Torre d’en Llobet d’Arenys de Mar

La Torre d’en Llobet,  és un edifici situat en el carrer d’Avall, 43, d’Arenys de Mar.

Es tracta d’una torre del segle XVI, concretament construïda durant l’any 1560 segons consta els escrits de l’època.

El seu nom inicial era de Torre de la Boada.

Es de forma cilindrica i consta de tres plantes,  conserva a la part alta les mènsules de la corsera i actualment esta adossada a dos edificis moderns.

S’hi troba una obertura en forma de finestra-balcó i altres finestres molt més petites.

La Torre d’en Llobet , és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

La Ciutat – Jardí de Sivatte en La Trinitat Nova de Barcelona

Si aneu pels carrers d’Aiguablava i Palau-Solità i l’avinguda de Vallbona en el Barri de la Trinitat Nova de Barcelona, us cridarà l’atenció una casa en runes, es tracte de l’antic xalet de la Trinitat.

A primers de segle passat Manuel María de Sivatte Llopart (1865-1931), Marqués de Vallbona i propietari dels terrenys d’aquella zona, va projectar  i promoure la construcció d’una Ciutat – Jardí de Sivatte en La Trinitat Nova.

Seria uns xalets amb jardí i serveis, la primera casa del projecta va ser inaugurada el 12 d’octubre de 1915. Seria la primera mostra d’un conjunt d’habitatges unifamiliars destinats a les classes mitjanes i populars previstos a construir a la serralada de Roquetes.

Problemes econòmics va impedir que el projecte s’arribés a fer realitat. Acabada la Guerra Civil, els xalet va quedar deshabitat i abandonat fins l’actualitat.

Aquesta casa se l’ha conegut per varis noms, com : El xalet de la Trinitat, La Granja, i també popularment, com la casa de la Bruixa.

L’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris reclama la seva preservació per a la memòria històrica del barri i com a patrimoni històrico-arquitectònic del districte, tot atorgant-li algun tipus d’ús social o municipal que garanteixi la seva rehabilitació.

A finals d’octubre de 2015, apareixia aquesta noticia a La Vanguardia :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20151026/202435943364/xalet-trinitat-nova-nou-barris-casa-de-la-bruixa.html

Ens preguntem, realment la veurem restaurada i quina finalitat pública li poden donar …?

 

Text, recull de Postals antigues i Fotografies  : Ramon Solé

Rectoria de Cànoves

La Rectoria de Cànoves, esta situada en un costat del aparcament que disposa Cànoves i al front del CAP.

És un gran edifici construït en diverses etapes que, en altre temps, devia ser una masia de pagès, donat que te grans dimensions i esta allunyada de l’església parroquial.

Té portal rodó de tretze dovelles i cinc finestretes rectangulars a la façana principal.

En una d’elles hi ha la data de 1704.

L’edifici està format per quatre cossos amb una complicada teulada de cinc aiguavessos.

Disposa d’un rellotge de sol molt malmès situat en una paret lateral.

Ja mes en els nostres dies, va servir per a activitats de jovent, projeccions de pel·lícules, obres de teatre, festes … i per guardar material d’excursionisme.

Actualment son diverses les activitats musicals que és celebrant per les rodalies de La Rectoria .

i també, estan situades varies escenes del Pessebre Vivent que es celebra a finals d’any que és porta a terme a Cànoves.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Can Sanpera de l’Hostal, actualment Escola Anna Mogas a Granollers

L’edifici en l’any 1926 es coneixia com “Can Sanpera de l’Hostal”, casa modernista de Joan Sanpera, obra d’Albert Juan de l’any 1912, i va ser casa d’estiueig.

És des de fa dècades  l’escola Anna Mogas,  situada en el carrer de Corró, 321.

Concretament, l’any 1958 s’inaugura com col•legi Maria Anna Mogas i Fontcuberta, situada en Les Franqueses del Vallès, posteriorment va passar a ser del municipi de Granollers.

Té planta baixa, dues plantes pis i coberta composta a vàries vessants. Les façanes estucades estan decorades amb motius florals que, juntament amb la porta d’entrada, la coberta de teula vidriada, els merlets de les baranes del terrat i els elements de ferro forjat, són representatius del llenguatge modernista.

A la cantonada de ponent sobresurt una torre mirador amb coberta de pavelló a quatre vessants, al seu costat la capella.

La Congregació de Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor són una congregació religiosa de germanes, fundada el 1872 per la beata de Granollers Maria Anna Mogas. Les seves membres, també anomenades Franciscanes de la Divina Pastora, fan servir les sigles F.M.M.D.P., conegut popularment per les “monges grises”.

Si voleu saber mes sobre aquesta Congregació de Franciscanes de la Divina Pastora, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Franciscanes_Missioneres_de_la_Mare_del_Div%C3%AD_Pastor

Per les rodalies de l’antic edifici, es van construir noves i modernes instal·lacions del col·legi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de Can Colomer de Canovelles

Can Colomer  de Canovelles és una masia situada en un dels extrems de la urbanització de can Duran, situada al pla de Can Duran,

a ponent del torrent de Fangues i al sud del torrent de Can Xirau i a prop de l’antiga església de Sant Felix.

Can Colomer és considerat com un mas molt antic, entre els segles XVII-XVIII; altres diuen que podria ser de l’any 1554, però no hi ha cap document i no es coneix cap data de construcció exacta.

Tampoc hi ha res que ens pugui donar una idea de la seva història.

És de planta, pis i golfes a la part central. La teulada és a dues aigües, de teula àrab, amb el tram central més elevat que els laterals.

A la façana principal, a la planta baixa i al primer pis, hi ha tres obertures per pis disposades en el mateix eix; aquestes obertures són enllandades excepte la porta d’accés que és un arc de mig punt adovellat.

A les golfes hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt, el central més gran que els laterals.

De la teulada sobresurt una gran xemeneia.

El parament és de pedra sense picar amb morter. Als costats hi ha dos petits cossos adossats amb coberta a un vessant.

Front la porta hi ha un magnífic i antic pou.

Actualment està abandonada en estat ruinós

i te una balla per impedir l’accés.

Can Colomer és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Informació Viquiopèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Mercat del Ninot de Barcelona

El mercat del Ninot és un mercat municipal a l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona, delimitada pels carrers Mallorca, Casanova i Villarroel.

Fou dissenyat per Antoni de Falguera i Joaquim Vilaseca i inaugurat l’any 1894.

Es tracta d’un edifici aïllat en un solar de planta rectangular, el conjunt està tancat per una paret de maó vist fins a uns tres metres d’alçada.

A sobre hi ha persianes que permeten la ventilació i un últim tram sota un potent ràfec tancat per vidre, que permet la il·luminació del mercat.

Us passo la història del Mercat del Ninot :

  • Als anys 80 del segle XIX, en la taverna de Joan Clapés situada al carrer València núm. 9 (ara 107), es posà com a mostra un ninot. Aquest fet va donar nom a la taverna i al barri.
  • En aquell moment alguns pagesos de les Corts anaven a vendre els seus productes al voltant de la taverna, per evitar pagar els impostos d’entrada de productes a Barcelona.
  • L’any 1889 l’Ajuntament de les Corts instal·la un mercat descobert a l’indret actual.
  • L’any 1912 l’Ajuntament compra els terrenys per ampliar i construir definitivament el mercat.
  • L’any 1933 es fa la inauguració del mercat actual, obra dels arquitecte Antoni de Falguera i Joaquim Vilaseca.
  • En la porta principal hi ha una còpia del ”Ninot “, ja que l’original es troba al Museu Marítim de Barcelona.

Durant uns anys, des de l’octubre del 2009 fins l’any 2012, amb motiu d’unes reformes integrals, les parades es van traslladar a un envelat al carrer Casanova, entre Còrsega i Provença, davant la facultat de medicina de l’Hospital Clínic.

Des de la reinauguració del Mercat del Ninot,  el barri compta amb un mercat dels mes moderns de Barcelona

. 

El mercat del Ninot és  una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i fotografies : Ramon Solé

Capelleta de Santa Eulalia a Barcelona

La Baixada de Santa Eulàlia amb una petita cantonada amb el carrer de Sant Sever hi ha Capelleta i imatge de Santa Eulalia a Barcelona.

També, hi ha una placa de rajola amb uns versos de Jacint Verdaguer que fa referencia al martiri de la Santa.

Un dels turments que va patir va consistir a ficar-la nua en una bóta plena de claus i vidres i llançar-la rodolant tretze cops per un pendent, l’actual carrer anomenat Baixada de Santa Eulàlia.

Si voleu saber del martiri que va patir la Santa, podeu consultar a :

http://barcelonatienepoder.blogspot.com/2012/03/santa-eulalia-de-barcelona.html

Cal esmentar que durant l’any 2008, la imatge va ser robada i es va tindre de fer una copia, us passo un article d’elpuntavui :

http://www.elpuntavui.cat/article/-/5-societat/279348–santa-eulalia-una-copia-en-lloc-de-la-imatge-robada-.html

Sembla, però, que es tracta d’una figura llegendària i, en realitat, inexistent, la llegenda de la qual es va desenvolupar a partir del desdoblament i confusió amb la història de santa Eulàlia de Mèrida…

 

 

Recull de dades: Viquipèdia i varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Palau del Lloctinent de Barcelona

El Palau del Lloctinent esta en la Plaça del Rei a Barcelona.

Afegit al Palau Reial Major, és de l’any 1549, construït per Antoni Carbonell per encàrrec de la Generalitat.

És de planta rectangular, amb quatre plantes més els baixos, d’estil gòtic tardà amb elements renaixentistes i un gran pati central.

A la planta baixa té quatre grans arcs carpanells sobre pilars que sostenen una galeria de tipus toscà amb arcs de mig punt; l’escala cap al pis superior està disposada com als palaus italians.

És la seu de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó, única des de l’any 1836 fins a 1994 i seu institucional des de llavors.

També en forma part l’anomenat Mirador del Rei Martí, torre amb cinc pisos de galeries edificada el 1555, situada entre el Palau del Lloctinent i el Tinell.

Es té documentació del nom de Palau Reial Major per primera vegada l’any 1116,i fou anomenat així per diferenciar-lo del Palau Reial menor, que s’aixecava vora la plaça de Sant Miquel, darrere la Casa de la Ciutat, i fou enderrocat el 1847.

Podeu consultar mes dades i veure fotografies d’alta qualitat del Palau del Lloctinent a :

https://lespedresdebarcelona.blogspot.com/2016/03/el-palau-del-lloctinent.html

Podeu fer la visita segons horaris establerts.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Casa de l’Ardiaca de Barcelona

La Casa de l’Ardiaca esta situada en el carrer de Santa Llúcia, 1, a Barcelona.

La Casa de l’Ardiaca es troba al mig del barri Gòtic de Barcelona, a tocar de la catedral de Santa Eulàlia.

L’estructura, globalment, és de caràcter gòtic flamíger, encara que els detalls esculturals continguin motius del Renaixement italià.

Us passo breument detalls de la seva historia :

La Casa de l’Ardiaca, es va edificar al voltant del segle XII,  aprofitant una part de l’antiga muralla romana de Barcelona.

A finals del segle XV el va reconstruir l’ardiaca Lluís Desplà en estil gòtic amb elements renaixentistes.

Desamortitzada en el segle XIX, va passar a mans de propietaris burgesos, que en van completar el pati en forma de claustre, segons el projecte de l’arquitecte Josep Garriga, i també van fer diverses modificacions als interiors d’acord amb els gustos de l’època.

El 1895 es va convertir en la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i d’aquesta època és la famosa bústia (*) modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner.

L’any 1919, la va adquirir l’Ajuntament de Barcelona.

Es va instal·lar l’any 1921, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, amb reformes dirigides per l’arquitecte Josep Goday.

Després dels bombardejos de la Guerra Civil (1936-1939) es van enderrocar les cases adossades a la part exterior de la muralla i es va obrir l’avinguda de la Catedral.

Entre el 1955 i el 1962 se’n van remodelar les façanes, sota la direcció de l’arquitecte Adolf Florensa

.

La reforma integral de la Casa de l’Ardiaca es va fer entre els anys 1991 i 1998, per consolidar l’edifici i millorar les condicions de treball, de consulta i de conservació de la documentació, segons el projecte dels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech.

En l’any 1895, el Col·legi d’Advocats va encarregar  a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner el disseny d’una bústia (*) per posar-la en la façana principal.

Els elements modernistes que la composen són d’un intens de simbolisme :

“Les tres orenetes asseguren la llibertat de la justícia, mentre que els procediments burocràtics, simbolitzats per la tortuga, representen els entrebancs que tot ho retarden.”

També, cal destacar la Palmera datilera de uns 25 metres d’alçada i la Font, situades en el patí de la Casa Ardiaca.

La Casa de l’Ardiaca és un edifici històric que figura com a bé cultural d’interès nacional.

 

 

Dades i historia : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La capella d’en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia de Barcelona

La capella d’en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia, esta entre els carrers de  Carders i de Montcada de Barcelona.

L’any 1150, sota la iniciativa del burgès Bernat Marcús, es va construir, aquesta Capella romànica que originàriament formava part d’una pensió per a viatgers, un hospital per a pobres, i un cementeri, situats al camí que conduïa al Vallès, avui el carrer Carders. El bisbe li concedí l’autorització el 1147, però sembla que les obres no s’iniciaren fins al 1166, i van acabar el 1188.

Al final del segle XIII, la confraria dels “Troters de bústia”, formada pel servei de correus creat pel mateix Marcús, es posava sota l’advocació de la Mare de Déu de la Guia, ubicada a la capella.

La capella és l’únic element que resta del conjunt. Construïda amb carreus ben tallats de pedra de la muntanya de Montjuïc, és de planta rectangular coberta amb volta de canó. L’absis suprimit el segle XVIII i substituït per una testera recta, ens és desconegut i tampoc no sabem quan fou construïda la cripta que es compon de tres petites naus, una de volta de canó i dues de creuament amb planta quadrangular i octogonal, respectivament.

Els murs exteriors apareixen articulats en tot el seu perímetre visible per un registre d’arquets cecs sota el ràfec, d’influència lombarda, sostinguts per mènsules, algunes figurades. Al mur lateral hi ha una porteta secundària i sota un arc cec, una Mare de Déu gòtica.

L’accés principal és a la façana i, com aquesta (incloses la teulada, la finestra i l’espadanya) fou refet el segle XIX.

Entre 1916 i 1917 s’afegí la reixa que alinea la capella amb l’edifici del Carders al qual s’adossa.

La decoració ha sofert diverses modificacions, patí els incendis de la Setmana Tràgica i de la Guerra Civil i fou restaurada el 1954, moment en què se suprimí el pis superior.

La Mare de Déu original va ésser substituïda i a la sagristia es guarda una petita capelleta portàtil, que es duia a casa dels malalts que la demanaven, on hi ha una imatge de la Verge de la Guia, reproducció en petit de la que es venerà a l’altar major fins al 1936.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_d%27en_Marc%C3%BAs

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé