Termes romanes de Caldes de Montbui

Avui us presento tres articles

Les Termes romanes esta en un lateral de la Plaça de la Font del Lleó en el número 3 de Caldes de Montbui.

La vila de Caldes fou en època romana una estació balneària, fundada sobre les deus d’aigua calenta que hi brollen, entorn de la qual es desenvolupà un nucli urbà d’importància considerable a l’alt Imperi, com ho demostren les inscripcions recuperades.

De l’antiga estació balneària de Caldes n’han restat les termes romanes, situades al bell mig de la població actual.

Les restes conservades, una piscina i la galeria que l’envolta, són només part d’un conjunt termal que devia ser molt més ampli i que devia tenir una important finalitat medicinal, com ho palesen les inscripcions votives trobades, algunes d’elles de personatges importants de l’antiga Tàrraco.

La piscina, que es trobava al soterrani del balneari de Can Rius, aterrat els anys 1955-56, fou restaurada per la Diputació de Barcelona.

La intervenció consistí a refer la volta que cobreix la piscina (només se’n conservava l’arrencada de l’original) i les arcades que conformen la galeria sud. Així mateix, es va dissenyar el conjunt d’arcades adjacents a la plaça, a fi de donar-li un caire monumental.

La piscina és feta amb “opus signinum”, és a dir, amb obra de picadís de pedra i terrissa barrejat amb calç. Les mesures són 13’5 x 6’9 m.

El fons, al qual s’accedeix per cinc graons arrebossats amb una capa d’argamassa, és recobert amb lloses de terrissa.

De l’ala nord de la galeria es conserva la paret de tancament, així com les quatre arcades que s’obren a la piscina, fetes amb carreus de pedra sorrenca roja, molt deteriorada.

La galeria est conserva les dues arcades adjacents a la piscina, així com l’arrencada del mur de tanca, en el qual s’obren dues fornícules amb un banc seguit, que podrien haver servit de vestidor o bé per prendre banys de vapor, en el supòsit que la piscina correspongués efectivament al “caldarium”. La galeria sud fou totalment refeta en la restauració esmentada, i la de ponent no es conserva.

Actualment, no hi ha aigua termal dins de les Termes Romanes per millorar i mantindré la conservació.

Les Termes romanes de Caldes de Montbui és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Banys del Remei de Caldes de Montbui

Com cada Diumenge us presento dos articles

Els Banys del Remei  estaven en la plaça de la Mercè Capcir (enderrocat). Estava situada en la Plaça de la Font del Lleó, al costat de les antigues termes romanes.

Fou edificat al voltant del 1880 i enderrocat en reconstruir la Plaça Major.

Aquests banys, anomenats també Alrich o del Remei o ” Can Tàrrga” van funcionar fins a mitjans dels anys 20 del segle passat.

Era un edifici de línia neoclàssica que fèia cantonada. Constava de baixos i tres plantes. Tenia instal·lació de banys.

el Remei

Banys del Remei és una obra romana enderrocada de Caldes de Montbui que està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

(No disposem d’imatges d’aquest Balneari)

Termes la Salut de Caldes de Montbui

Avui us presento dos articles

Termes la Salut estaven en el carrer de Joan Samsó, 3 de Caldes de Montbui.

Us passo la seva historia:

  • Aquest balneari era el més antic de Catalunya, ja que el Balneari Grau o Garau n’és el seu precedent.
  • Aquest fou obert el 1674 com a resultat de la reforma i ampliació de l’antic hostal d’en Verdaguer, mantenint-se fins ara en servei.
  • La seva estructura és antiga i la seva tradició és familiar.
  • El primer propietari fou el metge Salvador Garau (1674).
  • L’any 1732, Joseph Garau, també doctor en medicina i descendent de Salvador, posseïa les cases amb banys que fan cantonada al Torrent del Salze i la Plaça.
  • El 1858, Pere Màrtir eixamplava la seva casa de banys amb una part del Torrent.
  • El 1873 s’annexionà amb el balneari Font (provinent de l’Hostal d’en Pasqual), degut al casori de la filla Font i el fill Garau. Jaume Samsó i Garau n’era el propietari el 1915.
  • Degut a un crisi econòmica l’edifici es va hipotecar, sent la meitat de la hipoteca comprada cap a l’any 1920 amb la finalitat de convertir-se en el Balneari Termes la Salut.
  • L’altre meitat de l’edifici fou comprada per l’Ajuntament, situat en el mateix lloc, i conservat en el pis del soterrani les instal•lacions de banys i dutxes.
  • El Balneari Termes la Salut és l’únic que té el naixement de l’aigua termal a la vista. Ha mantingut sempre el seu singular emplaçament sobre el brollador termal.
  • A finals del segle XX, es va fer una remodelació de la part d’edifici que dóna al carrer de Joan Samsó.

L’edifici presenta la tipologia típica d’unes termes, amb una galeria de banys, unes zones de servei i de comunicació, una zona de dormitoris força ben distribuïda i ordenada i un ampli jardí per passejar.

És un edifici conformat per dos cossos de diferent tipologia arquitectònica. La part que dóna al carrer de Joan Samsó és la part més nova, on se situen les habitacions. Té una planta molt regular. La part del darrere és molt irregular i amb una estructura força desordenada. Aquesta part era la de l’antic balneari. Inicialment l’estructura és de gruixudes parets de càrrega i forjats unidireccionals de bigues i biguetes de fusta. En planta es poden veure dos tipus d’estructura, una molt regular i ordenada i l’altra força desordenada.

La coberta és inclinada, a dues vessants i de teula aràbiga, quedant amagada a la part de la façana del carrer de Joan Samsó per un ampit opac que fa de remat d’aquesta. La façana principal és simètrica respecte a un eix central, en el qual queda emmarcada la porta d’accés, s’estructura al llarg de tres franges verticals de composició i ordre. Proporcions clarament verticals, amb balcons independents entre si a la segona planta i amb balcó a la primera planta que recull tota la longitud de la façana. A la façana s’afegeix l’entrada als jardins del balneari, mitjançant unes escales situades en un pla enretirat respecte a les línies del carrer. La façana queda rematada per una contundent cornisa, partida en tres, ocupant la part central un frontó que emfatitza la simetria.

Les Termes la Salut tenen una gran importància històrica, ja que són les termes més antigues de Catalunya, juntament amb les altres de Caldes formen el més important conjunt termal existent. Té elements d’un gran valor artístic i sobretot un magnífic jardí. Cal destacar alguns elements de la façana principal, com són les baranes i reixes de ferro forjat, la porta al jardí amb l’element que l’emmarca, i el fanal modernista en forma de drac, també de ferro forja.

Termes la Salut era un balneari noucentista de Caldes de Montbui que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació Text : Ramon Solé

(No tenim Imatges- sols del lloc on hi era. Google – Maps)

Masia Prat de Dalt de Caldes de Montbui

Avui us presento dos articles

Hi ha constancia des de l’any 1319 d’aquesta important masia, també, se la coneixia com el mas del Prat de Sant Tomàs, fa referència a una antiga capella  propera a la masia i dedicada a Sant Tomàs, actualment esta en un estat ruïnós.

En Jaume Balmes va fer estada una temporada en aquesta masia, on va escriure entre altres obres, “El Criteri”, la biblioteca on va treballar es conserva pràcticament intacta.

Masia Prat de Dalt es de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües, desaiguant cap a les façanes laterals.

Construïda amb teula àrab. Les obertures  mes destacades són en la façana principal i el seu perímetre està resseguit per pedres carejades o carreus de major magnitud que els emprats a la paret. L’acabat de tota la masia és amb paredat irregular de pedra vista, lligat amb morter de calç, en el pas dels anys ha sofert modificacions, en general es conserva perfectament.

Us passo aquest enllaç on podreu conèixer una molt amplia i detallada informació relacionada amb Masia Prat de Dalt :

http://www.filosofia.org/lugares/001/g032.htm

 

Text, Fotografies i imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Balneari Forns de Caldes de Montbui

Avui us presento dos articles

Balneari Forns  està en el carrer Forns, 12 de Caldes de Montbui.

  • L’edifici data de finals del segle XIX.
  • Era una casa de banys situada a mig carrer de Forn (davant del carrer Madella).
  • El Banc Popular de Barcelona l’havia adquirit abans de 1915 a Antònia Samsó, vídua de Forns.
  • Fa uns anys va ser comprada per un altre establiment, Termes Victòria.
  • Actualment només romanen obertes les instal•lacions de banys.
  • Recentment les antigues habitacions s’han reconvertit en habitatges particulars.

És un edifici entre mitgeres que consta de baixos i quatre plantes. Ha sofert diverses ampliacions i modificacions al llarg del temps.

Mario Martinez Arrabal – Generalitat de Catalunya

El Balneari Forns és una obra de Caldes de Montbui  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Convent dels Àngels de Barcelona

El Convent dels Àngels està situat en el carrer dels Àngels i dona a la Plaça dels Àngels de Barcelona.

En el 1497 la capella de Nostra Senyora dels Àngels, era situada a extramurs, a llevant de la ciutat i propera a la porta de Sant Daniel.

Us passo la seva llarga historia :

  • L’any 1497 arribaren a Barcelona, procedents de Caldes de Montbui, la comunitat de religioses de l’orde de la Penitència de Sant Domènec (terciàries dominicanes).
  • El Consell de Cent, els cedí una petita Capella dedicada a Nostra Senyora dels Àngels, fora muralles, a la zona que posteriorment va ocupar la Ciutadella.
  • El Consell de Cent autoritza l’any 1561 el trasllat de la comunitat al Raval. Aquest emplaçament quedava dins del recinte emmurallat construït per Pere el Cerimoniós durant la segona meitat del segle XIV i, per tant, oferia seguretat i compartia territori amb una gran presència d’edificis religiosos com hospitals, convents, asils.
  • Les obres del nou convent, s’inicien en el lloc on es trobava una ermita del s.XV, coneguda com el Peu de la Creu.
  • El 4 d’abril de 1562 se’n va posar la primera pedra.
  • El maig de 1566 el temple va ser acabat i consagrat.
  • El 1602 fundaren el monestir de la mateixa advocació a Manresa.
  • Durant la revolta del Corpus de Sang de 1640, el convent se salvà dels avalots, però es cremà el Palau del Marquès de Vilafranca, que es trobava al costat.
  • Durant el segle XIX, les monges van ser exclaustrades dues vegades: la primera, el 1814 com a conseqüència de la pressió dels francesos durant l’ocupació de Barcelona i, la segona i definitiva, el 1836 amb la desamortització de Mendizábal, en què van haver d’abandonar les dependències del convent, que van passar a utilitzar-se com a casa de correcció municipal.
  • Amb la reforma de 1868, l’església comença a funcionar com a parròquia de Sant Antoni Abat i Nostra Senyora dels Àngels.
  • L’any 1888, les monges demanen permís per vendre una part del convent, però aquest està afectat per un pla d’urbanització de la ciutat i es paralitza la venda fins l’any 1906, en què venen el convent a Damià Mateu i comença el trasllat de les monges a Pedralbes, tot i que l’església manté la seva funció parroquial durant 25 anys més.
  • Miraculosament, l’església se salvà de ser cremada durant la Setmana Tràgica, l’any 1909.
  • En el 1976, es traslladen a Sant Cugat, a l’actual monestir de Sant Domènec.

El Convent, d’estil gòtic tardà, estava emmarcat pels avui carrers de Ferlandina, els Àngels i Peu de la Creu.

El conjunt arquitectònic és molt sobri i en conjunt trobem molt poques obertures; podem dir que el més remarcable és el pòrtic renaixentista de la capella, el més important d’aquest estil que conserva la ciutat de Barcelona.

Actualment se’n conserva la major part de les construccions, encara que molt deteriorades, tant per la mala qualitat dels materials, com per la continua explotació dels seus béns, sense intervencions de conservació adequades.

L’any 1978, l’Ajuntament de Barcelona, per acord de la Comissió Municipal Executiva, n’aprova la compra i a començament dels anys vuitanta, féu enderrocar les construccions auxiliars i convertí en espais públics l’Hort de les monges i l’antic claustre.

L’any 1987 passa a formar part del Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona.

Per a mes informació us passo aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_dels_%C3%80ngels

El Convent dels Àngels és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Arxiu Municipal de Barcelona

Adaptació al Text : Ramon Solé

Nous monuments al carrer – 2ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de vuit poblacions amb monuments de nova creació :

Arenys de Mar – Nacional II amb Rambla

Barcelona – Plaça del Diamant

Caldes de Montbui – Centre

Granollers – Plaça Josep Berengué

Llinars del Vallès – Carrer Frederic Marés

Montcada – Església

Montmeló –  Carrer Lluis Companys amb carrer Major

Viladecans – Plaça Torre Roja

No sigueu indiferents, mireu, penseu i a vegades endevineu que pot significar … !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La intervenció arqueològica de la plaça de la Font del Lleó de Caldes de Montbui

La intervenció arqueològica, realitzada degut a la reurbanització de la plaça de la Font del Lleó, està finançada per l’Ajuntament de Caldes, sota la supervisió del Departament de Cultura.

Fruit d’aquesta intervenció, s’han trobat algunes troballes important com el cap d’una escultura de l’època Romana.

De la Tribuna Arqueològica- gentcat.cat, us passo una explicació sobre aquesta important troballa portada a terme durant 2017 :

http://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/2017/05/26/trobat-el-cap-duna-escultura-depoca-romana-en-la-intervencio-arqueologica-a-les-termes-romanes-de-caldes-de-montbui-valles-oriental/

Amb troballes com aquesta donant peu a conèixer mes l’historia de Caldes de Montbui d’aquella època.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Historia de Caldes de Montbui – 2 ª Part #

Aquesta segona part dedicada a l’Historia de Caldes de Montbui, la farem gràcies als cartells que hi ha en els llocs mes emblemàtics d’aquesta Població, que ens donen a conèixer fets, guerres i les muralles de Caldes.

Si no coneixeu aquesta part antiga de Caldes de Montbui, us recomano la seva visita i us perdreu per els carrers i carrerons d’aquesta Vila Medieval.

 

Recull de dades: Carles de Caldes de Montbui (Ajuntament)

Recull de Fotografies : Ramon Solé

 

Antic Berenador – Bar del Remei de Caldes de Montbui

Santuari del Remei

Aquest antic Berenador – Bar del Remei, per anar-hi, cal que us dirigiu des del Centre de la població de Caldes de Montbui, per l’antiga carretera a Moià o del Passeig del Remei, i abans de sortir de la població, on veureu  l’Ermita o Santuari del Remei.

Trobareu a ma dreta una entrada a l’aparcament privat de l’actual Restaurant proper.

Berenador – Bar del Remei.

Al fons i a l’esquerra, hi ha l’antic edifici del Berenador – Bar del Remei.

Cal destacar la barra que es arrodonida i situada a l’exterior de l’edifici, era per atendre als usuaris mes ràpidament.

A la paret de  la muntanya trobareu una Font molt enriquida en la seva construcció. No es apta pel consum humà la seva aigua.

Us aconsello visitar l’Ermita o Santuari del Remei, que us vaig descriure fa unes setmanes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé