La Torre Muntadas està en el carrer de Jaume Casanoves, 80-82, El Prat de Llobregat .
Us passo la seva historia:
Va ser construït el 1885 com a torre d’estiueig de la família Muntadas. En concret, la finca va ser adquirida per Josep Muntadas i Rovira, fill d’un dels fundadors de l’Espanya Industrial, Josep Antoni Muntadas i Campeny.
Després de la Guerra Civil, va ser ocupada per la Falange Española i utilitzada com a centre d’interrogatoris dels detinguts.
El desembre de 1947 va ser adquirida per l’Ajuntament del Prat de Llobregat i es convertí en seu del consell local del moviment franquista.
Era coneguda llavors popularment com “el palacete”.
El 1988 va ser rehabilitada com a equipament cultural.
Actualment és un centre d’arts modernes (Centre d’Art Torre Muntadas).
És un palauet historicista de la tipologia construïda al darrer terç del segle XIX. Consta de planta baixa, pis i un altre pis simulant golfes, just sota la teulada.
Té dues entrades, una és la principal i està marcada per un caminet des de la barana del carrer, i una és posterior i dona directament al jardí, que encara és accessible per la qualitat d’edifici públic, temps enrere reservat.
A la part posterior hi ha també una terrassa a l’altura del primer pis.
La façana presenta una profusió de finestres rectangulars, grans i amb motllures geomètriques de tipus clàssic que es complementa amb el frontó de sobre la porta principal i el que lluu al capdamunt a la banda del carrer Mariscal Jofre.
La Torre Muntadas, o el Palauet Municipal, és un edifici del Prat de Llobregat inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Castell de Pallejà esta situat en l’ Av. Prat de la Riba, 10 de Pallejà.
Us passo la seva història:
És un casal fortificat documentat el 1179, quan s’esmenta una primera torre o fortificació.
També es documenta que dins del terme del castell de Cervelló, des d’abans del 1257, hi havia una casa forta que des de feia molts anys pertanyia a Bernat de Clariana, feudatari dels Cervelló.
El 1315 els Clariana vengueren la quadra de Pallejà als Alomar.
El 1392, per via de matrimoni, la possessió passà als Torrelles, que serien senyors de Pallejà durant més de tres-cents anys.
Ramon Martí Joan de Torrelles i Fiveller de Palau feu erigir l’actual castell de Pallejà, d’estil renaixentista l’any 1590 segons consta en l’escut de sobre el portal a la façana de migdia, adovellat i protegit per un matacà.
El castell passà als Sentmenat pel matrimoni d’Elionor, filla de Ramon de Torrelles.
Això no obstant, algun descendent continuà cognomenant-se Torrelles com Pere de Torrelles i de Sentmenat, senyor de Pallejà i membre de la Reial Junta d’Estat entre el 1701 i el 1714.
A la segona meitat del segle XVIII, en temps de Carles III, quan hom construí la nova carretera general, el castell fou convertit en hostal.
El 1809, durant la Guerra del Francès, fou caserna del general Josep Manso i Solà i del seu batalló de caçadors de Catalunya.
Posteriorment el castell fou ocupat alternativament pels dos exèrcits. Finalment, però, les tropes del general Suchet ocuparen novament el castell i el poble de Pallejà.
Al segle XX, pertanyia a Doña María de los Dolores de Chaves i Sentmenat, marquesa de Matilla.
Quan aquesta morí l’any 1947, passà als seus nebots, el marquès de Sentmenat i a la seva germana la comtessa de Múnter; aquesta darrera, cedí part de la casa a la parròquia per fer-hi actes de caràcter cultural.
Actualment, el castell és emplaçament de la biblioteca municipal i de sales polivalents per dur a terme diferents activitats culturals.
L’edifici conservat en l’actualitat fou construït sobre l’antic castell medieval, del qual només se’n conserva part de la base dels seus murs. L’edifici del segle XVI és de planta quadrada, amb torrelles circulars a la part superior dels angles de tancament i un matacà a la part superior de la porta d’accés. Aquesta està formada per un gran portal adovellat coronat per un escut. L’arc corresponent a la tercera planta o golfes actuals, les garites i el matacà foren afegits als segles XVIII-XIX. Durant la segona meitat del segle XVIII, l’edifici fou utilitzat com a hostal i durant la Guerra del Francès (1808-1814), com a caserna militar. Durant la dècada de 1950 s’hi construí un teatre.
L’entrada del castell de Pallejà és àmplia, amb una arcada que cobreix el vestíbul i l’escala al fons. És un edifici quasi quadrat de planta baixa i tres pisos, essent el superior amb garites d’època posterior, realitzat amb pedra i tàpia amb estuc superficial simulant l’aparellat; als angles hi ha carreus escairats. El portal és de punt rodó, adovellat lluint al capdamunt l’escut nobiliari dels Torrelles. A l’interior hi ha pintures del segle XVII, amb ornamentació vegetal.
El castell tenia adossades diverses construccions que van ser demolides els anys 60 del segle XX. Durant els anys 90 del segle XX fou acuradament restaurat i actualment acull diferents serveis municipals de l’Ajuntament de Pallejà, així com la Biblioteca Municipal.
El Castell de Pallejà és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.
Creu de Nostra Senyora està en el carrer de l’església, s/n de Sant Llorenç d’Hortons.
Construïda per l’Ajuntament en record de l’antiga creu de Nostra Senyora i col·locada el 24 de setembre de 1995.
La creu és e ferro forjat en forma de Crismó i amb les lletres Alfa i Omega a la part inferior del braç longitudinal.
Està situada damunt un pilar de secció quadrada aixecat amb peces rectangulars de revestiment de pedra. Aquest pilar està en el centre d’un pedestal aixecat i circular.
En un dels costats hi ha l’escut municipal de Sant Llorenç d’Hortons i l’any 1996, en un altre una placa que explica que l’ajuntament va fer aquesta creu en record de l’antiga Creu de Nostra Senyora l’any 1995; en un altre costat s’hi pot llegir AVE i el símbol de Maria encerclat per estrelles; i en el darrer costat l’escut amb les quatre barres.
Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
La Torre del Mas del Bisbe esta front la carretera N-340, km 1147 en Cambrils.
Us passo la seva història:
Va ser construïda al costat de l’antiga Via Augusta per a vigilar i defensar la costa dels pirates berberiscs.
Cap al 1950 va ingressar en el Museu de Reus un pedestal romà amb inscripció funerària (coneguda públicament des del 1927), que estava situat a l’angle est de la torre.
Cap al 1978 va esllavissar-se l’angle sud.
Va ser restaurada el 1987 per part de l’Ajuntament, evitant el definitiu enrunament.
És una torre de planta quasi quadrada amb matacans i obra de paredat, amb reforços de carreus als angles. Els matacans són senzills i dobles.
Un dels angles de la torre, el sud-oest, cap al 1978 va esllavissar-se l’angle sud i tota l’estructura de l’edifici està en perill d’enrunament.
Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya
Davant la porta tapiada hi ha un pou cegat. Té unes mides d’uns 5,75 metres de costat i uns 18 d’alçada.
Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya
A l’angle est es podia observar una làpida romana posteriorment traslladada.
La Torre del Mas del Bisbe és una torre de defensa del segle XVI del municipi de Cambrils (Baix Camp) declarada com a bé cultural d’interès nacional.
L’antic Casino esta situat en el carrer de Sant Joan, 1 de Sant Esteve Sesrovires.
Us passo la seva historia:
El Casal Cultural El Casino es construeix entre els anys 1920 i 1925 per la societat el “Casino de San Esteban de Sasroviras”.
La façana, que data del 1921, és de finals del modernisme català.
L’any 1933 és arrendat a la Societat Coral Apolo com a seu de l’entitat.
Entre els anys 40 i 80, El Casino s’obre als socis cada dissabte, diumenge i vigílies de festius, que gaudeixen de balls i cinema. En aquest període, una colla d’associats hi representen muntatges teatrals.
El 1988 l’Ajuntament de Sant Esteve adquireix l’edifici.
Després de la seva rehabilitació, s’inaugura el 30 de desembre de 1990. En aquesta etapa El Casino, amb la Comissió de Cultura del Patronat Municipal al capdavant, veu néixer entitats i acull tot un seguit de noves propostes culturals.
L’any 2008, l’Ajuntament hi torna a fer importants obres de millora en seguretat i climatització. Es facilita l’accés pels camerinos, de nova construcció, i es canvia el pati de butaques. Amb una programació estable, amb activitat diària del teixit Associatiu Sesrovirenc i renovades il·lusions, El Casino s’obre a l’ús i gaudi de tots els veïns i veïnes.
És destacable la seva original façana, dividida en tres cossos, el central més elevat, emmarcats per pilastres rectangulars que s’eleven damunt del coronament ceràmic fent de peanya per sostenir esferes i gerros.
Recull de dades: Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires
L’Ajuntament esta situat en la Plaça de Pere Aguilera de Rubí.
Us passo dades històriques :
Anteriorment, aquest edifici va ser la casa pairal anomenada Cal Rufé, construïda el 1845.
En la sessió de l’Ajuntament de l’any 1922, es va acordar comprar la casa a en Miquel Rufé.
Les obres de reforma es van iniciar el 1923.
El 1927 s’hi va instal·lar el rellotge.
El pati de la casa es va convertir en plaça pública.
És un edifici civil d’estructura cúbica i que presenta una disposició simètrica dels seus elements. És de planta quadrada i té planta baixa i un pis. La reforma realitzada per Puig Gairalt es concentra bàsicament a la façana principal, en què els elements més característics són el balcó obert, amb barana de balustrada, que se sustenta sobre un petit pòrtic d’entrada format per dues columnes dòriques, i un coronament de la façana format per un petit frontó de formes motllurades on s’hi inscriu un rellotge i un escut. A la planta baixa les finestres eren geminades amb una columna dòrica.
L’Ajuntament de Rubí és un edifici de la ciutat de Rubí (Vallès Occidental) protegit com a bé cultural d’interès local.
Sant Pere de Serrateix està a l’entrada del petit poble, és un edifici de Serrateix, al municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), també conegut com el Forn o Cal Pastisser,
originalment d’estil preromànic amb posteriors reformes, que fou església parroquial i actualment és la seu de l’Ajuntament.
Us passo la seva historia:
L’existència dels documents de consagració de dues esglésies (l’any 977 i el 1126), dedicades a Santa Maria, i l’existència de les restes de l’església preromànica de Sant Pere de Serrateix han fet creure que hi havia dues esglésies en època anterior a la romànica: l’església de Sant Pere seria la parroquial, l’única que es conserva d’època preromànica.
Estudis recents han demostrat que l’edifici de l’església de Sant Pere correspon a la primera església del monestir, dedicada a santa Maria, sant Pere i sant Urbici, consagrada el 3 d’octubre del 977 i que conservà la titularitat de Sant Pere; aquesta mateixa església consta que era la parròquia quan als segles XI-XII es construí la nova església del monestir sota l’advocació de Santa Maria. En fundar-se la nova església monacal, Sant Pere passà a dependre del monestir quedant però com església parroquial. Aquestes funcions les mantindria durant tota l’Edat Mitjana i Moderna.
Segons consta al Llibre del Sindicat de Remença de 1448, custodiat a l’Arxiu Municipal de Girona, el dimecres 15 de gener de 1449 tingué lloc a la sagrera de la vila una reunió d’homes de remença convocats per a ratificar la proposta d’abolició dels mals usos que els afectaven. La reunió es feu sota llicència del veguer de Manresa Esteve Parets, que actuà de testimoni, i en presència de Jaume Serrolí, notari substitut. Convocats els homes de remença del terme amb repic de campanes i so de viafora hi assistiren Joan de Casadessús, Pere de Casamitjana, Bernat de la Coma, Francesc de Niubó Jussà, Joan de Niubó Sobirà, Pere de Perearnau, Bartomeu de Santpere i Jaume de la Serra.
Al llarg dels segles XVII i XVIII hi va haver enfrontaments entre l’abat i el bisbe pel control d’aquesta església.
Al segle XVIII s’hi varen fer obres menors: arranjament de la teulada, la volta i l’altar; en aquest segle ja només hi havia un sol altar i l’església havia perdut les dues naus laterals i els corresponents absis de l’església preromànica.
A mitjan segle XIX l’església ja no s’utilitzava com a tal.
El 1899 l’Ajuntament cedí el monestir al bisbat de Solsona i aquest entregà “la antigua y derruída iglesia de S. Pedro de Serrateix” per a instal•lar-hi l’escola i la casa consistorial.
Rosa Serra i Rotés – 1981 / Generalitat de Catalunya
Cal destacar, com a elements més interessants, d’una banda, els fonaments dels tres absis preromànics, de forma rectangular i en línia, que segueixen un model paleocristià tardà.
És un dels pocs exemplars conservats a Catalunya. I de l’altra, els arcs de ferradura de la capçalera de l’època preromànica. Té la planta basilical amb tres naus separades per arcs de mig punt sobre pilars.
Rosa Serra i Rotés – 1981 / Generalitat de Catalunya
L’edifici fou transformat en habitacle en època contemporània, de manera que passava força desapercebut com a construcció religiosa. De l’antic edifici resten, englobats dins la construcció moderna, el mur de tramuntana, una part del mur sud amb restes de finestrals, les arcades de separació de la nau central amb la nau nord i les façanes de llevant i de ponent, força transformades però amb elements destacables com dos arcs i alguns finestrals.
Una reforma de finals del segle XX li va restituir l’aspecte preromànic original.
L’aparell originari de l’edifici és a base de carreus de mides petites, molt ben desbastats i escantonats, que es disposen en filades regulars i lligats amb morter de calç.
L’Ajuntament està situat en el carrer de la Serra, 17 d’Ullastrell.
Us passo dades històriques:
L’arquitecte Josep Domènech i Mansana va bastir aquest edifici, aproximadament cap a l’any 1915.
Edifici de planta rectangular, amb tres façanes vistes, adaptat al desnivell del terreny i format per planta baixa i un pis.
La façana principal, que forma un angle agut respecte el traçat del carrer, té l’accés a un nivell superior, salvat per una gran escalinata amb balustres i gerros decoratius, que en l’actualitat es l’element més destacat de l’edifici.
És una façana de composició simètrica, amb obertures rectangulars que mostren motllures de tipus simple. Hi ha elements decoratius que són una estilització del vocabulari ornamental clàssic.
L’Ajuntament d’Ullastrell és una casa consistorial noucentista d’Ullastrell (Vallès Occidental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
S’arriba a Gaià per la carretera de Prats de Lluçanes BV- 4401 en el km. 5, on està l’Ajuntament, la Rectoria i alguna casa mes, en un extrem en un costat, està El Cobert de l’era de Gaià nº 1.
Cobert d’una antiga casa de pagès que estava situada a l’altre costat de l’era del Prat, al nucli de Gaià. Concretament, al sud de l’era. Juntament amb un altre cobert, és l’únic testimoni d’un grup de cases que hi havia en aquest sector.
Consisteix en una petita edificació de planta rectangular, d’una sola planta. Els murs són de maçoneria i la coberta a doble vessant. A la façana est té una porta, emmarcada amb llinda i brancals de pedra. Queda aixoplugada sota un porxo força ampli. Enfront del cobert hi ha una era enrajolada, que es va construir en una reforma recent.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Terra, aigua i racons 