Molina de Aragón es una localidad de la provincia de Guadalajara que pertenece a la comunidad autónoma de Castilla – la Mancha.
El Puente Viejo es símbolo de la villa de Molina de Aragón, precioso Puente románico, construido entre los siglos XII y XIII que da acceso al casco viejo, rebasando el río Gallo (afluente del Tajo) que atraviesa la ciudad.
Cuenta con tres arcos escarzanos, siendo mayor el central de ellos.
Está construido con sillares de piedra arenisca rojiza usadas en el pretil y los tajamanes que separan los tres ojos en el lado del adarves y de pequeñas torrecillas en el lado opuesto.
Su reparación fue ordenada y costeada por Felipe V cuando visitó la localidad.
Viquipèdia
Fue restaurado por el Taller de Empleo de Molina de Aragón; se enlosó y se acentuó la giba, y se han colocado bolardos para impedir el paso de vehículos.
Recull de dades : Viquipèdia i altres
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotopgrafies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Arxiu Rasola
La riera d’Olzinelles neix més amunt de ca l’Agustí, sota el Montllorer, i recull les aigües dels múltiples sots que conformen el relleu d’aquest racó del Montnegre, que generen una vall humida i fresca. La verneda és el bosc de ribera propi d’aquesta riera, però també hi ha pollancredes i platanedes.
El Parc ha endegat un pla per recuperar la verneda, el cabal d’aigua a la riera i els prats de dall que havien ocupat aquests camps.
La riera té antigues rescloses que permetien el desviament d’aigua cap als recs i les basses properes.
En el camí es troba l’antic pont de pedra de can Plana, a prop de la carretera BV – 5112.
D’aquest pont no em trobat cap informació sobre la seva construcció, ni la seva data.
Seria majoritàriament per creuar la riera la gent que vivien antigament a la Vall per poder anar i tomar a Sant Celoni,
també als agricultors que tenien allí els camps i els pastors amb els ramats d’ovelles.
És pot arribar per un itinerari senyalitzat com a sender local (SL-C 79), a la llarg de tot el camí hi ha plafons informatius dels diferents elements d’interès existents en la Vall d’Olzinelles.
El Molí de Bojons està situat en la Ctra. BV-5201, km 13,5 de Sant Sadurní d’Osormort.
Us passo la seva historia :
El lloc de Boxos (Bojons) el trobem esmentat ja el 937.
C Torrents – 1990 / Generalitat de Catalunya
Antic molí situat a la riba de la riera Major que pertany a la parròquia de Sant Sadurní d’Osormort que en principi fou terme de Sant Llorenç del Munt o de Cerdans, més tard s’uní a Espinelves i ara és independent.
La notícia del molí es troba lligada a la del mas, també anomenat Bojons el qual el trobem en els fogatges de la parròquia de l’any 1553, quan habitava el mas un tal “Anthini Boyons”.
En el nomenclàtor de la província de Barcelona de l’any 1860 tenim notícia de l’existència de “dos fàbricas de papel de estraza” i d’un “molino harinero”, però no disposem de prou dades per saber quin d’aquests es correspon amb el Molí de Bojons.
C Torrents – 1990 / Generalitat de Catalunya
Presenta un cos central de planta quadrada amb el carener perpendicular, amb les vessants cap als costats nord i sud.
La façana de migdia no hi ha cossos annexes a cada costat del principal s’hi obren diverses finestres i alguna espiera, també hi ha un balcó.
La façana de l’hostal es troba a llevant i en el cos annex amb el carener perpendicular al principal i adossat a l’extrem esquerre hi ha un portal protegit per un teuladet a dues vessants, dues finestres a la planta i una al primer.
En aquest sector s’hi annexiona un petit cos amb el lavabo. A la resta de l’edifici hi ha diverses obertures. En la part de darrera dona a la riera Major.
L’estat de conservació és força bo per bé que les reformes han desmerescut l’estructura primitiva.
Antic molí convertit en hostal i restaurant.
El Molí de Bojons és una obra de Sant Sadurní d’Osormort (Osona) protegida com a bé cultural d’interès local.
Cal remarcar que a sobre la riera i a l’extrem de llevant s’hi adossa un bonic Pont de pedra, que avui ha estat substituït per una altre, és un pont de pedra romànic d’un arc de mig punt que salva la riera major de Sant Sadurní Osormort,
eixamplat, pla i si poden diferenciar perfectament les dues èpoques, la par més antiga és de pedra i la més nova és amb maons.
i El Pont de Bojons és una obra romànica de Sant Sadurní d’Osormort (Osona) protegida com a bé cultural d’interès local.
El Pont Medieval de Graus, també se’l coneix com a “ el Puente de abajo “. Esta situat a l’entrada de Graus, es d’estil medieval que creua el riu Éssera.
També hi ha el “Puente de arriba o Puente roto”.
En el seu havia hagut un pont del segle XII, per causes que desconeixem, durant el segle XVI es va construir l’actual pont, tot seguin com si fora un pont medieval.
El pont està format per tres ullals de mig punt, el central molt més gran que els laterals. En els pilars trobem tallamars, que presenten perfil triangular per la part d’aigües amunt i semicircular aigües avall.
Recull de dades : Viquipedia i altres
Adaptació Al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
El Pont de Sant Martí d’Aravó antic camí d’entre Sant Martí i Puigcerdà.
El pont de Sant Miquel es troba en la divisió dels termes municipals de Puigcerdà i de Guils de Cerdanya, damunt del riu d’Aravó, també anomenat Querol.
Agents Rurals 2013 – Generalitat de Catalunya
Té una base romana de blocs escotxinats. Està compost per dos arcs de mig punt de caràcter gòtic, construïts els anys 1326-1328.
En aquest pont s’hi cobrà el dret de pas de persones, animals i de mercaderies.
Agents Rurals – 2013 / Generalitat de Catalunya
El Pont de Sant Martí d’Aravó és una obra gòtica de Guils de Cerdanya inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull del Text : Viquipèdia
Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Altres Fotos : Agents Rural – Generalitat de Catalunya
Des del poble de Luna es pot accedir al Santuari de Monlora pel pont antic, que segons la tradició va ser construït en època romana. De fet, en el mateix pont podem veure una inscripció on diu que es va reedificat en 1880.
Interior del Santuari de Monlora
Permet el pas per sobre el riu Arba de Biel gràcies al suport del seus tres ulls.
El Pont medieval esta situat sota l’església nova de Sant Joan les Fonts.
Us passo la seva historia :
Durant l’època romana es va construir la via Annia, que passava per l’actual carrer de Sant Antoni i travessava el riu Fluvià pel mateix lloc que el pont actual.
Possiblement un anterior pont, fou enderrocat pels terratrèmols dels anys 1428 i següents que assolaren la comarca.
Les poques notícies escrites del pont, fan suposar que la seva construcció es pot datar cap a l’any 1450.
El 1939 el pont es va salvar de la dinamita dels republicans que en la seva fugida destruïen els ponts per dificultar l’avanç de l’enemic.
Un any més tard va sortir indemne de l’aiguat que el va tornar a deixar com a únic pas sobre el Fluvià al poble.
L’any 1997, l’ajuntament va enderrocar l’antiga fàbrica de pells que estava situada a l’entrada sud del pont, aquest fet ha deixat al descobert el seu arc més meridional, que restava completament tapat.
Fotografia : Joan Tous i Casals – 1981 – Generalitat de Catalunya
El pont tenia quatre arcs i dos sobreeixidors; l’arc gros és el que ocupa tota l’amplada de l’actual llit del riu i és de volta apuntada. Els dos sobreeixidors estan col·locats cadascú a un costat de l’arc central.
Fotografia : Olga Secrest i Roca – 1986 – Generalitat de Catalunya
A la dreta de l’arc principal hi estan situats dos arcs de mig punt, els quals estan mig amagats per construccions posteriors.
L’arc que estava a l’esquerra es va enderrocar per eixamplar l’entrada del pont. Va ser construït amb carreus petits, mal escairats, i pedra volcànica del país.
Viquipèdia
El pont medieval de Sant Joan les Fonts és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
El Pont i el Molí de can Fumat estan situats al veïnat del Riberal a les fondalades del municipi de Molló a la ribera del riu Ritort (afluent esquerra del Ter).
Vista del pont i el molí de can Fumat de Molló- Fotografia de INSPAI
Fotografia : Joan Tous i Casals – 1980 – Generalitat de Catalunya
Aquest veïnat havia concentrat el major nombre de molins del municipi les turbines dels quals van donar llum al poble de Molló l’any 1900.
El pont del Molí Fumat és una obra inventariada, és un pont fet tot de pedra, amb una sola obertura d’arc de catenària i té baranes, també de pedra.
Es troba a l’antic camí que portava al molí, sobre el Ritort, afluent esquerre del Ter.
camí procedent de Molló i que va al riu i al pont.
El Molí de Can Fumat n’és un dels més representatius juntament amb els de Can Coronel, Can Vidaló, Can Biel o La Costa.
Passera camí de França – Camí de la Retirada
Dels ponts del municipi de Molló, almenys tres d’aquests ponts formen part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Molló
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
El Pont del Remei està per salvar el riu Mèder, en un costat dona al carrer del Remei i en l’altre, al carrer de Sant Pere de Vic.
Us passo la seva historia :
Va ser construït per iniciativa del rei en Jaume I,
Seria una nova entrada a Vic ho va establir en l’any 1274.
No obstant, no s’inicià fins a l’any 1325, i gràcies a un donatiu de Bernat de Brull, amb un llegat de 60 lliures per portar la construcció del pont gòtic.
I es va fer enllaçar amb el camí que venia de Barcelona, seria una derivació d’un camí ral.
El pont del Remei, és considera que es ample si comparem amb altres ponts, era un pas de molts carros i de persones diàriament.
Te contraforts triangulars de reforç als pilars de les arcades.
Curiosament, disposava d’un pou a cada extrem, actualment sols queda un d’ells, però convertit en una font, situat en el canto del carrer de Sant Pere;
també, havia una creu de terme i un oratori dedicat a la Mare de Déu.
Entre els anys 1911 i 1912, al ser construïda la carretera que porta a La Guixa, el pont va ser reformar.
Fons Salvany
Cal destacar on ara és el barri del Remei, eren camps de hortes i cultius, amb nombroses masies o cases de pagès, que desprès de la guerra civil van anar desapareixent i construint-se carrers i cases per habitatges de gent que va vindre de fora de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia i altres
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
