El Far de la Torre del Riu de Barcelona

El Far de la Torre del Riu es troba en el marge esquerre del riu Llobregat, al nord de la seva desembocadura, dins del Port de Barcelona, s’accedeix pels carrers Far del Llobregat – Moll Álvarez de la Campa – Moll Príncep Espanya.

Us passo la seva historia:

  • El Far de la Torre del Riu, també conegut com la Farola o el Far del Llobregat, va ser projectat pel director del port, l’enginyer Simón Ferrer, l’any 1845.
  • Per fer-lo es van aprofitar les restes d’una antiga torre de defensa del segle XVI, coneguda com la Torre del Cap del Riu.
  • Es va encendre per primera vegada l’1 de març de 1852. És un far de recalada que va servir de model de molts fars que es van construir durant la primera fase d’enllumenament de la costa espanyola.
  • L’any 1920 tota la costa des del Llobregat fins a Montjuïc es van expropiar per la creació d’un Port Franc que mai es va realitzar, però des de llavors uns terrenys que pertanyien a l’Hospitalet de Llobregat van passar a ser de Barcelona, aquest far inclòs.
  • L’any 1952 es va canviar l’òptica per una de la casa francesa Barbier Bernard & Turenne i es va instal•lar una nova llanterna aeromarítima de la casa la Maquinista Valenciana.
  • Tot això es va inaugurar el 5 de setembre de 1956.
  • En 1969 se li va afegir un radiofar AGA tipus NAFS-607 que va ser substituït el 2001 per una estació GPS diferencial.
  • Al 1986 es van automatitzar els quadres de control. La llum té un abast de 21 milles.
  • Malgrat en l’actualitat el far està dins del port, envoltat dels dipòsits d’inflamables, encara està en funcionament.

Està format per cinc cossos que van disminuint de mida a mesura que guanyen alçada. El primer d’ells és la base de planta circular i a on s’adossen dos petites edificacions de planta rectangular, amb la teulada a doble vessant, entre les quals s’obre l’escala que porta a la porta principal.

Sobre aquesta base s’alça el primer tram de la torre de planta circular i de dos pisos d’alçada. La porta d’entrada al far és d’arc de mig punt i té els carreus del voltant de pedra sense pintar. La resta d’obertures de les dues plantes d’aquest cos són allindades. Una motllura separa els dos nivells i corona aquest cos. Per sobre hi ha un cos de planta quadrada amb petites obertures allindanades coronat per una cornisa que fa de terrassa al cos superior.

A continuació hi ha una torre octogonal. Cadascuna de les cares està emmarcada per una motllura llisa i s’obren petites obertures rectangulars. La part superior d’aquest tram és més estreta i té una terrassa.

Coral Vindel / Generalitat de Catalunya

L’últim cos és de planta circular i té a sobre la llanterna que és de vidre amb muntants de ferro i es corona amb una cúpula. Corona l’edifici un penell de ferro amb la data 1955.

Tot l’edifici està pintat està arrebossat i pintat de blanc excepte alguns detalls com les motllures i cornises que són de color gris i l’emmarcament de la porta principal que queda sense pintar.

Per a més informació podeu consultar a l’enllaç q us adjunto:

http://localmundial.blogspot.com/2017/01/el-far-del-llobregat.html

L’accés esta restringit donat que esta dins de la zona franca on hi ha matèries perilloses.

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola i Google

URIAN Guías de montaña

Avui us presento dos articles

Lloguer  de material de muntanya en Terrassa.

Hem obert aquest dilluns !!!

A partir d’aquest dilluns ens podeu trobar a c/ Bartomeu Amat 131 de Terrassa per conèixer el nostre nou local d’@urianguies i @lloga.m .

També, et pots informar de totes les activitats que oferim o simplement xerrar de muntanya!!!

Per celebrar-ho, aquestes pròximes setmanes de Desembre tenim preparades moltes sorpreses amb els nostres col•laboradors de confiança @avencdelgarraf @playdsurvival @canbatlle_experience

Molta atenció els pròxims dies !

Pots seguir-nos per Instagram :

#inauguracion #llogam #urianguies

#local #terrassa #vallesoccidental #alquilerdematerial #montaña #mountain #adventure #aventura #news

Text : Oriol – Ramon Solé – URIAN Guies de Muntanya

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Casa Celedonio Badia Tort de Terrassa

Avui us presento dos articles

La Casa Celedonio Badia Tort, esta situada a la Ctra. de Martorell, 54, amb cantonada el carrer Galileu, 2 de Terrassa.

Us passo dades Històriques :

  • La Casa Badia va ser construïda l’any 192.
  • L’arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall i Mayol.

Es tracta d’un habitatge plurifamiliar, entre mitgeres, que ocupa una parcel·la triangular situada a la cantonada entre el carrer de Galileu i la carretera de Martorell.

Consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat.

Les façanes, unides per un parament arrodonit, mostren una composició simètrica, amb obertures allindanades que formen balconades cantoneres al primer i al segon pis, i profusió d’elements ornamentals com motllures, cornises, balustrades, pilastres adossades.

La part posterior de l’edifici és molt estreta i presenta terrasses amb barana de balustres al primer i al segon pis.

Fotografia – Josep J. Sanchez Clavero – 1993
Generalitat de Catalunya

La Casa Celedonio Badia Tort és un edifici inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades :Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Forn de calç de la Font del Pontet de Figaró-Montmany

El Forn de calç de la Font del Pontet, esta en la baixada del camí al Molí de Gallicant, a ma dreta, on s’ajunta amb el camí que baixa de ca n’Oliveres, i abans de passar  el torrent de ca n’Oliveres, front la Font del Pontet.

Font del Pontet

Aquest Forn no hi ha que confondre amb el Forn de Calç de ca n’Oliveres que esta mes a tocar de la finca.

El Forn de calç de la Font del Pontet, esta molt deteriorat, en una part enfonsada i ple de deixalles

i vegetació en el seu interior i rodejant-lo tot el seu exterior.

La seva característica de construcció és cilíndrica, d’uns 4,50 metres de diàmetre aproximadament,

encara poden veure la seva entrada, que és en la part superior ovalada amb maons i una paret de casi 2 metres d’alçada.

Segons sembla  podria haver tingut un caràcter més industrial que en època contemporània abastia de calç un mercat de caire més gran o comarcal.

Creiem que aquest forn en la part de l’entrada pot acabar enfonsant-se, en el pas del temps.

 

Recull de dades : Diputació de Barcelona – Inventari Patrimoni Cultural de Figaró-Montmany

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre del Rellotge de Sant Feliu de Codines

La Torre del Rellotge, esta situada en el carrer Tomàs Borrell, 32, amb la Plaça del Rellotge de Sant Feliu de Codines.

Us passo la seva historia :

  • Els barris de La Sagrera i de la Venderia antigament estaven separats pel torrent del Tura.
  • La Torre del Rellotge va ser construïda l’any 1796, quan la població estava dividida per un torrent que impedia escoltar el campanar religiós d’una banda a l’altra de la població,
  • La rivalitat entre els dos barris l’assenyala virtualment la construcció de dos campanars , el de l’Església i el de la Torre del Rellotge.

Es tracta d’una torre entre mitgeres que té planta baixa i dues plantes. A la façana hi ha una fornícula.

Forma part del conjunt arquitectònic de Can Batllori. Està situada entre els dos cossos principals de la casa.

Museu del Rellotge de Catalunya, hi trobareu :

Peces històriques de la mesura del temps. Peces mecàniques de principis del segle XVIII. Col·lecció de rateres (Selva Negra). Rellotges de campanar. Peça única en marxa inversa. Mostra de bancs i eines antigues de rellotgers. Actualment s’està treballant en una biblioteca i hemeroteca de consulta rellotgera.

La Torre del Rellotge és una torre del municipi de Sant Feliu de Codines, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu de Codines i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santa Margarida i jaciment arqueològic de Martorell

L’església de Santa Margarida, esta al costat del cementiri de Martorell.

S’accedeix des de la carretera de Martorell a Gelida (km. 0,5), seguint el desviament que condueix al cementiri municipal de Martorell, esta indicat per cartells.

De fet , l’església de Santa Margarida de Martorell és un jaciment arqueològic format per una basílica paleocristiana, una necròpolis paleocristiana i medieval, un nucli d’hàbitat, una sagrera medievals i una església romànica.

Dades històriques :

  • De l’església paleocristiana no es conserva documentació.
  • Datada al segle VI per la seva estructura tipològica.
  • No es sap, si en origen fou parròquia o, potser, monestir.
  • Sobre les restes de l’antiga al s. XII (finals) hi fou construïda una església romànica, que seria la parròquia de l’antic priorat de St. Genís de Rocafort, documentat el 1042 quan fou dotat per Guillem de Castellvell.

El jaciment és gestionat pel Centre d’Estudis Martorellencs, té la condició d’extensió del Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell.

És objecte d’un projecte de recerca arqueològica que impulsa el Centre d’Estudis Martorellencs des de l’any 1972, al que s’incorporà el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona a partir de l’any 1981.

L’església de Santa Margarida és situada al centre de la plana de suau pendent que s’estén entre la serra de l’Ataix i el Montgoi i el riu Anoia, al terme municipal de Martorell.

Un espai que correspon a l’àmbit territorial de l’antic monestir de Sant Genís de Rocafort. Es tracta de terrenys dedicats al cultiu durant bona part de la seva història i avui fortament pressionats pel traçat de l’autopista AP-7 i per la presència d’algunes activitats extractives i industrials del ram de la construcció.

L’església és de tipus paleocristià construïda en època visigòtica només es conserva en planta.

És situada sota de l’església, que fou parròquia del priorat de Rocafort, de Santa Margarida (romànica).

L’església paleocristiana és de nau única, amb capçalera tripartida formada per tres cambres arrenglerades i adossades a un mur de fons recta.

L’abissis és de secció semi circular (dibuixa un arc de ferradura) i conté basament d’obra de l’altar. Les cambres laterals, segurament, sagristies, són de planta rectangular. Dins de l’absis hi ha tres nivells de paviment, l’inferior dels quals en fou arrencada la capa superficial, i les altres dos són d’ opus signinum.

L’aparell és fet amb còdols i pedres sense treballar, amb carreus bastant gran.

Per saber mes dades arqueològiques de Santa Margarida, podeu consultar a :

https://sites.google.com/a/intranetcem.net/santa-margarida/

L’església de Santa Margarida, és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a altres fons consultades

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa dels Nins de Santa Coloma de Gramanet

La Casa dels Nins, esta al costat de la Plaça  de Manelic, 1 en Santa Coloma de Gramenet.

Us passo la seva breu historia :

  • Fou bastida vers el 1931, amb tota la seva decoració externa en relleu i amb les imatges de nins.
  • Durant al 1987,  se li fa un afegit respectant la volumetria i les línies de decoració existents.

La Casa dels Nins és un edifici d’habitatges, de planta baixa i dos pisos.

L’element més destacable són els relleus que ornamenten la façana, els frontons semicirculars i els ampits de les finestres, frisos

i, especialment, la cornisa superior, que presenten tota una sèrie de temes simbòlics o al•legòrics de tota classe, elaborats per un autor desconegut en pedra artificial o ciment.

Us passo un video amb una explicació de l’antiga Font d’en Manelic i de la Casa dels Nins:

http://puigcastellar.cat/historia-de-la-font-den-manelic-i-la-casa-dels-nins

La Casa dels Nins és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Marti de Provençals de Barcelona

L’ Església de Sant Marti  de Provençals, està situada en el Parc de Sant Martí, al costat del carrer del Fondal de Sant Martí i Plaça Ignasi Juliol de Barcelona.

Us passo dades sobre la seva historia :

  • La primera constància de població en el territori es troba documentat en 989 sota el topònim de Provençals.
  • La població i increment de la població a principis de la baixa edat mitjana s’atribueix a la construcció del Rec Comtal una sèquia o canal d’aigua que acostava les aigües del riu Besós a Barcelona, gràcies al qual es van construir diversos molins i masies per a aprofitar aquest curs fluvial.
  • Per a defensar el territori aviat es va construir una primitiva fortalesa, anomenada oppidum en 995 i fortitudo en 1097.
  • Un document de 1046 ja parla d’unes cases amb una torre prop de Sant Martí.
  • El nucli de població es va centrar en l’església de Sant Martí de Provençals que malgrat la seva data de construcció és desconeguda, se sap que en 1502 va deixar de dependre de Sant Andreu del Palomar per a afiliar-se a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
  • Una despoblació de mitjan segle XIV és palesa en un cens que va registrar per a aquesta parròquia sols 17 llars (focs).
  • Cap a finals del segle XV, l’església va ser reedificada, primerament en estil gòtic tardà en la portalada de la qual s’inscriu un timpà d’escultura que retrata el sant en el moment de partir la seva capa per a donar-la al pobre.
  • L’obra no es va completar fins a 1688, ja amb tints barrocs i una comunitat d’habitants reflorida.
  • És al voltant dels segles XVI i XVII que s’edifiquen algunes construccions en l’àrea de la Sagrera.
  • A inicis del s. XIII (1208) es documenta la Torre de Sant Joan del Clot de la Mel, una de les principals possessions de la comanda barcelonina de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
  • Després de la desamortització de Madoz, aquesta casa passà a mans particulars. Vers els anys trenta del segle passat, els propietaris la cediren a l’ajuntament de la ciutat perquè fos convertida en escola pública (“Escoles Casas”).
  • Al costat d’aquesta antiga torre, l’any 1868,hi fou ubicada la seu de l’ajuntament del districte del Clot.

Us passo l’enllaç que podeu consultar sobre mes dades d’aquesta  l’Església :

https://ajuntament.barcelona.cat/santmarti/ca/coneixeu-el-districte/la-historia/sant-marti-de-provencals-de-poble-districte

El Costumari Català de Joan Amades  recull varies llegendes sobre Sant Martí, en la qual un dia fred de tardor el sant s’allotja a casa d’un habitant del poble que es queixa del fred d’aquesta època i el mal que pot provocar en les seves terres com la pobresa o la fam. De tan bé que havia estat tractat, el sant es proposa posar remei a la situació i aconsegueix que les temperatures se suavitzin durant aquestes dates (al voltant del dia de Sant Martí), en el que és anomenat estiuet de Sant Martí.

Una altra la llegenda diu que la casa en la qual el sant es va allotjar, després va ser convertida en església, i aquesta és l’actual església parroquial de Sant Martí que dóna nom a la zona.

Amades suggereix que la tradició local catalana de Sant Martí és deguda a la seva veneració per part de les tropes franques de la conquesta durant els segles VIII i IX.

Al costat de l’església hi ha la Rectoria que per un pont enlairat uneix les dues edificacions,

curiosament disposa de dos rellotges de sol en les parets principals.

Si aneu pel Parc i rodalies de l’església de Sant Martí de Provençals, encara sentireu el silenci del temps passat…

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cap d’Any, un recull de com ha sigut l’any 2018… en aquest Blog

Han sigut 365 dies, uns bons i altres no tant…avui fem un recull de com ha sigut en aquest Blog durant aquest any 2018, i on ha sortit un article cada dia de l’any, amb :

  • Edificis prop de la Mar
  • Hotels i Hostals
  • Jardins
  • Esglésies i convents
  • Castells
  • Escorxadors
  • Cases a prop de la Mar
  • Creus de Terme
  • Ajuntaments
  • Masies
  • Ermites
  • Cases del Modernisme
  • I molt mes…

Senzillament, us desitjo a totes i tots els seguidors i col·laboradors del Blog, un Bon Any 2019 .

 Text i Fotografies : Ramon Solé