La Farmàcia Amadó de Mollet del Vallès

La Farmàcia Amadó , està en la Plaça de Prat de la Riba, 17, de Mollet del Vallès.

És una de les farmàcies més antigues de la ciutat, situada en un edifici singular pel seu portal neogòtic.

La Farmàcia Amadó és un element històric de la ciutat de Mollet del Vallès,  que per la seva llarga trajectòria s’ha convertit en quelcom més que un establiment.  La farmàcia data del 1890 i des dels seus inicis ha tingut diversos propietaris. L’any 1943 en Joan Amadó i Gual va comprar la farmàcia a Ricardo Canals. El 1975 la seva filla, Margarita Amadó, es va llicenciar, especialitzant-se en anàlisis clíniques, i més tard va completar la seva formació amb un doctorat.

La Farmàcia Amadó destaca per ser pionera i haver-se dedicat durant molts anys a les anàlisis clíniques, així com a l’elaboració de fórmules magistrals per crear productes únics. També, la farmàcia disposa de l’última tecnologia per atendre als seus clients amb la màxima eficiència i eficàcia. Gràcies al robot de farmàcia, que porta al mostrador el producte del magatzem, el client s’estalvia temps i guanya contacte directe amb el farmacèutic.

No en va,… se sentia dir que “si no ho trobes on l’Amadó, no ho trobaràs enlloc”.

 

 

Recull de dades : Clicama i Ajuntament de Mollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Anuncis

Els jardins o “Els Horts”, dels carrers Manzanillo i Abat Deàs de Sant Pol de Mar

Avui us presento uns carrers molt cèntrics i populars de Sant Pol de Mar, els de Manzanillo i Abat Deàs, son per tindre uns edificis neoclàssics, els van fer la gent de Sant Pol de Mar que van fer les “Amèriques”,

i van tornar al poble entre els anys 1870 i 1880.

També, son característics, per  les terrasses peculiars que tenen front de les seves cases.

Son com a jardins particulars,  orientats al mar, tancats amb porta i reixa, a l’altra vorera de la casa; era un lloc per poder divisar  la Mar, i evitar construccions que impedissin la seva vista.

I poder estar a l’estiu a la fresca, dinant o sopant, fent la xerrada entre la família i/o amics.

Com veiem, hi ha qui te molta vegetació o qui no te ninguna…!

Aquests espais o jardins, es coneixent com “Els Horts”, son molt característics del Maresme.

Hi ha un mur que separa els dos carrers de Manzanillo i d’Abat Deàs, on està ple de flors, sobre tot a l’estiu.

També, en troben d’aquestes terrasses a nivell de les vies del tren, en el carrer  Consulat del Mar, en aquest cas son sols quatre, un d’ells amb un pou.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Platja de les Barques de Sant Pol de Mar

La Platja de les Barques és popularment coneguda com platja dels Pescadors, aquesta platja està situada al costat del Club Nàutic de Sant Pol de Mar, davant de l’estació de Tren i del nucli urbà.

És de sorra de gra gruixut i presenta un desnivell d’entrada al mar bastant pronunciat. Disposa de nombrosos serveis. Te una longitud de platja de 347 metres  i d’amplada d’uns 50 metres.

Abans i ara ja poques, s’utilitza per avarar les barques de pesca i forma part del paisatge tradicional de Sant Pol de Mar.

Us passo una Web de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, on donen informació de totes les platges del municipi :

https://santpol.cat/platges-de-sant-pol/serveis

I sobre la caseta de la “Maquinilla” :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caseta_de_la_Maquinilla

Duran el segle passat era una de les platges mes importants del maresme, en relació a nombre de pescadors i barques de pesca, aquesta  era molt abundant,

per tant aquesta platja era plena de barques i els seus estris.

Actualment, es mes d’embarcacions d’esbarjo a vela.

 

Dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de can Lledó de Mollet del Vallès

La masia de can Lledó està situada en el carrer de Comte d’Urgell, 26, de Mollet del Vallès.

Es una masia molt antiga de Mollet, era de gran extensió les terres de la seva propietat, eren pràcticament conreades en la major part.

Els primers propietaris varen ser la família Lledó, d’aquí ve el nombre de la masia. Anys mes tard, va ser la família Monger que la restaura i va portar a terme la divisió en habitacions i altres dependencies.

A partir del any 1920 la masia passa a dir-se popularment “ El Quartelillo” perquè fou La Caserna dels Mossos d’Esquadra.

Es una casa de planta quadrada, de dos pisos, destaca la fatxada amb arc de mitja punta. Te la característica particular que es la única masia de Mollet que disposa d’un pati central amb un pou.

Hi ha constància que es van realitzar canvis estructurals en la masia en els anys: 1920, 1930,1992 y 2007.

Llegim en una pagina Web de l’Ajuntament de Mollet del Vallès :

“El safareig de Can Lledó, en que al principi fora privat, va passar a ser un  safareig públic en la zona de camps de Mollet a principis del segle XX. Fou reformat als primers mesos de l’any 1910 per en Miquel Rosés i els seus paletes, i d’immediat assolí gran acceptació entre les dones del poble, que entre cops de picador i ensabonada a la roba s’explicaven tot el que havia passat, el que passava i l’esdevenir en veu prou alta per tal de que tothom en quedés assabentat. Va ser enderrocat a la dècada de 1960. 

SOLÉ TURA, J. (1981) Mollet, la història que segueix. Gràfiques Aster. 219 p. Mollet del Vallès.”

Una vegada rehabilitada la masia de Can Lledó, va obrir el gener del 2007 com a centre de serveis per a la ciutadania de Mollet i del Baix Vallès. Acull serveis d’àmbit comarcal de sectors ben diversos, i dels quals us passo informació :

https://www.molletvalles.cat/index.php/continguts/la-ciutat/equipaments/cvics-culturals-i-de-serveis/show/1276

Va donar a mitjans del segle passat el nom a un nou Barri, que és diria “de la Plana Lledó”, situat on havans foren els camps, horts i granges que antigament gestionava la masia de Can Lledó.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Torre Gabriel Folcher de Castelldefels

La Torre Gabriel Folcher, esta situada en el carrer  Arcadi Balaguer, 106, de  Castelldefels, on hi ha un gran aparcament per tota les seves rodalies.

És de planta quadrada amb accés pel primer pis. La planta baixa es feia servir com a magatzem o quadra i tenia una entrada independent.

En dues façanes es conserva el matacà.

Té un carreu esculpit amb la inscripció :

“IXS-XPS. GABRIEL FOL- CHER PER ELL E PER LOS SEUS. MDLX”.

La Torre es corona amb merlets que van ser afegits en una restauració dels anys 50 del segle XX.

És una torre situada a 80 metres de la Torre de Climent Savall, que us dedicaré un article properament.

Us passo un article que crec prou interessant sobre l’historia de Castelldefels i els Pirates :

http://castelldefelshistoria.blogspot.com/2018/04/piratas-en-castelldefels-historias-del.html

La Torre Gabriel Folcher és un edifici del municipi de Castelldefels que és declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Dades : Ajuntament de Castelldefels i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Francesc de Pàdua d’Olot, sobre d’un Volcà, al Montsacopa

Sant Francesc d’Olot esta situada a dalt del Volcà de Montsacopa, dins del municipi d’Olot, les cases estan a peu del volcà, on hi ha varis camins que si pot pujar fàcilment.

Us passo una cita del pioner de l’excursionisme Cèsar August Torras i Ferreri, on fa referencia de principis de l’ermita de Sant Francesc :

“ … …En el planell del cràter hi aixecaren els francesos, en 1814, a l’emparar-se d’Olot, el castell de Montsacopa, en el lloc que ocupaven fins aleshores tres capelles dedicades a Sant Francesch, al Sant Crist y a la Verde del Carme. A l’abandonar la població enderrocaren el castell. Aleshores fou quan se construí a l’actual capella del Sant Crist, alçada vora del cràter, en lo costat que mira a Olot… La capella, a la que precedeix un bon pati, és bastant capaç. El Sant Crist que s’hi venera és majestuós. En canvi, uns quadros que hi ha a les parets són molt dolents…”

Cal dir, amb les lleis del Comte-duc d’Olivares, Catalunya entrà al segle XVII en una crisi econòmica profunda. Com a conseqüència d’aquests trasbals no es pot parlar a Olot d’una penetració arquitectònica del Barroc.

Per tant, les construccions són escasses; es limiten pràcticament a la capella de Sant Francesc de Pàdua al Montsacopa, a compte de l’apotecari Gabriel Nadal, guarit de la pesta de 1629-30, i al convent de caputxins fundat el 1627.

Durant la primera meitat del segle XIX, després de la Guerra de la Independència Espanyola, es reedifica la capella (any 1817). És una capella d’una sola nau, amb creuer que es pronuncia a l’exterior, cobert amb cúpula i campanar de torre.

Els murs foren arrebossats. Annexes a la capella hi ha una masoveria.

Sant Francesc d’Olot és una obra del municipi d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador i Postals antigues

Casa Xicu de l’Òpera d’Arenys de Mar

La Casa coneguda com can Xicu de l’Opera, està situada en el carrer de la Torre, 2 d’Arenys de Mar. Va ser construïda a principis del segle XX, concretament en l’any 1915, per l’arquitecte senyor Joan Bruguera i Roget. La casa és d’estil modernista, però té un cert aire de Secessió Vienesa.

Es tracta d’una casa de tres plantes de petites dimensions. A la planta baixa hi ha un petit jardí a l’entrada, al segon, un balcó i al tercer, unes golfes amb quatre petites finestres. La teulada és a dues vessants.

A una de les façanes hi ha una finestra al primer i segon pis, i al tercer, dues finestretes. Totes les obertures s’estrenyen a la part alta i les llindes són lleugerament arquejades. El pati de davant està tancat per uns pilars  i que, igual que la façana, estan decorats amb esgrafiats florals de color i reixes de ferro.

Can Xicu de l’Òpera és una casa d’Arenys de Mar, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Monument del 11 de Setembre de Montgat

El 11 de setembre de 2002, es va inaugurar el Monument al 11 de setembre de 1714.

Esta al tocar de la platja de les Barques i el túnel de RENFE.  en la boca sud, on fa una rotonda.

En ell, podem llegir en una placa, i que diu així :

“En Commemoració al setge i drets perduts d’un poble”

“ En Homenatge a les dones i homes compromesos amb Catalunya”

“ Montgat , 11 de setembre de 2002”

Com a moltes altres ciutats, poblacions i pobles d’arreu de Catalunya, quan arriba la data d’avui, la gent es reuneix als monuments de la diada, per recordar i rendir homenatge al 11 de setembre de 1714, com el cas de Montgat.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament d’Arenys de Mar

L’Ajuntament d’Arenys de Mar, esta situat en la Riera del Bisbe Pol,  nº: 8, on hi ha la Plaça de la Vila.

Curiosament, aquest edifici de molt antic era un hostal, concretament en el segle XVII. L’any 1773 fou transformat en l’Ajuntament, i actualment encara té aquesta funció.

L’edifici consta de tres plantes amb un gran porxo d’arcs rebaixats a la façana principal, que dóna a la plaça. Als pisos hi ha obertures amb balcons de brancals i llindes de pedra. La teulada és a quatre vessants.

L’Ajuntament, forma un conjunt amb l’edifici del costat ,en el qual hi ha la Biblioteca i l’Arxiu municipal Fidel Fita.

L’Ajuntament d’Arenys de Mar està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cementiri Municipal de Mollet del Vallès

Cementiri Municipal  està dins de la configuració del Parc de la Plana Lledó, és un parc tranquil que combina camins de terra amb pistes asfaltades, aptes per a tothom.

Us passo informació detallada del Parc La Plana Lledó :

https://www.molletvalles.cat/continguts/la-ciutat/llocs-i-edificis-dinters/parcs-i-jardins/parc-de-la-plana-lled/

Per accedir tant al Parc com al Cementiri, l‘entrada principal és l’avinguda del Parc, 2 (parc de la Plana Lledó), on podem deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha just davant de l’entrada.

Des d’aquest punt podrem entrar al Parc i al Cementeri, llocs tant bonics a qualsevol estació de l’any, estan molt cuidats.

El primer que veiem és dos camins, que ens portarà fins a una glorieta o al cementiri.

També, tenim un seguit de camins de terra que s’entrecreuen amb les pistes asfaltades.

En el mur de l’entrada principal del cementiri,  veiem unes inscripcions, a l’esquerra l’any 1853

i a la dreta l’any1954.

No obstant, és un cementeri que no sembla pas que sigui antic, tot el contrari, molt ben cuidat, molt modern i silenci excepcional.

A la porta d’accés, i en semicírcol disposa d’uns seients per poder esperar la comitiva funerària.

Us passo altres imatges que estant escenificades al mur de l’entrada :

Durant els anys 2010 -11, és va procedir a ampliar el Cementiri, us passo una informació al respecta :

https://www.molletvalles.cat/continguts-es-es/actualitat-es-es/show/409

Cal dir que també hi ha una segona entrada alternativa per l’avinguda  Rivoli, 1.

 

Nota : No ofereixo fotografies internes del Cementiri,  per respecte als difunts.

Text i Fotografies : Ramon Solé