Antic Ajuntament de Sant Pere a Terrassa

L’Antic Ajuntament de Sant Pere està situat en el  carrer de l’ Alcalde Parellada  amb cantonada carrer  Major de Sant Pere, 20 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • Edifici obra de Juli Batllevell, fou inaugurat el 30 de maig de 1897.
  • Aquest edifici havia estat la seu de l’Ajuntament de l’antic municipi de Sant Pere, abans de la seva incorporació a Terrassa l’any 1904.
  • Ha acollit dependències municipals.
  • Va ser jutjat de primera instància.
  • També un temps, col-legi públic
  • Seu de la Biblioteca Salvador Cardús.
  • En l’any 1997, la seu l’Associació de Veïns de l’Antic Poble de Sant Pere.

Es tracta d’un edifici que fa cantonada, amb una mitgera, de planta baixa i dos pisos. Presenta un cos afegit a la banda del carrer de l’Alcalde Parellada, que està format per planta baixa i pis.

És de composició molt simple, presenta discrets detalls ornamentals amb finestres (guardapols i ampits), motllures i cornises (aquestes sobre permòdols) i reixes de ferro forjat. Al pis principal hi ha una balconada en la qual s’obren quatre portes.

La façana és plana, amb el perfil de les finestres lleugerament arrodonit. El cos de cantonada es destaca de la resta pel seu tractament i per una major alçada.

A nivell del pis superior, i al centre de la cantonada, hi ha l’escut en relleu de l’antic poble de Sant Pere, amb la representació dels atributs papals  les claus i la tiara.

Pa conèixer mes sobre el passat de l’antic poble de Sant Pere, podeu accedir a l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_Poble_de_Sant_Pere

L’Antic Ajuntament de Sant Pere és un edifici  protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Ajuntament de Terrassa

L’Antic Ajuntament  de Terrassa esta situat en Raval de Montserrat, 13, amb cantonada carrer Cremat de Terrassa.

cartell de l’historia del carrer Cremat

Us passo la seva historia :

  • El projecte de l’edifici data de l’any 1832.
  • L’inici de la construcció, sota la direcció del mestre d’obres Jacint Matalonga, es va fer el 3 d’agost del 1835,
  • i s’inaugurà el 30 de maig del 1836.
  • Les baranes de ferro fos dels balcons són obra del constructor Agustí Alland, del 1842.
  • Des de la seva construcció l’edifici hostatjà la Casa de la Vila.
  • Entre els anys 1898 i 1952 fou seu de l’Institut Industrial, etapa en la qual s’hi van realitzar importants obres de reforma.
  • Del 1901 daten els plafons d’Alexandre de Riquer que decoraven el saló principal (posteriorment dipositats a la casa museu Alegre de Sagrera).
  • El 1904 l’arquitecte Lluís Muncunill hi va fer una intervenció important. El pintor Joaquim Vancells va completar aquell mateix any la decoració del saló.
  • Posteriorment va ser la seu del Centre Excursionista de Terrassa, entre el 1981 i el 2001.

És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis principal i golfes, amb coberta de teula a quatre vessants. Totes les obertures són allindanades, llevat de les corresponents a les golfes, que són ovalades.

La façana principal, al Raval de Montserrat, té cinc obertures a cada pis, les del principal amb balconades de ferro fos.

Damunt els balcons dels extrems del principal conserva a la façana principal, com a testimoni del seu primer ús, dos relleus que reprodueixen les torres de l’escut de la ciutat.

Al primer pis hi ha el saló principal, que havia estat decorat amb plafons pictòrics d’Alexandre de Riquer. L’edifici es corona amb una cornisa.

L’Antic Ajuntament de Terrassa  esta protegit com a bé cultural d’interès local.

Cal destacar, que hi ha l’Antic Ajuntament de Sant Pere,  és un edifici situat en Major de Sant Pere i que havia estat la seu de l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa, abans de la seva incorporació a Terrassa l’any 1904.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Canovelles

L’Ajuntament de Canovelles, es situat entre l’Avinguda de Canovelles i el carrer Enric Gurgui, concretament on hi ha la Plaça de l’Ajuntament, 1 de Canovelles.

Com edifici, no hi ha cap informació al respecta, fins hi tot es desconeix l’autoria tècnica del edifici de l’Ajuntament.

Per tant, us passo la història del municipi :

  • L’actual municipi s’assenta sobre poblaments del neolític. En dóna testimoni la troballa d’un menhir datat entre el quart i el tercer mil·lenni abans de Crist, extret de les terres de Ca l’Estrada, juntament amb altres restes arqueològiques i funeràries, també localitzades a Ca N’Amell. Al gener del 2016, durant els treballs de construcció de la nova escola Els Quatre Vents, pròxima a l’anterior jaciment de Ca l’Estrada, van aparèixer restes d’un poblat neolític datat entre el 4800 i 4500aC, compost per dues cabanes construïdes en solera de pedra, sis focs o forns amb restes de fustes i una zona d’enterraments amb dos esquelets humans i un d’una ovella.
  • La primera referència escrita del poble de Canovelles data de l’any 1008 en un document on consta una permutació de terra a l’abat Ot (Odó) de Sant Cugat. La parròquia de Sant Feliu és documentada el 1072. Durant l’edat mitjana els senyors del casal d’Olivet, del qual se’n conserven les restes de l’edifici al bosc de Can Marquès, exerciren un important poder. Al segle xv la domus s’incendià i fou abandonada. La presència feudal a Canovelles sembla que es conjugà amb l’existència de masos amb terres lliures (alous).
  • Durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna Canovelles era un lloc especialment transitat per la veneració a la Mare de Déu de Bellulla, situada en un santuari del qual avui dia se’n conserva l’església d’època moderna. Fou un dels principals focus de peregrinació del Vallès Oriental. La imatge original de la Verge de Bellulla es va perdre el 1936 en el context dels inicis de la Guerra Civil espanyola. El santuari de la Mare de Déu de Bellulla fou casa de dominics (1611-1835), del convent de Santa Caterina de Barcelona, posseïdors en temps moderns de terres fonamentalment a l’actual veïnat de la Serra. Al segle xvii la família Magarola era propietària d’importants terres i cases, des de Can Castells fins a Can Pagès Vell.

Durant el segle xx el municipi va viure una transformació demogràfica molt notòria a causa de la immigració rebuda principalment d’Andalusia i Extremadura, que es traduí en una transformació urbanística avui dia constatable en els grans canvis dels darrers quaranta anys. Així, si l’any 1950 Canovelles tenia poc més de 600 habitants, en l’actualitat poc ja superar els 19,000 habitants, i és gràcies a l’avinguda d’emigrants d’arreu del mon.

Per a mes informació, podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Canovellas

L’antic Ajuntament de Canovelles està situat al carrer de l’Església, al nucli antic del municipi. És una casa de planta baixa construïda l’any 1908, amb la data de la seva construcció sota la llinda de la porta d’entrada amb la representació d’un ca. És l’edifici de les antigues dependències municipals, escola i casa de la mestra; ara és un equipament municipal anomenat Casa Nostra.

 

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Torrents de La Roca del Vallès

Aquesta casa es troba a la mateixa plaça que s’obra davant de l’ajuntament, antics jardins de la casa, darrera de la glorieta amb el mateix nom, can Torrents.

És una obra de finals del segle XIX adscrita al corrent noucentista, tot i que el cognom Torrents apareix ja mencionat dins del municipi de la Roca en el fogatge de l’any 1553.

Forma part doncs, d’un seguit de cases de finals del segle XIX i principis del segle XX, de línies modernistes i noucentistes, adaptats al moviment d’estiueig i de segona residència sorgit a l’època.

 

 

Recull del Text : Diputació de Barcelona, Patrimoni Cultural

Fotografies : Ramon Solé

Perdràs pels carrers antics de Teià

Teià és una vila i municipi de la comarca del Maresme. El nom té el seu origen en la veu romana Taliano.

Està situat als vessants de la Serralada de Marina que limita amb Alella, El Masnou i Premià de Dalt.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tei%C3%A0

Us recomano la visita a peu, pels carrers mes cèntrics, començant  per les rodalies de l’Ajuntament i Església, com el carrer Caterina Albert i Paradís .

Trobareu cases que sembla que estigueu transportats a mes de cent anys en rere,

com en el carrer de l’Ebre, es un carrer estret amb moltes plantes i cases de planta baixa i d’un sol pis.

El carrer J. Torrents, el carrer Guilleries, carrer Flors,  que son carrers curs i estrets amb cases baixes i antigues.

El torrent Casa Bru, on podeu contemplar diverses cases o finques senyorials.

Son nombrós arreu de la part cèntrica de Teià, on trobareu moltes cases senyorials i antigues masies.

També, si aneu entre setmana passeu per l’antic mercat municipal, ja us el vaig descriure en el seu dia.

Mes a les afores del centre, en poques dècades a crescut molt i edificat molts xalets i cases noves.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Sabadell

L’edifici de l’Ajuntament  de Sabadell està situat en la Plaça de Sant Roc, 1 de Sabadell.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici fou edificat entre 1871 i 1872.
  • En un principi feia de col-legi de l’Escola Pia fins que el 1880 fou adquirit per l’Ajuntament de la ciutat.
  • Més tard, l’antic pati del col-legi es va transformar en l’actual plaça de Sant Roc, coneguda com a plaça de l’Ajuntament.
  • L’Ajuntament s’hi va instal-lar el 1885, després de reformar i adequar l’edifici.
  • A principis del segle XX a la plaça del Doctor Robert hi havia els anomenats Jardinets, element molt característic del Sabadell antic.

L’Ajuntament de Sabadell actualment es troba en una zona de vianants, tot i que abans hi passés la circulació urbana.

A l’entrada s’hi conserven dos fanals de ferro forjat que són rèpliques dels que hi havia a principis del segle XX.

La façana de l’edifici de la banda de la plaça del Doctor Robert és obra de l’arquitecte municipal Juli Batllevell i Arús.

L’edifici és d’estil neoclàssic i els tons rosacis predominen a la façana,

la qual és culminada per un timpà amb rellotge i quatre columnes d’orde toscà.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Nous monuments al carrer – 3ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il•lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal•lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de dotze poblacions amb monuments de nova creació :

Alella – Rotonda en la Riera

Badalona  – centre

Barcelona – en el Parc de l’Espanya Industrial

Barcelona  – en el Parc de l’Espanya Industrial

Canovelles  – carrer Industria amb el carrer Nord

Cerdanyola – Rotonda de la Plaça l’Estatut

Cardedeu – Jardí Botànic  i Museu

Mataró – Prop carretera Nacional II amb carrer Sant Felicià

Mollet del Vallès – Jardí front Ajuntament

Ripollet – Parc riu Ripoll – La Llevantada

Terrassa – Rotonda i Plaça de la bicicleta

Tossa de Mar – Rotonda carretera a Blanes

 No sigueu indiferents, mireu, penseu i a vegades endevineu que pot significar … !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

“La Pequeña”, una locomotora de tren molt apreciada per la gent de Terrassa

“La Pequeña” és una antiga maquina de tren, està situada a la Rambla, a la cruïlla amb el carrer de Galileu a Terrassa.

Des del 26 de juny de 1968 esta situada en aquest punt de la ciutat com a un monument i record de l’inici dels ferrocarrils a Catalunya.

La màquina de Tren la va construir Marcinillé Coullet, a Bèlgica.

Va sortir de fàbrica el 25 de febrer de 1886 amb el núm. 020-0234.

Les seves característiques tècniques són:

  • 6,422 metres de llarg.
  • 350 kg de pes.
  • capacitat d’aigua, 2,200 metres cúbics.
  • carbó 500 Kg.
  • potència 288.
  • esforç de tracció, 2,891 Kgs.
  • i un recorregut de 2.296.817 kms.

Es va comprar per subscripció popular patrocinat per l’Ajuntament de Terrassa i el diari Terrassa Informació.

De l’estació el Nord va ser traslladada al seu lloc definitiu i actual.

Per a mes dades, us passo aquest enllaç, on trobareu molta informació al respecta :

http://divulgandopatrimonioferroviario.blogspot.com/2017/07/la-historia-de-la-locomotora-020-0234.html

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i RENFE.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Teatre Principal de Terrassa

El Teatre Principal està situat en la Plaça Maragall, 4 de Terrassa.

Us passo dades històriques :

  • El Teatre Principal de Terrassa és una edificació teatral, els orígens de la qual es remunten al 1866, per a l’esbarjo de la burgesia industrial de la ciutat.
  • És va portar una obra de la reforma de 1911.
  • S’inaugura el 15 de desembre de 1911, amb la representació de l’opereta La Geisha.
  • Fou reformat el 1916 per Josep Maria Coll i Bacardí, que en va eliminar la decoració modernista de la façana.
  • El 10 de novembre de 2005, després de llargues negociacions amb els antics propietaris, l’Ajuntament de Terrassa va comprar l’edifici per convertir-lo en equipament cultural.

Actuacions destacades a la llarg de la seva historia :

  • El 29 de març de 1914, Enric Granados va fer-hi un concert en el qual va estrenar una improvisació sobre el tema de la seva obra El pelele, que encara no s’havia estrenat.
  • L’1 de gener de 1926, hi va actuar el cantant de tangos argentí Carlos Gardel, en un dels actes de la seva gira per l’Estat espanyol.
  • El 24 de març de 2011 i coincidint amb l’any del seu centenari, es va fer l’acte d’inauguració de les obres de remodelació del teatre, que havien començat el mes d’abril de 2007 a càrrec dels arquitectes Xavier Fabré i Lluís Dilmé
  • L’estrena després de la remodelació es va fer amb l’obra Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Sergi Belbel

És un edifici de caràcter monumental i eclèctic, amb decoració aplicada d’estil modernista, sobretot en les arts aplicades.

El cos central és coronat per una cúpula coberta de mosaics. A la façana principal, on hi havia escultures de Pau Gargallo, presenta vitralls policroms de temàtica vegetal.

Amb la remodelació última, el teatre té una superfície total de 4.530 m² (en diverses plantes) i 623 butaques entre platea i amfiteatre, a més d’un centenar de localitats més a la Sala de la Cúpula.

El Teatre Principal està inclòs al catàleg del patrimoni històric – artístic de la ciutat des del 1981.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé