Conjunt de cases del carrer Xipreret, nucli antic de l’Hospitalet de Llobregat

El carrer Xipreret és configura l’antic nucli de l’Hospitalet, i és on es concentra gran part de la història medieval i moderna de l’Hospitalet

i escenari d’alguns importants episodis històrics com el Conveni de l’Hospitalet de 1713.

L’origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles.

Més tard, és on es forma l’antic nucli de l’Hospitalet; en detriment de l’assentament de Provençana.

L’edifici de l’Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat.

També és el lloc d’on es pren el nom del municipi, a l’entorn a Torre Blanca (actualment l’Harmonia), ja esmentada al segle XI, al costat de la qual, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l’hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana.

 Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s’anomenava la Pobla de l’Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria l’Hospitalet.

A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d’expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants.

Un aspecte destacat d’aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.

A la part més septentrional hi trobem la masia de Can Riera, ara convertida en oficines del Museu.

I a la part més meridional, el carrer Major.

Destaquen la Casa Espanya, Ca n’Oliver, l’Harmonia o Ca la Vidala; a més de les cases dels números 28-30-32, 41-43-45, 47-57 i 87-95.

A l’alçada del carrer Barcelona s’hi ha afegit la torre de defensa del segle XVI, la Talaia, provinent d’un antic casal enderrocat.

L’antiguitat del carrer, la seva continuïtat històrica, l’aglomeració d’edificis històrics, les característiques urbanístiques i la bona preservació, en fan un punt clau per a la història de l’Hospitalet.

Es tracta d’un referent paisatgístic, històric i arquitectònic de les arrels del nucli antic de l’Hospitalet.

Actualment té només protecció parcial, amb 27 elements protegits a títol individual, però no com a conjunt.

Recull de dades : Blog d’Esquerra Republicana de l’Hospitalet

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Carrers de l’antic Mollet del Vallès

Els carrers del nucli històric de Mollet mes destacables son, del Sol, del Doctor Robert i de Can Pacià, i la plaça de l’Artesania,

En molts d’ells són l’escenari de la Fira d’Artesans anual i altres activitats rellevants lloc de passeig de la gent de la vila.

Mollet del Vallès gracies a la immigració ha anat creixent a la llarg de les dècades, formant nous barris i estenent-se pel municipi.

Però voldria que féssiu ull de petites cases que han perdurat i son  antigues, sobre tot en dos carrers.

Els primer carrer, és el de Portugal, amb cases unifamiliars i baixes.

El segon a prop de can Lledó, és el carrer del Comte d’Urgell,

també, van ser fetes moltes de les cases amb il·lusió per la gent immigrant pocs anys després de la guerra civil.

Ens agrada poder veure cases o carrers com els que us he presentat avui, que ens fa recordar i que el temps s’hagi aturat…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Joan d’Horta de Barcelona

L’ Església de Sant Joan d’Horta està situada entre els carrers de  de Campoamor, 2-4, de la Rectoria, 1-3 i de Salses 35-37 a Barcelona.

L’església de Sant Joan d’Horta és un temple catòlic situat al districte d’Horta – Guinardó de Barcelona i pertany a l’arxiprestat d’Horta.

Us passo breument l’historia de L’antiga església de Sant Joan d’Horta :

  • Va ser construïda al segle x, en estil romànic.
  • Estava propera a les terres de la família Horta (o Orta), la principal família de la vila, a la qual va donar nom
  • Era sufragània de la parròquia de Sant Genís dels Agudells.
  • La seva ubicació era diferent a la de l’església actual, en el terreny de l’actual Club Tennis d’Horta, al nº 66 del carrer de Campoamor.
  • Era una església senzilla, de tres naus amb volta de canó i un campanar quadrangular amb merlets, que assemblava una torre de defensa.
  • El 1860 va esdevenir parròquia.
  • Aquesta església va ser destruïda el 1909, en el transcurs de la Setmana Tràgica.
  • Solament va quedar en peus el campanar, que va ser enderrocat el 1929.

Uns anys abans de la seva destrucció, hi havia ja un projecte per construir una nova església, ja que l’antiga havia quedat petita per a la creixent població d’Horta,

  • Es va posar la primera pedra el 24 de juny de 1905, en un acte presidit pel cardenal Casañas.
  • Així, després de la destrucció del temple el 1909 es van accelerar els preparatius per a la nova església, tot i que finalment no es va iniciar la construcció fins al 1911.
  • Les obres van durar sis anys, i l’església va ser inaugurada el 21 d’octubre de 1917.
  • L’edificació es va realitzar en uns terrenys més propers al nucli de la població.
  • El 1936 va ser incendiada en el transcurs de la Guerra Civil, i reconstruïda el 1939, tot i que les obres van prosseguir fins al 1980, ja que el 24 de juny d’aquest any es van inaugurar el portal i el timpà.
  • El 1948 es van instal·lar les campanes, conegudes per Miquela i Lluïsa.

La nova església d’Horta,  és d’estil neogòtic, amb unes mesures de 20 metres d’ample, 47 de llarg i 20 d’alt.

Té un creuer amb tres voltes, la central sobre quatre arcs torals, i un absis octogonal amb nou vitralls amb escenes de la vida de Sant Joan Baptista, a qui està dedicada l’església.

La façana presenta un portal amb tres arcs apuntats superposats, amb un timpà amb la imatge de sant Joan Baptista i la inscripció «el regne de Déu és a prop» (Mateu 3, 2).

Sobre el portal hi ha un gran finestral ogival, i ho flanquegen dues torres octogonals que recorden les de l’església de Santa Maria del Pi.

L’església de Sant Joan d’Horta és cap de l’arxiprestat d’Horta, que inclou les esglésies de Mare de Déu del Mont Carmel, Sant Antoni de Pàdua, Sant Marcel i Santa Teresa de Jesús.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Nucli antic de l’Ametlla del Vallés

El nucli antic de l’Ametlla del Vallés, està a tocar de l’església de Sant Genís, a cap de munt del carrer major.

La Plaça Vella es on podem trobar dues cases destacables  i històriques de la població, can Bachs i Can Viver.

 

També, cal destacar les cases del carrer Poeta Maragall i carrer Gaudí.

Can Bachs , aquesta gran casa està situada en la Plaça Vella, 1.

És una antiga masia situada a la sagrera de l’antic nucli històric de l’Ametlla. Actualment és fruit de la reforma realitzada per l’arquitecte municipal M. J. Raspall, el qual féu una interpretació força moderada de l’arquitectura rural.

A la façana ens trobem els elements típics de la masia pròpia de mitjan segle XVI: portal adovellat de mig punt, finestres d’arc pla de carreu i rellotge de sol al segon pis, a l’eix del carener. La casa es compon de planta baixa i dos pisos.

L’aportació raspalliana es veu en l’element d’ornamentació de maó que envolta el rellotge de sol, en la balustrada també de maó de la part superior esquerra del capcer. Es pot considerar com una reforma dintre de l’estil modernista en la seva branca popularista.

La reforma de Can Bachs s’efectuà a principis del segle XX. Obeeix a les noves necessitats del poble en el moment d’ampliació i transformació de centre agrícola en centre d’estiueig.

Així ho confirma el fet que fou pagada per un llogater que passà l’estiu a l’Ametlla, el Sr. Guarro de la fàbrica de paper.

 Can Viver , és una important casa situada en la Plaça Vella, 3.

Can Viver conegut també per  Mas Viver de la Plaça, és una masia orientada a migdia. Edifici de planta baixa, pis i golfes. La planta és rectangular amb coberta a dues vessants amb proporcions considerables.

Enfront hi ha un pati o era tancada per una portada d’arc rebaixat de llenguatge eclèctic.

El portal d’entrada de la façana és de mig punt adovellat i les finestres d’arc pla de pedra. A la façana est, que dóna a la plaça Vella, hi ha una balconada i una finestra d’estil gòtic.

A la talla feta a mitjan segle XVII (1656) es classifica el Mas Viver de la Plaça a la segona categoria, pagant 16 sous.

Els Viver de la Plaça eren amos també del Mas Arenys.

Can Bachs i Can Viver, són edificis  protegits com a bé cultural d’interès local.

Moltes son les masies o casals, repartits pel municipi, com cal Millet, can Xammar, can Draper, can Muntanyola… que l’expandir-se el municipi, s’han integrat dins del cas urbà.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé