Església de Santa Maria de Sallent (Bages)

Aquesta setmana dedicada a Sallent

L’església de Santa Maria està en la plaça de Santa Maria de Sallent.

Us passo la seva història:

  • Hi ha referències anteriors a 1023 d’una antiga església romànica, sufragània de la de Sant Esteve del Castell.[
  • Consta com a parròquia autònoma des del segle XII amb el nom de Santa Maria.
  • El 1884 s’inicià en el mateix emplaçament la construcció d’un nou temple d’estil neogòtic, obra de l’arquitecte Josep Torres i Argullol, que es va inaugurar el 26 de maig de 1901.
  • El 1936, a l’inici de la Guerra Civil, els sallentins van enderrocar el temple fins als fonaments.
  • Les pedres van servir per començar les obres d’un hospital que no es va arribar a acabar.
  • De l’església només es va deixar dempeus el campanar amb el rellotge, per a usos civils.
  • Al maig de 1941 es van començar les obres de l’actual església parroquial, similar a l’anterior però amb una simplificació de línies i trets ornamentals.
  • És obra de Francesc Folguera, i es va inaugurar el 17 d’agost de 1946.

És una església d’una sola nau amb volta apuntada amb llunetes, reforçada amb arcs torals apuntats, i absis poligonal a ponent.

A més de la sagristia, a banda i banda de l’absis, hi ha una capella fonda al costat de migdia, construïda més tard, però ja prevista en els plànols originals. Els arcs torals corresponen a l’exterior a uns contraforts que serveixen per obrir capelles entremig. Un d’aquest espais més profund serveix de baptisteri.

El material exterior és de pedra tallada en els angles, contraforts i la base, i la resta de carreus són encoixinats sense polir.

El campanar, que pertany a l’anterior església neogòtica, té una alçada de 33 metres. L’església està il·luminada amb vitralls a la nau central i a la rosassa de la façana.

L’església de Santa Maria està catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Pau de Riu-sec de Sabadell (Vallès Occidental)

Sant Pau de Riu-sec esta entre el carrer de can Diviu i el carrer de la Vall Moranta de Sabadell.

Us passo la seva historia :

  • “Rivo Sico” (Riu-sec) era una quadra situada, segons alguns documents medievals, entre Castro Octavio (població romana que fou el nucli original de Sant Cugat del Vallès) i Rahona, actual Sabadell.
  • L’any 955 apareix en una escriptura el nom de Riu-sec.
  • El febrer de l’any 1054 tingué lloc la consagració de l’església per mà dels bisbes Guifred de Narbona i Guislabert I de Barcelona.
  • Malgrat la manca de documents, presumiblement fou una possessió de l’orde del Temple adscrita a la Comanda de Palau Solità que en ser suprimit aquest orde passà al de l’Hospital de Sant Joan.
  • Està molt documentada com a possessió hospitalera fins a la desamortització del segle XIX.
  • El 1868 passà a la jurisdicció de la Puríssima.
  • El 1874 a la de Sant Fèlix.
  • L’antiga talla gòtica de la Mare de Déu de Riusec es conserva a l’Església de la Puríssima.

Església d’una sola nau, rectangular, amb volta apuntada, de llum menor a la nau i semicircular a l’absis, i feta de canyís.

L’absis està reforçat per fora amb bandes de pedra.

A la façana hi ha una finestra geminada de capitell trapezoïdal, les altres finestres són d’Arc de mig punt.

Excavacions a Sant Pau de Riu-Sec: sitges d’emmagatzematge de cereals d’època medieval.

El campanar està acabat amb una punta piramidal i té a les seves parets unes escissions de tipus llombard.

Està coronat per quatre finestres que mostren una tipologia pròxima a l’arc de ferradura mossàrab.

A l’interior no hi ha restes especialment notables.

Sant Pau de Riu-sec és una església romànica al municipi de Sabadell protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Margarida del Cairat d’Esparraguera (Baix Llobregat)

Setmana dedicada al municipi d’Esparraguera

Santa Margarida esta damunt del congost del Cairat.

Ubicada a la carretera B-113 a 500 metres de Can Paloma i al peu de l’antic camí de Monistrol en Esparraguera.

Us passo la seva historia :

  • Per la seva arquitectura i tipologia es dedueix que és un edifici construït durant la segona meitat del segle IX, quan el Comte Guifré el Pilós va repoblar la zona dels voltants de Montserrat i del Bages.
  • El 985 Guillem d’Esparreguera donà a la seu de Vic els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves parròquies.
  • El 993, quan el bisbe Arnulf commutà aquest alou amb Sendred de Gurb pel de Sant Boi de Lluçanès, esmenta que dona els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves esglésies.
  • És possible que entre aquestes hi hagués la de Santa Margarida, encara que la capella no és esmentada explícitament fins al 1205, quan Ramon de Guàrdia, feudatari dels Cardona i senyor d’Esparreguera, feu un llegat de deu sous a l’església de Santa Margarida del terme del castell d’Esparreguera.
  • El 1367 Ramon Rovirola i la seva muller s’oferiren com a deodats a “la capella de Santa Margarida de Çaplancha”.
  • El 1391 el deodat era Albert Roca.
  • El 1965 fou restaurada pels seus propietaris del mas veí de Can Paloma.

La capella amb un absis rectangular, té l’eix de la nau desviat vers migdia, mentre que el de l’absis ho és al nord, segurament a causa de l’aprofitament del penyal a l’extrem del qual es dreça.

Dues finestres d’esqueixada senzilla i forma de pany de clau al sud i a l’est la il·luminen.

S’hi destrien dues fases, en la primera de les quals la capella tenia només l’absis cobert amb volta i la nau, coberta amb embigats, tenia la porta a migdia.

En la segona meitat del segle X hom construí uns pilars adossats als murs de la nau i hom bastí unes arcades al damunt,

així es reforçaven els murs perquè poguessin suportar les forces d’una volta.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

L’aparell de totes dues etapes és similar,

de lloses de licorella sense tallar disposades planes enmig d’un morter abundant amb fragments d’opus spicatum.

També és similar la irregularitat del traçat d’arcs i voltes, entre la falsa ferradura i el mig punt,

per la qual cosa hom sospitaria que és una obra homogènia si no fos que el pilar central del migdia

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

i l’arcada sud-occidental recauen just al lloc on hi havia l’antiga porta, que hagué d’ésser tapiada, això prova que la volta de la nau és una reforma posterior.

Des de l’ermita, podem veure belles imatges del Cairat, el riu Llobregat i rodalies…

Santa Margarida del Cairat és una església d’Esparreguera del segle IX-X i d’estil medieval pre-romànic, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Andreu de Castellnou del Bages (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Sant Andreu està en la Plaça de l’Església  de Castellnou del Bages.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sant Andreu està situada en l’antic terme de Buc, documentat des del 952, terme que més tard canvià de nom i s’anomenà de Castellnou de Bages des del 1001.
  • L’església apareix citada el 981 en la jura d’un testament d’un tal Guitard.
  • L’any 1032 apareix citada sota l’adoració de Sant Andreu i amb categoria de parròquia.
  • Entre 1126 i 1142 el vescomte de Barcelona, Reverter, donà les esglésies de Castellnou a la comunitat canonical de Sant Vicenç de Cardona.
  • Als segles XVI i XVII va patir diferents reformes.
  • Va ser restaurada el 1976 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, amb la col•laboració de veïns de Castellnou. Aquesta restauració li va retornar la seva antiga fesomia.

Església romànica del segle XI, amb tres naus de les quals la central és la més alta.

Està coberta amb voltes de canó, l’absis i les absidioles amb voltes de quart d’esfera.

La nau central comunica amb les laterals mitjançant tres arcs formers que es recolzen sobre pilars cruciformes.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A la capçalera trobem un absis central i dues absidioles laterals, estan decorades a l’exterior amb la típica decoració llombarda: un fris d’arcades cegues organitzades en grups de quatre i separades per lesenes en l’absis central i sense lesenes en les absidioles.

Aquest motiu de les arcades cegues es repeteix a la nau central i a la façana principal.

Com a obertures es veuen tres finestres de doble esqueixada a l’absis i una a cadascuna de les absidioles.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Actualment el portal s’obre en el mur de ponent, modificació que data dels segles XVI i XVII, quan també es construí un campanar de torre.

La coberta de les naus és de teula àrab a dues vessants i la de l’absis i les absidioles és col•locada en cascada. L’aparell del conjunt és a base de carreus de pedra escairats de mode irregular i disposats en fileres.

Sant Andreu de Castellnou és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Xavier Esteve / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Santa Margarida de Viladepost de Castellnou de Bages (Bages)

Santa Margarida de Viladepost, esta molt a prop de la  Cra. BP-4313, km 50,8, un camí hi porta directament, és municipi de Castellnou de Bages.

Us passo dades històriques:

  • Fou l’antiga parròquia del castell d’Argençola, documentada al segle X, situada a prop del Mas de Viladepost.
  • Es considera que l’església de Santa Margarida apareix documentada des del 1205.
  • Els anys 1294 i 1295 apareix esmentada Santa Margarida de Villa Porcorum, que es correspondria a la mateixa capella.
  • Les reformes foren poques; només el 1646 es reconstruí el portal del mur de migdia i possiblement s’alçà el campanar d’espadanya, alhora que s’arrebossava l’exterior i s’enguixava l’interior.

Capella rural d’una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a l’est.

Aquest presenta una finestra de doble esqueixada. La coberta és de teula àrab a dues vessants a la nau central.

Al mur de migdia hi ha un portal amb la data de 1646, any en què probablement es va construir sobre l’anterior edifici.

Al mateix mur trobem una finestra refeta.

Al cantó de ponent s’alça un campanar d’espadanya de factura i característiques diferents a les de la resta de la capella.

A sota seu s’obre una petita finestra de mig punt.

Oliveras Rubiralta, Maria Alba – 1989 / Generalitat de Catalunya

No destaquen ornamentacions.

Santa Margarida de Viladepost és una església romànica del municipi de Castellnou de Bages, és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació de Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Santa Maria de l’Alou de Balsareny (Bages)

Capella de Santa Maria de l’Alou està front de la masia l’Alou en mig d’un camp i l’entrada dona front a la C-16.

Us passo la seva historia:

  • L’estructura de la capella és, excepte el portal d’entrada, de tradició romànica.
  • Anteriorment la capella havia estat dedicada a Sant Joan, pel que es coneixia amb el nom de Sant Joan de l’Alou.
  • Hi ha controvèrsies a l’hora de datar aquesta capella: hi ha qui la data del segle XIII i d’estil romànic i de transició al gòtic, i hi ha qui la data ja entrat el segle XV.

És una antiga capella, actualment sense culte i dedicada a pallisses, coneguda com a Capella de Santa Maria de l’Alou o Santa Margarida.

De nau rectangular, amb coberta a doble vessant. A la façana hi ha un gran portal de mig punt, adovellat, a la dovella central del qual hi ha esculpida una creu. A la part central de la façana s’hi aixeca un petit campanar d’espadanya, d’un sol ull, construït a base de pedra menuda, que s’assenta sobre la base d’una espadanya més grossa.

A la part posterior, un absis semicircular abraça pràcticament tota la nau.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació de Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat)

L’ermita de Sant Hilari s’accedeix pel carrer de Premià d’Abrera.

Us passo la seva història

  • La capella va ser bastida sobre una vil-la romana.
  • És esmentada per primer cop l’any 1252, quan Ramon de Voltrera, feudatari de Castellví, fa hereu del castell de Voltrera i de la casa de Sant Hilari el seu fill Ramon i, en substitució d’aquest, el seu segon fill, Pere.
  • La capella és esmentada posteriorment en les visites pastorals a partir de 1310.
  • Al segle XVI es dona el nom de Quadra de Sant Hilari a la finca.
  • Actualment, com a conseqüència d’un conveni urbanístic, ha esdevingut propietat pública de l’Ajuntament d’Abrera.

L’església emplaçada sobre una antiga vil·la romana; s’han situat els seus orígens en temps anteriors a la conquesta musulmana.

Es tracta d’una capella d’una sola nau amb absis rectangular coberta amb volta de canó.

Està feta de maçoneria, arrebossat a l’exterior i pintat modernament l’interior.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La nau té dos arcosolis per costat, amb sengles bancs a la paret inferior. L’absis en té un costat sud, i al nord es comunica amb una cambra annexa, també d’origen antic.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A l’interior trobem 6 impostes, 4 a l’arc triomfal i 2 a l’interior de l’absis.

Montserrat Pagès i Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

Les dues primeres són reaprofitades, de tradició tardo-romana; tenen al voladís un motlluratge format per dos bossells cilíndrics dins dos semicilindres de concavitat invertida, al dessota dels quals neix una motllura en cavet;

Montserrat Pagès i Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

a la cara frontal, entre els bossells hi ha un filet o doble filet decorat amb motius de soga o altres relleus.

Montserrat Pagès i Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

La de la dreta té representada tres caps molt esquemàtics, coberts per una mena de caputxes, esculpits dins d’unes arcades;

Montserrat Pagès i Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

aquest relleu és posterior a la resta de la imposta, d’època preromànica.

Montserrat Pagès i Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

Les altres dues impostes de l’arc triomfal són una còpia del segle X de les tardo-romàniques però estan fetes amb poca traça.

També del segle X són les impostes de l’absis però estan molt malmeses.

Sant Hilari d’Abrera és una església d’Abrera inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies exteriors : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Salvador de Concabella de Plans de Sió (Segarra)

Sant Salvador de Concabella és una església  situada en la Plaça de l’església en el nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra).

Us passo la seva historia:

  • Els orígens de Sant Salvador s’han de buscar a la primera meitat del segle XI.
  • L’any 1051 hi ha consignat un llegat de dues unces a l’obra.
  • La construcció actual no pot situar-se abans de la segona meitat del segle XIII, donada la seva vinculació a l’estil arquitectònic de l’escola lleidatana.
  • La història de l’església es troba estretament relacionada amb la canònica de Santa Maria de Solsona, a la qual es troba subjecta des de la primera meitat del segle XII (l’any 1151 apareix en una butlla d’Eugeni III adreçada a Solsona).
  • En l’acte de consagració del 1098 estava subjecta a Santa Maria de Guissona.
Laiqa Pipó Pique – 2006 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una petita església situada al mig del nucli, d’una sola nau amb capçalera absidal.

La porta d’accés s’obra al mur sud, on es troba la façana principal coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls.

Els murs estan fets amb carreus de pedra regulars, de tipus mitjà. A uns dos metres sota la teulada hi ha una petita imposta, que sobresurt de les parets al voltant de tota l’església, excepte la paret de ponent que és completament llisa.

Laiqa Pipó Pique – 2006 / Generalitat de Catalunya

L’absis, completament llis excepte la presència de l’anomenada imposta, és visible solament en una quarta part, ja que la resta està oculta per la presència de la rectoria a la dreta i la sagristia a l’esquerra, costat on apareix un altre cos de l’edifici, que es pot considerar com el braç esquerre del creuer, afegit a l’estructura primitiva de l’església, amb la presència d’una finestra gòtica, i uns contraforts gruixuts.

Laiqa Pipó Pique – 2006 / Generalitat de Catalunya

L’element artístic més important és la seva portalada, formada per un cos arquitectònic que sobresurt de l’edifici.

Laiqa Pipó Pique – 2006 / Generalitat de Catalunya

En la part superior està protegida per un guardapols motllurat sostingut per vuit mènsules sòbriament decorades i molt erosionades.

La portalada consta de tres arquivoltes en degradació sostingudes per tres columnes amb els seus capitells ornamentals i tot el conjunt descansa sobre un basament de planta quadrangular, entre els quals es troben els tres esglaons d’entrada. Les columnes són exemptes, amb fust monolític i llis, per damunt de les quals apareixen els capitells, en forma de piràmide invertida, decorats amb motius vegetals.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

De damunt dels capitells apareixen tres arquivoltes amb les motllures també decorades. Forta influència de l’escola de Lleida.

Finalment, destacar la presència a un dels murs laterals de la rectoria, edifici del segle XVI-XVII, d’una placa de marbre en forma de creu amb una inscripció de la Santa Missió: “Si vols entrar en la vida guarda els manaments St. Mateu 1951-1964”.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Sant Salvador de Concabella és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Sant Martí d’Ars de les Valls de Valira

Aquest mes esta dedicat a Esglésies, Ermites, Capelles i Santuaris

Sant Martí d’Ars està en Ars en les Valls de Valira.

Història

  • Esmentada a l’Acta de consagració de la Seu d’Urgell del 839

L’església parroquial de Sant Martí d’Ars és un edifici romànic d’una nau, de planta lleugerament irregular, esbiaixada a la banda de l’evangeli, i d’aparell irregular. L’absis, separat de la nau per un arc triomfal, és quadrat i cobert per una volta de canó. la nau, coberta amb encavallades de fusta, té l’accés lateral al costat de l’epístola.

Adossat a la part esbiaixada del mur de l’evangeli s’alça un campanar de planta circular, amb finestres geminades i arcuacions a la part superior. Sobresurt tres pisos per damunt de la teulada de l’església i de les construccions veïnes.

Construït amb aparell irregular disposat en filades, els dos pisos superiors compten amb els capitells llisos. És coronat per una teulada cònica de pissarra, sota el ràfec de la qual corre una filera d’arcuacions cegues de tipus llombard i petites espitlleres.

El campanar, al qual les espitlleres superiors i del primer pis confereixen un caràcter defensiu, és possiblement l’element més rellevant de l’església, atesa la seva estructura cilíndrica que el converteixen -juntament amb el de Santa Coloma d’Andorra, de factura i disseny més acurats- en una de les poques mostres del romànic català d’aquesta tipologia, que sembla circumscrita a les valls pirinenques de l’Alt Urgell i ‘Andorra.

D’altra banda, el tipus d’obertures i elements ornamentals que configuren el mur ens forneixen dades per a situar-lo cronològicament dins del segle XI.

En canvi, l’edifici, pot ser contemporani, manté a les seves estructures un lligam profund amb la tradició constructiva del preromànic, manifesta sobretot en el tipus de planta, l’absis carrat, l’arc triomfal d’ingrés, i el tipus d’aparell.

Sant Martí d’Ars és un monument del municipi de les Valls de Valira inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Capella de Sant Fruitós de Sentmenat

Aquest mes dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites.

La Capella de Sant Fruitós està situada en el Camí del Castell, a 1.200 m. del poble de Sentmenat (Vallès Occidental) adossada a la masia de can Fruitos.

R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva història:

  • La capella es troba dalt de la carena que va del Pla a Sentmenat, sortint pel carrer de Clament Honet que segueix la Serra de Dalt a l’extrem nord de Sentmenat, al costat de la casa de Can Fruitós.
  • Aquest edifici primitiu data del 1065.
  • La restauració més notable va ser al segle XVIII, tot i que han existit altres anteriors i posteriors. Tant l’absis com tota la planta són romànics.
  • En els primers anys del segle XI, hi ha constància de l’existència d’una torre construïda al llarg de la Vall d’Aiguasma, nom antic del riu que baixa del castell de Guanta.
  • En un document de l’any 1065, ja apareix l’existència de la capella.
  • L’any 1113, el senescal Guillem i els seus fills van fer donació de l’església i del cementiri de Sant Fruitós a Santa Maria de Solsona.

És una capella romànica d’una sola nau i absis en forma de semicircumferència. La construcció dels murs és de pedra i morter.

La nau, engendrada per un arc apuntat, està coberta amb volta de canó seguit.

La capella s’il·lumina per tres finestres, una d’arc de mig punt centrada a l’ absis i dues de circulars, situades als murs de migdia i de ponent.

R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya

La porta d’accés, totalment modificada, es troba al mur de migdia.

La Capella de Sant Fruitós és una obra del municipi de Sentmenat que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Viquipèdia

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero