Portes que ja no s’obren …

Avui us presento dos articles

A Ciutats i Pobles, sempre podeu trobar algunes portes antigues o molt antigues, que ja no s’obren… però hi són presents.

Son aquelles portes de cases, masies, entrades a conreus o qualsevol lloc que ja no te utilitat o, inclús, esta abandonat el lloc o habitatge.

Avui us he fet una selecció de portes que he anat trobant amb aquestes característiques a la llarg d’un any, algunes ven curioses :

Si mireu be, segur que en veure a prop de vosaltres, unes portes que ja no s’obren…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat – Fonts i Masies, naturalment, de les Fonts

Com cada Diumenge us presento dos articles

Avui en lloc de presentar-vos una masia, el que us vull és destacar-vos un antic llibre sobre Fonts i Masies dels municipis de Sant Quirze del Vallès i Terrassa.

El seu títol és,  Fonts i Masies, naturalment, de les Fonts.

Aquest llibre va sorgir amb motiu de La Festa Major de la Mare de Déu del Roser, celebrada el mes d’Octubre de 1997, es va realitzar una exposició que recollia gràfic sobre les Fonts i Masies de Les Fonts.

L’autor i organitzador de l’exposició va ser el Sr. Artur Travesa , a portant la majoria de les fotografies i dades generals.

I durant l’any 1998, va sorgir l’edició d’aquest llibre, per part de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, amb la col·laboració de la Caixa d’Estalvis de Terrassa i Cespa.

Es pot gaudir de masies i fonts, algunes d’elles, ja no existeixen.

 

Recull del llibre i adaptació al Text : Ramon Solé

Avui es l’aniversari d’aquest Bloc, tres anys amb vosaltres !

Avui us presento tres articles, per celebrar l’Aniversari d’aquest Blog !

El dia 1 de Juliol de 2017, vaig fer la presentació del que seria  aquest Blog de Terra, Aigua i Racons, gràcies a valuosa experiència de Tito Garcia,  qui em va ajudar a crear aquest Blog i animar-me a seguir amb ell.

Al principi i durant els primers mesos van ser articles esporàdics, amb poca experiència en el redactat i també, els seguidors i les visites eren poques.

Des del seu inici i veient l’experiència del primer Blog : Fonts naturals, aigua, muntanya i mes …, vaig decidir, que cada dia sortís un article i que toques una diversitat de temes,

amb material fotogràfic bàsicament propi o dels col•laboradors, amb imatges actuals o antigues del meu Arxiu Rasola, realitzat durant mes de 45 anys de la meva vida.

Els temes, com molts seguidors sabeu, són, Masies, Torres senyorial, Esglésies, Capelles i Ermites,

Castells, Pont, Balnearis, Informació de temes actuals, i un llarg etc…

Veient el gran interès pel Blog, vaig ampliar temes a cada dissabte i diumenge des de aquest any, publico dos articles.

Des del Blog i amb el seu aniversari d’avui, voldria expressar la meva gratitud als col•laboradors que ajudant voluntàriament aportant fotografies, i a tota la gent que seguiu el Blog,

i molts se que ho feu dia a dia,  aquells que m’han donat informacions i dades amb les que jo poder ampliar o corregir alguna errada.

Per tant, entre tots vosaltres feu que segueixi aquets bloc.!

Gràcies i Felicitats a totes i tots !!!

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Llibre recomanat : Masies de Terrassa – Recull Fotogràfic, Històric i Genealògic

Dades Tècniques :

ISBN : 978-84-87871-27-6

Enquadernació : SENSE ESPECIFICAR

Data d’edició : 01/11/2015

Any d’edició : 2015

Idioma : CATALÀ

Autors : CANYAMERES I RAMONEDA, ESTEVE/SALUDES I CLOSA, MONTSE

Nª de pàgines : 356

Preu : 60 euros

 

Descripció del Llibre :

L’Arxiu Tobella, conjuntament amb la Fundació Privada Terrassenca Sant Galderic, va editar un llibre exhaustiu sobre les masies actuals i passades del municipi.

Aquest treball de llarga investigació i recerca va estar realitzat per l’historiador genealogista Esteve Canyameres i Ramoneda.

La fotògrafa Montse Saludes i Closa va portat a terme la complexa selecció i recopilació dels fons de l’Arxiu, així com els reportatges de les masies actuals.

El llibre està prologat per Armand de Fluvià i Escorsa, assessor d’Heràldica i Genealogia de Catalunya i Creu de Sant Jordi 2000.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 3ª Part #

M’he trobat al fer fotografies d’edificis en aquest últims anys per aquest Blog, un dels aspectes mes destacables per mi ha sigut la Xemeneia o les Xemeneies de la seva estructura.

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 22 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, cases … d’arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa,  i algunes d’avui són molt senzilles :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : No s’indica ubicació perquè són en edificis privats.

Cap d’Any, un recull de com ha sigut l’any 2019… en aquest Blog

Han sigut 365 dies, uns bons i altres no tant…avui fem un recull de com ha sigut en aquest Blog durant aquest any 2018,

i on ha sortit un article cada dia de l’any, amb :

Esglésies

 Convents

 Castells

Cases destacades i modernistes

 Ponts

Creus de Terme

Ajuntaments

Masies

 Ermites i Capelles

 Recopilació de Postals antigues diversos temes

 Mercats

 Establiments de mes de 100 anys

 Antigues industries

 I molt mes …

Senzillament, us desitjo a totes i tots els seguidors i col·laboradors del Blog, un Bon Any 2020.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ara fa Cent anys en rere : La Font de la Puda d’Olot

Vista de La Font de la Puda d’Olot, actualment

Sempre m’agrada poder observar en ermites, masies, cases senyorials, castells…, si ha canviat al aspecte de com esta actualment.  Avui us faig una recopilació de fotografies antigues, de principis del segle XX de la coneguda i antiga : Font de la Puda d’Olot.

 La Font de la Puda d’Olot, tal com està actualment la podeu visitat al Blog : Font Natural, aigua, Muntanya i Mes…, aquest any vaig fer-vos un article sobre la font.

 

 

Recull de Fotografies antigues : Arxiu Rasola

Fotografies : Ramon Solé

 

Masies de Can Pantiquet i Can Flequer de Mollet del Vallès

Les dues masies, Can Pantiquet i Can Flequer, estant situades  en l’avinguda  Antoni Gaudí, 31- 39 de Mollet del Vallès.

Can Flequer i Can Pantiquet és un antic conjunt residencial rural del segle XVI, amb porta adovellada i finestrals bellament esculpits,

avui integrat en el nucli urbà de Mollet del Vallès.

Can Flequer és de planta quadrangular, de dues plantes d’alçada i coberta a dues vessants de teula àrab. Destaquen el portal i finestral central.

Can Pantiquet té tres plantes d’alçada, forma quadrangular i coberta a dues vessants.

Ambdós tenen murs de càrrega de paredat comú, sostres i cobertes amb bigues i cabirons de fusta.

L’ús original del conjunt és residencial amb dependències annexes per l’activitat agrícola i producció artesanal.

Aquestes edificacions rurals estan avui en un espai plenament urbà habilitat per a equipaments col•lectius.

En un angle entre els dos edificis i adossat a ell, hi ha l’antic Pou.

Les masies de Can Flequer i de Can Pantiquet  estan protegides com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Mollet del Vallès i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona

L’antic Institut Mental de la Santa Creu, està situat en la Plaça Major de Nou Barris de Barcelona.

Us passo la seva  història mes destacada :

  • S’inaugurava L’Institut Mental de la Santa Creu a l’any 1889 per ordre de l’Hospital de Sant Pau amb capacitat per més de 700 malalts i va ser dirigit pel Dr. Emili Pi i Molist, un dels pioners en el tractament de les malalties mentals a Espanya.
  • L’antic Institut Mental de la Santa Creu va ser construït entre 1885 i 1915 en una finca de 50 hectàrees. L’edifici es construí en terrenys cedits per un benefactor anònim a prop de la masia de Ca n’Ensenya.
  • Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet a partir del projecte del Dr. Pi i Molist, qui entenia l’hospital com una institució d’avantguarda, un espai en el qual els malalts, aïllats del medi, rebrien bones impressions de l’ambient que els afavoriria la seva recuperació. Per això calia situar l’hospital en un lloc ben ventilat, proveït d’aigua i ben lluny dels nuclis urbans però alhora ben comunicat. En aquell moment es va optar per l’actual Nou Barris, una zona agrícola entre el barri d’Horta i Sant Andreu de Palomar dins la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina.
  • .A començament dels anys 70, l’Hospital de la Santa Creu es va vendre el patrimoni rústic i una ala sencera de la institució. Aleshores, la previsió d’enderrocar aquesta part va coincidir amb la crisi i el conflicte de l’Hospital Psiquiàtric d’Oviedo i amb el de les clíniques psiquiàtriques de l’Hospital Provincial de Madrid. Els metges i alguns ATS del Mental es van tancar en solidaritat amb els seus col•legues de Madrid i Oviedo. Durant el tancament, van prendre consciència del procés de destrucció a què es veia abocada la institució i van preparar una alternativa a l’enderrocament. Després de diverses negociacions, van aconseguir ser escoltats per l’Administració, que va donar allargs a l’enderrocament definitiu i va acceptar la contractació de més personal.
  • El 30 de setembre de 1987, després d’un segle d’existència, el Mental va tancar les seves portes.

Dins la propietat hi havia masies, terrenys agrícoles, pastures, …

Al voltant d’un mòdul central s’articulaven les dues ales, que albergaven un departament general per a cada sexe.

En aquest immens edifici, residien persones que hi havien viscut gran part de tota la seva vida, persones amb problemes greus de personalitat, persones la malaltia de les quals feia difícil la seva convivència amb la família, persones aleshores mal diagnosticades perquè no es disposaven dels mitjans adequats per facilitar-ne la seva rehabilitació social, éssers infelices, solitaris, supermedicats als que moltes vegades s’havien practicat electroxocs, com a mètode més conegut per a tranquil•litzar-los.

Quan van tancar el centre, els malalts considerats més lleus van ser enviats a casa seva i se’ls feia seguiment mèdic des d’un centre de dia que s’hi va instal•lar en el mateix lloc on havia estat l’hospital.

Els que no tenien família que se’n fes càrrec, va ser enviats a pisos d’acollida on s’ajuntaven 4 o 6 persones amb algun tutor.

Molts d’ells, els que hi havien viscut en el centre la major part de la seva vida, en treure’ls del seu hàbitat habitual i ser traslladats al Frenopàtic o a Sant Boi,  on van morir… !

Els diaris de l’època se’n van fer ressò de tot plegat.

Per a mes dades de L’Institut Mental de la Santa Creu, podeu consultar a :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/05/linstitut-mental-de-la-santa-creu-1885.html

L’edifici, originalment, estava formar per dotze pavellons aïllats disposats perpendicularment amb dues crugies paral·leles i que tenien a ambdós extrems uns hemicicles pel tractament dels malalts amb més dificultats. En total, tenia una capacitat per a vuit-cents usuaris.

L’hospital disposava de infermeries, sales de reunions, amplis menjadors, sales de treball, biblioteca i banys.

També hi havia espais dedicats per l’esbarjo dels interns com una sala de billars, de música, teatre i uns amplis patis i jardins.

Avui en dia, només en resten tres pavellons ocupats, la Seu del Districte, la Biblioteca de Nou Barris i una seu de la Guardia Urbana de Barcelona, que permeten apreciar la monumentalitat i la sobrietat que va caracteritzar l’obra, realitzada en un estil neoclàssic molt senzill.

L’Institut Mental de la Santa Creu és un edifici historicista de Barcelona que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nota : El color de les fotografies estan expressament adaptades al record de la soledat i tristesa en memòria a la gent que va estar ingressada a L’Institut Mental de la Santa Creu. !

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 1ª Part

M’he trobat al fer fotografies d’edificis en aquest últims anys per aquest Blog, un dels aspectes mes destacables per mi ha sigut la Xemeneia o les Xemeneies de la seva estructura.

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 20 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, estacions de tren… arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa :

Es important que a vegades mirem detalladament un edifici i podrem apreciar elements destacables d’aquest, com el cas de les Xemeneies.

 

Nota : No us indico el lloc on estan situades per preservar la intimitat de l’edifici majoritàriament privat.

Text i Fotografies : Ramon Solé