Església de Sant Pere de Reixac de Montcada i Reixac

Sant Pere de Reixac és un temple parroquial catòlic ubicat a Montcada i Reixac , és l’església parroquial de l’antic nucli de Reixac.

L’antiga església parroquial de Reixac està situada dalt d’un turó, al vessant occidental de la Conreria.

Grans vistes al Vallès Occidental

Us passo un recull de la seva historia :

  • Aquest lloc és documentat l’any 963.
  • L’any 1028 es documenta la parròquia en una escriptura de venda d’un alou, que comprenia els llocs de Porciano al pla; Bello Viziano, Albiniana i Canalies a la serralada.
  • L’església fou consagrada el 28 de desembre de 1048 per Guilabert, bisbe de Barcelona.
  • L’any 1171 fou donada a la canònica de la seu de Barcelona.
  • L’any 1581 es va agregar al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
  • Va ésser cremada durant la Guerra dels Segadors, el 1651.
  • Fou reconstruïda el 1676.
  • L’any 1778, el bisbe de Barcelona, José Climent, la fa vicaria perpètua pel decret de Carles III.
  • L’any 1876 la parròquia de Reixac va passar a pertànyer a Montcada.
  • El conjunt va ser restaurat per Jeroni Martorell l’any 1951.

Ara us passo la descripció  de Sant Pere de Reixac :

És un exemple d’arquitectura romànica religiosa, tot i que documentalment sembla provat que en dates del segle X, Reixac tenia temple i que al constituir-se en església parroquial cap a l’any 1028 s’hauria engrandit.

L’estat actual és producte de la restauració a què ha estat sotmesa, a partir de la seva reconstrucció l’any 1676, i després més recentment s’han anat fent millores per a la seva conservació.

La factura és representada per pedres i carreus ben escairats disposats per fileres. Les obertures són finestres amb esplandit.

La porta d’entrada, orientada a migdia, és d’arc rodó de mig punt i adovellada, decorada amb una motllura que ressegueix tot l’emmarcament per l’intradós.

El temple és de planta rectangular i a l’interior s’hi distribueixen dues naus orientades de l’est a l’oest.

La nau més gran exterioritza un absis quadrangular i la més petita dibuixa a l’exterior un absis circular, en els dos casos finestres amb esplandit que donen llum a l’interior.

Seguidament del mur de migdia s’estén el cementiri de la parròquia. La coberta és de teula àrab.

El campanar, adossat al mur de migdia, presenta dos cossos ben diferenciats. El primer és quadrat i sembla ser originari de la primera època de l’església encara que també podria ser anterior i formar part d’una torre de defensa o de guaita. El segon cos és de planta octogonal i consta de dos registres, un primer pis i separats per una motllura un segon en el que s’obren quatre finestres amb arc de mig punt.

Els murs presenta uns carreus ben escairats, sobretot en el primer cos i fa pensar que el segon fou fet amb elements reaprofitats en la reconstrucció de l’església el 1676.

La finestra, és rectangular; la pedra de la llinda ofereix un treball dins les variants de l’arc conopial-flamíger. La llinda reposa sobre sengles pedres també treballades a fi i a efecte de donar més èmfasi a l’obertura de l’arc.

Sant Pere de Reixac  És una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vistes al Vallès Occidental

  • Aquesta setmana la dedicarem a Esglésies, ermites i santuaris.

 

Dades recollides de : Viquipèdia i Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguez

 

Anuncis

L’església parroquial Sant Joan de Viladecans

L’església parroquial Sant Joan, està situada en el carrer de Sant Joan, 16 de Viladecans.

Us passo un resum de la seva historia:

  • Les obres d’edificació de la que fou la primera parròquia a Viladecans, començaren el 8 de setembre de 1728.
  • En l’any 1738 fou acabada i beneïda, estava situada en el mateix lloc que l’actual.
  • Curiosament, aquesta església va dependre de la parròquia de Sant Climent fins l’any 1746.
  • Durant la guerra civil, en 1936 va ser completament destruïda.
  • S’edificà de nou segons projecte de Josep Puig Jané una vegada acabada la guerra.
  • El 8 de setembre de 1945 es consagrà el nou temple.
  • La rectoria i els locals parroquials van ser edificats entre els anys 1948 i 1950.
  • La façana, projectada per Joan Amat, no s’enllestí fins l’any 1956.

L’església parroquial Sant Joan, es tracta d’un edifici de planta basilical de tres naus i absis quadrat cobert per volta de canó. La façana principal presenta una estructura neoclàssica, amb pòrtic d’arcades de mig punt sobre columnes de fust cilíndric, amb capitells historiats, i precedit d’un tram d’escales. Al damunt s’obre un òcul circular i a dalt hi ha un frontó triangular, amb relleus que representen el baptisme de Crist, coronat per una creu. L’exterior de l’església és ornat amb esgrafiats.

A l’interior, la separació de les naus s’aconsegueix mitjançant arcades de mig punt sobre columnes de fust cilíndric de maó. La nau central és més ampla i alta, s’il·lumina per finestres laterals i es cobreix per un enteixinat de fusta pla amb cassetons ornats. Tot l’interior de l’església és pintat per motius florals i religiosos damunt un fons veig. L’absis, quadrat i cobert amb volta de canó, conserva un entaulament classicitzant.

El campanar, de planta quadrada, és situat a la dreta de l’absis. Al costat de l’església hi ha l’edifici de la rectoria, del mateix estil.

L’església parroquial de Sant Joan, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Viladecans i de Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Eulàlia de Corró d’Avall, municipi de Les Franqueses del Vallès

Església de Santa Eulàlia està situada en l’Avinguda de Santa Eulàlia, s/n o Avda de l’Església, 1 de Les Franqueses del Vallès.

Cal explicar que l’antiga església va ser cremada l’any 1936 i destruïda el 1939. L’anterior església era del s. XI amb quantitat d’afegits i reformes dels segles posteriors.

L’any 1940 es va començar la construcció de nova planta, en el lloc on hi havia hagut l’anterior. L’arquitecte va ser Antoni Fisas. Aquest segueix el classicisme italianitzant imposat pel Noucentisme. L’obra es va acabar definitivament l’any 1954.

Curiosament durant els anys de construcció i fins que no es va beneir el nou temple el 1954, la Parròquia de Santa Eulàlia va poder celebrar els oficis en uns magatzems de blat de la carretera de Ribes cedits per una família del municipi.

L’actual Església de Santa Eulàlia de planta de creu grega i cúpula en el creuer. Consta de tres naus separades per mitjà de columnes amb capitells corintis, volen imitar marbre. La nau central està coberta per voltes llunetes i les naus laterals i els braços del creuer es cobreixen amb volta d’aresta. L’absis és circular i cobert amb volta de mitja taronja. Al voltant de tota l’església hi ha una cornisa circular de gust neoclàssic.

Tot l’interior està arrebossat i pintat amb ciment. A l’exterior sobresurt la cúpula octogonal coronada per un cupulí cilíndric.

A la façana hi ha un pòrtic amb quatre trams de volta d’aresta, dues columnes cilíndriques i dues mitges columnes adossades a la paret. També de fust llis i capitells corintis. Al damunt un cos rectangular coronat per un timpà, en el centre una finestra de mig punt i quatre pilastres de capitell corinti.

Santa Eulàlia és una església al nucli de Corró d’Avall, que està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Les Franques del Vallés i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mare de Déu del Puig de Bellver de Sant Celoni

La Mare de Déu del Puig esta situada al cim d’una muntanyeta o turó de Sant Celoni.

Es pot pujar a peu des de la població per diversos camins, o per l’avinguda de la Verge del Puig, que us deixa al tocar mateix de l’església.

Molt abans del 1537 es venerava aquesta verge en una capella situada en la muntanyeta del Puig Penjadís o de Bellver, molt a prop de la vila. Aquesta capella fou regentada pels frares caputxins des del 1582 fins al 1618, any en què es traslladaren a un nou monestir.

Durant el segle XIX amenaçava ruïna i el dia 25 de maig del 1929 es posà la primera pedra a la nova ermita. Durant la Guerra Civil fou profanada i destruïda, però es tornà a reconstruir.

Al costat de l’edifici hi ha una torre obelisc amb les campanes, que domina la vall de Sant Celoni, fou construït al costat de l’església l’any 1962, obra de Joan Bergós i Massó.

És un edifici religiós, de planta quadrada i absis circular. La volta de l’absis és plana i la de la nau nervada sobre mènsules. És moderna. Té una portada d’arc de mig punt. Un pòrtic construït l’any 1964, format per cinc arcs de mig punt.

A l’interior, als costats de la nau, hi ha unes pintures modernes que representen Sant Celoni i Sant Armenter dins d’uns nínxols d’arc de mig punt. Hi ha un altar de pedra.

La Mare de Déu del Puig és la patrona de la vila des que el 1687 la va salvar d´una plaga de llagostes.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://www.santceloni.cat/7226

Front l’Església

La Mare de Déu del Puig de Bellver és una església de Sant Celoni  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Celoni i Viquipédia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La capella d’en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia de Barcelona

La capella d’en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia, esta entre els carrers de  Carders i de Montcada de Barcelona.

L’any 1150, sota la iniciativa del burgès Bernat Marcús, es va construir, aquesta Capella romànica que originàriament formava part d’una pensió per a viatgers, un hospital per a pobres, i un cementeri, situats al camí que conduïa al Vallès, avui el carrer Carders. El bisbe li concedí l’autorització el 1147, però sembla que les obres no s’iniciaren fins al 1166, i van acabar el 1188.

Al final del segle XIII, la confraria dels “Troters de bústia”, formada pel servei de correus creat pel mateix Marcús, es posava sota l’advocació de la Mare de Déu de la Guia, ubicada a la capella.

La capella és l’únic element que resta del conjunt. Construïda amb carreus ben tallats de pedra de la muntanya de Montjuïc, és de planta rectangular coberta amb volta de canó. L’absis suprimit el segle XVIII i substituït per una testera recta, ens és desconegut i tampoc no sabem quan fou construïda la cripta que es compon de tres petites naus, una de volta de canó i dues de creuament amb planta quadrangular i octogonal, respectivament.

Els murs exteriors apareixen articulats en tot el seu perímetre visible per un registre d’arquets cecs sota el ràfec, d’influència lombarda, sostinguts per mènsules, algunes figurades. Al mur lateral hi ha una porteta secundària i sota un arc cec, una Mare de Déu gòtica.

L’accés principal és a la façana i, com aquesta (incloses la teulada, la finestra i l’espadanya) fou refet el segle XIX.

Entre 1916 i 1917 s’afegí la reixa que alinea la capella amb l’edifici del Carders al qual s’adossa.

La decoració ha sofert diverses modificacions, patí els incendis de la Setmana Tràgica i de la Guerra Civil i fou restaurada el 1954, moment en què se suprimí el pis superior.

La Mare de Déu original va ésser substituïda i a la sagristia es guarda una petita capelleta portàtil, que es duia a casa dels malalts que la demanaven, on hi ha una imatge de la Verge de la Guia, reproducció en petit de la que es venerà a l’altar major fins al 1936.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_d%27en_Marc%C3%BAs

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Sant Julià de Lliçà d’Amunt

L’Església de Sant Julià de Lliçà d’Amunt, està situada en el carrer de Costa de Can Puig, s/n. punt elevat sobre la població de Lliça d’Amunt.

Aquesta església s’esmenta com a tal l’any 1014 i fou integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059.

És d’origen romànic, comprovable no solament per ésser citada en documents sinó per les restes clares de romànic, fins i tot, es podria dir,

de preromànic per les finestres de l’absis decorades exteriorment amb elements de corda i de característiques pròpies del segle X.

En un principi, segurament era més petita que ara, una sola nau de dos trams i l’absis, tant sols.

Al primers del segle XV, es va fer una primera reforma consistent a dotar-la de dues naus laterals.

Durant  segle següent es va fer una nova ampliació clarament renaixentista, sobretot visible en la porta, se li va afegir un tram als peus, aleshores devia desaparèixer la portalada romànica, i el campanar.

Un segle més tard es va ampliar pel cantó de migdia, i finalment el 1946 es va allargar notablement, desplaçant l’absis a llevant, tot aprofitant els elements antics, i construint al costat sud la sagristia.

Us passo la seva historia :

  • La parròquia de Sant Julià de Lliçà d’Amunt s’esmenta com a tal l’any 1014
  • Fou integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059.
  • Inicialment, depenia del vescomte de Barcelona, després va passar a dependre del bisbe de Barcelona.
  • A mitjan segle XII, la cedí al monestir de Sant Miquel del Fai.
  • Va exercir el dret de presentació fins al segle XVIII.

 

Front de L’Església de Sant Julià, disposa d’un jardí molt agradable d’estar.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Julià de Palou de Granollers – 1ª Part #

Sant Julià és una església parroquial al poble de Palou dins al municipi de Granollers, en la plaça del Canonin Josep Oliveras.

Cal dir que l’antiga església romànica no en queda res, per tant aquesta es mes recent.

Veiem la seva Historia :

  • Va ser construïda durant al segle XVI, perquè consta que durant el segle XV, el temple romànic estava en males condicions.
  • Així, el 21 de desembre de 1403, es diu que la necessita una reparació total.
  • En canvi, de finals del XVI i principis del XVII, es diu que no necessita reparació però sí la teulada.
  • L’interior i la portada foren restaurats a començaments del segle XX.

Aquesta Església, es d’estil gòtic tardà rural, orientada cap a ponent; té una nau amb la teulada més baixa que les parets que la sustenten. Les capelles laterals i l’absis poligonal estan reforçades per contraforts.

La façana està acabada en semicercle, d’estil català. Té un ull de bou i una portada d’estil gòtic tardà.

Un arc apuntat emmarca una porta de llinda plana amb un timpà decorat amb un relleu d’un cavaller.

En quan al campanar té dos cossos amb quatre buits de mig punt per a les campanes i, damunt, hi ha un rellotge.

El cementeri no massa gran, està per un lateral i darrera de l’edifici.

L’Horari de culta, és els Festius a les 10 del matí.

Sant Julià de Palou és protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé