La masia de can Gili que va donar nom a tot un barri de Granollers

La masia de can Gili esta situada en el  Camí Vell de Lliçà d’Amunt, 1, prop de  la carretera de Lliçà d’Amunt a Granollers i Canovelles.

Va ser una masia totalment agrícola, gracies a l’abundant aigua que disposava,  fins a mitjans del segle XX, que va entrar en un estat d’abandó i ruïna.

La masia va donar nom al que seria tot un gran barri a les a fores de Granollers, “El  barri  de  Can  Gili”

.

Va  ser  projectat  per  primera  vegada per l’empresa : Financiaciones Insobe l’any 1965.

L’objectiu era construir un conjunt residencial a la carretera de Caldes.

Inicialment es van construir cinc blocs de 416 habitatges en total, que es van identificar amb noms de diverses verges: Montserrat, amb 44 habitatges; Bonanova I, II i III, amb 126 habitatges; Mercè I i II, amb 80 habitatges; Núria I, II i III, amb 126 habitatges; i Assumpció, amb 40 habitatges. Posteriorment, es construeixen tres blocs més: el bloc Can Gili, el Victòria, al costat de l’escola, i el del costat de la carretera de Caldes.

Us passo l’enllaç per a mes informació sobre aquesta barri de Can Gili :

http://www.granollers.cat/sites/default/files/usuaris/usuari1/canjonch/memoria_historica_can_gili.pdf

Gràcies a la pressió veïnal, es va salvar la masia de can Gili de ser enderrocada.

Podem destacar un període de rehabilitació de la masia i que va passar a ser Centre Cívic :

  • 13 d’octubre  de  1988, se  signa  el  conveni  per  rehabilitar  la  masia de Can Gili.
  • 5 de  maig  de  1991, s’inaugura  parcialment  el  centre  cívic  Can Gili, després d’una primera fase d’obres.
  • 3 de maig de 1992. S’inaugura definitivament el centre cívic.

La verneda de Can Gili ocupa els marges del tram final del torrent de Can Gaili, entre els barris granollerins de Terra Alta i Can Gili, Antigament, l’espai formava part de les terres de la masia de Can Gili.

Els grans arbres de la Verneda, àlbers, oms, plàtans i pollancres, que són l’element més destacable, van ser plantats pels propietaris de la masia de can Gili.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Anuncis

Torre de Cal Moliner de Castelldefels

La Torre de Cal Moliner és un edifici del municipi de Castelldefels  situat en el carrer  Major, 43 fa cantonada amb el carrer de Juan de la Cierva.

És una Torre de planta quadrada, formava part del recinte exterior del Castell de la vila, va ser construït dins del segle XVI.

Cal dir que a mitjana altura encara hi és visible una finestra trífora, feta amb la típica pedra rogenca local, igual que la resta d’obertures i les cantonades tot de pedra vermella. Està coronada per una cornisa de pedra, afegida a finals del segle XIX o principis del XX.

El nom es el mateix de la masia que havia al seu costat, cal Moliner conegut  també, per l’Hostal Gran, can Jubany o can Ramon del Molí.

Actualment està adossat a un edifici modern i l’accés es fa pel primer pis, les finestres i la porta estan tapiades per evitar incidents.

La Torre de Cal Moliner, està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Dades i Documentació : Ajuntament de Castelldefels

Text i Fotografies : Ramon Solé

Modernisme : La Torre Montserrat de Cardedeu

La Torre Montserrat , està situada en la avinguda del  Rei en Jaume, 193 amb el carrer Esteve Barangé i carrer Llinars a  Cardedeu.

La Torre Montserrat, també coneguda com a Casa Gual, és una casa modernista d’Eduard Maria Balcells a Cardedeu.

És una edificació aïllada rodejada de jardí; té coberta composta, de teula àrab vidrada de colors verd i ocre dibuixant greques.

A ponent s’aixeca una torre-mirador acabada en formes esglaonades i coronada per una reixa de ferro forjat. Al seu costat, un porxo dóna accés a l’entrada principal de la casa.

Les finestres són un recull de formes i estils: arc ogival, trencat, deprimit, convex, deprimit còncau, etc. Es tanquen amb persianes de llibret mòbil i dibuixos geomètrics.

A la façana sud hi ha una tribuna triangular sostinguda per una columna i coberta per una estructura piramidal, revestida amb mosaics de dibuixos florals multicolors i amb cresteria de forja.

Destaquen també les gàrgoles ornamentals neomedievalistes del primer modernisme i un pou a la zona nord coronat per un treball de forja a la corriola com el de la tanca d’accés, també amb motius florals.

Us passo dades destacades de Torre Montserrat :

  • Es va fer un projecte l’any 1910, anterior a l’existent.
  • Al fer-se la construcció de la torre l’any 1912,es modificà el projecte totalment, és l’únic encàrrec que va tindre Balcells a Cardedeu.
  • Per altra banda la Torre Gual s’insereix en l’època de més activitat constructiva de la vila, anys 1910-1920, quan Cardedeu es transformà definitivament en un lloc d’estiueig.

Per a mes dades i fotografies podeu consultar a :

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/Home/catalunya—comarques/valls-oriental/cardedeu/casa-ngela-gual-canudes

Us recomano participar en la Ruta del Modernisme per Cardedeu per conèixer les diferents cases i torres que hi ha en aquest municipi.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat

La Catedral de Sant Llorenç, la façana principal dona a la plaça de la Vila i una sortida lateral al carrer de Pi i Margall, 4 de Sant Feliu de Llobregat, és dedicat al Sant Llorenç.

El dia 11 de juny de 1939 es va posar la primera pedra de l’actual edifici . Amb un estil neomedieval amb ressonàncies bizantines, la catedral de Sant Feliu té 45m de llarg, 32m d’ample i 26 d’alt i consta de tres naus, amb transsepte, absis semicircular amb dues absidioles i cimbori poligonal sobre el creuer.

La coberta de la nau central és un traginat pla de cassetons de fusta ornamentats.

Com a curiositat, es pot mencionar que l’edifici no es va fer de pedra sinó amb blocs formats amb ciment i sorra del Llobregat que els feligresos es van encarregar de portar amb carro des del riu.

Amb una ornamentació interior molt curada : vitralls, esgrafiats, daurats al sostre, murals pintats en les capelles i un artístic mosaic en tota l’extensió del paviment.

La façana, de la plaça de la Vila, té una finestra triforada amb gelosies i capitells d’inspiració medieval. Sota, el portal de mig punt, amb arquivoltes i timpà.

Se’n destaca sobretot el portal de mig punt amb arquivoltes i timpà esculpits, i el gran finestral triforat, amb gelosies i arcs de mig punt sobre columnes. Al costat de la façana s’alça el campanar.

La façana lateral al carrer Pi i Margall també té una portalada neoromànica que s’obre al creu.

Us passo la historia fins els nostres temps :

  • Els inicis de la devoció a sant Llorenç, apareixen en un testament de l’any 1277, en disposar que el cos fos sepultat en una capella de Sant Feliu, sota l’advocació de sant Llorenç.
  • El 19 de març de 1524 és aprovada la fundació de l’església parroquial, ja que fins aleshores el terme d’aquesta població havia estat dividit entre les parròquies de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí.
  • El 1862 l’església va ser objecte d’una important reforma d’ampliació.
  • Aquesta església fou destruïda el juliol de 1936, amb l’inici de la guerra civil espanyola, i només en va quedar el campanar i una marededéu gòtica, trobada al subsòl l’any 1941, i part d’un retaule o potser d’una portalada, dels segles XVII-XVII.
  • El dia 11 de juny de 1939 es va posar la primera pedra de l’actual edifici i a partir de 1940, essent rector Mn. Lluís Brugaroles i sota la direcció de l’arquitecte Josep Ros, es van iniciar les obres de construcció de la nova església parroquial de Sant Llorenç.
  • El 22 de juny de 1941 es va beneir l’actual capella del Santíssim.
  • Finalment, el 26 de maig de 1946 el bisbe de Barcelona Gregori Modrego va presidir-ne la dedicació. La vigília es van beneir les campanes.
  • L’acabament de l’obra es va fer l’any 1955, amb les capelles de la Mare de Déu de Montserrat i del Sagrat cor.
  • El 15 de juny de l’any 2004 una butlla del papa Joan Pau II decretava l’escissió de 9 arxiprestats de l’Arxidiòcesi de Barcelona per a crear el nou bisbat de Sant Feliu, amb seu a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. La mateixa butlla va elevar al rang de catedral la que fins aquell moment era l’església parroquial de Sant Llorenç a Sant Feliu de Llobregat.
  • El 26 de maig de 2005 el bisbe de Sant Feliu Agustí Cortès en va beneir la càtedra convertint-se així en la catedral més jove de Catalunya.

Si no coneixeu aquesta Catedral, us invito a fer un passeig per Sant Feliu de Llobregat per admirar el seu interior i la torre-campanar.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Escaletes de Cornella de Llobregat

Pujar i baixar les Escaletes de Cornella de Llobregat, situades al carrer de Miquel de Roncalí i Destefanis, és ven segur que molta gent cada dia ho fa, per anar al centre, a l’Ajuntament, a agafar el Bus, metro o tren, o simplement a passejar…per la part antiga pels carrers comercials de Cornellà.

Escales antigues que formen part de la gent que viu a Cornellà.

Per ho a principis d’aquest any, va sorgir una noticia que va dividir als habitants de Cornella :

“l’Ajuntament vol construir-hi unes rampes mecàniques per salvar el desnivell existent.”

Us passo un reportatge sobre les Escaletes i el seu futur :

https://comunicacio21.cat/noticies-liniacornella/126360-recels-per-una-possible-rampa-mecanica-al-carrer-de-les-escaletes

La gent i Partits polítics locals, es van mobilitzar per evitar-ho…

Us passo informació sobre les Escaletes segons descripció de Wikipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Carrer_de_Miquel_de_Roncal%C3%AD_i_Destefanis

Estan salvades Les Escaletes …?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de la Roca del Vallès

El Castell de la Roca està situat al municipi de la Roca del Vallès, al cim d’un turó des d’on domina la vall del riu Mogent i el pas de l’antiga via de tradició romana que travessava el Vallès, i a un costat de la població.

A principis del segle XX, estava en molt males condicions. L’edifici es de planta trapezoïdal. No conservava el mur de la banda de migdia que es va aixecar en la reconstrucció. Torre cilíndrica oberta pel darrere, feta d’obra i de filades de maó, aquesta formava part d’un edifici més antic.

A ponent hi ha la torre de l’homenatge de planta rectangular, formant un talús molt inclinat, té un pis més d’alçada.

En aquesta zona es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, el seu mur està coronat per merlets.

A la muralla de llevant el parament forma una sortida de dos cares que fan angle el “rediente” que trenca la línia del mur.

Les sales estan decorades per grans finestrals on hi ha el blasó dels Torrelles esculpit.

Us passo detall de la seva llarga història :

  • Les primeres referències que tenim sobre la Roca són del segle X.
  • No és documentat El Castell , fins al s. XI quan n’era propietari Arnau Mir, l’any 1023.
  • Posteriorment passà a Guillem de Muntanyola a qui succeïren els seus fills Renard i Bernard Guillem, els quals tingueren el castell com a feudataris de Berenguer Ramon de Montcada (1084).
  • El tenien per meitat i en disposaven mig any cadascun.
  • El segle XII la propietat passà per casament al llinatge dels Bell-lloc.
  • Guilleuma de Bell-lloc el cedí al seu espòs amb la condició que el vengués i destinés els guanys a sufragis per la seva ànima, les ànimes dels pares i la del mateix espòs, Guillem de Montclús.
  • El 1283 pertanyia a Ramon de Cabrera qui el 1287 el vengué a Pere Marquès, notari Reial.
  • Durant el s. XIV veiem moviments successius de la propietat de la fortalesa entre monarquia i noblesa. El 1336, Francesc Marquès presta homenatge al rei pel castell de la Roca.
  • Uns anys més tard, Marquès compra la jurisdicció omnímoda al rei i poc després, compra al rei Pere III el mer i mixt imperi i les jurisdiccions alta, baixa i criminal. Segons el fogatge de l’època, s’hi comptaven 205 focs.
  • El 1374, els vassalls aconsegueixen incorporar-se de nou a la corona.
  • Així, vuit anys més tard, el rei torna a vendre la jurisdicció a Francesc Marquès que, com que no paga al rei les anualitats que l’hi devia, la perd a favor de Pere Rovira , axó passa a l’any 1392.
  • Des de 1405 pertanyia a Ramon de Torrelles i de Blanes, el qual va retre homenatge al rei Martí l’Humà com a feudatari seu pel Castell de la Roca.
  • La propietat del castell romangué a mans de la família Torrelles fins al començament del s. XVIII que passà a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar de Barcelona.
  • Després de diversos propietaris, el 1949 l’adquirí Antoni Rivière i Manén que el 1952, restaurà el Castell que es trobava en estat ruïnós.

Hi ha moltes llegendes i histories relatives al Castell de la Roca, que popularment i des de fa segles passaven d’avis a nets…

El Castell de la Roca està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Roca i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Cornellà de Llobregat

L’ Ajuntament de Cornellà de Llobregat, està situat en la Plaça de l’Església.

Es tracta d’un edifici de caràcter noucentista de tres plantes i golfes. Els seus volums cúbics i la profusió d’obertures rectangulars responen a uns criteris funcionalistes, però la intenció d’imitar els palauets renaixentistes, al remarcar la planta noble amb balconada i al predominar una visió exterior de tres pisos assenyalats per falses cornises horitzontals, donen a la construcció un caràcter historicista propi del noucentisme.

Elements com els ulls de bou, o com les mitges pilastres dòriques que divideixen algunes finestres confirmen l’estil.

Les arcades neoromàniques del primer pis compliquen l’historicisme, distorsionant les formes.

Cal buscar la seva raó de ser en una falsa coherència estètica amb els trams de mur i les columnes amb capitell aprofitats d’època medieval a la planta baixa.

Us passo l’història de l’Ajuntament :

L’Ajuntament s’alça al lloc on anteriorment hi havia la Casa del Comú, construïda presumiblement a mitjans del segle XIX quan es va urbanitzar i va prendre cos el Centre.

El 1928, al subsòl s’hi varen descobrir vestigis d’una vil·la romana (hom especula sobre si es tracta de la “Cornelianus”, que dóna nom a la ciutat) i ben a prop els fonaments i les restes de l’església paleocristiana i de la preromànica que hi va edificar el bisbe Vives de Barcelona.

El nou Ajuntament es construí amb la inclusió a la seva façana i porta principal de les columnes i capitells d’aquesta antiga església així com el parament preromànic, ben visible.

L’Ajuntament de Cornellà de Llobregat  està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Informació i text, extreta de Viquipèdia

Fotografies : Ramon Solé

Casa Raspall de La Garriga

Casa Raspall està situada en el centre de La Garriga, en el carrer dels  Banys, 40 amb cantonada a la plaça de Santa Isabel.

Casa Raspall també és conegut per Can Mayol de la plaça,  és una masia del segle XIV , podríem dir, la primera obra realitzada per Manuel Joaquim Raspall i Mayol durant el 1903 a partir de la casa pairal de la seva mare.

Llegim a Viquipèdia :

“És un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres fent cantonada. Consta de planta baixa, pis i golfa. Assentada al damunt de sòcol de maçoneria. Les parets de la planta baixa són de carreus fins a la imposta de maó. Les obertures estan encerclades amb obra vista. A la porta d’entrada i balcó hi ha, estilitzats de forma molt personal, un arc deprimit convex i un altre deprimit còncau. A partir de la imposta les parets de la façana són d’obra vista i les obertures de pedra. La coberta és a dues aigües fent cantonada. El ràfec està suportat per mènsules de fusta treballada i entre les mènsules hi ha una sanefa amb motius geomètrics. Sota el ràfec hi ha una doble arcuació.

Al primer pis destaquen dues finestres gòtiques una de llinda plana i l’altre conopial.

Al seu costat s’hi afegí un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres. Consta de planta baixa, dos pisos i torrassa. Assentada damunt un sòcol de maçoneria. Els arcs de les obertures són una lliure interpretació personal de l’arc deprimit convex dovellat. Les parets són d’obra vista llevat de la part més baixa, que és de carreu. A la segona planta hi ha una torrassa que clou en un mirador, la coberta és de faldons i hi ha una barana metàl·lica. Les llindes de les obertures de la planta baixa són de pedra. Unes mènsules de pedra suporten els pilars de la galeria del segon pis. El ràfec de coberta és prolongació de l’edifici del costat.”

Us passo detall de la seva història :

  • Es tracta de la reforma de Can Mayol, avui Casa Raspall, efectuada l’any 1903 a la casa pairal de la seva mare. Va reforçar el primitiu caràcter gòtic de l’edifici, mantenint-hi les finestres conopials i l’arcuació de coronament i a la vegada introduí nous elements de l’estètica del moment: baranes amb ferro fuetejat i motius florals, vidres emplomats a portes i finestres. Ampliació de la casa el 1920.
  • S’observa clara influència del seu mestre Josep Puig i Cadafalch. Es va respectar l’aire gòtic mantenint les finestres del primer pis. Converteix l’antiga porta de la plaça en una finestra amb arc de punt d’ametlla i situa una altra d’igual a la façana del carrer Banys.
  • El 2007 es va restaurar. Després de diversos projectes sobre el destí de l’edifici, de propietat municipal, el 2007 es va realitzar la transformació i rehabilitació per tal de convertir-la en un espai públic que havia d’acollir la Fundació Manuel J. Raspall, un projecte proposat el 1997.
  • Allotja diverses institucions culturals i, des del 2014, acull el fons documental cedit per Lluís Cuspinera amb una gran quantitat de documents originals de l’arquitecte Joaquim Raspall de qui ha estat el seu biògraf.

Casa Raspall de La Garriga, és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Garriga i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de Can Ramoneda d’Esplugues de Llobregat

Can Ramoneda és una masia que  està situat en el carrer de l’Església, 99-103 d’Esplugues de Llobregat.

És una casa pairal de tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes, i amb coberta de dos vessants. La façana fou simètrica originàriament fins que s’afegí un cos a cada banda de la casa. El cos central, situat a un nivell més alt del sòl, hi ha la porta principal amb arc de mig punt i marc de pedra adovellat.

Les finestres de la planta noble tenen un marc de pedra. Les golfes són obertes a l’exterior mitjançant tres arcs escarsers de pedra treballada, recolzats en sengles pilars.

El rellotge de sol es troba lleugerament desplaçat a la dreta de l’eix central.

Us passo la seva història :

  • Can Ramoneda podria datar del s. XIV.
  • El primer document que en fa referència és del 1471, on es diu que la casa pagava censos a les monges del monestir de Sant Pere de les Puelles.
  • El primer propietari documentat és en Pau Ramoneda, que fou jurat del poble el 1597.
  • Va ser engrandida el 1642, sempre s’ha dedicat a les feines agrícoles i així ho denoten els graners i cellers d’aquests.
  • El 1770, el Baró de Maldà cita aquesta casa tot dient que el seu propietari és el pagès més ric del poble.
  • L’ any 1938, Gaspart Calvet comprà la casa que, més endavant, passà a mans de la família Tarragona i es convertí en seu del Museu Estrada i on s’ exposava una important col·lecció d’art contemporani.
  • Conserva l’estructura primitiva, llevat que el 1940-41 foren derruïts els tres porxos d’accés i el pou.
  • El 1972, ha estat restaurada esment seu del Museu Estrada-Salarich.

Can Ramoneda és una masia d’Esplugues de Llobregat està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Torre de Can Valls de la Muntanyeta de Castelldefels

La Torre de Can Valls de la Muntanyeta és un edifici del municipi de Castelldefels, és una torre documentada el 1560.

Aquesta Torre esta en un costat del Parc de la Muntanyeta, en una zona de bosc que dona al carrer de Santiago Rusiñol.

Era una Torre de defensa de planta quadrada amb accés per la planta pis mitjançant un pont llevadís accionat per cadenes. L’entrada de la planta baixa era independent, aquesta planta s’usava con a magatzem i quadra.

Ambdós accessos són al cantó nord i el primer té un portal adovellat, mentre en el segon el portal és de llinda d’una pedra de marès vermella ben tallada, com les finestres, sageteres i angles de murs, que són fets amb paredat antic.

La coronació resta escapçada i pel cantó nord es veu encara la marca de la coberta del pont que , possiblement, la lligava a l’antiga masia de Can Valls.

Dalt dels portals d’accés resten les mènsules de suport d’un matacà que s’ha perdut.

Front a la Torre, hi ha una petita àrea amb taules i cadires de fusta per pícnic.

 

Recull de dades : Ajuntament de Castelldefels

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé