El recull fotogràfic : Indonesia un mon diferent – Part 2ª #

Avui seguim amb la Ruta realitzada durant l’estiu d’aquest any, per el meu fill per terres de Indonesia. En aquesta segona Part, serà l’aproximació a l’Aigua dolça,  per diferents Racons de Indonesia :

  • Els Santuaris de l’Aigua dolça: El respecta a l’Aigua, la devoció, la Purificació

És troban moltes basses i Fonts  

  • L’Aigua i els planters d’arròs

  • Aigua i Turisme

 

Demà serà l’aproximació a l’Aigua salada.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

El Camí de les Batalles – El Bruc

Passejada pel camí on es van desenvolupar les Batalles del Bruc entre l’exèrcit català i l’exèrcit francès el 1808.

Itinerari lineal,  amb inici a la plaça de l’ajuntament del Bruc i final al Punt d’Informació de Can Maçana. En total són uns 4 km. i mig de caminada. Durant el guiatge es fa una referència històrica al fet de les Batalles i a la figura del Timbaler del Bruc. I alhora, s’explica al caminant, la Natura i la Geologia de l’espai per on transcorre aquest Itinerari, pràcticament en la seva totalitat dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

El retorn al Bruc es podrà fer a peu amb algunes variants al camí realitzat de pujada i, opcionalment, també en algun cotxe que la pròpia organització posarà a disposició dels caminants.

  • Data : Dissabte, 2 de desembre a las 9:00 hores
  • Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

Cal fer inscripció a: inscripcionstastamontserrat@gmail.com

Més informació a: http://bit.ly/2AdgPz5

Organitzat per Jordi Noves

 

 

Nota : Aquest Blog no forma part de l’organització

Recull de la Informació : Ramon Solé

El recull fotogràfic : Indonesia un mon diferent – Part 1ª #

Durant els tres propers dies, us passaré unes impressionants fotografies. Cada any el meu fill fa una Ruta per algun Racó del mon, aquest any ha sigut a :

                                                                   Indonesia

Avui serà l’aproximació a la Terra, com a :

  • Els Santuaris
  •         

 

  • Uns Animals casi domèstics

 

Demà serà l’aproximació a l’Aigua dolça

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

 

Una forma diferent de passar uns dies, fent una Ruta de Cicloturisme

Que es fer cicloturisme ? es fent un desplaçament amb bicicleta i combinat amb la visita de pobles,

llocs com a ermites, santuaris, castells, pantans, fonts…

tot el que és pot interessar dins de la ruta fitxada.

Tot passant pel costat dels camps, boscos, alta muntanya,

creuant  rius o torrents, veien ramats i animals salvatges…

També, conèixer els tipisme d’un poble o ciutat, com danses, aliments o postres típics, fires, etc.

Es fa per plaer no per competició, pel que no es pot arribar a denominar pràctica esportiva, i quan interessa és fa una parada sense concretar el temps en el lloc.

Podeu fer viatges de qualsevol durada, pot ser d’un dia, com de diverses setmanes, mesos o anys, depenent del temps disponible, i l’econòmic.

Es pot fer de dues formes, portar tot l’equipatge mínim sobre la bicicleta per a dormir i menjar (tenda de campanya, sac de dormir, útils de cuina, etc.), utilitzar llocs de picnic i/o acampada – campings.

o si es vol, fer els àpats principals amb restaurants i/o dormir en hotels/hostals/pensions/ cases rurals.

Segons es creu, una persona amb una forma física mitjana i amb una bicicleta carregada d’equipatge, pot fer entre 50 i 150 km. per dia, depenent del tipus de terreny, si es planer, empinat , amb mes o menys dificultat o nombre d’aturades que faci.

Una Ruta de Cicloturisme, pot fer-se en solitari o amb grup.

Podeu trobar petites Rutes de Cicloturisme. senyalitzades per el propi ajuntament , com el cas de Santa Maria de Palautordera.

A banda, podeu seguir rutes alternatives, com GR. PR.

o altres que trobareu arreu de Catalunya.

Hi ha empreses especialitzades en organitzar viatges o Rutes de Cicloturisme,  solen dur una furgoneta de suport on va l’equipatge, eines, recanvis per a solucionar  avaries, 

o com vehicle escombra  en cas per qui no aguanti el ritme o es lesioni.

Pues ja sabeu, si us agrada la idea, tireu milles fent una Ruta de Cicloturisme.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé, Araceli Peix  i Ramon Badia

 

 

 

 

 

La Creu de Terme de Cardedeu l’han trencat !

El passat 19 de novembre, us vaig presentar l’antiga Creu de Terme de Cardedeu, amb un article en aquest Blog.

Cal dir que uns nois la van malmetre trencant la part superior d’aquesta Creu de Terme.

Us passo la informació detallada apareguda en el 9nou.cat :

http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/dos-menors-identificats-per-malmetre-greument-la-creu-de-terme-a-cardedeu/

Esperem que aviat sigui reparada i pugui tornar a ser un dels símbols d’aquest Municipi.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Historia del Temple Expiatori de la Sagrada Família – 2ª Part #

Ahir vàrem deixar el recorregut de l’Historia del Temple Expiatori de la Sagrada Família, el 12 de juny de 1926, quan l’Antoni Gaudi va ser enterrat en la capella del Carme de la cripta del Temple de la Sagrada Família.

Avui en la segona part, comença una nova era en la construcció d’aquest Temple, fins fer-nos arribar en temps mes moderns i com ha crescut aquesta gran obra no finalitzada…! :

  • Al morir Gaudí, assumeix la direcció de les obres el seu pròxim col·laborador, Domènec Sugrañes, fins 1938
  • En 1930 es finalitza els campanars de la fatxada del Naixement .
  • En 1933 queden finalitzats el portal de la fe i el xiprés central.
  • Durant el Juliol de l’any 1936 i per causa de la Guerra Civil Española, uns revolucionaris incendiant la cripta, cremen les Escoles Provisionals de la Sagrada Família i destrueixen el obrador. Es va perdre plànols, dibuixos , fotografies maquetes de l’obra i projecte de Gaudi
  • Després de la Guerra Civil Española, se reinicia la construcció i entre 1939 y 1940, gràcies el arquitecte Francesc de Paula Quintana Vidal, col·laborador de Gaudí des de 1919, que fa restaurar la cripta i les maquetes danyades, que permetran continuar la construcció segons la idea original de Gaudí.
  • En 1952 , va ser un any important, te lloc en Barcelona el XXXV Congres Eucarístic Internacional, per aquest motiu és celebren varis actes en el temple.
  • També en el mateix any es construeix l’escalinata del Naixement y se procedí per primera vegada a la il·luminació de la fatxada.
  • En 1954 se inicien els ciments per a construir la fatxada de la Passió.
  • L’Any 1955, es porta a terme la primera col·lecta per a recollir fondos per sufragar les obres a realitzar.
  • El 19 de març de 1958, festivitat de San José, se instal·la el conjunto escultòric que representa a la Sagrada Família, realitzat per Jaume Busquets, en la fatxada del Naixement.
  • Des de 1978 i fins 1986 , es porta a terme : els ciments de la nau i el creuer, amb l’aïrament de les columnes, les bóvedes i les fatxades de la nau principal i els transceptors.
  • Des de 1986, el escultor Josep Maria Subirachs es fa càrrec de portar a terme de la obra escultòrica de la fatxada de la Passió, amb un estil molt personal estilo personal durant vint anys.
  • Des de el any 2000 fins l’actualitat es porta a terme un gran impuls en la construcció i acabament de diverses parts
  • Com : El finestral central de la fatxada de la Passió i  es posa un vitrall dedicat a la Resurrecció, obre de Joan Vila-Grau.
  • El 2002, es celebra l’any Gaudi amb nombrosos actes, en 2006 es construeix el cor de la fatxada de la Gloria segons els models de Gaudí.
  • 2010 les bovedes de creuer l’àbsida, la torre del cimbori central dedicada a la Verge María. La torre central estarà rodejada per altres quatre torres, dedicades als evangelistes.
  • I fins a 2017, una infinitats mes de treballs realitzats.

Sols cal dir dues coses per finalitzar, que “ mils de mils… de persones de tot el Mon”, han visitat el Temple Expiatori de la Sagrada Família, en tota la seva Historia.

I per últim, ens preguntem… :

 “ Veurem algun dia finalitzat completament aquest Temple ?…”

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Historia del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona – 1ª Part #

Si preguntéssim :  Sabeu on esta La Sagrada Família? a gent de diferents Països i Continents, molts en dirien que està : a Barcelona. Des de que es va començar a construir-se fins ara, milers i milers de persones d’arreu del mon cada any l’ha visitat i admirat.

Aquesta Església o Temple monumental se li diu “ Expiatori”, perquè es construïa gracies a donatius de la burgesia catalana i de la gent del poble, entre tots cada dècada es veia engrandint-se mes i mes. En l’actualitat hi ha un preu d’entrada pel seu accés per ser visitada.

En la primera part, destinaré a comentar-vos la seva historia des del inici de la construcció fins la tràgica mort d’Antoni Gaudi; i demà, en la segona part, veurem ja en temps mes moderns com ha crescut aquesta gran obra no finalitzada…

1904- pastura de cabres a prop del Temple

Retrocedim en el temps, i iniciem la seva Historia :

  • Any 1866, el Senyor Josep Maria Bocabella Verdaguer funda l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep.
  • Any 1874, promou la construcció d’un temple dedicat a la Sagrada Família; atorga i fa el disseny del projecte l’arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar.

    Any 1905

  • Any 1881, l’Associació compra una parcel·la de terreny de 12.800 m², gràcies a nombrosos donatius, situant-se en el que molts anys després, serien els actuals carrers de Marina, Provença, Sardenya i Mallorca, per construir allí el temple.

    Any de la primera pedra

  • El 19 de març de 1882, dia de Sant Josep, és posa la primera pedra en un acte presidit, pel bisbe  Josep Urquinaona. El primer pas va ser la construcció de la Cripta, que en aquell any passa en mans d’Antoni Gaudi.
  • Any 1 889, la Cripta va ser acaba i s’inicia l’àbsida i claustre. A les hores Gaudi comença a plantejar-se fer una obra mes gran i digne, una Iglesia de grans dimensions, i torres de gran altura, gràcies a un donatiu molt elevat anònim.
  • Any 1892, comença els ciments per la fatxada del Naixement.
  • Any 1894, queda finalitzada la fatxada del àbsid.
  • Any 1899, queda finalitzada el portal del Rosario amb l’ accés pel claustre.

    Any 1907

  • Any 1909, Gaudí fa construir les Escoles Provisionals de la Sagrada Família, destinades als fills dels nombrosos treballadors que participant en la construcció del Temple i als nens/es del nou barri que formen part de la parròquia.
  • Any 1911, Antoni Gaudi projecte la fatxada de la Passió.

    Any 1920

  • Any 1923, es fan les naus i cobertes.

    Any 1923

  • El 30 de novembre de 1925, finalitza la construcció del primer campanar de 100 metres d’altura de la fatxada del Naixement, dedicat a Sant Bernabé.
  • El 10 de juny de 1926, Antoni Gaudi mort en un tràgic accident al ser atropellat per un tramvia.
  • El 12 de juny de 1926, Antoni Gaudi va ser enterrat en la capella del Carme de la cripta del Temple de la Sagrada Família.

Avui finalitzem aquí aquest període de construcció a l’allarg dels anys, demà seguirem amb la segona part fins els nostres dies.

La construcció, continua…!

 

 

Recerca de dades, recull de fotografies antigues : Ramon Solé

 

 

 

 

 

La Fira del Bosc i de la pagesia a Vallgorguina

La Fira del Bosc i de la pagesia serà el :

DISSABTE 25 DE NOVEMBRE DIUMENGE 26 DE NOVEMBRE DE 2017

Una fira per apropar-nos a la vida i l’entorn rural

Les parades estaran situades a la carretera principal de Vallgorguina (Carretera Nova).

La zona de bar i els lavabos estaran situats al pàrquing del complex poliesportiu (enfront la pista de futbol sala).

L’animació infantil i les atraccions estaran situades a la plaça de l’església.

La demostració d’ofici es farà a la plaça de la bàscula.

Podreu trobar una àmplia varietat d’activitats que endinsaran en el món rural a petits i grans.

També hi podreu trobar diferents productors gastronòmics de la zona: embotits, formatges, mel, etc… i altres artesans i demostracions d’oficis: fuster, forjador, llenyataire, entre d’altres.

No us ho perdeu i veniu a gaudir-la!

Mes informació a :

http://www.firadelboscilapagesia.cat/

 

Recull de la Informació : Ramon Solé

La Masia de Can Vinyals de la Torre o Torre Rodona de Les Corts de Sarrià de Barcelona

Està situada La Masia de Can Vinyals de la Torre, en el carrer de Sabino Arana, 27; a prop de l’antic hospital de maternitat en el districte de les Corts a Barcelona.

Se la coneixia, també, per Torre Rodona de can Vinyals i podria ser una de les masies mes antigues de les que se conserven en la ciutat de Barcelona.

En un principi era tant sols una torre de defensa i era rodona, per axó el seu nom; en el temps, es va edificar una masia al seu costat que és coneixeria per can Vinyals, cognom d’un dels seus propietaris.

Veiem pas per pas, la seva Historia :

  • Es creu que La Torre de defensa va ser construïda en 985 per la protecció contra la invasió musulmana, probablement d’Almanzor.
  • La data de construcció de la masia no es te certesa de quan va ser.
  • Una primera gran reforma de la Masia, en estil gòtic, va ser entre el segles XIV-XV.
  • En 1448 la propietat va passar a la família Vidal.
  • En 1610 es va portar a terme una segona reconstrucció, encarregada per Benet Vinyals, fill de una família noble de Barcelona, a partir d’aquí, la masia passa a ser coneguda per Can Vinyals de la Torre.
  • Anys mes tard es cuida de la casa i de la finca de gran extensió agrícola, una família de masovers.
  • Entrem en la Gerra de Successió, el 3 de febrer de 1714, la Masia va ser incendiada amb represàlia política contra els Vinyals, presumptament per haver acollit i amagat en Rafel Casanova.
  • Passat un temps, va ser reconstruïda i tal com podem veure actualment.
  • Durant el segle XVIII, va ser enderrocada una gran part de la Torre Rodona, donat a problemes estructurals, quedant únicament la base que s’ha conservat fins el dia d’avui.
  • A principis del segle XX els camps agrícoles de Can Vinyals de la Torre van quedar parcel·lats per construir edificis, va deixar de ser conreats.
  • Des de l’any1972 el propietari de la Masia es el grup Husa Hotels.
  • On no massa lluny es va edificar l’hotel Princesa Sofía, inaugurat en 1975
  • En 1990 la masia va ser convertida en les oficines del grup Husa.

Cal destacar, a sobre de la porta figura l’escut de la família Vinyals de la Torre i la inscripció, on podem llegir :

     “Va ser fet per Benet Vinyals de la Torre en l’any 1610”.

Decorativament destaquem : el rellotge de sol,

i el pou amb pica front de l’entrada principal.

Cal dir que La Masia de Can Vinyals de la Torre esta catalogada com a Be Cultural d’Interès Local de Barcelona.

 

Recull de dades, confecció del Text i  Fotografies : Ramon Solé

La Font de la Budellera de Vallvidrera, del Municipi de Barcelona, és la Font mes coneguda de Collserola.

Es pot arribar a la Font de la Budellera per diferents llocs, des del barri de Vallvidrera, a ven agafat els FFCC. i pujant pel funicular, en els medis que pujant al Parc d’Atraccions, amb vehicle propi i per diferent camins de Collserola, en tot cas està molt ven indicada per medi de nombrosos cartells.

La Font de la Budellera de Vallvidrera, és la mes coneguda i popular de Collserola. L’aigua surt per la boca del relleu d’una cara encastada a una gran paret de pedra vista, de fet prové d’una mina que en un lateral hi ha la porta metàl·lica d’accés a l’interior.

El projecte d’aquesta Font fou encarregada per l’Ajuntament de Barcelona, qui era el propietari d’aquesta part de bosc de Collserola a principis del segle passat, a l’arquitecte i paisatgista francès, Jean Claude Nicolas Forestier, qui va fer un disseny bastant similar del que es pot veure avui en dia.

Bàsicament, ha tingut tres actuacions importants:

  • L’obra de la seva construcció en el 1918.
  • El 1988 va ser restaurada tal com la veiem avui en dia.
  • I, la tardor del 2007, va ser arranjada degut als greus desperfectes per culpa de les importants pluges de la tardor de l’any anterior.

Aquesta Font esta dins d’un gran cobert, i per les columnes estan recobertes de vegetació sobre tot a l’estiu.

L’aigua brolla de la boca d’una cara en relleu encastada a la paret, a pesar que es troba molt deteriorada pel transcurs del temps, podem apreciar la fisonomia i si us fixeu be, veureu que sobre del broc hi ha un allargat bigoti;

també la petita vegetació que en certes èpoques es forma sota del broc, us podria semblar que es tractaria d’una llarga barba.

Arxiu Rasola- Any 2007

En cada costat disposa d’uns seients de pedra i front seu també.

Arxiu Rasola – Any 2007

Fora del cobert hi ha una taula rodona de pedra i mes seients, i una discreta Font d’aigua de xarxa.

L‘aigua de la Font de la Budellera, va a parar a una pica semi rodona enreixada, d’allí passa per un canaló soterrat i a una bassa en la part inferior;

en la terrassa de mes avall, disposa d’una renglera d’escales amples i ben conservades on l’aigua canalitzada circula pel mig, al final va al torrent de La Budellera i a desembocar a la riera de Vallvidrera.

Sobre l’origen del Topònim hi ha versions diferents :

  • Una el relaciona amb les propietats medicinals de l’aigua per prevenir i curar els mals d’estomac.
  • L’altra versió, fa referència que a mitjans del segle XIX, que hi havia una casa al peu de la Font on es fabricaven cordes per guitarres que estaven fetes de budells d’animals.

Era una Font que durant el segle passat es feia cua des de primera hora del matí de dilluns a diumenge, per agafar aigua amb garrafes; actualment, encara hi ha gent que confia de la seva puresa i qualitat de l’aigua que surt de la Font, a pesar que no s’aconsella beure.

Hi ha una vegetació molt diversa per les rodalies de La Font de la Budellera, predominant el bosc d’alzina amb exemplars molt antics.

 

Text i Fotografies de l’arxiu Rasola : Ramon Solé

Fotografies actuals : Araceli Peix i Ramon Badia