Convent dels Àngels de Barcelona

El Convent dels Àngels està situat en el carrer dels Àngels i dona a la Plaça dels Àngels de Barcelona.

En el 1497 la capella de Nostra Senyora dels Àngels, era situada a extramurs, a llevant de la ciutat i propera a la porta de Sant Daniel.

Us passo la seva llarga historia :

  • L’any 1497 arribaren a Barcelona, procedents de Caldes de Montbui, la comunitat de religioses de l’orde de la Penitència de Sant Domènec (terciàries dominicanes).
  • El Consell de Cent, els cedí una petita Capella dedicada a Nostra Senyora dels Àngels, fora muralles, a la zona que posteriorment va ocupar la Ciutadella.
  • El Consell de Cent autoritza l’any 1561 el trasllat de la comunitat al Raval. Aquest emplaçament quedava dins del recinte emmurallat construït per Pere el Cerimoniós durant la segona meitat del segle XIV i, per tant, oferia seguretat i compartia territori amb una gran presència d’edificis religiosos com hospitals, convents, asils.
  • Les obres del nou convent, s’inicien en el lloc on es trobava una ermita del s.XV, coneguda com el Peu de la Creu.
  • El 4 d’abril de 1562 se’n va posar la primera pedra.
  • El maig de 1566 el temple va ser acabat i consagrat.
  • El 1602 fundaren el monestir de la mateixa advocació a Manresa.
  • Durant la revolta del Corpus de Sang de 1640, el convent se salvà dels avalots, però es cremà el Palau del Marquès de Vilafranca, que es trobava al costat.
  • Durant el segle XIX, les monges van ser exclaustrades dues vegades: la primera, el 1814 com a conseqüència de la pressió dels francesos durant l’ocupació de Barcelona i, la segona i definitiva, el 1836 amb la desamortització de Mendizábal, en què van haver d’abandonar les dependències del convent, que van passar a utilitzar-se com a casa de correcció municipal.
  • Amb la reforma de 1868, l’església comença a funcionar com a parròquia de Sant Antoni Abat i Nostra Senyora dels Àngels.
  • L’any 1888, les monges demanen permís per vendre una part del convent, però aquest està afectat per un pla d’urbanització de la ciutat i es paralitza la venda fins l’any 1906, en què venen el convent a Damià Mateu i comença el trasllat de les monges a Pedralbes, tot i que l’església manté la seva funció parroquial durant 25 anys més.
  • Miraculosament, l’església se salvà de ser cremada durant la Setmana Tràgica, l’any 1909.
  • En el 1976, es traslladen a Sant Cugat, a l’actual monestir de Sant Domènec.

El Convent, d’estil gòtic tardà, estava emmarcat pels avui carrers de Ferlandina, els Àngels i Peu de la Creu.

El conjunt arquitectònic és molt sobri i en conjunt trobem molt poques obertures; podem dir que el més remarcable és el pòrtic renaixentista de la capella, el més important d’aquest estil que conserva la ciutat de Barcelona.

Actualment se’n conserva la major part de les construccions, encara que molt deteriorades, tant per la mala qualitat dels materials, com per la continua explotació dels seus béns, sense intervencions de conservació adequades.

L’any 1978, l’Ajuntament de Barcelona, per acord de la Comissió Municipal Executiva, n’aprova la compra i a començament dels anys vuitanta, féu enderrocar les construccions auxiliars i convertí en espais públics l’Hort de les monges i l’antic claustre.

L’any 1987 passa a formar part del Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona.

Per a mes informació us passo aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_dels_%C3%80ngels

El Convent dels Àngels és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Arxiu Municipal de Barcelona

Adaptació al Text : Ramon Solé

Nous monuments al carrer – 2ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de vuit poblacions amb monuments de nova creació :

Arenys de Mar – Nacional II amb Rambla

Barcelona – Plaça del Diamant

Caldes de Montbui – Centre

Granollers – Plaça Josep Berengué

Llinars del Vallès – Carrer Frederic Marés

Montcada – Església

Montmeló –  Carrer Lluis Companys amb carrer Major

Viladecans – Plaça Torre Roja

No sigueu indiferents, mireu, penseu i a vegades endevineu que pot significar … !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La intervenció arqueològica de la plaça de la Font del Lleó de Caldes de Montbui

La intervenció arqueològica, realitzada degut a la reurbanització de la plaça de la Font del Lleó, està finançada per l’Ajuntament de Caldes, sota la supervisió del Departament de Cultura.

Fruit d’aquesta intervenció, s’han trobat algunes troballes important com el cap d’una escultura de l’època Romana.

De la Tribuna Arqueològica- gentcat.cat, us passo una explicació sobre aquesta important troballa portada a terme durant 2017 :

http://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/2017/05/26/trobat-el-cap-duna-escultura-depoca-romana-en-la-intervencio-arqueologica-a-les-termes-romanes-de-caldes-de-montbui-valles-oriental/

Amb troballes com aquesta donant peu a conèixer mes l’historia de Caldes de Montbui d’aquella època.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Historia de Caldes de Montbui – 2 ª Part #

Aquesta segona part dedicada a l’Historia de Caldes de Montbui, la farem gràcies als cartells que hi ha en els llocs mes emblemàtics d’aquesta Població, que ens donen a conèixer fets, guerres i les muralles de Caldes.

Si no coneixeu aquesta part antiga de Caldes de Montbui, us recomano la seva visita i us perdreu per els carrers i carrerons d’aquesta Vila Medieval.

 

Recull de dades: Carles de Caldes de Montbui (Ajuntament)

Recull de Fotografies : Ramon Solé

 

Antic Berenador – Bar del Remei de Caldes de Montbui

Santuari del Remei

Aquest antic Berenador – Bar del Remei, per anar-hi, cal que us dirigiu des del Centre de la població de Caldes de Montbui, per l’antiga carretera a Moià o del Passeig del Remei, i abans de sortir de la població, on veureu  l’Ermita o Santuari del Remei.

Trobareu a ma dreta una entrada a l’aparcament privat de l’actual Restaurant proper.

Berenador – Bar del Remei.

Al fons i a l’esquerra, hi ha l’antic edifici del Berenador – Bar del Remei.

Cal destacar la barra que es arrodonida i situada a l’exterior de l’edifici, era per atendre als usuaris mes ràpidament.

A la paret de  la muntanya trobareu una Font molt enriquida en la seva construcció. No es apta pel consum humà la seva aigua.

Us aconsello visitar l’Ermita o Santuari del Remei, que us vaig descriure fa unes setmanes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Torre Marimon de Caldes de Montbui

Aquesta bonica i ven conservada ermita, esta front al conjunt d’edificacions de Torre Marimon, en el punt d’unió de les carreteres BV- 1423 I BV-1424.

Esta edificada sobre un petit alçament del terreny, una escalinata ens porta a l’ermita.

Està rodejada d’arbres i amb una font d’aigua de xarxa, fan un lloc tranquil i fresc, on poder fer un descans i àpat al seu costat.

Podeu veure un petit mostrari d’eines antigues de camp, repartides pels voltants.

Es diu, que esta dedicada  a Santa Julia i/o a Sant Jordi, segons la gent que he consultat…

Per  ho, enlloc hi ha una referència clara a l’advocació a que es va dedicar l’ermita de Torre Marimon.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

L’Ermita de la Mare de Déu del Remei de Caldes de Montbui

L’Ermita de la Mare de Déu del Remei, està situada en el passeig del Remei de Caldes de Montbui,

i front del restaurant.

Restaurant

Es una església d’una nau amb un transsepte poc marcat, cúpula al creuer i absis semicircular.

A la façana principal es pot veure la porta d’entrada que està flanquejada per dues pilastres llises que aguanten l’entaulament que té un arquitrau dividit amb tríglifs i mètopes, amb decoració escultòrica, i per sobre un timpà triangular buit.

La porta té la inscripció “AVE MARIA_ 1548 _GRACIA PLENA”.

Per sobre hi ha una petita rosassa de forma polilobulada i el coronament de la façana té una forma escalona per acabar en un arc rebaixat. 

A la dreta de la façana s’aixeca el campanar, de planta quadrangular amb una finestra apuntada a cada cara per ubicar les campanes.

La cúpula exteriorment té un tambor cilíndric; la part superior és una línia recta que es trenca regularment per una forma triangular que correspon a les finestres que s’obren en el tambor;

aquestes són d’arc apuntat i estan fetes amb maó, a l’igual que la cornisa que ressegueix el tambor, mentre que la resta és de pedra. del tambor sobresurt la cúpula que té forma apuntada.

Us faig un breu comentari de l’historia d’aquesta Ermita :

  • Al lloc on s’aixeca l’ermita actual s’han trobat abundants vestigis d’època romana.
  • El 3 de juliol de 1548, es porta a terme la construcció de la capella, i es va fer gràcies a la donació d’un tros de terra per a l’edificació que feu en Joan de Planas Cassanyes Ferrer.
  • I posteriorment, una donació feta per Anna Setmenat i Doms, a l’any 1553, va fer possible edificar la casa de l’ermità.
  • El 1577 hom demana permís al bisbe per canviar el portal vell.
  • El portal però, porta la data 1548.
  • L’obra primera va ser dirigida pel primer ermità, fra Nicolau.
  • El 1736, la capella tenia tres altars.
  • La imatge que s’hi venerava, de terra cuita, es perdé en el segle XIX.
  • L’any 1893 s’iniciaren importants reformes en el santuari.
  • Des d’aquella data i fins al 1935 s’hi van fer millores.
  • Va ser incendiada l’any 1936.

Per a mes dades, consulteu a :

http://www.cataloniasacra.cat/llocs/santuari-de-la-mare-de-deu-del-remei/653/l_ca

En aquest edifici, trobem dos rellotges de sol.

La Mare de Déu del Remei , que està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Església de Santa Maria de Caldes de Montbui

És l’Església parroquial de Caldes de Montbui,  és al centre del nucli urbà de Caldes de Montbui, a l’extrem meridional del centre històric, just al lloc on hi hagué el Portal de Barcelona, davant de la porta principal del temple s’obre la plaça de l’Església, en el costat nord el carrer de Roma

i la plaça de l’Om, i en el costat de llevant comença el carrer de Font i Boet i pel costat de ponent i sud-est, l’església dóna a una placeta damunt de la timba de la riera de Caldes.

Podem destacar de la seva historia :

  • En el 1002, hi ha el document més antic on apareix citada l’antiga església romànica de Sant Maria.
  • El 1589, i donat al mal estat d’aquesta, es començaren les obres de la nova i actual església, damunt i al voltant de l’antic Palau Reial.
  • El 1622 mancava encara la façana, diverses capelles laterals i la gran capella al capdavall de la nau, així com molts detalls interiors.
  • De 1623 al 1678 quasi no es construí res, ja que hi havia una gran manca, tant de diners, com de personal.
  • Més endavant s’enllestí el campanar començat 1614 i algunes capelles laterals.
  • El 1679 el mestre de cases Miquel Fiter reprengué les obres d’una manera seriosa.
  • Aquell mateix any el rei Carles II havia concedit a la vila una franquícia d’allotjament i contribució per poder acabar les obres de l’església.
  • El 1699 fou enllestida la capella de la Santa Majestat. Mentrestant el projectista i escultor francès Pere Ruppin deixava començat el portal barroc que seguí el Calderí Pau Sorell coronant-ho amb l’escut de la vila el 1701.
  • L’any 1714 el nou mestres d’obres Joan Fiter rematava els darrers detalls de l’edifici.
  • Es van portar a terme al 1800 els Vitralls
  • En 1907 es van fer els Esgrafiats
  • Dins la capella principal es conserva la Majestat de Caldes, talla policromada romànica del segle XII, que fou cremada durant la guerra de 1936 i només se salvà el cap, a partir del qual es va fer una rèplica.

L’església és d’una sola nau amb capelles laterals. L’estructura és amb voltes de creuer i contraforts. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants.

El campanar és de base octogonal i està adossat a l’absis.

La façana és de línies simples i llises, fonamentalment plana, fent ressaltar la portada i el coronament del parament.

Està rematada per un frontó i unes motllures, destacant-hi el rosetó i el portal barroc, format per tres columnes salomòniques a cada costat de la porta amb decoració vegetal, coronades amb capitells compostos que sostenen un entaulament sobre el que es recolza un arc trencat rebaixat.

El conjunt està rematat per l’escut de Caldes, flanquejat per dos lleons.

Tota la construcció és de pedra picada. Les estructures bàsiques de la nau, les capelles i l’absis, romanen fidels a les tècniques del gòtic.  

En tot el seu conjunt els elements estan tractats amb un gran equilibri de volums, forma i composició.

L’Església de Santa Maria de Caldes de Montbui  està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

La finca de Torre Marimon de Caldes de Montbui

Torre Marimon, està situada prop de la carretera C – 59, hi arriben les carreteres, BV-1424 i BV-1423.

Torre Marimon és un conjunt  d’un notable edifici i finca agrícola amb una  superfície total: 116 Ha. Distribució: 52 Ha. conreu agrícola; 45 Ha. bosc i viver; 6 ha. riera de Caldes; 13 Ha: edificis de Caldes de Montbui .

En l’actualitat l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), de la Generalitat de Catalunya, hi desenvolupa activitats de recerca científica agroalimentària.

També s’hi desenvolupen activitats formatives, pedagògiques, esportives i lúdiques.

Amb Equipaments Singulars : Celler Experimental, Formatgeria, Parc d’hivernacles, Ermita, Instal·lacions esportives d’ús públic, entre altres.

Us passo l’historia d’aquesta Finca :

  • La denominació “Torre Marimon” per referir-se a l’heretat que en aquest paisatge, apareix per primera vegada al segle XVI.
  • La família Marimon, fou una rica família que estenia les seves propietats per Plegamans i per altres pobles veïns com Palau, Palaudàries i Bigues, durant una bona part de l’edat mitjana. La seva relació amb Caldes no començà fins a la segona meitat del segle
  • Després de successives vicissituds i canvis de mans durant els segles XVIII i XIX, el 1921 va ser comprada per la Mancomunitat de Catalunya que presidia Enric Prat de la Riba per instal·lar-hi l’Escola superior d’Agricultura de Catalunya.
  • Per poder adequar el lloc a aquest fi es van construir edificacions noves, es va reconstruir el mas i, en el lloc on hi havia la torre, es va fer una nova i es va col·locar un dipòsit d’aigua al cim.
  • L’any 1927 es va començar a bastir-hi els edificis, les obres s’acabaren l’any 1931. Els arquitectes encarregats van ser Josep Borí i Jansana i Lluís Planas i Calvet.
  • Quan va acabar la guerra civil espanyola, havent estat la Mancomunitat de Catalunya suprimida per la dictadura de Primo de Rivera, i per part de la dictadura franquista la seva hereva, la Generalitat de Catalunya, Torre Marimon va passar a ser propietat de la Diputació de Barcelona.
  • Els terrenys agrícoles de Torre Marimon passaren a ser els camps de pràctiques per als alumnes de l’Escola Superior d’Agricultura i es va crear l’Escola de Capatassos Agrícoles que va impartir cursos fins a l’any 1980 i, que en règim d’internat, arribà a tenir 80 alumnes.
  • A partir de 1980 s’impartiren cursos de Formació Professional Agrària
  • A l’any 1996 que cessaren totes les activitats acadèmiques.

També, va ser coneguda  com el “Mas Coromines” o la “Torre de Mossèn Molas”.

Torre Marimon, està  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Quiosc de la plaça de l’Àngel de Caldes de Montbui

El Quiosc fou construït a principis del segle passat, per l’arquitecte modernista M. Raspall, no hi ha dades concretes que així fora o   per algun alumne seu.

En els anys 60 del segle passat,  el quiosc es va enderrocar quasi totalment quedant sols el nucli central d’aquest i la coberta. Malauradament, tant el taulell com el tancament metàl·lic varen desaparèixer.

Es situa a la Plaça de l’Àngel, nom popular que pren de l’Antic Portal de l’Àngel, una de les antigues portes de ciutat, quan encara estava envoltada per la muralla. Damunt de la porta hi havia un Àngel custodi que presidia l’entrada, i d’aquí li ve el nom de la plaça. Aquesta quedaria al costat de l’antiga muralla però a la part de fora de la ciutat.

Actualment també és coneguda com la Plaça del Quiosc degut a l’existència d’aquest dins del recinte.

Us passo informació sobre el Modernisme a Caldes de Montbui i el Quiosc :

http://relatsencatala.cat/relat/el-quiosc-modernista-de-caldes-de-montbui/1043460

El Quiosc de la plaça de l’Àngel és una obra de Caldes de Montbui  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé