Església de Sant Esteve de Peratallada

Avui us presento dos articles

Badia, Joan Puigdevall, M. 1985 / Generalitat de Catalunya

Sant Esteve està situada en el Barri de l’Església de Peratallada en Forallac (Baix Empordà).

Us passo la seva historia més destacada :

  • És del Segle XII i per tant, és Romànica
  • L’any 1202, Gilabert de Cruïlles prestà homenatge al bisbe de Girona pel delme e la parròquia de “Sancti Stephani de Petracissa”.
  • De l’any 1222 és el reconeixement fet per Ermessenda de Peratallada de la pertinença dels delmes d’aquesta parròquia per part de la Seu de Girona.
  • L’església de “Petracisa” -i també la capella dels seu castell. Figuren a les “Rationes Decimarum” dels anys 1279 i 1280.
  • També es relaciona als nomenclàtors de parròquies de la Diòcesi del S.XIV i posteriors.
  • En aquesta església s’hi venerava la imatge de “la Santíssima Majestat”, dada que coneixem pels seus goigs, que amb tota probabilitat devia ser romànica. Desaparegué com tot el mobiliari litúrgic antic del temple. L’església parroquial es troba extramurs del poble, a uns 200 metres del portal nord de la muralla; a la vora —al Mas Bou Negre— es coneix un jaciment arqueològic preromà.
  • El patronímic Gilabert fou molt repetit entre els personatges de les diferents branques eixides de la línia troncal d’aquest llinatge que prengué el nom del seu domini originari al poble de Cruïlles. El senyor de Peratallada al qual pertany l’ossera fou Gilabert V de Cruïlles i Dionís, fill de Bernat Peratallada i, per tant, nét de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà qui, en casar-se vers el 1249 amb la pubilla Guillema Peratallada uní aquests dos casals i formà l’extens domini feudal baix empordanès dels Cruïlles Peratallada. Gilabert V fou governador de València en 1329. Es casà amb una filla natural del rei de Mallorca. Morí, com consta a la sepultura el 1348 i el succeí el seu fill Gilabert VI de Cruïlles i de Mallorca, almirall, guerrer i personalitat notable durant els regnats d’Alfons III, Pere III i Joan I.

Fotografia :Badia, Joan Puigdevall, M. 1985 / Generalitat de Catalunya

Església romànica de dues naus amb sengles absis semicirculars, de dimensions poc més grans la de migdia. Al costat sud hi ha capelles laterals i la sagristia bastides tardanament. Les voltes són apuntades.

Al frontis, al sector meridional, hi ha la portada de gran dovellatge amb motllurats, un rosetó i tres mènsules.

Els absis conserven llurs finestres romàniques; el meridional fou sobrealçat amb una torre, tardanament. L’edifici és construït amb grans carreus ben escairats.

jordi contijoch boada / Generalitat de Catalunya

L’ossera de Gilabert de Cruïlles, senyor de Peratallada, mort l’11 de juliol del 1348. L’ossera es troba a la nau septentrional de l’església parroquial, damunt un sòcol de pedra tallada.

jordi contijoch boada / Generalitat de Catalunya

A la cara frontal de la caixa i emmacats per una sanefa amb motius vegetals hi ha la llegenda funerària on hi diu: “HIC IACET NOBILIS VIR : DN9 GILABERT9 DE CRU : DILIIS DN9 DE PETRACIS : SA QI OBIIT XI DIE IULII : ANO DNI M CCC XL VIII : CVI9 AIA REQIESCAT IN : PACE AMEN”.

Al costats sengles escuts en relleu inscrits en cercles lobulats. El de la dreta, el dels Cruïlles, representat per un camp amb petites creus. Mentre que en el de l’esquerra hi ha un lleó rampant adoptat en l’escut de Forallac. Als laterals es repeteix el mateix tema. Conserva bona part de la policromia.

Sant Esteve i cementiri

Sant Esteve de Peratallada és una església romànica protegida com a bé cultural d’interès local del municipi de Forallac (Baix Empordà).

Peratallada carrer

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll , es situat en la Plaça de l’Abadia, s/n, de Sant Joan de les Abadesses.

Us passo la seva historia més destacada ;

  • Fundat el 885 el comte Guifré el Pelós.
  • El govern d’Emma, efectiu entre el 898 i el 942, fou molt profitós per a la nova abadia, que vessà els seus habitants vers el Vallès (la Roca i l’Ametlla) en terres confiades a la seva administració personal.
  • Fins a l’any 945 va ser l’únic monestir femení de Catalunya.
  • La darrera abadessa fou Ingilberga (996-1017), filla natural del comte de Cerdanya-Besalú Oliba Cabreta; al seu temps greus acusacions d’immoralitat llançades pel comte de Besalú Bernat Tallaferro foren causa de la dissolució pel papa de la comunitat femenina i l’adjudicació dels seus béns a l’efímer bisbat de Besalú en mans del fill del Tallaferro.
  • Els canonges referen l’església, que fou consagrada el 1150, en temps de l’abat renovador i bisbe de Tortosa Ponç de Monells.
  • És la mateixa que subsisteix, amb modificacions degudes al terratrèmol del 1428 i a mutilacions d’època barroca, esmenades en la darrera restauració (1948-63), amb cinc absis i profusió de capitells decorats.

Altres dades :

Es conserva el claustre gòtic, iniciat el 1442, i uns arcs del claustre romànic (s. XII),de Sant Mateu.

La majoria de les velles dependències monàstiques han desaparegut al llarg dels segles, però hi resta el palau abadial de l’abat Arnau de Vilalba (1393-1427), amb un petit claustre i part de la capella de Sant Miquel o de la infermeria consagrada el 1164.

L’església guarda el grup escultòric del Davallament o Santíssim Misteri, fet el 1251, el sepulcre del beat Miró de Tagamanent, obrat el 1345, el retaule i les imatges de la Mare de Déu Blanca (1343), una capella barroca afegida al s. XVIII i notables peces de valor arqueològic.

La comunitat canonical es componia de trenta membres entre canonges i porcioners, i tenia tots els antics càrrecs monàstics; decaigué un xic als segles XV i XVI,

i després de la secularització (1592) es transformà en col·legiata secular, presidida per un arxipreste.

Part de les rendes del vell monestir passaren a dotar les cinc dignitats reials, i per això part del seu arxiu és al de la Corona d’Aragó; la resta, molt notable, es guarda al mateix monestir.

El 1851 la col·legiata fou suprimida i l’església passà a ésser parroquial de la vila, reemplaçant l’antiga de Sant Pol.

Es conserva l’antic palau abadicial, del segle XIV-XV, on actualment s’ubica el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau, ja que aquest personatge de llegenda es relaciona amb la primera comunitat de monges de l’abadia.

El museu del monestir, va ser obert des de 1975 a l’antiga rectoria, mostra una col·lecció de pintures, escultures, teixits i orfebreria del segle VIII fins al XX, la majoria destinats al culte litúrgic.

Per a mes informació podeu consultar a Wikipedia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses

El Monestir de Sant Joan és un monument declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Sant Joan de Les Abadesses i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i arxiu Rasola

Església – Capella de Sant Sebastià de Molló

Avui us presento dos articles

Sant Sebastià  es una església d’estil Medieval, que està situada al carrer de Sant Sebastià, 31 de Molló.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta església va ser erigida a Sant Sebastià per haver salvat Molló de la pesta que va assolar Europa a l’Edat Mitjana.
  • En algun lloc s’esmenta l’any 1708 com a data de la seva construcció.
  • L’any 2014, sobre una pedra ja existint al davant de l’església, va afegir-se una estela a la memòria del mossèn Josep Riera i Justó, mort el mateix any a l’edat de 82 anys (1932-2014), que va ésser rector de Molló durant més de 40 anys.

INSPAI – IF-647296-Molló – Església de Sant Sebastià de Molló

A l’entrada del poble es troba Sant Sebastià, una petita capella amb coberta a dues aigües i un petit campanar de torre.

La porta d’entrada és d’arc de mig punt adovellada, a un costat es veu una finestra rectangular amb reixa i a la part superior un ull de bou. L’absis està cobert amb volta d’aresta.

Es conserven els Goigs de Sant Sebastià de Molló. Avui dia, encara se celebra una missa-novena durant 9 dies abans de la festivitat del Sant (20 de gener) on la gent del poble els canta.

Us passo informació d’aquests Goigs :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/03/goigs-sant-sebastia-mollo-ripolles.html

Fotografia : Jordi Contijoch Boada – Generalitat de Catalunya – Retaule d’estil Barroc

Sant Sebastià  és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Molló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Capella de Sant Bernat de Menthon en el municipi del Montseny

Avui us presento dos articles

La capella de Sant Bernat de Menthon es situada al costat de l’Hotel de Sant Bernat en el municipi del Montseny, i dins del Parc Natural del Montseny.

Us passo la seva historia :

  • Uns tres quilòmetres més amunt de Sant Martí del Montseny, hi ha l’hotel de Sant Bernat de Menthon, al costat mateix d’aquesta capella neoromànica dedicada a sant Bernat de Menthon.
  • Obra de l’arquitecte Josep Maria Ros i Vila,
  • Construïda vers 1952 per Delmir de Caralt i Puig.
  • Pertany a la Diòcesis del bisbat de Terrassa

Edifici religiós d’una sola nau. La façana té una porta d’arc de mig punt, un ull de bou al damunt i un campanar d’espadanya amb dues obertures d’arc de mig punt per a les campanes.

Corona el campanar un cos piramidal. Hi ha un pòrtic amb coberta recolzada a la façana i sobre columnes.

Té un absis circular i a les parets laterals hi ha finestres petites perquè entri la llum. És un edifici de dimensions reduïdes.

A dins de la capella, hi ha la representació de sant Delmir i la Mare de Déu del Pilar en memòria del matrimoni que féu construir la capella.

Sant Bernat de Merthon o d’Aosta va ser un prevere catòlic del segle XI venerat des del segle XII al Nord d’Itàlia. Se li considera el patró dels alpinistes ja que segons la tradició va obrir el pas del Mont Jovis (Mont de Júpiter o Mont Joux), avui Coll del Gran Sant Bernat i, davant dels perills que passaven els pelegrins que anaven a Roma, va instal·lar diversos albergs regentats per Canonges Hospitalaris del Gran Sant Bernat.

Aquests religiosos es feien ajudar dels gossos santbernats per rescatar la gent que es perdia o que patia una tempesta o allau.

La capella de Sant Bernat de Menthon és un monument del municipi de Montseny (Vallès Oriental) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Martí de Vilallonga de Ter

Avui us presento dos articles

L’Església de Sant Martí esta situada en la Plaça dels Països Catalans de Vilallonga de Ter.

Us passo la seva historia :

  • Fou documentada des de l’any 1183 quan Arnau Descatllar cedeix els drets que té sobre l’església de Sant Martí el bisbe de Girona.
  • Però el lloc de Vilallonga ja existia d’abans, ja que entre les confirmacions de béns que el papa Benet VIII féu al monestir de Camprodon l’any 1017 hi consta un alou “et in Villalonga”.
  • La resta de documents que fan esment de la parròquia són dels anys 1237 i 1244 i són freqüents des de finals del segle XIII però no aporten notícies especials sobre l’edifici.
  • Es tracta d’un edifici molt modificat, sobretot el 1784 i desfigurat al llarg de la seva història.

De la construcció original, una estructura basilical de tres naus, avui només queda l’absis central, una absidiola, part dels murs de tramuntana i de migjorn i una possible base de campanar.

Quan el temple fou profundament modificat, passà a tenir una sola nau amb capelles laterals més baixes.

foto viquipèdia

L’absis central fou retallat i integrat al nou presbiteri cobert amb voltes ogivals.

L’absis de carreus ben tallats, exteriorment és ornamentat amb un fris continu d’arcuacions suportades per mènsules i un fris en dent de serra sota el ràfec.

L’absidiola és llisa exteriorment i ornamentada amb una motllura seguida que emmarca la finestra per dins.

L’Església de Sant Martí de Vilallonga és una obra del municipi de Vilallonga de Ter, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Pere de Marfà de Castellcir

Com a cada diumenge us presento dos articles

Sant Pere de Marfà, és situada al costat nord-est de la important masia de Marfà, en el terme de Castellcir, que ahir us vaig fer un article.

Us passo la seva història

  • El nucli original dels segles X-XI ha desaparegut totalment.
  • Aquesta església apareix ja a la relació feta amb motiu de l’acta de consagració de l’església parroquial de Moià de l’any 939.
  • Gaudia de plena autonomia al segle XI.
  • Consta el titular de la seva església des del 985, i
  • Abunden les seves notícies en els documents de Sant Benet de Bages a partir de l’any 1077.
  • Fou refeta al segle XVIII.
  • Actualment, sense culte, es guarden les seves imatges a l’església parroquial de Moià.

Es tracta d’una petita església d’una sola nau sense absis exempt, amb entrada lateral a la banda de ponent. Estructura del segle XVIII amb campanar de planta quadrada i coronament piramidal.

El portal d’accés presenta una magnífica decoració de pedra. Emmarcada entre dos pilastres, la decoració de l’arc és feta de garlandes, flors, fulles i angelets. L’absis de la capella és pla. El parament és d’obra emblanquinada.

Entrada recinte

Us passo informació d’aquest lloc i d’una llegenda :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/08/el-secret-de-marf.html

Sant Pere de Marfà està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé / arxiu Rasola

Santuari del Remei de Creixenturri de Camprodon

Que tingueu un bon dia de reis, i sigueu generosos amb els petits  !

El Santuari del Remei, està situat en el veïnat de Creixenturri de Camprodon, comarca del Ripollès.

Per anar –hi, podeu fer-ho des de Camprodon o Sant Pau de Segúries, cal  prendre la C-38 i fer via fins al veïnat de Creixenturri, en el marge esquerre del riu Ter,

un camí de terra us portarà  fins a la porta del santuari del Remei,

que és visible de lluny per la seva gran alçada.

El Remei va ser l’església parroquial del veïnat de Creixenturri del municipi de Camprodon.

Us passo la seva Historia :

  • Originàriament en l’any 930, el lloc era ocupat per l’església romànica de Sant Cristòfol de Creixenturri,
  • Transformada als segles XIV i XV, després dels terratrèmols.
  • Al segle XVI, s’hi va traslladar la imatge de la Mare de Déu del Remei, que estava al castell de Creixenturri, enderrocat al 1554.
  • Durant el segle XVIII se li van atribuir a la Verge diversos favors a gent que estava malalta.
  • Reformada contínuament durant el segle XIX (1815 altar i 1843-49 absis i creuer).
  • A finals de segle XIX, es fan reformes sota la direcció d’Antoni Masmitjà fins a configurar-la tal com avui la coneixem.
  • La imatge va ser destruïda l’any 1936, però es va poder fer una reproducció a partir d’una fotografia.

El temps passat registrava gran afluència de malalts i penitents per les curacions de la Verge del “Forat”.

Cal destacar els dos Campanars en cada costat de l’edificació.

Darrera hi ha un petit cementeri que corresponia antigament pel enterrament de la gent del veïnat de Creixenturri i masies de les rodalies.

A poca distancia del Santuari, hi ha la Font del Remei, amb uns allargats bancals semicirculars, actualment no raja aigua.

S’hi celebra missa per l’Aplec del Remei, en el segon diumenge d’octubre.

Teniu un conjunt molt destacat… arbres, prats vers, bosc, vistes de les rodalies de la comarca, i molt mes…, per gaudir d’una estada molt agradable,

en aquesta comarca cada pam que visiteu, us farà sentir com si el temps no passes, és com si estes congelat… en el seu propi temps !

Per tant, no correu, camineu tranquil·lament i sobre tot gaudiu de la Pau de les rodalies del Santuari…i mes.

El Santuari del Remei està inscrit en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Camprodon i altres

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Monestir de Sant Joan les Fonts del municipi de Sant Joan les Fonts

Avui per ser el primer dia de l’Any, us presento dos articles

El Monestir de Sant Joan les Fonts està situada sobre un promontori, vora un meandre del riu Fluvià, prop de la població de Sant Joan les Fonts.

Us passo la seva història :

  • L’església és documentada l’any 958, en què fou consagrada amb la triple advocació de sant Esteve, sant Joan i sant Miquel.
  • L’any 1079, Udalard Bernat de Milany i Ermessenda, vescomtes de Besalú, la van cedir a l’abadia de Sant Víctor de Marsella, que hi fundà un priorat benedictí.
  • Aquesta donació fou confirmada el 1106 pel bisbe de Girona.
  • L’edifici actual és una mostra de romànic tardà, acabat potser ja entrat el segle XIII, per la qual cosa la consagració del 1117 correspon a un edifici anterior.
  • L’any 1424 el priorat passà a dependre del Sant Pere de Besalú,
  • Del 1592 a la desamortització de 1835 de Sant Pere de Camprodon.
  • Va fer funcions de parròquia fins al 1936, però després de la guerra la parroquialitat es traslladà a la nova església del poble.
  • Fou declarat monument nacional l’any 1981.
  • L’any 2013 es van portar a terme treballs de consolidació en la zona del presbiteri aixecant el darrer paviment col•locat sobre l’antic enllosat i eliminant el desnivell interior ocasionat per les obres realitzades a mitjans del segle XX.
  • Durant aquests treballs es va localitzar el paviment original de l’església romànica consagrada el 1117 als dos absis laterals i al principal.

És un edifici de planta basilical amb tres naus i tres absis decorats, a l’exterior, amb arcuacions llombardes i, el central, amb columnes adossades.

La nau central, més alta que no les laterals, és coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per arcs torals que arrenquen de pilars amb semicolumnes adossades amb capitells corintis.

Les naus laterals, més baixes, són cobertes amb voltes de quart de cercle.

La nau central comunica amb les laterals a través d’arcs formers de mig punt que recolzen sobre columnes adossades als esmentats pilars.

Fou bastida amb pedra vermellosa del país.

La porta d’accés, centrada al mur de ponent, té un timpà llis sobre llinda i muntants també llisos.

Les arquivoltes, decorades, descansen sobre dos parells de columnes (les del costat dret han desaparegut, però). Posteriorment s’hi adossà un atri amb teulada a doble vessant sobre encavallades de fusta.

A la façana oriental es va enderrocar un dels absis per construir-hi la sagristia el 1752.

L’altre absis lateral és senzill, decorat amb arquets de mig punt damunt els quals corre una cornisa adornada amb dents de serra i mènsules.

L’absis central és el més decorat, amb arcuacions cegues que recolzen sobre semicolumnes amb capitells, un fris de dents de serra i una cornisa sobre permòdols, damunt la qual recolza el ràfec de la teulada.

Al centre de l’absis s’obre una finestra amb una arquivolta sobre columnetes.

El campanar fou construït vers 1791-92, adossat al costat S de la façana.

Per fer la porta s’empraren les restes d’un antic retaule.

És una gran planxa de fusta on hi ha representat Sant Pere, amb vestit i túnica llarga, remarcada per grans plecs que donen a la figura volum i elegància.

A la mà esquerra porta les claus simbòliques i a la dreta un llibre. El seu estat de conservació és molt dolent.

Hi ha una pica baptismal situada a la nau lateral esquerra, d’immersió; amida 1,20 m de diàmetre i 82 cm d’alçada.

Antigament estava adossada a un mur lateral de l’església. va ser realitzada per un autor amb grans influències orientals (demostrades pels turbants i tocats que coronen les figures) i amb un estic arcaic.

Hi foren esculpits estilitzats fullatges, la degollació dels Sants Innocents, dos homes i una dona resant, Sant Pere amb la clau simbòlica a la mà esquerra i la dreta amb actitud de beneir; s’hi pot veure les lletres gregues alfa i omega, el nom del Salvador, i les lletres M N A que alguns estudiosos han volgut veure com les inicials de l’autor; d’ésser així seria de les poques signatures romàniques que han arribat fins a nosaltres.

També hi ha tres piques sense decoració que eren utilitzades per guardar l’oli de les llanternes aportat, com ofrena, pels fidels. Dues d’elles es conserven dins de l’església monacal; la tercera davant la porta d’accés a la casa rectoral.

 

Dues de les piques amiden 58 cm x 94,3 cm x 64 cm.[1] La tercera: 58 cm x 77 cm x 55,5 cm.

El retaule neoclàssic, trobat pels Amics de Sant Joan les Fonts, havia estat ubicat a la paret de la nau esquerra: acollida entre els seus capitells corintis, frontons i columnes estriades a l’antiga Majestat de Sant Joan, conservada actualment en el museu de Girona.

És de fusta, i fou daurat i enguixat al damunt. Actualment l’associació esmentada, té en projecte la seva restauració i possiblement ocupi, dins de l’església, el seu lloc primitiu.

Els capitells estan decorats amb fauna mitològica i els restants decorats amb fullatges (capitells corintis).

El Monestir de Sant Joan les Fonts és una obra del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Ermita de Sant Jaume de Rifà de Sant Antoni de Vilamajor

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, està a prop de la urbanització les Pungoles i al costat de la pista que porta a la urbanització de l’Alfou de Sant Antoni de Vilamajor.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Vila Rifà està documentat des del 941.
  • Pel 1098 pertanyia al monestir de Sant Cugat.
  • Hi van viure conventualment unes religioses Deodades, de les quals hi ha notícia fins al 1357.
  • L’edifici actual és del segle XIII, finals del romànic.
  • El 1861 va ser emblanquinada i posteriorment es va restaurar l’interior.
  • Esta al costat de la masia i del conjunt de la granja de can Cames.
  • Actualment, està habilitada pel culte.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Sant Jaume de Rifà és una ermita d’estil romànic situada al municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

És una petita construcció d’una sola nau, amb arcs i volta apuntats, pertanyent al romànic avançat. L’absis, circular, té una finestra espitllerada.

Té adossada la casa de l’ermità amb una espadanya a la partió.

Pel que fa a la façana destaquen: la porta amb set dovelles, un rellotge de sol, i un pedrís des de la porta de l’absis.

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies ; Ramon Solé

Església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans

Durant uns dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’Església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans està situada en la Plaça de Sant Genís, 1, de Palau-solità i Plegamans.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya – imatge de principis de la construcció L’Església de Sant Genís

Us passo la seva història :

  • L’església actual es construí en substitució de l’antiga església ubicada al costat de Can Gordi, terme de Plegamans, en els seus orígens d’estil romànic;l’any 1936 va ser cremada i quedà totalment destruïda.
  • Es va edificar a l’indret de Cases Noves, entre els anys 1942 i 1944.
  • La construcció del campanar és posterior a la de l’església 1992.
  • La porxada que hi ha a la façana principal, amb teulada inclinada i tres arcs que protegeixen l’entrada i donen unitat al conjunt, és mes recent , de l’any1998.

És una església d’una sola nau, amb absis poligonal, de set cares. Exteriorment, la capçalera està decorada amb arcades apuntades cegues amb diferents obertures conformant les ornamentacions; aquestes obertures són en forma de rosetó en la part superior dels arcs i finestres estretes acabades en triangle, en grups de tres, a la part inferior.

Aquest cos de l’edifici es complementa amb el deambulatori de l’església, que apareix al voltant de l’absis, seguint la mateixa estructuració amb set cares i grups de tres finestres d’arcs de mig punt en cadascuna d’elles.

Totes les cobertes són a base de teula àrab, la de la nau central és a dues vessants, i cadascun dels cossos compta amb un tremujal. Al llarg de tota la sotateulada es troben unes fines motllures.

A les façanes laterals el tractament dels murs és el mateix: gairebé pla, amb arcades cegues i obertures d’òculs i finestres.

A la façana principal es pot veure una gran rosassa al centre, amb traceria de motius circulars, de diferents diàmetres.

La portalada és estreta i d’arc apuntat; en el timpà es representa en pintura el rostre de Jesucrist.

Davant hi ha un atri porticat amb tres arcs de mig punt i teulada inclinada. Jaume Busquets va pintar els frescos de l’absis.

Al cantó dret de la façana hi ha un campanar de planta poligonal, amb tres cossos. En el cos superior es troben grans finestrals allargats i la teulada acaba en punxa. A l’altre costat de la façana hi ha un edifici també poligonal però d’una sola planta.

Les restes de l’antiga construcció forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Fotografia antiga és de la Generalitat de Catalunya