Església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans

Durant uns dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’Església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans està situada en la Plaça de Sant Genís, 1, de Palau-solità i Plegamans.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya – imatge de principis de la construcció L’Església de Sant Genís

Us passo la seva història :

  • L’església actual es construí en substitució de l’antiga església ubicada al costat de Can Gordi, terme de Plegamans, en els seus orígens d’estil romànic;l’any 1936 va ser cremada i quedà totalment destruïda.
  • Es va edificar a l’indret de Cases Noves, entre els anys 1942 i 1944.
  • La construcció del campanar és posterior a la de l’església 1992.
  • La porxada que hi ha a la façana principal, amb teulada inclinada i tres arcs que protegeixen l’entrada i donen unitat al conjunt, és mes recent , de l’any1998.

És una església d’una sola nau, amb absis poligonal, de set cares. Exteriorment, la capçalera està decorada amb arcades apuntades cegues amb diferents obertures conformant les ornamentacions; aquestes obertures són en forma de rosetó en la part superior dels arcs i finestres estretes acabades en triangle, en grups de tres, a la part inferior.

Aquest cos de l’edifici es complementa amb el deambulatori de l’església, que apareix al voltant de l’absis, seguint la mateixa estructuració amb set cares i grups de tres finestres d’arcs de mig punt en cadascuna d’elles.

Totes les cobertes són a base de teula àrab, la de la nau central és a dues vessants, i cadascun dels cossos compta amb un tremujal. Al llarg de tota la sotateulada es troben unes fines motllures.

A les façanes laterals el tractament dels murs és el mateix: gairebé pla, amb arcades cegues i obertures d’òculs i finestres.

A la façana principal es pot veure una gran rosassa al centre, amb traceria de motius circulars, de diferents diàmetres.

La portalada és estreta i d’arc apuntat; en el timpà es representa en pintura el rostre de Jesucrist.

Davant hi ha un atri porticat amb tres arcs de mig punt i teulada inclinada. Jaume Busquets va pintar els frescos de l’absis.

Al cantó dret de la façana hi ha un campanar de planta poligonal, amb tres cossos. En el cos superior es troben grans finestrals allargats i la teulada acaba en punxa. A l’altre costat de la façana hi ha un edifici també poligonal però d’una sola planta.

Les restes de l’antiga construcció forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Fotografia antiga és de la Generalitat de Catalunya

Església de Santa Maria de Cornellà de Llobregat

L’Església de Santa Maria està situada en la plaça de l’Església de Cornellà de Llobregat .

Us passo la seva historia :

  • En el lloc on es trobava una finca agrícola al segle II, va ser on s’edificà al segle VI una primitiva església paleocristiana.
  • La actual és la tercera que, en la història de la ciutat de Cornellà, es construeix en el mateix lloc.
  • La primera d’elles era en construcció al segle XI, entre 1065 i 1095, anys en què hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà.
  • Als segles XV i XVI s’hi obriren diverses capelles laterals.
  • Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí una nova església al mateix lloc de l’anterior que és la fou destruïda el 1936.
  • Fotografia de l’antiga església abans de la Guerra Civil

  • L’actual, doncs, es va encarregar el 1939 a l’arquitecte E. Mora i Guasch, que la va construir al mateix lloc, però capiculada.
  • La reconstrucció va començar el 1940, data en què es va col•locar la primera pedra, que va ser beneïda el 1948.
  • L’antiga rectoria, que s’ha conservat i que, en principi estava al davant, és l’Arxiu Municipal.

Amb relació a l’actual església, el material principal amb el que es va construir l’església  va ser de maó vist i amb teulades de teula.

L’edifici actual està format per una sola nau amb transsepte, un absis poligonal amb capelles per als costats.

El campanar és octogonal a la part superior, ja que comença amb una planta quadrada.

La façana està formada per una rosassa amb vitralls, envoltada amb dues torres als costats, de planta quadrada, amb finestres allargades, igual que al campanar.

L’estil és d’un monumentalisme de postguerra de caràcter força retrògrad, cercant formes neoromàniques.

En un costat  de l’església, hi ha un jardí amb un bonic sortidor d’aigua.

L’Església de Santa Maria és una obra del municipi de Cornellà de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Rafael de Figaró-Montmany

L’Església de Sant Rafael està situada en la Plaça de l’Església, en el Figaró,  municipi del Figaró-Montmany.

Us passo la seva historia :

  • L’antiga capella es troba documentada des de l’any 1413 quan Guillem Figueró va fundar un benefici eclesiàstic.
  • Tota la seva documentació està relacionada a la família Figueró, que van implantar el primer hostal en el camí ral, fins al segle XVII que es traslladaren a Barcelona.
  • La capella es va reedificar al segle XVIII.
  • I de nou en el període 1838-1841.
  • A partir d’aquest moment es converteix en centre parroquial.
  • Durant la guerra del 1936 foren utilitzats pels refugiats.

Edifici entre mitgeres de planta rectangular, d’una sola nau coberta amb volta apuntada. L’absis és semicircular i té coberta d’ametlla.

Hi ha quatre arcades a la nau on se situen retaules i imatges modernes posteriors a la guerra civil. Hi ha una cornisa seguida que dóna la volta a tot l’interior. La façana té una portada d’arc rebaixat i al seu damunt una finestra de mig punt, una d’el·líptica i una d’ull de bou.

Exteriorment, el capcer és de perfil esglaonat, i hi compta amb un campanar d’espadanya amb dos buits.

L’Església de Sant Rafael està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Figaró-Montmany.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Sadurní de Montornès del Vallès

L’Església de Sant Sadurní esta situada a un costat de Camí antic de Martorelles i amb  Plaça de Joaquim Mir de Montornès del Vallès.

Temple dedicat a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, consagrat probablement al segle X, però documentat des de l’any 1162.

La capella del Santíssim de Montornès és molt antiga, existeixen documents de l’any 1302 que ja en parlen.

L’any 1572 va ser objecte d’una reconstrucció general que respectà l’absis romànic original, que encara es conserva avui.

Durant segles, l’església, la seva sagrera i la plaça propera van ser el centre del poble, en una posició lleugerament alçada.

Però de la fàbrica romànica només en queda l’absis, la resta de l’església fou restaurada en els segles XVI i XVII, com consta en les visites pastorals.

Sembla que el campanar també fou restaurat en la primera dècada del segle XVI. Potser la finestra oberta en l’antic absis romànic i en la que es llegeix 16 JHS 90, s’obrí en alguna de les seves restauracions.

Formen el conjunt de la façana: un portada quadrada amb dues finestres al seu damunt i una a cada costat, totes elles apuntades.

La teulada és de dues vessants, amb petites creus de pedra.

El campanar, de planta quadrada, a tres nivells i gàrgoles a les cantonades del tram alt, és d’aquesta època,

l’inferior és de paredat mentre que els altres són de carreus.

En la part superior s’hi troben tres arcs apuntats destinats a acollir les campanes i a cada vèrtexs d’aquest hi ha una gàrgola tot representant el tetramorf.

L’església és d’una sola nau, de volta apuntada i amb tres trams, és de fàbrica moderna. És capçada per un absis amb cinc bandes verticals per la seva part exterior i sense finestres, excepte una datada de l’any 1690 i decorat amb alguns motius geomètrics i una cara coronada en la seva part superior.

El magnífic retaule tardo-renaixentista que contenia, esculpit per Antoni Comes entre 1619 i 1620, va ser destruït en la crema del juliol de 1936. El retaule actual de l’altar major, realitzat en temps de postguerra, va ser restaurat l’any 2000.

Sant Sadurní és una església protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montornès del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé

Ermita de Togores de Sabadell

L’Ermita de Togores està en una zona bosc a l’esquerra del riu Ripoll, a la vall del riu Tort, en una esplanada envoltada d’alzines.

S’arriba per camins rurals, des de la carretera de Sabadell a Castellar del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • L’Ermita de Togores és diu que hagi estat bastida damunt les restes d’una vella construcció romana.
  • La dada documental més antiga que fa referència en aquesta zona, al topònim Togores, és de l’any 986.
  • Les primeres dates documentals però ens remeten a 1323.
  • En els segles XII i XIII s’hi venerava la Mare de Déu de Togores, advocada per a sortir indemne dels fets d’armes i per a la pluja.
  • Durant els segles XIV i XV Togores fou estatge de monges, depenent del monestir de Sant Llorenç del Munt.
  • Un cop desaparegudes les monges, alguns abats de la Mola habitaren aquesta casa.
  • Togores va pertànyer al terme municipal de Terrassa fins aquest segle.
  • Des de l’any 1922, cada any, se celebra l’últim diumenge de maig l’aplec de Togores.

És un conjunt de dos edificis, format per l’ermita de Togores i la masia de Can Pagès Vell.

L’ermita té l’absis vuitavat, que dóna a migdia i a la paret de llevant, amb aparell de pedra, s’hi veuen dues voltes de formigó encanyissat.

La gran té un gruix d’1,10 metres i un diàmetre de 2,25 m, que ara fa l’ofici d’arc botant, unint la capella, per la banda ponent amb la masia.

L’arc més petit uneix la capella amb la masia per ran de pou i té un gruix d’1,35 m i una volta d’uns 2 m.

L’Ermita de Togores és un monument del municipi de Sabadell protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Dades recollides : Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Miquel Sacot o Sa Cot de Santa Pau

 

Sant Miquel Sacot  o Sa Cot, és una església romànica de La Cot, nucli disseminat de Santa Pau, a dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és a uns 640 m. altitud.

 

Cal agafar el camí que surt al davant del restaurant Can Xel, que està en el quilòmetre 5,500 aprox.de la carretera Gi-524, i seguir les indicacions, en cas d’anar en vehicle en cinc minuts estareu a Sant Miquel, donat que esta a poc mes d’un quilòmetre de la carretera.

En tot el traçat , tindreu cartells que us orientant  pel camí a seguir.

Les vistes son molt precioses d’aquest part de la Garrotxa.

Us passo la seva historia :

  • La primera notícia data de l’any 1009, amb motiu de la donació que va fer l’arxiprest Witard de l’església de dit lloc amb els delmes i primícies al monestir de Sant Pere de Besalú.
  • A partir del 1029 l’abat del monestir quedà constituït senyor al•lodial del terme de la Cot en virtut de la venda realitzada pels esposos Grau i Ermessindis.
  • A la segona meitat del segle XVI l’església començà a disposar d’ornaments i objectes de culte rics, encara que fins al segle següent els inventaris constaten com a metall preciós el llautó.
  • Fins a principis del segle XVII només hi hagué dos altars; anys després hi descobrim un tercer dedicat a Sant Joan Baptista.
  • Després de l’ampliació del temple, l’any 1787, foren cinc el nombre d’altars.

Sant Miquel de la Cot amb els moviments sísmics del segle XV ensorraren bona part de l’edifici, que va ser reconstruït i ampliat a finals del segle XVIII seguint l’estil neoclàssic.

Actualment és un temple d’una sola nau, amb cor que es prolonga a manera e trifori donant lloc a capelles laterals.

Tots els sants de l’interior són d’escola olotina.  A l’absis principal hi ha un retaule del 1863.

Fins a la segona meitat del segle XVI l’església no començà a estar proveïda d’ornaments i objectes de culte. L’altar major va ser realitzat el 1863. Pel que fa a les llindes, a la sagristia (porta esquerra del presbiteri) hi diu: “SOM POSADA VUI DIA 4 / D jUNY 1789”.  Segons Montsalvatje a finals de segle XIX es conservava la següent llinda al costat dret: “SOM ESTAT PINTAT Y DORAT EN LO ANY 1889”.

 

La pica baptismal fa 2,7m de perímetre i 80cm d’alçada. Està situada al costat dret de la capella lateral. Sense decoració ni cap data, la seva mida fa pensar que és força antiga.

Actualment encara està en ús. I forma part d’una xarxa de cases de Colònies de la Garrotxa.

És un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i el Parc Natural de la Garrotxa

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

L’ermita de Sant Pere d’Ullastre de Castellar del Vallès

L’ermita de Sant Pere d’Ullastre és una capella romànica dels segles X-XI emplaçada a la riba esquerre del Torrent de Colobrers prop de la capçalera del Riu Tort, en la meitat sud del terme municipal de Castellar del Vallès.

Per anar-hi, us cal situar-vos a la Ronda de Tolosa de Castellar del Vallès i desprès del Club Atlètic Castellar, trobareu  que hi ha un ample camí, i un cartell us indica per on anar a can Casamada i Sant Pere d’Ullastre, cal seguir-lo, es dirigeix als camps i passa per una mica de bosc.

Arribareu a una cruïlla de camins, pel camí de l’esquerra  porta directa a Can Casamada (segle XIII), us cal que preneu el camí cap a mà dreta que porta directa a Can Santpere i l’ermita romànica dedicada a Sant Pere d’Ullastre.

Us passo la seva història  de Sant Pere d’Ullastre :

  • Popularment es coneix l’ermita amb el nom de Sant Pere de la cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere assegut al tro.
  • La historiografia local tradicionalment ha ubicat en aquest punt l’emplaçament d’un temple romà dedicat al culte del déu Uliaster, nom del qual provindria el mot “Ullastre”.
  • La localització d’una ullastreda a tocar de la masia de Can Santpere fa pensar d’altra banda, que l’ermita rebi el nom per la presència en la zona d’aquesta varietat d’oliveres, típiques de terrenys propers a la mediterrània.
  • Es té notícia de l’existència del temple almenys des del 1012, any en què hi va tenir lloc, segons un pergamí de l’Arxiu de Polinyà avui dia desaparegut, l’aprovació d’una escriptura pública entre els germans Berenguer i Arnau Santpere.
  • L’ermita fou sempre sufragània de la parròquia de Castellar i s’hi celebrava el culte només en dies estipulats.
  • La capella forma part del patrimoni arquitectònic municipal des de finals de 2004, data en què el propietari en féu donació al consistori.
  • L’any 2007, l’ermita va ser objecte d’una rehabilitació. Es va desmuntar la coberta de la nau principal per reforçar la volta amb formigó armat per la part superior i tornar a muntar la teulada. També es va reforçar la coberta de l’absis i es va recalçar la fonamentació d’una absidiola lateral entre altres reparacions destacables.

L’edifici de planta rectangular i una sola nau, presenta un absis semicircular central a la part de llevant i dos absidioles laterals, també semicirculars, que conformen el creuer.

La nau està coberta mitjançant una volta de canó amb un arc lleugerament apuntat i per una teulada a dues aigües per la part externa; l’absis i les absidioles estan cobertes per voltes de quart d’esfera.

L’ermita s’il·lumina a través d’una finestra a esqueixada simple situada al centre de l’absis i de dues obertures a doble esqueixada emplaçades una a la façana sud de la nau i l’altra, a l’absidiola d’aquest mateix costat.

Segons alguns autors la portalada era situada originàriament a la façana de ponent, a la paret de la qual s’hi adossa actualment la masia de Can Santpere. En aquest mateix punt hi trobem el campanar, del tipus d’espadanya amb un sol ull.

Els carreus que conformen el parament de l’obra són de mida petita, lleugerament desbastats per la cara vista i organitzats en filades horitzontals força regulars. La part superior dels murs està coronada per una cornisa de pedra tosca amb motllura de bisell dret.

Unes pintures barroques al tremp dels segles XVII-XVIII decoren l’absis central de l’edifici, les quals, juntament amb la figura de Sant Pere sedent, constitueixen els únics elements ornamentals preservats.

L’ermita actualment es troba adossada per la part de ponent a la masia de Can Santpere, on hi ha permanent una exposició d’escultures fetes amb fustes de l’artista castellarenc Pere Aguilar.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Església de Sant Andreu de Samalús del municipi de Cànoves i Samalús

L’Església de Sant Andreu està situada en la plaça de  l’Església, en Samalús del municipi de  Cànoves i Samalús.

Està situada en el petit nucli de Samalús, al costat de migdia de la carretera BP-5107, a migdia del Castell d’en Bori, a ponent de la capella de la Mare de Déu de la Salut.

Us passo detall de la seva historia :

  • Se suposa que fou construïda a la segona meitat del segle XI, possiblement sobre les restes d’una esglesiola primitiva.
  • La parròquia de Sant Andreu de Samalús es cita per primera vegada l’any 1060, formant part d’un feu que el bisbe de Barcelona, Guislabert (1034-1062), cedí a Guilia i als seus fills.
  • El document en el qual els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis de la Marca, confirmaven que la parròquia pertanyia al noble Mir Geribert i que formava part del feu comtal del castell de Montbui.
  • Un any més tard, un altre document tornava a parlar de Samalús.
  • L’any 1218 apareix esmentada en una donació.
  • Als segles XVI i XVII es van fer importants ampliacions com la construcció de les capelles
  • El 1580, tal i com demostra una inscripció a la façana principal de l’església, es va obrir o modificar la porta d’entrada.

És una església d’una sola nau amb absis rodó i capelles laterals.

Està coberta per volta de canó seguit i encapçalada amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera.

A la banda de l’esquerra té dues capelles cobertes amb voltes ogivals i en les claus de volta es representa la Verge del Roser i Sant Francesc Xavier.

A la dreta hi ha una capella que se situa sota el campanar.

Té una portada rectangular i al seu damunt una fornícula d’arc conopial i una finestra d’ull de bou.

A l’absis hi ha tres finestres de doble esqueixada, centrades exteriorment entre bandes llombardes separades per quatre lesenes que divideixen les dues arcuacions de cada tram.

L’absis va ser sobrealçat amb un aparell més regular, on es van obrir cinc espitlleres.

Del campanar primitiu es conserva la part baixa, el primer cos, rematat amb tres arcuacions llombardes a cada cara i amb una finestra central.

El segon cos del campanar també és romànic. I el tercer cos, més modern, possiblement del segle XVI, té un finestral amb un arc de mig punt a cada costat per a les campanes, i està acabat amb merlets i gàrgoles.

Cal mencionar a Ramon Garriga (Vic, 1876 — Samalús, 1968) va ser ordenat sacerdot el 1901. El 1915, després de passar per la parròquia de Cerdanyola del Vallès, decidí retirar-se a Samalús.

Des de llavors fou conegut com l’Ermità de Samalús. Vivia en una casa prop de la parròquia, el mas Cuní, per on passaren al llarg dels anys amics poetes que amb els seus textos han fixat el record del personatge, el seu tarannà ben peculiar.

Els podem llegir per l’entorn de l’església romànica documentada al segle XI, que conserva íntegre l’absis primitiu, juntament amb dos poemes seus fondament preocupats per la transcendència espiritual.

L’Església de Sant Andreu de Samalús, es una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a : Endrets, Viquipèdia, Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Santa Maria del Socós de Centelles

 

La Capella de Santa Maria del Socós, està situada en el carrer de la Mare de Déu del Socós, 32, de Centelles.

Us passo dades de la seva  historia :

  • Va ser construïda entre el 1536 i 1539.
  • Ha patit molts desperfectes a l’assalt dels partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria el 28 de febrer de 1714.
  • Restaurada l’any 1983 i el 1989 .

Es una Capella de petites dimensions, de planta rectangular i petit absis, amb tres austeres columnes a banda i banda.

En la façana principal hi ha un portal amb columnes rectangulars estriades molt deteriorades, i a sobre, un frontó de forma triangular sustentat per una llinda.

El pis superior és acabat per un campanaret a la part central.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Església de Sant Martí de Teià

L’església de Sant Martí de Teià està situada en el carrer de La Rampa, 1 i amb la plaça de Sant Jaume i Plaça de Sant Martí de Teià.

Us passo la seva historia :

  • La vil•la de “Taliano”, que va donar nom a l’església i al terme, surt esmentada l’any 961,
  • I quatre anys més tard (965) s’esmenta l’església de “Taliano”, que fou donada a la seu de Barcelona.
  • L’antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l’església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu.
  • De fet, es conserva el contracte dut a terme entre el rector de Sant Martí, Batlle i Síndics de la parròquia amb Antoni Matheu, amb data 31 d’agost del 1574 a Barcelona, on se li demana la restauració d’una petita església tot tenint com a model l’església de les monges de Santa Elisabet de Barcelona, tot i que al final es féu seguint la del convent de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.
  • El contracte es troba guardat a l’Arxiu del Col•legi de Notaris de Barcelona.
  • Durant l’any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s’estucà l’interior de la nau, s’hi construïren les baranes de les tribunes i s’obrí el gran finestral de la façana principal.
  • El 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionà la restauració de l’edifici.

Edifici d’una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d’arc. Exteriorment, l’església es troba diferenciada en dos cossos, un corresponent a la nau i l’altre format pel campanar, de planta quadrada, finestres d’arc de mig punt al cos superior i coronat per merlets triangulars, iguals que tots els que envolten l’edifici.

Destaca, a l’exterior, l’estranya composició de la façana principal, amb una porta d’estil renaixentista i un finestral gòtic florit sobre uns murs completament nus i llisos, que mostren la pedra viva.

L’interior presenta diverses capelles laterals, cobertes amb volta nervada, i trifori a la part superior, cobert també per volta nervada i amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L’absis és pentagonal. Destaquen les claus de volta esculpides en pedra i l’acabament dels nervis, que descansen sobre mènsules a l’alçada de l’arrencament dels arcs.

Precedida per una escalinata que fa d’accés al portal. Aquest, realitzat amb pedra picada de Montjuïc, és format per un frontó triangular i un entaulament suportat per columnes de capitell corinti i base conformada per un petit plint. Destaca, al damunt del frontó, un relleu en pedra amb la figura de Sant Martí muntat a cavall, tot partint la capa que encara duu posada per donar-li al pobre (figura més petita que té al davant).

Al damunt del portal hi ha un gran finestral neogòtic, concretament d’estil gòtic florit, amb traceries i florons decoratius, que fou afegit en època moderna.

El campanar és de torre quadrada, amb les campanes sobre una estructura de ferro.

Sant Martí de Teià està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé