Església de Santa Maria de Porqueres

Avui us presento dos articles

L’Església de Santa Maria esta situada al costat de la carretera de circumval·lació a l’Estany de Banyoles al municipi de Porqueres.

Us passo la seva historia mes destacada :

  • Es diu que en l’any 840 hi havia una capella situada on avui s’aixeca l’església actual.
  • Se’n fa menció com a possessió del Monestir de San Joan de les Abadesses en l’any 906.
  • Passa en l’any 1097 a dependre del Monestir de Sant Esteve de Banyoles.
  • El 5 d’abril de 1182 el bisbe de Girona, va consagrar l’església de Santa Maria de Porqueres.
  • El segle XIII, concretament en 1210, l’església s’independitza del Senyor del Castell.
  • En el segle XVI apareix amb el nom de “Sancta Maria de Porcherus”.
  • Durant el segle XVI, l’església va comprar moltes joies de plata, algunes encara es poden contemplar.
  • L’any 1786 es va construir el nou campanar substituint l’antic d’espadanya.
  • El 1797 es va construir un retaule per l’altar major amb estil rococó.
  • L’actual volta interior es va construir a les reformes que van començar l’any 1953.

L’església s’alça sobre un lleuger promontori.

Té a la dreta la rectoria; a l’esquerra, el cementiri.

Davant d’aquest es troba el comunidor; un lleuger teulat de quatre vessants protegeix un pedró que culmina en una creu.

L’absis és rodó, de mig punt, està orientat  mirant cap a orient, com succeeix a la majoria de les esglésies.

La llum pot penetrar cap a l’interior per cinc espitlleres, que no es troben a la mateixa alçada, sinó que s’eleven gradualment.

Per la part superior, la transició de l’absis cap al teulat l’assegura una severa cornisa sostinguda per mènsules llises.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Porqueres

Santa Maria de Porqueres és una església declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé –  Fotografies : Dora Salvador

Santa Perpètua de Gaià de Pontils

Santa Perpètua de Gaià és un nucli de població que pertany al municipi de Pontils, a la Conca de Barberà.

Està situat al peu del turó des d’on el Castell de Santa Perpètua de Gaià domina una part de la vall del riu Gaià, a 578 m altitud.

Us passo dades sobre la seva historia :

El terme de Santa Perpetua consta documentat el 996, sempre lligat al seu castell.

Els llinatges relacionats amb el castell són la família Guerau Alamany (segles XI-XII) i la dels Cervelló (segles X i XIV-XVII).

L’antiga església romànica, de Santa Susanna, esmentada el 1072, es conserva molt deteriorada, dins el clos del cementiri.

L’actual, dedicada a Santa Maria, està situada a la banda oriental del penyater on hi ha el castell.

Consta d’una nau amb capelles laterals ubicades entre els contraforts.

Totes les dependències , nau, capelles, transsepte, capçalera, són diferenciades tant interiorment com exteriorment.

La façana és força senzilla, amb una porta allindada, petit òcul superior i coronament de línies trencades.

El campanar de torre, amb planta quadrada i cos octogonal,

s’alça en un dels angles laterals de la façana.

Les finestres de la torre són d’arc de mig punt.

A finals del segle XX l’església es trobava abandonada.

Del Castell, va ser bastit durant l’any 976, cal destacar-ne l’esvelta torre, d’interior triangular, al seu costat s’aixeca l’església de Santa Maria.

Per a més informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Santa_Perp%C3%A8tua_de_Gai%C3%A0

El castell i l’església de Santa Perpètua de Gaià van ser declarats bé cultural d’interès nacional i també, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Sant Julià d’Alfou de Sant Antoni de Vilamajor

L’església de Sant Julià d’Alfou , està situada en la plaça de Sant Julià d’Alfou, s/n., és una parròquia del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, actualment al centre de la urbanització que s’hi va erigir al seu voltant i que porta el seu nom.

Us passo la serva historia i dades sobre Sant Julià d’Alfou :

  • El topònim es troba document per primera vegada sota el nom d’Alfozi l’any 941.
  • El 1142 el bisbe de Barcelona i el bisbe de Vic consagraven l’església de Sant Julià.
  • L’any 1384 el rei Pere III el Cerimoniós concedí a la Batllia de Vilamajor compresa per Sant Pere de Vilamajor -La Força de Vilamajor-, Santa Susanna de Vilamajor, Sant Julià d’Alfou i Cardedeu el títol de Carrer de Barcelona pel qual disposava que tots els veïns poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona.
  • Fins al 1822, la parròquia de Sant Julià d’Alfou va pertànyer a la Batllia de Vilamajor.

L’església és una construcció del segle XII, engrandida en els segles XVI i XVII, XVIII i XIX.

La portalada s’obre a ponent, i està datada l’any 1643 amb una capçalera en forma de petxina, el portal amb motllures, i sobre el portal, una finestreta.

És d’una sola nau, petita, d’estil romànic, amb volta de creueria i la clau decorada, l’obra és de paredat i està emblanquinada.

La façana és de construcció posterior, decorada amb un capçal a manera de petxina plana semicircular. La teulada és a dos vessants.

El presbiteri cobert amb ogives que s’uneixen a la clau formant una creu.

Entre els contraforts, hi ha dos altars laterals a bada i banda de la nau central.

El campanar és de planta rectangular té tres cossos separats per cornises, és de paredat i carreu, coronat per merlets i una piràmide quadrada. Les finestres, una d’elles geminada, són posteriors.

Us passo un enllaç que explica mes detalladament sobre el campanar :

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=8424

Té el cementiri a la banda de migdia i la rectoria al nord.

Com que esta situada en el centre d’una Urbanització, Sant Julià d’Alfou poc coneguda.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme del Masnou

entrada al Cementiri

La Creu del Terme, està situada dins del Cementiri , en l’Avinguda de Joan XXIII, 100, el Masnou.

La Creu de Terme del Masnou és d’estil gòtic feta de pedra de base i fust octogonal a l’interior del cementiri municipal del Masnou. La forma octogonal emfasitza el significat de l’octògon com símbol d’espiritualitat que rememora el temple del Sant Sepulcre de Jerusalem. La Creu fa uns tres metres d’alçada i consta de tres parts diferenciades, totes elles amb contingut simbòlic , la base, el fust i la pròpia creu. La major part de la decoració es concentra al cos superior.

A la base hi ha la inscripció “Anno Christi MD” (any de Crist 1500) i està decorada amb una motllura a la part superior. Miquel Garriga i Roca va dissenyar un basament per enaltir-la més i va dissenyar l’entorn amb una petita vorera octogonal i un petit espai enjardinat on s’han col·locat tres plaques commemoratives de diferents fets. En una es llegeix “Als fills del Masnou morts fora de la pàtria”. En una altra “L’Ajuntament del Masnou ret homenatge a tots els marins del Masnou i del Maresme en commemoració del centenari de la Guerra de Cuba. El Masnou, 29 de novembre de 1998”. Finalment, a la tercera, s’hi llegeix “A tots els masnovins morts a la guerra 1936-1939”.

A la part superior del fust i envoltant-lo, a sota mateix de la creu, hi ha uns relleus antropomorfs emmarcats amb fornícules gòtiques distribuïdes al voltant del fust, que representen vuit sants no identificats.

La creu que corona la peça, decorada amb profusió de formes vegetals d’estil gòtic, consta de dos relleus disposats a cadascuna de les cares. A una d’elles hi apareix la imatge de Crist crucificat amb una calavera amb dues tíbies als seus peus que representa el crani d’Adam. A la banda oposada, hi ha la figura esculpida de la Mare de Déu amb el nen Jesús.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Eugènia de Nerellà

L’Església de Santa Eugènia de Nerellà és una església romànica del segle XII que es troba a l’entitat de població de Santa Eugènia de Nerellà que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya a la comarca de la Cerdanya.

Us passo la seva història :

  • El lloc de Nerellà s’esmenta a l’Acta de consagració de la Catedral de la Seu d’Urgell l’any 839.
  • Surt citada com església per primer cop el 1003 com a Sancta Eugenia qui est in Neriniano.
  • Va ser edificada al segle xii sobre l’anterior església preromànica.
  • Posteriorment fou totalment reformada entre els segles XV i XVIII quedant només íntegre de la construcció romànica el campanar de torre de tres pisos, que es troba perillosament inclinat. A les reformes s’enderrocà l’absis, situant al seu lloc la porta d’entrada a l’església i quedant el presbiteri al cantó oest.
  • L’última restauració de l’any 2002 es va descobrir, buidades en el mur corresponent al que fou presbiteri una absidiola a cada banda.

Las característiques de l’Església,  és d’una nau dividida en tres trams, amb presbiteri quadrat i tres capelles laterals. La nau és coberta amb volta de llunetes i les capelles amb volta d’aresta. Als peus de la nau hi ha un cor enlairat, al qual s’accedeix per una escala buidada en el mur lateral.

Es va aixecar una cúpula barroca al mig de la nau que, al llarg del temps, ha perjudicat l’estructura de l’església. Les parets romàniques no han pogut suportar les pressions i la torre campanar s’ha anat inclinant lentament (1,4 m de la vertical). A la façana destaca només un òcul a la part superior, i una porta d’arc de mig punt, dovellada, amb la data 1784, que és quan devia fer-se la darrera intervenció. La nau està apuntalada amb encavallades de fusta i a la torre campanar també hi ha uns forts tirants de subjecció.

De la construcció romànica original només es conserva el campanar,  original és de torre de planta quadrada de 3,40 m de costat amb quatre nivells, el de la base llis amb una petita espitllera, el segon és de tres arcs cecs d’estil llombard i les cantoneres sobresortides com a pilastres, el tercer cos està format amb un gran arc cec i una finestra d’espitllera continuant les cantoneres igual que al segon nivell, l’últim pis presenta a cada cara un finestral d’arc de mig punt d’1,50 x 1,90 m. i cobert a dos vessants

.

La seva singularitat és que està fortament inclinat cap a sud-est amb 1,20 m de desplom per una alçada de 18,50 m. Per aquesta característica se’l coneix com la torre de Pisa de la Cerdanya.

Com que Olià i Nas no tenen església, la gent d’aquests pobles depenen de l’església de Santa Eugènia on també hi tenen el seu cementiri.

Fou declarada monument historicoartístic nacional l’any 1984, destacant el fet que constitueix l’únic campanar de torre romànic conservat a la Cerdanya.

 

Recull de dades : Ajuntament i Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Cementiri Municipal de Mollet del Vallès

Cementiri Municipal  està dins de la configuració del Parc de la Plana Lledó, és un parc tranquil que combina camins de terra amb pistes asfaltades, aptes per a tothom.

Us passo informació detallada del Parc La Plana Lledó :

https://www.molletvalles.cat/continguts/la-ciutat/llocs-i-edificis-dinters/parcs-i-jardins/parc-de-la-plana-lled/

Per accedir tant al Parc com al Cementiri, l‘entrada principal és l’avinguda del Parc, 2 (parc de la Plana Lledó), on podem deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha just davant de l’entrada.

Des d’aquest punt podrem entrar al Parc i al Cementeri, llocs tant bonics a qualsevol estació de l’any, estan molt cuidats.

El primer que veiem és dos camins, que ens portarà fins a una glorieta o al cementiri.

També, tenim un seguit de camins de terra que s’entrecreuen amb les pistes asfaltades.

En el mur de l’entrada principal del cementiri,  veiem unes inscripcions, a l’esquerra l’any 1853

i a la dreta l’any1954.

No obstant, és un cementeri que no sembla pas que sigui antic, tot el contrari, molt ben cuidat, molt modern i silenci excepcional.

A la porta d’accés, i en semicírcol disposa d’uns seients per poder esperar la comitiva funerària.

Us passo altres imatges que estant escenificades al mur de l’entrada :

Durant els anys 2010 -11, és va procedir a ampliar el Cementiri, us passo una informació al respecta :

https://www.molletvalles.cat/continguts-es-es/actualitat-es-es/show/409

Cal dir que també hi ha una segona entrada alternativa per l’avinguda  Rivoli, 1.

 

Nota : No ofereixo fotografies internes del Cementiri,  per respecte als difunts.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de terme del cementiri de Llinars del Vallès

En la Població de Llinars del Vallès hi ha dues Creus de Terme parroquial del segle XVI i d’estil gòtic. Una està situada a la Via Romana, a l’alçada de can Llobera, que ja us vaig presentar el dia 18 de gener de 2018 i la segona que avui us presento, està dins del cementiri.

Les característiques principals són similars: El fust és octogonal i de pedra, en una cara de la creu hi ha representada la llegenda de Sant Jordi, en l’altra hi ha la crucifixió de Jesús.

Per conèixer la Creu de Terme del cementeri, cal anar a la porta d’accés d’aquest, tan sols entrar la trobareu.

Aquesta Creu de Terme, està  molt mes ven conservada que l’altra, pot ser donat en el lloc on esta i mes resguardada del vent, faci que es conservi molt mes be, i és pot apreciar en mes detall les figures i relleus.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé