Església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana

L’Església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana, esta situada en la Plaça de l’Església, en el barri de la Sagrera,

donat que el poble esta desaminat, hi ha moltes urbanitzacions dins del Municipi.

Us passo dades històriques història d’aquesta Església :

  • La primera documentació que s’ha trobat de la parròquia és de l’any 932.
  • L’any 1059 era una de les parròquies que formaven part de la baronia de Montbui. (tenim de pensar que sols hi havia en aquells moments masies i els seus camps).
  • En un testament del 26 de juny de 1114 –transcrit 1124 a l’arxiu de Santa Anna– Pere Gibert fa una donació a l’església de Santa Eulàlia de Manzana.
  • Indica segons la data del 1568 de la portada deuria haver estat reedificada, conservant la seva estructura romànica.
  • El 1626 es demana reparar la volta de l’altar major.
  • És possible que part de la decoració interior, que quasi no es conserva, sigui del segle XVIII, com ho indica la data del presbiteri de l’any 1727.
  • El 1737 es demana blanquejar les parets interiors.
  • Es va reedificar l’any 1880, aprofitant la portada del segle XVII, trossos de mur i dues claus de volta. (Sembla que era una església petita i es va ampliar molt.)

En conjunt, es una Església destacable, situada en la part alta del poble, on sembla que els temps allí no hagi passat…,

cal mirar el campanar alt i senyorial

i el rellotge de sol

i tamé te un relotge gran a la torre.

L’Església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades històriques, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

La masia de Can Trabal de Cornellà de Llobregat

La Masia Can Trabal, està situada en el Ctra. Esplugues – camí de la Destraleta, el Fatjó, a tocar del Centre Comercial de Cornella Llobregat,  en l’actualitat es un destacat Restaurant.

La Masia va ser construïda entre el Segle XIV al XVII, en aquest principis,  havia sigut propietat del monestir de Montserrat  i posteriorment del priorat de Sant Miquel del Fai; segles mes tard, ja va passar a mans de propietaris particulars, que es van dedicar a l’agricultura en aquesta zona de grans camps.

Es tracta d’una edificació de tres cossos de tipus basilical; construïda amb materials senzills: maó arrebossat, pedra ben escairada a les obertures i a les cantonades i teula àrab a la teulada.

Les seves formes i volums són tradicionals i populars, destacant els valors de simetria centrats en l’eix vertical de tres pisos del cos central, més alt que les ales laterals, i en el balcó de la planta noble. Les pedres dels muntants de les finestres estan disposades alternant la verticalitat i l’horitzontalitat, dins una mobilitat de superfícies típica d’època barroca.

Can Trabal  està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades, adaptació al text i fotografies : Ramon Solé

Casa – Museu Gaudí, en el Parc Güell de Barcelona

La Casa- Museu Gaudí, està dintre del recinte del Park Güell de Barcelona; per entrar al Park, hi ha varies entrades, la mes propera a la Casa- Museu Gaudí,és la situada en la Carretera del Carmel, 23a.

Aquesta casa no massa gran, va ser la residència d’Antoni Gaudí durant gairebé 20 anys, de 1906 a finals de 1925.

El 28 de setembre de 1963 es va inaugurar com a museu i actualment acull una col·lecció de mobles i objectes dissenyats per l’arquitecte i altres estris personals d’ell .

Us passo un resum de la historia que emvolta la Casa-Museu de Gaudí :

  • A finals del segle XIX, l’industrial català Eusebi Güell i Bacigalupi, va voler realitzar una ciutat-jardí per a la burgesia catalana als terrenys de la finca Can Muntaner de Dalt que havia adquirit el 1899.
  • Va encarregar el projecte a l’arquitecte Antoni Gaudí, que preveia la construcció d’una seixantena d’habitatges amb jardí i tots els serveis necessaris.
  • El 1914 les obres es van aturar i el projecte no es va acabar mai.
  • Se’n van construir únicament dos cases, que se sumaven a l’antiga casa -propietat del mateix Güell- que ja existia en aquests terrenys. Una de les altres, seria la casa de Gaudí, es va edificar entre 1903 i 1905.
  • L’any 1906, la va comprar el mateix Antoni Gaudí i hi va anar a viure amb el seu pare i la seva neboda.
  • Gaudí hi va viure sol fins a finals de 1925, que es va traslladar a l’obrador del Temple de la Sagrada Família, uns mesos abans de la seva mort el 1926.
  • L’arquitecte, va fer donació de la casa per mitjà de testament a la Junta del Temple de la Sagrada Família, que la va vendre al matrimoni Chiappo Arietti.
  • El 1960 l’Associació d’Amics de Gaudí va promoure’n la compra als descendents del matrimoni per a destinar-la a museu.
  • El any 1963 es va inaugurar com a Casa – Museu Gaudí.
  • El 1992 la casa va ser cedida a la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

La Casa – Museu Gaudí, acull algunes estances com el dormitori, l’estudi o el cancell d’entrada, com també alguns objectes personals de Gaudí, evoquen el record de l’arquitecte quan vivia en aquesta casa.

També s’hi exposa una important mostra de mobiliari dissenyat per Gaudí, a més de mobles, escultures, pintures, dibuixos i altres objectes de col·laboradors, que s’exposen en les diverses estances del museu.

L’ Horari de visita es :

Octubre – març: diari, de 10 a 18h. | Abril – setembre: diari, de 9 a 20h. | 1 i 6 gener, 25 i 26 desembre: de 10 a 14h.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Casa Armet

L’arquitecte i urbanista Ferran Romeu i Ribot, en el 1889 – 99, va projectar i construir una casa per a un estiuejant barceloní, Manuel Armet donant el nom de can Armet. Mes tard, va ser coneguda com Can Massana, ja que aquesta família la va adquirir, ocupa una parcel·la, esta situada en l’ Avinguda de Gracia, 30 de Sant Cugat del Vallès.

La casa de Can Armet, està construïda amb maó d’obra vista, però té una rica decoració a totes les façanes. Hi ressalten la ceràmica vidriada decorada en gran part amb elements gòtics.

La casa, orientada al migdia, té tres pisos i s’hi accedeix a través d’un extens pati.

Destaca la balconera del primer pis i un dintell gòtic que sembla una rèplica del finestral de la masia de Can Bell.

Del conjunt  de l’edifici destaquen  la torratxa que s’aixeca a la part esquerra de l’edifici, coronada per teulades estintolades de color blau i per una agulla de trencadís.

Un altra singularitat és el pou i el molí de vent que hi ha al jardí, també s’hi va fer un dipòsit d’aigua al costat, elevat sobre pilars de totxo vist.

La tanca està formada per arcs invertits amb un remat de majòliques i aparellat de totxos singular.

Can Armet, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Creu de Terme de Molins de Rei

La Creu de Terme de Molins de Rei esta situada a la plaça de la Creu.

De fet, aquesta que hi ha en l’actualitat  és una reproducció de l’antiga Creu de terme del segle XVI o XVII que va ser destruïda als inicis del segle XIX, durant la guerra del Francès, les restes de la Creu original es conserven al Museu Municipal de la població.

Durant l’any 1944 va ser substituïda per una Creu moderna, que no va agradar als veïns de Molins de Rei.

Gràcies al conservar  la Creu original, es va fer la reproducció, que en l’any 2007 va tindre lloc l’acta de la inauguració de l’actual Creu.

A dalt, en una cara hi ha Jesucrist crucificat i en l’altre cara la Verge amb el nen, a la base hi ha un seien rodo.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Colònia industrial Can Bertrand de Sant Feliu de Llobregat

En Manuel Bertrand fundà la seva fàbrica el 1861, serà en els anys La Colònia Industrial de Can Bertrand, en un inici formada per una única nau, amb el temps va esdevenir un conjunt fabril compost per sis naus industrials.

Eren èpoques difícils pels treballadors, obrers i obreres, adults i nens, treballant 12 hores diàries per un salari insuficient i sobre tot per les dones, que treballaven el mateix que els seus companys però  cobraven un 60% menys.

Can Bertrand, en les cases dels carrers de Sant Antoni i Santa Maria i els anomenats pisos Bertrand, eren destinats a ser habitatges pels obrers de la fàbrica, un edifici per la casa del director de la fàbrica, també, hi havia la casa de l’amo actualment és el casal de Joves, total, un poble dins de Sant Feliu de Llobregat.

Cal destacar, que La fàbrica va ser pionera en la implantació de la màquina de vapor l’any 1873, i al seu dia la més important de Sant Feliu de Llobregat, tant per la seva producció com pel nombre de treballadors i treballadores, a finals del segle XIX donava feina a més de 500 obrers, la major part dones.

S’hi va instal•lar una fàbrica tèxtil d’estampats de cotó i teixits de pana, i la seva activitat va romandre fins l’any 1961.

Més tard, s’hi van establir petites i mitjanes indústries dedicades principalment al sector de l’aixeteria.

A instàncies de l’Ajuntament, s’ha conservat i s’ha rehabilitat com a equipaments per a la docència i formació i altres dependències públiques per la població de Sant Feliu.

Els edificis s’ha mirat de conservar el màxim possible de l’estructura originat adaptant tècniques modernes que facin un equilibri casi perfecta.

La zona ho hi ha els edificis de La Colònia Industrial de Can Bertrand disposen d’espai verd obert a la gent de Sant Feliu de Llobregat.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La finca de Torre Marimon de Caldes de Montbui

Torre Marimon, està situada prop de la carretera C – 59, hi arriben les carreteres, BV-1424 i BV-1423.

Torre Marimon és un conjunt  d’un notable edifici i finca agrícola amb una  superfície total: 116 Ha. Distribució: 52 Ha. conreu agrícola; 45 Ha. bosc i viver; 6 ha. riera de Caldes; 13 Ha: edificis de Caldes de Montbui .

En l’actualitat l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), de la Generalitat de Catalunya, hi desenvolupa activitats de recerca científica agroalimentària.

També s’hi desenvolupen activitats formatives, pedagògiques, esportives i lúdiques.

Amb Equipaments Singulars : Celler Experimental, Formatgeria, Parc d’hivernacles, Ermita, Instal·lacions esportives d’ús públic, entre altres.

Us passo l’historia d’aquesta Finca :

  • La denominació “Torre Marimon” per referir-se a l’heretat que en aquest paisatge, apareix per primera vegada al segle XVI.
  • La família Marimon, fou una rica família que estenia les seves propietats per Plegamans i per altres pobles veïns com Palau, Palaudàries i Bigues, durant una bona part de l’edat mitjana. La seva relació amb Caldes no començà fins a la segona meitat del segle
  • Després de successives vicissituds i canvis de mans durant els segles XVIII i XIX, el 1921 va ser comprada per la Mancomunitat de Catalunya que presidia Enric Prat de la Riba per instal·lar-hi l’Escola superior d’Agricultura de Catalunya.
  • Per poder adequar el lloc a aquest fi es van construir edificacions noves, es va reconstruir el mas i, en el lloc on hi havia la torre, es va fer una nova i es va col·locar un dipòsit d’aigua al cim.
  • L’any 1927 es va començar a bastir-hi els edificis, les obres s’acabaren l’any 1931. Els arquitectes encarregats van ser Josep Borí i Jansana i Lluís Planas i Calvet.
  • Quan va acabar la guerra civil espanyola, havent estat la Mancomunitat de Catalunya suprimida per la dictadura de Primo de Rivera, i per part de la dictadura franquista la seva hereva, la Generalitat de Catalunya, Torre Marimon va passar a ser propietat de la Diputació de Barcelona.
  • Els terrenys agrícoles de Torre Marimon passaren a ser els camps de pràctiques per als alumnes de l’Escola Superior d’Agricultura i es va crear l’Escola de Capatassos Agrícoles que va impartir cursos fins a l’any 1980 i, que en règim d’internat, arribà a tenir 80 alumnes.
  • A partir de 1980 s’impartiren cursos de Formació Professional Agrària
  • A l’any 1996 que cessaren totes les activitats acadèmiques.

També, va ser coneguda  com el “Mas Coromines” o la “Torre de Mossèn Molas”.

Torre Marimon, està  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Pere Jaques de Barcelona

Casa Pere Jaqués,  està situada a la cantonada del carrer d’Olot 2 i 4  i de l’avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, al barri de la Salut, a Barcelona i  a escassos metres de l’entrada del Park Güell.

Edifici unifamiliar en cantonada, obra de l’any 1900 de Joan Marsans Solà, ampliada i reformada pel mateix autor l’any 1905.

Consta de planta quadrada baixa i pis. Les façanes nord-est i sud-est s’estructuren sobre la base de tres àmplies arcades a manera de finestrals. A la resta de façanes es concreten quatre obertures per planta, amb una porta d’entrada al sud-oest.

I destaca per la seva torra, que dona aspecte d’un campanar, l’edifici  salva el terreny accidentat en què se situa amb la seva alçada imponent.

Aquesta casa monumental és una bona mostra de les torres d’estiueig a les quals aspiraven les famílies de la burgesia barcelonina de l’època a principis del segle passat.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Quiosc de la plaça de l’Àngel de Caldes de Montbui

El Quiosc fou construït a principis del segle passat, per l’arquitecte modernista M. Raspall, no hi ha dades concretes que així fora o   per algun alumne seu.

En els anys 60 del segle passat,  el quiosc es va enderrocar quasi totalment quedant sols el nucli central d’aquest i la coberta. Malauradament, tant el taulell com el tancament metàl·lic varen desaparèixer.

Es situa a la Plaça de l’Àngel, nom popular que pren de l’Antic Portal de l’Àngel, una de les antigues portes de ciutat, quan encara estava envoltada per la muralla. Damunt de la porta hi havia un Àngel custodi que presidia l’entrada, i d’aquí li ve el nom de la plaça. Aquesta quedaria al costat de l’antiga muralla però a la part de fora de la ciutat.

Actualment també és coneguda com la Plaça del Quiosc degut a l’existència d’aquest dins del recinte.

Us passo informació sobre el Modernisme a Caldes de Montbui i el Quiosc :

http://relatsencatala.cat/relat/el-quiosc-modernista-de-caldes-de-montbui/1043460

El Quiosc de la plaça de l’Àngel és una obra de Caldes de Montbui  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé