Can Duran del Pedregar de Sabadell

La Casa Duran fa cantonada entre el carrer del Pedregar, 7 i el carrer de Sant Joan de Sabadell.

Masia construïda entre 1578 i 1606 segons dues llindes existents a la casa, una al portal del jardí i l’altra en un dels balcons, damunt la porta exterior. A la llinda de la porta de la planta noble consta el nom del promotor i propietari, Feliu Duran, i la data de 1593. Durant aquesta època els Duran basaven la seva economia en l’activitat tèxtil i agrícola, amb una extensa horta que envoltava la casa.

Sembla força probable que l’any 1585 la masia estigués acabada, donat que en aquest any, segons un document que ha arribat fins a nosaltres, s’hi reuní, en el seu ampli saló, el Consell de la Vila amb un Comissionat de la Reial Audiència. Per tant, sembla força possible pensar que les dates de 1593 i 1606 fan referència a obres d’ampliació o d’embelliment de la masia.

Una altra intervenció a la casa dels Duran té lloc en el segle XVIII a mans d’en Josep Duran, d’ofici apotecari. Aquest s’encarregà de l’embelliment de la casa, introduint elements de gust barroc. Un altre personatge a destacar fou Anton Duran, el qual visqué a cavall entre el s. XVIII i el XIX, aquest fou batlle de la ciutat i precursor del tèxtil.

Per a mes informació d’aquest edifici podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Duran

I també a :

http://ca.sabadell.cat/Ahs/d/Introducci%C3%B3%20Esteve.pdf

L’any 1957 l’Ajuntament anuncià un plebiscit públic per a decidir si s’enderrocava o no la Casa Duran, donat que es considerava com un destorb per a l’urbanisme de la ciutat. El resultat d’aquest fou el decret, el 20 de juny de 1958, de la Casa Duran com a Monument Històric i Artístic.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Anuncis

Castell – Palau de la Bisbal d’Empordà

El Castell – Palau de la Bisbal d’Empordà, està en la plaça del Castell, s/n., i dona al carrer del Bisbe, carrer de les Peixeteries i carrer Cavallers de la Bisbal d’Empordà.

La Bisbal és la capital del Baix Empordà i se situa en el centre geogràfic de la comarca. Travessada pel riu Daró, té una situació privilegiada que permet gaudir tant de la plana empordanesa com dels paratges boscosos del massís de les Gavarres. La ciutat conserva un interessant nucli de carrers estrets amb nombrosos edificis i elements arquitectònics dignes de ser visitats.

Fotografia de Manel Magrinyà

L’edifici més emblemàtic i significatiu és el seu Castell-Palau, veritable joia del romànic civil català, construït a finals del segle XI inicis del XII pels bisbes de Girona, senyors de la Bisbal. És un dels pocs exemples que es mantenen dempeus i ben conservat.

Té planta quadrada. A la planta baixa hi trobem les dependències més humils i funcionals: les cavallerisses, la premsa de vi, la presó… A la primera planta hi ha el pis noble, on trobem les dependències més luxoses i senyorials: la sala capitular on es realitzaven les recepcions i actes més importants, l’habitació del bisbe, la cuina amb una gran llar de foc i el menjador. Al pis superior, al mateix nivell que la terrassa envoltada de merlets, hi ha una capella romànica, que era dedicada a Santa Anna.

Des de la terrassa es pot gaudir d’una visió privilegiada de la zona urbana i del paisatge agrícola i rural del municipi i amb la vista cap a l’horitzó, el verd intens del massís de les Gavarres.

El castell es va ampliar el segle XIV amb una muralla exterior i altres dependències (pati d’armes, graner, quadres per al bestiar, horts…). L’únic pati d’armes de la fortalesa, avui actual plaça del Castell, conserva dos murs d’aquesta antiga muralla. La resta de dependències s’utilitzen per fer-hi activitats de caire cultural. L’any 1993 la planta baixa del castell fou objecte de recerca arqueològica, obligada pels treballs de restauració del mateix monument. Les troballes realitzades durant aquesta intervenció foren molt importants i d’una diversitat remarcable; entre d’altres destaquen la descoberta del pou, la cavallerissa, dues sitges anteriors a l’edifici del castell i una premsa de vi.

Per a mes dades històriques del Castell-Palau de la Bisbal, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Bisbal

L’Oficina de Turisme de la Bisbal us indicarà l’horari de les visites al Castell – Palau de la Bisbal.

 

 

Text : Joaquima Pellicer i Solà

Fotografies : Manel Magrinyà , Joaquima Pellicer i altres

 

Mercat municipal Sagarra de Santa Coloma de Gramenet

El Mercat municipal Sagarra està situat al centre de la Plaça de Ferran de Sagarra, s/n. de Coloma de Gramenet, va ser inaugurat el 27 de juliol de 1934; és una obra noucentista amb decoració art déco , hi ha rètols de ceràmica.

Té una ordenació axial, amb quatre portes que corresponen als carrers que hi porten.  Aprofita el desnivell del carrer per a doblar la superfície amb una planta semi subterrània.

Les façanes del mercat són d’estil noucentista amb un acabat que alterna el totxo vist amb l’estuc. L’edifici gaudeix d’elements ornamentals d’aquest estil arquitectònic com ara motllures rectes, cornises, ceràmica vidrada i basament de pedra.

A més disposa d’una gran coberta inclinada a dues aigües, que no obstant no és continua, sinó que queda interrompuda simètricament en 2 punts per deixar lloc a dues grans entrades de llum longitudinals.

A

l’interior de l’edifici s’accedeix mitjançant quatre portes ubicades als eixos centrals de totes quatre façanes.

En definitiva, es tracta d’un edifici protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Vigent.

 

 

Dades recollides : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Cabanyes de Badalona

Can Cabanyes està situada en la Rambla de Sant Joan, núm. 59-77, de Badalona.

Us passo la informació de l’historia de can Cabanyes :

  • Les primeres notícies sobre la masia són de 1636, referides a unes reformes dutes a terme pel mestre d’obres Joan Clot sobre l’edifici preexistent, per tant deu de ser mes antiga de la data indicada.
  • La propietat era de Francesc Cabanyes, i abans ho havia sigut de Francesc Carbonell.
  • La casa va agafar el cognom Cabanyes en casar-se l’any 1575 la vídua, Eleonor Rovira, de l’anterior propietari, Pere Soley, amb Salvador Cabanyes d’Argentona en un matrimoni doble en què també es casava la seva filla i pubilla amb Jaume Cabanyes, segons condicions estipulades al testament per poder heretar la casa i propietats.
  • La masia ha sofert moltes més reformes al llarg de la seva història, una al segle XVIII
  • Una segona, amb ampliació inclosa, del segle XIX, que ha donat l’aspecte actual a l’edifici.

Can Cabanyes és de façana neoclàssica, l’edifici compta amb planta baixa, un pis i golfes. A cada costat hi ha sengles galeries amb columnes toscanes sobre base de carreus, amb balustrades i acabament en frontó. A la teulada presenta una torre central.

El jardí, desfigurat per la construcció de l’autopista C-31, compta amb palmeres i també un curiós safareig circular. Tot el conjunt de la finca ofereix un aspecte colonial. Disposa al costat del safareig, d’un hort gestionat per la gent gran.

A l’entrada de la finca hi ha una capella dedicada al Sant Crist, que ja us vàrem descriure fa unes setmanes.

Actualment és propietat de l’Ajuntament, i s’utilitza com a Centre Cívic i és també,  seu del Districte 2.

Can Cabanyes és una masia situada al barri de Nova Lloreda de Badalona, és un monument protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Badalona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Parets del Vallès

L’església de Sant Esteve de Parets està situada en la Plaça de la Vila i el carrer de Sant Antoni de Parets del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • Les primeres notícies d’un temple dedicat a Sant Esteve en aquest indret, daten de l’any 904, quan va ser consagrada una església per Teodoric.
  • En el segle XIII es torna a reformar el temple gràcies a Bernat de Vilatzir, tal com constava en una llosa sepulcral que hi havia en el presbiteri fins a l’any 1936.
  • L’església es torna a consagrar el 26 de gener de 1207 pel bisbe de Barcelona Pere de Cirac.
  • Les tropes de Felip V d’Espanya incendiaren el temple l’any 1706 durant la Guerra de Successió.
  • Aquest no va ser l’únic incendi que va patir l’església, perquè el 21 de juliol de 1936 va ser destruït gairebé en la seva totalitat pel foc.
  • De l’antic temple només va restar en peu l’absis central i alguns fragments de murs, que es van integrar en la nova construcció feta en estil neoromànic, aquesta nova església consagrada el 1947, va venir a substituir a la vella.

És un edifici neoromànic. La nau central es desenvolupa a partir de l’absis del segle XIII, on neix el creuer que suporta el campanar.

Té tres naus de volta d’aresta separades per arcs de mig punt i capelletes laterals de volta de canó. Els vint-i-dos capitells que separen les naus historien la vida de Crist.

Al centre de l’absis hi ha el retaule de Sant Esteve, realitzat per Frederic Marès i Francesc Folguera l’any 1947.

L’església té tres campanes que daten del 1947,i una que va ser instal·lada el 15 d’octubre del 2017, anomenades Eulàlia, Rosalia, Maria i Teresina; les dues primeres en honor a la dona i la mare del mesenes que va fer la restauració de l’església, l’Antoni Feliu, la tercera en honor a la Verge Maria, i la quarta, en honor a la mare del feligrès que la va donar degut a una promesa, és actualment la campana major.

L’any 1996 a la mort de l´últim campaner, es va electrificar el sistema d’accionament automatitzat del toc de campanes.

Sant Esteve de Parets és una església de Parets del Vallès protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Carrer de Vista Alegre de Vallromanes

El Carrer de Vista Alegre és l’únic carrer del nucli de Vallromanes que conserva l’estructura de carrer de poble, ja que els altres són camins que comuniquen diferents àrees del terme i en els quals s’hi van distribuint cases de forma aïllada.

També, cal dir que Vallromanes, es van construir moltes cases i xalets que van formar el poble amb nous carrers.

El Carrer de Vista Alegre, té dues sortides a la riera de Vallromanes. Com és característic de les poblacions, i a diferència de les masies isolades, el carener de les cases és paral·lel a la façana.

Les cases són de dos pisos, sense massa interès tipològic. Construïdes en carreu de pedra poc treballat i fang, i posteriorment arrebossades. Moltes d’elles conserven l’extraordinari gruix dels murs.

 

Recull de dades : Viquipedia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Arimon de Sabadell

La casa Arimon està situada en el carrer d’Arimon, 24 i dona al carrer de Brujas  de Sabadell.

Us passo la seva historia :

  • La casa Arimon inicialment era propietat de la família burgesa Arimon.
  • Dissenyada per l’arquitecte Josep Renom i Costa i bastida l’any 1858, durant el període modernista, la qual anys més tard fou radicalment transformada entre 1911 i 1929.
  • A la reforma del 1911 hi van treballar els millors tallers de l’època.
  • L’any 1941 va comprar la casa la família Garcia-Planas.
  • En l’actualitat esta gestionat per Arimon Centre Wellness.

Les seves característiques mes destacades son :

Es tracta d’un casal de construcció postmodernista de planta baixa, pis, golfes i torre quadrada.

L’estructura de l’edifici és entre parets mitgeres, de planta i pis, té secció rectangular i una teulada sobre la qual s’aixeca una torratxa de secció també rectangular.

En destaca la porta de la façana, oberta en arc trilobulat, i els treballs de ferro forjat de totes les reixes de les finestres i balcons.

Hi destaquen els vitralls, influïts pels del Palau de la Música Catalana i molt probablement obra del taller Rigalt i Granell. Els esgrafiats exteriors i interiors són del taller Butsems i Fradera. I el ferro forjat, del taller Ballarín.

Casa Arimon està en la llista d’edificis destacables de Sabadell.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de la Central Catalana d’Electricitat de Barcelona

L’edifici de la Central Catalana d’Electricitat està situada en l’avinguda Vilanova, 12  cantonada amb el carrer de Roger de Flor, 52 de Barcelona.

Us passo un recull de la seva historia :

  • La Central Catalana d’Electricitat , és un edifici destinat a aquesta finalitat, seguia un projecte tècnic de central tèrmica a carbó fet el 1896 i va ser dissenyat per Pere Falqués i Urpí, per bé que el projecte, datat el 1896, fou signat per Antoni Costa.
  • L’edifici, bastit entre 1897 i 1899, constitueix una bona mostra de l’arquitectura de ferro i tenia les oficines situades a la façana i els tallers a l’interior de l’illa.
  • En el seu interior, allotjava cinc dinamos de corrent contínua subministrades per Schuckert & Co (quatre de 530 Kw i una de 300 Kw). La potència total de les màquines de vapor era de 2.800 Cv.
  • De les diverses ampliacions que al llarg de les dues dècades següents es dugueren a terme en diversos indrets de l’illa.
  • Poc temps després, l’any 1919 es decidí traslladar la producció i la central de l’Avinguda Vilanova es convertí en una estació transformadora.
  • L’any 1977 l’edifici fou rehabilitat i passà a acollir les oficines de Hidroelèctrica de Catalunya S.A., conservant en el seu interior una grua pont i les taules de comandament originals.
  • En l’actualitat, l’edifici acull la seu de Fecsa-Endesa.

De l’edifici direm, que es de planta rectangular aixamfranada, l’estructura en alçat d’aquesta antiga fàbrica comprèn semisoterrani, planta baixa i un pis, a excepció del cos orientat al xamfrà, format per quatre pisos.

La façana estructura les seves obertures en eixos verticals, formant una composició axial. En ella hi ressalta, damunt d’un robust basament de pedra, el desenvolupament d’uns murs de maó vist sostinguts per una estructura metàl·lica que, lluny d’amagar-se, es manifesta com un element compositiu i decoratiu més. La façana desenvolupa un complex aparell decoratiu a base de l’alternància volumètrica de plens i buits, tractada, segons alguns autors, seguint els cànons del brutalisme arquitectònic.

Al xamfrà s’hi localitza el portal principal, configurat per un potent emmarcament de pedra. Damunt del portal, un finestral semicircular queda flanquejat per dues semi columnes de ceràmica vidrada sobre mènsules de pedra i un arc de maó amb la inscripció “General Catalana de Electricidad” pintada en verd.

Per sobre d’aquest portal s’hi desenvolupa la resta de pisos, oberts per mitjà de finestres rectangulars i balcons amb barana bombada de forja, tot rematat per un coronament esglaonat que conté la data “1897”.

Es passo un reportatge de beteve realitzat el divendres, 6 de nov. del 2015 :

https://beteve.cat/cultura/central-termica-endesa-passat-modernista/

La Central Catalana d’Electricitat és una obra de l’arquitectura del ferro de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Les victimes per atropellament del tren a Montcada, tenen un monument

Un monument recorda a les víctimes d’atropellaments en Montcada i Reixac, esta situat en un angle del carrer Bogatell amb el carrer Cristóbal Colón , a prop del pas a nivell.

En aquest últims anys, protestes, manifestacions, tallada del pas dels trens, grans pintades, han sigut presents pel soterrament de les vies al pas per aquesta població.

Us passo informació sobre aquest lamentable i trist tema de el Confidencial, en un article del gener de 2017:

https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2017-02-26/montcada-168-muertos-renfe-cercanias-rodalies_1338457/

I també, en la Veu :

https://www.laveu.cat/noticies.cfm/id/591837/una-ofrena-floral-monument-cruilla-soterrament-recorda-darrera-victima-mortal-vies-tren.htm

Esperem que es porti a terme una solució a aquest problema durant l’any 2019…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casal de Setmana Santa d’URIAN 2019 – Viu el món de l’hípica

Presentació :

El Casal de Setmana Santa d’URIAN volem que sigui diferent dels altres casals, on el nen o nena gaudeixi d’una vivència autèntica en una hípica.

La nostra idea sorgeix de la nostra passió pel món dels animals, i més concretament, dels cavalls. De petits hauríem desitjat poder realitzar un casal on estiguéssim el 100% del temps, envoltats d’aquests animals tan fidels i nobles, alhora que aprenent sobre el seu món i, clarament, divertint-nos amb altres nens i nenes amb les mateixes aficions que nosaltres.

És d’aquesta manera, que juntament amb l’hípica Catafau, presentem una setmana de vivències en una hípica real, on realitzarem tasques quotidianes que es fan per al bon cuidat dels animals (donar-los de menjar, netejar-los, etc.), adquirirem un aprenentatge durant una setmana de monta per pista i ens divertirem realitzant tallers i jocs relacionats amb aquest món equí.

Informació general:

El Casal de Setmana Santa d’URIAN 2019 es realitzarà del Dilluns 15 al Divendres 19 d’Abril, ambdós inclosos.

El punt de trobada i recollida serà a la població de Castellar del Vallès. La trobada serà a les 9h i la recollida a les 17h.

Seran pujats i baixats de l’hípica per cotxes particulars dels organitzadors (recorregut per pista de 15 min aprox.).

La inscripció i preu serà per setmana complerta.

L’edat dels participants serà de 8 a 14 anys.

Cada nen o nena haurà de portar el seu esmorzar de casa. El dinar està inclòs en el preu.

Cal especificar si algun nen/a, pateix alguna intolerància alimentaria i/o pren medicació.

Activitats que realitzarem :

  • Coneixem el món de les hípiques.
  • Aprenem a preparar un cavall per muntar-lo.
  • Netegem els cavalls.
  • Què mengen els Cavalls?
  • Passejada amb carruatge.
  • Com és el ferratge d’un cavall? Demostració pràctica.
  • Creació i realització d’un recorregut d’obstacles amb els Ponis.
  • Jocs equins.
  • Jocs cooperatius.
  • Aprenem a muntar.
  • I molt més…

Per a mes informació podeu contactes a :

Director Tècnic: ​Oriol Solé

E-mail de contacte:​​casal.urian@gmail.com

What’sApp:​ 655 79 79 08

Casal de Setmana Santa d’URIAN 2019 – Viu el món de l’hípica és una manera diferent de passar la Setmana Santa.

 

 

Text i Fotografies : Oriol- Ramon Solé