Església de la Mare de Déu de Montserrat de Torreblanca de Vacarisses (Vallès Occidental)

L’església  de la Mare de Déu de Montserrat està en la Urbanització de Torreblanca,

situada en la Plaça de l’Església de Vacarisses.

Historia:

  • L’origen de la urbanització de Torreblanca es situa a l’any 1942, quan Josep Pladelorens, propietari de la masia de la Torre, que incloïa una gran finca de 674 ha, la va vendre a Escolapio Cancer (urbanista) i Fidel Puig (aparellador) per 500.000 pessetes.
  • Els nous amos van crear l’empresa “Explotaciones Torreblanca S. A.” i van impulsar els treballs per habilitar els carrers i les parcel·les.
  • El juliol de 1944 s’inaugurava el baixador del ferrocarril. Aixecaren una glorieta per captar clients al costat de la font del Paraigua i amb un cotxe anaven a cercar possibles clients a l’estació d’Olesa.
  • Les obres de l’església, realitzades per l’empresa Construccions Berau, començaren l’any 1949 i l’any següent ja s’estaven acabant.
  • El treball escultòric dels capitells és de força qualitat i reprodueix de manera fidedigna els models romànics originals.
  • A la capella de la masia de Collcardús es troben uns relleus també neoromànics molt similars.
  • En aquest cas foren realitzats igualment a la dècada de 1940 i per un home que freqüentava la casa conegut com el “picapedrer”.
  • És possible que els capitells d’aquesta església siguin obra del mateix autor.

Església d’estil neoromànic situada en una placeta recentment condicionada dins de la urbanització.

És de planta rectangular, amb un pòrtic davanter (més ample que la nau) i absis a la part posterior.

La coberta és a doble vessant, amb un ràfec de rajoles amb sanefes en degradació.

El Pòrtic és format per sis columnes que descansen sobre un alt basament i compten amb els corresponents capitells,

amb escultura de bona factura que reprodueix motius característics de l’estil romànic: vegetals, animals i amb monstres i figures humanes.

La façana principal té portal adovellat, tres finestrals allargats a la part superior i és rematada amb un campanar d’espadanya.

Els murs són de paredat i les façanes laterals tenen tres contraforts a cada banda en els quals hi ha intercalats finestrals.

Tots els finestrals són emmarcats amb maó i tenen vitralls de colors.

L’interior, d’una sola nau, conserva una imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

Observacions:  Inscripció al portal: “1949”

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós de Llinars del Vallès (Vallès Oriental)

L’Ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós es troba en un petit turó, a 850 m de la Torrassa del Moro de Llinars del Vallès.

L’ermita es documentada des de l’any 1640.

Es una ermita de deu per cinc metres, amb portal adovellat de set dovelles, dues finestres de granit, amb contraforts a cada costat i amb gran riquesa de carreus cantoners.

El campanar és d’espadanya,

i un rellotge de sol no massa gran.

A darreries del segle XIX i fins a l’any 1905, acabada la “setmana dels barbuts”, se celebrava l’aplec en honor de Sant Sebastià, el màrtir que era advocat contra la pesta, els llamps i les tempestes.

Estava totalment en runes, voluntaris, ADF. i altres van reconstruir-la.

Us passo un video de la seva reconstrucció que s’ha portat a terme en aquests últims anys ( cliqueu per iniciar el video en el triangle) :

http://agendatvllinars.videotecaip.com/video-hd.php?video=311

Des de l’ermita es té una vista magnífica, des d’aquí la vista és de 360º amb el Litoral, Prelitoral i part del Vallès.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem una ullada fora de Catalunya : Ermitori de Sant Pau d’Albocàsser de Castelló de la Plana

L’Ermitori de Sant Pau esta en Albocàsser de la Comarca castellonenca de l’Alt Maestrat.

Aquest ermitori va ser refugi i lloc espiritual dels càtars arribats a la comarca, en l’Edat Mitjana, que fugien de les persecucions religioses en Occitània.

Pou

Per a més informació podeu seguir aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_Sant_Pau_d%27Alboc%C3%A0sser

Text i Fotografies : Jordi Mig

Sant Andreu del Far de Dosrius (Maresme)

L’església  de Sant Andreu del Far està situat en el Barri del Far de Dosrius, al costat del camí del Santuari del Corredor . Aquesta església forma un petit conjunt rural juntament amb la gran masia de Can Guinard.

Us passo la seva llarga historia:

  • L’església de Sant Andreu del Far consta, entre la documentació més antiga (1164), com Sant Andreu de “Bona conjuncta”. Avançat el segle XVI ja consta com Sant Andreu “del Far” i al segle xvi com “d’Alfar”.
  • Per la seva proximitat a Llinars i pel seu escàs poblament consta com a sufragània de la parròquia de Llinars entre el 1304 i el 1597. Després fou parròquia independent, però del 1919 ençà torna a estar confiada al sector de Llinars del Vallès.
  • L’any 1164, Bernat de Faro lliurà a l’església de Sant Andreu de Bona Conjuncta part de l’alou que Sanxa de Roca i Guillem de Bell-lloch donaren a dita església.
  • L’any 1178, Bernat de Faro i Beatriu sa esposa, oferiren a Santa Maria de Llinars la quarta part dels delmes de carn i formatges de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta.
  • L’any 1186, en una escriptura de concòrdia l’església és anomenada com a Sant Andreu de Mala Conjuncta.
  • El 1306, mossèn Berenguer Guinart va prendre possessió d’aquesta església i el bisbe la va fer independent de la de Santa Maria de Llinars, però li va assignar algunes obligacions respecte a ella. Després, però, tornaria a ésser sufragània de Llinars.
  • L’any 1449, consta Miquel Arenes com a propietari del mas que porta el seu nom, dintre de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta.
  • Dels anys 1535 i 1542 hi ha dos documents on són citats els dos noms “Bona Conjuncta” i “Far”.
  • L’any 1597, el bisbe Joan Dimes Loris, a instàncies dels parroquians del Far, donà l’autonomia com a parròquia.
  • L’any 1630 ja se cita únicament la parròquia del Far.
  • Del 1631 data l’hipogeu de pedra situat a la part central del paviment de la nau, amb la inscripció MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS. Aquesta inscripció podria indicar que, igual que el Santuari del Corredor fou promogut per Salvi Arenas el 1530, la família Arenas, que tenia capella pròpia en la seva casa pairal, fos en part promotora de la construcció del nou edifici de Sant Andreu del Far.
  • La parròquia del Far no arribava a tenir vint “focs” (o cases), però tenia les masies senyorials de can Bosc, ca l’Arenes i can Guinart, que està situada davant de l’església.
  • El cementiri proporciona dades de les famílies que s’han anat enterrant a la parròquia del Far, les restes de les quals romanen en nínxols. S’hi troben sis sepultures amb làpides de marbre, d’algunes de les famílies més antigues del lloc: Sebastian Massuet i Família 1876, Pedro Massuet i Família 1883, Tomàs Farrerons y Prat y Família 1885, José Arenas y Família, Andrés Guinart y Família.

L’edifici actual data del segle xvi i és d’estil gòtic tardà. La façana principal, amb un cos sobresortit, és coronada per un massís campanar de torre quadrada amb dues obertures d’arc rodó. A sota hi ha la porta d’entrada, de llinda recta. La coberta és a dues aigües. La capçalera, exteriorment, és reforçada per diversos contraforts.

L’Església és de nau única orientada de llevant a ponent. Presenta un absis de planta poligonal, amb contraforts laterals i a les arestes. Té dues capelles laterals adossades, a manera de creuer.

J. Contijoch / Generalitat de Catalunya

La nau és coberta amb tres voltes per aresta gòtica, amb nervis de pedra granítica, i totes les claus de volta estan esculpides, igual que les mènsules d’arrencada dels nervis, les quals representen caps humans. La coberta de la nau és de teula àrab a dues vessants, acabades amb una senzilla imbricació de teula i maó. Les façanes són de paredat comú i arrebossades, i les zones angulars de grossos carreus ben tallats. És coronada per un campanar de planta quadrada, desplaçat cap a l’angle sud-oest, amb dues obertures en arc rebaixat a llevant i a ponent, on hi ha les campanes.

J. Contijoch / Generalitat de Catalunya

El campanar té coberta plana, limitada per una barana amb merlets escalonats de pedra. A la façana principal hi ha una portada de brancals i llinda plana de pedra, protegida per guardapols, amb un rosetó a sobre.

Montse Viader i Crous / Generalitat de Catalunya

Al costat sud, tancat per una reixa de ferro forjat, hi ha un reduït cementiri amb nínxols recolzats en el mur de l’església, organitzats en dues fileres de tres pisos. Al costat dels nínxols i perpendicular a la façana sud de l’església, hi ha un altar de pedra, orientat a ponent, protegit per una barbacana a dues aigües, feta amb bigues de fusta i teula àrab i amb una senzilla imbricació de teula.

Sobre l’altar de pedra hi ha una creu de ferro forjat amb un roser que s’hi enfila fins a dalt; al centre de la creu, una corona d’espines, també de ferro forjat.

La paret de darrere de la creu està emmarcada per un esgrafiat a base d’un dibuix geomètric de fons blanc i incisions en color ocre terrós; al fons també hi ha estels. S’hi representa Déu en sa Majestat amb un colom volant al seu costat i, més avall, dos àngels porten una rosa i una llàntia respectivament.

Montse Viader i Crous / Generalitat de Catalunya

El frontal de l’altar té alguns relleus i inscripcions: a l’esquerra, la inscripció OBIT DEL SEMIER EN PERE BOSCH; al centre, emmarcada en un escut, la inscripció JHS; a la creta, la inscripció WY A 8 : DE DESEMBRE 1578. A la part dreta del peu de l’altar hi ha, en relleu, una creu de braços patents i iguals, com la de la clau de volta de l’interior de l’església. Al costat esquerre, la inscripció XPS (Crist en grec).

A terra, davant de l’altar i de les fileres de nín xols, hi ha la sepultura amb làpida del segon comte de Bell-lloc, amb la inscripció ARNALDO DE MERCADER DE ZUFÍA I SU ESPOSA LINA POZZALI CROTTI, CONDES DE BELLOCH, RIP, amb els escuts de les famílies corresponents entrellaçats. A la zona central del paviment de la nau hi ha una làpida de pedra de l’enterrament de MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS.

L’església de Sant Andreu del Far és una església parroquial del municipi de Dosrius (Maresme) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Pau del Camp y el primer “Hospital” de Provenzana

Se atribuye la primera fundación de St. Pau del Camp de Barcelona a Guifré Borrell (874-911), hijo primogénito de Guifré el Pilós, ya que Geroni Pujades encontró, en 1596, una lápida con una inscripción que decía que allí estaba enterrado. El descubrimiento sucedió durante unas obras para canalizar las aguas de las diversas rieras que desembocaban en el portal de St. Pau o “dels molers”, ya que era el lugar de entrada para los canteros de Montjuïc.[1]

En base a otra inscripción funeraria se supone una segunda fundación. En la lápida de la tumba donde reposan los restos de Guillem de Bell·lloc (-1307), se dice que allí fueron trasladados los de Geribert Guitard y Rotlendis, fundadores en 1117 “cuando lo entregaron a la Iglesia romana”. Esta expresión sugiere que aún no estaba bajo el control del obispo. Geribert y Rotlendis son considerados los iniciadores del linaje de los Bell-lloc, ya que entregaron en esa fecha los diezmos del Castell de Bell-lloc y de su iglesia de St. Pere.[2]

…/…

Podeu seguir aquesta interesant historia i d’altres a :

https://historiasdebellvitge.wordpress.com/

Autora del Text i Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Castell de Fontanet o Castell de Piera a Piera (Anoia)

El Castell de Fontanet o de Piera està situat sobre un petit turó, per de munt del carrer de Salvador Claramunt,

o, podem arribar-nos per la plaça de l’Església de Piera.

Us passo la seva historia:

  • Es tenen dades de la seva existència des de l’any 955, com a castell de Fontanet.
  • El castell, en ple procés d’assentament de la toponímia, era conegut al segle XI encara com de Fontanet (Fontanetum) però la pròpia documentació afirma que ja es coneix també amb un altre nom, el de Piera (Apiarie).
  • Primer estigué dins l’àmbit dels vescomtes de Barcelona, per passar al segle XI al comtes reis de Barcelona, situació que va mantenir fins el 1380, exceptuant un petit període (1285-1291) que fou domini de Poblet.
  • El 1380 el rei Pere III el va vendre al comte de Cardona.
  • El 1431 de nou el rei Alfons IV el va adquirir per vendre’l seguidament a Pedralbes, que el va posseir fins a l’eliminació dels sistema feudal.

El 1916 el seu besnét, el baró Ramon de Viala i Ayguavives, hi va fer una profunda intervenció d’estil neomedieval consistent a reconstruir la torre de l’homenatge i tota la muralla de tancament;

es van obrir nous finestrals i també es van aixecar una masoveria merletada i una cotxera neogòtica, intervenció que pretenia reproduir l’esplendor medieval del castell-palau.

La porta d’accés adovellada és un dels testimonis del castell original.

L’edifici està format per un sol cos amb una torre adossada culminada per merlets, envoltat per una muralla també emmerletada, en recerca d’aquest cert regust medieval.

L’any 1941 va ser adquirit per Justo Oliveras Llopart.

En l’actualitat segueix sent propietat dels seus descendents, que l’habiten i el conserven.

Per a mes dades, us adjunto un enllaç :

https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Piera

Recull de dades: Ajuntament de Piera i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Marquet de les Roques de Sant Llorenç Savall ( Vallès Occidental)

El Marquet de les Roques és situada al fons de la Vall d’Horta, seguint la riera de la font del Llor de Sant Llorenç Savall.

Historia:

  • Les primeres dades de l’existència d’aquest mas es remunten al 1162, i amb el nom de Coma d’Hermet, on vivia la família Marquet, es pot seguir la seva pista medieval.
  • També hi ha notícia documental de la masoveria des del 1200.
  • El mas depenia del Castell de Pera i del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en prengueren propietat després de la pesta del segle XIV.
  • L’any 1712 la família Oliver de Castellar del Vallès el comprà als benedictins beneficiaris dels béns del monestir, juntament amb altres masos rònecs dels voltants.
  • Al segle XIX la família Oliver es convertí en una saga d’industrials de Sabadell.
  • L’any 1895 Antoni Oliver i Buxó, industrial i avi de l’escriptor Joan Oliver (Pere Quart) va encarregar l’eixample de la casa a l’arquitecte Juli Batllevell, deixeble de Domènech i Muntaner.
  • Als anys vint va ser punt de trobada d’intel·lectuals i artistes (Josep Carner, Carles Riba, Guerau de Liost, etc.), i Joan Oliver hi organitzava vetllades literàries amb el grup d’escriptors conegut com La Colla de Sabadell. Aquí es constituí l’editorial La Mirada, que encara perviu.
  • La família en perdé la propietat durant la guerra civil.
  • L’any 1941 fou adquirida per Llorenç Valls, propietari del Vapor del poble.
  • Actualment és propietat de la Diputació, que hi duu a terme activitats culturals combinades amb l’activitat agropecuària de la finca, a càrrec de masovers.

Masia originàriament agrícola i posteriorment residencial, ara dedicada a usos públics.

El cos principal de la casa és el mas d’origen medieval del Marquet,

i conserva un portal adovellat i finestres decorades i datades d’època moderna.

La resta de l’edifici, el cos de ponent, és de gust historicista-modernista, sobretot amb obra de maó vist, teulades de rajola vidriada i escultures, obra de l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell.

A la part de llevant hi ha adossada la masoveria.

Per la seva importància, la casa té capella pròpia, diverses dependències i indústries rurals properes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Laura de Castellet i Ramon

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Piera, un paseo por su historia antigua y reciente

Piera, con el castell de Fontanet. Foto: Maria Isabel Alarcón, 2022

Historias de hace mil años

En 954 el vizconde de Barcelona Guitard da tierras y viñas a quince pobladores, a los que nombra uno por uno, en el término del “Castro Fontanedo” (Castillo de Fontanet de Piera) para que alcen una torre en el sitio de Freixano (Freixe).[1]

Afortunadamente para nosotros nos quedan vestigios de estos dos lugares. El Castillo de Fontanet, con la iglesia de Sta. María y la torre de Freixe junto a la ermita románica de St. Nicolau. La torre debía de ser un sitio de vigilancia y defensa de la zona que incluía diversos núcleos de población.

Foto : Ramon Solé

…/…

Podeu seguir aquesta interesan historia i d’altres a :

https://historiasdebellvitge.wordpress.com/

Autora del Text i Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Temple dels Homes de Piera

L’Art dins de la casa de l’autor : Pascual Zapater.

El Temple dels Homes està dins de la casa del carrer Circumval·lació, 36 de la Urbanització del Castell de la Ventosa de Piera.

La seva obra esta repartida principalment per tot el jardí.

El Sr. Pascual Zapater ens explica la seva obra :

Us passo algunes imatges.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Martí de Mosqueroles de Fogars de Montclús (Vallès Oriental)

Sant Martí de Mosqueroles està situada en la Plaça de l’Església de Mosqueroles de Fogars de Montclús.

Sant Martí de Mosqueroles és una església romànica amb una nau i absis, situada al Parc Natural del Montseny en el municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental) i dins del nucli de Mosqueroles.

Us passo la seva historia:

  • La primera menció documentada és sobre la seva consagració el 10 d’octubre de 1104, si bé va ser després d’una ampliació d’una primitiva, ja que a l’acta de consagració, el bisbe de Barcelona Berenguer li manté els béns i drets anteriors (in loco vocitato Moscheroles et antiquitus vocitata villa Insioni).

És un edifici de paredat, arrebossat i emblanquinada. Restes d’uns finestrals actualment tapiats. L’absis és quadrat.

Planta rectangular en el qual es pot distingir pels murs i les voltes, per una nau -que sembla romànica- amb arrebossat i per les capelles que sobren als costats.

L’església ha estat capgirada, és a dir que el presbiteri actual correspon a una ampliació de l’església per la part de ponent, mentre que la façana actual és a on hi havia l’absis. Prop de la façana hi ha el campanar de secció quadrada, d’un sol cos i de paredat.

Té cinc obertures per a les campanes, coronades per quatre florons en els vèrtex i una piràmide bola.

Jordi Contijoch Boada Generalitat de Catalunya

Té una portada d’arc rebaixat i amb carreu de granit. Té un ull de bou.

Montserrat Viader i Crous – 1982 / Generalitat de Catalunya

La seva pila baptismal està en un nínxol sota el cor (comú, en el segle XVI, en la majora de les parròquies del Montseny). Rellotge de sol en el paredat del campanar.

Sant Martí de Mosqueroles és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpìntero