Fàbrica de tèxtil Guardiola de Terrassa

Avui us presento dos Articles

Fotografia : Viquipèdia

L’antiga fàbrica tèxtil Guardiola, de tints i acabats, era una de les més grans de la ciutat i comptava amb quatre calderes i dues xemeneies.  També, es coneixia la fàbrica tèxtil, com a Montset i Guardiola.

Actualment forma part de les instal-lacions de l Sociosanitari i altres dependències de l’hospital de la Mútua de Terrassa.

S’han conservat els porxos de l’entrada a la fabrica i una de les dues xemeneies.

Xemeneia de maó troncocònica, amb base quadrada i fust coronat amb un potent collarí motllurat que recolza sobre dentells i protegida amb cercles metàl·lics.

Té una alçada total de 45 m i un diàmetre de 4 m a 2,8 m des de la base fins a la corona.

Per a més informació i dades històriques podeu visitar el bloc :

http://jplananieto.blogspot.com/2017/07/vapor-monset-i-guardiola.html

Un cartell recorda la data de la inauguració del centre de la Fundació Vallparadis i posteriorment va passar a Mutua Terrassa.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Terrassa i Altres

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Grafit ? rocòdrom ?

Avui us presento dos Articles

En el Col·legi Públic França , del carrer de Frederic Soler de Terrassa, van tindre l’idea de fer una pintada anomenada “ camí de Montserrat “, en la paret  de l’edifici que dona al lateral del Passeig del Vint-i-dos de Juliol,

La pintada representa les muntanyes de Montserrat, i en el que prèviament havien adaptat com si fos un petit rocòdrom una paret de l’escola.

Al principi, en temporades anteriors, era un paret llissa i blanca,

Fotografia del Col·legi Públic França

Ara en aquest sistema fa mes estimulant el trepar en aquest rocòdrom.

Felicitem aquesta bona idea !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Llansà (pastisseria Foix) de Sarrià a Barcelona

Avui us presento dos articles

La casa Llansà esta situada en la Plaça de Sarrià, 12 amb el carrer Major de Sarrià, 114 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta casa també s’anomenà Can Feu.
  • Te un rellotge de sol amb data de 1789.
  • Entre les botigues existents n’hi ha una que encara conserva la més primitiva estructura de la casa, la pastisseria Foix, que fou propietat de l’eminent poeta J.V. Foix.

És un gran casal de pedra treballada, distribuït en tres cossos units fent xamfrà. Té planta baixa i dos pisos. A la part que fa cantonada amb el carrer Major de Sarrià hi ha un cos d’edifici afegit més alt, amb galeria d’arcs i porxada, de construcció més recent.

Entre les obertures de la façana, totes amb marc de pedra, destaquen cinc balcons. A la llinda, damunt el portal, s’hi pot veure un escut de pedra. Les façanes estan decorades amb esgrafiats que formen dibuixos geomètrics.

Casa Llansà és un edifici de Sarrià protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Magatzem Torras de Terrassa

Avui us presento dos articles

L’antic Magatzem Torras esta situat en el carrer de  Sant Pere, 61-65 amb el carrer de la Rasa de Terrassa.

A Domènec Ferran i A Moro 1983- Generalitat de Catalunya

Us passo la seva història:

  • L’edifici és conegut popularment pel nom de Cal Sastre d’Olesa, ja que Pere Torras i Obiols, nascut a Castellar del Vallès, va treballar a Olesa de Montserrat com a teixidor d’una fàbrica de cotó.
  • Amb seva esposa Cecília Vilata, sastressa de professió, es van traslladar a Terrassa a principis del segle XX, on obriren una botiga de roba, ubicada on més tard seria Cal Farràs, al carrer de Gavatxons.
  • Pere Torras va fer enderrocar tres cases del carrer de Sant Pere per construir-hi aquest magatzem industrial, projectat per l’arquitecte municipal Melcior Viñals el 1914.
  • Era l’únic magatzem tèxtil terrassenc que també feia venda al detall.
  • L’edifici compta amb unes grans obertures a la planta baixa i està molt ben situat estratègicament, això ha fet perdurar la seva funció comercial de forma bastant continuada.

És un edifici de planta quasi triangular, consta de planta baixa i pis, la primera de les quals s’utilitza per a fins comercials i la superior com a habitatge dels propietaris. L’edifici, resolt en cantonada, presenta dos cossos horitzontals diferenciats per la gran balconada del primer pis que recorre tota la façana, i deixa la planta baixa i l’entresolat a manera de sòcol com a suport de la resta.

Les obertures de la planta baixa han estat reformades, encara que amb molta cura d’integració, mantenint la sanefa de trencadís que separa els aparadors de l’entresolat. Les obertures del primer pis conserven tota la decoració original, amb guardapols i relleus als muntants.

L’edifici és acabat amb gran èmfasi a la cantonada, amb un gablet motllurat on apareix un gran relleu floral amb el símbol d’Hermes o Mercuri, el déu del comerç, i l’any d’execució de l’obra, i flanquejat per dos pinacles. La resta de la decoració de l’edifici segueix el mateix tractament. La façana és feta d’estuc dibuixat amb línies de carreus

El Magatzem Torras, és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades  : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era fa 100 anys enrere, La Font de la Mina de Martorell?

Avui us presento dos articles

La Font de la Mina és situada en el Barri del mateix nom, forma una plaça enjardinada a tocar de l’avinguda de Vicenç Ros i Batllevell de Martorell.

Fa 100 anys enrere, era totalment diferent a ara.

Us passo la seva historia :

  • Al principi se la coneixia com la Font de la Sort.
  • És molt antiga, segons consta en algun escrit ja existia en l’any 1618.
  • Dos-cents anys després, el 1818, va ser cedida pel seu propietari, Joaquim Par i Peiret, un destacat notari de la vila, a l’Ajuntament de Martorell, per garantir l’aigua a les cases properes.
  • En l’any 1965, correspon a la seva reconstrucció.

Era una font molt apreciada per les seves aigües, anava molta gent tot fent un passeig,

amb el càntir a recollir-ne i a passar l’estona a la Font de La Mina, donat que en aquell temps estava en lloc rural.

L’ampliació del municipi i la construcció de l’autopista AP-7, va provocar que quedes com una zona enjardinada,

podem veure darrere de la font, el mur de l’autopista.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Imatges : Arxiu Rasola

Molí d’en Gomis de Martorell

Avui us presento dos articles

El Molí d’en Gomis esta en el carrer de Gomis de Martorell.

Fotografia : Alfred Mauri i Marti – 1982 – Generalitat de Catalunya

Al principi el seu nom era Molí d’en Carmona.

Us passo la seva historia :

  • Els orígens era un molí fariner ens remunten al segle XVII.
  • En els anys, es va ampliar i reformar, tot aprofitant l’aigua de l’Anoia a través d’un rec que agafava l’aigua d’una resclosa del terme de Gelida.
  • Inicialment era propietat de Francesc de Carmona.
  • L’any 1790 va ser adquirit per Bonaventura Vallocera, va fer construir al costat un molí paperer, una serradora de fusta i una farga d’aram.
  • L’any 1840 va ser el propietari Francesc Gomis.
  • Es va mantenir l’activitat fins a la dècada dels seixanta del segle passat.

Es tracta d’un edifici de tres plantes, amb dues ales d’edificació perpendiculars entre si. Fou construït i ampliat en molts diversos moments, amb maó i reble.

Es conserva, encara que en molt mal estat, una part de la instal·lació per a l’aprofitament de l’aigua del riu Anoia.

Us passo una proposta per l’edifici del Molí d’en Gomis :

https://noticies.martorell.cat/fonollosa-ofereix-el-moli-paperer-per-fer-un-centre-dinterpretacio-de-les-vies-blaves/

El Molí d’en Gomis és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del text i Fotografies : Ramon Solé

Dones del segle X a Cerdanyola del Vallés. Noms i fets que cal recordar

Avui us presento dos articles

Vista de Cerdanyola del Vallés. El que avui són boscos devia ser, a l’época alt medieval, camps. Foto: R. Solé.

En 942 es celebra un judici a Sant Cugat presidit pel seu abat, Barceló i pel jutge Homdedéu. Un tal Gustrimir en nom del seu fill Sendred acusa a la dona Escolàstica de retenir injustament una vinya, ella es defensa dient que la tenia en nom del seu senyor difunt, Riquer, com que no ho pot demostrar, evacua la vinya que era a Cercedol al terme de Sant Cugat del Vallés[1].

Els noms d’Escolàstica i de Sendred els trobem junts al 946 quan Sendred i la seva dona Elisabet “donen” a Sant Cugat un alou de terres i vinyes entre Palau d’Àries (Palaudaries, Lliçà d’Avall) Perafita (entre Granollers i la Roca) i Sant Julià de Lliçà d’Amunt[2]. A les afrontacions trobem, entre d’altres, a Escolàstica.

En una data no molt llunyana, al 964, Escolàstica signa com a marmessora del testament de Savigild que dóna a l’església de St. Miquel de Barcelona cases, corts i hort amb arbres fruitals al terme de Ventenac (Reixac)[3]

Seria la mateixa Escolàstica? ens podem preguntar, tot i que no ho podem saber del cert amb aquestes poques dades. Les tres zones d’actuació hi són properes, però sovint els noms dels documents alt-medievals l’únic que podem fer és situar-nos en uns llocs que, poc o molt canviats, encara existeixen.

Anem a la zona Nord-Est de la serra de Collserola entre Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i anirem comprovant com d’algunes de les referències de fa mil anys encara avui hi podem trobar vestigis i que les dones tenien, junt als homes, un paper important que ha estat menystingut i obviat.

Font dels Degotalls de Collserola, actualment seca. Més informació d’aquesta font a: https://fontsaigua.wordpress.com/2016/02/03/com-era-la-font-dels-degotalls-de-cerdanyola-del-valles/

En 964 Ermeniscle dona a l’església de St. Miquel una terra amb vinya i arbres fruiters per remei de l’ànima del seu germà Lot, difunt i de la seva pròpia al terme de St. Iscle de les Feixes[4], una ermita romànica que podem visitar al costat de Can Catà.

Sant Iscle de les Feixes. Foto: Fidel Rodríguez, proporcionada per R. Solé.

En 975 Eldelmar ven al seu germà Gotmar (ardiaca de la Seu) terres a Cerdanyola i a Palou[5] que limiten, entre d’altres, amb terra de: Riquildis, Preciosa, Ermengarda i Sant Pere de les Puel·les[6], no serà el primer cop que trobem dones soles arreplegades junt el monestir, potser formaven una petita comunitat agrícola, potser ajuntar-se era una manera d’emparar-se.

En 984 Miranulo, Ingilbert, Virgilia i Bella permuten amb Sant Cugat tres peces de terra junt al molí del riu Ripoll a Palau Auzit que ja estaven envoltades de propietats del monestir, el que ens indica com aquesta institució eclesiàstica s’anava fent amb aquestes terres fèrtils i ben irrigades. El mateix any na Margarida dóna a St. Cugat terra a Cerdanyola que afrontava amb terres de Singero, femina, de St. Cugat i amb “el prat”[7], afegint el preu d’una euga[8].

Riu Sec al seu pas per Ripollet (Palau Auzit). Foto: Ramon Solé.

En 985 na Spanla dóna a St. Cugat en usdefruit casa, cort, terra, hort i vinyes a Magerova i un camp a Pozolls, prop d’una important via de comunicació. Ricard i Flavia donen també en usdefruit terres que havien estat de Castellano i de Gonter a Cerdanyola, al lloc que diuen “Fero”[9], als límits, més dones soles: Berema i Ermengarda. Guadamir, Pere, Pulcra, Sendred i Cusca donen terra i vinya a St. Cugat seguint les disposicions que els donà el seu pare, Adalà,  quan anà a Barcelona “on morí quan aquesta va ser destruïda pels sarraïns”[10].

En 986 el rei franc confirma els bens del monestir, entre d’altres les terres que l’envolten, donant compte així de com el monestir s’havia fet amb amplis alous al Vallés. Els límits són: Terrassa, al Nord. Cerdanyola, a l’Est. Collserola, Agudells (Horta), l’alou de Sant Pere de les Puel·les i la via que va per la serra que és entre Gausac i Cercedol, al sud i Aquallonga (Valldoreix) i el Castell de Rubí a Ponent. Uns termes prou coneguts avui en dia.

Sant Adjutori o Santa Maria de Gausac. Una de les poques capelles de planta circular de Catalunya. Foto: R. Solé

Però nosaltres seguirem amb els noms de les nostres dones soles de les que no ha quedat prou constància a la història. El mateix 986 na Goltregodo dóna a St. Cugat terra a Mojó (Molione) que va ser del seu difunt marit Viviano i dels seus fills, un alou envoltat íntegrament per propietats del monestir[11].

Al 988 Simplicia, amb els seus fills Madeix (sots-diaca), Ausizia, Dazilo i Bonuç, ven a St. Cugat terra a Cercedol, al lloc dit “les Corts”. Berica e Igilo[12] donen a Cercedol i Aquallonga, als límits trobem el torrent prop de les cases anomenades “Corts”, Sant Cugat, Guitard, Sunyer i Eimo “Blancutia”[13]

En 990els marmessors de Matersinda: Vivas, Gustrimiro i Servodei donen a St. Cugat una terra a Cerdanyola a la vall de Codonyer (Codonarios). Quixilo, amb la seva filla Cusca, ven mig molí a per dotze sous i dóna l’altra meitat en memòria de la seva filla difunta Ermetruit i en 992 na Mel permuta amb el monestir terres a Sant Andreu per terres i casa al Vallés al lloc de Canalies[14].

Can Canaletes. Aqüeducte al torrent de Can Iscle. Foto: Ramon Solé

En uns temps on molts homes morien lluitant, les dones es fan càrrec de les feines del camp, tant com de la planificació de les obres necessàries i de les transaccions econòmiques, tot i que els poderosos (especialment els eclesiàstics) sempre abusaran més d’elles.

Sovint veiem les dones soles agrupades entre elles o amb familiars, com en aquesta última permuta de la que deixem constància: en 999 Cixela (home) i Ermengola amb Ermetruit permuten amb St. Cugat una vinya a Cercedol en els límits trobem a Ermengarda Deodicada.[15]

Interior de la capella romànica de St. Iscle i Sta. Victòria de les Feixes. Foto: Fidel Rodríguez, proporcionada per R. Solé

Al 1145 es consagra l’església de Sant Martí de Cerdanyola que ja té sota la seva adscripció moltes de les petites esglesioles de la zona. El document és una mostra dels topònims de l’època, uns d’origen romà, com Octavià[16], alguns d’origen musulmà, com Maguerova i d’altres francs com Gausac, tot plegat ens remet a la confluència de cultures i llengües entre unes persones que van treballar la terra abans de que l’església catòlica, el poder més estructurat, eliminés tot vestigi del que li era aliè, com les dones.

 

Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Als i a les que han endreçat i endrecen camins i senyals per a que poguem reconstruir la nostra memòria.

————————————————————————————————————

[1] Salrach, J. M. i Montagut, T., dir. (2018). Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya Medieval. Col. Diplomàtica s. IX-XI. Fundació Noguera. Textos jurídics catalans, 2, plet 71.

[2] Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat (CSC). Vol. IV, n. XXI.

[3] Feliu i Montfort, Gaspar (1971).El dominio territorial de la sede de Barcelona: 800-1010. Tesis. UB. (Vol. II, documentación, doc. 31)

[4] Ibídem, doc. 37

[5] El terme “Palou”, de procedència andalusí, remet a un centre de cobrament d’impostos en nuclis agrícoles importants, prop de les vies, com “Palou Auzit” (St. Esteve de Ripollet)

[6] Mas, Josep (1909-1914). Notes històriques del bisbat de Barcelona. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona, vol. IX, n. 57.

[7] “El prat” o “el rec” que surt en una altra afrontació fan referència a espais comuns.

[8] Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat. Vol. IV, n. CXLVII i CXLIX.

[9] El nom “Fero” podria fer referència a “Far”, com els que hi havia als turons per comunicar-se.

[10] Mas, J. Cartulari de Sant Cugat, oc, n. CLII, CLIII, CLVI

[11] Ibídem, n. CLIX i CLXV

[12] Berica és nom d’home e Igilo de dona, recordem que alguns noms gots masculins acaben en a mentre que alguns femenins ho fan en o

[13] Mas, J. Cartulari de Sant Cugat, oc, n. CLXXXIV i CXCVI

[14] Ibídem, n. CCXI, CCXXIV i CCXXXIX

[15] Ibídem, n. CCCII

[16] “Castrum Octavià” era el nom que rebia el monestir de Sant Cugat.

Balneari Blancafort de la Garriga

Avui us passo dos articles

 

El Balneari Blancafort esta situat en el carrer dels Banys, 59  amb carrer de la Mina, 7, de La Garriga .

Us passo dades històriques :

  • Les aigües del Balneari Blancafort es van declarar d’utilitat pública el 12 de setembre de 1860.
  • El Balneari Blancafort ha vist desfilar per la casa les més eminents personalitats de cada moment: Jaume Balmes, el bisbe Torras i Bages, Jacint Verdaguer, el  canonge Collell, Santiago Rusiñol, Adrià Gual, Frances Cambó…

És un edifici civil. Es tracta d’una important reforma i ampliació d’un antic edifici. Planta en “U”, de planta baixa i dos pisos.

El pati està obert i orientat a migdia, al llarg de llur perímetre es desenvolupa una galeria d’arcs de mig punt i carpanell, limitada per una balustrada de pedra artificial.

Façanes planes a excepció de la del carrer Banys, de la que sobresurten balconades a quasi la totalitat de les obertures.

Fotografia Generalitat de Catalunya

S’han fet reformes en diverses ocasions però sense alterar l’estructura exterior del conjunt.

Fotografia . M. Angel Solé – 1983 Generalitat de Catalunya

El Balneari Blancafort està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i alttres

Adaptació al Text, imatges antigues  i Fotografies : Ramon Solé

 

URIAN – Guías de montaña / 5 barrancs a Aínsa

Avui us presento dos articles

Vine a gaudir de 2 dies plens d’adrenalina i emocions a un paradís del barranquisme, fins a 5 barrancs a Aínsa. !! 🤙

Durant 2 dies, realitzarem alguns dels millors barrancs de la zona d’Aínsa.

Animat a gaudir d’un entorn meravellós i ideal per a la pràctica d’aquest esport, juntament amb gent amb les mateixes motivacions i ganes que tu!

Barrancs, adrenalina, diversió i bon rotllo, és el que ens espera en aquesta gran aventura.

No te la pots perdre!!!

Més informació a:

www.urianguies.com

oriol.urian@gmail.com

Telèfon :  690 81 86 87

Text i Fotografies : Oriol – Ramon Solé – Director Guias de Montaña

Col·laboració : Bolcs Rasola

Masia de Can Pasqual de Gelida

Avui us presento dos articles

La Masia de can Pasqual esta al costat de la carretera  BV – 2249 de Gelida a Sant Llorenç, al municipi de Gelida.

Història

  • Des del 1529 i degut el ric arxiu de la casa, es coneix el seu tarannà pagès.
  • El 1529 fou concedit a Jaume Pasqual “lo Mas Rovira” pel Senyor del Castell Enric Despalau.
  • A l’arxiu s’hi troba també un testament del 1476.
  • A part dels treballs pagesos, del 1806 al 1808, com a mínim, se’n tragué carbó de pedra.
  • El 1808 s’hi elaborava aiguardent.
  • El 1880, com arreu, la fil•loxera destruí les vinyes de la casa, les quals s’hagueren de refer totalment amb ceps americans.
  • La família ha ostentat molt sovint, càrrecs de batlle de Gelida, jutges de pau, religiosos i arquitectes, i han assolit diversos premis els concursos comarcals de vins, a Vilafranca.

És un casal de grans proporcions, de dos cossos paral·lels a dues vessants, l’un d’habitatge i l’altre de cellers, renovat el 1914.

Consta de dues plantes i golfes, amb moltes finestres, balcons i terrats.

Cal esmentar el petit jardí romàntic de gracioses formes a ponent del casal, amb una bassa –safareig i un sortidor,

on també, hi trobem un portal de pedra amb una data mig esborrada

i un rellotge de sol de l’any 1808.

Can Pasqual és una antiga masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text – Imatges : Ramon Solé