Convent i església dels Pares Carmelites de Badalona

Avui us presento dos articles

El convent i església dels Pares Carmelites, esta en el carrer de Sant Miquel, 44. Badalona.

Us passo alguna dada destacada de la seva historia :

  • L’edifici actual va ser construït els anys 1924-25.
  • L’any 1936 a l’inici de la Guerra Civil va resultar molt malmès.
  • Anys desprès d’acabada la guerra, va ser restaurat.

El convent i església dels Pares Carmelites, conegut popularment com els «Padres», és un centre religiós dels carmelites descalços, del barri del Centre de Badalona.

Va ser fundat el 1908 per frares procedents del convent carmelita de Tarragona, per la necessitat d’un centre on els germans col·legials poguessin dur a terme els seus estudis. Inicialment ubicats en dos habitatges habilitats com a convent i capella, de mica en mica la comunitat va aconseguir els fons suficients per reformar i edificar uns nous convent i església, d’estil neogòtic, les obres dels quals van ser el 1921-23 i el 1924-25, respectivament, i que van ser obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia.

L’església té tres naus, de línies neogòtiques, sense transsepte. La coberta de les naus laterals, totalment plana, delata la utilització de tècniques i materials moderns -les columnes, arcs i sostres de les naus estan fets amb ciment armat- emmascarats amb decoracions historicistes.

La façana, endarrerida respecte a l’alineació del carrer, té un cos central amb la porta i el gran finestral i es corona amb un campanaret de finestres geminades i agulla amb una imatge.

També s’hi pot veure un gran escut de l’orde carmelita i altres dos de petits.

Per a mes dades de la seva historia podeu entrar a l’enllaç que us indico :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_i_esgl%C3%A9sia_dels_Pares_Carmelites_de_Badalona

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu dels Caputxins de Martorell

Com cada Diumenge us presento dos articles

La Creu dels Caputxins esta situada en el carrer dels Caputxins  amb avinguda de Vicenç Ros de Martorell.

Us passo la seva historia:

  • És una creu situada a l’entrada de l’antic recinte del convent dels Caputxins, obra del segle XVII.
  • Seguint les prescripcions d’austeritat dels caputxins, la creu original era de fusta.
  • D’aquesta n’hi ha constància en una visita de l’any 1895 realitzada al convent pel canonge Barraquer.
  • Malgrat tot una fotografia de l’any 1913, confirma que la creu ja no existeix doncs probablement va ser destruïda en els fets de la setmana tràgica de 1909.
  • La creu actual està muntada sobre la base de l’antiga i va ser restaurada l’any 1968, segons un disseny de l’artista local Jaume Amat (1924).
  • El projecte es va executar a les pedreres de Sant Vicenç de Castellet i va ser costejat pels “quintos” de la lleva de 1964.
  • La creu, que tenia un crucifix de bronze procedent de l’antiga tomba dels caputxins, va desaparèixer en un acte vandàlic perpetrat la nit del 31 de desembre de 2002 i posteriorment reposada de nou.

De la primitiva creu situada a l’entrada de l’antic convent del Caputxins només en resta la base formada per una roca de pinyolenc lleugerament desbastada, de forma troncocònica.

Així, la columna és de pedra, de perfil sisavat i, la magolla presenta forma de tulipa de vuit pètals de la qual emergeix la creu. Aquesta presenta els extrems rectes i la secció dels braços hexagonal.

La Creu dels Caputxins és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Convent de Pompeià de Barcelona

Com a cada diumenge us presento dos articles

El Convent de Pompeià  esta ubicat en l’avinguda de Diagonal, 450 amb cantonada al carrer Riera de Sant Miquel, 1 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El 25 de març de 1908 es posà la primera pedra de l’església de la Mare de Déu del Roser de Pompeià a l’avinguda Diagonal de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Enric Sagnier.
  • En 1910,es dona per finalitzada la seva construcció.
  • El Convent i bona part de l’Església, van ser molt malmesos durant la Guerra Civil, especialment l’interior del temple; finalitzada la guerra es va portar a terme la restauració dirigida per Pere Benavent.
  • La Cripta fou reformada al 1964.

L’església adossat a un dels seus costats al convent, es desenvolupa el convent pròpiament dit amb un seguit de construccions que se situen al voltant d’un ampli celobert triangular que, d’alguna manera, rememora el tradicional esquema monàstic centrat per un claustre.

Pel que fa a la façana del convent que dóna al carrer Riera de Sant Miquel i al xamfrà amb l’Avinguda Diagonal, és de maó vist combinat amb pedra i destaca per la robustesa dels elements constructius que la conformen, especialment les columnes de les obertures. L’accés es realitza a través d’una porta localitzada al xamfrà de l’edifici que, flaquejada per dues finestres amb llinda esculpida, queda emmarcada en la seva totalitat per un guardapols en forma d’arc apuntat rebaixat.

Aquest primer cos en alçada del xamfrà està realitzat en pedra i es complementa amb una galeria de finestres desenvolupades entre columnes molt robustes. A partir d’aquest nivell el parament és de maó, tot reservant la pedra pels angles, l’emmarcament de les finestres i el coronament de la façana. Pel que fa a les façanes laterals, es manté la mateixa disposició dels materials en funció del nivell d’alçada.

Destaca d’aquestes, la galeria de finestres de la planta baixa, els dos pisos de finestres de maó amb llinda de pedra i la solana desenvolupada al nivell de sota coberta.

El Convent de Pompeià és una església historicista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Convent i Església de les Clarisses de Badalona

L’antic Convent de la Divina Providència i la seva església, estan en el carrer Arnús, 64 de Badalona.

Us passo dades de la seva història :

  • La fundació i construcció del monestir a Badalona va ser obra de la mare superiora Teresa Arguyol i Fontseca.
  • Les obres de construcció s’inicien el 1850, en uns terrenys donats per Esteve Maignon i Pere Basil i va haver donacions i cessions particulars.
  • A causa del sistema de finançament, les obres del convent van ser lentes, el 21 d’agost de 1853, es beneeix i s’inaugura oficialment el convent.
  • Pocs mesos després, el 6 de desembre de 1853 va morir la mare superiora, Teresa Arguyol i Fontseca.
  • Encara restava per construir l’església, que no serà construïda fins a 1857 després de superar deutes i altres dificultats, sent beneïda el 8 de maig d aquell any.
  • L’abril d’aquell mateix any es va rebre un rescripte papal de Lleó XIII concedint la clausura papal.
  • Tanmateix, l’església acabaria acollint a partir de 1868 la segona parròquia del municipi de Badalona, fundada aquell any, que romangué allà fins a 1925 per falta de recursos i, finalment, n’obtingué per traslladar-la a la part construïda de la nova església, que va ser sufragada, en part, per la venda d’uns terrenys de les germanes clarisses.
  • A les primeries del segle xx les convulsions socials van afectar a la comunitat.
  • Els fets de la Setmana Tràgica de 1909 va obligar a les monges a refugiar-se a distintes cases de particulars de la ciutat durant alguns dies.
  • Pel que fa a l’edifici del convent, va aconseguir la salvació de l’atac dels exaltats gràcies a la intervenció de l’alcalde Martí Pujol.
  • A finals del segle xx el convent va decidir abandonar l’ensenyament per les complicacions a l’hora de sostenir i mantenir l’escola, iniciant una recerca de noves possibilitats de posar-se al servei de la societat.
  • Actualment, cedeixen l’espai per a actes culturals que no tenen cabuda en altres llocs de la ciutat.

Pel que fa a l’església, és plana, sense cap ornament.

A l’eix de simetria s’arrengleren la senzilla porta rectangular, una fornícula, l’òcul de vitrall i un frontó triangular com a coronament.

El campanar té una tipologia d’espadanya.

L’interior és blanc i sense decoració, és de només una nau amb cor als peus.

senzilla…

L’absis està cobert amb casquet en forma de petxina, essent l’únic sector amb decoració.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església i l’antic convent de les Saleses de Barcelona

Avui finalitzem els articles dedicats a les Esglésies de la província de Barcelona que us he ofert durant els últims 6 dies.

L’Església i l’antic convent de les Saleses, esta situat al  Pg. Sant Joan, 88-92 , carrer de Roger de Flor, 171 i carrer de València, 370 de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • La primera pedra d’aquest conjunt conventual dissenyat per l’arquitecte Joan Martorell i Montells es col•locà el 28 de Març de 1877.
  • El 6 de setembre de 1878 la comunitat ja s’havia instal•lat en aquestes noves dependències.
  • Tanmateix, la construcció de l’església fou més tardana i no s’inicià fins al 18 de Maig de 1882,
  • El temple va ser consagrat sota l’advocació del Sagrat Cor de Jesús el 26 d’Abril de 1885, amb la presència del bisbe Jaume Català i Albosa, bisbe de Barcelona, Tomàs Costa, bisbe de Lleida, i Salvador Casañas i Pagès, bisbe d’Urgell.
  • Durant els fets de la Setmana Tràgica el convent i l’església foren malmesos.
  • El Juliol de 1936 l’església fou novament assaltada, donant lloc a la famosa exposició de mòmies de monges al Passeig de Sant Joan, recollida pel cèlebre fotògraf Josep Brangulí.
  • Després de la Guerra Civil, l’any 1942, els germans Maristes adquiriren l’antic conjunt conventual per tal de convertir-lo en escola, donant lloc a nombroses reformes a partir de1943 .
  • El 9 d’Octubre de 1945 el bisbe Modrego convertí l’antiga església conventual en una nova parròquia sota l’advocació de Sant Francesc de Sales que començà a funcionar el 16 de Gener de 1949.
  • L’any 1960 l’arquitecte Miquel Brullet i Monmany construí una piscina i un gimnàs. A partir de 1967 l’arquitecte Miquel Ponsetí Vives va realitzar els locals administratius, la biblioteca, el laboratori i l’aula de música.
  • L’any 2010, es van celebrar els 125 anys de la consagració del temple, fet que es va fer constar amb una inscripció sobre la porta.

El conjunt presenta façanes orientades als tres primers carrers i l’accés principal a l’antic convent , avui escola, es localitza al xamfrà on conflueixen els carrers de València i de Roger de Flor.

L’antic convent, de pedra i maó vist, mostra un estil d’influència mudèjar, mentre que l’església és un exemplar neogòtic de Barcelona influenciat per Viollet-le-Duc, amb paviments ceràmics.

L’església, va ser projectada com a temple d’una sola nau amb capelles laterals, però aquestes es van suprimir posteriorment. Disposa de creuer amb cimbori i absis poligonal amb deambulatori.

A l’exterior hi ha maó vist combinat amb ceràmica i pedra. El conjunt està remarcat per la llarga i esvelta agulla del campanar poligonal.

L’edifici del convent és format per tres cossos disposats en forma d’ “U” amb els angles aixamfranats.

El fals paredat comú de llurs façanes queda contrarestat per la presència de pilastres i motllures horitzontals sobre la línia de forjats, fetes de maó disposat de manera decorativa.

Per la seva banda, les obertures de l’edifici també es presenten acabades amb maó decoratiu i amb detalls de pedra tallada de Montjuïc.

La planta baixa s’obre al carrer per mitjà de grups de tres arcs apuntats, mentre que la primera planta presenta finestres coronelles amb timpà ornat a base de gelosies de maó.

El darrer pis només mostra òculs circulars, encara que el principal interès d’aquest nivell rau en el cornisament de l’edifici, a base d’entrants i sortints de maó.

És una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona  i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga església i convent de Sant Francesc de Granollers

Durant uns dies us estic presentant diferents Esglésies d’arreu de la província de Barcelona.

L’Antiga església de Sant Francesc, esta situada en el carrer d’Antoni Espí i Grau 1 amb carrer de Corró de Granollers.

Us passo la seva historia :

  • En la sessió del Consell del 25 de maig del 1571, s’exposa que la vila cada dia augmenta de focs i té necessitat de l’assistència als malalts, raó per la qual es feia necessari erigir un convent de frares
  • L’antic convent de Sant Francesc de frares mínims, fou fundada el 1578.
  • Fou desamortitzada el 1835 i oberta al culte com ha esglesia.
  • Durant l’any 1936, en què va esser incendiada.
  • El 1956, un cop restaurada, era convertida, sota el patrocini de Pere Maspons i Camarasa, en la Casa de Cultura Sant . Francesc,
  • Alberga actualment una sala d’actes, sales d’exposicions i l’hemeroteca municipal.

Es conserva l’església i part del convent, convertit en Casa de Cultura. Te dues portes gairebé iguals, una al frontis i una altra al lateral.

Les portalades, de columnes jònico-romàniques i basament amb decoració floral, són coronades per un frontispici triangular amb tres boles.

Al frontó hi ha un escut dels Perpinyà, donadors dels terrenys.

La planta és d’una sola nau sense creuer amb absis pla i quatre capelles, que segueix l’estil greco-romà. Te tres arcades inferiors i sis superiors de maons sense arrebossar.

La Casa de Cultura Sant Francesc és una obra neoclàssica de Granollers protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Felip Neri de Barcelona

Els propers dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’ església Sant Felip Neri està situada la seva porta principal,  en la plaça de San Felipe Neri, al barri Gòtic de Barcelona.

No s’ha de confondre amb l’oratori de Sant Felip Neri a Gràcia.

I un enllaç on coneixereu l’Oratori de Gràcia :

https://www.barcelona.cat/barcelonablog/insolit/els-130-anys-de-l%E2%80%99oratori-de-sant-felip-neri-a-gracia

Us passo la seva història :

  • L’església de Sant Felip Neri va néixer com a dependència del convent dels “felipons”, que es van establir al lloc en 1673.
  • Aquell mateix any van beneir una capella provisional, substituïda per una de millor l’any 1677.
  • L’església, és un dels pocs edificis barcelonins d’estil barroc, es va construir entre 1721 i 1752. És obra de l’arquitecte Pere Bertran, que tingué l’ajuda de Salvador Ausich i Font. La decoració anà a càrrec de Pere Costa i Carles Grau.
  • El temple té annexa la casa de la Congregació de l’Oratori, fundada el 1673, on viuen els clergues seculars, ensems amb els germans i els novicis.
  • L’interior destaca pels seus altars barrocs i neoclàssics, especialment l’altar major, realitzat entre 1807-1815 segons un projecte de Nicolau Travé i amb la possible participació de l’escultor Salvador Gurri.
  • El 30 de gener de 1938, durant la guerra civil espanyola va ser escenari d’un intens bombardeig per part de l’aviació italiana, que va deixar únicament en peu la façana i part de l’estructura de l’església. Com a conseqüència, hi va haver 42 víctimes mortals, la majoria nens que eren alumnes de l’escola Sant Felip Neri, en enfonsar-se el sostre del soterrani on s’havien refugiat.

L’església té planta contrareformista, amb una única nau i capelles laterals amb un avant passadís que permet el recorregut per les capelles sense incidir en la zona de culte,

seguint una tipologia característica de l’arquitectura religiosa tardo barroca catalana, com també es pot apreciar a l’església de la Mercè. Té un creuer cobert amb cúpula i un absis semicircular.

La seva façana, inspirada en la de la capella de la Ciutadella, està rematada per un ampli semicercle, resultant més esvelta i dinàmica per la seva major altura i per la unió en corba del carrer principal amb les laterals.

L’accés, adovellat, està flanquejat per pilastres caixejades i coronat per una cornisa recta, que en el seu centre es corba per a allotjar un escut.

Sobre l’accés principal se situa un segon cos amb una fornícula amb la imatge del sant, emmarcada igualment amb pilastres.

A la part superior de la façana se situa un ampli òcul per permetre l’entrada de la llum a l’interior del temple.

A la part posterior del temple, que dóna al carrer de la Palla, hi ha dues portes barroques i una fornícula amb la imatge de Sant Felip Neri.

entrada de l’Escola

Us passo un enllaç d’un article sobre el convent dels “felipons” i el seu tresor que  amaga :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160917/41328799744/sant-felip-neri-tesoros-convento-gotic-felipones.html

Façana i entrada del convent

En la façana principal, hi ha impactes de metralla de la Guerra Civil, les obres de restauració i neteja han volgut conservar el testimoni d’una guerra cruenta.

L’any 2018, es va fer un acte dels 80 anys del bombardeig, us passo l’enllaç :

https://www.ccma.cat/324/fa-80-anys-del-bombardeig-de-laviacio-italiana-a-la-placa-de-sant-felip-neri/noticia/2834934/

Hi ha una font al bell mig de la plaça i s’hi trobant les cases dels antics gremis dels calderers i dels sabaters.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Convent dels Àngels de Barcelona

El Convent dels Àngels està situat en el carrer dels Àngels i dona a la Plaça dels Àngels de Barcelona.

En el 1497 la capella de Nostra Senyora dels Àngels, era situada a extramurs, a llevant de la ciutat i propera a la porta de Sant Daniel.

Us passo la seva llarga historia :

  • L’any 1497 arribaren a Barcelona, procedents de Caldes de Montbui, la comunitat de religioses de l’orde de la Penitència de Sant Domènec (terciàries dominicanes).
  • El Consell de Cent, els cedí una petita Capella dedicada a Nostra Senyora dels Àngels, fora muralles, a la zona que posteriorment va ocupar la Ciutadella.
  • El Consell de Cent autoritza l’any 1561 el trasllat de la comunitat al Raval. Aquest emplaçament quedava dins del recinte emmurallat construït per Pere el Cerimoniós durant la segona meitat del segle XIV i, per tant, oferia seguretat i compartia territori amb una gran presència d’edificis religiosos com hospitals, convents, asils.
  • Les obres del nou convent, s’inicien en el lloc on es trobava una ermita del s.XV, coneguda com el Peu de la Creu.
  • El 4 d’abril de 1562 se’n va posar la primera pedra.
  • El maig de 1566 el temple va ser acabat i consagrat.
  • El 1602 fundaren el monestir de la mateixa advocació a Manresa.
  • Durant la revolta del Corpus de Sang de 1640, el convent se salvà dels avalots, però es cremà el Palau del Marquès de Vilafranca, que es trobava al costat.
  • Durant el segle XIX, les monges van ser exclaustrades dues vegades: la primera, el 1814 com a conseqüència de la pressió dels francesos durant l’ocupació de Barcelona i, la segona i definitiva, el 1836 amb la desamortització de Mendizábal, en què van haver d’abandonar les dependències del convent, que van passar a utilitzar-se com a casa de correcció municipal.
  • Amb la reforma de 1868, l’església comença a funcionar com a parròquia de Sant Antoni Abat i Nostra Senyora dels Àngels.
  • L’any 1888, les monges demanen permís per vendre una part del convent, però aquest està afectat per un pla d’urbanització de la ciutat i es paralitza la venda fins l’any 1906, en què venen el convent a Damià Mateu i comença el trasllat de les monges a Pedralbes, tot i que l’església manté la seva funció parroquial durant 25 anys més.
  • Miraculosament, l’església se salvà de ser cremada durant la Setmana Tràgica, l’any 1909.
  • En el 1976, es traslladen a Sant Cugat, a l’actual monestir de Sant Domènec.

El Convent, d’estil gòtic tardà, estava emmarcat pels avui carrers de Ferlandina, els Àngels i Peu de la Creu.

El conjunt arquitectònic és molt sobri i en conjunt trobem molt poques obertures; podem dir que el més remarcable és el pòrtic renaixentista de la capella, el més important d’aquest estil que conserva la ciutat de Barcelona.

Actualment se’n conserva la major part de les construccions, encara que molt deteriorades, tant per la mala qualitat dels materials, com per la continua explotació dels seus béns, sense intervencions de conservació adequades.

L’any 1978, l’Ajuntament de Barcelona, per acord de la Comissió Municipal Executiva, n’aprova la compra i a començament dels anys vuitanta, féu enderrocar les construccions auxiliars i convertí en espais públics l’Hort de les monges i l’antic claustre.

L’any 1987 passa a formar part del Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona.

Per a mes informació us passo aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_dels_%C3%80ngels

El Convent dels Àngels és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Arxiu Municipal de Barcelona

Adaptació al Text : Ramon Solé

Convent de Santa Mònica de Barcelona

El Convent de Santa Mònica, esta situat en La Rambla, 7-9 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El convent de Santa Mònica és un dels convents que, fruit de la reforma tridentina, s’establiren a la Rambla barcelonina a partir de mitjan segle XVI i contribuïren a la seva urbanització.
  • Els agustinians s’establiren a Barcelona el 1618, fora muralla.
  • El 1619 adquiriren una nova propietat, vora el portal de Santa Madrona, on bastiren una petita església, beneïda el 18 de desembre d’aquell mateix any.
  • L’obra del temple definitiu s’inicià el 1626.
  • Els agustinians descalços o de Santa Mònica (1636), que és l’únic que es conserva, bé que molt deteriorat després de l’exclaustració de 1835, quan la seva església esdevingué parròquia i les antigues dependències conventuals foren utilitzades com a casa rectoral i dependències municipals.
  • A la postguerra, després de la destrucció de l’església el 1936, el claustre fou utilitzat com a església provisional.
  • Al 1987, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya inicià la restauració de l’edifici segons projecte i direcció dels arquitectes Piñon i Viaplana, per dedicar-ho a activitats culturals i sales d’exposició.
  • Al 2003, la Generalitat de Catalunya va projectar noves reformes, entre les quals destacava la creació d’una nova sala d’exposicions, recobrint l’antic claustre.
  • És la seu del centre cultural Arts Santa Mònica.

De l’antic convent de Santa Mònica, bastit el segle XVII, se’n conserven tres ales de les dependències conventuals, situades entorn del claustre, de planta quadrada. El caràcter de la fàbrica és de gust barroc classicista, molt auster pel que fa a l’ús d’elements ornamentals.

El temple original (1626-1636), ara desaparegut, era d’una nau, amb quatre capelles laterals per banda, comunicades entre si per sota de tribunes, i creuer amb cúpula al centre. El 1887, el temple fou reformat per Joan Martorell i Montells, que bastí una nova façana de caràcter eclèctic. L’església actual, de construcció moderna, substituí l’anterior, incendiada i destruïda l’any 1936.

El claustre consta de planta baixa i dos pisos. Les galeries inferiors estan organitzades mitjançant sis arcs de mig punt per banda, que recolzen sobre pilars de secció quadrada. Les ales es cobreixen amb volta per aresta. Al primer pis s’obren 3 balcons amb llosana i, al darrer pis, una galeria d’onze arquets per banda, que, probablement, és el resultat d’una reforma més tardana.

L’exterior dels tres cossos s’organitza amb tres pisos sota coberta de teula àrab, amb façanes de gran simplicitat compositiva. A la intersecció de les dues naus s’alça una característica torratxa de planta quadrada amb coberta piramidal.

Us passo una Web de La Barcelona de Antes, on podreu conèixer mes sobre l’església de Santa Mónica i veure fotografies de com era :

http://www.labarcelonadeantes.com/santa-monica.html

El Convent de Santa Mònica és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Portal del convent del Carme de Sant Adrià de Besos

El Portal del convent del Carme, està situat en el nus d’accés a la Ronda del Litoral amb els ramals del pont de la carretera N-II, al marge dret del riu Besòs a prop de l’antic edifici de cal Tano a Sant Adrià de Besòs.

La portada gòtica del convent del Carme, és molt conegut com a arc adrianenc, és una portalada gòtica originària del convent del Carme de Barcelona.

Enderrocat el 1874, de les restes del convent, sols la portada va acabar a la finca de cal Tano a Sant Adrià de Besòs.

Us passo dades sobre l’historia  del convent i de la portalada :

  • Aquest és la portada de l’església del convent del Carme de l’orde mendicant dels carmelites calçats del carrer del Carme de Barcelona que es devia construir entre 1293 i 1381.
  • L’any 1835 el convent fou assaltat i cremat pels grups revolucionaris.
  • El 1838 es va cedir l’espai del convent a l’Ajuntament de Barcelona per instal•lar-hi provisionalment la universitat, tot just restablerta a Barcelona, fins que es va traslladar a un nou lloc (1872).
  • L’any 1874, finalment, es van enderrocar i el solar es va urbanitzar de nou.
  • La portada es traslladà a la finca de cal Tondo de Sant Adrià. El 1968 amb les obres de l’autopista A-19 la porta queda situada entre els dos ramals d’aquesta via.
  • El 1991 es fan les obres de la ronda del Litoral i la portada es restaura i es trasllada a l’emplaçament actual.
  • El 1997 l’arc es declara símbol d’identitat del municipi, a petició de l’associació Dones de Futur.

La portalada gòtica està formada per dos brancals, una llinda plana i l’arc fet amb pedra de Montjuïc tallada. Els brancals estan formats per sòcol llis, sobre el que es recolzen una successió de pilastres, de fust semicircular, amb bases gòtiques i capitells amb ornamentació de motius vegetals i animals i també per rostres humans.

El carregament de l’arc coincideix amb els àbacs dels capitells, i està constituït per una imposta motllurada continua de brancal a brancal i per sobre de la llinda plana. L’arc és ogival i està destacat amb arquivoltes.

Una petita joia, recuperada com a monument entre la ciutat de Barcelona i de Sant Adrià.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Adrià, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé