Un nou Parc, un Hort i el garatge dels vehicles del servei de neteja del Barri, situats en el Torrent del Maduixer de Barcelona

L’Hort Urbà

Avui us presento tres espais paral·lels , un d’elles es un Hort urbà, gestionat per gent del barri especialment de jubilats;

Parc – Jardí

l’altra, es un  Parc – Jardí, que a sota en al subsòl,

Foto de La Vanguardia

hi ha el Garatge dels vehicles del servei de neteja del Barri.

Els tres espais estant en l’antic Torrent del Maduixer, que ve de la Serra de Collserola. Situats, entre els carrers Josep Garí, carrer de Collserola, carrer de Carles de Pirozzini i carrer de Comte de Sert, al Districte de Sarrià-Gervasi.

L’Hort Urbà, no es de gaires dimensions, per ho esta molt ven parcel·lat, ordenat i cultivat.

Disposa com tots els Horts Urbans, d’uns armaris on cada usuari guarda les seves coses i utensilis, una taula llarga i bancs de fusta per fer un àpat o fer una xerrada entre els usuaris…

Els contenidors de la brossa, deixalles i per la vegetació.

I punts d’aigua pel rec.

El jardí urbà de 4.128,04 m²

projectat sobre la coberta del nou parc dels serveis municipals de neteja “Torrent Maduixer”,

edifici soterrat que centralitza els serveis de neteja viària del barri de Sant Gervasi – La Bonanova.

La singularitat d’aquest centre de neteja, es caracteritza en el fet que es tracta d’un edifici soterrat de 2.406,56 m² i energèticament eficient, ja que disposa d’una bomba geotèrmica, un giny que permet un alt rendiment energètic amb un baix consum elèctric.

El conjunt es va inaugurar durant l’any 2013

Podeu consultar mes dades a :

http://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-torrent-maduixer

 

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Fotogracia del Garatge dels vehicles del servei de neteja : La Vanguardia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Ermita de Torre Marimon de Caldes de Montbui

Aquesta bonica i ven conservada ermita, esta front al conjunt d’edificacions de Torre Marimon, en el punt d’unió de les carreteres BV- 1423 I BV-1424.

Esta edificada sobre un petit alçament del terreny, una escalinata ens porta a l’ermita.

Està rodejada d’arbres i amb una font d’aigua de xarxa, fan un lloc tranquil i fresc, on poder fer un descans i àpat al seu costat.

Podeu veure un petit mostrari d’eines antigues de camp, repartides pels voltants.

Es diu, que esta dedicada  a Santa Julia i/o a Sant Jordi, segons la gent que he consultat…

Per  ho, enlloc hi ha una referència clara a l’advocació a que es va dedicar l’ermita de Torre Marimon.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Torre Montserrat de Llinars del Vallès

La Torre Montserrat , està situada en el carrer Montserrat Cullell, 12, de Llinars del Vallès.

És un edifici de tipologia ciutat-jardí de planta baixa i pis.

Del cos central de la façana principal sobresurt un cos i galeria coronada per una balustrada.

A banda i banda se situen dues torres de planta quadrada, una amb coberta plana i merlets i l’altra coberta amb telada a quatre vessants.

Del cos central, cobert a quatre aigües, sobresurt un torre de planta hexagonal coronada per merlets i teula.

A la banda dreta hi ha un cobert senzill amb elements formals eclèctics.

Tots els emmarcaments de l’edifici són de totxo vermell vist.

L’arribada del ferrocarril l’any 1855, en molt municipis allunyats de les grans ciutat,  comportà el naixement dels primers eixamples amb cases entre parets mitgeres, i de l’altra un conjunt de cases de tipologia de ciutat-jardí.

En l’actualitat, hi ha darrera de La Torre Montserrat, la plaça amb jardí públic “Ventura Gassol”.

La Torre Montserrat , està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santa Maria de Llerona del Municipi de les Franqueses del Vallès

L’Església de Santa Maria de Llerona, és situada dalt d’un turonet vora la carretera de Barcelona a Puigcerdà,  en el carrer Pas de la Creu, s/n, de les Franqueses del Vallès.

L’església de Santa Maria de Llerona, és de creu llatina amb tres absis quadrats, que conserven el record preromànic.

És una construcció medieval, fortificada amb dues torres de defensa situades a ambdós costats de la capçalera.

El portal amb una arquivolta recolzada sobre columnes amb capitells decorats i les finestres de doble esqueixada evidencien l’obra del segle XII.

Son dues columnes llises amb capitells figurats amb una arquivolta de secció circular del mateix gruix que les columnes, amb ornamentació en entreteixits. L’arquivolta exterior és d’aresta bisellada. Al capitell de l’esquerra es representa un mascaró entre fulles d’acant i, en el capitell de la dreta, es representa a la Verge damunt un coixí entre dos àngels.

A l’angle entre la nau i el transsepte hi ha dues capelles laterals, a les quals s’accedeix des dels braços del transsepte que fan de base a les dues torres del segle XV, d’alçada desigual. La capella de l’esquerra fou ampliada el segle XVII.

El 1900 fou construïda com a prolongació del braç esquerre del transsepte, la capella del Santíssim, actualment tapiada. A l’interior de l’església, sobre l’entrada, hi ha el cor, d’arc rebaixat.

Culmina la façana un campanar d’espadanya de quatre obertures, refet el 1762.

En el seu interior, cal destacar, la pica baptismal és una peça de marbre. Sembla que es tracta de la meitat de la coberta d’un sepulcre romà. Té forma cilíndrica, el seu interior està buit i l’exterior està decorat amb relleus que representen fulles de llorer.

L’església fou edificada al lloc d’una antiga vil·la romana, de la qual s’han trobat algunes restes, com el sepulcre indicat.

La sagristia és obra de finals del segle XVI.

Us passo algunes dates de fets importants d’aquesta església :

  • L’església és esmentada ja l’any 926.
  • L’edifici actual fou refet abans del 1226.
  • Al segle XII s’amplià amb l’edificació de dues capelles sota els braços de la creu.
  • Durant la segona guerra remença l’edifici es va fortificar i va acollir als revoltats.
  • El 28 de març de 1485, en Pere Joan Sala, líder de la revolta va ser vençut i capturat a Llerona i executat a Barcelona immediatament després.
  • Al segle XVII, convertiren el campanar de cadireta en l’actual sala de campanes.
  • El 1936, l’església i els arxius foren cremats.
  • S’ha reconstruït l’arxiu i este constància del moviment parroquial des de 1901, a més d’haver copiat molts d’altres escrits del 1200 ençà.

L’Església de Santa Maria de Llerona, està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

De vegades cal mirar a munt, i poder veureu : Un Rellotge de Sol, Dracs… un Sant Jordi, La Mar a Sant Cugat del Vallès

Acostumem anar de pressa d’un costat a l’altra de la ciutat o poble, mirar a la dreta o l’esquerra, vigilar els semàfors per mirar de passar o passar igualment que tinguem vermell o verd, el important es corra i arribar el mes aviat possible al nostra objectiu o destí.

Per ho !, es que… ja no mirem per sobre? Pues crec que ens cal fer un STOP a la nostra vida… Podria ser que ens perdem veure i conèixer coses curioses, com en el cas de Sant Cugat del Vallès :

  • Una façana on hi ha un Sant Jordi i el Dragó, que sempre durant tot l’any, unes roses hi son al seu costat.
  • Veure un Rellotge de Sol de 1853, en la plaça de la Vila.
  • Un altre Rellotge de sol amb un Veler, que ens fa difícil de saber quina hora és.
  • Un Drac de ferro a una façana, en un carrer dels antics de Sant Cugat del Vallès.
  • Entre mig de vegetació d’una finca, trobar una Torre – Dipòsit d’Aigua, que deu de ser prou antiga.

Avui ha sigut en Sant Cugat, seguirem mirant per d’amunt nostra en altres poblacions de Catalunya…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El conjunt de la Torre d’en Toni Janer, restes de ca n’Armand i la masia de Cal Garrofer de Castelldefels

Ca n’Armand,  estava situat  entre el carrer de l’ Església amb el carrer d’Isaac Peral;  va ser un important hostal del segle XVII, situat a tocar de la Torre de defensa d’Antoni Janer (s.XVI).

Durant la guerra civil hi va caure una bomba a la masia de Ca n’Armand  i es va ensorrar la coberta i els tres pols, 

en els anys va quedar tant malmesa aquesta masia, que durant l’any 1981 es va portar el seu enderrocament.

La Torre de defensa d’Antoni Janer de planta quadrada

 

amb accés pel primer pis des de la masia de Cal Garrofer, a la qual estava unida, fent de pont amb el desaparegut mas de ca l’Armand.

  

El pis superior s’obre amb una galeria d’arcs rebaixats. Les cantoneres, molt ben tallades.

Aquesta era una manera de protegir-se dels corsaris,  si es perdia el mas, podien guarir-se  a dins La Torre.

Cal Garrofer és una Masia de finals del segle XVI.

Cal destacar de Cal Garrofer :

  • És una construcció d’estructura irregular que sembla haver estat de planta basilical i haver perdut un dels costats.
  • Destaquen les llindes, brancals, dovelles, etc. fetes de pedra de marès vermella, mentre que els murs són de paredat.
  • A la façana destaquen dos contraforts i un rellotge de sol.
  • Un pontet la uneix a la Torre d’Antoni Janer.
  • Té cinc petites obertures de mig punt dalt de tot de la façana que corresponen a les golfes.
  • Documentada des del 1553 en el fogatge on consta el nom de Duran del Garrofer,
  • I en un període de temps, va ser seu de l’Ajuntament.

L’antiga masia de Cal Garrofer, en l’actualitat  està habitada, es coneix també com Cal Garrofa o Cal Garrofí.

Ha sofert diverses transformacions, la darrera el 1947.

Cal Garrofer és una obra del municipi de Castelldefels inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Sol

Carrer Sant Ferriol de barri Sants – Montjuic de Barcelona

En tots el barris d’una gran ciutat o en un poble, tenen la zona vella de cases, i en molts dels casos, unes cases que han fet una època.

Així es en la part vella del barri de Sants – Montjuic, concretament amb cases de finals del segle XIX i/o principis del segle XX,  corresponents als carrers de Sant Ferriol, dels Fideuers, d’Amposta …entre altres. !

Concretament, en el carrer Sant Ferriol de barri Sants – Montjuic, és d’aquest casos i que volen perdurar, tant en la seva imatge i com en la seva construcció i edificació.

Es una carrer de cases casi iguales, que tot entrant al carrer estant alineades a la dreta, un carrer sense sortida, cal fer ho per on em entrat…

Son cases unifamiliars, de planta baixa i un sol pis. De fet no son gaires grans, axo si, es conserven molt be, pintades les seves façanes amb colors clars.

Continua el carrer de Sant Ferriol dels mes tranquils de Barcelona, com si fórem a principis del segle passat …

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

El Palau de Requesens de Molins de Rei

Llegim en la Web de l’Ajuntament de Molins de Rei sobre aquest Palau :

“ Va ser l’antic Palau i centre de Govern de la baronia de la família Requesens, els quals van ser senyors de la vila de Molins de Rei gràcies a un privilegi de donació fet per Alfons el Magnànim a Galceran de Requesens i de Queralt el 1430. El llinatge dels Requesens, com a senyors de Molins de Rei, es va extingir amb Mencia de Requesens el 1618. Els drets senyorials que posseïen van continuar en altres nissagues que els van succeir,  fins a l’extinció d’aquests drets en el segle XIX.

Alçat al costat de la vila medieval, però en la seva part exterior, el perímetre de la propietat incloïa el palau, l’hort i el jardí, els quals, protegits per murs, s’estenien a tocar del Camí Ral, fins a l’actual plaça de la Creu.

Constava d’un edifici principal de forma rectangular amb una torre en un dels laterals i una gran cisterna d’aigua. Disposava de construccions annexes, que acollien cavalleries, magatzems i altres espais necessaris per a les tasques agrícoles, i d’una font a la qual podien accedir els veïns de la vila.

Era una edificació senyorial, amb trets  gòtics i renaixentistes, de gran presència, en la qual s’hi hostatjaren reis, com Carles V, i grans personatges de l’època. Les façanes incorporaven grans finestrals i portals d’accés amb arcs adovellats. Tant en l’ornamentació de les estructures com en els motius escultòrics s’hi exhibien elaborats treballs de pedra.

Amb el pas dels anys, deixà de ser lloc de residència de la noblesa. Les guerres napoleòniques i carlines i els incendis posteriors afectaren el seu estat de conservació.  Per aquest motiu se li practicaren diferents reformes per redistribuir-lo i dedicar-lo a altres usos. Es parcel·là l’hort i el jardí, una actuació que possibilità la construcció, durant el segle xix, del carrer Major de la vila. La urbanització de l’actual plaça davant del Palau es va renovar i enjardinar el 2014.

El Palau és el resultat de les múltiples intervencions fetes en el decurs dels segles. “

Està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional .

 

Dades integres al Text : Ajuntament de Molins de Rei

Fotografies : Ramon Solé

La Muralla de Caldes de Montbui – 1ª part

A Caldes de Montbui, podem contemplar  una part de La Muralla que és d’origen medieval.

En 1102, es documenta l’existència d’una muralla que protegia la vila, encara que ha sofert al llarg de la història moltes destruccions i posteriorment reconstruccions i restauracions.

Els portals primitius eren els quatre que marcaven els quatre punts cardinals, però al segle XVIII eren cinc;

tots els portals tenien una capella on es deia missa.

Es conserva un document gràfic que mostra el traçat de les muralles poc abans que fossin enderrocades; és el “Plan Geométrico de la Villa de Caldes de Montbuy”, del 1840.

Sabem que a mitjans del segle XIX s’emprengué la remodelació i l’engrandiment del recinte urbà perquè havia crescut molt el nombre d’habitants i part tant, d’un nombre d’edificacions.

Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1875), es va elaborar un pla de fortificació de diferents viles entre les quals es troba Caldes de Montbui; per fer això es va encarregar un informe al cos d’enginyers, concretament a Buenaventura Muñoz. Possiblement alguns panys de muralla que es conserven correspon a aquesta fortificació, construïda després de l’any 1874.

En el projecte de millora urbana de la zona del Molí de l’Esclop de fa pocs anys en rere, va comportar l’execució d’un seguiment arqueològic dels moviments de terres que s’anaven efectuant.

L’extracció dels nivells d’enderrocs i runa va permetre recuperar totalment la planta del molí de l’Esclop i un nou tram de 27,40 metres de Muralla, incloent una bestorre i les restes del portal de Santa Susanna, que ja vàrem dedicar un article a aquesta capella.

Nota : Totes les Fotografies corresponen a la part de la Muralla entre la Capella de Santa Susanna i el Molí de l’Esclop.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Not de Lliçà d’Amunt

Can Not és una casa antiga de poble, del segle XVIII rehabilitada l’any 2000; actualment està totalment rehabilitada amb molt d’encant i totalment preparada.

Situada al centre del poble de Lliçà d’Amunt,  a un costat de l’Església Parròquial, amb un carrer estret que fa un bon conjunt.

Al estar dins de Lliça d’Amunt, està ben comunicada, a 21 km de Barcelona, a 10 minuts de Granollers i 30 de la platja, amb tota mena de serveis propers i al mateix temps en un entorn rural amb espais de gran interès natural i paisatgístic molt pròxims, dels que us he anat indicant dins d’aquest Bloc.

Can Not, és tipus casa rural per allotjament, sense animals ni hort.

Estètica molt acurada sense oblidar la comoditat i el confort. 2 lavabos, sala d’estar amb llar de foc i llenya inclosa en el preu, ampli menjador, cuina totalment equipada, wi-fi, sala de jocs amb billar, …etc. És una antiga casa posada al dia !

 

Nota : Aquest Blog no forma part de l’empresa de Can Not !.

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé