Ajuntament de Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa, està situat en el Raval de Montserrat, núm. 14-20 de Terrassa.

L’Ajuntament de Terrassa és un edifici neogòtic , va ser una obra de Lluís Muncunill dels anys 1900-1902, construïda al solar de Can Galí en substitució de l’antiga casa de la vila, on va tenir posteriorment la seu el Centre Excursionista de Terrassa, al mateix Raval, al número 13, davant per davant de l’actual Ajuntament. Constitueix una de les primeres obres terrassenques de l’aleshores arquitecte municipal, que seguia les tendències historicistes medievals que més tard el van conduir cap al modernisme.

Us passo dades històriques de l’Ajuntament :

  • L’encàrrec data de 1900, any en què es va enderrocar l’edifici existent al solar.
  • Muncunill va presentar el projecte en tres fases: el projecte d’estructures, el 1900; la façana, la galeria i la decoració interior el 1902, i el plec de condicions i el pressupost per als acabaments interiors el 1903.
  • Quan, el 16 de juliol de 1903, Muncunill va ser destituït com a arquitecte municipal, ja estava construït fins al primer pis; el saló de sessions s’havia inaugurat oficialment el 6 de juliol d’aquell any.
  • L’obra la va continuar el nou arquitecte municipal, Antoni Pascual i Carretero. El projecte va ser respectat, en línies generals, si bé la galeria amb deu buits d’aire neogòtic que Muncunill havia dissenyat per al segon pis i el gablet central que havia de contenir un rellotge varen ser eliminats.
  • En una restauració de 1986 es va poder recuperar el pinacle central i els que coronen la façana.

El material principal és pedra sorrenca de la muntanya de Montjuïc, un material que es troba a tota la façana i a bona part de l’interior, especialment el vestíbul, l’escala i la sala de sessions. L’ornamentació, esculpida també en pedra, s’inspira en el moviment organicista que obté les seves referències a la natura i que va ser impulsada pels teòrics Viollet-le-Duc, clarament medievalista, i Ruskin, impulsor del simbolisme anglès.

L’edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb una façana profusament decorada on es combinen diversos elements arquitectònics i ornamentals propis de l’estil gòtic com els tres arcs apuntats de la portalada que configura un atri, les finestres del pis principal, les balustrades, els pinacles, els gablets o els relleus de temàtica vegetal.

El primer pis compta amb una gran balconada a la qual s’obren cinc portes d’arc apuntat molt decorades. Al segon pis hi ha només quatre finestres amb una decoració menys profusa i el gablet projectat originalment i construït el 1986, que al centre allotja l’escut de la ciutat i un rellotge.

A l’interior hi destaca la gran escalinata de pedra coronada amb una claraboia amb vitralls, així com els enteixinats de guix de Jeroni Ablabó que guarneixen els sostres del saló de sessions i la sala de l’alcaldia. Del saló de sessions cal esmentar-ne també la triple portalada gòtica d’ingrés, els treballs de fusteria de l’arrambador i les motllures apuntades de les portes d’accés, obra de Pau Güell i la Galeria de Terrassencs Il·lustres, amb els retrats dels personatges destacats de la ciutat, segons una iniciativa sorgida el 1914 amb motiu de l’homenatge a Joaquim de Sagrera. En aquesta zona noble del primer pis s’ubiquen, als dos costats del saló, l’alcaldia, la secretaria, el despatx de l’arquitecte municipal i la comptadoria.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Antigues Escoles de Santa Maria de Palautordera

L’edifici de Les Antigues Escoles està situat al darrera de l’Ajuntament, concretament, aquest edifici és entre el carrer Dr. Robert i el carrer del Consolat de Mar.

Actualment és la seu del Centre Cívic Municipal Mestre Salvador Fàbregas, i altres Serveis o entitats.

Us passo informació al respecta :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Badalona

L’Ajuntament de Badalona esta situat en la Plaça de la Vila de Badalona.

Actualment l’Ajuntament de Badalona té diverses seus. La Casa Consistorial de Badalona és la seu tradicional des del segle XIX, si bé avui dia només ho és en l’àmbit institucional, on se celebren els plens municipals i on es troben els despatxos de l’alcalde i el d’algunes tinences d’alcaldia.

El maig de 2007 es va inaugurar el nou edifici El Viver, que compta amb un total de vuit plantes, destinat a acollir les oficines municipals i les regidories del consistori, així com els serveis d’atenció al públic per donar el màxim d’accessibilitat i una sala d’exposicions.

Us passo la seva historia :

“ La primera forma d’organització municipal a Badalona la trobem l’any 1389, en què una sentència arbitral declara els pagesos badalonins «sòlids i afocats» dels senyors feudals. Aquest fet fou un punt intermedi en el procés de plets entre pagesos i senyors, personificats principalment en els Santcliment i els Aversó, els quals pretenien tenir uns drets feudals sobre els seus homes que, en realitat, no posseïen; la situació derivava de la crisi baixmedieval que va despoblar Badalona i feia que els nobles cerquessin altres mètodes per aconseguir recursos econòmics. No obstant això, la sentència no va satisfer als pagesos, ans al contrari, va provocar que els pagesos de la parròquia de Badalona s’unissin i creessin un deute comú, derivat dels préstecs i censals a pagar.

L’any 1430, Alfons el Magnànim, mancant de diners, vendrà el terme de Badalona a la ciutat de Barcelona, assegurant la independència de Badalona dels senyors feudals, tot i els intents dels Santcliment d’imposar-se al terme i malgrat la divisió territorial entre les diferents torres feudals, el sentit d’unitat territorial del terme es mantindrà gràcies a la institució de la parròquia, radicada a l’església de Santa Maria.

Tot plegat no va fer prosperar la incipient estructura comunitària que havien creat els pagesos, tot i que mai s’abandonà l’exigència de major autonomia; el 1472, els jurats i prohoms de Badalona demanen a Joan II que se’ls confirmin els seus privilegis, usos i costums, demanda que fou satisfeta sota el sistema de carreratge de la ciutat de Barcelona; es va concedir als badalonins la facultat de reunir-se i formar consell sempre que els semblés necessari, i la d’establir taxes, talles i altres drets que impliquessin a tots els habitants i terratinents del terme i parròquia…”

Per a mes dades actuals podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Badalona

Podríem dir que l’Ajuntament de Badalona, és situada en el cor de Badalona i centre comercial d’aquesta ciutat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Badalona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès està situat a la Plaça Francesc Layret, s/n, de Cerdanyola del Vallès.

L’edifici  va ser projectat per  Eduard Balcells en la seva etapa noucentista durant  l’any 1920. Durant 1945-47 es fan obres a l’edifici de l’Ajuntament  i s’hi afegeix un nou cos rectangular decorat amb plafons de ceràmica.

La façana principal és d’inspiració barroca, amb coronament mixtilini i un porxo a l’entrada que fa de balcó del pis de sobre i que es el principal, les finestres i l’escut estan envoltats amb esgrafiats, afegits durant els anys quaranta.

La història urbana de Cerdanyola s’inicia amb el segle XIX. El 1828 va començar-se a formar el nucli urbà. Dos camins que creuaven el terme i l’arribada del ferrocarril, l’any 1855, van determinar el seu desenvolupament inicial en dos barris, el de Dalt (1828) i el de Baix (1845). Al llarg del camí de Sant Cugat es van construir les primeres sis cases de Cerdanyola, i a la banda de l’antic camí de Barcelona a Terrassa va florir el barri de Baix. El ferrocarril hi va portar els primers estiuejants i les primeres indústries.

A començaments del segle XX, es van unificar el barri de Dalt i el de Baix. En el seu punt d’unió van aixecar-se la nova església de Sant Martí i la casa consistorial.  Però la guerra civil espanyola (1936-1939) i la postguerra van ser temps de penúria i repressió. No va ser fins als anys cinquanta que l’economia i la societat civil es van començar a recuperar.

Per a mes dades podeu consultar a la Web de l’Ajuntament, en l’apartat de l’historia.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu de Montserrat ( Capella) de Vilanova del Vallès

L’església de la Mare de Déu de Montserrat, està situada en el passeig del Centenari, 49 de Vilanova del Vallès.

Era una petita Capella dedicada a la Mare de Deu de Montserrat , quan a nivell de municipi depenia de La Roca del Vallès.

Ara per evitar el desplaçament fins l’església de Sant Esteve de Vilanova del Vallès, que està allunyada del centre de la població, es va atorgar que fora declarada com a segona església d’aquest municipi, depenent de l’església de Sant Esteve. (Santuari de Santa Quitèria). Pertany al Bisbat de Terrassa.

Es troba al costat de l’edifici de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès.

És de limitades dimensions, disposa sobre de la porta de l’entrada d’una sola campana i un mosaic de la Mare de Deu de Montserrat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de La Roca del Vallès

L’Ajuntament de La Roca del Vallès està situat en el carrer de Catalunya, 24.

És un edifici modernista construït al voltant del 1920 per l’arquitecte L. Planas i Calvet. L’any 1979 l’Ajuntament el va adquirir i el convertí en la seu de la Casa de la Vila, en ell hi trobem l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, els despatxos de gestió i la sala de plens.

Abans era can Sol, havia tingut diferents usos: casa particular, lloc d’estiueig de famílies benestants de Barcelona, habitatge dels mestres, entre altres.

L’edifici consta de 3 plantes i anteriorment també tenia dues edificacions més annexes, que originàriament eren els habitatges del porter i del xofer i les seves respectives famílies, i ara son la seu de la Policia Municipal i el Jutjat de Pau.

Té coberta composta de la que sobresurt una torreta de planta poligonal. La façana principal té un porxo suportat per columnes rodones, damunt d’un podi i coronat per balustrada. Les obertures estan disposades simètricament.

La banda de darrere té un cos poligonal de planta baixa. Els diferents cossos estan separats visualment per una cornisa seguida.

Per a mes informació podeu veure :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/01/can-sol-la-roca-del-valles.html

L’Ajuntament de la Roca del Vallès, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Roca del Vallès i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Ajuntament de l´Ametlla del Vallès

L’Ajuntament està situat en la Plaza de l’Ajuntament, nº 1 de l’Ametlla del Vallès. Forma part dels edificis del Modernisme de principis del segle XX en aquesta població.

És una de les obres de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall que hi ha en la població, de la que va ser arquitecte municipal, i va projectar aquest edifici durant l’any 1910,  seguint l’estètica modernista del moment.

S’estructura en tres cossos, el central de planta baixa, pis i golfes i amb coberta de dues vessants, mentre que els laterals, originàriament  van ser destinats a les escoles municipals, són d’un únic pis i de carener paral·lel, era una edificació per a noies i un altra per a nois.

El porxo d’accés és d’arcs de mig punt i el maó vist separa els pisos i emmarca les obertures i les sanefes al coronament.

De fet, conformava un conjunt molt propi i característic de principis del segle XX.

L’arquitecte Manuel Joaquim Raspall, va seguir el model propi de construcció de cases, també en altres poblacions com Figaro, Cardedeu, Granollers i  La Garriga.

L’Ajuntament  va ser reformat durant l’any 1991. Cartell al costat de l’Ajuntament.

 

Recull de dades: Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Can Llaurador, de masia a Biblioteca a Teia

Can Llaurador es una antiga masia del segle XVI, on el costat de la casa trobem una creu de terme gòtica, situada en l’avinguda  J. Roca Suárez-Llanos, 40 de Teià

Masia que teia una gran extensió de terreny i camps per conrear.

Veiem la seva historia :

  • En el fogatge del 1515 hi consta que hi vivia Joan Llauradó,
  • En el següent, del 1533, Francesc Llauradó, que va ser batlle de Teià.
  • A principi del segle XIX hi va viure Josep Botey, àlies Llauradó, que pertanyia a la família de Lluís Botey.
  • Ben a prop de la part de darrere de la casa hi ha una creu de terme la construcció de la qual –segons s’explica en un goig de mossèn Santiago Casanovas– podria estar relacionada amb l’epidèmia de pesta del 1589 que va flagel·lar el poble i que podia haver començat en aquesta casa.

La Biblioteca de Can Llaurador depèn de l’Ajuntament de Teià, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona i forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Ofereix un fons documental de 12.000 llibres, 1000 DVDs, 43 audiollibres, 1250 CD musicals,  80 títols de revistes i 6 diaris subscrits, 16 recursos d’informació d’accés en línia subscrits així com un fons local sobre el municipi.

 

Recull de dades : Ajuntament de Teia i Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Can Coll de Montornès del Vallès

L‘antiga masia de Can Coll és un dels masos més antics del terme, està situada a l’Av. Montserrat, 44 de Montornès del Vallès, la seva posició en un turonet sobre el torrent de Vinyes Velles és privilegiada.

Masia de planta més aviat quadrada amb carener perpendicular a la façana i teulada de dos vessants de llargada desigual, el cantó esquerra és més llarg en agafar sota el seu braç les quadres i cors aprofitant el desnivell del terra.

La porta principal és d’arc de mig punt i dovelles petites, a sobre hi ha una torre una petita espitllera. Les finestres són totes, excepte les de les golfes que són de mig punt, de forma rectangular, sense decorar, però tenen dates i inscripcions.

Al cantó nord de la casa hi ha una finestra en forma d’arc conopial i una espècie de roseta molt senzilla; en aquest mateix cantó arrenquen dues arcades, una de les quals arriba fins a un pou.

A la finestra de sobre la porta hi diu: “PAU COLL AGNES MULLER SUA 1702”. A la finestra de la dreta es llegeix: “PAU COLL AGNÉS MULLER SUA 1721”.  A la finestra de la planta baixa hi ha una creu amb el braços més amples a les puntes que el centre.

En l’actualitat Can Coll és propietat de l’Ajuntament i s’està reformant.

Can Coll està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Montornès del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

La Secretaria, antic ajuntament de Cànoves i Samalús

Inicialment al constituir-se com Ajuntament Cànoves,  es va construir  un edifici  a mig camí entre Cànoves i Samalús per encabir-hi l’Ajuntament del municipi.

Aquest edifici se’l coneix popularment com La Secretaria.

Posteriorment, l’Ajuntament va canviar de seu i es va traslladar al nucli del poble de Cànoves, en un dels edificis que integren la finca de Ca l’Antic.

Edifici que va esdevenir seu de la Caixa Rural de Cànoves i més tard en oficines de l’empresa de cultius Roc-Fiter, un cop l’Ajuntament es va instal·lar definitivament a la masia Can Casademunt, seu actual.

vista general de cànoves

Ara, l’edifici de la Secretaria s’utilitza com a magatzem del material de festes populars i altres.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé