“La Pequeña”, una locomotora de tren molt apreciada per la gent de Terrassa

“La Pequeña” és una antiga maquina de tren, està situada a la Rambla, a la cruïlla amb el carrer de Galileu a Terrassa.

Des del 26 de juny de 1968 esta situada en aquest punt de la ciutat com a un monument i record de l’inici dels ferrocarrils a Catalunya.

La màquina de Tren la va construir Marcinillé Coullet, a Bèlgica.

Va sortir de fàbrica el 25 de febrer de 1886 amb el núm. 020-0234.

Les seves característiques tècniques són:

  • 6,422 metres de llarg.
  • 350 kg de pes.
  • capacitat d’aigua, 2,200 metres cúbics.
  • carbó 500 Kg.
  • potència 288.
  • esforç de tracció, 2,891 Kgs.
  • i un recorregut de 2.296.817 kms.

Es va comprar per subscripció popular patrocinat per l’Ajuntament de Terrassa i el diari Terrassa Informació.

De l’estació el Nord va ser traslladada al seu lloc definitiu i actual.

Per a mes dades, us passo aquest enllaç, on trobareu molta informació al respecta :

http://divulgandopatrimonioferroviario.blogspot.com/2017/07/la-historia-de-la-locomotora-020-0234.html

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i RENFE.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Teatre Principal de Terrassa

El Teatre Principal està situat en la Plaça Maragall, 4 de Terrassa.

Us passo dades històriques :

  • El Teatre Principal de Terrassa és una edificació teatral, els orígens de la qual es remunten al 1866, per a l’esbarjo de la burgesia industrial de la ciutat.
  • És va portar una obra de la reforma de 1911.
  • S’inaugura el 15 de desembre de 1911, amb la representació de l’opereta La Geisha.
  • Fou reformat el 1916 per Josep Maria Coll i Bacardí, que en va eliminar la decoració modernista de la façana.
  • El 10 de novembre de 2005, després de llargues negociacions amb els antics propietaris, l’Ajuntament de Terrassa va comprar l’edifici per convertir-lo en equipament cultural.

Actuacions destacades a la llarg de la seva historia :

  • El 29 de març de 1914, Enric Granados va fer-hi un concert en el qual va estrenar una improvisació sobre el tema de la seva obra El pelele, que encara no s’havia estrenat.
  • L’1 de gener de 1926, hi va actuar el cantant de tangos argentí Carlos Gardel, en un dels actes de la seva gira per l’Estat espanyol.
  • El 24 de març de 2011 i coincidint amb l’any del seu centenari, es va fer l’acte d’inauguració de les obres de remodelació del teatre, que havien començat el mes d’abril de 2007 a càrrec dels arquitectes Xavier Fabré i Lluís Dilmé
  • L’estrena després de la remodelació es va fer amb l’obra Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Sergi Belbel

És un edifici de caràcter monumental i eclèctic, amb decoració aplicada d’estil modernista, sobretot en les arts aplicades.

El cos central és coronat per una cúpula coberta de mosaics. A la façana principal, on hi havia escultures de Pau Gargallo, presenta vitralls policroms de temàtica vegetal.

Amb la remodelació última, el teatre té una superfície total de 4.530 m² (en diverses plantes) i 623 butaques entre platea i amfiteatre, a més d’un centenar de localitats més a la Sala de la Cúpula.

El Teatre Principal està inclòs al catàleg del patrimoni històric – artístic de la ciutat des del 1981.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Masachs seu de l’Ajuntament de Ripollet

Can Masachs seu de l’Ajuntament de Ripollet, esta situat en el carrer  Balmes, 2 de Ripollet.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta casa era dels mateixos propietaris de la fàbrica de cartró que es troba al costat de l’edifici.
  • El primer a instaurar la dinastia Masachs fou Aleix Masachs i Rocabertí com a encarregat del molí paperer de Ramon Ginestar e l’any 1861.
  • Després en fou propietari fins a la seva mort , en l’any 1893, que passà al seu hereu Miquel Masachs i Braut.
  • A partir d’aquest moment el molí deixa de fabricar paper i comença a fabricar cartró.
  • El 1910, la família Masachs va encarregar a l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buigas la construcció d’aquesta casa.
  • Els següents propietaris per successió hereditària foren Aleix Masachs i Mimó, i després els seus fills Manuel i Ramón Masachs Carnicero.
  • La fàbrica deixà de funcionar a finals del 1979.
  • El 1993 la casa va entrar en procés de restauració i des de les hores, és la seu de l’ajuntament de Ripollet.

Tot l’edifici està construït amb fàbrica de maó i arrebossat. És un edifici de planta quadrada però d’alçat complex. Compta amb un cos que centra les façanes est i oest amb una teulada a dues vessants de teula àrab i carener vidriat perpendicular a les façanes. Des del mig de la vessant nord surt un cos adossat que origina la façana nord. El perfil de les cornises és de motllures còncaves i convexes tot seguint un ritme mixtilini, amb decoració de gerros i una bola al centre.

Pel que fa a la divisió en nivells compta amb un semisoterrani, planta baixa, primer pis i golfes. Al semisoterrani s’obren finestres rectangulars i circulars, a la planta nord se situen els safareigs i al sud una galeria oberta amb porxada d’arcs rodons. A la planta baixa s’hi accedeix per la part nord després de pujar una escala amb barana. Arribat al replà de l’entrada hi ha un porxo que, arrencant del semisoterrani, es converteix en un pòrtic semicircular sostingut per columnes llises que permòdols. A aquesta alçada totes les obertures són rectangulars amb ampit, menys a la façana oest, on sobresurt una galeria d’estructura ondulant en voladís.

Al costat esquerre existeix un cos cantoner poligonal amb finestres d’arc rebaixat. Tot aquest nivell sobresurt del cos superior i per tant hi ha trams de teuladets. Sota el ràfec, fileres de teules decoratives i cairons.

Al primer pis continuen les obertures de finestres rectangulars. A la façana est hi ha un grup de tres finestres d’arc de mig punt, i cinc més a la façana sud. A les dues cantonades de la façana nord, hi ha terrasses amb baranes de pedra entre pilars i decoració calada de teules.

Can Masachs és un edifici inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Montcada i Reixac

L’edifici de l’Ajuntament de Montcada i Reixac està situat en el carrer Major, 32 de Montcada i Reixac.

Us passo la seva historia :

  • En el 1788 era una casa de postes.
  • Els orígens d’aquest ajuntament podrien trobar-se a partir d’una visita d’un delegat especial del governador civil de Barcelona, quan aquest va connotar la manca d’un edifici per a la Casa Consistorial amb habitatge per al secretari i d’una escola amb habitatge per al mestre.
  • D’aquesta vivència es va produir l’intent de pressupost de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Lozano (16 de maig del 1856) per a bastir la nova Casa de la Vila.
  • L’autor de les baranes de finestres i balcons fou el forjador local Miquel Arenes (as) i Comadrany.
  • La seva esposa sembla que l’ajudava quant als dibuixos, perquè era molt bona dibuixant.

És un edifici recuperat d’una antiga casa de postes, segons fons documentals properes. Presenta una façana remodelada on es mostren una sèrie d’elements recuperats d’èpoques anteriors dins d’un aplec de variats historicismes. La façana és de distribució totalment harmònica dels seus elements d’obertura i decoració, tant a la planta baixa com al pis.

A la planta baixa la porta d’entrada és d’arc rodó de mig punt, que a la vegada es troba ressaltat per una motllura a l’estil de la fàbrica de maó amb una de les arquivoltes dentades. A l’espai del timpà de la porta hi ha una reixa de forja artística, on al bell mig es troba l’escut de Montcada. A cada costat de la porta hi ha dues finestres rectangulars amb barana de ferro forjat i motllura onejant a la part superior emmarcant l’espai en forma de cortina.

Al pis, i seguint l’eix de la porta d’entrada, hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus de barana que a la planta baixa i decoració a la part superior però de mides més petites.

A sobre hi ha la representació de l’escut de Montcada emprat com a segell entre els anys 1837 a 1940.

A cada costat hi ha una balconada de dues obertures de forma rectangular, barana del tipus ja explicat i emmarcament superior dins la incidència de l’arc conopial. La façana corona en una fina motllura de cornisa ornamentada en dents de serra i de forma ondulada en sobresortit al centre.

L’ajuntament de Montcada i Reixac és un edifici de Montcada i Reixac inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament o Casa de la Vila de Martorell

L’Ajuntament esta situat en la Plaça de la Vila, 46 de Martorell.

La Casa de la Vila, és un edifici del segle XVI, de planta baixa i dos pisos, conegut antigament com la Casa del Marquès, també va rebre el nom de Cal Notari.

De l’edifici del segle XVI solament es conserva el portal d’accés, els dos arcs escarsers del vestíbul de la segona planta, el d’entrada a la sala de sessions, el d’accés a l’àrea de despatxos i dependències de l’Alcaldia, a part d’altres elements estructurals.

Aquest immoble ha patit diferents modificacions al llarg del temps. Concretament l’any 1916 el portal fou desplaçat cap a la dreta i es va suprimir una finestra. L’any 1937, quan l’Ajuntament va adquirir la casa, els dos balcons de la primera planta es van canviar per un sol balcó corregut. També es van incorporar alguns elements escultòrics -un escut, quatre gàrgoles, que posteriorment es van retirar,  procedents de l’església parroquial que havia estat destruïda.

Ferran Serra fou l’autor dels esgrafiats de la façana. Els quals representen els rius Anoia, com una nimfa, i Llobregat, com un faune, la fertilitat de la terra simbolitzada per la deessa Pomona, etc; així com l’escut de Martorell que conté una mà i un martell.

També fa al·lusió a la muntanya de Montserrat i al pont del Diable.

La Casa de la Vila és l’edifici de l’ajuntament del municipi de Martorell, una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Montcada i Reixac, cases d’estiueig i aigua amb historia

Podeu trobar l’historia de les cases d’estiueig explicada gràcies a uns cartells que l’Ajuntament apropa a la gent de la vila i els que no ho son, i que jo us reprodueixo i amb fotografies de primers de segle XX :

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació : Ramon Solé

 

Ajuntament del districte de Sants i Seu del Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona

L’Ajuntament del districte de Sants està situat al carrer de la Creu Coberta de Barcelona.

L’edifici de la seu actual del Districte de Sants-Montjuïc és una joia arquitectònica, amb una façana exterior de grans dimensions.

Les obres de la seva construcció van començar el 1885 i va tindre varies ampliacions i remodelacions fins 1915.

A l’interior, amaga el seu tresor molt gran:

La Sala de Plens, decorada profusament amb elements modernistes i amb uns vitralls noucentistes considerats els més importants de Catalunya en un edifici de caràcter civil; cal destacar al terra de mosaic, capitells escultòrics amb figures femenines, bigues de ferro i el sostre decorat amb esgrafiats florals.

Aquest conjunt va ser elaborats en l’última remodelació en l’any 1914, portada a terme per Francesc Labarta i Plana.

Per a mes informació d’aquest edifici, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Sants

En la part de darrera de l’edifici, hi ha l’escola Miquel Bleach.

L’Ajuntament del districte de Sants és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

L’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera  està situat en la Plaça de la Vila, 1 en Santa Maria de Palautordera.

Va ser dissenyat per l’arquitecte municipal Josep Domènech i Mansana, es tracta d’un edifici historicista, d’aspecte monumental.

L’estructura és composta per una part central de tres plantes, encimbellada per un campanar amb un rellotge d’agulles i dues parts idèntiques a banda i banda i l’escut de la Vila.

Es començaven les obres per part del contractista Agustí Altimira Mota  al més juny del 1928, i varen finalitzar el 15 de desembre de 1929.

Podeu seguir l’historia de l’antic Municipi a l’enllaç que us adjunto :

http://www.smpalautordera.cat/municipi/el-municipi/historia.htm

 

 

Dades recollides gràcies a  Catalunya i de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Santa Maria del Socós de Centelles

 

La Capella de Santa Maria del Socós, està situada en el carrer de la Mare de Déu del Socós, 32, de Centelles.

Us passo dades de la seva  historia :

  • Va ser construïda entre el 1536 i 1539.
  • Ha patit molts desperfectes a l’assalt dels partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria el 28 de febrer de 1714.
  • Restaurada l’any 1983 i el 1989 .

Es una Capella de petites dimensions, de planta rectangular i petit absis, amb tres austeres columnes a banda i banda.

En la façana principal hi ha un portal amb columnes rectangulars estriades molt deteriorades, i a sobre, un frontó de forma triangular sustentat per una llinda.

El pis superior és acabat per un campanaret a la part central.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé