Santuari del Remei de Creixenturri de Camprodon

Que tingueu un bon dia de reis, i sigueu generosos amb els petits  !

El Santuari del Remei, està situat en el veïnat de Creixenturri de Camprodon, comarca del Ripollès.

Per anar –hi, podeu fer-ho des de Camprodon o Sant Pau de Segúries, cal  prendre la C-38 i fer via fins al veïnat de Creixenturri, en el marge esquerre del riu Ter,

un camí de terra us portarà  fins a la porta del santuari del Remei,

que és visible de lluny per la seva gran alçada.

El Remei va ser l’església parroquial del veïnat de Creixenturri del municipi de Camprodon.

Us passo la seva Historia :

  • Originàriament en l’any 930, el lloc era ocupat per l’església romànica de Sant Cristòfol de Creixenturri,
  • Transformada als segles XIV i XV, després dels terratrèmols.
  • Al segle XVI, s’hi va traslladar la imatge de la Mare de Déu del Remei, que estava al castell de Creixenturri, enderrocat al 1554.
  • Durant el segle XVIII se li van atribuir a la Verge diversos favors a gent que estava malalta.
  • Reformada contínuament durant el segle XIX (1815 altar i 1843-49 absis i creuer).
  • A finals de segle XIX, es fan reformes sota la direcció d’Antoni Masmitjà fins a configurar-la tal com avui la coneixem.
  • La imatge va ser destruïda l’any 1936, però es va poder fer una reproducció a partir d’una fotografia.

El temps passat registrava gran afluència de malalts i penitents per les curacions de la Verge del “Forat”.

Cal destacar els dos Campanars en cada costat de l’edificació.

Darrera hi ha un petit cementeri que corresponia antigament pel enterrament de la gent del veïnat de Creixenturri i masies de les rodalies.

A poca distancia del Santuari, hi ha la Font del Remei, amb uns allargats bancals semicirculars, actualment no raja aigua.

S’hi celebra missa per l’Aplec del Remei, en el segon diumenge d’octubre.

Teniu un conjunt molt destacat… arbres, prats vers, bosc, vistes de les rodalies de la comarca, i molt mes…, per gaudir d’una estada molt agradable,

en aquesta comarca cada pam que visiteu, us farà sentir com si el temps no passes, és com si estes congelat… en el seu propi temps !

Per tant, no correu, camineu tranquil·lament i sobre tot gaudiu de la Pau de les rodalies del Santuari…i mes.

El Santuari del Remei està inscrit en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Camprodon i altres

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Monestir de Sant Joan les Fonts del municipi de Sant Joan les Fonts

Avui per ser el primer dia de l’Any, us presento dos articles

El Monestir de Sant Joan les Fonts està situada sobre un promontori, vora un meandre del riu Fluvià, prop de la població de Sant Joan les Fonts.

Us passo la seva història :

  • L’església és documentada l’any 958, en què fou consagrada amb la triple advocació de sant Esteve, sant Joan i sant Miquel.
  • L’any 1079, Udalard Bernat de Milany i Ermessenda, vescomtes de Besalú, la van cedir a l’abadia de Sant Víctor de Marsella, que hi fundà un priorat benedictí.
  • Aquesta donació fou confirmada el 1106 pel bisbe de Girona.
  • L’edifici actual és una mostra de romànic tardà, acabat potser ja entrat el segle XIII, per la qual cosa la consagració del 1117 correspon a un edifici anterior.
  • L’any 1424 el priorat passà a dependre del Sant Pere de Besalú,
  • Del 1592 a la desamortització de 1835 de Sant Pere de Camprodon.
  • Va fer funcions de parròquia fins al 1936, però després de la guerra la parroquialitat es traslladà a la nova església del poble.
  • Fou declarat monument nacional l’any 1981.
  • L’any 2013 es van portar a terme treballs de consolidació en la zona del presbiteri aixecant el darrer paviment col•locat sobre l’antic enllosat i eliminant el desnivell interior ocasionat per les obres realitzades a mitjans del segle XX.
  • Durant aquests treballs es va localitzar el paviment original de l’església romànica consagrada el 1117 als dos absis laterals i al principal.

És un edifici de planta basilical amb tres naus i tres absis decorats, a l’exterior, amb arcuacions llombardes i, el central, amb columnes adossades.

La nau central, més alta que no les laterals, és coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per arcs torals que arrenquen de pilars amb semicolumnes adossades amb capitells corintis.

Les naus laterals, més baixes, són cobertes amb voltes de quart de cercle.

La nau central comunica amb les laterals a través d’arcs formers de mig punt que recolzen sobre columnes adossades als esmentats pilars.

Fou bastida amb pedra vermellosa del país.

La porta d’accés, centrada al mur de ponent, té un timpà llis sobre llinda i muntants també llisos.

Les arquivoltes, decorades, descansen sobre dos parells de columnes (les del costat dret han desaparegut, però). Posteriorment s’hi adossà un atri amb teulada a doble vessant sobre encavallades de fusta.

A la façana oriental es va enderrocar un dels absis per construir-hi la sagristia el 1752.

L’altre absis lateral és senzill, decorat amb arquets de mig punt damunt els quals corre una cornisa adornada amb dents de serra i mènsules.

L’absis central és el més decorat, amb arcuacions cegues que recolzen sobre semicolumnes amb capitells, un fris de dents de serra i una cornisa sobre permòdols, damunt la qual recolza el ràfec de la teulada.

Al centre de l’absis s’obre una finestra amb una arquivolta sobre columnetes.

El campanar fou construït vers 1791-92, adossat al costat S de la façana.

Per fer la porta s’empraren les restes d’un antic retaule.

És una gran planxa de fusta on hi ha representat Sant Pere, amb vestit i túnica llarga, remarcada per grans plecs que donen a la figura volum i elegància.

A la mà esquerra porta les claus simbòliques i a la dreta un llibre. El seu estat de conservació és molt dolent.

Hi ha una pica baptismal situada a la nau lateral esquerra, d’immersió; amida 1,20 m de diàmetre i 82 cm d’alçada.

Antigament estava adossada a un mur lateral de l’església. va ser realitzada per un autor amb grans influències orientals (demostrades pels turbants i tocats que coronen les figures) i amb un estic arcaic.

Hi foren esculpits estilitzats fullatges, la degollació dels Sants Innocents, dos homes i una dona resant, Sant Pere amb la clau simbòlica a la mà esquerra i la dreta amb actitud de beneir; s’hi pot veure les lletres gregues alfa i omega, el nom del Salvador, i les lletres M N A que alguns estudiosos han volgut veure com les inicials de l’autor; d’ésser així seria de les poques signatures romàniques que han arribat fins a nosaltres.

També hi ha tres piques sense decoració que eren utilitzades per guardar l’oli de les llanternes aportat, com ofrena, pels fidels. Dues d’elles es conserven dins de l’església monacal; la tercera davant la porta d’accés a la casa rectoral.

 

Dues de les piques amiden 58 cm x 94,3 cm x 64 cm.[1] La tercera: 58 cm x 77 cm x 55,5 cm.

El retaule neoclàssic, trobat pels Amics de Sant Joan les Fonts, havia estat ubicat a la paret de la nau esquerra: acollida entre els seus capitells corintis, frontons i columnes estriades a l’antiga Majestat de Sant Joan, conservada actualment en el museu de Girona.

És de fusta, i fou daurat i enguixat al damunt. Actualment l’associació esmentada, té en projecte la seva restauració i possiblement ocupi, dins de l’església, el seu lloc primitiu.

Els capitells estan decorats amb fauna mitològica i els restants decorats amb fullatges (capitells corintis).

El Monestir de Sant Joan les Fonts és una obra del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Ermita de Sant Jaume de Rifà de Sant Antoni de Vilamajor

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, està a prop de la urbanització les Pungoles i al costat de la pista que porta a la urbanització de l’Alfou de Sant Antoni de Vilamajor.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Vila Rifà està documentat des del 941.
  • Pel 1098 pertanyia al monestir de Sant Cugat.
  • Hi van viure conventualment unes religioses Deodades, de les quals hi ha notícia fins al 1357.
  • L’edifici actual és del segle XIII, finals del romànic.
  • El 1861 va ser emblanquinada i posteriorment es va restaurar l’interior.
  • Esta al costat de la masia i del conjunt de la granja de can Cames.
  • Actualment, està habilitada pel culte.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Sant Jaume de Rifà és una ermita d’estil romànic situada al municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

És una petita construcció d’una sola nau, amb arcs i volta apuntats, pertanyent al romànic avançat. L’absis, circular, té una finestra espitllerada.

Té adossada la casa de l’ermità amb una espadanya a la partió.

Pel que fa a la façana destaquen: la porta amb set dovelles, un rellotge de sol, i un pedrís des de la porta de l’absis.

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies ; Ramon Solé

Església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans

Durant uns dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’Església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans està situada en la Plaça de Sant Genís, 1, de Palau-solità i Plegamans.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya – imatge de principis de la construcció L’Església de Sant Genís

Us passo la seva història :

  • L’església actual es construí en substitució de l’antiga església ubicada al costat de Can Gordi, terme de Plegamans, en els seus orígens d’estil romànic;l’any 1936 va ser cremada i quedà totalment destruïda.
  • Es va edificar a l’indret de Cases Noves, entre els anys 1942 i 1944.
  • La construcció del campanar és posterior a la de l’església 1992.
  • La porxada que hi ha a la façana principal, amb teulada inclinada i tres arcs que protegeixen l’entrada i donen unitat al conjunt, és mes recent , de l’any1998.

És una església d’una sola nau, amb absis poligonal, de set cares. Exteriorment, la capçalera està decorada amb arcades apuntades cegues amb diferents obertures conformant les ornamentacions; aquestes obertures són en forma de rosetó en la part superior dels arcs i finestres estretes acabades en triangle, en grups de tres, a la part inferior.

Aquest cos de l’edifici es complementa amb el deambulatori de l’església, que apareix al voltant de l’absis, seguint la mateixa estructuració amb set cares i grups de tres finestres d’arcs de mig punt en cadascuna d’elles.

Totes les cobertes són a base de teula àrab, la de la nau central és a dues vessants, i cadascun dels cossos compta amb un tremujal. Al llarg de tota la sotateulada es troben unes fines motllures.

A les façanes laterals el tractament dels murs és el mateix: gairebé pla, amb arcades cegues i obertures d’òculs i finestres.

A la façana principal es pot veure una gran rosassa al centre, amb traceria de motius circulars, de diferents diàmetres.

La portalada és estreta i d’arc apuntat; en el timpà es representa en pintura el rostre de Jesucrist.

Davant hi ha un atri porticat amb tres arcs de mig punt i teulada inclinada. Jaume Busquets va pintar els frescos de l’absis.

Al cantó dret de la façana hi ha un campanar de planta poligonal, amb tres cossos. En el cos superior es troben grans finestrals allargats i la teulada acaba en punxa. A l’altre costat de la façana hi ha un edifici també poligonal però d’una sola planta.

Les restes de l’antiga construcció forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Fotografia antiga és de la Generalitat de Catalunya

Església de Santa Maria de Cornellà de Llobregat

L’Església de Santa Maria està situada en la plaça de l’Església de Cornellà de Llobregat .

Us passo la seva historia :

  • En el lloc on es trobava una finca agrícola al segle II, va ser on s’edificà al segle VI una primitiva església paleocristiana.
  • La actual és la tercera que, en la història de la ciutat de Cornellà, es construeix en el mateix lloc.
  • La primera d’elles era en construcció al segle XI, entre 1065 i 1095, anys en què hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà.
  • Als segles XV i XVI s’hi obriren diverses capelles laterals.
  • Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí una nova església al mateix lloc de l’anterior que és la fou destruïda el 1936.
  • Fotografia de l’antiga església abans de la Guerra Civil

  • L’actual, doncs, es va encarregar el 1939 a l’arquitecte E. Mora i Guasch, que la va construir al mateix lloc, però capiculada.
  • La reconstrucció va començar el 1940, data en què es va col•locar la primera pedra, que va ser beneïda el 1948.
  • L’antiga rectoria, que s’ha conservat i que, en principi estava al davant, és l’Arxiu Municipal.

Amb relació a l’actual església, el material principal amb el que es va construir l’església  va ser de maó vist i amb teulades de teula.

L’edifici actual està format per una sola nau amb transsepte, un absis poligonal amb capelles per als costats.

El campanar és octogonal a la part superior, ja que comença amb una planta quadrada.

La façana està formada per una rosassa amb vitralls, envoltada amb dues torres als costats, de planta quadrada, amb finestres allargades, igual que al campanar.

L’estil és d’un monumentalisme de postguerra de caràcter força retrògrad, cercant formes neoromàniques.

En un costat  de l’església, hi ha un jardí amb un bonic sortidor d’aigua.

L’Església de Santa Maria és una obra del municipi de Cornellà de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Rafael de Figaró-Montmany

L’Església de Sant Rafael està situada en la Plaça de l’Església, en el Figaró,  municipi del Figaró-Montmany.

Us passo la seva historia :

  • L’antiga capella es troba documentada des de l’any 1413 quan Guillem Figueró va fundar un benefici eclesiàstic.
  • Tota la seva documentació està relacionada a la família Figueró, que van implantar el primer hostal en el camí ral, fins al segle XVII que es traslladaren a Barcelona.
  • La capella es va reedificar al segle XVIII.
  • I de nou en el període 1838-1841.
  • A partir d’aquest moment es converteix en centre parroquial.
  • Durant la guerra del 1936 foren utilitzats pels refugiats.

Edifici entre mitgeres de planta rectangular, d’una sola nau coberta amb volta apuntada. L’absis és semicircular i té coberta d’ametlla.

Hi ha quatre arcades a la nau on se situen retaules i imatges modernes posteriors a la guerra civil. Hi ha una cornisa seguida que dóna la volta a tot l’interior. La façana té una portada d’arc rebaixat i al seu damunt una finestra de mig punt, una d’el·líptica i una d’ull de bou.

Exteriorment, el capcer és de perfil esglaonat, i hi compta amb un campanar d’espadanya amb dos buits.

L’Església de Sant Rafael està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Figaró-Montmany.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Sadurní de Montornès del Vallès

L’Església de Sant Sadurní esta situada a un costat de Camí antic de Martorelles i amb  Plaça de Joaquim Mir de Montornès del Vallès.

Temple dedicat a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, consagrat probablement al segle X, però documentat des de l’any 1162.

La capella del Santíssim de Montornès és molt antiga, existeixen documents de l’any 1302 que ja en parlen.

L’any 1572 va ser objecte d’una reconstrucció general que respectà l’absis romànic original, que encara es conserva avui.

Durant segles, l’església, la seva sagrera i la plaça propera van ser el centre del poble, en una posició lleugerament alçada.

Però de la fàbrica romànica només en queda l’absis, la resta de l’església fou restaurada en els segles XVI i XVII, com consta en les visites pastorals.

Sembla que el campanar també fou restaurat en la primera dècada del segle XVI. Potser la finestra oberta en l’antic absis romànic i en la que es llegeix 16 JHS 90, s’obrí en alguna de les seves restauracions.

Formen el conjunt de la façana: un portada quadrada amb dues finestres al seu damunt i una a cada costat, totes elles apuntades.

La teulada és de dues vessants, amb petites creus de pedra.

El campanar, de planta quadrada, a tres nivells i gàrgoles a les cantonades del tram alt, és d’aquesta època,

l’inferior és de paredat mentre que els altres són de carreus.

En la part superior s’hi troben tres arcs apuntats destinats a acollir les campanes i a cada vèrtexs d’aquest hi ha una gàrgola tot representant el tetramorf.

L’església és d’una sola nau, de volta apuntada i amb tres trams, és de fàbrica moderna. És capçada per un absis amb cinc bandes verticals per la seva part exterior i sense finestres, excepte una datada de l’any 1690 i decorat amb alguns motius geomètrics i una cara coronada en la seva part superior.

El magnífic retaule tardo-renaixentista que contenia, esculpit per Antoni Comes entre 1619 i 1620, va ser destruït en la crema del juliol de 1936. El retaule actual de l’altar major, realitzat en temps de postguerra, va ser restaurat l’any 2000.

Sant Sadurní és una església protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montornès del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé

Ermita de Togores de Sabadell

L’Ermita de Togores està en una zona bosc a l’esquerra del riu Ripoll, a la vall del riu Tort, en una esplanada envoltada d’alzines.

S’arriba per camins rurals, des de la carretera de Sabadell a Castellar del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • L’Ermita de Togores és diu que hagi estat bastida damunt les restes d’una vella construcció romana.
  • La dada documental més antiga que fa referència en aquesta zona, al topònim Togores, és de l’any 986.
  • Les primeres dates documentals però ens remeten a 1323.
  • En els segles XII i XIII s’hi venerava la Mare de Déu de Togores, advocada per a sortir indemne dels fets d’armes i per a la pluja.
  • Durant els segles XIV i XV Togores fou estatge de monges, depenent del monestir de Sant Llorenç del Munt.
  • Un cop desaparegudes les monges, alguns abats de la Mola habitaren aquesta casa.
  • Togores va pertànyer al terme municipal de Terrassa fins aquest segle.
  • Des de l’any 1922, cada any, se celebra l’últim diumenge de maig l’aplec de Togores.

És un conjunt de dos edificis, format per l’ermita de Togores i la masia de Can Pagès Vell.

L’ermita té l’absis vuitavat, que dóna a migdia i a la paret de llevant, amb aparell de pedra, s’hi veuen dues voltes de formigó encanyissat.

La gran té un gruix d’1,10 metres i un diàmetre de 2,25 m, que ara fa l’ofici d’arc botant, unint la capella, per la banda ponent amb la masia.

L’arc més petit uneix la capella amb la masia per ran de pou i té un gruix d’1,35 m i una volta d’uns 2 m.

L’Ermita de Togores és un monument del municipi de Sabadell protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Dades recollides : Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Miquel Sacot o Sa Cot de Santa Pau

 

Sant Miquel Sacot  o Sa Cot, és una església romànica de La Cot, nucli disseminat de Santa Pau, a dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és a uns 640 m. altitud.

 

Cal agafar el camí que surt al davant del restaurant Can Xel, que està en el quilòmetre 5,500 aprox.de la carretera Gi-524, i seguir les indicacions, en cas d’anar en vehicle en cinc minuts estareu a Sant Miquel, donat que esta a poc mes d’un quilòmetre de la carretera.

En tot el traçat , tindreu cartells que us orientant  pel camí a seguir.

Les vistes son molt precioses d’aquest part de la Garrotxa.

Us passo la seva historia :

  • La primera notícia data de l’any 1009, amb motiu de la donació que va fer l’arxiprest Witard de l’església de dit lloc amb els delmes i primícies al monestir de Sant Pere de Besalú.
  • A partir del 1029 l’abat del monestir quedà constituït senyor al•lodial del terme de la Cot en virtut de la venda realitzada pels esposos Grau i Ermessindis.
  • A la segona meitat del segle XVI l’església començà a disposar d’ornaments i objectes de culte rics, encara que fins al segle següent els inventaris constaten com a metall preciós el llautó.
  • Fins a principis del segle XVII només hi hagué dos altars; anys després hi descobrim un tercer dedicat a Sant Joan Baptista.
  • Després de l’ampliació del temple, l’any 1787, foren cinc el nombre d’altars.

Sant Miquel de la Cot amb els moviments sísmics del segle XV ensorraren bona part de l’edifici, que va ser reconstruït i ampliat a finals del segle XVIII seguint l’estil neoclàssic.

Actualment és un temple d’una sola nau, amb cor que es prolonga a manera e trifori donant lloc a capelles laterals.

Tots els sants de l’interior són d’escola olotina.  A l’absis principal hi ha un retaule del 1863.

Fins a la segona meitat del segle XVI l’església no començà a estar proveïda d’ornaments i objectes de culte. L’altar major va ser realitzat el 1863. Pel que fa a les llindes, a la sagristia (porta esquerra del presbiteri) hi diu: “SOM POSADA VUI DIA 4 / D jUNY 1789”.  Segons Montsalvatje a finals de segle XIX es conservava la següent llinda al costat dret: “SOM ESTAT PINTAT Y DORAT EN LO ANY 1889”.

 

La pica baptismal fa 2,7m de perímetre i 80cm d’alçada. Està situada al costat dret de la capella lateral. Sense decoració ni cap data, la seva mida fa pensar que és força antiga.

Actualment encara està en ús. I forma part d’una xarxa de cases de Colònies de la Garrotxa.

És un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i el Parc Natural de la Garrotxa

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

L’ermita de Sant Pere d’Ullastre de Castellar del Vallès

L’ermita de Sant Pere d’Ullastre és una capella romànica dels segles X-XI emplaçada a la riba esquerre del Torrent de Colobrers prop de la capçalera del Riu Tort, en la meitat sud del terme municipal de Castellar del Vallès.

Per anar-hi, us cal situar-vos a la Ronda de Tolosa de Castellar del Vallès i desprès del Club Atlètic Castellar, trobareu  que hi ha un ample camí, i un cartell us indica per on anar a can Casamada i Sant Pere d’Ullastre, cal seguir-lo, es dirigeix als camps i passa per una mica de bosc.

Arribareu a una cruïlla de camins, pel camí de l’esquerra  porta directa a Can Casamada (segle XIII), us cal que preneu el camí cap a mà dreta que porta directa a Can Santpere i l’ermita romànica dedicada a Sant Pere d’Ullastre.

Us passo la seva història  de Sant Pere d’Ullastre :

  • Popularment es coneix l’ermita amb el nom de Sant Pere de la cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere assegut al tro.
  • La historiografia local tradicionalment ha ubicat en aquest punt l’emplaçament d’un temple romà dedicat al culte del déu Uliaster, nom del qual provindria el mot “Ullastre”.
  • La localització d’una ullastreda a tocar de la masia de Can Santpere fa pensar d’altra banda, que l’ermita rebi el nom per la presència en la zona d’aquesta varietat d’oliveres, típiques de terrenys propers a la mediterrània.
  • Es té notícia de l’existència del temple almenys des del 1012, any en què hi va tenir lloc, segons un pergamí de l’Arxiu de Polinyà avui dia desaparegut, l’aprovació d’una escriptura pública entre els germans Berenguer i Arnau Santpere.
  • L’ermita fou sempre sufragània de la parròquia de Castellar i s’hi celebrava el culte només en dies estipulats.
  • La capella forma part del patrimoni arquitectònic municipal des de finals de 2004, data en què el propietari en féu donació al consistori.
  • L’any 2007, l’ermita va ser objecte d’una rehabilitació. Es va desmuntar la coberta de la nau principal per reforçar la volta amb formigó armat per la part superior i tornar a muntar la teulada. També es va reforçar la coberta de l’absis i es va recalçar la fonamentació d’una absidiola lateral entre altres reparacions destacables.

L’edifici de planta rectangular i una sola nau, presenta un absis semicircular central a la part de llevant i dos absidioles laterals, també semicirculars, que conformen el creuer.

La nau està coberta mitjançant una volta de canó amb un arc lleugerament apuntat i per una teulada a dues aigües per la part externa; l’absis i les absidioles estan cobertes per voltes de quart d’esfera.

L’ermita s’il·lumina a través d’una finestra a esqueixada simple situada al centre de l’absis i de dues obertures a doble esqueixada emplaçades una a la façana sud de la nau i l’altra, a l’absidiola d’aquest mateix costat.

Segons alguns autors la portalada era situada originàriament a la façana de ponent, a la paret de la qual s’hi adossa actualment la masia de Can Santpere. En aquest mateix punt hi trobem el campanar, del tipus d’espadanya amb un sol ull.

Els carreus que conformen el parament de l’obra són de mida petita, lleugerament desbastats per la cara vista i organitzats en filades horitzontals força regulars. La part superior dels murs està coronada per una cornisa de pedra tosca amb motllura de bisell dret.

Unes pintures barroques al tremp dels segles XVII-XVIII decoren l’absis central de l’edifici, les quals, juntament amb la figura de Sant Pere sedent, constitueixen els únics elements ornamentals preservats.

L’ermita actualment es troba adossada per la part de ponent a la masia de Can Santpere, on hi ha permanent una exposició d’escultures fetes amb fustes de l’artista castellarenc Pere Aguilar.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé