Torre del Rellotge de Sant Feliu de Codines

La Torre del Rellotge, esta situada en el carrer Tomàs Borrell, 32, amb la Plaça del Rellotge de Sant Feliu de Codines.

Us passo la seva historia :

  • Els barris de La Sagrera i de la Venderia antigament estaven separats pel torrent del Tura.
  • La Torre del Rellotge va ser construïda l’any 1796, quan la població estava dividida per un torrent que impedia escoltar el campanar religiós d’una banda a l’altra de la població,
  • La rivalitat entre els dos barris l’assenyala virtualment la construcció de dos campanars , el de l’Església i el de la Torre del Rellotge.

Es tracta d’una torre entre mitgeres que té planta baixa i dues plantes. A la façana hi ha una fornícula.

Forma part del conjunt arquitectònic de Can Batllori. Està situada entre els dos cossos principals de la casa.

Museu del Rellotge de Catalunya, hi trobareu :

Peces històriques de la mesura del temps. Peces mecàniques de principis del segle XVIII. Col·lecció de rateres (Selva Negra). Rellotges de campanar. Peça única en marxa inversa. Mostra de bancs i eines antigues de rellotgers. Actualment s’està treballant en una biblioteca i hemeroteca de consulta rellotgera.

La Torre del Rellotge és una torre del municipi de Sant Feliu de Codines, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu de Codines i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Memòria a la Guerra de Successió – Badalona

Avui us presento un cartell que esta situat a prop de la platja de Badalona, on es fa menció i memòria de la Guerra de Successió que va marcar a Badalona.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Santa Margarida i jaciment arqueològic de Martorell

L’església de Santa Margarida, esta al costat del cementiri de Martorell.

S’accedeix des de la carretera de Martorell a Gelida (km. 0,5), seguint el desviament que condueix al cementiri municipal de Martorell, esta indicat per cartells.

De fet , l’església de Santa Margarida de Martorell és un jaciment arqueològic format per una basílica paleocristiana, una necròpolis paleocristiana i medieval, un nucli d’hàbitat, una sagrera medievals i una església romànica.

Dades històriques :

  • De l’església paleocristiana no es conserva documentació.
  • Datada al segle VI per la seva estructura tipològica.
  • No es sap, si en origen fou parròquia o, potser, monestir.
  • Sobre les restes de l’antiga al s. XII (finals) hi fou construïda una església romànica, que seria la parròquia de l’antic priorat de St. Genís de Rocafort, documentat el 1042 quan fou dotat per Guillem de Castellvell.

El jaciment és gestionat pel Centre d’Estudis Martorellencs, té la condició d’extensió del Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell.

És objecte d’un projecte de recerca arqueològica que impulsa el Centre d’Estudis Martorellencs des de l’any 1972, al que s’incorporà el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona a partir de l’any 1981.

L’església de Santa Margarida és situada al centre de la plana de suau pendent que s’estén entre la serra de l’Ataix i el Montgoi i el riu Anoia, al terme municipal de Martorell.

Un espai que correspon a l’àmbit territorial de l’antic monestir de Sant Genís de Rocafort. Es tracta de terrenys dedicats al cultiu durant bona part de la seva història i avui fortament pressionats pel traçat de l’autopista AP-7 i per la presència d’algunes activitats extractives i industrials del ram de la construcció.

L’església és de tipus paleocristià construïda en època visigòtica només es conserva en planta.

És situada sota de l’església, que fou parròquia del priorat de Rocafort, de Santa Margarida (romànica).

L’església paleocristiana és de nau única, amb capçalera tripartida formada per tres cambres arrenglerades i adossades a un mur de fons recta.

L’abissis és de secció semi circular (dibuixa un arc de ferradura) i conté basament d’obra de l’altar. Les cambres laterals, segurament, sagristies, són de planta rectangular. Dins de l’absis hi ha tres nivells de paviment, l’inferior dels quals en fou arrencada la capa superficial, i les altres dos són d’ opus signinum.

L’aparell és fet amb còdols i pedres sense treballar, amb carreus bastant gran.

Per saber mes dades arqueològiques de Santa Margarida, podeu consultar a :

https://sites.google.com/a/intranetcem.net/santa-margarida/

L’església de Santa Margarida, és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a altres fons consultades

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa dels Nins de Santa Coloma de Gramanet

La Casa dels Nins, esta al costat de la Plaça  de Manelic, 1 en Santa Coloma de Gramenet.

Us passo la seva breu historia :

  • Fou bastida vers el 1931, amb tota la seva decoració externa en relleu i amb les imatges de nins.
  • Durant al 1987,  se li fa un afegit respectant la volumetria i les línies de decoració existents.

La Casa dels Nins és un edifici d’habitatges, de planta baixa i dos pisos.

L’element més destacable són els relleus que ornamenten la façana, els frontons semicirculars i els ampits de les finestres, frisos

i, especialment, la cornisa superior, que presenten tota una sèrie de temes simbòlics o al•legòrics de tota classe, elaborats per un autor desconegut en pedra artificial o ciment.

Us passo un video amb una explicació de l’antiga Font d’en Manelic i de la Casa dels Nins:

http://puigcastellar.cat/historia-de-la-font-den-manelic-i-la-casa-dels-nins

La Casa dels Nins és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Marti de Provençals de Barcelona

L’ Església de Sant Marti  de Provençals, està situada en el Parc de Sant Martí, al costat del carrer del Fondal de Sant Martí i Plaça Ignasi Juliol de Barcelona.

Us passo dades sobre la seva historia :

  • La primera constància de població en el territori es troba documentat en 989 sota el topònim de Provençals.
  • La població i increment de la població a principis de la baixa edat mitjana s’atribueix a la construcció del Rec Comtal una sèquia o canal d’aigua que acostava les aigües del riu Besós a Barcelona, gràcies al qual es van construir diversos molins i masies per a aprofitar aquest curs fluvial.
  • Per a defensar el territori aviat es va construir una primitiva fortalesa, anomenada oppidum en 995 i fortitudo en 1097.
  • Un document de 1046 ja parla d’unes cases amb una torre prop de Sant Martí.
  • El nucli de població es va centrar en l’església de Sant Martí de Provençals que malgrat la seva data de construcció és desconeguda, se sap que en 1502 va deixar de dependre de Sant Andreu del Palomar per a afiliar-se a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
  • Una despoblació de mitjan segle XIV és palesa en un cens que va registrar per a aquesta parròquia sols 17 llars (focs).
  • Cap a finals del segle XV, l’església va ser reedificada, primerament en estil gòtic tardà en la portalada de la qual s’inscriu un timpà d’escultura que retrata el sant en el moment de partir la seva capa per a donar-la al pobre.
  • L’obra no es va completar fins a 1688, ja amb tints barrocs i una comunitat d’habitants reflorida.
  • És al voltant dels segles XVI i XVII que s’edifiquen algunes construccions en l’àrea de la Sagrera.
  • A inicis del s. XIII (1208) es documenta la Torre de Sant Joan del Clot de la Mel, una de les principals possessions de la comanda barcelonina de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
  • Després de la desamortització de Madoz, aquesta casa passà a mans particulars. Vers els anys trenta del segle passat, els propietaris la cediren a l’ajuntament de la ciutat perquè fos convertida en escola pública (“Escoles Casas”).
  • Al costat d’aquesta antiga torre, l’any 1868,hi fou ubicada la seu de l’ajuntament del districte del Clot.

Us passo l’enllaç que podeu consultar sobre mes dades d’aquesta  l’Església :

https://ajuntament.barcelona.cat/santmarti/ca/coneixeu-el-districte/la-historia/sant-marti-de-provencals-de-poble-districte

El Costumari Català de Joan Amades  recull varies llegendes sobre Sant Martí, en la qual un dia fred de tardor el sant s’allotja a casa d’un habitant del poble que es queixa del fred d’aquesta època i el mal que pot provocar en les seves terres com la pobresa o la fam. De tan bé que havia estat tractat, el sant es proposa posar remei a la situació i aconsegueix que les temperatures se suavitzin durant aquestes dates (al voltant del dia de Sant Martí), en el que és anomenat estiuet de Sant Martí.

Una altra la llegenda diu que la casa en la qual el sant es va allotjar, després va ser convertida en església, i aquesta és l’actual església parroquial de Sant Martí que dóna nom a la zona.

Amades suggereix que la tradició local catalana de Sant Martí és deguda a la seva veneració per part de les tropes franques de la conquesta durant els segles VIII i IX.

Al costat de l’església hi ha la Rectoria que per un pont enlairat uneix les dues edificacions,

curiosament disposa de dos rellotges de sol en les parets principals.

Si aneu pel Parc i rodalies de l’església de Sant Martí de Provençals, encara sentireu el silenci del temps passat…

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cap d’Any, un recull de com ha sigut l’any 2018… en aquest Blog

Han sigut 365 dies, uns bons i altres no tant…avui fem un recull de com ha sigut en aquest Blog durant aquest any 2018, i on ha sortit un article cada dia de l’any, amb :

  • Edificis prop de la Mar
  • Hotels i Hostals
  • Jardins
  • Esglésies i convents
  • Castells
  • Escorxadors
  • Cases a prop de la Mar
  • Creus de Terme
  • Ajuntaments
  • Masies
  • Ermites
  • Cases del Modernisme
  • I molt mes…

Senzillament, us desitjo a totes i tots els seguidors i col·laboradors del Blog, un Bon Any 2019 .

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Nous monuments al carrer, 1ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de tres poblacions amb monuments de nova creació :

Esplugues de Lllobregat

La Roca del Vallès

Sant Cugat del Valles

Un altre dia us passare mes monument que son curiosos situat a la via pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut, i la seva Font a Sant Feliu de Pallerols

El Santuari de la Salut amb la Font, està situat al municipi de Sant Feliu de Pallerols, al costat de la carretera que segueix el camí ral de Vic a Olot (Ctra. C-153 km. 40), el conjunt es troba en la cruïlla de l’antic camí d’Amer a Rupit i a Vic a la comarca de la Garrotxa.

Situat el Santuari a 1028 metres d’altitud, gaudeix d’una balconada esplèndida en els dies ven solejats, amb vistes a la vall d’Hostoles, la vall d’en Bas, el Canigó, el golf de Roses i l’Alta Garrotxa.

Veiem una mica de la seva llarga Historia :

  • Les primeres notícies es remunten a principis del segle XVII, l’amo d’un mas proper, en Joan Carbonés, col·locà una imatge de la Verge del Rosari a la balma anomenada de “Roc de Claperols”.
  • En l’any 1642 , el mateix Joan Carbonés, animat per la devoció despertada per la gent de les contrades, hi edificà una petita capella .
  • El nom de la Mare de Déu de la Font de la Salut, li ve des de l’any 1642, per una font  a prop del Santuari amb aigües miraculoses, per això de “ Salut”.
  • També. aquest santuari fou aixecat per demanar a la Mare de Déu que alliberés els pobles veïns de les terribles tempestes que allí es desencadenaven i feien malbé les collites dels pagesos.

Així ho indica una estrofa dels goigs:

“Aquesta Vall deplorava / abans molta tempestat; / d’ençà que hi sou venerada, / parà tal calamitat…”

  • El 9 de juliol de 1809 fou escenari d’una violenta batalla entre les forces del Baró d’Eroles i el general francès Lamarque. Així ho narra Mn. Isidre Matabosch, antic rector de Sant Feliu de Pallerols, al llibre “Ressenya històrica del santuari de la Font de la Salut”: “ La nit del 24 al 25 d’abril de l’any 1809 una nombrosa divisió de francesos que venia de la part de Vic hi passà la nit, ferint l’ermità que fugia, i que pocs dies després morí de resultes de la ferida, cometent-hi moltes altres profanacions, respectant, però, la imatge de Maria Santíssima, que després fou baixada a l’església parroquial”
  • Pels anys 1832 i 1847 l’hostatgeria s’amplià amb la creació de noves habitacions,
  • El 1853 es va fer un nou i espaiós cambril.
  • El 2 de maig de 1862, a causa de la gran afluència de devots, començaren les obres d’engrandiment de la capella amb la benedicció de la primera pedra.
  • El 21 de maig de 1857 es va substituir la primitiva imatge per una altra de mides més grans, a fi d’adaptar-la al nou cambril.
  • Un dels esdeveniments importants en la història del Santuari, és el gran romiatge que el poble de Sant Feliu de Pallerols celebrà el 1886. En aquella ocasió van oferir a la Mare de Déu un vestit en agraïment d’haver-los salvat del còlera, que ja s’havia estès a les cases més properes del terme parroquial.
  • El santuari es consolida a principis del segle XX per l’obertura de la carretera que la treia del seu aïllamen.
  • Durant la Guerra Civil va ser destrossada i la que actualment es venera n’és una còpia. És de guix i fou posada l’any 1939. La Mare de Déu està dempeus i sosté el Fill amb l’esquerre. Aquest, beneeix amb la dreta i amb l’altra mà porta un ram de flors. La primitiva imatge la guarda el rector del santuari i no té cap similitud amb l’esmentada anteriorment.

L’antiga font, avui reformada, es troba dins d’una obra en forma d’arcada, era lloc la gent anava a buscar l’aigua amb carro o a peu amb garrafes i galledes,

Any 1910

donat que es deia que era molt bona i fins i tot guaria de certes dolències, de fetge, estomacals entre altres.

Hi ha sobre la sortida de l’aigua, una imatge de la Verge amb rajola.

Dins de l’obra on hi ha la font regulada amb una aixeta, és disposa d’un allargat banc de pedra situat a la dreta.

 

Recull de dades del mateix Santuari i Ajuntament

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Monestir, Església i Parròquia de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona

Abans del 945, en aquest punt on ara és la plaça de Sant Pere,  ja hi havia una capella d’origen visigòtic.

Els comtes de Barcelona van voler fundar un Monestir per les monges benedictines.

Aquest edifici no és l’original, donat que a la llarg dels segles ha patit diverses destruccions, com en els segles X i XII.

Les reconstruccions i reformes van alterar l’estructura original romànica.

El claustre i altres dependències van ser destruïdes en el any 1873.

A principis del segle passat, al 1909 va ser cremada l’església i restaurada de nou en el 1911.

L’actual portada és gòtica del segle XV.

Per tant, podem entendre fàcilment que Sant Pere de les Puel•les,  te diferents estils segons l’època de la restauració.

Podeu completar la informació, consultant a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_les_Puel%C2%B7les

Sant Pere de les Puel•les de Barcelona, de Monestir ha passat actualment a ser una Parròquia de Barri…

A la plaça hi ha aquesta curiosa font.     

 

Recull de dades històriques, Text i Fotografies : Ramon Solé