La Font de la Plaça de Catalunya, una Font que va durar pocs anys… !

El 28 de desembre de 1917 es va inaugurar oficialment, a la banda de mar del centre de la Plaça Catalunya, una font pública de la que brollava aigua que provenia de la mina de Montcada.

La font tenia tota la seva base de maó i la resta era d’aquest mateix material i amb blocs de pedra. L’aigua sortia contínuament per quatre brolladors o tubs, situats un per cada cara del pilar de base quadrada que formava el cos central de la font.

Un petit rètol situat sobre un dels brolladors informava de la procedència de l’aigua, que era de Montcada.

La font estigué activa fins el 1925 quan va quedar inutilitzada i finalment desapareguda a causa de nova urbanització de la plaça de Catalunya.

Com veiem, menys de deu anys va estar La Font en aquest lloc. Havia sigut un punt important  de recollida d’aigua de Barcelona, realment hi faltava aigua “ corrent” en aquest barri.

La gent anava simplement tant  per beure i apagar la set, o  és trobaven noies de servei de la burgesia amb gent amb galledes o càntirs necessaris per les necessitats del dia, era un bon de reunió on és podia xerrar de moltes coses de forma tranquil·la .

A poca poc l’Ajuntament de Barcelona, va anar canviant les Fonts existents per unes Fonts de aigua clorada de xarxa fins el nostres dies.

 

Text i recull de fotos antigues : Ramon Solé

 

Anuncis

Els Mercats Setmanals a reu de Catalunya

Els Mercats Setmanals, son coneguts com a mercats no sedentaris de Catalunya, coneguts com els “mercadillos”.

Crec jo, que des de sempre hi ha hagut mercats a l’aire lliure des d’abans dels romans.

Actualment hi ha més de 650 mercats registrats, repartits en més de 450 poblacions a Catalunya.

Els mercats no sedentaris, omplen els espais i vies públiques, carrers, places i fins i tot,  carreteres mes o menys transitades que es tallent unes hores.

Els dies de mercat, són referència per a nombrosos desplaçaments en l’interior de la població, i des de poblacions veïnes, son un dia a la setmana en cada poble o població, de dilluns a diumenge segon el lloc.

Generalment, les furgonetes dels comerciants arribant als pobles i poblacions, a primera hora del matí, per situar –se muntar la paradeta i la mercaderia a vendre, i abans de les 14 hores cal desmuntar-ho tot i marxar.

Molts dels comerciants, tenen una ruta de pobles a fer que tenen assignada durant la setmana, amb un dia de festa.

Trobem, tant roba com a fruites i verdures, embotits, i pastes dolces, vins i caves, equipaments per la llar i per animals domèstics, amb un llarg …etc.

El nombre deparades, es molt diferent en nombre en cada Poble o Municipi, des d’una a Cànoves a 50  o 100 segons el lloc si es mes o menys gran en nombre d’habitants.

Esta regulat cada Mercat Setmanal, per l’ajuntament corresponent, la Guardia Municipal o Policia local vetlla pel control de parades, llicencies, seguretat, l’espai a vendre … etc.

Podeu sobre tot trobar bones fruites i verdures directes de pagès i també, en alguns pollets, gallines, pollastres i conills vius.

Des del blog us animem a que quan pugueu, mireu de cerclar un Mercat Setmanal, per les rodalies on viviu, i mireu d’anar-hi. !

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Jordi Serra

Arriba la 33a Marxa Popular PBB Cardedeu

El proper diumenge 24 de setembre la Penya Blanc-i-Blava de Cardedeu i Vilamajor organitza la seva 33a marxa popular, que començarà a les 8.30h del matí des del parc Pompeu Fabra de Cardedeu.

  • Les inscripcions anticipades tindran un preu de 9€ i el mateix dia, 11€.
  • Límit d’inscripcions a 850 assistents.
  • Els recorreguts seran de 8 km i 14km, aproximadament, sense límit de temps, i hi haurà un obsequi commemoratiu per a tots els participants i diversos sortejos.
  • El preu també inclou esmorzar : Cafè, llet i coca, abans de la sortida i un entrepà de botifarra, refresc i fruita a l’arribada, a més de l’ús de wc -dutxes i ambulància

Organitza: Penya Blanc i Blava Cardedeu – Vilamajor

Preinscripcions a 9€ a les següents botigues:

  • ESPORTS 10: C/ Doctor Ferran, 2 – Cardedeu
  • ESPORTS 10: C/ Dr. Farrero, 10 – Argentona
  • GODOY CARDEDEU: C/ Eduard Corbella, 146 – Cardedeu
  • GIM10 CARDEDEU: Av. Jaume Morató, 22 – Cardedeu
  • SQUASH CARDEDEU: Av. Rei en Jaume, 120 – Cardedeu
  • RUNNING LES FRANQUESES: Carretera de Ribes 260 – Les Franqueses del Vallès
  • ILLA SPORTS: C/ Joan Prim, 165 – Granollers
  • RÍOS RUNNING BARCELONA Domingo Catalán: Cra. la Bordeta, 7 – Barcelona
  • RÍOS RUNNING MATARÓ: Camí del Mig, 133 – Mataró

I també, a través de transferència bancària seguint les següents instruccions:

  • Realitzar l’ingrés de 9€ al següent compte del Banc Sabadell:

ES94 0081-0040-42-0001183222 (titular del compte: PBB Cardedeu – Vilamajor)

  • Fer constar en el CONCEPTE de l’ingrés el nom i cognoms de la persona inscrita a la Marxa i enviar rebut de l’ingrés a pbbcardedeu@gmail.com

DATA MÀXIMA DE LA PREINSCRIPCIÓ: DIVENDRES 22 DE SETEMBRE DE 2017

PER A MÉS INFORMACIÓ PODEN TELEFONAR AL 630.76.47.96

ATENCIÓ:

  • La Marxa se celebrarà encara que plogui
  • Al tractar-se d’una Marxa Popular, els participants han de respectar les senyals de trànsit i les indicacions dels organitzadors
  • Es demana no iniciar el circuit abans de les 8:30h

 

Recull de dades, informació general : Ramon Solé

Imatges : Entitat organitzadora.

( Aquest blog no forma part de l’organització de la Marxa Popular, sols pretenem donar a conèixer l’acte.)

La Masia de cal Valent i el seu petit hort urbà a nou Barris de Barcelona

Aquesta antiga masia de Cal Valent de nou barris, situada en l’Avinguda Rio de Janeiro, és una verdadera llàstima en el estat que és troba en l’actualitat, tot esperant el seu futur…. una decisió que deu de prendrà l’Ajuntament…que fa molts anys no l’ha pres…!

Us passo la breu Historia :

Es pot apreciar en la part de debat, la porta d’entrada, amb dos finestres grans i una molt petita;  en la part del primer pis, tres balcons i una finestra, i el que seria les golfes, una finestra gran i varis respiratoris uns rodons o altres quadrats.

Veiem també, l’antic rellotge de sol, que de fet queda la vareta de ferro.

Al costat dret hi ha un contra fort i tota la teulada enfonsada.

Per a mes dades, podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Can_Valent

En la part de l’esquerra de la masia, on dona al carrer Pintor Alsamora, hi ha un hort urbà, no gaire gran, cultivat per uns avis del barri.

Aquest lloc,  no és sols per cultivar verdures, també és un bon punt, per reunir-se i petar la xerradeta…!

Veiem verdures  com son,   :

  • Les cols, enciams, bledes, tomàquets… de fet, les verdures de temporada.

Esperem en un futur no massa llunyà, és pugui restaurar la Masia de cal Valent, per un ús digna i per la gent d’aquest Barri…!

Barcelona encara te Masies i son patrimoni antic de la Ciutat, conservem les mes antigues per un ús immediat pel Barri de Nou Barris.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

El jardí del Palau de Pedralbes de Barcelona, o diriem que és un verdader Parc ?

Era una gran finca propietat de la família Güell, que la va cedir en part i que disposava d’un palau que va ser rehabilitat.

L’any 1926, l’alcalde de Barcelona va lliurar el Palau a Alfons XIII.

Per ho, en 1931, proclamada la II República, el Ministeri d’Hisenda va fer donació del Palau i els jardins a l’Ajuntament de Barcelona, que els va obrir a la ciutat, i les dependències reials es van convertir en el Museu d’Arts Decoratives.

L’any 2004, l’Ajuntament va cedir els jardins i l’edifici a la Generalitat de Catalunya, i en l’actualitat, s’utilitza eventualment per a actes i recepcions oficials.

L’antiguitat d’aquests jardins fa que hi trobem espècies poc corrents.

A l’entrada, grups de flors i, al darrere, un lleuger pendent cobert de gespa amb llorers i tarongers molt ben esculpits i una petita cascada completen un conjunt de gran bellesa.

Nicolau M. Rubió i Tudurí va ser l’encarregat de transformar les terres de conreu i el jardí existents als jardins que avui coneixem i va respectar, entre altres arbres ja centenaris, un important conjunt de cedres de l’Himàlaia.

Un dels exemplars forma part del Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona, juntament amb el pi pinyer  que hi ha a la praderia situada al costat del palau i una tuia articulada situada molt a prop de l’estany que hi ha a l’entrada del parc.

A més dels ja esmentats cedres de l’Himàlaia, hi ha grans exemplars de cedres de l’Atles, a l’esquerra de l’entrada del parc, i alguns exemplars de cedre japonès i de cedre d’encens.

També hi destaquen les dues fileres de til·lers situats als eixos principals del jardí, que ens guien fins al palau.

Les coníferes són presents arreu: pi pinyer, pi blanc, xiprers, xiprers de Monterrey i xiprers d’Arizona tots son espectaculars. 

Quant als arbustos, en destaquen els grans llorers i el boix.

Crec que és important poder gaudir de l’ombra i d’un bon passeig per aquest Jardí reial…hi ha molts racons per poder llegir un llibre, escoltar musica amb auriculars, escoltar els ocells, palar amb família o amistats, prendre el sol en algun banc… en fi passar ho tranquil·lament a casa vostra…!

 

Text : Ajuntament de Barcelona

Fotografies : Ramon Solé

La masia de can Cortada d’Horta a Barcelona

La masia de can Cortada, està situada entre el nucli d’horta i la ronda de dalt, concretament,  entre el carrer de Campoamor  i l’avinguda de l’ Estatut de Catalunya, 57-71.

Any 1910

Cal dir que l’origen primari de l’edificació inicial en aquest indret, ens ve de l’època romana. De fet, la vil·la romana es va trobar en el subsòl dins de les seves terres el 1987, com veiem no fa tant…!

La masia conserva encara les restes de la torre rodona de defensa; a l’Edat mitjana era un casal fortificat que es va convertir en mas al segle XVI.

Cal destacar que era una de les finques mes importants d’Horta, és conreava de tot tipus de verdures i amb quantitat d’elles,  gràcies a l’enorme cabal d’aigua que tenia, disposava d’unes mines i d’un proper torrent ;

fins a finals dels anys noranta del segle passat, es van vendre els seus productes al mercat d’Horta.

Actualment és un important i destacable restaurant de la ciutat de Barcelona per la seva bona cuina i la masia de can Cortada, esta protegit com a bé cultural d’interès local.

http://cancortada.com/ca/historia/

Per més informació de la Masia, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Cortada_(Barcelona)

I al blog ” memòries dels barris”, que fan un bon estudi de can Cortada :

http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2012/08/can-cortada-historia-de-ldifici.html

Com veieu, algunes masies de la ciutat de Barcelona s’ha mantingut gracies al ser destinats com a centres cívics, serveis públics i en algun cas, també, per ser un famosos restaurant, com en el cas d’avui.

 

Dades Històriques : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

Festes de la Mercè, la festa major de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona, per aquestes dates recorda com és va declarar Patrona de Barcelona “La Mercè” i els orígens de la Festa Major, us passo l’escrit :

La Mercè, patrona de Barcelona

Diu la llegenda que la nit del 24 de setembre de 1218, la Mare de Déu es va aparèixer simultàniament al rei Jaume I a Sant Pere Nolasc i a Sant Ramón de Penyafort. A tots tres els va demanar que creessin un orde de monjos dedicats a salvar cristians empresonats pels sarraïns. Eren temps de guerra religiosa.

Segles més tard, el 1687, Barcelona va patir una plaga de llagosta, i es va posar en mans de la Mare de Déu de la Mercè. Acabada la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona. El Papa, però, no va ratificar la decisió fins dos segles més tard, el 1868.

 Els orígens de la Festa Major

Després que el Papa Pius IX declarés la Mare de Déu de la Mercè patrona de la ciutat, Barcelona va començar a celebrar festes al setembre. La Mercè va prendre volada l’any 1902, quan sota l’impuls de Francesc Cambó, se celebrà una Festa Major que es convertí en model de les que encara avui tenen lloc a tot Catalunya. De tota manera, la història de la Mercè patiria molts alts i baixos que s’estengueren després de la guerra civil i els anys del franquisme.

Bona festa a tots els de Barcelona,  i també, els de fora que van a gaudir de les diferents actuacions musicals i festes arreu de la Ciutat. !

 

Composició del text : Ramon Solé

Dades històriques i cartells  : Ajuntament de Barcelona

Una església ven antiga, de quin poble deu de ser ?

Ara i aquí veieu aquesta església, us preguntareu de quina és tracta i de quin poble deu de ser ?…

Us ho explico, correspon a l’església  i a l’antic poble de Sant Martí de Provençals, que data de l’any 1052 i deu el seu nom al vell temple dedicat a Sant Martí de Tours, i és l’origen de l’actual església de Sant Martí Vell, avui en dia al Barri de Barcelona de Sant Martí.

Veiem mes dades  sobre Sant Martí de Provençals, corresponents a una Web de l’Ajuntament de Barcelona, que ens donen una informació detallada :

“… Fins als anys cinquanta del segle XX, en aquest territori hi havia camps de conreu, unes quantes masies (Can Planas, Ca l’Arnó, Can Riera, Can Cadena) i l’església.

Al final del segle XIX pintors com Nonell, Mir, Pichot i altres hi anaven a pintar els camps i les terres dels entorns.

La antiga rectoria, amb dos rellotges de sol

El barri, com tants d’altres del districte i de tot Barcelona, es va originar com a resposta a les onades immigratòries iniciades els anys 50. Els primers dos grups d’habitatges, a banda i banda del carrer de Guipúscoa, foren promoguts per la Caixa de Pensions i l’Obra Sindical del Hogar.

L’aprovació d’un pla parcial del sector, l’any 1958, va accelerar la urbanització dels carrers i va possibilitar la culminació edificatòria, amb la multiplicació de grans blocs d’habitatges. En resultà un barri amb una alta densitat de població i una manca total d’equipaments i serveis.

Gràcies a la perseverança de la reivindicació veïnal i a la democratització dels poders públics, el barri ha cobert aquells greus dèficits. En són mostra ben palpable l’arribada del metro i la urbanització de la rambla de Guipúscoa, entre altres importants millores al barri.”…

Com veiem, en petits racons de Barcelona, encara es pot sentir i gaudir d’escenaris antics d’abans de la Barcelona actual … perdràs per uns instants,  a un silenci de segles en rere…per tornar a la vida quotidiana i al sortir veure grans cases i multitud de cotxes per aquest vell barri de Sant Martí de Provençals.

 

Dades històriques : Ajuntament de Barcelona

Text , adaptació de les dades i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Jardí Botànic Històric de Barcelona, és tota una modernitat i digne de ser visitat

Aquest Jardí Botànic és diu Històric, donat que és el mes antic que hi ha ?

Pues a Barcelona va existir a finals del segle XVI el primer, estava situat a l’Estudi General dels caputxins a la plaça Reial.

Per ho, a Sant Joan Despí, va ser el primer amb vocació científica fou el jardí botànic creat a finals del segle XVII per Jaume Salvador i Pedrol, la majoria d’aquesta família eren reconeguts botànics catalans (del segle XVII al XIX).

Amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929 les autoritats Barcelonines van proposar-se convertir Montjuïc en un gran parc urbà.

Dins el projecte de transformació verda hi havia la Foixarda.

El farmacèutic i botànic d’origen lleidatà Pius Font i Quer, va portar a terme el projecte de fer créixer un jardí botànic en els dos fondals (Antigues pedreres) de la Foixarda.

Se’ls coneixia per al sot de l’Estany i al sot de la Masia,  primer és van plantar especies  endèmiques i rares de la Península i les illes Balears.

Passat un temps,  és van plantar noves espècies  pròpies dels Pirineus i del nord d’Àfrica i, fins i tot, exemplars propis de climes més freds, com que queda mes soterrat que a nivell del carrer, el clima sempre son 4 graus mes baix, i és van aclimatar perfectament.

Actualment, és un Jardí molt enriquit i conservat en tots el racons del Jardí.

Hi ha cartells de les especies mes destacables.

Arbres centenaris i arbres de gran interès, acàcies, freixe, aladerns, boixos, savines i nogueroles…

En la vessant de La Masia podem trobar, un conreu ven mediterrani,

Cal destacar una Masia, que no és antiga…

amb tot tipus de verdures segons la temporada,

una roda de molí, un hotel per insectes o abelles,

un típic pou amb aigua,

molts vegetació i flors típica de muntanya,  plantes medicinals,

alguna caixa niu per aus insectívores,  amb un llarg etc.

I al mig de tot,  un racó amb una font de xarxa.

En l’altra, situat al vessant de l’Estany ,

hi ha un petit estany artificial,

i una frondositat gracies a les plantes i arbres que acull.

Podem fer tot el recorregut seguin els camins que hi ha.

És diu, que amb menys de 100 anys és manté un Jardí dels mes admirats de la ciutat de Barcelona.

 

He recollit les dades : de l’Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia del Jardí Botànic Històric de Barcelona

Aquesta masia molt ven conservada i situada en el fondal esquerd del Jardí Botànic Històric de Barcelona.

A molts fa exclamar : “ Quina Masia, que maca, deu de ser antiga“. La veritat que sols te cent anys, l’Autor va ser Eduard Balcells Buïgas. Encàrrec de  l’Associació de Ramaders com a granja model per a l’Exposició Universal de 1929.

Durant l’Exposició Universal de 1929, s’hi accedia per una glorieta-mirador  i un camí que feia baixada, fins on hi havia tot un plegat petits edificis o casetes per a l’exhibició de bestiar i per la compra i consum de productes.

Avui en dia, cal entrar per la porta d’accés al Jardí Botànic Històric (Montjuic)i agafar per on és passa per una arcada, i allí descobrireu aquesta masia.

Cal destacar un curiós rellotge de sol.

L’Escut sobre la porta principal.

Les finestres.

I en un lateral una terrassa.

Per últim, els horts que son d’admiració, tal com podríem trobar en una masia fora de ciutat

Un racó mes per anar a conèixer i fer nombroses fotografies de la Masia i el seu entorn.

 

Text i Fotografies . Ramon Solé