romànic de tipus llombard dels s. XI-XII.
  • El lloc on es troba la capella és molt antic i fou habitat ja en època romana.
  • Esmentada el 1072, es troba documentació del 1101 i del 1125.
  • L’any 1039 Guislabert I de Barcelona feu donació a la seva filla Arsenda de l’església de Santa Justa.
  • El 1159 el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, empenyora a Guillem Mainart el que té a Santa Justa per 2.500 morabatins, (equivalent al dinar d’or musulmà dels almoràvits).
  • L’any 1328 apareix en el registre dels comuns com una de les parròquies més antigues de la zona, en aquells moments estava unida Santa Eulàlia de Romança.
  • Durant el segle XIV degut al despoblament de la zona, s’agregaren a aquesta parròquia els fidels de la veïna de Sant Cristòfol de Pallars, ja que en aquell terme, el 1457 només hi constaven dues famílies.
  • El s. XV perd part de la seva feligresia, per aquest motiu s’uneix a la parròquia de Lliçà d’Amunt.
  • No es coneix l’origen exacte de la seva edificació, però si algunes de les seves reformes: el 1502 es reformà la teulada, la portada i el campanar.
  • L’any 1600 es va construir una capella lateral.
  • El 1936 Santa Justa va ser cremada.
  • El 1982 es va fer reconstruir general i es va aterrar la sagristia.

L’edifici és d’una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant i cobert amb volta de quart d’esfera.

Està decorat amb faixes llombardes i arquets cecs amb conjunts de quatre.

Enmig de cada tram hi ha centrada una finestra de doble esqueixada.

Al mur nord hi ha adossada la capella del Roser, de forma quadrada, aprofitant el mur de contrafort, afegida al segle XVI, igual que el portal de migdia.

A la cara sud hi ha la porta dovellada, d’accés actual.

Aquest portal, d’arc pla de pedra, té una petxina i dos petits pilars al damunt de la llinda i els angles treballats.

A la façana principal hi ha la porta primitiva que estava tapiada enmig de runes.

La coberta és a dues vessants i a la façana s’aixeca una espadanya de dues parets formant angle,

que té dues fileres d’obertures, amb dues finestres al primer nivell i quatre al segon.

Sembla que inicialment fou una cadireta amb dues obertures per a les campanes.

Dins de la capella del Roser hi ha un retaule gòtic al·lusiu a la vida i martiri de les Santes Justa i Rufina.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

«Les ermites romàniques, entre elles Santa Justa, esdevenen oasis de silenci i de pau entre boscos i sembrats, enmig del brogit del Vallès Oriental.»

Carme Comas i Suriñach – 1987 / Generalitat de Catalunya

Per entrar-hi, s’ha de demanar la clau al rector de Lliçà d’Amunt.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Santa Justa és una ermita romànica al terme de Lliçà d’Amunt, al Vallès Oriental, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mas Les Ferreres d’Artés (Bages)

Mas Les Ferreres esta en la plaça Vella, 1 d’Artés.

Us passo la seva historia :

  • Les Ferreres, les Farreres o la Rectoria Vella, és un edifici al nord de la vila d’Artés (el Bages). L’actual casa de les Farreres fou fins al 1912 l’antiga rectoria de Santa Maria d’Artés.
  • Al produir-se la industrialització del poble a finals del segle XIX i a la consegüent expansió urbanística d’Artés al peu de la carretera el nucli antic de la vila queda parcialment abandonat; començà la construcció de l’ajuntament, les escoles i la nova Església al peu de la carretera i també de la nova rectoria.
  • L’any 1912 era consagrada la nova església de Santa Maria d’Artés, s’enderrocava la vella i l’antiga rectoria passava a habitatge familiar com en l’actualitat.
Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una construcció civil: masia o gran casa dins el recinte urbà d’Artés, al sector de tramuntana de la Plaça Vella 1 o Major molt propera a camps de conreu i de les restes de l’antiga església parroquial.

Es tracta d’una gran construcció de planta totalment irregular coberta a doble vessant i amb la façana orientada a la plaça (llevant),

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana és una amplia construcció que lliga amb el context històric i artístic-arquitectònic de la plaça.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Castell de Sant Miquel de Gonteres de Viladecavalls (Vallès Occidental)

El Castell de Sant Miquel de Gonteres està situat en la carretera de Sant Llorens, 50 de Viladecavalls.

La masia es deia de Can Gonteres, coneguda a la zona com el castell de Sant Miquel, una reconstrucció del segle XIX.

Actualment disposa de 4.000 metres quadrats, amb 10.000 metres quadrats més de terreny, entre jardí, piscina i terreny de conreu.

La Iglesia de la Cienciología va comprar aquest Castell per la seva seu a Catalunya.

Us passo la informació al respecta, treta de La Vanguardia :

https://www.lavanguardia.com/local/terrassa/20170228/42390623158/iglesia-cienciologia-compra-viladecavalls-sede-catalana.html

La masia o Castell de Gonteres, va ser Hotel i Restaurant, fins que va tancar.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Mas de Sant Hilari d’Abrera

El Mas de Sant Hilari s’accedeix pel carrer de Premià d’Abrera.

Us passo la seva història:

  • Casa documentada el 1252 al testament de Ramon de Voltrera, senyor del castell, que deixà, juntament amb la casa de Sant Hilari, al seu fill homònim, Ramon de Voltrera.
  • Al segle XVI la finca s’anomenava Quadra de Sant Hilari.
  • A la primera meitat del segle XVII apareix documentada al “Llibre de la cobrança de l’oli”, on es registrava els lliuraments periòdics d’oli a l’església.
  • L’estat actual de la construcció correspon bàsicament a la reforma de principis del segle XX (1913-1914) i alguna altra menor de més recent, com la construcció d’un nou portal sobreposant-se a l’original que es veu mig cegat, sota seu.
  • Els bancs, el rellotge de sol i les motllures que ressegueixen les finestres i llurs ampits, són de dita reforma. L’interior també ha estat molt canviat.
  • Com a conseqüència d’un conveni urbanístic, ha esdevingut propietat pública de l’Ajuntament d’Abrera.
Elisenda Bachs i Elena Ruiz de Mendoza – 1983 / Generalitat de Catalunya

És una masia de tipus basilical amb el cos central més aixecat; està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana principal està orientada al migdia.

La porta de l’entrada, d’arc de mig punt adovellat, té una finestra i un pedrís a cada costat. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades motllures de pedra acabades en caps de bou de terracota. A la mateixa alçada hi ha un rellotge de sol esgrafiat coronat per un gerro de flors de pedra.

Elisenda Bachs i Elena Ruiz de Mendoza – 1983 / Generalitat de Catalunya

Les golfes, al cos central, tenen dues finestres d’arcs de mig punt amb un ampit motllurat de maons de dos colors. La teulada, a dues aigües perpendiculars a la façana principal i trencada pel cos central de les golfes, acaba amb un ràfec sostingut per permòdols.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El mas de Sant Hilari és una masia d’Abrera inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació a Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero