Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès està situat a la Plaça Francesc Layret, s/n, de Cerdanyola del Vallès.

L’edifici  va ser projectat per  Eduard Balcells en la seva etapa noucentista durant  l’any 1920. Durant 1945-47 es fan obres a l’edifici de l’Ajuntament  i s’hi afegeix un nou cos rectangular decorat amb plafons de ceràmica.

La façana principal és d’inspiració barroca, amb coronament mixtilini i un porxo a l’entrada que fa de balcó del pis de sobre i que es el principal, les finestres i l’escut estan envoltats amb esgrafiats, afegits durant els anys quaranta.

La història urbana de Cerdanyola s’inicia amb el segle XIX. El 1828 va començar-se a formar el nucli urbà. Dos camins que creuaven el terme i l’arribada del ferrocarril, l’any 1855, van determinar el seu desenvolupament inicial en dos barris, el de Dalt (1828) i el de Baix (1845). Al llarg del camí de Sant Cugat es van construir les primeres sis cases de Cerdanyola, i a la banda de l’antic camí de Barcelona a Terrassa va florir el barri de Baix. El ferrocarril hi va portar els primers estiuejants i les primeres indústries.

A començaments del segle XX, es van unificar el barri de Dalt i el de Baix. En el seu punt d’unió van aixecar-se la nova església de Sant Martí i la casa consistorial.  Però la guerra civil espanyola (1936-1939) i la postguerra van ser temps de penúria i repressió. No va ser fins als anys cinquanta que l’economia i la societat civil es van començar a recuperar.

Per a mes dades podeu consultar a la Web de l’Ajuntament, en l’apartat de l’historia.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Església de la Mare de Déu de Montserrat ( Capella) de Vilanova del Vallès

L’església de la Mare de Déu de Montserrat, està situada en el passeig del Centenari, 49 de Vilanova del Vallès.

Era una petita Capella dedicada a la Mare de Deu de Montserrat , quan a nivell de municipi depenia de La Roca del Vallès.

Ara per evitar el desplaçament fins l’església de Sant Esteve de Vilanova del Vallès, que està allunyada del centre de la població, es va atorgar que fora declarada com a segona església d’aquest municipi, depenent de l’església de Sant Esteve. (Santuari de Santa Quitèria). Pertany al Bisbat de Terrassa.

Es troba al costat de l’edifici de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès.

És de limitades dimensions, disposa sobre de la porta de l’entrada d’una sola campana i un mosaic de la Mare de Deu de Montserrat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de La Roca del Vallès

L’Ajuntament de La Roca del Vallès està situat en el carrer de Catalunya, 24.

És un edifici modernista construït al voltant del 1920 per l’arquitecte L. Planas i Calvet. L’any 1979 l’Ajuntament el va adquirir i el convertí en la seu de la Casa de la Vila, en ell hi trobem l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, els despatxos de gestió i la sala de plens.

Abans era can Sol, havia tingut diferents usos: casa particular, lloc d’estiueig de famílies benestants de Barcelona, habitatge dels mestres, entre altres.

L’edifici consta de 3 plantes i anteriorment també tenia dues edificacions més annexes, que originàriament eren els habitatges del porter i del xofer i les seves respectives famílies, i ara son la seu de la Policia Municipal i el Jutjat de Pau.

Té coberta composta de la que sobresurt una torreta de planta poligonal. La façana principal té un porxo suportat per columnes rodones, damunt d’un podi i coronat per balustrada. Les obertures estan disposades simètricament.

La banda de darrere té un cos poligonal de planta baixa. Els diferents cossos estan separats visualment per una cornisa seguida.

Per a mes informació podeu veure :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/01/can-sol-la-roca-del-valles.html

L’Ajuntament de la Roca del Vallès, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Roca del Vallès i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Ajuntament de l´Ametlla del Vallès

L’Ajuntament està situat en la Plaza de l’Ajuntament, nº 1 de l’Ametlla del Vallès. Forma part dels edificis del Modernisme de principis del segle XX en aquesta població.

És una de les obres de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall que hi ha en la població, de la que va ser arquitecte municipal, i va projectar aquest edifici durant l’any 1910,  seguint l’estètica modernista del moment.

S’estructura en tres cossos, el central de planta baixa, pis i golfes i amb coberta de dues vessants, mentre que els laterals, originàriament  van ser destinats a les escoles municipals, són d’un únic pis i de carener paral·lel, era una edificació per a noies i un altra per a nois.

El porxo d’accés és d’arcs de mig punt i el maó vist separa els pisos i emmarca les obertures i les sanefes al coronament.

De fet, conformava un conjunt molt propi i característic de principis del segle XX.

L’arquitecte Manuel Joaquim Raspall, va seguir el model propi de construcció de cases, també en altres poblacions com Figaro, Cardedeu, Granollers i  La Garriga.

L’Ajuntament  va ser reformat durant l’any 1991. Cartell al costat de l’Ajuntament.

 

Recull de dades: Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Can Llaurador, de masia a Biblioteca a Teia

Can Llaurador es una antiga masia del segle XVI, on el costat de la casa trobem una creu de terme gòtica, situada en l’avinguda  J. Roca Suárez-Llanos, 40 de Teià

Masia que teia una gran extensió de terreny i camps per conrear.

Veiem la seva historia :

  • En el fogatge del 1515 hi consta que hi vivia Joan Llauradó,
  • En el següent, del 1533, Francesc Llauradó, que va ser batlle de Teià.
  • A principi del segle XIX hi va viure Josep Botey, àlies Llauradó, que pertanyia a la família de Lluís Botey.
  • Ben a prop de la part de darrere de la casa hi ha una creu de terme la construcció de la qual –segons s’explica en un goig de mossèn Santiago Casanovas– podria estar relacionada amb l’epidèmia de pesta del 1589 que va flagel·lar el poble i que podia haver començat en aquesta casa.

La Biblioteca de Can Llaurador depèn de l’Ajuntament de Teià, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona i forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Ofereix un fons documental de 12.000 llibres, 1000 DVDs, 43 audiollibres, 1250 CD musicals,  80 títols de revistes i 6 diaris subscrits, 16 recursos d’informació d’accés en línia subscrits així com un fons local sobre el municipi.

 

Recull de dades : Ajuntament de Teia i Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Can Coll de Montornès del Vallès

L‘antiga masia de Can Coll és un dels masos més antics del terme, està situada a l’Av. Montserrat, 44 de Montornès del Vallès, la seva posició en un turonet sobre el torrent de Vinyes Velles és privilegiada.

Masia de planta més aviat quadrada amb carener perpendicular a la façana i teulada de dos vessants de llargada desigual, el cantó esquerra és més llarg en agafar sota el seu braç les quadres i cors aprofitant el desnivell del terra.

La porta principal és d’arc de mig punt i dovelles petites, a sobre hi ha una torre una petita espitllera. Les finestres són totes, excepte les de les golfes que són de mig punt, de forma rectangular, sense decorar, però tenen dates i inscripcions.

Al cantó nord de la casa hi ha una finestra en forma d’arc conopial i una espècie de roseta molt senzilla; en aquest mateix cantó arrenquen dues arcades, una de les quals arriba fins a un pou.

A la finestra de sobre la porta hi diu: “PAU COLL AGNES MULLER SUA 1702”. A la finestra de la dreta es llegeix: “PAU COLL AGNÉS MULLER SUA 1721”.  A la finestra de la planta baixa hi ha una creu amb el braços més amples a les puntes que el centre.

En l’actualitat Can Coll és propietat de l’Ajuntament i s’està reformant.

Can Coll està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Montornès del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

La Secretaria, antic ajuntament de Cànoves i Samalús

Inicialment al constituir-se com Ajuntament Cànoves,  es va construir  un edifici  a mig camí entre Cànoves i Samalús per encabir-hi l’Ajuntament del municipi.

Aquest edifici se’l coneix popularment com La Secretaria.

Posteriorment, l’Ajuntament va canviar de seu i es va traslladar al nucli del poble de Cànoves, en un dels edificis que integren la finca de Ca l’Antic.

Edifici que va esdevenir seu de la Caixa Rural de Cànoves i més tard en oficines de l’empresa de cultius Roc-Fiter, un cop l’Ajuntament es va instal·lar definitivament a la masia Can Casademunt, seu actual.

vista general de cànoves

Ara, l’edifici de la Secretaria s’utilitza com a magatzem del material de festes populars i altres.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Creu de Terme dins dels Jardins de Can Berenguer de Samalús

Mas Berenguer, es una masia catalana del segle XVI situada al carrer de Mas Berenguer s/n. ,en la falda del Parc Natural del Montseny en Samalús del poble de Cànoves i Samalús.

Des de fa anys, és una Casa Rural.

Mes informació en la Web de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús. :

http://www.canovesisamalus.cat/municipi/empreses-i-comercos/mas-berenguer.html

En la entrada on estan els grans Jardins i zona de lleure dins de la Finca, hi ha una Creu de Terme.

No he trobat informació d’aquesta Creu de Terme, no obstant esta molt ben conservada.

En cas que algú sàpiga dades, podeu indicar-ho a traves del formulari de contacte i ho publicarem. Gràcies.

 

Text : Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Torre de Ca l’Alsina de Montgat

La Torre de Ca l’Alsina està situada al costat del carrer de Mar, 4. Montgat  al Maresme.

Aquesta torre, es va construir per protegir-se dels atacs dels pirates que en aquesta època eren molt freqüents a les costes de Catalunya.

Com diem, és una torre de defensa i de guaita, que formava part de la masia de Ca n’Alzina  del segle XIV.

Aquesta torre va ser afegida a Ca l’Alzina al segle XVI, quan la casa era propietat de la família Matheu. La casa va ser enderrocada l’any 1987.

La Torre té una planta absidal, per un costat és rectangular i per l’altre és semicircular, i està formada per planta baixa i dos pisos. A la façana de ponent hi ha dues finestres, una a cada planta, amb les llindes i brancals de pedra.

L’accés a la Torre es feia per una poterna situada al primer pis a la que s’accedia amb una escala de mà; actualment hi ha una porta a la planta baixa. Queden les mènsules de pedra i uns forats de dos matacans, un a sobre de la porta original i altre al terrat.

També es conserva una senzilla gàrgola pel desguàs del terrat. El parament és de pedra sense treballar excepte les finestres, matacans i les cantonades que són de carreus de pedra.

La Torre de Ca l’Alsina és un monument del municipi de Montgat (Maresme) declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Montgat i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Can Planiol de Sant Pol de Mar, és una meravella de casa

Can Planiol de Sant Pol de Mar, esta situada en el carrer d’Abat Deàs, nº 30 d’aquest poble.

Va ser una obra de Ignasi Mas Morell, arquitecte que va estar residint durant els 1907 al 1910 a l’Havana, i al tornar va ocupar el càrrec d’arquitecta Municipal de Sant Pol de Mar.

Can Planiol, es una casa de planta baixa i dos pisos, amb una façana extraordinàriament ornamentada. Cal destacar el gran balcó amb unes cartel·les escalonades.

Tota la façana combina principalment el color de les rajoles de Valencia sencera i de trencadís, amb el blau, blanc i vermell i destaca la bandera Cubana i  els escuts de Sant Pol de Mar i la reixa d’acer retorçat.

Un edifici que quan passegeu per Sant Pol de Mar, cal visitar, cadareu admirats !

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé