El Mercat de la Llibertat, un dels mes notables de Barcelona

El mercat de la Llibertat de Barcelona, es va posar en funcionament l’any 1888, en l’antiga plaça de la Constitució a Gràcia, avui plaça de la Llibertat.

L’arquitecte municipal Pasqual Tintorer va dissenyar aquest mercat amb una gran estructura de ferro i obra vista, que ens fa obrir els ulls al visitar i mirar a aquest mercat que és diferent a altres.

A la llarg de les dècades, ha sofert diverses reformes, per ho avui en dia, conserva tant per dins com per fora totalment l’aire modern i que l’autor va voler donar-hi.

En l’any 2009, es l’ultima reforma  va doblar la superfície fins a 4.400 metres quadrats, disposa de 40 establiments i un supermercat.

No és massa gran, per ho acollidor, el venedors /res, son molt amables i la clientela en general esta molt satisfeta des de sempre d’aquest mercat a la antiga vila de Gràcia.

Es troba de tot, alimentació en general, peixateries, fruiteries- verduleries, carnisseries, cansaladeries, un supermercat…

A l’exterior i com en altres mercats, situats en dues cares estan les petites tendes no alimentaries, amb roba, plantes, estris per la llar, entre altres.

Cal destacar que en les dues cares principals de l’edifici del mercat, hi ha una pica corresponent a un Font,

es pot veure el punt on havia agut una aixeta, cosa que creiem que es per evitar que la gent renti objectes i productes, si no fora així, valdria la pena recuperar-ho !

Si sou de fora d’aquest barri, aquí teniu l’horari de venda i transports públics que us aproximaran al Mercat de la Llibertat :

  • Horari : Dilluns a divendres 8:00 – 20:30h – Dissabtes de 8h-15h
  • Transports : Ferrocarrils (FGC), Gràcia | Metro L3 Fontana (Varis busos)
  • Aparcament exterior per Motos

Compreu o no, us recomano si feu un passeig per Gràcia anar a veure aquest mercat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Unes escales per pujar amb molta prudència !

Us ho explico, Barcelona es un mon d’obstacles…, a vegades infranquejables …! Em vaig trobar fa uns dies, que no sabia si pujar o no per les escales automàtiques de Montbau o pujar per les escales convencionals de pura pedra…

Quines em donaven mes seguretat de no prendrà un accident ? Simplement era una decisió de segons…. vaig llegir un cartell de l’Ajuntament dels pros i contres de pujar-hi per les automàtiques…!

Realment, sols era accedir o no  a pocs metres estaria a la superfície a nivell de carrer, vaig mirar detingudament el cartell i tots els significats que posava…!

Em vaig preguntar Si o No, pujo en aquestes perilloses escales automàtiques ? Al final, si vaig agafar i em vaig situar en un esglaó metàl·lic i em vaig deixar pujar…

Ei !, no em va passar res… sols que vaig perdre mes de 2 minuts de la meva vida en analitzar i prendrà la decisió… per culpa d’un cartell informatiu de l’Ajuntament  !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Can Miralletes, una masia situada en un lloc casi desapercebut de Barcelona

L‘antiga masia de Can Mirelletes està situada en l’illa del carrer de Conca, 25  en el Camp de l’Arpa de Barcelona.

Construïda l’any 1736, era propietat de Pere Miralles, que hi servia esmorzars als traginers amb una gran i excel·lent tradició culinària.

Can Miralletes és la darrera mostra d’arquitectura rural al barri, és una casa senzilla  de pedra i fang i amb bassa d’aigua i arbres, en origen  i alterada al llarg del temps, però va ser conservada per desig  popular dels veïns d’aquest barri.

És troba oberta a un jardí mediterrani  ambientalitzat  i naturalitzat que vol recrear el passat agrícola del Camp de l’Arpa.

Amb una zona infantil i un zona per a gossos, molts bancs, plantació de tarongers, pèrgola, terrasses, font… en mig d’una illa, hi s’ha fet un lloc tranquil, fresc, de convivència per la gent del barri.

Actualment aquesta antiquíssima Masia, és un restaurant  per els no traginers, per ho si per la gent que vulgui estar tranquil·la i gaudir d’un menjar casi casolà…

Per ha mes informació podeu consultar a :

https://pladebarcelona.wordpress.com/2013/12/24/nadal-a-can-miralletes/

Si no el coneixeu, es un bon lloc tranquil i no massa car per fer un bon sopar a una nit d’estiu o a qualsevol època de l’any.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Illa dels 3 Horts en el barri de La Font de la Guatlla del Districte de Sants a Barcelona

És un Hort Urbà Comunitari conegut com a L’Illa dels 3 Horts,  la seva ubicació és al Barri de la Font de la Guatlla, C/ Chopin 18, Montjuic de Barcelona.

L’Illa dels 3 horts fa referència a l’existència d’un “tresor” amagat en un racó del barri de La Font de la Guatlla

Les entitats col·laboradores en portar el projectem son el propi Ajuntament de Barcelona i entitats i col•lectius del barri. La gestió és per part de Tarpuna.

Amb una superfície de 1000 m2, i una capacitat  per a 9 parcel•les per a entitats + espais de tallers i altres. És va inaugurar l’any  2012.

Els “Tres horts” on es concreten tres tipologies de beneficis socials diferents:

El projecte preveu crear un espai urbà innovador i sostenible.

La “PLAÇA”: un espai dinàmic i polivalent on s’hi puguin desenvolupar activitats multidisciplinàries d’oci i lleure, tant per a les entitats que ho sol·licitin com per a veïns del barri que vulguin desenvolupar-hi qualsevol activitat, sempre que aquesta estigui contemplada dins del marc objectiu de la proposta.

L’HORT URBÀ: a través de l’activitat agrícola i amb caire social i comunitari, es pretén sigui un espai de participació d’entitats i persones, on es treballi amb col·lectius de persones amb risc d’exclusió social, de persones amb problemes de salut mental, de gent gran i escoles; i sempre obert a la possibilitat de poder aglutinar altres entitats i persones que vulguin contribuir-hi a difondre els valors del cultiu ecològic de proximitat i la sostenibilitat econòmica, ecològica i social.

Al seu voltant hi haurà altres àrees que faran de nexe d’unió teixint xarxes de relacions entre persones i naturalesa: bioconstrucció, àrea de compostatge, jardí aromàtic-botànic didàctic-lúdic-recreatiu, zona de recollida d’aigües…

Informació després d’un any en funcionament del hort urbà de la Font de la Guatlla, informació apareguda a  el3.cat :

http://el3.cat/lhort-urba-de-font-de-la-guatlla-celebra-el-seu-primer-any-amb-una-festa-solidaria/

L’historia dels Horts, informació apareguda a naciodigital :

http://www.naciodigital.cat/noticia/100148/horts/socials/connecten/persones

Actualment esta tancat, a l’espera que l’ajuntament i el Barri és posin de nou d’acord en seguir el Projecte o enderrocar la zona .

 

Recull de dades, text i Fotografies : Ramon Solé

Dinosaures al Berguedà?

Fumanya és el jaciment europeu més extens amb petjades de sauròpode del Cretaci superior i un dels més importants a nivell mundial.

El conjunt paleontològic de Fumanya fou declarat, l’any 2005 i per iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, bé cultural d’interès nacional (BCIN).

Altres dades de Nacio diari – digital :

http://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/7598/descobreixen/al/bergueda/fossil/unic/extraordinari/pell/dinosaure

 DADES BÁSIQUES :

 Tarifes :

-General: 10€

-Reduïda: 8€

-Infantil: 5€

 Horaris :

Juliol i Agost: de 11 a 18h

Dimarts tancat per festa setmanal

 Més informació i reserves:

Centre d’interpretació Dinosaures Fumanya

08698 Fígols

42º 10′ 44″ N, 1º 47′ 41″ E

  1. 938 249 025

m.cercs@diba.cat

www.dinosauresfumanya.com

 

Recull de la informació : Ramon Solé

Noticia – La Diputació de Barcelona adquireix l’espai natural de Sant Miquel del Fai

Fotografia de la Diputació de Barcelona

El departament de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona va publicar el dia 22/05/2017,  que adquireix l’espai natural de Sant Miquel del Fai, us he extret aquest important noticia  :

“La Diputació de Barcelona ha ultimat els tràmits per la compra de l’espai natural de Sant Miquel del Fai, una finca d’alt valor natural i patrimonial de 70,5 ha, situada als municipis de Bigues i Riells, Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja, a cavall entre les comarques del Vallès Oriental i el Moianès. Actualment l’espai és de propietat privada. El preu d’adquisició ha estat fixat en 1,3 M€.

El conjunt d’aquest espai està qualificat com a sòl no urbanitzable inclòs en el Pla especial del medi natural i del paisatge (PEIN) dels Cingles de Bertí. El conjunt de l’espai està inclòs dins la Xarxa Natura 2000.

L’espai natural de Sant Miquel del Fai inclou també un important patrimoni monumental, com el conjunt del monestir, amb edificis com l’església romànica de Sant Miquel, documentada des del S X, considerada l’església troglodítica més gran de Catalunya, la casa Prioral del segle XV o l’ermita de Sant Martí del segle XII.

L’interès natural de Sant Miquel del Fai prové també per la seva dimensió geològica, amb successió de penya-segats i replans sobreposats sobre la vall del riu Tenes i que originen balmes, coves, salts d’aigua i gorgs, que donen un caràcter singular i notori a aquest espai.

Aquest conjunt arquitectònic i natural es propietat, des de l’any 1990, de l’empresa Espai Natural Sant Miquel del Fai SL, que és qui ha mantingut, preservat i gestionat l’espai per tenir-lo en òptimes condicions per les visites públiques, les activitats i celebracions que el recinte ha acollit fins ara.

Amb la compra d’aquest espai, la Diputació de Barcelona té la voluntat de recuperar aquest conjunt patrimonial i natural per potenciar el seu ús públic com espai obert i d’accés lliure a tots els ciutadans. Així mateix, el seu objecte és donar suport al desenvolupament econòmic dels municipis on està situat, així com del conjunt de municipis del Vallès Oriental i el Moianès.

Un cop adquirit aquest espai natural, la Diputació de Barcelona procedirà al seu tancament temporal per tal de realitza-hi diferents actuacions per la millora i restauració dels monuments i serveis als visitants.”

Ven segur que aquesta es una bona noticia per tots i totes !

 

Informació i Fotografia a Color : Diputació de Barcelona

Recull de la Informació : Ramon Solé

XII Caminada nocturna Corró d’Amunt

Us passo la informació d’aquesta interessant Caminada nocturna :

 Dades Generals :

Dia i hora: dissabte 22/07/2017 a les 22:00

Lloc: Consell del Poble de Corró d’Amunt

Organitza: CC Corró d’Amunt

Dos recorreguts: circuit curt 6km i circuit llarg 8,5km

Informació i inscripcions a les 21 h –  Places limitades

Telfs. d’informació: 670 246 769  –  93 871 04 22 –  678 077 266

 

Recull de la Informació : Ramon Solé

Fotografia del Cartell : Ramon Solé

El Pou Calent de La Garriga No es apte per al seu consum !

La població de La Garriga, té la seva font pública, anomenada el Pou Calent, d’on brolla l’aigua a 60ºC.

La font es troba al carrer Banys, al mateix carrer on es troben els seus dos balnearis, el Blancafort i el Termes la Garriga.

En la seva part superior veien l’escut  i la data : 1863. Disposa d’una porta, a mig nivell per accedir a l’interior i en la part inferior un tub corbat i unes lletres que posen : Pou Calent.

En un costat, un cartell ens adverteix que no és per al consum humà.

Us passo, un escrit de l’amic encos, que ens dona en el seu Blog, un bon detall sobre el pou i altres temes relacionats :

http://www.encos.cat/fonts/MostraFonts.php?IDprovi=0845

És una verdadera llàstima, que desprès  de 200 anys l’aigua termal d’aquest Pou, no sigui bona, i ens preguntem… on s’ha fallat per arribar en aquest punt ?

 

Blog d’enllaç : encos

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Cal fer la visita a l’Aeròdrom de Rosanes en La Garriga

Informació de l’Ajutament de La Garriga :

“A principis dels anys 30 del segle XX, un empresari argentí afincat a Barcelona i apassionat per l’aviació es va construir a Rosanes, entra la Garriga i l’Ametlla, un camp d’aviació particular.

Tenia l’avió més veloç de la Catalunya d’aquells momentsi es va construir un complex de luxe, amb un xalet racionalista que, l’any 1934, es va convertir en el model a imitar per la Generalitat per a la seva xarxa d’aeròdroms civils.   

Finalment, no es va poder construir cap d’aquests aeròdroms, i el de Rosanes és l’únic que ha perviscut fins avui.

L’any 1937, però, les necessitats de la guerra assetjaven la República, que es va fixar en l’espai que ocupava aquest camp per a fer-hi una ampliació i convertir-lo en aeròdrom de guerra.

Entre 1937 i 1938 s’adequà el nou aeròdrom de Rosanes, incloent el terme de Llerona, a les Franqueses del Vallès, que va tenir un paper molt important als fronts del Segre i de l’Ebre i, després, en la defensa aèria de Barcelona.

A més, el camp va tenir una forta transcendència als municipis de l’entorn, que van aportar mà d’obra a la seva construcció i que van allotjar la major part del personal

i  dels serveis vinculats: companyies de transmissions, gabinets d’interpretació fotogràfica, tallers i indústries de guerra entre altres.”

Mes informació, podeu consultar  :

http://www.visitalagarriga.cat/ca/camp-daviaci%C3%B3-de-rosanes

Encara avui,  podem veure alguns dels espais i estructures que van ser construïts durant la guerra, com els refugis,

La torre de control

Els edificis dels comandaments

El menjador

La garita de vigilància

Dades generals de la Caserna

l’hangar

No és pot accedir actualment, està en un terreny particular

el xalet racionalista…

i tot plegat enmig d’un entorn i un paisatge magnífic, amb vegetació i camps ven llaurats per les rodalies…

pura estrategia.

Si feu la seva visita, podeu aprofitar algun matí festiu que des de La Garriga, passareu per el Molí de can Terres i l’ermita,

Dades de l’ermita

seguiu direcció al riu congost, el qual teniu de creuar i anar rodejant paral·lels al riu per una zona industrial,

fins el trencall  direcció a Rosanes, gran edifici – castell ara Restaurant.

Podeu aprofitar anar amb un guia, es pot recorre tot aquest espai de la Memòria, amb un matí.

El podeu fer per la vostra conta, tot seguin els cartells indicatius que hi han en tot el seu perímetre i poder fer-vos una idea aproximada com podia ser, tot aquest aeròdrom, amb fotografies que hi han en lloc estratègics.

També cal mencionar, que com la visita la feu en terrenys privats, cal tenir el màxim de respecta per tot el que ens envolta, edificis, camps conreats

propietats que s‘han prestat en conservat i protegir l’Antic Camp d’Aviació de Guerra de Rosanes.

L’historia

 

Recopilació de dates, fotografies antigues, text i Fotografies actuals : Ramon Solé

 

Escultura o Font dedicada a Neptú a Barcelona ?

Be, de fet podríem dir que es tant és una escultura com una Font  dedicada a Neptú. L’escultor Adrià  Ferran i Vallés amb la col·laboració de Celdoni  Guixà i Alsina, qui va fer les esfinxs, van portar a terme aquesta obra.

El dia 14 de abril de 1826, es va fer la inauguració d’aquest Monument i Font en el Moll de la Riba, que per aquelles èpoques és deia Moll del Rebaix, en el Barri pescador de la Barceloneta a Barcelona. Aquesta Font, va ser dedicada al Rei Fernando VII.

En els anys i al fer l’ampliació portuària, en el 1892 la Font de Neptú va ser traslladada fins al peu de l’escalinata dreta de la gran cascada del Parc de la Ciutadella .

Allà es va estar fins que el 1919 la van portar al Parc Laribal, que fou la primera part de la muntanya de Montjuïc que s’urbanitzà a començaments del segle XX. a prop on  hi ha avui dia la Fundació Joan Miró.

La font ocupava l’espai central d’un banc llarg d’obra, als extrems del qual van ser col·locades dues de les quatre esfinxs esculpides per Guixà, que originàriament hi havien al peu de l’escultura, on van seguir situades les altres dues.

Hi va romandre fins el 1975 quan la construcció de la Fundació Miró sobre l’antiga plaça del Solstici va comportar la reordenació de l’entorn.

Durant casi 8 anys va tindre que novament esperar en un magatzem, la seva nova ubicació. Avui la podem veure amb les quatre esfinxs sota l’estàtua, en la plaça de la Mercè, on va ser plantada l’últim dia de gener de 1983 fins l’actualitat.

Tot esperant que sigui l’últim trasllat i definitiu lloc per admirar aquesta obra, entre Monument i Font.

Neptú, es un personatge mitològic, que en molt llocs el podrem trobar igual que aquí,

Font Neptú piazza Navona

relacionat amb l’aigua, sigui dolça o salada, com  en el cas de Roma i en altres països…

          

També, molt a prop de Manresa hi ha una Font natural monumental, lloc de parada per els traginers per abeurar els cavalls de carga i mercaderies.

 

Text, recull de dades i Fotografies : Ramon Solé