Rectoria de Cardedeu

La Rectoria esta en el  carrer Lluís Llibre, 25 amb cantonada amb la crta. de Cànoves  a Cardedeu.

La Rectoria es un edifici senzill, per ho antic i amb historia :

  • En el plànol de Cardedeu del 1777 s’ubica fora del que era el nucli urbà en aquell moment.
  • És possible que fos una masia abans de convertir-se en rectoria, però al segle XVIII ja tenia aquest ús.
  • Com d’altres edificis religiosos, va ser confiscada per l’Ajuntament de Cardedeu a l’inici de la Guerra Civil (1936-1939).
  • El novembre de 1936 va ser seu del POUM i el març de 1937 la va ocupar la Creu Roja.
  • Aquestes ocupacions van fer malbé l’edifici en general i el mobiliari en particular.
  • Quan es va acabar la guerra, la Rectoria va ser restituïda a la parròquia i ha mantingut el seu ús fins avui.

La Rectoria, està situada fora del recinte antic de la vila i a un carrer entre mig de l’Església, es una antiga casa de pagès.

Consta de planta baixa, pis i golfa, està coberta a dues vessants amb teula àrab. La façana plana és asimètrica, amb el portal d’arc de mig punt dovellat de grans dovelles.

Al primer pis hi ha un balcó de llinda plana; presenta altres tipus de finestres, una d’elles a la planta baixa, imitant el portal de mig punt dovellat.

A la part nord hi ha una finestra molt vella, amb motllures d’estil gòtic.

La Rectoria està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Nous monuments al carrer – 2ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de vuit poblacions amb monuments de nova creació :

Arenys de Mar – Nacional II amb Rambla

Barcelona – Plaça del Diamant

Caldes de Montbui – Centre

Granollers – Plaça Josep Berengué

Llinars del Vallès – Carrer Frederic Marés

Montcada – Església

Montmeló –  Carrer Lluis Companys amb carrer Major

Viladecans – Plaça Torre Roja

No sigueu indiferents, mireu, penseu i a vegades endevineu que pot significar … !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Tinell i la Capella de Santa Àgata en la plaça del Rei de Barcelona

El conjunt monumental de la plaça del Rei està presidit pel Palau Reial Major, l’edifici que està situat al fons i que va ser la residència dels comtes de Barcelona des del segle XIII fins a principis del segle XV, tot i que la seva història es remunta al segle XI.

A causa de les remodelacions fetes al segle XIII, l’estil predominant del palau és el gòtic, però a la base de la construcció s’han trobat elements visigòtics i romànics.

A l’interior del palau hi trobareu una de les sales més importants del gòtic civil i un espai emblemàtic en la història de Barcelona, pel fet que va ser el saló del tron dels comtes de la ciutat i el centre del poder medieval.

Es tracta del Saló del Tinell, construït al segle XIV per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós a Guillem Carbonell, qui va dissenyar una gran sala rectangular sostinguda per 6 arcs diafragmàtics de mig punt recolzats sobre pilars amb capitells esculpits. Actualment, el Palau Reial Major i el Saló del Tinell estan integrats dins el Museu d’Història de Barcelona.

També forma part del Museu d’Història de Barcelona la capella de Santa Àgata, adossada al Palau Reial Major, enfilada sobre la muralla romànica de Barcelona i construïda al segle XIV com a oratori reial.

L’exterior és visible tant des de la plaça de Ramon Berenguer com des de la plaça Reial, on té l’entrada principal. Dins la capella, podreu admirar el gran retaule del Conestable, obra de Jaume Huguet de 1464.

A la banda oposada a la capella, afegit al Palau Reial Major, es troba el palau del Lloctinent, una construcció del segle XVI que va aprofitar parts d’edificis anteriors i que barreja l’estil gòtic amb un encantador pati renaixentista.

Tancant la plaça del Rei, veureu la Casa Padellàs, seu del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Aquest palau d’estil gòtic i renaixentista es va construir a finals del segle XV al carrer Mercaders, però amb motiu de l’obertura de la Via Laietana va ser desmuntat, traslladat i reconstruït l’any 1931 a la plaça del Rei.

Durant les obres de fonamentació per a emplaçar la Casa Padellàs a la plaça del Rei es van descobrir restes arqueològiques d’una domus i d’una construcció termal d’època romana, que constitueixen part del recorregut subterrani que es realitza al museu.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Santa_%C3%80gata

I també a :

https://lespedresdebarcelona.blogspot.com/2016/03/el-palau-reial-el-tinell.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fàbrica Casaramona de Barcelona

La fàbrica Casaramona està situada en el carrer de Mèxic, 36-44 amb Avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 de Barcelona.

La fàbrica Casaramona és un edifici d’estil modernista construït entre 1909 i 1912, situat a les faldes de Montjuïc.

La construcció de la fàbrica va ser un encàrrec de Casimir Casaramona i Puigcercós, un industrial cotoner, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles, que necessitava un nou emplaçament fabril, ja que la seva antiga fàbrica s’havia cremat.

Casaramona encarregà el projecte a Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més destacats del modernisme català, que projectà una fàbrica modèlica.

Es tracta d’una construcció horitzontal, constituïda per un conjunt de naus d’una sola planta, que facilita el trasllat de mercaderies per mitjà d’un sistema de carrers interns que, a la vegada, també servien de tallafocs.

Dues torres sobresortien del conjunt.

Servien com a dipòsits d’aigua, essent un dels sistemes contra incendis més moderns de l’època.

Can Casaramona no tenia xemeneia perquè funcionava amb energia elèctrica, cosa que contribuïa a la sensació general de netedat.

Està considerada un dels conjunts més importants del modernisme industrial a Catalunya.

Des de l’any 2002 i després d’un seguit d’obres, és l’actual seu del CaixaForum, de la  Fundació “la Caixa”.

La fàbrica Casaramona  és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A0brica_Casaramona

 

Dades recollides : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. i la Caixa.

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Terme de Montjuic a Barcelona

Aquesta Creu de Terme, està situada al costat de les guixetes i front a una de les entrades al Poble Espanyol de Montjuic de Barcelona.

És una creu relativament recient , del segle XX, per aquest motiu la podem veure que es conserva en bon estat.

De fet, va ser un regal de l’alcalde de Santiago de Compostela a Barcelona  en l’any 1970.

Per aquest fet no te cap detall o historia a comentar.

Es molt senzilla en el seu conjunt, com moltes te una cara amb Jesucrist crucificat i la Verge amb el nen a l’altre cara.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Mirador de la plaça de l’Església en el Masnou

El Mirador de la plaça de l’Església està situat en la Pl. de l’Església en El Masnou (Maresme).

Espai públic rectangular en forma de plaça urbanitzada situat al davant de l’església parroquial de Sant Pere del Masnou.

Per la seva situació elevada respecte als carrers i edificis que l’envolten, forma un mirador des d’on es pot veure el port del Masnou.

La barana del Mirador, que es desenvolupa en dos dels seus costats, és de vidre amb el passamà tubular d’acer galvanitzat. Per impedir l’accés de vehicles hi ha unes pilones també d’acer galvanitzat. El paviment és uniforme i està dividit en quadrícules per franges blanques girades respecte els dos eixos de la plaça.

A causa del gran desnivell del terreny en aquest indret, el Mirador fa de sostre de l’actual Arxiu Municipal del Masnou, situat a la part inferior i que està format exclusivament per una gran nau rectangular.

El Mirador, juntament amb l’edifici inferior, fou construït l’any 1957. Aquest edifici acollí el Museu Municipal de Nàutica des de la seva inauguració –l’any 1962– fins al 1999. La plaça es va reformar l’any 2000.

El mirador de la plaça de l’Església és una obra del municipi del Masnou inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades : Viquipèdia i Ajuntament El Masnou

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Manso Vilallonga de Montornès

Manso Vilallonga, també es coneguda per la masia de Can Roca Umbert , esta situada en el camí antic de Martorelles, s/n. de Montornès.

Casa de finals del segle XVIII, època de grans construccions civils.

En aquesta masia destaca el gran pati pel qual s’accedeix a la casa principal i els laterals destinats a quadres i a la masoveria.

A l’amillarament del cadastre de 1861 hi consta el propietari Josep Vilallonga. D’aquí li vindria el nom tradicional que figura amb lletres de ceràmica a l’entrada principal.

L’any 1933 la finca va ser adquirida per Roca Umbert, una important  família d’industrials granollerins.

Més endavant, ja a mitjans del segle XX, el masover de la casa s’anomenava Pere Viñallonga.

Això ha fet que la casa sigui també coneguda com a can Viñallonga, recordant per una certa similitud i casualitat, amb el cognom del propietari Josep Vilallonga.

 

Recull de dades de l’Ajuntament de Montornès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església d’Arenys de Mar

L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població, en la plaça i carrer de l’Església, al costat de la Rambla d’Arenys de Mar.

Va ser construïda entre el 1584 i el 1628 per Jean de Tours.

La façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’edifici, d’una nau amb capelles laterals, és una barreja d’estils.

L’estructura dels murs és renaixentista, però la coberta de la nau i les capelles són de volta ogival gòtica.

L’element més destacat de l’església és el retaule major d’estil barroc, construït entre el 1706 i el 1711 per l’escultor Pau Costa i considerat un dels tres retaules d’aquest estil més importants de Catalunya.

El 1755, el temple fou allargat per davant amb la construcció d’un tram més de volta i amb la façana barroca.

Flanquejada pel campanar,

la façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’obra presenta, de manera didàctica i compartimentada, escenes de la vida de la Mare de Déu entre representacions d’altres sants.

Per una mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d%27Arenys

L’Església parroquial de Santa Maria és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Informació extreta de : Catalunya.com i Viquipèdia.

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

Viaducte de Vallcarca de Barcelona

El Viaducte de Vallcarca està situat entre l’Avinguda de la República Argentina, la plaça  Mons  i el carrer de  Gomis, 2 de Barcelona.

barri de Vallcarca a principis del segle XX

El Viaducte de Vallcarca és un Pont amb tauler de llosa que salva el desnivell de l’antiga riera de Vallcarca, actualment avinguda de l’Hospital Militar, per així va agafar el nom de Vallcarca; l’Avinguda passa  entre els turons del Coll i del Putxet.

No hi ha el Viaducta

El 25 d’agost del 1908, es va fer l’acte inaugural de les obres amb la col·locació de la primera pedra en el que l’alcalde de Barcelona, Albert Bastardes, va pronunciar un discurs on presentava el projecte del viaducte i destacava la dificultat de la seva realització.

És la principal via d’accés, des del 1923, al barri del Coll per la plaça de Mons i l’avinguda Argentina, tant per trànsit rodat com per a vianants.

El Viaducte de Vallcarca segons el projecte de Miquel Pascual havia de fer-se de ferro, però el 1917, moment en el qual les obres encara estaven en una fase inicial, es va canviar el ferro pel formigó armat, tècnica que estava començant a utilitzar-se feia poc a Catalunya.

Per a l’època era una obra d’enginyeria bastant avançada ja que l’estructura es va fer de formigó armat amb ferro, tècnica que permetia poder cimentar una obra de complexitat assentada a les lleres d’una riera.

Els elements de suport estan recoberts de pedra i maó vist formant uns balcons semicirculars a la part superior, a manera de mirador.

A l’espai entre els murs mitgers hi ha decoracions en relleu que representen l’escut de Catalunya i de Sant Jordi flanquejat per uns lleons alats;

per sobre la barana decorada amb cassetons geomètrics hi ha també uns pinacles.

El Viaducte de Vallcarca està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Postals Antigues

 

Informació : Jornada de Neteja Alegre en la Serra de Galliners

Una de les activitats destacables abans de finalitzar el present any i organitzades per Sant Quirze del Vallès Natura, es la que es portarà a terme el Diumenge 11 de novembre de 2018

Us detallo tota la informació que m’han passat :

 T’animes a participar amb nosaltres en una acció de neteja i alliberar a la natura de residus i deixalles ?

“Clean up Europe” és una jornada popular que es porta a terme a nivell Europeu en el mes de maig.

Tanmateix, aquesta activitat la realitzarem en el mes de novembre per no destorbar a la fauna de la Serra en plena època de nidificació i cria.

I més … hi haurà activitats i sorpreses per petits i grans !!!.

Durada: Matinal.

Llocs :

9´30 h Punts de Trobada

Parc de Can Feliu (Sant Quirze del Vallès)

Plaça Maragall (davant Centre Cívic de Bellaterra)

12,30 h Aperitiu i actuació amb grup Bufanúvols al Parc de Can Feliu (cloenda amb danses populars i photocall)

Cal portar: Calçat esportiu, aigua, esmorzar i guants protectors

Dificultat: Baixa. Adreçada a totes les edats.

Per més informació i reserves: sqvnatura@gmail.com

Activitat realitzada amb el suport de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i la Unió Excursionista de Sabadell (UES).

Amb la col·laboració de : ArtBo, Autocars Fuentes, Cal Fruiter, Club Excursionista Sant Quirze del Vallès (CESQV ), Cor de Fruita, Diari de Sant Quirze, Figuerola, Forn Conxita, Fruites i Verdures El Mas, Fruites i Verdures Laura, Sant Quirze Empresarial, Unió de Veïns de Bellaterra.

 

Recull de la Informació : Ramon Solé