La masia de Junyent de Palou a Granollers

Des del Blog ens hem referit últimament a Palou, la zona agrícola i ramadera que es troba dins del municipi de Granollers.

També,  us vaig comentar que Palou esta subdividit amb Barris que estan formats per petits nuclis o masies on viuen una o mes famílies en cada una d’elles.

Trobem la masia del Junyent , en un nucli de cases disseminades anomenat Barri “ el Junyent”, podria ser el nucli mes important rodejat del camps de conreus, amb recs i aigua que donen en aquest lloc molta fertilitat als camps .

La masia del Junyent, consta de planta baixa, pis i golfes amb coberta de teula àrab a dos vessants. Destaca la portalada de pedra dovellada amb arc de mig punt i escut a la clau, i a la part superior una arqueria de tres arcs de mig punt.

Davant  de l’antiga masia, es troba un rec descobert, el repartidor, les basses i el safareig, que ha sigut un punt important de vida a les famílies d’aquest barri de Palou, i que vaig dedicar no fa molt un article, en el Blog de Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i Mes…

Llegim en una Web de Palou :

“…Aquest itinerari està pensat perquè els alumnes d’ESO dels instituts de Granollers facin un recorregut de la ruta de l’aigua (Palou) i relacionin la importància de l’aigua i el cicle de l’aigua, l’urbanisme sostenible i l’estalvi d’aigua a les llars, patrimoni hídric local, l’agricultura amb menys necessitats hídriques, la millora en el sanejament de l’aigua, la reducció de residus que contaminen l’aigua i la restauració d’ecosistemes degradats…”

Crec que es important, tant els joves com els adults, poder conèixer aquest barri i la Masia El Junyent de Palou.

 

Text i Fotografies ; Ramon Solé

Anuncis

Església de Sant Andreu de Palomar de Barcelona

L’església de Sant Andreu de Palomar,  fou construït a finals del segle XIX.

Està situada al barri de Sant Andreu de Palomar, concretament  en el carrer del Pont, 3, del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Us faig un resum històric d’aquesta església , de fet sembla molt mes un Monestir… :

  • Església documentada des del 974 a peu de l’antiga via romana i més tard camí medieval que lligava la ciutat de Barcelona amb el Vallès.
  • S’ha dit que l’antiga església de Sant Andreu fou destruïda per la invasió i setge de Barcelona per part d’Almansol el 985, però en tot cas es va refer molt aviat.
  • Formà part inicialment del seu terme l’església de Sant Martí de Provençals, que el 1052 es va separar de Sant Andreu, amb un extens terme, per unir-se com a filial a Santa Maria del Mar.
  • El nou edifici era en construcció a la segona meitat del segle XI, ja que els anys 1053 i 1067 hi ha deixes a l’obra de l’església de Sant Andreu de Palomar.
  • Fou consagrada el 1105 pel bisbe Berenguer .
  • I novament el 1132 pel bisbe Oleguer de Barcelona, degut a la seva destrucció per part dels almoràvits d’Ibn Tifilwit.
  • Entorn de l’església hi havia aleshores una sagrera o petit nucli de cases, que va donar lloc al futur poble de Sant Andreu.
  • El 8 de juny de 1640 més de 3.000 camperols i segadors, presidits per la imatge del Sant Crist (dels Segadors) de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, es dirigiren cap a Barcelona a protestar contra el virrei pels abusos dels soldats en el conegut Corpus de Sang.
  • L’església parroquial actual, construïda en estil vuitcentista de regust classicitzant, es començà a edificar el 1850, segons els plans de l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, i s’acabà el 1882.
  • El dia de Corpus de 1881 s’inaugura l’absis, la sagristia, la capella, el creuer, el presbiteri i la cúpula.
  • Però el 9 d’agost de 1882 caigué la cúpula ocasionant 7 morts i 11 ferits. Falqués abandona l’obra, que fou encarregada a Josep Domènech i Estapà, qui reconstruí la cúpula, fent-la doble i de 68 metres d’altura.
  • El 5 de març de 1889 s’acaba el campanar i el 1904 la façana.
  • Però altre cop, durant la Setmana Tràgica (27 i 29 de juliol de 1909) l’església fou incendiada pels seguidors radicals de Josep Miquel i Baró.
  • El 30 de novembre del 1910 fou restaurada, i beneïda pel rector D. Marià Casals.
  • Durant la guerra civil espanyola, el 1936, el temple fou incendiat i fins al 1939 no és reconstruït.
  • L’aparença de l’església no era molt bona, per això Mn Josep Casanovas contracta al pintor Josep Verdaguer, qui entre 1954 i 1960, amb un ajudant, pinta tots els murals de l’església que encara avui podem admirar.
  • Durant les obres de prolongació del metro de Barcelona de 1965 a 1967, es causen unes grans esquerdes al temple.
  • L’any 1981 no es comencen les obres de reparació gràcies a Mn Jaume Serrano, que van durar fins a 1985 i van permetre recuperar l’espai que no es feia servir per precaució.

Actualment la seva cúpula es troba en mal estat, on s’està realitzant la campanya “Salvem la Cúpula”.

Per seguretat la zona a l’interior de l’església coberta per la cúpula no s’utilitza.

Mireu aquest interessant article :

http://www.patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=51

L’església de Sant Andreu de Palomar, és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Informació : wikipedia.org

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Art a l’aire lliure al Parc de la Ciutadella

Historia i elements del Parc de la Ciutadella :

Està considerat com un museu a l’aire lliure per la profusió i la qualitat de les seves escultures.

  

Entre la vegetació del Parc de la Ciutadella les trobarem.

Hi ha obres antigues i modernes, dins d’aquest gran Parc de la Ciutadella

de  importants escultors, com :

  • Frederic Marès (estàtua eqüestre del general Prim),
  • Eusebi Arnau (bust de marbre de Marià Aguiló),
  • Josep Clarà (nu de bronze dedicat als voluntaris catalans de 1914),
  • Josep Llimona (nu femení de marbre El desconsol),
  • Pau Gargallo (bust de marbre de Lleó Fontoba),
  • Manuel Fuxà (bustos de marbre de Milà i Fontanals),
  • Eduard B. Alentorn (grup de marbre La cigonya i la guineu), 

Entre altres escultors i escultures… hi podem veure dues molt fotografiades :

  • El mamut de pedra, primera i única de les reproduccions a mida natural d’animals extingits, que el 1907 la Junta de Ciències Naturals volia instal·lar al parc.

  • La cascada monumental, va ser dissenyada per Josep Fontserè el 1875, i inaugurada l’any 1881. Fontserè va tenir com a ajudant Antoni Gaudí, aleshores molt jove, i a qui s’atribueixen les rocalles de la cascada i alguns motius decoratius
  • .

Val molt la pena fer una passejada pel Parc de la Ciutadella,

sense preses i anar descobrint les escultures !

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon solé

Palou i els seus barris de Granollers

Les primeres informacions sobre el Poble de Palou daten de l’any 924, eren cases disseminades per la plana de Palou. La gent de l’època es dedicava al camp, sobre tot la seva dedicació eren els conreus sobre tot a cultivar al cànem i al lli.

Al segle XIX es va començar a cultivar patata i vinya de manera notable fins que, cap el 1883, la invasió de la fil•loxera va acabar amb aquests conreus.

Al segle XX es van dedicar a l’explotació ramadera, especialment de vaques per a llet, esdevingué el motor principal de desenvolupament agrari de la zona.

Palou, va estar com a municipi independent  fins al 1928, data en què es va annexionar a Granollers.

Te dos llocs principals d’interès cultural .i històric,  l’Església de Sant Julià de Palou i Torre de les Aigües, ara es un destacable restaurant, i dels que ja us vaig fer un article de cada un.

Pel mig de les terres de Palou,  hi passa l’antic camí ral.

Palou, en l’actualitat està dividit per barris, que de fet eren les antigues masies disseminades, on viuen una o varies famílies en varis cases rurals,

rodejades de camps cultivats, gracies als recs existents, i nombrosos pous i basses de rec.

Quins son aquests Barris de Palou ?

  • Barri de la zona de can Bassa
  • Barri de can Mayol
  • Barri Sant Julià
  • Barri de can Tinet
  • Barri can Bou
  • Barri can Tries
  • Barri can Giró
  • Barri del Junyent
  • Barri de Sant Josep
  • Barri Sant Joan
  • Barri de can Torres
  • Barri cal Rei

Us invito a fer uns passejada en qualsevol època de l’any.

Teniu en un lateral de Palou, també teniu la Via Fluvial del riu Congost, on també podeu caminar o en bicicleta per la seva llera.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Capella o Ermita de la Mare de Déu de la Salut, va donar nom a un Barri a Barcelona

Capella o Ermita de la Mare de Déu de la Salut, esta situada en el carrer Mare de Déu de la Salut, 42-44,  cantonada amb el carrer Escorial, 181-183 de Barcelona.

En 1864, Antoni Maria Morera, després de superar una malaltia greu, va fer construir la capella de la Mare de Déu de la Salut a prop d’una font a la qual se li atribuïen propietats curatives. Penseu que aquest barri, en aquelles èpoques tot eren camps i masies.

És una capella d’estil neogòtic de volta de canó.

Pel que fa a l’exterior, el parament llis només es veu interromput a la façana principal per una porta amb arc ogival i un òcul a la part superior, així com un petit frontó triangular on s’alça una creu de ferro forjat.

Aquesta senzilla capella, dóna nom al barri que va néixer al seu voltant a mida que les famílies més pudents de Barcelona, l’escollien per construir-hi les seves torres o cases senyorials.

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://www.travesseradedalt.barcelona/es/llocs-emblematics/santuari-mare-deu-salut/

Es celebra missa el 8 de setembre.

 

 

Recull de informació, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Creu de terme del cementiri de Llinars del Vallès

En la Població de Llinars del Vallès hi ha dues Creus de Terme parroquial del segle XVI i d’estil gòtic. Una està situada a la Via Romana, a l’alçada de can Llobera, que ja us vaig presentar el dia 18 de gener de 2018 i la segona que avui us presento, està dins del cementiri.

Les característiques principals són similars: El fust és octogonal i de pedra, en una cara de la creu hi ha representada la llegenda de Sant Jordi, en l’altra hi ha la crucifixió de Jesús.

Per conèixer la Creu de Terme del cementeri, cal anar a la porta d’accés d’aquest, tan sols entrar la trobareu.

Aquesta Creu de Terme, està  molt mes ven conservada que l’altra, pot ser donat en el lloc on esta i mes resguardada del vent, faci que es conservi molt mes be, i és pot apreciar en mes detall les figures i relleus.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Santa Maria de Palautordera

L’església parroquial de Santa Maria és un edifici religiós del municipi de Santa Maria de Palautordera.

Se la descriu d’aquest manera :

Edifici religiós de paredat i façana arrebossada. La portada com la major part , és del segle XVI. Té un arc apuntat, format per fascicles de columnetes i les arquivoltes corresponents. Té dos pinacles i pilastres.

Damunt l’extradós hi ha decoració amb cards, i en la clau un floró que corona el pinacle. A dalt de la portada hi ha un ull de bou.

 

Sota la teulada hi ha una sèrie d’arcs trilobats, del 1939. Corona la façana una creu moderna.

El campanar té tres cossos i l’absis és poligonal.

El primer és circular, com una torre militar, construït amb palets. El segon i el tercer són hexagonals, de carreus. En el tercer hi ha sis obertures d’arcs apuntats per a les campanes. El coronament és de merlets. El cos inferior prové del que era palau militar.

Podem conèixer un tros de la seva historia :

  • Santa Maria de Palautordera és documentada des del 862, quan fou cedida amb la de Sant Esteve de Palautordera i la de Sant Esteve de la Costa al comte Sunyer I d’Empúries-Rosselló pel rei Carles el Calb, tal com les havia posseïdes el comte i marquès Humfrid entorn del 858.
  • Anys més tard passà a pertànyer a Sant Cugat.
  • Copia del retaule de Sant Pere Original any 1516 de Joan Gascó
  • L’edifici que coneixem avui en dia, va ser construït entre els anys 1562 i 1588, i és d’un gòtic tardà.
  • En el 1936 van ser destruïdes algunes peses d’obra i altres corresponent a parts de la estructura.
  • És reincorporat el retaule de Sant Pere Original any 1516 de Joan Gascó a l’Església Parroquial el 15 octubre 2016

 

L’Església parroquial de Santa Maria de Palautordera, està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Unes cases antigues del barri d’Horta de Barcelona

Actualment el barri d’Horta, manté l’estructura del nucli antic entorn de la Plaça Eivissa, i té un eixample residencial d’edificacions aïllades unifamiliars i plurifamiliars, algunes de principis del segle XX.

Podem destacar les cases, en el carrer d’Aiguafreda, carrer de Llobregós, entre molts altres del barri, que ja ens em fet raso aquí al blog.

Us passo referencies històriques del Poble d’Horta, fins que es va annexionar a  la ciutat creixent de Barcelona  :

  • La primera referència a Horta és del 965, quan s’esmenta la vall d’Horta en una donació de terres a l’església de Sant Miquel de Barcelona.
  • Entre les famílies que tingueren propietats importants al terme, relacionades amb la noblesa militar i l’Església, hi ha referències a la família Horta des del 1034.
  • Aquesta família va promoure la parròquia de Sant Joan d’Horta, de la que ja es té notícia l’any 1095.
  • El creixement del nucli de població entre el segle XVI i principis del segle XX està molt lligat a l’existència de grans quantitats d’aigua a la zona, que va fer possible la instal·lació de nombroses bugaderies, fins al punt que a principis del XX s’hi rentava roba procedent de tot Barcelona.
  • La prosperitat es va accentuar amb l’arribada del tramvia a partir de 1901.

Per tant les cases antigues, son entre petites masies i cases unifamiliars, de planta baixa i un pis, en una la gran majoria.

Algunes d’elles en un estat que a penes s’aguanten.

Així i tot, esperem que aquest aire de poble antic que te Horta, és conservi molts mes segles…

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Fabrica de Cervesa artesana de Cal Peó de Cardedeu

La Fabrica de Cervesa artesana de Cal Peó, està situada en el carrer del Montseny, 1 de Cardedeu. Aquesta cervesa porta el nom de “Sant Jordi “, s’elabora en l’antic  magatzem de Cal Peó de Cardedeu.

Veieu mes àmpliament l’historia d’aquest Magatzem de cal Peó :

https://www.cervesasantjordi.cat/historia-del-magatzem-de-cal-peo

L’edifici, va ser construït l´any 1910 per Salvador Clavell i Serra, sota la planificació de Manel Joaquim Raspall, arquitecte municipal de diverses poblacions del Vallès Oriental durant el primer quart de segle, època més tardana del modernisme.

El magatzem s´havia destinat, sempre, a  la comercialització de menjar pel bestiar i adobs pel camp, fins l´any 1996 en que es va llogar a l´Ajuntament de Cardedeu com a sala pública polivalent. Durant un període dels anys 30 del segle passat, també es va dedicar a la comercialització de carbó mineral.

En relació la seva estructura destaquen les finestres, típicament modernistes. I son de perfil circular i diferent allargada. Les finestres d’aquesta façana és un dels símbols de Cervesa Sant Jordi.

La fàbrica és un espai totalment ambientat de cultura cervesera per tots aquells apassionats de la cervesa.

A primers de l’any 2014, és feia ressò així la premsa local :

http://www.aravalles.cat/noticia/126367/cardedeu-tindra-la-seva-propia-cervesa-elaborada-a-cal-peo

Ara sols falta, aquí us agrada la cervesa artesana, d’anar a Cardedeu a provar-la ! Axó si, moderadament…

 

( Nota : Aquest Blog, no forma part de l’empresa de cervesa)

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’Agenda del dia Mundial de l’aigua – Any 2018

Tot i cada any, el Dia Mundial de l’Aigua a escala internacional destaca un aspecte específic d’aigua dolça, i en l’edició del 2018 el lema es centra en “Aigua i sequera: estalvi i eficiència”, diverses administracions catalanes s’han coordinat per promoure una campanya d’activitats de sensibilització, comunicació i educació ambiental conjunta i coordinada arreu del país.

Us passo algunes agendes del Dia Mundial de l’Aigua :

  • La Diputació de Barcelona, s’uneix a la celebració amb aquest article :

http://sostenible.cat/acte/dia-mundial-de-laigua

  • Catàleg i recursos :

https://www.diba.cat/web/xarxasost/cataleg-recursos-2018

  • Recursos i medis :

https://www.diba.cat/web/xarxasost/altres-recursos-inspiradors

  • Este año, el Día Mundial del Agua 2018 se celebrará con el tema “Naturaleza del agua”, la razón es que se tratarán soluciones basadas en la naturaleza para abordar los desafíos del agua en el presente siglo. Son soluciones para afrontar los principales desafíos sociales, el cambio climático, la seguridad hídrica, la seguridad alimentaria, la salud humana, el desarrollo socioeconómico y la prevención de desastres naturales.

https://gastronomiaycia.republica.com/2018/01/26/dia-mundial-del-agua-2018/

 

Recull de dades, així de foto-cartells : Ramon Solé