Perdràs pels carrers antics de Teià

Teià és una vila i municipi de la comarca del Maresme. El nom té el seu origen en la veu romana Taliano.

Està situat als vessants de la Serralada de Marina que limita amb Alella, El Masnou i Premià de Dalt.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tei%C3%A0

Us recomano la visita a peu, pels carrers mes cèntrics, començant  per les rodalies de l’Ajuntament i Església, com el carrer Caterina Albert i Paradís .

Trobareu cases que sembla que estigueu transportats a mes de cent anys en rere,

com en el carrer de l’Ebre, es un carrer estret amb moltes plantes i cases de planta baixa i d’un sol pis.

El carrer J. Torrents, el carrer Guilleries, carrer Flors,  que son carrers curs i estrets amb cases baixes i antigues.

El torrent Casa Bru, on podeu contemplar diverses cases o finques senyorials.

Son nombrós arreu de la part cèntrica de Teià, on trobareu moltes cases senyorials i antigues masies.

També, si aneu entre setmana passeu per l’antic mercat municipal, ja us el vaig descriure en el seu dia.

Mes a les afores del centre, en poques dècades a crescut molt i edificat molts xalets i cases noves.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Sabadell

L’edifici de l’Ajuntament  de Sabadell està situat en la Plaça de Sant Roc, 1 de Sabadell.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici fou edificat entre 1871 i 1872.
  • En un principi feia de col-legi de l’Escola Pia fins que el 1880 fou adquirit per l’Ajuntament de la ciutat.
  • Més tard, l’antic pati del col-legi es va transformar en l’actual plaça de Sant Roc, coneguda com a plaça de l’Ajuntament.
  • L’Ajuntament s’hi va instal-lar el 1885, després de reformar i adequar l’edifici.
  • A principis del segle XX a la plaça del Doctor Robert hi havia els anomenats Jardinets, element molt característic del Sabadell antic.

L’Ajuntament de Sabadell actualment es troba en una zona de vianants, tot i que abans hi passés la circulació urbana.

A l’entrada s’hi conserven dos fanals de ferro forjat que són rèpliques dels que hi havia a principis del segle XX.

La façana de l’edifici de la banda de la plaça del Doctor Robert és obra de l’arquitecte municipal Juli Batllevell i Arús.

L’edifici és d’estil neoclàssic i els tons rosacis predominen a la façana,

la qual és culminada per un timpà amb rellotge i quatre columnes d’orde toscà.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Nous monuments al carrer – 3ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il•lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal•lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de dotze poblacions amb monuments de nova creació :

Alella – Rotonda en la Riera

Badalona  – centre

Barcelona – en el Parc de l’Espanya Industrial

Barcelona  – en el Parc de l’Espanya Industrial

Canovelles  – carrer Industria amb el carrer Nord

Cerdanyola – Rotonda de la Plaça l’Estatut

Cardedeu – Jardí Botànic  i Museu

Mataró – Prop carretera Nacional II amb carrer Sant Felicià

Mollet del Vallès – Jardí front Ajuntament

Ripollet – Parc riu Ripoll – La Llevantada

Terrassa – Rotonda i Plaça de la bicicleta

Tossa de Mar – Rotonda carretera a Blanes

 No sigueu indiferents, mireu, penseu i a vegades endevineu que pot significar … !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

“La Pequeña”, una locomotora de tren molt apreciada per la gent de Terrassa

“La Pequeña” és una antiga maquina de tren, està situada a la Rambla, a la cruïlla amb el carrer de Galileu a Terrassa.

Des del 26 de juny de 1968 esta situada en aquest punt de la ciutat com a un monument i record de l’inici dels ferrocarrils a Catalunya.

La màquina de Tren la va construir Marcinillé Coullet, a Bèlgica.

Va sortir de fàbrica el 25 de febrer de 1886 amb el núm. 020-0234.

Les seves característiques tècniques són:

  • 6,422 metres de llarg.
  • 350 kg de pes.
  • capacitat d’aigua, 2,200 metres cúbics.
  • carbó 500 Kg.
  • potència 288.
  • esforç de tracció, 2,891 Kgs.
  • i un recorregut de 2.296.817 kms.

Es va comprar per subscripció popular patrocinat per l’Ajuntament de Terrassa i el diari Terrassa Informació.

De l’estació el Nord va ser traslladada al seu lloc definitiu i actual.

Per a mes dades, us passo aquest enllaç, on trobareu molta informació al respecta :

http://divulgandopatrimonioferroviario.blogspot.com/2017/07/la-historia-de-la-locomotora-020-0234.html

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i RENFE.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Teatre Principal de Terrassa

El Teatre Principal està situat en la Plaça Maragall, 4 de Terrassa.

Us passo dades històriques :

  • El Teatre Principal de Terrassa és una edificació teatral, els orígens de la qual es remunten al 1866, per a l’esbarjo de la burgesia industrial de la ciutat.
  • És va portar una obra de la reforma de 1911.
  • S’inaugura el 15 de desembre de 1911, amb la representació de l’opereta La Geisha.
  • Fou reformat el 1916 per Josep Maria Coll i Bacardí, que en va eliminar la decoració modernista de la façana.
  • El 10 de novembre de 2005, després de llargues negociacions amb els antics propietaris, l’Ajuntament de Terrassa va comprar l’edifici per convertir-lo en equipament cultural.

Actuacions destacades a la llarg de la seva historia :

  • El 29 de març de 1914, Enric Granados va fer-hi un concert en el qual va estrenar una improvisació sobre el tema de la seva obra El pelele, que encara no s’havia estrenat.
  • L’1 de gener de 1926, hi va actuar el cantant de tangos argentí Carlos Gardel, en un dels actes de la seva gira per l’Estat espanyol.
  • El 24 de març de 2011 i coincidint amb l’any del seu centenari, es va fer l’acte d’inauguració de les obres de remodelació del teatre, que havien començat el mes d’abril de 2007 a càrrec dels arquitectes Xavier Fabré i Lluís Dilmé
  • L’estrena després de la remodelació es va fer amb l’obra Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Sergi Belbel

És un edifici de caràcter monumental i eclèctic, amb decoració aplicada d’estil modernista, sobretot en les arts aplicades.

El cos central és coronat per una cúpula coberta de mosaics. A la façana principal, on hi havia escultures de Pau Gargallo, presenta vitralls policroms de temàtica vegetal.

Amb la remodelació última, el teatre té una superfície total de 4.530 m² (en diverses plantes) i 623 butaques entre platea i amfiteatre, a més d’un centenar de localitats més a la Sala de la Cúpula.

El Teatre Principal està inclòs al catàleg del patrimoni històric – artístic de la ciutat des del 1981.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Masachs seu de l’Ajuntament de Ripollet

Can Masachs seu de l’Ajuntament de Ripollet, esta situat en el carrer  Balmes, 2 de Ripollet.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta casa era dels mateixos propietaris de la fàbrica de cartró que es troba al costat de l’edifici.
  • El primer a instaurar la dinastia Masachs fou Aleix Masachs i Rocabertí com a encarregat del molí paperer de Ramon Ginestar e l’any 1861.
  • Després en fou propietari fins a la seva mort , en l’any 1893, que passà al seu hereu Miquel Masachs i Braut.
  • A partir d’aquest moment el molí deixa de fabricar paper i comença a fabricar cartró.
  • El 1910, la família Masachs va encarregar a l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buigas la construcció d’aquesta casa.
  • Els següents propietaris per successió hereditària foren Aleix Masachs i Mimó, i després els seus fills Manuel i Ramón Masachs Carnicero.
  • La fàbrica deixà de funcionar a finals del 1979.
  • El 1993 la casa va entrar en procés de restauració i des de les hores, és la seu de l’ajuntament de Ripollet.

Tot l’edifici està construït amb fàbrica de maó i arrebossat. És un edifici de planta quadrada però d’alçat complex. Compta amb un cos que centra les façanes est i oest amb una teulada a dues vessants de teula àrab i carener vidriat perpendicular a les façanes. Des del mig de la vessant nord surt un cos adossat que origina la façana nord. El perfil de les cornises és de motllures còncaves i convexes tot seguint un ritme mixtilini, amb decoració de gerros i una bola al centre.

Pel que fa a la divisió en nivells compta amb un semisoterrani, planta baixa, primer pis i golfes. Al semisoterrani s’obren finestres rectangulars i circulars, a la planta nord se situen els safareigs i al sud una galeria oberta amb porxada d’arcs rodons. A la planta baixa s’hi accedeix per la part nord després de pujar una escala amb barana. Arribat al replà de l’entrada hi ha un porxo que, arrencant del semisoterrani, es converteix en un pòrtic semicircular sostingut per columnes llises que permòdols. A aquesta alçada totes les obertures són rectangulars amb ampit, menys a la façana oest, on sobresurt una galeria d’estructura ondulant en voladís.

Al costat esquerre existeix un cos cantoner poligonal amb finestres d’arc rebaixat. Tot aquest nivell sobresurt del cos superior i per tant hi ha trams de teuladets. Sota el ràfec, fileres de teules decoratives i cairons.

Al primer pis continuen les obertures de finestres rectangulars. A la façana est hi ha un grup de tres finestres d’arc de mig punt, i cinc més a la façana sud. A les dues cantonades de la façana nord, hi ha terrasses amb baranes de pedra entre pilars i decoració calada de teules.

Can Masachs és un edifici inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Montcada i Reixac

L’edifici de l’Ajuntament de Montcada i Reixac està situat en el carrer Major, 32 de Montcada i Reixac.

Us passo la seva historia :

  • En el 1788 era una casa de postes.
  • Els orígens d’aquest ajuntament podrien trobar-se a partir d’una visita d’un delegat especial del governador civil de Barcelona, quan aquest va connotar la manca d’un edifici per a la Casa Consistorial amb habitatge per al secretari i d’una escola amb habitatge per al mestre.
  • D’aquesta vivència es va produir l’intent de pressupost de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Lozano (16 de maig del 1856) per a bastir la nova Casa de la Vila.
  • L’autor de les baranes de finestres i balcons fou el forjador local Miquel Arenes (as) i Comadrany.
  • La seva esposa sembla que l’ajudava quant als dibuixos, perquè era molt bona dibuixant.

És un edifici recuperat d’una antiga casa de postes, segons fons documentals properes. Presenta una façana remodelada on es mostren una sèrie d’elements recuperats d’èpoques anteriors dins d’un aplec de variats historicismes. La façana és de distribució totalment harmònica dels seus elements d’obertura i decoració, tant a la planta baixa com al pis.

A la planta baixa la porta d’entrada és d’arc rodó de mig punt, que a la vegada es troba ressaltat per una motllura a l’estil de la fàbrica de maó amb una de les arquivoltes dentades. A l’espai del timpà de la porta hi ha una reixa de forja artística, on al bell mig es troba l’escut de Montcada. A cada costat de la porta hi ha dues finestres rectangulars amb barana de ferro forjat i motllura onejant a la part superior emmarcant l’espai en forma de cortina.

Al pis, i seguint l’eix de la porta d’entrada, hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus de barana que a la planta baixa i decoració a la part superior però de mides més petites.

A sobre hi ha la representació de l’escut de Montcada emprat com a segell entre els anys 1837 a 1940.

A cada costat hi ha una balconada de dues obertures de forma rectangular, barana del tipus ja explicat i emmarcament superior dins la incidència de l’arc conopial. La façana corona en una fina motllura de cornisa ornamentada en dents de serra i de forma ondulada en sobresortit al centre.

L’ajuntament de Montcada i Reixac és un edifici de Montcada i Reixac inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament o Casa de la Vila de Martorell

L’Ajuntament esta situat en la Plaça de la Vila, 46 de Martorell.

La Casa de la Vila, és un edifici del segle XVI, de planta baixa i dos pisos, conegut antigament com la Casa del Marquès, també va rebre el nom de Cal Notari.

De l’edifici del segle XVI solament es conserva el portal d’accés, els dos arcs escarsers del vestíbul de la segona planta, el d’entrada a la sala de sessions, el d’accés a l’àrea de despatxos i dependències de l’Alcaldia, a part d’altres elements estructurals.

Aquest immoble ha patit diferents modificacions al llarg del temps. Concretament l’any 1916 el portal fou desplaçat cap a la dreta i es va suprimir una finestra. L’any 1937, quan l’Ajuntament va adquirir la casa, els dos balcons de la primera planta es van canviar per un sol balcó corregut. També es van incorporar alguns elements escultòrics -un escut, quatre gàrgoles, que posteriorment es van retirar,  procedents de l’església parroquial que havia estat destruïda.

Ferran Serra fou l’autor dels esgrafiats de la façana. Els quals representen els rius Anoia, com una nimfa, i Llobregat, com un faune, la fertilitat de la terra simbolitzada per la deessa Pomona, etc; així com l’escut de Martorell que conté una mà i un martell.

També fa al·lusió a la muntanya de Montserrat i al pont del Diable.

La Casa de la Vila és l’edifici de l’ajuntament del municipi de Martorell, una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Montcada i Reixac, cases d’estiueig i aigua amb historia

Podeu trobar l’historia de les cases d’estiueig explicada gràcies a uns cartells que l’Ajuntament apropa a la gent de la vila i els que no ho son, i que jo us reprodueixo i amb fotografies de primers de segle XX :

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació : Ramon Solé