Església de Santa Maria de Vilalleons de Sant Julià de Vilatorta (Osona)

L’església de Santa Maria de Vilalleons centra el petit nucli de població que porta el mateix nom i es troba flanquejada per diferents edificacions, pertany al municipi de Sant Julià de Vilatorta.

 Us passo dades de la seva historia:

  • La primera notícia que tenim del lloc de Vilalleons la trobem en l’acta de consagració de l’església de Sant Julià de Vilatorta de 1050.
  • Sembla que el magnífic temple romànic fou construït pels volts de 1080.
  • A partir de 1095 es comencen a tenir notícies continuades del rector del lloc.
  • Fou segurament per aquesta època quan se li afegí l’atri i portada que va alçar-se en forma de campanar.
  • Al segle XVI s’hi varen afegir dues capelles en forma de creuer, s’enderrocà la façana i es substituí pel pesat cloquer actual, tot conservant la primitiva porta de ponent que fou enderrocada al s. XIX i feta més ample, ja que la processó del Santíssim no hi passava. Les dovelles decorades de l’antic portal es van posar com a marc del rosetó central.

És una construcció romànica d’una nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals, capçada per un absis semicircular, parcialment amagat per la sagristia.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A l’exterior, tant en l’absis com en els murs laterals, trobem decoració d’arcuacions que emmarquen finestres cegues sota fris de dents de serra, entre lesenes, en el cas de l’absis.

El temple original va ser ampliat amb un atri que allargà la nau per ponent. Al segle XVI es van obrir les dues capelles laterals properes a l’absis, rectangulars i cobertes amb volta de nervi.

Més tard, entre els segles XVII i XVIII es realitzà el sobrealçament de tota la nau i es construí el comunidor de planta rectangular que es troba sobre l’absis.

J Carme Torrents i Buixó – 1985 / Generalitat de Catalunya

Ja en el segle XIX es construeix l’actual atri i la torre de campanar que hi ha al seu damunt.

Aquesta nova façana reaprofita les dovelles de les dues arquivoltes de la portalada del segle XII, decorades amb motius vegetals i entrellaçats, com a motllura d’emmarcament de la rosassa.

La Creu que hi ha davant la porta principal commemora la Santa Missió del 1962 essent rector de la parròquia Mn Pere Sala.

Va ser dissenyada per Pere Hernández Espina, de Barcelona, delineant que estiuejava al poble.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Santa Maria de Vilalleons és una obra del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Capella de Sant Jeroni de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)

La Capella de Sant Jeroni  està situat al final del camí de Sant Jeroni, a tocar del cementeri de Sant Pere de Riudebitlles.

Capella edificada al s. XVII en honor a Sant Jeroni en motiu d’un vot del poble per haver-lo lliurat de la pesta.

La capella de Sant Jeroni  és un edifici d’una sola nau amb absis poligonal i capelles a la banda lateral esquerra.

La coberta és a dues vessants.

La façana, d’estructura molt senzilla, presenta un portal frontal allindanat i amb un petit òcul.

Sobre la porta hi ha un escut i la data del 1762.

La capella fou bastida el 1762, segons consta a l’escut que hi ha a la façana.

La Capella de Sant Jeroni és una església del municipi de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Valentí de Les Cabanyes (Alt Penedès)

L’església de Sant Valentí de Les Cabanyes esta situada en el carrer 5 de Les Cabanyes.

Temple d’una sola nau i absis de planta semicircular.

Voltes d’aresta i arcs torals acabats amb cul-de-llàntia. Capelles laterals de volta de canó perpendiculars a la nau central. Coberta a dos vessants. Contraforts laterals.

Façana amb rosetó i arcs cecs decoratius. Entrada frontal.

Portal d’arc de mig punt amb arquivoltes i timpà, columnetes i capitell. Esqueixada cap a l’interior.

Campanar lateral octogonal amb coberta de pavelló. Portal d’arc de mig punt amb arquivoltes i timpà, columnetes i capitells. Esqueixada cap a l’interior.

Sant Valentí Vell

No confondre amb Sant Valentí Vell situal al costat del cementeri de Les Cabanyes.

Sant Valentí Vell

Sant Valentí és una església parroquial al municipi de les Cabanyes (Alt Penedès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Maria de Sallent (Bages)

Aquesta setmana dedicada a Sallent

L’església de Santa Maria està en la plaça de Santa Maria de Sallent.

Us passo la seva història:

  • Hi ha referències anteriors a 1023 d’una antiga església romànica, sufragània de la de Sant Esteve del Castell.[
  • Consta com a parròquia autònoma des del segle XII amb el nom de Santa Maria.
  • El 1884 s’inicià en el mateix emplaçament la construcció d’un nou temple d’estil neogòtic, obra de l’arquitecte Josep Torres i Argullol, que es va inaugurar el 26 de maig de 1901.
  • El 1936, a l’inici de la Guerra Civil, els sallentins van enderrocar el temple fins als fonaments.
  • Les pedres van servir per començar les obres d’un hospital que no es va arribar a acabar.
  • De l’església només es va deixar dempeus el campanar amb el rellotge, per a usos civils.
  • Al maig de 1941 es van començar les obres de l’actual església parroquial, similar a l’anterior però amb una simplificació de línies i trets ornamentals.
  • És obra de Francesc Folguera, i es va inaugurar el 17 d’agost de 1946.

És una església d’una sola nau amb volta apuntada amb llunetes, reforçada amb arcs torals apuntats, i absis poligonal a ponent.

A més de la sagristia, a banda i banda de l’absis, hi ha una capella fonda al costat de migdia, construïda més tard, però ja prevista en els plànols originals. Els arcs torals corresponen a l’exterior a uns contraforts que serveixen per obrir capelles entremig. Un d’aquest espais més profund serveix de baptisteri.

El material exterior és de pedra tallada en els angles, contraforts i la base, i la resta de carreus són encoixinats sense polir.

El campanar, que pertany a l’anterior església neogòtica, té una alçada de 33 metres. L’església està il·luminada amb vitralls a la nau central i a la rosassa de la façana.

L’església de Santa Maria està catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Pau de Riu-sec de Sabadell (Vallès Occidental)

Sant Pau de Riu-sec esta entre el carrer de can Diviu i el carrer de la Vall Moranta de Sabadell.

Us passo la seva historia :

  • “Rivo Sico” (Riu-sec) era una quadra situada, segons alguns documents medievals, entre Castro Octavio (població romana que fou el nucli original de Sant Cugat del Vallès) i Rahona, actual Sabadell.
  • L’any 955 apareix en una escriptura el nom de Riu-sec.
  • El febrer de l’any 1054 tingué lloc la consagració de l’església per mà dels bisbes Guifred de Narbona i Guislabert I de Barcelona.
  • Malgrat la manca de documents, presumiblement fou una possessió de l’orde del Temple adscrita a la Comanda de Palau Solità que en ser suprimit aquest orde passà al de l’Hospital de Sant Joan.
  • Està molt documentada com a possessió hospitalera fins a la desamortització del segle XIX.
  • El 1868 passà a la jurisdicció de la Puríssima.
  • El 1874 a la de Sant Fèlix.
  • L’antiga talla gòtica de la Mare de Déu de Riusec es conserva a l’Església de la Puríssima.

Església d’una sola nau, rectangular, amb volta apuntada, de llum menor a la nau i semicircular a l’absis, i feta de canyís.

L’absis està reforçat per fora amb bandes de pedra.

A la façana hi ha una finestra geminada de capitell trapezoïdal, les altres finestres són d’Arc de mig punt.

Excavacions a Sant Pau de Riu-Sec: sitges d’emmagatzematge de cereals d’època medieval.

El campanar està acabat amb una punta piramidal i té a les seves parets unes escissions de tipus llombard.

Està coronat per quatre finestres que mostren una tipologia pròxima a l’arc de ferradura mossàrab.

A l’interior no hi ha restes especialment notables.

Sant Pau de Riu-sec és una església romànica al municipi de Sabadell protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Margarida del Cairat d’Esparraguera (Baix Llobregat)

Setmana dedicada al municipi d’Esparraguera

Santa Margarida esta damunt del congost del Cairat.

Ubicada a la carretera B-113 a 500 metres de Can Paloma i al peu de l’antic camí de Monistrol en Esparraguera.

Us passo la seva historia :

  • Per la seva arquitectura i tipologia es dedueix que és un edifici construït durant la segona meitat del segle IX, quan el Comte Guifré el Pilós va repoblar la zona dels voltants de Montserrat i del Bages.
  • El 985 Guillem d’Esparreguera donà a la seu de Vic els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves parròquies.
  • El 993, quan el bisbe Arnulf commutà aquest alou amb Sendred de Gurb pel de Sant Boi de Lluçanès, esmenta que dona els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves esglésies.
  • És possible que entre aquestes hi hagués la de Santa Margarida, encara que la capella no és esmentada explícitament fins al 1205, quan Ramon de Guàrdia, feudatari dels Cardona i senyor d’Esparreguera, feu un llegat de deu sous a l’església de Santa Margarida del terme del castell d’Esparreguera.
  • El 1367 Ramon Rovirola i la seva muller s’oferiren com a deodats a “la capella de Santa Margarida de Çaplancha”.
  • El 1391 el deodat era Albert Roca.
  • El 1965 fou restaurada pels seus propietaris del mas veí de Can Paloma.

La capella amb un absis rectangular, té l’eix de la nau desviat vers migdia, mentre que el de l’absis ho és al nord, segurament a causa de l’aprofitament del penyal a l’extrem del qual es dreça.

Dues finestres d’esqueixada senzilla i forma de pany de clau al sud i a l’est la il·luminen.

S’hi destrien dues fases, en la primera de les quals la capella tenia només l’absis cobert amb volta i la nau, coberta amb embigats, tenia la porta a migdia.

En la segona meitat del segle X hom construí uns pilars adossats als murs de la nau i hom bastí unes arcades al damunt,

així es reforçaven els murs perquè poguessin suportar les forces d’una volta.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

L’aparell de totes dues etapes és similar,

de lloses de licorella sense tallar disposades planes enmig d’un morter abundant amb fragments d’opus spicatum.

També és similar la irregularitat del traçat d’arcs i voltes, entre la falsa ferradura i el mig punt,

per la qual cosa hom sospitaria que és una obra homogènia si no fos que el pilar central del migdia

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

i l’arcada sud-occidental recauen just al lloc on hi havia l’antiga porta, que hagué d’ésser tapiada, això prova que la volta de la nau és una reforma posterior.

Des de l’ermita, podem veure belles imatges del Cairat, el riu Llobregat i rodalies…

Santa Margarida del Cairat és una església d’Esparreguera del segle IX-X i d’estil medieval pre-romànic, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Andreu de Castellnou del Bages (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Sant Andreu està en la Plaça de l’Església  de Castellnou del Bages.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sant Andreu està situada en l’antic terme de Buc, documentat des del 952, terme que més tard canvià de nom i s’anomenà de Castellnou de Bages des del 1001.
  • L’església apareix citada el 981 en la jura d’un testament d’un tal Guitard.
  • L’any 1032 apareix citada sota l’adoració de Sant Andreu i amb categoria de parròquia.
  • Entre 1126 i 1142 el vescomte de Barcelona, Reverter, donà les esglésies de Castellnou a la comunitat canonical de Sant Vicenç de Cardona.
  • Als segles XVI i XVII va patir diferents reformes.
  • Va ser restaurada el 1976 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, amb la col•laboració de veïns de Castellnou. Aquesta restauració li va retornar la seva antiga fesomia.

Església romànica del segle XI, amb tres naus de les quals la central és la més alta.

Està coberta amb voltes de canó, l’absis i les absidioles amb voltes de quart d’esfera.

La nau central comunica amb les laterals mitjançant tres arcs formers que es recolzen sobre pilars cruciformes.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A la capçalera trobem un absis central i dues absidioles laterals, estan decorades a l’exterior amb la típica decoració llombarda: un fris d’arcades cegues organitzades en grups de quatre i separades per lesenes en l’absis central i sense lesenes en les absidioles.

Aquest motiu de les arcades cegues es repeteix a la nau central i a la façana principal.

Com a obertures es veuen tres finestres de doble esqueixada a l’absis i una a cadascuna de les absidioles.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Actualment el portal s’obre en el mur de ponent, modificació que data dels segles XVI i XVII, quan també es construí un campanar de torre.

La coberta de les naus és de teula àrab a dues vessants i la de l’absis i les absidioles és col•locada en cascada. L’aparell del conjunt és a base de carreus de pedra escairats de mode irregular i disposats en fileres.

Sant Andreu de Castellnou és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Xavier Esteve / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Santa Margarida de Viladepost de Castellnou de Bages (Bages)

Santa Margarida de Viladepost, esta molt a prop de la  Cra. BP-4313, km 50,8, un camí hi porta directament, és municipi de Castellnou de Bages.

Us passo dades històriques:

  • Fou l’antiga parròquia del castell d’Argençola, documentada al segle X, situada a prop del Mas de Viladepost.
  • Es considera que l’església de Santa Margarida apareix documentada des del 1205.
  • Els anys 1294 i 1295 apareix esmentada Santa Margarida de Villa Porcorum, que es correspondria a la mateixa capella.
  • Les reformes foren poques; només el 1646 es reconstruí el portal del mur de migdia i possiblement s’alçà el campanar d’espadanya, alhora que s’arrebossava l’exterior i s’enguixava l’interior.

Capella rural d’una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a l’est.

Aquest presenta una finestra de doble esqueixada. La coberta és de teula àrab a dues vessants a la nau central.

Al mur de migdia hi ha un portal amb la data de 1646, any en què probablement es va construir sobre l’anterior edifici.

Al mateix mur trobem una finestra refeta.

Al cantó de ponent s’alça un campanar d’espadanya de factura i característiques diferents a les de la resta de la capella.

A sota seu s’obre una petita finestra de mig punt.

Oliveras Rubiralta, Maria Alba – 1989 / Generalitat de Catalunya

No destaquen ornamentacions.

Santa Margarida de Viladepost és una església romànica del municipi de Castellnou de Bages, és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació de Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Santa Maria de l’Alou de Balsareny (Bages)

Capella de Santa Maria de l’Alou està front de la masia l’Alou en mig d’un camp i l’entrada dona front a la C-16.

Us passo la seva historia:

  • L’estructura de la capella és, excepte el portal d’entrada, de tradició romànica.
  • Anteriorment la capella havia estat dedicada a Sant Joan, pel que es coneixia amb el nom de Sant Joan de l’Alou.
  • Hi ha controvèrsies a l’hora de datar aquesta capella: hi ha qui la data del segle XIII i d’estil romànic i de transició al gòtic, i hi ha qui la data ja entrat el segle XV.

És una antiga capella, actualment sense culte i dedicada a pallisses, coneguda com a Capella de Santa Maria de l’Alou o Santa Margarida.

De nau rectangular, amb coberta a doble vessant. A la façana hi ha un gran portal de mig punt, adovellat, a la dovella central del qual hi ha esculpida una creu. A la part central de la façana s’hi aixeca un petit campanar d’espadanya, d’un sol ull, construït a base de pedra menuda, que s’assenta sobre la base d’una espadanya més grossa.

A la part posterior, un absis semicircular abraça pràcticament tota la nau.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació de Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat)

L’ermita de Sant Hilari s’accedeix pel carrer de Premià d’Abrera.

Us passo la seva història

  • La capella va ser bastida sobre una vil-la romana.
  • És esmentada per primer cop l’any 1252, quan Ramon de Voltrera, feudatari de Castellví, fa hereu del castell de Voltrera i de la casa de Sant Hilari el seu fill Ramon i, en substitució d’aquest, el seu segon fill, Pere.
  • La capella és esmentada posteriorment en les visites pastorals a partir de 1310.
  • Al segle XVI es dona el nom de Quadra de Sant Hilari a la finca.
  • Actualment, com a conseqüència d’un conveni urbanístic, ha esdevingut propietat pública de l’Ajuntament d’Abrera.

L’església emplaçada sobre una antiga vil·la romana; s’han situat els seus orígens en temps anteriors a la conquesta musulmana.

Es tracta d’una capella d’una sola nau amb absis rectangular coberta amb volta de canó.

Està feta de maçoneria, arrebossat a l’exterior i pintat modernament l’interior.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La nau té dos arcosolis per costat, amb sengles bancs a la paret inferior. L’absis en té un costat sud, i al nord es comunica amb una cambra annexa, també d’origen antic.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A l’interior trobem 6 impostes, 4 a l’arc triomfal i 2 a l’interior de l’absis.

Montserrat Pagès i Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

Les dues primeres són reaprofitades, de tradició tardo-romana; tenen al voladís un motlluratge format per dos bossells cilíndrics dins dos semicilindres de concavitat invertida, al dessota dels quals neix una motllura en cavet;

Montserrat Pagès i Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

a la cara frontal, entre els bossells hi ha un filet o doble filet decorat amb motius de soga o altres relleus.

Montserrat Pagès i Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

La de la dreta té representada tres caps molt esquemàtics, coberts per una mena de caputxes, esculpits dins d’unes arcades;

Montserrat Pagès i Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

aquest relleu és posterior a la resta de la imposta, d’època preromànica.

Montserrat Pagès i Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

Les altres dues impostes de l’arc triomfal són una còpia del segle X de les tardo-romàniques però estan fetes amb poca traça.

També del segle X són les impostes de l’absis però estan molt malmeses.

Sant Hilari d’Abrera és una església d’Abrera inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies exteriors : Mª Àngels Garcia – Carpintero