Petit monument al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente de Teià

El Petit monument al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente, esta situat en l’avinguda José Roca Suarez Llanos amb confluència amb el Passeig de Massarosa de Teià; de fet es la carretera BV-5026 de El Masnou a Teià.

Félix Rodríguez de la Fuente, va ser un gran estudiós de les ciències de la vida i de la natura, antropòleg, viatger i comunicador i que va morir en un accident d’helicòpter.

En la inscripció es llegeix: “En recordatori del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente i als seus dos companys. Teià, 1982”.

Amb  el  pas  dels  anys  es  van  anar malmetent i escapçant tres de les ales de les àligues,  per  bretolades incíviques, també algú va arrencar literalment el bust gravat del personatge  amb  el  llop,  peça  de relleu que es va tenir de fer de nou, un  cop  restaurada,  es va reubica  l’escultura  al  jardinet  dels Eucaliptus, a la zona verda amb l’àlber que  hi  ha  entre  el  començament  del passeig de la Riera i l’inici de l’avinguda Roca Suárez Llanos, a tocar del parc públic de can Llaurador.

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i altres.

Adaptació a Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Casa Modernista : Alqueria Cloelia de Cardedeu

La casa Alqueria Cloelia, està situada en la Gran Via de Tomàs Balbey 40, de Cardedeu.

L’Alqueria Cloelia, va ser una petició de Mercè Espinachs de Graner al jove arquitecta Joaquim Raspall, va demanar que fora com a casa d’estiueig; va començar a construir-se el 1904, de fet , era el primer encàrrec per  construir una casa de Joaquim Raspall.

El projecte presentat a l’Ajuntament per la propietària Mercè Espinachs, està datat l’1 de novembre de 1904 i es tractava d’un conjunt format per una casa-torre, un cobert, un colomar, tres fonts i una torre d’aigües.

El 30 de setembre de 1908, Mercè Espinachs va incorporar un terreny de 50 x 30 metres comprat a Manuela Sormaní, vídua d’Amat, de la Torre Amat, promotor de la urbanització de la zona, que va rodejar amb una extensió de la tanca de l’edifici original.

Aquest conjunt constituïa l’única mançana Raspall, de Cardedeu, però a finals del segle XX el terreny afegit, dedicat a hort, es va segregar i urbanitzar amb un conjunt de cases unifamiliars i un aparcament subterrani que conserven com a tanca de jardí l’original de Raspall.

Com a curiositat, el nom de Cloelia, es d’una mítica heroïna romana,  és adoptat per la propietària al produir-se el descobriment de l’asteroide 661 Cloelia en 1908, és a dir, posterior a la seva construcció.

Us passo una detallada descripció de com es la casa :

  • Edifici de tipologia ciutat jardí, volumètric, en planta baixa, pis i torreta.
  • Decorativament és pobre: planta baixa amb encoixinats estucats i pis amb estuc llis.
  • La torreta hi ha esgrafiats amb tema floral i geomètric de relleu blanc sobre fons de color ocre.
  • També disposa de rajoles amb dibuix mecànic que s’utilitza en successió uniforme en flancs horitzontals.
  • Sobre la llinda de la porta hi ha un bonic ròtol d’una cal·ligrafia modernista.
  • Al jardí hi ha una font decorada amb trencadís de rajola, alterant els colors blau, blanc i verd.
  • Els dos cossos de l’edifici tenen planta baixa i un pis i teulada a una sol vessant; al vèrtex de la “L” s’ubica una torre d’aigües que té un segon pis i teulada piramidal, a quatre aigües.
  • Com diem, dins el jardí i separada de la casa hi ha una torre d’aigües que explota el pou d’aigua que es feia servir per a les terres de regadiu de l’hort, ara urbanitzades, que explica el nom d’alqueria.
  • Disposa de varis magatzems
  • Totes les teulades són de teula aràbiga i rajola ceràmica.

L’arquitecta Raspall, va utilitzar en La casa Alqueria Cloelia els elements que seran el seu segell d’estil durant el període modernista : medallons amb cintes verticals, esgrafiats geomètrics, forja i trencadís.

La casa Alqueria Cloelia, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme d’Alella

La Creu de Terme d’Alella, està situada al passeig de la Creu de Pedra d’Alella.

De fe, estava situada en el  camí Ral. Aquesta via pujava allunyada a ponent de la riera fins a la Creu de Pedra, punt de referència que avisava el visitant de la proximitat del poble d’Alella.

Fons Fotografic de Salvany

Es d’estil gòtic, del segle XIII, va ser  restaurada. Situada damunt d’un pedestal format per quatre esglaons circulars.

El fust és octogonal igual que el nus o capitell, on hi ha representades vuit figures de diversos Sants.

Com a altres creus de terme, mostra en una cara el Crist crucificat

i a l’altra, la Mare de Déu amb les quatre figures del Tetramorf en cada cantonada de la creu; en aquest cas la verge no porta el nen Jesús a sobre seu.

La Creu de Terme d’Alella, està declarada com Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

De vegades cal mirar a munt, i poder veureu curiositats : Avui, en la barriada antiga d’Horta a Barcelona

Acostumem anar de pressa d’un costat a l’altra de la ciutat o poble, mirar a la dreta o l’esquerra, vigilar els semàfors per mirar de passar o passar igualment que tinguem vermell o verd, el important es corra i arribar el mes aviat possible al nostra objectiu o destí.

Per ho !, es que… ja no mirem per sobre? Pues crec que ens cal fer un STOP a la nostra vida… Podria ser que ens perdem veure i conèixer coses curioses, com en el cas en la barriada antiga d’Horta a Barcelona.

  • En el carrer Campoamor, podem veure a una casa antiga un rellotge de sol,
  • que esta fet amb rajoles de valencià i representa Sant Jordi matant el Dragó.
  • Seguim en el mateix carrer, ara ens crida l’atenció una casa que deu ser de primers del segle XX, els forjats que te en la part mes superior.
  • El carrer Campoamor ens facilita molt mirar per de munt nostra, en aquest cas es l’entrada a una finca i el relleu d’un tros de paret del mur exterior.
  • L’última casa d’aquest carrer, te la fatxada una certa tonalitat verd molt clar, que juga amb les sanefes de fulles i brancals verds que hi han en diversos llocs.
  • El carrer canvia de nom, ara entrem al carrer de Xapí en una de les cantonades hi ha un gran casa que podem destacar la seva decoració de la fatxada i el forjat decoratiu, entre altres.
  •     
  • Ara estem entre el carrer d’Horta i el carrer del Vent, on esta la Biblioteca de can Mariner, en la seva fatxada veiem un rellotge de sol de l’any 1949.
  • També de can Mariner hem triat un balcó ben conservat digna d’admirar.
  • També al tocar d’aquí, hi ha un edifici de la Caixabanc, on podem veure una torre – campanar i el seus rellotges en les quatre cares.
  • Per últim, en un costat de Plaça d’Eivissa , hi ha un petit comerç que en el seu conjunt es ven curiós, cal destacar els dibuixos de dos vaixells a sota del balcó.
  •  

Ven segur que si mireu per sobre vostre, podreu gaudir de moltes coses que mai heu vist…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Església parroquial de Santa Maria de Castelldefels

L’Església parroquial de Santa Maria, està situada en la plaça  de l’Església de Castelldefels.

Antiga església al costat del Castell

Us passo l’historia de l’Esglèsia :

  • Antigament l’església estava adossada al Castell, amb la compra del Castell de Fels per part de la família Girona, l’antiga parròquia va perdre la seva funció.
  • Per aquest motiu, el nou amo del Castell, Manuel Girona,  va sufragar la construcció de la nova església, iniciada el 1903 per Enric Sagnier.
  • I consagrada el 19 de setembre de 1909 pel bisbe Laguarda.
  • Fou incendiada a l’inici de la Guerra Civil, en l’any 1936
  • Durant la guerra va fer funcions de mercat públic.
  • El 1948 s’inicia la seva reconstrucció, sota la direcció de l’arquitecte Nil Tusquets.

És una església de tres naus separades per pilars, amb un absis semicircular i una petita capella, també semicircular, dedicada a baptisteri, als peus de la nau esquerra.

El més significatiu de l’estructura és l’alçat de la nau central, amb una coberta a dues aigües sostinguda per unes especials encavallades de fusta, de disseny trilobat. La façana, de línies neoromàniques, va perdre el campanar, que ha estat substituït per una obra nova, de ferro, en contrast. A l’interior hi ha pintures de Serrasanta.

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://lavoz.cat/2009/01/santa-maria-de-castelldefels-100-anos-de-historia/

L’Església parroquial de Santa Maria de Castelldefels està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipédia i Ajuntament de Castelldefels

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Bragulat d’Alella

La Masia de can Bragulat, està situada entra la Riera Fosca i el carrer Comas d’Alella.

Aquesta destacada masia, també va ser coneguda com can Pujades, important família d’Alella documentada des del segle XV.

Us passo dades de la seva historia :

  • Durant al 1460 van enterrar a la parròquia de Sant Feliu d’Alella al Sr. Pujades, en la seva propietat va fer construir la masia de Mas Pujades.
  • En la década del 1950, Francisco Bragulat va adquirir la finca passant-hi fins el dia d’avui per tres generacions de la família mantenint encara el nom de Mas Bragulat.
  • Curiosdament, Francesc Brugulat va ser el creador del sidral (Bragulat) i de l’Aiguanaf .

La Masia de can Bragulat, té planta quadrada, amb cossos laterals annexos i teulada a dues aigües.

La façana, simètrica i molt equilibrada, està centrada pel portal de grans dovelles i una finestra gòtica d’arc conopial, de dimensions més grans que les dues que la flanquegen.

Cal destacar el rellotge de sol, segons es diu, es una rèplica d’un existent en el municipi  de Santa Coloma de Farners.

Us passo mes dades sobre la masia de can Bragulat :

http://lescasesdalella.cat/casa/4189/can-bragulat/arquitectura

La Masia de can Bragulat , va ser restaurada l’any 1980, actualment és catalogada amb el nº 1 del patrimoni històric i artístic d’Alella.

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Mercat Municipal de Teià, amb 102 anys !

El Mercat Municipal de Teià és un edifici singular de la vila que data del 1916.

Situat a la plaça de Catalunya, la zona que l’envolta és el nucli central comercial de la ciutat, que es correspon amb el centre geogràfic del poble.

Disposa d’una bona oferta de producte alimentari fresc.

Cada parada te un numero a sobre d’ella, fins a 19.

 

Actualment conserva l’estructura de l’època per dins,

i per fora és modern.

Dies d’obertura: De dilluns a dissabte, de 8.00 a 14.00 hores; dimarts i divendres de 8.00 a 14.00 i de 17.30 a 20.00 hores.

El Mercat Municipal de Teià, amb 100 anys de historia :

http://laclau.cat/100-anys-del-mercat-municipal-de-teia/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Associació Amics del Tren Olot-Girona

L’Associació Amics del Tren Olot-Girona ha celebrat el Dia del Modelisme Ferroviari inaugurant el dissabte 1 de desembre de 2018 les seves noves instal·lacions a Olot.

Hi van assistir una representació del consistori d’Olot i una representació de la FCAF en una jornada on es va poder exposar tota la maqueta del tren d’Olot a Girona.

També tenen exposats diversos elements originals del tren d’Olot com fanals, plaques de locomotora,

i, maquetes, fotografies, i molt mes

Finalitats principals de L’Associació Amics del Tren Olot-Girona :

  • Incentivar la difusió cultural ferroviària, en especial del Tren Olot – Girona
  • Agrupar afeccionats al ferrocarril
  • Promoció del modelisme, miniaturisme i del col·leccionisme ferroviari
  • Construcció d’una maqueta modular amb totes les estacions i baixadors de la línia O-G, escala H0m

Horaris de visita : Obertura del local social: tots els dissabtes feiners de l’any de 17 a 20 hores (excepte els del mes d’agost i els que hi hagi sortides organitzades per l’associació).

Activitats

 

Recull de dades : Associació Amics del Tren Olot-Girona

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Fàbrica Isidre Comas de Granollers

El lloc on estava ubicada La Fàbrica Isidre Comas, era en l’espai dels carrers actuals de carrer de Sant Jaume, 60 , carrer d’ Anníbal , carrer Molí, carrer de Menéndez Pelayo, carrer Princesa i carrer Fontanella de Granollers.

La Fàbrica Comas, va ser coneguda com Ca l’Isidro,  va dedicar-se fins a l’any 1967 a la indústria tèxtil, estava situada al voltant del nucli històric, seguint la tendència de la indústria tèxtil del segle passat, situada en aquell temps, en el nucli exterior de Granollers.

Aviat però, aquesta indústria, degut al creixement urbà, quedà inclosa al primer eixample.

Us dono informació d’aquesta important empresa a la llarg de la seva historia :

  • La firma Buenaventura e Isidro Comas apareix l’any 1890 amb 40 telers.
  • L’edifici, però, no es basteix fins a l’any 1899.
  • Elaborà principalment cotó, i, l’any 1919, ja hi havia 168 telers mecànics en una secció de tintoreria.
  • Durant la Guerra Civil, l’empresa es col•lectivitza, seguint la mateixa dinàmica que la resta de fàbriques de Granollers i de tot el país.
  • L’any 1937, dos dels fills de Bonaventura Comas, Peret i Ventura, són assassinats. Quan acaba la guerra, una part de la gestió de la fàbrica passa a ser de Josep Comas, l’únic fill viu de Bonaventura Comas, que també és conegut com a Pepet o Pepitu Co-mas.
  • Després de la Guerra Civil, la indústria experimenta un nou creixement. Hilados y Tejidos Comas SA és una de les principals empreses tèxtils de Granollers i una de les dues fàbriques granollerines que fan el cicle complet de fabricació tèxtil.

Era un edifici industrial de planta i pis cobert a dues vessants, en un espai quadrangular, amb dues façanes: una al carrer St. Jaume, l’altre a l’interior. La façana exterior està composta per una successió lineal de finestres que, al plànol original, són obertures el•líptiques, però que ara presenten el mar pla. La porta d’accés està rematada per un gran frontó d’estil clàssic.

L’enderrocament  i construcció d’un edifici de protecció oficial entre els carrers Annibal i Molí, amb un pàrquing públic i la corresponent plaça de Can Comas, anomenada actualment Jardins de Salvador Casanova i a la part sud de l’antiga fabrica blocs de pisos amb el seu corresponent pàrquing privat.

De la gran fàbrica tèxtil només es conserva la xemeneia 

i la portalada de l’entrada al recinte tèxtil.

La Fàbrica Isidre Comas és una obra eclèctica de Granollers  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc Gaudí d’Alella

cartell en la casa que va acollir a l’arquitecta Gaudí

Alella, va acollir a l’arquitecta Gaudí durant 10 temporades d’estiu, en la dècada de 1880.

El Parc Gaudí, no és massa gran, està a prop de la casa de les  Quatre Torres, en el carrer d’Eduard Serra i Güell amb carrer de Santa Eulàlia a Alella.

El vincle d’Alella amb Gaudí es refermà l’any 2002, en què es va celebrar el 150è aniversari del seu naixement amb diversos actes, entre ells, la inauguració del Parc Gaudí.

El Parc va ser dissenyat per l’arquitecte local Sr. Ribas, es un espai de descans i oci per a totes les edats.

Es va instal·lar  l’escultura  dedicada a Gaudí,  que va ser inaugurada el any 1965,i que estava situada darrera de la Iglesia Parroquial de Sant Feliu.

Durant l’any 2016, el Parc Gaudí , es van fer obres de millora, es va canviar el terra per un material més tou i es va col·locar una tanca de fusta perimetral a la zona destinada als jocs infantils, per tal de fer-la més segura i evitar que els infants es facin mal si cauen.  El parc també, es va repintar i s’hi va plantar nova vegetació.

 

Dades recollides de l’Ajuntament d’Alella

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé