El Santuari de Bellmunt de Sant Pere de Torelló, entre el passat i el present, te molta historia

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt és un santuari del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona) que està situat al cim de la serra de Bellmunt, a 1.246 m d’altitud. Disposa d’un mirador des d’on es veu la plana de Vic, els Pirineus, la vall del Ges i el Bisaura.

Al costat del santuari hi ha un refugi i un restaurant, tots dos edificats sobre roca viva.

S’hi pot accedir a peu o en cotxe des de Sant Pere de Torelló, i a peu des de Vidrà.

Veiem pas a pas la seva Historia :

  • Al segle XI, el comte de Besalú, Bernat I de Besalú, cedeix al seu fill Guillem el castell de sa Reganyada, situat al mateix lloc, que segurament tenia una capella. És la primera menció d’una construcció, les restes de la qual encara es troben davant del santuari actual i que formava part d’una línia defensiva que comprenia els castells de sa Reganyada, Curull i Besora.
  • El castell es va abandonar una vegada que va perdre el valor estratègic,
  • El 1219 es té notícia d’una capella dedicada a la Mare de Déu de Bellmunt
  • El 1240 es fa menció per primera vegada d’un santuari,
  • El 1392 es parla per primera vegada d’eremites que hi fan col·lectes.
  • El 1554 celebren una missa cada diumenge
  • el 1557 s’amplia la capella i es fa un habitatge per a l’ermità i un refugi.
  • Amb els temps pateix diverses profanacions, com en 1822 i1835 i estralls causats pel mal temps, com caiguda de llamps, També a patit : incendis, enfrontaments polítics, saquejos de bandolers
  • I en l’any 1936, un nou assalt durant la Guerra Civil, amb destrosses considerables.
  • El 1982, la Diputació de Barcelona emprèn les reformes que han donat lloc a l’actual santuari, hostal i restaurant.
  • La inauguració de les reformes es va fer el 16 d’abril de 1990, i, a l’acte, hi van ser presents el llavors bisbe de Vic, Josep Maria Guix i Farreres, i el diputat Jordi Labòria i Martorell.

El Santuari de Bellmunt o de les Alades, podem veure que l’església es d’origen romànic, amb l’hostatgeria formen un sol edifici, ens recorda el seu aspecte de fortalesa.

Al cim veí de serra Grenyada s’aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades, en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades.

També i segons la tradició, fou descoberta la imatge d’alabastre de 22 cm. en el començament del segle XIV en aquest lloc.

Bellmunt i el seu entorn,  sempre a donat motiu a excursions,

Aplecs

i moltes llegendes i a poemes, com en el cas de Jacint Verdaguer, en un dels versos inicials de L’emigrant, l’anomenà “ermita al cel suspesa”,

referint-se al santuari de Bellmunt, veiem aquest poema :

Poema de L’EMIGRANT

Dolça Catalunya

pàtria del meu cor,

quan de tu s’allunya

d’enyorança es mor.

Ermosa vall, bressol de ma infantesa,

blanc Pirineu,

marges i rius, ermita al cel suspesa,

per sempre adéu!

Arpes del bosc, pinsans i caderneres,

canteu, canteu,

jo dic plorant a boscos i riberes:

adéu-siau!

¿On trobaré tos sanitosos climes,

ton cel daurat?

Mes ai, mes ai! ¿on trobaré tes cimes,

bell Montserrat?

Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,

ta ermosa Seu,

ni eixos turons, joiells de la corona

que et posà Déu.

Adéu, germans: adéu-siau, mon pare,

no us veuré més!

Oh! ¡si al fossar on jau ma dolça mare,

jo el llit tingués!

¡Oh mariners, lo vent que me’n desterra

que em fa sofrir!

Estic malalt, mes ai! torneu-me a terra,

que hi vull morir !

Autor : Jacint Verdaguer

I una mes moderna ” Lloança a la Mare de Deu de Bellmunt” :

 

Recull de dades i Fotografies antigues i Text : Ramon Solé

Fotografia del vers : Araceli Peix i Ramon Badia

 

Anuncis

Historia del Balneari de la Font Pudosa de Banyoles

El Balneari de la Font Pudosa està en el Passeig de la Puda de Banyoles.

En l’actualitat esta tancat l’edifici i en estat d’abandó, sols podeu veure front seu la Font Pudosa, on l’aigua encara raja.

Us faig referencia dels seus orígens i de la historia :

  • De l’any 1419, hi ha documentació que explica que un monjo del Monestir havia tingut en propietat un camp d’una font anomenada Font Puda prop de Banyoles.
  • Abans del segle XVI es té coneixement de què existia un Rec anomenat de la Font Pudosa .
  • En el segle XVIII, es quan assistiren regularment malalts en busca de curació, pel poder de guarir malalties que tenien les seves aigües sulfuroses – càlciques i eren fredes; se aconsellava pel tractament de malalties de la pell i dels ossos. També, per problemes de circulació sanguínia y de las vies respiratòries.
  • L’any 1829 l’ajuntament construí una font artificial i una placeta pública.
  • L’any 1847 l’establiment era solament una senzilla caseta amb dues banyeres.
  • Es va construir una carretera en 1848, per facilitar l’accés des de Banyoles al petit Balneari.
  • Mes tard, es construí el Balneari durant l’any 1862, al costat de la Font Pudosa.
  • Que es convertí en el punt de màxima atracció turística de Banyoles.
  • A principis del segle XX, la seva aigua va ser comercialitzada.
  • Quan a l’estiu estaven totes les fondes de la ciutat de Banyoles plenes, alguns veïns alquilaven habitacions a la gent que anava a prendre les aigües al Balneari.

Va comportar que arribes el turisme a Banyoles aportant importants recursos econòmics.

L’edifici del Balneari, es compon de dos cossos ben diferenciats :

  • El cos del davant, utilitzat com residència és de forma quadro-rectangular i el cos dedicat als banys, de forma allargada i adossat a la façana.
  • L’entrada del cos residencial dóna a l’est.
  • És de façana llisa i senzilla.
  • Les finestres són rectangulars i les portes són acabades en arc rodó rebaixat.

El balneari

Va tancar en la dècada dels anys 50, del segle XX.

El Balneari de la Puda també anomenat Balneari de la Font Pudosa, és un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de Banyoles.

Cal dir,  que des del 2014, l’Associació Els amics de la Puda desenvolupa un projecte de rehabilitació del lloc, reintegrar-la en els itineraris de passeig, recrear el camí embrostat cap a l’estany, organitzar un festival literari entre altres projectes.

Us passo informació extreta de el Puntdiari sobre una exposició de fotografies (any 2015) :

http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/866702-una-exposicio-virtual-rememora-la-banyoles-dels-primers-estiuejants.html

Un relat de: Antonio Mora Vergés:

http://relatsencatala.cat/relat/balneari-de-la-font-pudosa-banyoles-pla-de-lestany-girona-catalunya/1052765

Us passo una poesia sobre La Puda :

http://lletresdetraverti.blogspot.com.es/2015/10/la-puda-font-de-records-2n-premi-poesia.html

Balmeari actualment

 

Recull de dades i Text : Ramon Solé

La Creu de Terme de Cardedeu, és diferent a altres creus…

Es diu que a dins del terme de Cardedeu, hi havia tres creus de terme, sols se’n conserva una i pots ser que sigui la mes important, situada a l’entrada del poble venint de Granollers, al costat o front de la Plaça de la Creu.

Es descriu d’aquesta manera en una de les Web de Cardedeu :

“ Es tracta d’una creu monumental del 1679, emplaçada damunt una ampla base circular, amb tres graons, una esvelta columna salomònica coronada per un capitell i la creu, de braços lobulats amb relleus escultòrics a cara i cara: en una la Mare de Déu i, en l’altra, Crist crucificat.”

Fons Fotografic Salvany -1915

En la base de la Creu de Terme, s’hi troben relleus esculpits:

  • L’escut de la vila dins un rombe.
  • Un manat de cànem
  • La llegenda segons la qual : resant un parenostre i una avemaria es guanyen 40 dies de perdó.

La Creu de Terme és el monument més característic de Cardedeu;

l’Ajuntament en concedeix una reproducció en bronze com a màxima distinció de la vila.

Mireu el cas que us invito a veure, un acte realitzat en l’any 2015 :

http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/creu-de-terme-de-cardedeu-per-als-germans-castells-i-per-a-tomas-elias/

Aquesta Creu de Terme, forma part d’un immoble inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Llegim a NacióGranollers un article que va publicar sobre la Creu de Terme de Cardedeu fa deu anys:

El cupó de l’ONCE del dimarts 2 de gener de 2007, es va distribuir amb una imatge de la Creu de Terme de Cardedeu com a element singular i emblemàtic de la vila. Aquest cupó s’inclou dins les sèries de cupons diaris (de dilluns a dijous) amb una difusió de 6 milions d’unitats repartides per tot l’Estat…”.

Com veieu, La Creu de Terme de Cardedeu, és diferent a altres…!

 

Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

Fotografia antiga : del fons fotogràfic de Salvany – any 1915

Com era i com és la Font de Sant Roc d’Olot

De fet poc a canviat  la Font de Sant Roc d’Olot en aquest últims cent anys.

Des del centre de la ciutat d’Olot, cal seguir un passeig  molt ombrívol que va paral·lel al riu Fluvià fins Les fonts de Sant Roc, que en són quatre.

La mes important i coneguda es la que te la imatge de Sant Roc, amb dos brocs d’aigua fresca, que cau en una pica rectangular de marbre.

Molta gent hi anava a passar tot o part del dia a principis del segle XX, era com una bonica distracció a nivell familiar

i per trobar-se amb altres amistats, tot fent gresca i amb un bon àpat.

També, com l’aigua era molt apreciada, s’anava a recollir amb càntirs per tenir-ne a casa.

Així mateix, en dates assenyalades es feia musica i ball popular en front de la Font principal de Sant Roc.

La Font de Sant Roc amb la imatge del Sant en la seva part frontal és feta amb rajoles, si mireu les fotografies antigues no hi era.

És una paret de pedra d’uns 6 metres d’alçada, coronada amb una teulada i una pedra esfèrica i al damunt hi ha l’escut d’Olot.

Son unes fonts i un lloc molt concorregut, tant per la gent d’Olot que vol tants sols fer uns passeig proper a la ciutat,

com per a gent excursionista que vulgui des d’aquest punt, fer diverses rutes per les rodalies o per la Comarca.

Presa i Molí de Sant Roc

 

Text i recull de postals antigues : Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Fotografies actuals: Araceli Peix i Ramon Badia

La Masia de can Planàs del Guinardó de Barcelona

La masia de Can Planàs del Guinardo, és situat entre l’Avda. Mare de Déu de Montserrat i la Ronda del Guinardó, front l’Hospital de Sant Pau.

Era coneguda com  a Can Molins i  mes tard a mitjans del segle XIX com a Can Mèlic, si miréssim documentació de l’època veuríem que el nom de Mèlic el troben escrit de diverses maneres Mèlik, Mèlich i  Melis; dona nom a dos accidents geogràfics: el torrent de Mèlic o Meris i el turo de Mèlic, situat al final del carrer Doctor Cadevall.

En aquells moments, disposava d’una extensió molt important de terreny, que era bàsicament conreat i amb arbres fruites.

L’edifici actual fou construït a començaments del segle XX per encàrrec del nou propietari Sr. Planàs, que ocupà un alt càrrec a l’Ajuntament de Barcelona.

El seus fills hereus a partir de l’any 1908 van donar diversos usos a la finca,  en primer lloc un viver de Jardineria, un canòdrom, una piscina i també, un casino. Va arribar la guerra civil, i va ser habitatge per milicians republicans, mes tard, caserna de bombers. Al finalitzar la guerra, és va convertir en campament de la Falange, anys després en una escola taurina.

Durant l’any 1978 el va comprar l’ajuntament de Barcelona. A sent actualment el Centre Cívic del Guinardó i alberga diverses instal·lacions lúdic – esportives i front la masia hi ha el camp de futbol del F.C. Martinenc.

La casa acull també, el Centre Pedagògic i de Recursos Horta Guinardó del Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

Un llarg historial que ha vist passar La Masia de can Planàs del Guinardó a Barcelona.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé