Ca n’Ametller, el Museu Municipal de Molins de Rei

Fotografia de mitats del segle XX

Ca n’Ametller, situat a la Plaça Catalunya, era una casa pairal de principis del segle XIX, que es va reconvertir a edifici senyorial. L’edifici ha estat sotmès a diverses remodelacions, les més destacables van ser al segle XIX i el segle XX.

Ca n’Ametller captiva la mirada de la seva façana. El portal de l’entrada, de grans dovelles, marca la simetria i l’ordre compositiu de les finestres i balcons de la façana.

A lapremsadelbaix.es, del dia 22 de  Maig de 2018, hi podem llegir :

“ La historia :

El Museu de Molins de Rei va començar la seva activitat l’any 1953 per la iniciativa d’un grup de persones que treballaven a la fàbrica tèxtil Samaranch i que compartien l’interès per conservar i difondre  la cultura molinenca.

El 1968, un grup de col·laboradors es va constituir com l’Associació d’Amics del Museu Municipal de Molins de Rei. El fons del Museu s’ha anat formant amb objectes procedents de les aportacions de moltes persones de la vila.

També  des del Museu s’ha exercit una tasca de recuperació i conservació del patrimoni arquitectònic i arqueològic de la vila i el seu entorn.”

En l’actualitat es el Museu Municipal de Martorell i disposa de Salas d’exposició temporals.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament i Museu de Molins de Rei i altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Edifici del Campanar de les Hores de Martorell

L’Edifici del Campanar de les Hores esta situat en la plaça de les hores de Martorell.

Us passo la seva historia :

  • El Portal de les Hores tancava el primer recinte de la muralla que, entre el Vall i el Revall, defensava Martorell. Aquest portal era format per una alta torre quadrada alt medieval i el propi portal.
  • Ja al 1668 es va instal•lar un rellotge a l’esmentada torre, que des de llavors pren el nom de Torre de les Hores o Seny de les Hores.
  • Al 1731 es remodela el Portal de les Hores, i la data és inscrita en un dintell.
  • La Plaça de les Hores es formà l’any 1925 en ser enderrocat l’antic portal de muralla conegut pel Portal de les Hores o la Volta del Forn, perquè era propera al forn de pa municipal.
  • Aquest edifici i durant una època es va fer servir de presó.
  • La raó d’aquesta remodelació urbanística fou que l’antic portal dificultava el pas dels cotxes; es conservà però la torre, que, un cop desallotjada la presó, va servir d’urinari públic.
  • L’edifici actual, amb el campanar d’espadanya, és de la fi del segle XIX.
  • A principis del segle XX s’hi instal•la la Societat “La Unión Agrícola Cooperativa” i el portal és conegut en aquesta època també com el Portal de la Cooperativa.
  • El portal va ser enderrocat l’any 1925 i és aleshores quan es va configurar l’actual plaça de les Hores.

Al Museu Municipal Vicenç Ros es conserva la maquinària del rellotge del Seny de les Hores, un dels més antics de Catalunya.

A més, també hi trobarem exposada una pintura a l’oli del Portal de les Hores que data de la segona meitat del segle passat i és una obra de Lluís Rigalt, artista molt vinculat a Martorell i als seus paisatges.

Nota : No hi ha que confondre amb la Torre de les Hores, que es un altre edifici de Martorell.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Martorell, i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de l’Antic Hospital de la Santa Creu a Barcelona

L’Hospital  de la Santa Creu fou, entre 1401 i 1926, l’hospital general de la ciutat de Barcelona, instal·lat en un edifici gòtic del segle XV. Es va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi havia a la ciutat.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_la_Santa_Creu_de_Barcelona

La Creu que avui us presento, està situada en el pati principal l’Antic Hospital de la Santa Creu a Barcelona, podeu accedir per els carrer  del Hospital, i el carrer del Carme.

Es sap que es molt antiga, es va refer la creu que estava en mal estat gràcies a la intervenció de l’escultor Bernat Vilar, durant l’any 1691.

Aquesta Creu, es semblant a una Creu de Terme, s’aixeca sobre una columna salomònica de marbre rosat i blanc, a dos nivells apreciem dues corones.

En la Creu, una cara hi ha Jesucrist crucificat i l’altra cara, possiblement representa la verge dreta, sense el nen Jesús.

Cal dir, que durant la Guerra Civil va ser feta malbé,  el 29 de juliol de 1939 va ser recuperada amb un actes molt solemne.

Sempre aquesta creu ha sigut molt característica en aquest Hospital que li donava el nom.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia, propi i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga fabriga “Vapor Sampere” de Sabadell

L’antiga fabriga “Vapor Sampere” esta situada entre el carrer de Sallarès i Pla, 9 i el carrer de Turull del municipi de Sabadell.

El Vapor Sampere, és un vapor de Sabadell obra de l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas construït l’any 1912.

Us passo la seva historia :

  • El vapor Sampere va ser un dels darrers vapors construïts a la ciutat, situat en un dels eixos industrials de Sabadell.
  • L’edifici no és estrictament un vapor, ja que des del començament va funcionar amb energia elèctrica.
  • Va ser projectat a finals del segle XIX principis del XX.
  • És l’eix marcat pel carrer Tres Creus i que comunicava el centre de la ciutat amb l’estació de ferrocarrils, a la vegada que conduïa cap al riu Ripoll, zona dels primitius molins i que continuava activa.
  • La proximitat del transport afavorí la creació d’aquest eix industrial que formava part dels eixamples projectats per l’urbanista Daniel Molina i Pascual.

Vapor amb elements modernistes. Tipològicament presenta les característiques típiques d’aquestes construccions. Està format per una nau d’uns 12 m d’ample per 98 m de llarg.

La coberta és a dues vessants. La façana és una repetició uniforme del mòdul que compren la finestra, però no és plana sinó que està ornamentada amb cornises, motllures i reixes de ferro forjat.

Cal destacar la torre amb rellotge que hi ha al pati interior. El rellotge de corda es trobava dalt de la torre i el va instal•lar el rellotger sabadellenc Salvi Uyà Armengol l’any 1913.

La torre del rellotge i el transformador elèctric s’ubicà on tradicionalment s’emplaçava la xemeneia.

La façana del vapor s’ha vist modificada per la instal•lació d’un bar, modificant-se la primitiva estructura que formava un conjunt de tres finestres convertint la central en la porta d’entrada del bar.

A mitjans de la dècada del 2000 es va restaurar l’antic edifici, conservant-se l’estructura general de la nau i la torre del rellotge.

A la nau principal hi ha una botiga de la Cooperativa Abacus.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa de la Vila de Lloret de Mar

La Casa de la Vila esta situada en la Plaça de la Vila.  L’edifici està aïllat, envoltat pel passeig Verdaguer, el passeig Agustí Font, el carrer Sant Baldiri i la plaça de la Torre a Lloret de Mar.

Us passo dades relacionades a la seva historia :

  • Al lloc on hi ha l’Ajuntament hi havia una antiga torre del segle XVII (1601-1607) malmesa pels temporals. Aquesta torre era de planta semicircular i tenia dos torricons i una barbacana.
  • L’any 1867 es va acordar l’enderrocament de la Torre de la Vila, que també funcionava com a esporàdica casa consistorial i presó de Lloret.
  • L’Ajuntament fou projectat i construït entre 1867 i 1872 pels arquitectes Félix de Azúa i Martí Sureda Deulovol, i segueix la tipologia estilística neoclàssica.Les façanes de l’Ajuntament foren decorades amb terra cuita obra del terrisser lloretenc Pau Arpí i Galí.
  • El 18 de febrer de 1868 es va posar la primera pedra de la Casa de la Vila.
  • La seva inauguració fou el febrer de 1872.
  • El campanar de ferro forjat, col•locat el 1884, fou obrat pel serraller i ferrer Pere Tarrats, prenent com a base els dissenys d’Agustí Font i Vilarrubí. Aquesta obra fou contractada a pes, concretament a 90 cèntims el quilo. El responsable del rellotge fou el barceloní Isidre Bofill.
  • Des de la inauguració de l’Ajuntament, la part baixa funcionà com a escola pública fins als anys trenta del segle XX.
    La primera planta era ocupada per la presó, el jutjat de pau, la sala de reunions, el rebedor, l’arxiu i la secretaria. El segons pis era ocupat pels habitatges dels mestres i les golfes, per l’habitatge de l’agutzil o conserge.
  • Entre el 1907 i 1921 l’escola dels nens, situada a la part esquerra, fou dirigida per la mestra Lluïsa Usall i Gertrudis Moret. A més, també hi havia una guarderia infantil, popularment anomenada “Can Cagabotes”.
  • L’ajuntament ha estat reformat i restaurat a finals del segle XX i algunes regidories s’han repartit per altres edificis de la vial, com és el cas d’Urbanisme i Cultura.

Es tracta d’un edifici de quatre plantes amb terrassa que ocupa tota una illa de cases. La façana està arrebossada i pintada de color rosat i destaca per les decoracions puntuals en baranes i cornises de terra cuita. La construcció, de planta rectangular, consta, a la façana principal, de set crugies dividides en tres sectors i té una estructura simètrica. Els laterals consten de tres crugies dividides per dues pilastres de dalt a baix.

El cos central de la façana està un xic més avançat i destaca per les tres arcades de mig punt de la planta baixa, per les quatre pilastres corínties i per la culminació en forma de frontó de terra cuita i un campanile de ferro. A la cornisa superior destaca l’escut d’Espanya, com a culminació de la façana principal, amb la particularitat que es tracta d’un dels pocs edificis que té l’escut del rei Amadeu de Savoia. Hi ha l’escut de Lloret, amb el llorer simbòlic, i una al·legoria de la Llei .

Igualment destaca, darrere l’escut principal de la façana anterior, el citat campanar de ferro forjat, obra del serraller Tarrats, dissenyat pel dibuixant Agustí Font i Vilarrubí.

La Casa de la Vila de Lloret de Mar és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Lloret de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de l’Església de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès

La Rectoria i  l’Església de Sant Martí, estan situats en la Plaça de l’ Abat Oliba, carrer de l’església i carrer de Sant Martí en Cerdanyola del Vallès.

Al costat de l’església de Sant Martí s’aixeca la  seva Rectoria, un edifici d’estil modernista dissenyada per l’arquitecte Eduard Maria Balcells al 1908.

La Rectoria es tracta d’una obra inacabada pel que fa la seva decoració exterior.

Es de planta rectangular, que presenta una complexa volumetria integrada per diferents cossos juxtaposats combinats amb gran originalitat que recuperen, de manera molt eclèctica, el llenguatge gòtic.

En la façana principal al carrer de Sant Ramon, es diferencien tres cossos:

1) en el cos oest amb la galeria de fusta de la segona planta amb el ràfec recolzat per mènsules i puntals i les finestres decorades amb vidres de colors.

2) el cos central, a la planta baixa, amb tres finestres cobertes amb un arc esglaonat i protegides per un guardapols esglaonat amb la mènsula central que en el projecte original era la base d’una figura de l’arcàngel Sant Gabriel.

i 3) el cos est, una mena de torre acabada amb merlets.

En el projecte, la decoració de la façana contemplava diversos elements, apart de l’escultura de Sant Gabriel, que probablement no es feren per motius econòmics com un rellotge de sol, impostes ceràmiques amb creus i la inscripció Avé Maria Puríssima, esgrafiat amb fals carreuat, vitralls…

Si passeu pel centre de Cerdanyola del Vallès, us cridarà molt  l’atenció l’edifici de la Rectoria.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Església de Sant Martí i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de ca n’Amell Gran de Barcelona

L’ Antiga masia de ca n’Amell Gran de Barcelona està situada sobre el carrer de Marie Curie de Barcelona, darrera de la Seu de districte de Nou Barris.

Popularment aquesta masia reformada, també és coneguda com “La Masia de la Guineueta “.

En ple funcionament d’aquesta masia, antigament estava rodejada de camps conreats i de vinyes. En la mateixa masia, s’elaborava vi per ser repartit entre als amos i masovers.

 

Antiga masia de ca n’Amell Gran

Curiosament un error va canviar el nom de la masia de ca n’Amell Gran com a Ca N’Ensenya, podem veure un article referent a aquest fet :

http://www.noubarris.net/web40/?p=66498

Actualment la masia de ca n’Amell Gran és propietat de l’Ajuntament de Barcelona, es va portar a terme la seva rehabilitació i així, ser la seu d’un casal infantil, la de joves i en la seu d’entitats, com ara, els Diables de la Guineueta,  l’Ateneu de la Guineueta, entre d’altres.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i altres.

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’església de l’antic Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona

Com a continuació de l’article d’ahir, avui veurem L’església de l’antic Institut Mental de la Santa Creu, que està situada en el carrer de Marie Curie, 8-14, en la part de darrera de la seu del Barri de Nou Barris de Barcelona.

L’església de Sant Rafael pertanyia al recinte de l’Institut Mental de la Santa Creu, creat pel doctor Emili Pi i Molist i basat en centres psiquiàtrics pioners. L’arquitecte Josep Oriol i Bernadet va dissenyar el sanatori l’any 1859 i es va construir sota la direcció dels arquitectes Josep Artigas i Elies Rogent.

Després d’anys d’obres, el manicomi va entrar en funcionament el 1889, juntament amb l’església. Es tracta d’un temple simètric d’estil neoclàssic que estava situat al cos central del manicomi. Va ser batejat en honor a Sant Rafael perquè el nom d’aquest arcàngel significa “Déu sana” o bé “medicina de Déu”.

L’església era el centre religiós de les persones ingressades al sanatori i del personal que hi treballava. Era lloc de pregària i d’oració, i els diumenges i festius s’hi feien les misses. Amb l’esclat de la Guerra Civil, uns milicians republicans la van saquejar i se’n van endur tota mena d’objectes de valor.

Durant la postguerra va tornar a funcionar, però, a mesura que l’Institut Mental va iniciar el procés de decadència i l’enderroc progressiu dels pavellons, el temple va anar perdent activitat per la disminució del nombre de pacients ingressats.

L’església de Sant Rafael, és la darrera peça pendent de restaurar del Mental, us passo una informació de beteve :

https://beteve.cat/general/esglesia-sant-rafael-mental/

Finalment, l’Institut Mental va tancar l’any 1986. El temple va ser abandonat i va començar un lent procés de degradació que encara perdura actualment.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona

L’antic Institut Mental de la Santa Creu, està situat en la Plaça Major de Nou Barris de Barcelona.

Us passo la seva  història mes destacada :

  • S’inaugurava L’Institut Mental de la Santa Creu a l’any 1889 per ordre de l’Hospital de Sant Pau amb capacitat per més de 700 malalts i va ser dirigit pel Dr. Emili Pi i Molist, un dels pioners en el tractament de les malalties mentals a Espanya.
  • L’antic Institut Mental de la Santa Creu va ser construït entre 1885 i 1915 en una finca de 50 hectàrees. L’edifici es construí en terrenys cedits per un benefactor anònim a prop de la masia de Ca n’Ensenya.
  • Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet a partir del projecte del Dr. Pi i Molist, qui entenia l’hospital com una institució d’avantguarda, un espai en el qual els malalts, aïllats del medi, rebrien bones impressions de l’ambient que els afavoriria la seva recuperació. Per això calia situar l’hospital en un lloc ben ventilat, proveït d’aigua i ben lluny dels nuclis urbans però alhora ben comunicat. En aquell moment es va optar per l’actual Nou Barris, una zona agrícola entre el barri d’Horta i Sant Andreu de Palomar dins la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina.
  • .A començament dels anys 70, l’Hospital de la Santa Creu es va vendre el patrimoni rústic i una ala sencera de la institució. Aleshores, la previsió d’enderrocar aquesta part va coincidir amb la crisi i el conflicte de l’Hospital Psiquiàtric d’Oviedo i amb el de les clíniques psiquiàtriques de l’Hospital Provincial de Madrid. Els metges i alguns ATS del Mental es van tancar en solidaritat amb els seus col•legues de Madrid i Oviedo. Durant el tancament, van prendre consciència del procés de destrucció a què es veia abocada la institució i van preparar una alternativa a l’enderrocament. Després de diverses negociacions, van aconseguir ser escoltats per l’Administració, que va donar allargs a l’enderrocament definitiu i va acceptar la contractació de més personal.
  • El 30 de setembre de 1987, després d’un segle d’existència, el Mental va tancar les seves portes.

Dins la propietat hi havia masies, terrenys agrícoles, pastures, …

Al voltant d’un mòdul central s’articulaven les dues ales, que albergaven un departament general per a cada sexe.

En aquest immens edifici, residien persones que hi havien viscut gran part de tota la seva vida, persones amb problemes greus de personalitat, persones la malaltia de les quals feia difícil la seva convivència amb la família, persones aleshores mal diagnosticades perquè no es disposaven dels mitjans adequats per facilitar-ne la seva rehabilitació social, éssers infelices, solitaris, supermedicats als que moltes vegades s’havien practicat electroxocs, com a mètode més conegut per a tranquil•litzar-los.

Quan van tancar el centre, els malalts considerats més lleus van ser enviats a casa seva i se’ls feia seguiment mèdic des d’un centre de dia que s’hi va instal•lar en el mateix lloc on havia estat l’hospital.

Els que no tenien família que se’n fes càrrec, va ser enviats a pisos d’acollida on s’ajuntaven 4 o 6 persones amb algun tutor.

Molts d’ells, els que hi havien viscut en el centre la major part de la seva vida, en treure’ls del seu hàbitat habitual i ser traslladats al Frenopàtic o a Sant Boi,  on van morir… !

Els diaris de l’època se’n van fer ressò de tot plegat.

Per a mes dades de L’Institut Mental de la Santa Creu, podeu consultar a :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/05/linstitut-mental-de-la-santa-creu-1885.html

L’edifici, originalment, estava formar per dotze pavellons aïllats disposats perpendicularment amb dues crugies paral·leles i que tenien a ambdós extrems uns hemicicles pel tractament dels malalts amb més dificultats. En total, tenia una capacitat per a vuit-cents usuaris.

L’hospital disposava de infermeries, sales de reunions, amplis menjadors, sales de treball, biblioteca i banys.

També hi havia espais dedicats per l’esbarjo dels interns com una sala de billars, de música, teatre i uns amplis patis i jardins.

Avui en dia, només en resten tres pavellons ocupats, la Seu del Districte, la Biblioteca de Nou Barris i una seu de la Guardia Urbana de Barcelona, que permeten apreciar la monumentalitat i la sobrietat que va caracteritzar l’obra, realitzada en un estil neoclàssic molt senzill.

L’Institut Mental de la Santa Creu és un edifici historicista de Barcelona que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nota : El color de les fotografies estan expressament adaptades al record de la soledat i tristesa en memòria a la gent que va estar ingressada a L’Institut Mental de la Santa Creu. !

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Vil-la romana dels Ametllers a Tossa de Mar

La Vil-la romana dels Ametllers, està situada en l’Av. del Pelegrí, 5 – 13 a Tossa de Mar.

Descoberta el 1914 pel Dr. Ignasi Melé, la vil·la romana dels Ametllers (segles I aC – VI dC) és una de les vil·les més importants de l’antiga província de Tàrraco.

Dedicada especialment al conreu de la vinya i a l’exportació de vi de gran consum, és un exemple clàssic d’explotació agrícola a la Mediterrània romana.

A la part rural hi podem veure la base de la premsa i les estructures destinades principalment a l’emmagatzematge.

Arquitectònicament, consta de dues àrees ben diferenciades: la pars urbana i la pars fructuària.

La seva situació al vessant oriental del turó de Can Magí, de cara al mar i amb un clar domini sobre la badia, condicionà la distribució de l’edifici.

La pars urbana o zona noble del conjunt, situada al nivell superior, dóna fe de la magnitud de la vil·la en tots els aspectes, especialment al segle II dC.

Hi destaquen el triclinium, el templet, les termes, la troballa d’un menjador d’hivern i el sofisticat sistema de reutilització de l’aigua.

La pars fructuària, situada al nivell inferior, era la zona industrial on s’ubicaven els magatzems i les sales de processament dels productes agrícoles.

S’hi elaborava vi, oli, salaons i també s’hi guardaven cereals.

Aquests tipus de vil·les combinaven a la perfecció l’explotació del territori, que en el cas de la vil·la dels Ametllers abraçava bona part de l’actual municipi de Tossa, amb el luxe i les comoditats dels propietaris.

Cal esmentar que la majoria de les estructures que es conserven actualment són de l’època augustal (final del segle I aC – principi del segle I dC).

Us passo un article del Diari de Girona, amb data 24.05.2011 que fa referencia a la Vil•la romana dels Ametllers a Tossa de Mar :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/05/24/villa-romana-dels-ametllers-tossa-mar-sera-cultural-dinteres-nacional/489344.html

Les peces escultòriques trobades a la Vil·la Romana dels Ametllers, així com el mosaic d’en Vitalis, els estils d’os i d’ivori, les ceràmiques, les monedes o les fíbules es poden contemplar al Museu Municipal de Tossa,

són un fidel testimoni de la vida diària de la vil•la, als segles I aC – VI dC.

Si no la coneixeu, es una bona excusa per visitar-la i donar un bon tom per gaudir de Tossa de Mar.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar, Viquipèdia, Diputació de Girona i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé