Hivernacle de Barcelona

L’Hivernacle és situat al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Us passo la seva historia:

  • L’Hivernacle va ser construïda entre 1883 i 1887.
  • Inicialment va ser projectat per Josep Fontserè, però finalment s’aixecà segons el projecte de Josep Amargós i Samaranch.
  • De la mateixa manera que l’umbracle, l’hivernacle s’utilitzà durant l’Exposició Universal de 1888 com a saló de festes i conferències, tot i que va ser construït per a conrear-hi i exhibir-hi plantes tropicals.
  • Va funcionar un temps com a restaurant.
  • Des de 2006 l’edifici està en desús.
  •  A partir d’aleshores, l’Ajuntament hi va fer diverses obres.
  • Les darreres reformes projectades van anunciar-se a finals de 2015, i havien de finalitzar l’estiu de 2016, però que van paralitzar-se a causa del concurs de creditors en què va entrar l’empresa encarregada.
  • A principis de febrer de 2020 l’edifici tenia parts rovellades, alguns vidres trencats i les parets encrostonades, després de quasi 14 anys tancat i sense manteniment, més enllà del reg de les plantes.

Obra de Josep Amargós i Samaranch, encara que va ser projectat primerament per Josep Fontserè com a part del programa científic format també pel Museu Martorell de Geologia i per l’Umbracle.

Està situat al Parc de la Ciutadella, al costat del Castell dels Tres Dragons.

Es pot accedir lliurement a la nau central de l’hivernacle a través d’unes petites escales situades a cada extrem de les dues entrades.

L’estructura de l’hivernacle és feta de metall i amb els tancaments tots de vidre per deixar passar la llum.

Està format per tres naus de les quals la principal queda oberta per dos dels costats amb la coberta a dos vessants i les laterals tenen les quatre parets de ferro i vidre i amb l’accés per la nau central.

Els elements decoratius són sobris i reprodueixen elements helenístics de ferro fos com palmetes, formes lobulades i els coronaments de la coberta. Tant a l’interior com a l’exterior hi ha l’escut de la ciutat de Barcelona al timpà de la nau central.

L’Hivernacle és una obra de l’arquitectura del ferro de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local des del 2000.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Barraca de vinya a l’entrada de Matadepera

A la rotonda de l’Avinguda Mas Sot amb carretera de Sabadell, ha una barraca de vinya de pedra seca que pretén ser un homenatge al passat vinícola de Matadepera.

Per iniciativa de diferents persones i col·lectius la singular construcció es va inaugurar el dilluns 22 de gener de 2018, en el marc de les Festes de Sant Sebastià .

La iniciativa, organitzada per l’Ajuntament de Matadepera, va comptar amb la col·laboració del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès.

Per a més informació us passo aquest enllaç :

https://www.lactual.cat/actualitat/monument-a-la-barraca-de-pedra-seca-a-matadepera_27857_102.html

Recull de dades : Ajuntament de Matadepera

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Valldarques – Conjunt format per església de Sant Romà, rectoria, escola i ajuntament.

Valldarques és un poblament disseminat del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell),

situat a la capçalera del riu de Valldarques.

Us passo la seva historia :

  • El lloc d’Arques es esmentat ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
  • El 966 ja apareix amb el nom de Valle Archas.
  • El terme d’Arques, amb el seu castell, era un domini del bisbe de la Seu.
  • Modernament formà part de l’antic municipi de Montanisell fins el 1969.

El nucli principal està format per l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament ,

s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques.

L’església parroquial de Sant Romà és romànica.

Edifici religiós d’una nau amb absis rodó i coberta amb volta de canó.

L’estructura obrada en pedra rústica escairada. L’absis adornat amb un fris en dents de serra.

La torre campanar consta de tres pisos sobre socalada.

Es conserven restes de pintura a la façana N del campanar.

Sant Romà de Valldarques és un monument del poble de Valldarques, al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Coll de Nargó i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies : Fidel Rodríguez

L’Ajuntament de Teià

Avui us presento dos articles

L’edifici de l’Ajuntament se situa al centre urbà, flanquejat per l’església de Sant Martí i l’antiga Casa Delmera o del Terçó.

La construcció ocupa el solar de l’antiga Casa i Corral del Terme del segle XVI, que l’any 1830 servia com a posada.

L’edifici actual data de finals del segle XIX i la dècada de 1990 es va ampliar per encabir-hi el programa funcional de l’Ajuntament, amb l’addició d’un nou cos a la segona planta destinat a albergar les oficines dels Serveis Tècnics Municipals.

El nom de Teià, té el seu origen en la veu romana Taliano.

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià

Adaptació i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament i municipi de Molló

Avui us presento dos articles

L’Ajuntament de Molló, està ubicat al cor del poble, es tracta d’un edifici de tres plantes,

coronat per un rellotge esfèric,

i que combina les parets de pedra antigues amb una intervenció moderna que ha permès obrir-hi finestres.

Us passo dades  de l’historia de Molló :

  • El primer document escrit on apareix el nom de Molló (Mollione) data del 936, any de la consagració de l’església de Santa Cecília, però es té coneixement de l’existència d’un poblament anterior, segurament d’origen celta.
  • A finals dels segles IX i X es va realitzar la repoblació de les valls del Ter sota el domini dels comtes de Besalú, i finalment el 1141 passà sota la protecció del monestir de Ripoll.
  • L’any 1428, el municipi va ser sacsejat per un fort terratrèmol, que va destruir moltes cases i part de l’església de Santa Cecília, que posteriorment es va reconstruir.
  • Al 1659, en virtut del Tractat dels Pirineus, Molló passa a ser un municipi fronterer.
  • Durant la Guerra Civil, el gener i febrer de 1939, Molló va ser testimoni dels més de 100.000 exiliats que es calcula que van creuar el Coll d’Ares per refugiar-se cap a França.
  • L’entrada a la UE (1986) i la desaparició de la duana a Coll d’Ares (1992) van permetre recuperar la relació de veïnatge amb el Vallespir i la Catalunya Nord.

Molló (a 1.182 metres d’altitud) i Espinavell (1.250 m) són els dos nuclis de població que conformen el municipi.

La resta de la població del municipi es troba disseminada en forma de masos pels set veïnats: Can Solà, Fabert, Favars, Ginestosa, Els Grells, Moixons i El Riberal.

El terme municipal, de 43 km², comprèn tota la capçalera del riu Ritort, afluent del Ter.

Molló és la millor balconada per veure com conflueixen a la vall de Camprodon els paisatges catalans a banda i banda de la frontera franco-espanyola.

Ja en època de celtes i romans, Molló era terra de pas i això la convertí en escenari de guerres.

Llocs a visitar a Molló :

Església de Santa Cecília de Molló, la capella de Sant Sebastià, l’Ajuntament, la Font Vella i safareig, Pont del Molí de Can Fumat, Pont de Can Plaga, Camí de la Retirada, Molló Parc Aventura, el Parc d’animals de Molló…i molt més…!

Si voleu conèixer més de Molló, us passo l’enllaç de la Enciclopèdia Catalana :

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0043271.xml

Us recomano la seva visita a qualsevol època de l’any.

 

Recull de dades : Ajuntament de Molló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Edifici del Sindicat Agrícola de Sant Quirze del Vallès

L’edifici del Sindicat Agrícola esta a la plaça de la Vila, a prop de l’Ajuntament i de l’Església de Sant Quirze del Vallès.

El Sindicat Agrícola va ser fundat en 1917. Conserva la façana original al pis superior es pot veure el tipus d’ornamentació dominant, d’estil clàssic, amb pilastres de capitell corinti i tres grans finestrals balconers al centre de la façana.

En la part baixa ha estat molt modificada a la llarg de les dècades.

Es feia teatre, se celebraven balls, i havia un cafè; mes tard va acollir el cinema de Sant Quirze fins els anys 80 que va tancar. Actualment en la planta baixa hi ha un bar-restaurant.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Soler i Palet de Terrassa

La Casa Soler i Palet, esta situada en el carrer de la Font Vella, 28 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La casa fou donada pel seu propietari, el notari i estudiós Josep Soler i Palet, per ser destinada a biblioteca pública, tal com figura en el seu testament en poder de Josep Fontanals i Arater, notari de Barcelona el 7 abril del 1919.
  • El donador morí l’any 1921; l’any següent la vídua, Elisea Casanovas, va fer donació del llegat a l’Ajuntament de Terrassa.
  • La biblioteca i museu Soler i Palet s’inaugurà el 8 de juliol de 1928.
  • El 1933 s’hi inaugurà una biblioteca técnico – tèxtil.
  • Pel 1939, la Biblioteca Tecnico-tèxtil passà a l’Institut Industrial i la sala que ocupava es dedicà a un ingrés importantíssim, ‘Arxiu Històric de Terrassa, amb els fons recollits al Museu Comarcal de les esglésies de Sant Pere.
  • L’any 1998, els fons de la biblioteca, la més important de la ciutat, van integrar-se dins la nova Biblioteca Central de Terrassa.
  • Des de l’any 2000 acull les oficines de l’IMCET – Institut Municipal de Cultura i Esports de Terrassa-.

Inicialment fou destinat a habitatge familiar i constituïa una casa pairal de notables dimensions, encara que d’estructura senzilla i decoració austera.

És un edifici de murs de pedra i planta rectangular, constituït per baixos i pis, amb golfes a la part anterior i pati posterior com a prolongació de la planta.

La Casa Soler i Palet, és un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Ajuntament de Sant Pere a Terrassa

L’Antic Ajuntament de Sant Pere està situat en el  carrer de l’ Alcalde Parellada  amb cantonada carrer  Major de Sant Pere, 20 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • Edifici obra de Juli Batllevell, fou inaugurat el 30 de maig de 1897.
  • Aquest edifici havia estat la seu de l’Ajuntament de l’antic municipi de Sant Pere, abans de la seva incorporació a Terrassa l’any 1904.
  • Ha acollit dependències municipals.
  • Va ser jutjat de primera instància.
  • També un temps, col-legi públic
  • Seu de la Biblioteca Salvador Cardús.
  • En l’any 1997, la seu l’Associació de Veïns de l’Antic Poble de Sant Pere.

Es tracta d’un edifici que fa cantonada, amb una mitgera, de planta baixa i dos pisos. Presenta un cos afegit a la banda del carrer de l’Alcalde Parellada, que està format per planta baixa i pis.

És de composició molt simple, presenta discrets detalls ornamentals amb finestres (guardapols i ampits), motllures i cornises (aquestes sobre permòdols) i reixes de ferro forjat. Al pis principal hi ha una balconada en la qual s’obren quatre portes.

La façana és plana, amb el perfil de les finestres lleugerament arrodonit. El cos de cantonada es destaca de la resta pel seu tractament i per una major alçada.

A nivell del pis superior, i al centre de la cantonada, hi ha l’escut en relleu de l’antic poble de Sant Pere, amb la representació dels atributs papals  les claus i la tiara.

Pa conèixer mes sobre el passat de l’antic poble de Sant Pere, podeu accedir a l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_Poble_de_Sant_Pere

L’Antic Ajuntament de Sant Pere és un edifici  protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Ajuntament de Terrassa

L’Antic Ajuntament  de Terrassa esta situat en Raval de Montserrat, 13, amb cantonada carrer Cremat de Terrassa.

cartell de l’historia del carrer Cremat

Us passo la seva historia :

  • El projecte de l’edifici data de l’any 1832.
  • L’inici de la construcció, sota la direcció del mestre d’obres Jacint Matalonga, es va fer el 3 d’agost del 1835,
  • i s’inaugurà el 30 de maig del 1836.
  • Les baranes de ferro fos dels balcons són obra del constructor Agustí Alland, del 1842.
  • Des de la seva construcció l’edifici hostatjà la Casa de la Vila.
  • Entre els anys 1898 i 1952 fou seu de l’Institut Industrial, etapa en la qual s’hi van realitzar importants obres de reforma.
  • Del 1901 daten els plafons d’Alexandre de Riquer que decoraven el saló principal (posteriorment dipositats a la casa museu Alegre de Sagrera).
  • El 1904 l’arquitecte Lluís Muncunill hi va fer una intervenció important. El pintor Joaquim Vancells va completar aquell mateix any la decoració del saló.
  • Posteriorment va ser la seu del Centre Excursionista de Terrassa, entre el 1981 i el 2001.

És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis principal i golfes, amb coberta de teula a quatre vessants. Totes les obertures són allindanades, llevat de les corresponents a les golfes, que són ovalades.

La façana principal, al Raval de Montserrat, té cinc obertures a cada pis, les del principal amb balconades de ferro fos.

Damunt els balcons dels extrems del principal conserva a la façana principal, com a testimoni del seu primer ús, dos relleus que reprodueixen les torres de l’escut de la ciutat.

Al primer pis hi ha el saló principal, que havia estat decorat amb plafons pictòrics d’Alexandre de Riquer. L’edifici es corona amb una cornisa.

L’Antic Ajuntament de Terrassa  esta protegit com a bé cultural d’interès local.

Cal destacar, que hi ha l’Antic Ajuntament de Sant Pere,  és un edifici situat en Major de Sant Pere i que havia estat la seu de l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa, abans de la seva incorporació a Terrassa l’any 1904.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Canovelles

L’Ajuntament de Canovelles, es situat entre l’Avinguda de Canovelles i el carrer Enric Gurgui, concretament on hi ha la Plaça de l’Ajuntament, 1 de Canovelles.

Com edifici, no hi ha cap informació al respecta, fins hi tot es desconeix l’autoria tècnica del edifici de l’Ajuntament.

Per tant, us passo la història del municipi :

  • L’actual municipi s’assenta sobre poblaments del neolític. En dóna testimoni la troballa d’un menhir datat entre el quart i el tercer mil·lenni abans de Crist, extret de les terres de Ca l’Estrada, juntament amb altres restes arqueològiques i funeràries, també localitzades a Ca N’Amell. Al gener del 2016, durant els treballs de construcció de la nova escola Els Quatre Vents, pròxima a l’anterior jaciment de Ca l’Estrada, van aparèixer restes d’un poblat neolític datat entre el 4800 i 4500aC, compost per dues cabanes construïdes en solera de pedra, sis focs o forns amb restes de fustes i una zona d’enterraments amb dos esquelets humans i un d’una ovella.
  • La primera referència escrita del poble de Canovelles data de l’any 1008 en un document on consta una permutació de terra a l’abat Ot (Odó) de Sant Cugat. La parròquia de Sant Feliu és documentada el 1072. Durant l’edat mitjana els senyors del casal d’Olivet, del qual se’n conserven les restes de l’edifici al bosc de Can Marquès, exerciren un important poder. Al segle xv la domus s’incendià i fou abandonada. La presència feudal a Canovelles sembla que es conjugà amb l’existència de masos amb terres lliures (alous).
  • Durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna Canovelles era un lloc especialment transitat per la veneració a la Mare de Déu de Bellulla, situada en un santuari del qual avui dia se’n conserva l’església d’època moderna. Fou un dels principals focus de peregrinació del Vallès Oriental. La imatge original de la Verge de Bellulla es va perdre el 1936 en el context dels inicis de la Guerra Civil espanyola. El santuari de la Mare de Déu de Bellulla fou casa de dominics (1611-1835), del convent de Santa Caterina de Barcelona, posseïdors en temps moderns de terres fonamentalment a l’actual veïnat de la Serra. Al segle xvii la família Magarola era propietària d’importants terres i cases, des de Can Castells fins a Can Pagès Vell.

Durant el segle xx el municipi va viure una transformació demogràfica molt notòria a causa de la immigració rebuda principalment d’Andalusia i Extremadura, que es traduí en una transformació urbanística avui dia constatable en els grans canvis dels darrers quaranta anys. Així, si l’any 1950 Canovelles tenia poc més de 600 habitants, en l’actualitat poc ja superar els 19,000 habitants, i és gràcies a l’avinguda d’emigrants d’arreu del mon.

Per a mes informació, podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Canovellas

L’antic Ajuntament de Canovelles està situat al carrer de l’Església, al nucli antic del municipi. És una casa de planta baixa construïda l’any 1908, amb la data de la seva construcció sota la llinda de la porta d’entrada amb la representació d’un ca. És l’edifici de les antigues dependències municipals, escola i casa de la mestra; ara és un equipament municipal anomenat Casa Nostra.

 

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé