Masia ca l’Espardenyer de Santa Eulalia de Ronçana

L’antiga masia de can Turell , que us vaig presentar la setmana passada i aquesta d’avui, de ca L’Espardanyer, son situades en el barri primigeni del poble de Santa Eulàlia de Ronçana, conegut com La Sagrera, està situada a l’entorn de l’església parroquial de Santa Eulàlia.

Ca l’Espardenyer , és una masia d’origen medieval que va ampliar-se durant el segle XVI. L’estructura primitiva és a la part posterior de l’edifici actual, amb els murs d’encofrat de tàpia amb un sòcol de pedra i el sostre empostissat. Durant el segle XVI es van incorporar dos cossos nous. La reforma del segle XVII va configurar la masia tal com la podem veure actualment.

És un edifici de planta quadrangular estructurat en dues crugies, de planta baixa i pis i coberta a dues vessants, molt senzilla i comuna a moltes masies de l’època de la seva construcció.

A nivell del pis trobem dues finestres d’arc pla arrebossat, entre les quals s’hi intercala un rellotge de sol, on s’hi pot llegir :

               “1839 / ME FECIT ANDREAS MAS”.

El parament dels murs combina l’encofrat de tàpia i la pedra i argamassa, que s’han revestit parcialment amb morter.

Durant el segle XIX la casa havia estat en mans de la família Mas, es coneixia per Can Berga. L’origen del nom de Ca l’Espardenyer es remunta a principi del segle XX, quan la va adquirir Joan Rosàs, espardenyer d’ofici.  Després de l’espardenyeria, la casa va funcionar uns anys, també  com a hostal.

 

Fons de dades : Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Modernisme a Cardedeu, avui : Can Viader

La casa modernista de Can Viader , està situada en Diagonal Fivaller, 26-28 – pl. Marc Viader de Cardedeu.

Es tracta d’un edifici aïllat amb jardí, amb una façana alineada al carrer i formant part d’un recinte major, destinat a habitatge familiar. Està format per dos cossos de planta rectangular, un de planta baixa, una primera planta i golfes amb dues crugies cada cos, perpendiculars a la façana del carrer.

El cos de planta baixa està acabat amb terrat i barana de balustres perimetral. El cos més gran correspon a una planta de tipus basilical, amb tram central sobre aixecat i coberta a dues vessants que en la part posterior de l’ala de llevant es transforma en dos terrats. Compta amb un pas del carrer amb porta metàl·lica i coronament ondulat.

La façana alienada al carrer està formada per dos paraments, el de dues plantes està revestit d’estuc llis amb sòcol de paredat poligonal, emmarcat per dues pilastres i coronat per un entaulament limitat per una cornisa inferior i una cornisa superior que amaga la canal de desguàs de la teulada.

L’entaulament presenta tres ulls de bou el·líptics de ventilació de la coberta, alternats amb esgrafiat.

L’obertura del balcó és d’arc escarser i la llosana d’estructura metàl·lica, recolzada amb cartel·les de ferro i amb rajola ceràmica per sota.

Veiem una petita part de la seva historia :

  • L’actual edificació és molt probablement la reforma d’antigues construccions situades en terrenys del Mas Cavaller, les quals, el 1760, van ser adquirides per Esteve Angalda.
  • En alguns paraments de façana que actualment tenen l’estuc després s’observa l’existència d’una capa d’estuc de color vermell més antiga, probablement provinent de l’edificació que a començaments de segle (1917-1922) va reformar Marc Viader i Bas, segons projecte de l’arquitecte Raspall.
  • D’acord amb testimonis orals de la família, originàriament l’edifici ja estava dividit en dos habitatges, els quals es van reformar per passar a ser cases de renda.
  • Durant molts anys van ser habitatges de lloguer.
  • La Casa Viader forma part de l’obra més interessant de l’etapa noucentista de M.J. Raspall a Cardedeu, en la que hi són presents tant els elements del repertori d’aquest període com d’altres que l’arquitecte utilitza com a invariants del seu estil. Conjuntament amb la tanca del jardí, té també valor des del punt de vista de conformació de la plaça de Marc Viader.

A l’altre costat de l’estació de Cardedeu, hi ha l’antiga Granja Viader d’aquesta població, una mes de les nombroses que tenia el propietari.

Actualment no hi ha bestiar, es dedica mes a temes agraris.

Casa Viader és una obra del municipi de Cardedeu, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Miquel i cementeri amb les cases de colors de Vespella de Gaià

L’Església de Sant Miquel al cim del turó, era l’antiga capella del Castell de Gaià, documentat el 1167, del poble de Vespella de Gaià.

És una petita església romànica, inicialment d’una sola nau, amb volta apuntada.

El campanar és de triple espadanya, amb dos ulls al nivell més baix.

A l’interior hi ha un retaule de la Mare de Déu del Roser, del segle XVI.

Al costat de l’església hi ha el fossar – cementeri, des de on podem gaudir  de molt bones vistes del municipi i altres llocs.

Vespella de Gaià, és una vila rodejada de cases de pedra pintades de colors.

Fotografia Diputació de Tarragona

Molts racons en carrers i places,  es trobant obres esculturals,  per aquest motiu se’l coneix com  : “ un poble artístic”.

  

Obres d’artistes contemporanis que estimulen la creativitat i imaginació d’aquells que les observen.

Us recomano la visita a Vespella de Gaià, us cadareu encantats !

 

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Fotografia general del Poble : Diputació de Tarragona

Església de Santa Engràcia de Montcada i Reixac

L’actual Església de Santa Engràcia, està situada en  Pl. Església, 9 de Montcada i Reixac.

Us passo la destacada historia d’una església que ha tingut diferents aspectes :

  • De la parròquia de Santa Engràcia es troba documentació de l’any 1007 on queda ubicada en el “Monte Scatano”.
  • El 4 de maig de 1381 es realitzà una llicència per part del bisbe per a traslladar la parròquia, que era a prop del Besòs, a la nova capella de Sant Antoni i Sant Llorenç (fundada per Pere Riera).
  • El bisbe disposà que des d’aleshores s’anomenés Església Parroquial de Santa Engràcia de Montcada.
  • El 4 d’abril de 1544 es va realitzar, tal com es pot llegir en un document, l’encàrrec a un imatger, Martí Dies, del modelatge d’una imatge de Santa Engràcia pel preu de set ducats, i que seria venerada a l’altar major (actualment desapareguda).
  • Entre 1624 i 1868 fou sufragània de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes (actualment terme municipal de Cerdanyola del Vallès).
  • Després, per necessitat, s’inicià una ampliació d’estil neogòtic sota el projecte d’Enric Sagnier i Villavechia, que començà entre 1887 i 1888 i fou inaugurada el 1901.
  • Sagnier havia estat l’autor de diversos edificis més a Montcada, entre els quals la ja desapareguda “Ermita de la Mare de Déu del Turó” i acabat l’any 1928 per l’arquitecte municipal de Montcada Joan Baptista de Serra i Martínez quan Sagnier va desistir per dificultats econòmiques de recaptació de fons i diverses desavinences amb l’església.
  • L’any 1936, amb la Guerra Civil, un episodi d’anticlericalisme l’enderrocà per ésser aixecada de nou en la dècada dels anys 50.
  • La reconstrucció es va fer l’any 1942, afegint un campanar de línies racionalistes.

Horaris de Missa  – Laborables :  19:30 hores – els  dimarts, dimecres i divendres i Festius :  09:00 i 12:00 hores

rectoria

Per a mes dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Engr%C3%A0cia_de_Montcada_i_Reixac

Santa Engràcia és l´Església parroquial de Montcada i Reixac, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Els Carrers de Santa Maria i de Sant Antoni de Sant Feliu de Llobregat, Les casetes Bertrand

Avui us presento, “Les casetes Bertrand”, dels carrers de Santa Maria i de Sant Antoni  de Sant Feliu de Llobregat .

(Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni, son paral•lels.)

Son les cases totes iguales, senzilles, mitgeres de planta i pis, amb pati al darrera.

A mitjans del segle XIX, un caudal ós català,  va fundar una fabrica Textil a Sant Feliu de Llobregat

i  va ordenar construir un conjunt d’habitatges unifamiliars destinats als seus obrers, per poder estar vivint al costat del lloc de treball.

La fàbrica tèxtil va ser fundada per Manuel Bertrand, per axó, aquestes casetes, es van conèixer mes tard com a “ Les casetes Bertrand “.

Les casetes van ser construïdes durant l’any 1874.

Actualment conformen un interessant conjunt urbanístic, estan ven conservades i totes habitades; al fer un tom pels seus carrers estrets i tranquils casi peatonals, ens poden transportant, a un temps en rere… com a …cent anys en rere ?

També trobarem una antiga font, entre els dos carrers.

Un conjunt d’edificis que cal preservar !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici El Palau de Corro de Baix de Les Franqueses del Vallès

L’entrada a El Palau, es des de la carretera de Corro de Baix a Cànoves, poc avanç d’arribar a “la Urbanització Mil Pins”.

Hi ha una gran filera de grans Plàtans, banda i banda de la pista fins la mateixa casa.

L’Edifici El Palau situat a Corro de Baix del Municipi de les Franqueses  del Vallès, es verdaderament com un palauet senzill, per ho en la cara de mes a l’oest, està el seu verdader significat i amb els detalls mes bonics d’aquesta “Mansió”.

En el any 1941, en plena post-guerra , es deia segons un cartell a la façana i sobre la antiga porta : “Manso Avelina” , per tant : “mas avel-li”.

El cos principal disposa de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula àrab a quatre vessants. Les finestres de la façana principal estan ordenades asimètricament i emmarcades amb brancals i llindes de pedra artificial i escuts amb dades i dates.

Ara rep el nom  de Palau – Residencia de Gent Gran de Les Franqueses del Vallès, tota una joia arquitectònica.

De fet tant en el Blog de Rondaller , com en al meu cas, no hi ha un recull de dades i d’informació històrica d’aquesta Casa- Palau.

Us passo l’Article que va fer l’amic Rondaller,  el mes de febrer d’aquest any :

https://rondaller.wordpress.com/2018/02/12/el-regal-del-comte/

Si passeu per El Palau, tingueu respecta del lloc, on viuen gent gran d’una forma tranquil·la. Gràcies.

 

Nota : Aquest article està dedicat a l’amic Rondaller, per la feina de descoberta que fa i ens la mostra en el seu blog. Felicitats !

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Historia de Caldes de Montbui – 2 ª Part #

Aquesta segona part dedicada a l’Historia de Caldes de Montbui, la farem gràcies als cartells que hi ha en els llocs mes emblemàtics d’aquesta Població, que ens donen a conèixer fets, guerres i les muralles de Caldes.

Si no coneixeu aquesta part antiga de Caldes de Montbui, us recomano la seva visita i us perdreu per els carrers i carrerons d’aquesta Vila Medieval.

 

Recull de dades: Carles de Caldes de Montbui (Ajuntament)

Recull de Fotografies : Ramon Solé

 

Can Turell de Sant Eulalia de Ronçana

L’antiga masia de can Turell, està situada en el barri primigeni del poble de Santa Eulàlia de Ronçana, conegut com La Sagrera, està situada a l’entorn de l’església parroquial de Santa Eulàlia.

Can Turell és una masia del segle XVII que va consolidar-se entre els segles XVIII i XIX com una casa de tres crugies de tipologia clàssica, de planta baixa i pis.

La família Turell s’hi va instal·lar a mitjans del segle XIX, quan Josep Turell va arribar al poble per treballar com a mosso a la rectoria.  Durant la segona meitat del segle XX es va reformar per adaptar-la com a habitatge modern.

La crugia dreta fou afegida posteriorment i no segueix la tipologia dels altres. Per aquest motiu, el portal d’accés està descentrat. És d’arc de mig punt ceràmic amb els brancals de pedra i sobre el seu eix té un finestral de llinda amb l’anagrama “IHS i l’any 1617”.

El tractament exterior dels murs és arrebossat pintat, amb els angles cantoners amb els carreus escairats vistos.

A la façana de ponent hi ha adossat el pou antic.

 

Recull de les dades : Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Mamet de Corró d’Amunt

L’Església de Sant Mamet , esta situada en  Corró d’Amunt, municipi de  les Franqueses del Vallès , al costat de la carretera de Cànoves a les Franqueses, i front a una antiga masia, pintada de blanc.

És una església de nau única. L’absis està orientat cara a l’est i té forma quadrada. La nau està coberta amb volta de mig canó. Les capelles laterals són posteriors a la construcció originària.

A la banda dreta es situen dues capelles, la primera sota el campanar, està coberta amb voltes d’arcs i en el centre hi ha una clau amb la representació de la Mare de Déu del Roser del segle XVI amb la imatge esculpida a la clau.

A la banda esquerra hi ha dues capelles més, s’obren en arcs de mig punt.

La façana principal té una porta allindada, al damunt hi ha una fornícula feta amb arc conopial amb la inscripció: “ECCE   OMO”, i sobre d’ell una finestra d’ull de bou.

Està coberta amb dues vessants desiguals.

Sobresurten per damunt de la teulada un comunidor i un campanar quadrat amb quatre obertures, ambdós estan coberts amb teulada a quatre vessants.

Us faig unes dades de la seva historia :

  • L’any 1098, en el testament d’una dona anomenada Tuitgarda, que li féu una deixa de dos mancusos per la seva obra, hi ha una única referència a la parròquia de Corró d’Amunt. Tuitgarda féu una deixa semblant a l’església de Marata.
  • L’església és d’origen romànic, probablement del segle XII, del qual només queda el mur de migdia amb una ornamentació de dents de serra.
  • Ha sofert grans canvis al llarg dels segles XVI i XVII.
  • Les capelles als peus de la nau i les del presbiteri es daten al segle XVIII, mentre que les altres són del segle XVI.
  • La planta original tenia un absis orientat -estranyament- a ponent que va ser substituït al segle XVIII per un acabament rectangular amb la nova portalada quadrada amb una llinda amb una inscripció.
  • El portal està datat l’any 1582.
  • Durant la guerra del 1936 va ser bastant destruïda, es varen cremar els retaules dels sants Cosme i Damià, i el de la Mare de Déu del Roser, i a més varen desaparèixer gairebé tots els altars.
  • Durant els anys 1940, es derruí l’antic cementiri que estava adossat al mur de llevant.

Si no la coneixeu L’Església de Sant Mamet, val molt anar-hi.

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Cottolengo del Pare Alegre de Barcelona

El primer asil de la península Ibèrica fet a partir del model del primer Cottolengo va ser el de Barcelona.

Tots els asils que porten el nom de Cottolengo es van fer partint del model de la Petita Casa de la Divina Providència o Piccola Casa della Divina Provvidenza de Torino (Italia).

El Cottolengo és un asil on s’acullen malalts i necessitats, mantinguts per la caritat pública, segons el model de la Petita Casa de la Divina Providència, fundada a Torí per Giuseppe Benedetto Cottolengo el 1832.

El primer Cottolengo de la península Ibèrica, inspirat en el de Torí, fou el de Barcelona.

Creat el 1932 en memòria de l’actuació benèfica del jesuïta Jacint Alegre i Pujals, i es coneix com el Cottolengo del Pare Alegre.

La congregació que se’n fa càrrec s’anomena Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre i el van fundar Dolors Permanyer i Joan Guim el 1939.

Està situat a la zona de La Salut del districte de Gràcia de Barcelona.

Per a mes dades podeu consultar a :

http://www.cottolengopalegre.org/

I a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Servidores_de_Jes%C3%BAs_del_Cottolengo_del_Pare_Alegre

Està situat en un petit turó a la zona de La Salut del districte de Gràcia de Barcelona, el costat d’una de les entrades del Park Güell.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé