Sant Miquel Sacot o Sa Cot de Santa Pau

 

Sant Miquel Sacot  o Sa Cot, és una església romànica de La Cot, nucli disseminat de Santa Pau, a dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és a uns 640 m. altitud.

 

Cal agafar el camí que surt al davant del restaurant Can Xel, que està en el quilòmetre 5,500 aprox.de la carretera Gi-524, i seguir les indicacions, en cas d’anar en vehicle en cinc minuts estareu a Sant Miquel, donat que esta a poc mes d’un quilòmetre de la carretera.

En tot el traçat , tindreu cartells que us orientant  pel camí a seguir.

Les vistes son molt precioses d’aquest part de la Garrotxa.

Us passo la seva historia :

  • La primera notícia data de l’any 1009, amb motiu de la donació que va fer l’arxiprest Witard de l’església de dit lloc amb els delmes i primícies al monestir de Sant Pere de Besalú.
  • A partir del 1029 l’abat del monestir quedà constituït senyor al•lodial del terme de la Cot en virtut de la venda realitzada pels esposos Grau i Ermessindis.
  • A la segona meitat del segle XVI l’església començà a disposar d’ornaments i objectes de culte rics, encara que fins al segle següent els inventaris constaten com a metall preciós el llautó.
  • Fins a principis del segle XVII només hi hagué dos altars; anys després hi descobrim un tercer dedicat a Sant Joan Baptista.
  • Després de l’ampliació del temple, l’any 1787, foren cinc el nombre d’altars.

Sant Miquel de la Cot amb els moviments sísmics del segle XV ensorraren bona part de l’edifici, que va ser reconstruït i ampliat a finals del segle XVIII seguint l’estil neoclàssic.

Actualment és un temple d’una sola nau, amb cor que es prolonga a manera e trifori donant lloc a capelles laterals.

Tots els sants de l’interior són d’escola olotina.  A l’absis principal hi ha un retaule del 1863.

Fins a la segona meitat del segle XVI l’església no començà a estar proveïda d’ornaments i objectes de culte. L’altar major va ser realitzat el 1863. Pel que fa a les llindes, a la sagristia (porta esquerra del presbiteri) hi diu: “SOM POSADA VUI DIA 4 / D jUNY 1789”.  Segons Montsalvatje a finals de segle XIX es conservava la següent llinda al costat dret: “SOM ESTAT PINTAT Y DORAT EN LO ANY 1889”.

 

La pica baptismal fa 2,7m de perímetre i 80cm d’alçada. Està situada al costat dret de la capella lateral. Sense decoració ni cap data, la seva mida fa pensar que és força antiga.

Actualment encara està en ús. I forma part d’una xarxa de cases de Colònies de la Garrotxa.

És un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i el Parc Natural de la Garrotxa

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Anuncis

L’ermita de Sant Pere d’Ullastre de Castellar del Vallès

L’ermita de Sant Pere d’Ullastre és una capella romànica dels segles X-XI emplaçada a la riba esquerre del Torrent de Colobrers prop de la capçalera del Riu Tort, en la meitat sud del terme municipal de Castellar del Vallès.

Per anar-hi, us cal situar-vos a la Ronda de Tolosa de Castellar del Vallès i desprès del Club Atlètic Castellar, trobareu  que hi ha un ample camí, i un cartell us indica per on anar a can Casamada i Sant Pere d’Ullastre, cal seguir-lo, es dirigeix als camps i passa per una mica de bosc.

Arribareu a una cruïlla de camins, pel camí de l’esquerra  porta directa a Can Casamada (segle XIII), us cal que preneu el camí cap a mà dreta que porta directa a Can Santpere i l’ermita romànica dedicada a Sant Pere d’Ullastre.

Us passo la seva història  de Sant Pere d’Ullastre :

  • Popularment es coneix l’ermita amb el nom de Sant Pere de la cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere assegut al tro.
  • La historiografia local tradicionalment ha ubicat en aquest punt l’emplaçament d’un temple romà dedicat al culte del déu Uliaster, nom del qual provindria el mot “Ullastre”.
  • La localització d’una ullastreda a tocar de la masia de Can Santpere fa pensar d’altra banda, que l’ermita rebi el nom per la presència en la zona d’aquesta varietat d’oliveres, típiques de terrenys propers a la mediterrània.
  • Es té notícia de l’existència del temple almenys des del 1012, any en què hi va tenir lloc, segons un pergamí de l’Arxiu de Polinyà avui dia desaparegut, l’aprovació d’una escriptura pública entre els germans Berenguer i Arnau Santpere.
  • L’ermita fou sempre sufragània de la parròquia de Castellar i s’hi celebrava el culte només en dies estipulats.
  • La capella forma part del patrimoni arquitectònic municipal des de finals de 2004, data en què el propietari en féu donació al consistori.
  • L’any 2007, l’ermita va ser objecte d’una rehabilitació. Es va desmuntar la coberta de la nau principal per reforçar la volta amb formigó armat per la part superior i tornar a muntar la teulada. També es va reforçar la coberta de l’absis i es va recalçar la fonamentació d’una absidiola lateral entre altres reparacions destacables.

L’edifici de planta rectangular i una sola nau, presenta un absis semicircular central a la part de llevant i dos absidioles laterals, també semicirculars, que conformen el creuer.

La nau està coberta mitjançant una volta de canó amb un arc lleugerament apuntat i per una teulada a dues aigües per la part externa; l’absis i les absidioles estan cobertes per voltes de quart d’esfera.

L’ermita s’il·lumina a través d’una finestra a esqueixada simple situada al centre de l’absis i de dues obertures a doble esqueixada emplaçades una a la façana sud de la nau i l’altra, a l’absidiola d’aquest mateix costat.

Segons alguns autors la portalada era situada originàriament a la façana de ponent, a la paret de la qual s’hi adossa actualment la masia de Can Santpere. En aquest mateix punt hi trobem el campanar, del tipus d’espadanya amb un sol ull.

Els carreus que conformen el parament de l’obra són de mida petita, lleugerament desbastats per la cara vista i organitzats en filades horitzontals força regulars. La part superior dels murs està coronada per una cornisa de pedra tosca amb motllura de bisell dret.

Unes pintures barroques al tremp dels segles XVII-XVIII decoren l’absis central de l’edifici, les quals, juntament amb la figura de Sant Pere sedent, constitueixen els únics elements ornamentals preservats.

L’ermita actualment es troba adossada per la part de ponent a la masia de Can Santpere, on hi ha permanent una exposició d’escultures fetes amb fustes de l’artista castellarenc Pere Aguilar.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Església de Sant Andreu de Samalús del municipi de Cànoves i Samalús

L’Església de Sant Andreu està situada en la plaça de  l’Església, en Samalús del municipi de  Cànoves i Samalús.

Està situada en el petit nucli de Samalús, al costat de migdia de la carretera BP-5107, a migdia del Castell d’en Bori, a ponent de la capella de la Mare de Déu de la Salut.

Us passo detall de la seva historia :

  • Se suposa que fou construïda a la segona meitat del segle XI, possiblement sobre les restes d’una esglesiola primitiva.
  • La parròquia de Sant Andreu de Samalús es cita per primera vegada l’any 1060, formant part d’un feu que el bisbe de Barcelona, Guislabert (1034-1062), cedí a Guilia i als seus fills.
  • El document en el qual els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis de la Marca, confirmaven que la parròquia pertanyia al noble Mir Geribert i que formava part del feu comtal del castell de Montbui.
  • Un any més tard, un altre document tornava a parlar de Samalús.
  • L’any 1218 apareix esmentada en una donació.
  • Als segles XVI i XVII es van fer importants ampliacions com la construcció de les capelles
  • El 1580, tal i com demostra una inscripció a la façana principal de l’església, es va obrir o modificar la porta d’entrada.

És una església d’una sola nau amb absis rodó i capelles laterals.

Està coberta per volta de canó seguit i encapçalada amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera.

A la banda de l’esquerra té dues capelles cobertes amb voltes ogivals i en les claus de volta es representa la Verge del Roser i Sant Francesc Xavier.

A la dreta hi ha una capella que se situa sota el campanar.

Té una portada rectangular i al seu damunt una fornícula d’arc conopial i una finestra d’ull de bou.

A l’absis hi ha tres finestres de doble esqueixada, centrades exteriorment entre bandes llombardes separades per quatre lesenes que divideixen les dues arcuacions de cada tram.

L’absis va ser sobrealçat amb un aparell més regular, on es van obrir cinc espitlleres.

Del campanar primitiu es conserva la part baixa, el primer cos, rematat amb tres arcuacions llombardes a cada cara i amb una finestra central.

El segon cos del campanar també és romànic. I el tercer cos, més modern, possiblement del segle XVI, té un finestral amb un arc de mig punt a cada costat per a les campanes, i està acabat amb merlets i gàrgoles.

Cal mencionar a Ramon Garriga (Vic, 1876 — Samalús, 1968) va ser ordenat sacerdot el 1901. El 1915, després de passar per la parròquia de Cerdanyola del Vallès, decidí retirar-se a Samalús.

Des de llavors fou conegut com l’Ermità de Samalús. Vivia en una casa prop de la parròquia, el mas Cuní, per on passaren al llarg dels anys amics poetes que amb els seus textos han fixat el record del personatge, el seu tarannà ben peculiar.

Els podem llegir per l’entorn de l’església romànica documentada al segle XI, que conserva íntegre l’absis primitiu, juntament amb dos poemes seus fondament preocupats per la transcendència espiritual.

L’Església de Sant Andreu de Samalús, es una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a : Endrets, Viquipèdia, Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Santa Maria del Socós de Centelles

 

La Capella de Santa Maria del Socós, està situada en el carrer de la Mare de Déu del Socós, 32, de Centelles.

Us passo dades de la seva  historia :

  • Va ser construïda entre el 1536 i 1539.
  • Ha patit molts desperfectes a l’assalt dels partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria el 28 de febrer de 1714.
  • Restaurada l’any 1983 i el 1989 .

Es una Capella de petites dimensions, de planta rectangular i petit absis, amb tres austeres columnes a banda i banda.

En la façana principal hi ha un portal amb columnes rectangulars estriades molt deteriorades, i a sobre, un frontó de forma triangular sustentat per una llinda.

El pis superior és acabat per un campanaret a la part central.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Església de Sant Martí de Teià

L’església de Sant Martí de Teià està situada en el carrer de La Rampa, 1 i amb la plaça de Sant Jaume i Plaça de Sant Martí de Teià.

Us passo la seva historia :

  • La vil•la de “Taliano”, que va donar nom a l’església i al terme, surt esmentada l’any 961,
  • I quatre anys més tard (965) s’esmenta l’església de “Taliano”, que fou donada a la seu de Barcelona.
  • L’antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l’església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu.
  • De fet, es conserva el contracte dut a terme entre el rector de Sant Martí, Batlle i Síndics de la parròquia amb Antoni Matheu, amb data 31 d’agost del 1574 a Barcelona, on se li demana la restauració d’una petita església tot tenint com a model l’església de les monges de Santa Elisabet de Barcelona, tot i que al final es féu seguint la del convent de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.
  • El contracte es troba guardat a l’Arxiu del Col•legi de Notaris de Barcelona.
  • Durant l’any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s’estucà l’interior de la nau, s’hi construïren les baranes de les tribunes i s’obrí el gran finestral de la façana principal.
  • El 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionà la restauració de l’edifici.

Edifici d’una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d’arc. Exteriorment, l’església es troba diferenciada en dos cossos, un corresponent a la nau i l’altre format pel campanar, de planta quadrada, finestres d’arc de mig punt al cos superior i coronat per merlets triangulars, iguals que tots els que envolten l’edifici.

Destaca, a l’exterior, l’estranya composició de la façana principal, amb una porta d’estil renaixentista i un finestral gòtic florit sobre uns murs completament nus i llisos, que mostren la pedra viva.

L’interior presenta diverses capelles laterals, cobertes amb volta nervada, i trifori a la part superior, cobert també per volta nervada i amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L’absis és pentagonal. Destaquen les claus de volta esculpides en pedra i l’acabament dels nervis, que descansen sobre mènsules a l’alçada de l’arrencament dels arcs.

Precedida per una escalinata que fa d’accés al portal. Aquest, realitzat amb pedra picada de Montjuïc, és format per un frontó triangular i un entaulament suportat per columnes de capitell corinti i base conformada per un petit plint. Destaca, al damunt del frontó, un relleu en pedra amb la figura de Sant Martí muntat a cavall, tot partint la capa que encara duu posada per donar-li al pobre (figura més petita que té al davant).

Al damunt del portal hi ha un gran finestral neogòtic, concretament d’estil gòtic florit, amb traceries i florons decoratius, que fou afegit en època moderna.

El campanar és de torre quadrada, amb les campanes sobre una estructura de ferro.

Sant Martí de Teià està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Pere de Reixac de Montcada i Reixac

Sant Pere de Reixac és un temple parroquial catòlic ubicat a Montcada i Reixac , és l’església parroquial de l’antic nucli de Reixac.

L’antiga església parroquial de Reixac està situada dalt d’un turó, al vessant occidental de la Conreria.

Grans vistes al Vallès Occidental

Us passo un recull de la seva historia :

  • Aquest lloc és documentat l’any 963.
  • L’any 1028 es documenta la parròquia en una escriptura de venda d’un alou, que comprenia els llocs de Porciano al pla; Bello Viziano, Albiniana i Canalies a la serralada.
  • L’església fou consagrada el 28 de desembre de 1048 per Guilabert, bisbe de Barcelona.
  • L’any 1171 fou donada a la canònica de la seu de Barcelona.
  • L’any 1581 es va agregar al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
  • Va ésser cremada durant la Guerra dels Segadors, el 1651.
  • Fou reconstruïda el 1676.
  • L’any 1778, el bisbe de Barcelona, José Climent, la fa vicaria perpètua pel decret de Carles III.
  • L’any 1876 la parròquia de Reixac va passar a pertànyer a Montcada.
  • El conjunt va ser restaurat per Jeroni Martorell l’any 1951.

Ara us passo la descripció  de Sant Pere de Reixac :

És un exemple d’arquitectura romànica religiosa, tot i que documentalment sembla provat que en dates del segle X, Reixac tenia temple i que al constituir-se en església parroquial cap a l’any 1028 s’hauria engrandit.

L’estat actual és producte de la restauració a què ha estat sotmesa, a partir de la seva reconstrucció l’any 1676, i després més recentment s’han anat fent millores per a la seva conservació.

La factura és representada per pedres i carreus ben escairats disposats per fileres. Les obertures són finestres amb esplandit.

La porta d’entrada, orientada a migdia, és d’arc rodó de mig punt i adovellada, decorada amb una motllura que ressegueix tot l’emmarcament per l’intradós.

El temple és de planta rectangular i a l’interior s’hi distribueixen dues naus orientades de l’est a l’oest.

La nau més gran exterioritza un absis quadrangular i la més petita dibuixa a l’exterior un absis circular, en els dos casos finestres amb esplandit que donen llum a l’interior.

Seguidament del mur de migdia s’estén el cementiri de la parròquia. La coberta és de teula àrab.

El campanar, adossat al mur de migdia, presenta dos cossos ben diferenciats. El primer és quadrat i sembla ser originari de la primera època de l’església encara que també podria ser anterior i formar part d’una torre de defensa o de guaita. El segon cos és de planta octogonal i consta de dos registres, un primer pis i separats per una motllura un segon en el que s’obren quatre finestres amb arc de mig punt.

Els murs presenta uns carreus ben escairats, sobretot en el primer cos i fa pensar que el segon fou fet amb elements reaprofitats en la reconstrucció de l’església el 1676.

La finestra, és rectangular; la pedra de la llinda ofereix un treball dins les variants de l’arc conopial-flamíger. La llinda reposa sobre sengles pedres també treballades a fi i a efecte de donar més èmfasi a l’obertura de l’arc.

Sant Pere de Reixac  És una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vistes al Vallès Occidental

  • Aquesta setmana la dedicarem a Esglésies, ermites i santuaris.

 

Dades recollides de : Viquipèdia i Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguez

 

L’església parroquial Sant Joan de Viladecans

L’església parroquial Sant Joan, està situada en el carrer de Sant Joan, 16 de Viladecans.

Us passo un resum de la seva historia:

  • Les obres d’edificació de la que fou la primera parròquia a Viladecans, començaren el 8 de setembre de 1728.
  • En l’any 1738 fou acabada i beneïda, estava situada en el mateix lloc que l’actual.
  • Curiosament, aquesta església va dependre de la parròquia de Sant Climent fins l’any 1746.
  • Durant la guerra civil, en 1936 va ser completament destruïda.
  • S’edificà de nou segons projecte de Josep Puig Jané una vegada acabada la guerra.
  • El 8 de setembre de 1945 es consagrà el nou temple.
  • La rectoria i els locals parroquials van ser edificats entre els anys 1948 i 1950.
  • La façana, projectada per Joan Amat, no s’enllestí fins l’any 1956.

L’església parroquial Sant Joan, es tracta d’un edifici de planta basilical de tres naus i absis quadrat cobert per volta de canó. La façana principal presenta una estructura neoclàssica, amb pòrtic d’arcades de mig punt sobre columnes de fust cilíndric, amb capitells historiats, i precedit d’un tram d’escales. Al damunt s’obre un òcul circular i a dalt hi ha un frontó triangular, amb relleus que representen el baptisme de Crist, coronat per una creu. L’exterior de l’església és ornat amb esgrafiats.

A l’interior, la separació de les naus s’aconsegueix mitjançant arcades de mig punt sobre columnes de fust cilíndric de maó. La nau central és més ampla i alta, s’il·lumina per finestres laterals i es cobreix per un enteixinat de fusta pla amb cassetons ornats. Tot l’interior de l’església és pintat per motius florals i religiosos damunt un fons veig. L’absis, quadrat i cobert amb volta de canó, conserva un entaulament classicitzant.

El campanar, de planta quadrada, és situat a la dreta de l’absis. Al costat de l’església hi ha l’edifici de la rectoria, del mateix estil.

L’església parroquial de Sant Joan, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Viladecans i de Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Eulàlia de Corró d’Avall, municipi de Les Franqueses del Vallès

Església de Santa Eulàlia està situada en l’Avinguda de Santa Eulàlia, s/n o Avda de l’Església, 1 de Les Franqueses del Vallès.

Cal explicar que l’antiga església va ser cremada l’any 1936 i destruïda el 1939. L’anterior església era del s. XI amb quantitat d’afegits i reformes dels segles posteriors.

L’any 1940 es va començar la construcció de nova planta, en el lloc on hi havia hagut l’anterior. L’arquitecte va ser Antoni Fisas. Aquest segueix el classicisme italianitzant imposat pel Noucentisme. L’obra es va acabar definitivament l’any 1954.

Curiosament durant els anys de construcció i fins que no es va beneir el nou temple el 1954, la Parròquia de Santa Eulàlia va poder celebrar els oficis en uns magatzems de blat de la carretera de Ribes cedits per una família del municipi.

L’actual Església de Santa Eulàlia de planta de creu grega i cúpula en el creuer. Consta de tres naus separades per mitjà de columnes amb capitells corintis, volen imitar marbre. La nau central està coberta per voltes llunetes i les naus laterals i els braços del creuer es cobreixen amb volta d’aresta. L’absis és circular i cobert amb volta de mitja taronja. Al voltant de tota l’església hi ha una cornisa circular de gust neoclàssic.

Tot l’interior està arrebossat i pintat amb ciment. A l’exterior sobresurt la cúpula octogonal coronada per un cupulí cilíndric.

A la façana hi ha un pòrtic amb quatre trams de volta d’aresta, dues columnes cilíndriques i dues mitges columnes adossades a la paret. També de fust llis i capitells corintis. Al damunt un cos rectangular coronat per un timpà, en el centre una finestra de mig punt i quatre pilastres de capitell corinti.

Santa Eulàlia és una església al nucli de Corró d’Avall, que està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Les Franques del Vallés i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mare de Déu del Puig de Bellver de Sant Celoni

La Mare de Déu del Puig esta situada al cim d’una muntanyeta o turó de Sant Celoni.

Es pot pujar a peu des de la població per diversos camins, o per l’avinguda de la Verge del Puig, que us deixa al tocar mateix de l’església.

Molt abans del 1537 es venerava aquesta verge en una capella situada en la muntanyeta del Puig Penjadís o de Bellver, molt a prop de la vila. Aquesta capella fou regentada pels frares caputxins des del 1582 fins al 1618, any en què es traslladaren a un nou monestir.

Durant el segle XIX amenaçava ruïna i el dia 25 de maig del 1929 es posà la primera pedra a la nova ermita. Durant la Guerra Civil fou profanada i destruïda, però es tornà a reconstruir.

Al costat de l’edifici hi ha una torre obelisc amb les campanes, que domina la vall de Sant Celoni, fou construït al costat de l’església l’any 1962, obra de Joan Bergós i Massó.

És un edifici religiós, de planta quadrada i absis circular. La volta de l’absis és plana i la de la nau nervada sobre mènsules. És moderna. Té una portada d’arc de mig punt. Un pòrtic construït l’any 1964, format per cinc arcs de mig punt.

A l’interior, als costats de la nau, hi ha unes pintures modernes que representen Sant Celoni i Sant Armenter dins d’uns nínxols d’arc de mig punt. Hi ha un altar de pedra.

La Mare de Déu del Puig és la patrona de la vila des que el 1687 la va salvar d´una plaga de llagostes.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://www.santceloni.cat/7226

Front l’Església

La Mare de Déu del Puig de Bellver és una església de Sant Celoni  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Celoni i Viquipédia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La capella d’en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia de Barcelona

La capella d’en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia, esta entre els carrers de  Carders i de Montcada de Barcelona.

L’any 1150, sota la iniciativa del burgès Bernat Marcús, es va construir, aquesta Capella romànica que originàriament formava part d’una pensió per a viatgers, un hospital per a pobres, i un cementeri, situats al camí que conduïa al Vallès, avui el carrer Carders. El bisbe li concedí l’autorització el 1147, però sembla que les obres no s’iniciaren fins al 1166, i van acabar el 1188.

Al final del segle XIII, la confraria dels “Troters de bústia”, formada pel servei de correus creat pel mateix Marcús, es posava sota l’advocació de la Mare de Déu de la Guia, ubicada a la capella.

La capella és l’únic element que resta del conjunt. Construïda amb carreus ben tallats de pedra de la muntanya de Montjuïc, és de planta rectangular coberta amb volta de canó. L’absis suprimit el segle XVIII i substituït per una testera recta, ens és desconegut i tampoc no sabem quan fou construïda la cripta que es compon de tres petites naus, una de volta de canó i dues de creuament amb planta quadrangular i octogonal, respectivament.

Els murs exteriors apareixen articulats en tot el seu perímetre visible per un registre d’arquets cecs sota el ràfec, d’influència lombarda, sostinguts per mènsules, algunes figurades. Al mur lateral hi ha una porteta secundària i sota un arc cec, una Mare de Déu gòtica.

L’accés principal és a la façana i, com aquesta (incloses la teulada, la finestra i l’espadanya) fou refet el segle XIX.

Entre 1916 i 1917 s’afegí la reixa que alinea la capella amb l’edifici del Carders al qual s’adossa.

La decoració ha sofert diverses modificacions, patí els incendis de la Setmana Tràgica i de la Guerra Civil i fou restaurada el 1954, moment en què se suprimí el pis superior.

La Mare de Déu original va ésser substituïda i a la sagristia es guarda una petita capelleta portàtil, que es duia a casa dels malalts que la demanaven, on hi ha una imatge de la Verge de la Guia, reproducció en petit de la que es venerà a l’altar major fins al 1936.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_d%27en_Marc%C3%BAs

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé