Torre del Mas del Bisbe de Cambrils (Baix Camp)

La Torre del Mas del Bisbe esta front la carretera N-340, km 1147 en Cambrils.

Us passo la seva història:

  • Va ser construïda al costat de l’antiga Via Augusta per a vigilar i defensar la costa dels pirates berberiscs.
  • Cap al 1950 va ingressar en el Museu de Reus un pedestal romà amb inscripció funerària (coneguda públicament des del 1927), que estava situat a l’angle est de la torre.
  • Cap al 1978 va esllavissar-se l’angle sud.
  • Va ser restaurada el 1987 per part de l’Ajuntament, evitant el definitiu enrunament.

És una torre de planta quasi quadrada amb matacans i obra de paredat, amb reforços de carreus als angles. Els matacans són senzills i dobles.

Un dels angles de la torre, el sud-oest,  cap al 1978 va esllavissar-se l’angle sud i tota l’estructura de l’edifici està en perill d’enrunament.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

Davant la porta tapiada hi ha un pou cegat. Té unes mides d’uns 5,75 metres de costat i uns 18 d’alçada.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

A l’angle est es podia observar una làpida romana posteriorment traslladada.

La Torre del Mas del Bisbe és una torre de defensa del segle XVI del municipi de Cambrils (Baix Camp) declarada com a bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Casino de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat)

L’antic Casino esta situat en el carrer de Sant Joan, 1 de Sant Esteve Sesrovires.

Us passo la seva historia:

  • El Casal Cultural El Casino es construeix entre els anys 1920 i 1925 per la societat el “Casino de San Esteban de Sasroviras”.
  • La façana, que data del 1921, és de finals del modernisme català.
  • L’any 1933 és arrendat a la Societat Coral Apolo com a seu de l’entitat.
  • Entre els anys 40 i 80, El Casino s’obre als socis cada dissabte, diumenge i vigílies de festius, que gaudeixen de balls i cinema. En aquest període, una colla d’associats hi representen muntatges teatrals.
  • El 1988 l’Ajuntament de Sant Esteve adquireix l’edifici.
  • Després de la seva rehabilitació, s’inaugura el 30 de desembre de 1990. En aquesta etapa El Casino, amb la Comissió de Cultura del Patronat Municipal al capdavant, veu néixer entitats i acull tot un seguit de noves propostes culturals.
  • L’any 2008, l’Ajuntament hi torna a fer importants obres de millora en seguretat i climatització. Es facilita l’accés pels camerinos, de nova construcció, i es canvia el pati de butaques. Amb una programació estable, amb activitat diària del teixit Associatiu Sesrovirenc i renovades il·lusions, El Casino s’obre a l’ús i gaudi de tots els veïns i veïnes.

És destacable la seva original façana, dividida en tres cossos, el central més elevat, emmarcats per pilastres rectangulars que s’eleven damunt del coronament ceràmic fent de peanya per sostenir esferes i gerros.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Angels Garcia – Carpintero

L’edifici de l’Ajuntament de Rubí (Vallès Occidental)

L’Ajuntament esta situat en la  Plaça de Pere Aguilera de Rubí.

Us passo dades històriques :

  • Anteriorment, aquest edifici va ser la casa pairal anomenada Cal Rufé, construïda el 1845.
  • En la sessió de l’Ajuntament de l’any 1922, es va acordar comprar la casa a en Miquel Rufé.
  • Les obres de reforma es van iniciar el 1923.
  • El 1927 s’hi va instal·lar el rellotge.
  • El pati de la casa es va convertir en plaça pública.

És un edifici civil d’estructura cúbica i que presenta una disposició simètrica dels seus elements. És de planta quadrada i té planta baixa i un pis. La reforma realitzada per Puig Gairalt es concentra bàsicament a la façana principal, en què els elements més característics són el balcó obert, amb barana de balustrada, que se sustenta sobre un petit pòrtic d’entrada format per dues columnes dòriques, i un coronament de la façana format per un petit frontó de formes motllurades on s’hi inscriu un rellotge i un escut. A la planta baixa les finestres eren geminades amb una columna dòrica.

L’Ajuntament de Rubí és un edifici de la ciutat de Rubí (Vallès Occidental) protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Pere de Serrateix  de Viver i Serrateix (Berguedà)

Sant Pere de Serrateix està a l’entrada del petit poble, és un edifici de Serrateix, al municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), també conegut com el Forn o Cal Pastisser,

originalment d’estil preromànic amb posteriors reformes, que fou església parroquial i actualment és la seu de l’Ajuntament.

Us passo la seva historia:

  • L’existència dels documents de consagració de dues esglésies (l’any 977 i el 1126), dedicades a Santa Maria, i l’existència de les restes de l’església preromànica de Sant Pere de Serrateix han fet creure que hi havia dues esglésies en època anterior a la romànica: l’església de Sant Pere seria la parroquial, l’única que es conserva d’època preromànica.
  • Estudis recents han demostrat que l’edifici de l’església de Sant Pere correspon a la primera església del monestir, dedicada a santa Maria, sant Pere i sant Urbici, consagrada el 3 d’octubre del 977 i que conservà la titularitat de Sant Pere; aquesta mateixa església consta que era la parròquia quan als segles XI-XII es construí la nova església del monestir sota l’advocació de Santa Maria. En fundar-se la nova església monacal, Sant Pere passà a dependre del monestir quedant però com església parroquial. Aquestes funcions les mantindria durant tota l’Edat Mitjana i Moderna.
  • Segons consta al Llibre del Sindicat de Remença de 1448, custodiat a l’Arxiu Municipal de Girona, el dimecres 15 de gener de 1449 tingué lloc a la sagrera de la vila una reunió d’homes de remença convocats per a ratificar la proposta d’abolició dels mals usos que els afectaven. La reunió es feu sota llicència del veguer de Manresa Esteve Parets, que actuà de testimoni, i en presència de Jaume Serrolí, notari substitut. Convocats els homes de remença del terme amb repic de campanes i so de viafora hi assistiren Joan de Casadessús, Pere de Casamitjana, Bernat de la Coma, Francesc de Niubó Jussà, Joan de Niubó Sobirà, Pere de Perearnau, Bartomeu de Santpere i Jaume de la Serra.
  • Al llarg dels segles XVII i XVIII hi va haver enfrontaments entre l’abat i el bisbe pel control d’aquesta església.
  • Al segle XVIII s’hi varen fer obres menors: arranjament de la teulada, la volta i l’altar; en aquest segle ja només hi havia un sol altar i l’església havia perdut les dues naus laterals i els corresponents absis de l’església preromànica.
  • A mitjan segle XIX l’església ja no s’utilitzava com a tal.
  • El 1899 l’Ajuntament cedí el monestir al bisbat de Solsona i aquest entregà “la antigua y derruída iglesia de S. Pedro de Serrateix” per a instal•lar-hi l’escola i la casa consistorial.
Rosa Serra i Rotés – 1981 / Generalitat de Catalunya

Cal destacar, com a elements més interessants, d’una banda, els fonaments dels tres absis preromànics, de forma rectangular i en línia, que segueixen un model paleocristià tardà.

És un dels pocs exemplars conservats a Catalunya. I de l’altra, els arcs de ferradura de la capçalera de l’època preromànica. Té la planta basilical amb tres naus separades per arcs de mig punt sobre pilars.

Rosa Serra i Rotés – 1981 / Generalitat de Catalunya

L’edifici fou transformat en habitacle en època contemporània, de manera que passava força desapercebut com a construcció religiosa. De l’antic edifici resten, englobats dins la construcció moderna, el mur de tramuntana, una part del mur sud amb restes de finestrals, les arcades de separació de la nau central amb la nau nord i les façanes de llevant i de ponent, força transformades però amb elements destacables com dos arcs i alguns finestrals.

Una reforma de finals del segle XX li va restituir l’aspecte preromànic original.

L’aparell originari de l’edifici és a base de carreus de mides petites, molt ben desbastats i escantonats, que es disposen en filades regulars i lligats amb morter de calç.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament d’Ullastrell

L’Ajuntament  està situat en el carrer de la Serra, 17 d’Ullastrell.

Us passo dades històriques:

  • L’arquitecte Josep Domènech i Mansana va bastir aquest edifici, aproximadament cap a l’any 1915.

Edifici de planta rectangular, amb tres façanes vistes, adaptat al desnivell del terreny i format per planta baixa i un pis.

La façana principal, que forma un angle agut respecte el traçat del carrer, té l’accés a un nivell superior, salvat per una gran escalinata amb balustres i gerros decoratius, que en l’actualitat es l’element més destacat de l’edifici.

És una façana de composició simètrica, amb obertures rectangulars que mostren motllures de tipus simple. Hi ha elements decoratius que són una estilització del vocabulari ornamental clàssic.

L’Ajuntament d’Ullastrell és una casa consistorial noucentista d’Ullastrell (Vallès Occidental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Cobert de l’era de Gaià nº 1 de Gaià (Bages)

S’arriba a Gaià per la carretera de Prats de Lluçanes BV- 4401 en el km. 5, on està l’Ajuntament, la Rectoria i alguna casa mes, en un extrem en un costat, està El Cobert de l’era de Gaià nº 1.

Cobert d’una antiga casa de pagès que estava situada a l’altre costat de l’era del Prat, al nucli de Gaià. Concretament, al sud de l’era. Juntament amb un altre cobert, és l’únic testimoni d’un grup de cases que hi havia en aquest sector.

Consisteix en una petita edificació de planta rectangular, d’una sola planta. Els murs són de maçoneria i la coberta a doble vessant. A la façana est té una porta, emmarcada amb llinda i brancals de pedra. Queda aixoplugada sota un porxo força ampli. Enfront del cobert hi ha una era enrajolada, que es va construir en una reforma recent.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Escola Pública Emili Carles Tolrà de Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

L’Escola Pública Emili Carles-Tolrà és situada a la confluència dels carrers Doctor Portabella, amb 14 d’abril i del Molí de Castellar del Vallès.

Us passo la seva historia:

  • El primer ajuntament republicà, presidit per l’alcalde Antoni Tort, va plantejar la voluntat d’implantar una escola de caràcter laic i gratuït en consonància amb el que la constitució republicana i de la Generalitat. En aquells moments Castellar no tenia problemes d’escolarització i els 713 alumnes menors de 15 anys entre les escoles oficials i les de tipus privat estudiaven sense cap dificultat a la població.
  • Inicialment, hi hagué un sector de la població castellarenca que es va oposar a la construcció d’unes escoles laiques. Segons destaquen els historiadors, l’Ajuntament va acordar la construcció de dues escoles graduades, amb quatre seccions per a noi i noies. Es va crear una comissió formada per regidors, anomenada “Pro-Escoles” per tal que comencessin a treballar en el projecte. Paral•lelament, els càrrecs electes es reuniren amb Emili Carles-Tolrà, marquès de Castellar del Vallès, per presentar-li el projecte amb la idea d’adquirir l’edifici de les escoles del patronat per instal•lar-hi les projectades escoles nacionals. Aquesta idea, però, es va haver de descartar perquè l’escriptura de la fundació del Patronat no contemplava aquesta possibilitat.
  • Mentrestant l’Estat s’havia compromès a crear dues escoles graduades, de quatre seccions per cada gènere. Malauradament, però, l’Ajuntament no disposava dels edificis en el termini fixat per la Llei, pel que el projecte va tornar a quedar paralitzat fins que l’Ajuntament pogués tirar endavant la construcció dels edificis. Aleshores, Emili Carles-Tolrà va comunicar la seva voluntat de col•laborar en la realització del projecte i va cedir al municipi uns terrenys en el Camp Senyor per construir-hi l’equipament tot aportant 70.000 pessetes per a les despeses i 11.000 pessetes més per adquirir una finca situada al mig dels terrenys. Gràcies a aquesta aportació, el consistori va poder sol•licitar la subvenció de l’Estat prevista per la Llei a raó de 10.000 pessetes per cada secció graduada, és a dir, un total de 80.000.
  •  El 16 de juliol de 1931, es va publicar l’ordre de creació provisional de les escoles nacionals.
  • El 30 de juny de 1932, l’Ajuntament va aprovar una proposició relacionada amb la construcció de les escoles i l’1 de juliol la comissió d’hisenda donava llum verda al verda al projecte i, per tant, a la construcció. Per aquest motiu, es van encarregar els plànols de l’edifici a l’arquitecte Emili Sala Pibernat.
  • El 25 d’abril de 1933 el contractista Carles Pasqual Soldevila va guanyar el concurs de les obres en la segona convocatòria de la subhasta, amb un pressupost de 140.000 pessetes. Segons marquen els historiadors, tot just un mes abans l’Ajuntament comunicava públicament l’inici de la construcció de l’escola formada per dos edificis nens/nenes d’ensenyament primari, que incloïa quatre graus per cada sexe. El cost total dels edificis i dels materials previst per l’Ajuntament fou de 310.000 pessetes, no obstant, el cost resultant fou de 373.507’48 pessetes. Com que el municipi no podia assumir aquell cost, va emetre un préstec d’àmbit local amb obligacions del deute municipal de 100, 250 i 500 pessetes cada una amb una amortització de 25 anys i un interès anual del 5% lliure d’impostos.
  • Amb la voluntat d’alleugerir el préstec i no ofegar les arques municipals, Emili Carles-Tolrà va traspassar a favor del consistori el servei de proveïment d’aigua a particulars i l’ús de la font de Turell. D’aquesta manera, l’Ajuntament augmentava els ingressos recaptats generals per l’explotació d’aquests serveis i podia fer l’esforç d’invertit en educació.
  • El 18 de juliol i el 25 d’agost de 1934 el Ministeri d’Instrucció Pública va ratificar les escoles i aquestes foren inaugurades el 23 de setembre de 1934 sota la nomenclatura de Grup Escolar Emili Carles- Tolrà, amb la intenció d’agrair al marqués la seva col•laboració. La inauguració fou presididia pel President de la Generalitat, Lluís Companys (qui acostumava a estiuejar al carrer de les Roques de la vila) acompanyat d’altres autoritats nacionals i local i consistiria en un dinar per a 200 comensals a l’Hostal de Les Arenes. Segons dades oficials, a finals de setembre de 1934 constaven inscrits a les noves Escoles Nacionals un total de 240 alumnes. A mitjans de novembre del mateix any es coneix el nomenament de mestres per a les escoles que foren un total de 4 mestres masculins per a l’escola de nois i 5 mestres femenines per a l’escola de nois.
  • Durant la Guerra Civil foren les úniques escoles que van continuar el seu funcionament, tot i que amb menys alumnes i menys mestres, pel que es va acabar fusionant classes.
  • En el curs 1937-1938 es van impartir moltes classes a Puigverd per por d’algun possible bombardeig sobre el nucli urbà. Amb la fi del conflicte i amb l’arribada de les tropes nacionals a la vila, es va clausurar l’escola per evitar-ne el pillatge, tot i que amb la seva reobertura es va poder observar que l’esforç havia estat en va. Amb l’inici de l’època franquista, l’escola va continuar la seva tasca, però amb el nom canviat. En general, es denominaren Escuela Nacional Graduada de Niñas i Escuela Nacional Graduada de Niños. En el nostre cas fou l’Escuela Nacional Graduada de Niños.
  • Aquest edifici té un annex afegit destinat a sala poliesportiva, construït a finals dels anys ’80 obra de Pere Roca i Roumens entre l’espai comprès per l’escola i la propietat veïna; el gimnàs té façana als carrers del Molí i de i al carrer del Dr. Portabella. Aprofitant el desnivell s’hi va construir un soterrani i per donar continuïtat amb la part de l’escola ja construïda es va tractar amb obra vista i arrebossat. En el cas d’aquest edifici en destaca el gran pati que dona al carrer del Molí .
Maria Antonia Vivancos Gómez / Generalitat de Catalunya

Es tracte d’un edifici simètric format per cinc cossos. Els dos laterals, de planta rectangular estan edificats en sentit paral·lel a un cos central que es diferencia per tenir només una planta i una coberta a dues vessants.

Maria Antonia Vivancos Gómez / Generalitat de Catalunya

El cos central, de planta i el pis, és de planta rectangular i teulada de quatre vessants; en ell se situa l’entrada principal amb portal amb arc de mig punt remarcat, fris i l’agrupació de quatre finestres també amb arc de mig punt a la planta pis. Ornamentació, de caràcter auster amb elements classicistes, A la dècada dels 80 s’hi va afegir un sala per a fer-hi esport.

Existeix un altre edifici simètric estructurat (conegut com a Escola Emili Carles-Tolrà II) per tres cossos diferenciats: amb una part central de dues plantes i on trobem l’accés principal i dos edificis laterals amb una sola planta i entretirats de l’alineació del carrer. La façana principal presenta un remat amb frontons dels tres cossos, i destaca una porta d’accés i tres finestres amb arc de mig punt del pis superior del cos central. Els laterals o pavellons presenten grans finestres de caràcter rectangular i arcs de mig punt, per a garantir la bona il·luminació dels passadissos i aularis. L’ornamentació, de caràcter auster com l’altre edifici, està feta d’elements classicistes, destacant el treball i ressalt de brancals i llindes amb maó a sardinell de les grans obertures rectangulars. Aquest edifici té annexat des del setembre de 1996 una ala de parvulari.

En l’actualitat l’escola està integrada dins la xarxa pública d’escoles de la Generalitat de Catalunya, inscrita als serveis territorials del Vallès Occidental. Es tracte d’una escola d’una línia tant en educació infantil com en educació primària. També és una seu habitual com a col•legi electoral.

En l’actualitat l’edifici de l’Escola Pública Emili Carles Tolrà es troba dins de l’inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Castellar del Vallès i és considerat un Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre Balcells el Prat de Llobregat (Baix Llobregat)

Torre Balcells està en la Plaça Pau Casals, 3 de el Prat de Llobregat.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta masia va ser construïda al segle XIX com a habitatge dels masovers que havien d’atendre la torre i les 40 mujades de terra de conreu.
  • Durant tres generacions van ser-ne el masovers de la família Casugues, per això també es coneix com a Torre Casugues.
  • La finca, propietat de diverses famílies barcelonines, va ser comprada per l’Ajuntament del Prat per a instal•lar-hi el Casal de Cultura, inaugurat el gener del 1974.
  • Actualment s’hi realitzen exposicions i és la seu de diverses entitats culturals del Prat.
Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

És una edificació de planta baixa i dos pisos, de clara referència historicista tant en les galeries posteriors, semblants a les de les galeries d’alguns casals, sostingudes amb columnetes de fosa i bigues de fusta,

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

com en l’abundància d’elements neobarrocs de la seva façana: ornaments als balcons del pis superior, ulls de bou, estucs, etc.

També té un cert regust historicista la torratxa com la de les masies del tipus 4-III de l’esquema de Danés i Torras.

Cal remarcar el joc entre horitzontals i verticals constant en la resolució estètica de l’edifici.

A la façana hi ha franges verticals d’estuc i pedra artificial a les cantonades i a cada banda de les obertures centrals, compensades per les franges que separen les tres plantes i el pintat horitzontal bicolor.

A la part de darrere les horitzontals de les galeries compensant les enèrgiques verticals del seu espai lateral remarcat amb carreus simulats. Al capdamunt de les galeries el toc d’un frontó neoclàssic.

La Torre Balcells és un edifici històric del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Actualment és la seu del Museu del Prat.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Molí d’oli de Collbató

El molí d’Oli està en el carrer de la Salut de Collbató.

Us passo la seva historia :

  • Inicialment era un corral de bestiar que a inicis del segle XX fou reconvertit en molí d’oli.
  • El seu valor cultural rau sobretot en el fet que encara funciona com a premsa, de manera semi artesanal, cosa que permet conèixer de primera mà a través de la seva activitat el procés de producció de l’oli.
  • El Sindicato Agrícola y Caja Rural de Collbató el va comprar l’any 1932. Hi va instal·lar les màquines i el corrent elèctric i el va habilitar com a trull.
  • L’any 1993 va ser transferit a l’Ajuntament, que el va fer funcionar fins el 2005, quan va ser clausurat per incomplir la llei.
  • Recentment ha estat restaurat, habilitat com a Centre d’Interpretació de l’Oli de Collbató i reconvertit en un equipament municipal.

Es tracta d’un edifici de planta trapezoïdal construït en un volum senzill aguantat per murs de càrrega de gruix variable i amb poques finestres. Els murs són de pedra engaltada amb maons massissos i pedra petita intercalada. La coberta és a dues aigües amb teules àrabs col·locades en sec sobre llates i bigues de fusta. L’única nau té petites construccions afegides per acollir-hi l’oficina i el bany del molí, que no respecten les formes i els materials del conjunt.

A l’interior de la nau hi ha els cups per a la premsa d’oli, maquinària dels anys 20 en estat regular de funcionament i la mola de pedra del molí antic. El sostre i la coberta han estat rehabilitats recentment. L’edifici s’ha renovat recentment per recuperar la funció de molí d’oli.

Molí d’oli és un edifici del municipi de Collbató protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia. Mapes de Patrimoni Cultural – CIBA.

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé