Fem una Ullada fora de Catalunya : El Pont Medieval de Graus

Avui us presento dos articles

El Pont Medieval de Graus, també se’l coneix com a “ el Puente de abajo “. Esta situat a l’entrada de Graus, es d’estil medieval que creua el riu Éssera.

També hi ha el “Puente de arriba o Puente roto”.

En el seu havia hagut un pont del segle XII, per causes que desconeixem, durant el segle XVI es va construir  l’actual pont, tot seguin com si fora un pont medieval.

El pont està format per tres ullals de mig punt, el central molt més gran que els laterals. En els pilars trobem tallamars, que presenten perfil triangular per la part d’aigües amunt i semicircular aigües avall.

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació Al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Pont medieval de Sant Joan les Fonts

Avui us presento dos articles

El Pont medieval  esta situat sota l’església nova de Sant Joan les Fonts.

Us passo la seva historia :

  • Durant l’època romana es va construir la via Annia, que passava per l’actual carrer de Sant Antoni i travessava el riu Fluvià pel mateix lloc que el pont actual.
  • Possiblement un anterior pont, fou enderrocat pels terratrèmols dels anys 1428 i següents que assolaren la comarca.
  • Les poques notícies escrites del pont, fan suposar que la seva construcció es pot datar cap a l’any 1450.
  • El 1939 el pont es va salvar de la dinamita dels republicans que en la seva fugida destruïen els ponts per dificultar l’avanç de l’enemic.
  • Un any més tard va sortir indemne de l’aiguat que el va tornar a deixar com a únic pas sobre el Fluvià al poble.
  • L’any 1997, l’ajuntament va enderrocar l’antiga fàbrica de pells que estava situada a l’entrada sud del pont, aquest fet ha deixat al descobert el seu arc més meridional, que restava completament tapat.

Fotografia : Joan Tous i Casals – 1981 – Generalitat de Catalunya

El pont tenia quatre arcs i dos sobreeixidors; l’arc gros és el que ocupa tota l’amplada de l’actual llit del riu i és de volta apuntada. Els dos sobreeixidors estan col·locats cadascú a un costat de l’arc central.

Fotografia : Olga Secrest i Roca – 1986  – Generalitat de Catalunya

A la dreta de l’arc principal hi estan situats dos arcs de mig punt, els quals estan mig amagats per construccions posteriors.

L’arc que estava a l’esquerra es va enderrocar per eixamplar l’entrada del pont. Va ser construït amb carreus petits, mal escairats, i pedra volcànica del país.

Viquipèdia

El pont medieval de Sant Joan les Fonts és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Casa Josep Boguñà o Casa Bogonyà de Terrassa

La Casa Josep Boguña està situada en el Raval de Montserrat, 33 de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • Els propietaris de Can Bogunyà del Mas s’establiren al raval de Montserrat, a la cantonada amb el carrer de la Unió, on el 1905 Josep Bogunyà i Galceran va encarregar a l’arquitecte Muncunill la construcció de la seva casa pairal, en un terreny que havia estat un antic emplaçament militar medieval.
  • A començament del segle XXI es va voler enderrocar la casa, però com que es tractava d’un bé protegit, es va solucionar salvant la façana.
  • Així, l’any 2001 es va aprovar un canvi de protecció per poder-ne realitzar una reforma integral amb ampliació de volums, en una combinació que respecta els elements estètics de la façana original.

És un edifici cantoner amb una mitgera i tres façanes que donen dues al carrer i una tercera al jardí. Té l’accés pel carrer de la Unió. Està format per planta baixa i pis.

La façana principal mostra una disposició simètrica que presenta tres obertures per planta en forma d’arc rebaixat i cantells roms, un tret que es repeteix en l’arquitectura de Lluís Muncunill, de la seva última etapa modernista, caracteritzada per l’ús de la línia corba i sinuosa i una certa sobrietat ornamental.

L’element més destacat és la cornisa, formada per una sèrie de gablets que es corresponen amb cada línia de finestra (en sentit ascendent) d’ambdues façanes al carrer. Aquests gablets prenen la forma d’arc peraltat i timpans amb relleus de motius florals. L’obra és de maó i estucat.

La Casa Josep Boguñà, també coneguda com Casa Bogonyà, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Pont de Santa Magdalena d’Olot

El Pont de Santa Magdalena deu de ser el més antic d’Olot.

Dona al carrer de Santa Magdalena i al carrer de Sant Cristòfol, tot passant per sobre el riu Fluvià.

El pont de Santa Magdalena, era la única connexió en època medieval que tenia Olot amb Girona.

Situat en el nucli antic d’Olot, va ser molt important cara a la industrialització de la ciutat, pel pas dels carruatges amb les mercaderies.

Al Fluvià s’hi van fer rentadors per les dones que baixaven al riu per rentar-hi la roba i rescloses que la ciutat aprofitava pel principi de la industrialització, d’aquests hi havien a les rodalies del Pont de Santa Magdalena i que agafaven el seu mateix nom de la santa.

Resclosa i rentador de Santa Magdalena a principis del segle XX

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Recull de Imatges antigues : Arxiu Rasola

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

Capella de Santa Magdalena d’Olot

La Capella de Santa Magdalena esta situada en la Plaça de Santa Magdalena d’Olot. És una de les portes d’entrada al barri del nucli antic de la ciutat.

Us passo dades de la seva historia :

  • Tenim notícies històriques de l’existència d’una capella al segle XV.
  • L’actual Capella va ser construïda amb data de 1935.
  • La façana de pedra que actualment presenta, amb llinda de 1770, pertanyia a una capella anterior.
  • En el seu interior s’hi venera una talla de Santa Maria Magdalena, pintada en època recent, dels segles XVII-XVIII.
  • Al mateixa parcel•la on avui hi ha aixecada aquesta esglesiola hi va haver antigament el Palau de l’abat de Ripoll.
  • Segons unes notes del segle XV, a l’interior d’aquest palau ja s’hi venerava Santa Magdalena en una capella.
  • La primitiva església ja era edificada, doncs, l’any 1484.
  • Al 1512 ja consta que hi ha l’oratori.
  • En el transcurs del temps aquesta esglesiola ha estat modificada en diverses ocasions.
  • De les primitives fàbriques no n’ha quedat cap fragment, només una part de la façana del segle XVIII.

Aquesta església ha donat nom al pont medieval de Santa Magdalena, el més antic que es conserva a Olot i a la placeta al costat de l’antic Palau de l’abat de Ripoll, avui destruït.

Es troba ran del camí històric d’accés al primer nucli de la vila d’Olot, bastit entorn del santuari de Santa Maria, anterior al segle IX, anomenat més tard del Tura.

Santa Magdalena és una capella a la ciutat d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Restes de l’antic Pont de la Rovira de Sant Pau de Segúries

A tocar de l’actual Pont de La Rovira, per on passa la carretera C-38 , hi ha les restes de l’antic Pont de la Rovira fet en l’any 1858, que seria per substituir el Pont Vell medieval ( que també hi ha les restes ), aquest esfondrat unes dècades abans.

L’antic Pont de la Rovira, va ser construït per iniciativa del Ministeri de Governació i amb l’ajut dels ajuntaments de La Vall.

Se’n conserven part dels estrets de pedra en cada costat de la riva del riu Ter.

La gran part del Pont era de fusta i fou desmuntat en l’any 1893, quan es va construir el nou Pont de la carretera C-38.

Us passo dades dels altres dos Ponts de la Rovira :

  • No hi ha que confondre en el Pont Vell de La Rovira

    Fotografia de ripollesdigital.cat

    que és un pont de pedra i probablement d’origen medieval i enrunat a finals del segle XVIII, us passo informació d’un article aparegut en  sobre l’estudi realitzat en 2015 :

https://www.ripollesdigital.cat/noticia/65256/documentat-un-antic-pont-de-pedra-a-sant-pau-de-seguries

  • L’actual pont de La Rovira  
  • Us passo  dades d’aquest pont :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/comunicacions/pont-de-la-rovira

Si passeu per aquest zona, teniu el Camí Ral o Via Romana,

que podeu fer un tros…

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan de Segúries i ripollesdigital.cat i Altres

Fotografies : Dora Salvador

“El Castell” de Les Fonts de Terrassa

Com a edificis destacats del barri de les Fonts de Terrassa i Sant Quirze, es poden assenyalar la parròquia de la Mare de Déu del Roser,  Can Parellada, Can Fonollet, Ca n’Amat de les Farines, l’antic Casal…

i també, davant  de la parròquia de la Mare de Déu del Roser, hi ha una curiosa edificació anomenada “el Castell” de Les Fonts.

Aquest edifici tant curiós conegut com a “El Castell” esta situat entre el carrer Mossèn Parramon, carrer de Mossèn Josep Pons, carrer de Santa Teresa, i a tocar de la riera de Rubí.

Als anys 60 del segle passa en Jacint Garcia va començar a construir un Castell a les Fonts de Terrassa, amb el seus propis medis, que de fet no es pot considerar avui en dia com a acabat de construir.

L’edifici, no te un estil concret,  segons la part que contemplem  es donaria un tipus diferent , per exemple té un aire de castell medieval,

però al no segueix un esquema historicista, més aviat és una amalgama eclèctica d’elements ben diversos.

I podem contemplar en finestres o balcons, una diversitat de objectes o figures.

Us passo un enllaç on podreu descobrir mes dades del seu propietari i del Castell, que va sortir publicat a la Torre de Terrassa, escrit per J.M.Oller / J. Verdaguer el 7 d’agost de 2014 :

https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/34238/castell/postindustrial/al/mig/fonts/terrassa

Ens preguntem, algun dia estarà acabat o si mes no, es podrà visitar el “Casatell de les Fonts” ?…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona.

Les Drassanes Reials de Barcelona estan ubicades en la plaça del Portal de la Pau de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Les Drassanes Reials de Barcelona van ser un edifici militar d’estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
  • Es varen començar a bastir al final del segle XIII durant el regnat de Pere el Gran i des del seu origen es van destinar a la construcció de les galeres de l’armada del rei d’Aragó.
  • Les excavacions realitzades l’any 2012 evidenciaren que a finals del segle XVI, sobre les antigues drassanes medievals, s’hi bastiren unes noves drassanes que es corresponen a l’edifici actual.
  • L’edifici militar estigué sota l’administració de la Diputació del General de Catalunya durant tota l’edat moderna fins al 1714.
  • L’any 1935 les drassanes foren cedides a l’Ajuntament de Barcelona.
  • L’any 1941les convertiren en seu del Museu Marítim de Barcelona.

Durant els treballs d’adequació que s’han fet a l’edifici, es van fer també intervencions arqueològiques que van aportar dades rellevants sobre la història de l’edifici;

es van trobar restes d’una necròpolis romana, també es va poder determinar que, tot i que el monument es va començar a construir al segle XIII,

gran part del que es conserva avui dia no és medieval com es creia sinó d’època moderna (segle XVI), però mantenint l’estil gòtic original.

Podem amb un senzill passeig per les rodalies de l’edificació gaudir del Portal de Santa Madrona, en l’avinguda del Paral·lel.

I la seva llarga muralla i fossar.

Les Drassanes Reials fou declarat Monument Històric Artístic per decret del Consell de Ministres d’Espanya el 5 de maig de 1976.

El Museu de la diputació de Barcelona, fundat el 1941 amb fons aplegats abans del 1939 per l’avui anomenada Escola Superior de la Marina Civil de Barcelona.

Conté importants peces de la història marinera catalana :

  • Una col·lecció cartogràfica, de la qual sobresurt el portolà de Gabriel de Vallseca de 1439.
  • Nombrosos models de vaixells.
  • Exvots i pintures de tema mariner, caixes de mariner, objectes relacionats amb Narcís Monturiol, entre els quals una maqueta de l’Ictíneo.
  • Una reproducció, de mida natural, de la galera reial que Joan d’Àustria comandà en la batalla de Lepant.

Us passo dades recens :

  • El 1993 es creà un consorci entre l’ajuntament i la diputació de Barcelona i el Port Autònom per a la gestió del Museu i de les Drassanes.
  • El 1995 inaugurà una ambiciosa remodelació de la seva exposició permanent. ‘La Gran Aventura del Mar’ és el títol d’una nova mostra que permet experimentar per mitjà de tots els sentits la vinculació dels humans amb la mar.
  • L’organització d’exposicions temporals.
  • L’any 2001 el Museu Marítim de Barcelona presentà al Moll de la Fusta del port el pailebot Santa Eulàlia, que funciona com una extensió del mateix museu. Es tracta d’un veler de càrrega construït poc abans de la Primera Guerra Mundial, que fou adquirit l’any 1997 i restaurat.
  • L’any 2011, el pailebot fou declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
  • L’any 2002 es presentà el projecte de restauració de les Drassanes Reials i de remodelació total del museu, a desenvolupar en set fases.
  • El 2003 s’inauguraren els treballs corresponents a les fases primera i segona, que han permès al museu de disposar d’una nova sala per a les exposicions de gran format i llarga durada. També es remodelà l’àrea de recepció de visitants i es dotà d’un nou espai per al Centre de Documentació Marítima.
  • El 2008 incorporà a la seva exposició permanent l’edifici de les Drassanes Reials, una nova àrea expositiva dedicada a l’evolució del vaixell al llarg dels segles i un punt d’informació del Port de Barcelona.

El Museu te la seva mostra permanent, així com la temporal.

En els jardins, hi ha servei de bar i restaurant.

Si no el coneixeu aquest Museu podeu visitar  i estareu molta estona…  podríem dir fins hi tot hores, contemplant, llegint i admirant l’historia del Museu Marítim de Barcelona.

 

Recull de dades : Museu Marítim, Ajuntament de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Casa Comas d’Argemir de Barcelona

La casa Comas d’Argemir està situada en l’Avinguda  República Argentina, 92 de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona en una Web, descriu així aquesta notable casa :

Obra de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, la Casa Comas d’Argemir és una residència modernista que data de l’any 1904.

El seu aspecte medieval respon al corrent historicista que tan de moda estava en aquell moment, i que consistia a interpretar i recrear, de manera més o menys lliure, estils anteriors com ara el mudèjar o, en aquest cas, un d’època medieval.

La torre circular a la cantonada i l’aspecte fortificat de la casa no admet dubte respecte de la seva font d’inspiració: es tracta de la recreació lliure dels châteaux francesos de l’edat mitjana, edificis que coneixia molt bé l’arquitecte. Mitjançant aquest disseny singular, els propietaris mostraven també la riquesa i el rang social que posseïen.

L’arquitecte, conegut per ser l’autor de l’Arc de Triomf, va projectar en aquest encàrrec tot el bagatge artístic que havia adquirit al llarg dels anys. És per això que aquesta obra, absolutament eclèctica, fusiona amb llibertat les formes bàsiques d’un castell medieval amb elements purament modernistes, com ara l’ús de l’arc parabòlic a l’entrada o la ceràmica vidriada a la coberta de la torre.

L’ornamentació és generosa i barreja elements mudèjars i gòtics amb d’altres presos de l’Art Nouveau francès.

Per a mes dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Comas_d%27Argemir

La casa Comas d’Argemir està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia can Masdéu de Barcelona

La Masia can  Masdéu, està situada a la carretera Alta de Roquetes al costat de l’antic camí de Sant Iscle propietat del l’Hospital de Sant Pau.

Us passo dades de la seva historia :

  • Can Masdéu és una masia documentada des de l’edat mitjana construïda sobre una antiga domus romana, algunes de quines restes encara es conserven.
  • El nom pel qual es coneix correspon al del propietari que tingué durant la segona meitat del segle XVII, Enric Masdéu i Farrera.
  • L’aspecte que presenta avui dia és fruït d’una reforma important que es va fer sobre l’antiga masia al segle XIX.
  • A principis del XX va ser adjudicada por subhasta al Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, que la utilitzar com residencia para leprosos.

A la façana de gregal hi ha esgrafiats amb verges cristianes com motiu principal.  Davant d’aquesta façana hi ha una antiga bassa que està molt ben conservada.

La masia te la Font de Sant Llatzer i la seva gran bassa i mines d’aigua pel torrent i una gran extensió d’horts, antigament de vinyes.

Com tantes altres masies de la vall de Barcelona, prop del camí de Sant Iscle, camí important en l’època medieval molt transitat per accedir al que ara és coneix com el Vallès Occidental.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/06/can-masdeu-i-lhospital-de-sant-llatzer.html

Va ser Okupada durant l’any 2001,  però el jutje va concedir la gracia que si portavent una feina positiva per la societat i el barri , és podien quedar a Masdéu, i així ha sigut ja fa mes de 17 anys que es porten a terme moltes activitats i uns horts ven cuidats de la gent i per la gent del barri, sobre tot gent que ho necessita.

Per a mes dades podeu consulta al Blog La Vall de Masdéu :

https://www.canmasdeu.net/la-nostra-historia/

Per últim us passo l’enllaç d’un interessant reportatge sobre la masia de Masdéu :

https://www.elcritic.cat/blogs/sostrecritic/2018/05/29/can-masdeu-de-locupacio-al-projecte-de-vida/

Si no coneixeu Masdéu, podeu fer un passeig o excursió des de Barcelona, esta ven a prop.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia, altres i propi.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé