Fàbrica Vella de Sallent (Bages)

La Fàbrica Vella està a tocar del Pont de la Concòrdia, a l’esquerra del Llobregat en Sallent.

Us passo la seva historia:

• L’any 1806, Josep Claret i Xambó va acabar la construcció de la resclosa d’aquesta fàbrica.
• L’any 1829 es va dividir la fàbrica en tres, treballant durant anys sota diferents raons socials: “Serra, Claret, Casas i Cia.” des del 1831 al 1833; “Claret i Cia.” fins al 1852, etc.
• Va tancar la seva activitat fabril l’any 1970.

Antiga fàbrica d’amples naus de tres pisos, compartimentades amb columnes de ferro colat.

La planta és forma de L

i disposa de torres sobre elevades que servien de caixa d’escala i d’accés als diferents nivells.

Teulada a dues aigües i grans finestrals típics de les fàbriques tèxtils del segle XIX repartides al llarg de les façanes.

Observacions:

Conserva una llinda a la porta d’accés del cantó sud amb la data de 1842, any de la seva construcció.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural  – Ciba        

Autor de la fitxa: Lluís Len / Jaume Perarnau

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pont de Cabrianes de Sallent (Bages)

El Pont de Cabrianes està sobre el riu Llobregat, al mas Soler de Cabrianes de Sallent.

L’altre costat de la llera del Llobregat es municipi de Sant Fruitós del Bages.

Us passo la seva historia:

• En aquest lloc ja existia un pont a finals del segle XI, del qual només en resten alguns vestigis.
• Aquest pont sembla que es refeu arran del privilegi de pontatge que el rei Ferran concedí a la ciutat de Manresa per la reparació de ponts en 1509.
• Destruït l’any 1939, durant la guerra civil.

Actualment solament es conserven una arcada i un pilar.

Malgrat ser construït en el segle XVI, fou reformat el segle passat al fer-hi passar la carretera de Manresa a Artés; d’aquesta manera prengué una forma totalment plana a diferència d’abans que era corbada.

L’aparell és de carreus ben tallats de pedra i calç.

Benet i Clarà, Albert – 1985 / Generalitat de Catalunya

Era de 9 arcs però actualment només resta un arc sencer amb 2 arcons i les restes d’hilars.

Benet i Clarà, Albert – 1985 / Generalitat de Catalunya

El Pont de Cabrianes és una obra del municipi de Sallent inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pont de Cabrianes i el seu nucli urbà abandonat… (Bages)

El pont de Cabrianes és conegut com el pont trencat del Llobregat, però Pont de Cabrianes, entre Sant Fruitós i Sallent, és també el que queda d’un nucli humà que es va aglutinar a redós d’aquest indret.

A l’Edat Mitja el lloc de Pont de Cabrianes era un pas estratègic a l’antic camí ral de Manresa a Vic.

El pont és gòtic, del segle XIV, però es va alçar sobre un altre romànic del que encara queden alguns vestigis. Va ser enderrocat per l’exèrcit republicà el 1939 quedant amb dos pilars sencers amb la seva arcada i un altre mig destruït.

A Pont de Cabrianes la família Bertran (família pagesa ennoblida, coneguda des del segle XVII) va bastir, a finals del segle XIX, una fàbrica amb el projecte.

inicial d’aprofitar el salt d’aigua per proveir de llum el municipi veí de Sallent, però els sallentins ja tenien prou amb la il·luminació de gas i, a principis del segle XX, l’edifici es va llogar i es va convertir en unes filatures que originaren,a principis del segle XX, una barriada pròspera amb habitatges, hostal, església, escola…

Malauradament en 1962 van ser acomiadats els 65 treballadors i treballadores que restaven.

Poc a poc el lloc es va despoblar i avui en dia podem contemplar la desertització humana i el deteriorament dels edificis entre la natura que segueix el seu propi camí.

La església que s’alça dalt del turonet al revolt de la carretera és Sant Jaume de Pont de Cabrianes que pren el nom de Sant Jaume d’Olzinelles, una ermita romànica del segle XII, bastida sobre una anterior del segle X, que havia estat parroquial i a la que pertanyia Pont de Cabrianes.

La Casa Gran de Pont de Cabrianes, un mas de la família Bertran, va ser venuda als anys 80 del segle XX

i convertida, pels nous propietaris, en un restaurant.

Malgrat la despoblació, els que van ser veïns d’aquest nucli humà continuen arreplegant-se el dia de Sant Jaume a l’església de Cabrianes, que va ser parròquia des de finals de segle XIX fins el 1974.

Text : Maria Àngels Garcia-Carpintero Sánchez-Miguel

Fotografies: Maria Àngels Garcia-Carpintero i Ramon Solé

Pont sobre el Llobregat de Monistrol de Montserrat (Bages)

El Pont sobre el Llobregat passa la carretera BP-1121 en Monistrol de Montserrat.

Us passo la seva història:

• El pont fou bastit el 1317 per disposició de Bernat Esquerrer, prior del monestir de Montserrat, a fi de facilitar els pelegrinatges al santuari.
• Zamora al segle XVIII diu que fou transformat per no aguantar el tràfec de carruatges.
• El pont va ser restaurat després dels desperfectes soferts durant la guerra civil.

El pont de Monistrol fou bastit sobre el riu Llobregat per unir les dues bandes del poble.

El pont, aplanat i format per quatre arcs de mig punt (un d’ells tapiat) que descansen sobre pilars amb tallamars, ha estat eixamplat en superfície per permetre el tràfic rodat.

Els arcs centrals foren reedificats després de la Guerra Civil amb arcs de mig punt amb la rosca formada amb pedres ben escairades.

El Pont sobre el Llobregat és una obra gòtica de Monistrol de Montserrat (Bages) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pont de la Rovira de Sant Pau de Segúries

El Pont de la Rovira de Sant Pau de Segúries és un pont conegut popularment com el Pont vell de la Rovira,

representa un dels valors més interessant en el patrimoni de Sant Pau juntament amb la coneguda Via romana.

El Pont data del segle XIV i es considera com una obra arquitectònica de gran qualitat tant pel que fa a l’estructura com per la qualitat constructiva on els materials utilitzats.

Fa poc temps va ser declara com a be cultural de interès local :

https://www.ripollesdigital.cat/noticia/117503/el-pont-de-la-rovira-de-sant-pau-de-seguries-es-be-cultural-dinteres-local

No confondre amb l’antic pont que esta trencat també al costat del pont de la carretera direcció Camprodon.

Text : Ajuntament de Sant Pau de Segúries

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Sant Jaume del Pont de Cabrianes de Sant Fruitós de Bages

Sant Jaume del Pont de Cabrianes  està en la Crta. BV-4512 – km. 1,2 de Sant Fruitós de Bages a Artes.

Us passo la seva historia :

• Els orígens de la capella es troben lligats a l’existència del proper mas Bertran, propietat d’una família pagesa ennoblida des d’almenys el segle XVIII.
• A finals del segle XIX es va formar un nucli al seu voltant degut a la construcció d’una fàbrica tèxtil prop de l’indret. Aquesta va fer créixer el petit nucli de l’església i els habitatges pels obrers prop del mas.
• L’església fou construïda a l’últim terç del segle XIX, responent a les necessitats de la població assentada recentment arrel de la fàbrica tèxtil que s’hi havia construït. La finca era de la família Bertran.
• L’església va reemplaçar a la parroquial de Sant Jaume d’Olzinelles, en plena decadència. És per aquest motiu que va obtenir el títol de parroquial.
• Des que el nucli del Pont de Cabrianes es va abandonar (1960-1970), l’església no té culte continuat.
• L’any 1974 es va abandonar definitivament passant a dependre de l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages.
• Actualment al nucli d’Olzinelles només hi viuen unes quatre famílies.
• L’església només s’obre el dia de Sant Jaume (25 de juliol) en que es fa una missa i una reunió de la gent que havia viscut a l’antiga colònia.

Edifici religiós de planta rectangular i una sola nau que es cobreix amb teulada a dos vessants. L’absis, semicircular, sobresurt a ponent de l’edifici, és de menor alçada, coberta inclinada i sense cap obertura exterior. L’església està orientada en sentit est- oest, però de forma invertida, mantenint l’entrada principal a orient i l’absis a ponent. Arquitectònicament fou aixecada d’un sol bloc, utilitzant pedra tallada en carreus de diferents mides, disposats de forma força regular i units amb ciment pòrtland.

La façana principal, orientada a llevant, s’obre amb un portal al qual s’accedeix mitjançant dos graons, i és rematat a la part superior per un arc de mig punt format per un seguit d’arquivoltes exteriors, que recauen sobre una cornisa, i dos brancals laterals.Adossades als brancals hi ha dues columnes formades per una base, un fust llis i un capitell amb volutes jòniques i decoració vegetal. Aquesta columna es recolza sobre un sòcol de ciment que recorre tota la façana.

El timpà del portal és completament llis i mancat de decoració. Sobre el portal hi ha un gran rosetó, de mides lleugerament desproporcionades. Per sobre d’aquest rosetó hi ha un fris, que sobresurt del plom de la façana, està format per arcuacions cegues, a imitació d’arcs lombards, que de forma inclinada segueixen la línia de la teulada, però en un nivell bastant inferior. Es tracta d’una composició de façana, que podríem qualificar de neoromànica. A la cantonada S-E de l’església s’ubica un campanar rectangular, en part integrat dins l’estructura de l’edifici, i sobresortint només un tram de la línia de façana de migdia.

És cobert a quatre aigües; a la part superior hi ha quatre obertures rectangulars -una per façana- rematades per un arc de mig punt, és on hi ha ubicades les campanes.

A migdia de l’església trobem adossat l’edifici de la rectoria, formant un sol bloc amb l’església.

Sant Jaume del Pont de Cabrianes està inclòs a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 48-

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – DIBA.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pont de Vallfogona de Vallfogona de Ripollès

El Pont de Vallfogona  està situat  a la sortida del poble, baixant cap a la riera en Vallfogona de Ripollès (Ripollès).

Us passo la seva història:

• Sembla que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, que precisament en l’època de l’edificació del pont van traslladar la seva residència del castell de Milany al de Vallfogona.

Joan Tous i Casals – 1981 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un pont d’una arcada, d’esquena d’ase, tot de pedra amb baranes.

Podeu observar els forats que, a banda i banda del pont, permetien sostenir la bastida de fusta o cindri que sostenia la volta de l’arc en construcció, fins posar la clau de volta.

La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà.

El Pont de Vallfogona és una obra del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia i Festa Catalunya.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pont gòtic de Vilomara en el Pont de Vilomara i Rocafort

El Pont gòtic de Vilomara és un pont sobre el Llobregat del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages).

Se situa en l’antic camí ral que anava del Bages cap a «Bàrcino», passant per la muntanya de Sant Llorenç i per la comarca del Vallès.

Al segle V, durant la invasió de l’Imperi Romà, aquest camí ral probablement va ser un dels camins de penetració dels invasors. El Pont de Vilomara té una estructura similar al Pont Vell de Manresa.

Us faig arribar la seva historia:

• La primera notícia que es té l’aporta Albert Benet quan diu que el 1012 uns béns situats a la Querosa (lloc emplaçat a l’angle que fa el riu passat Viladordis i les Marcetes) afrontaven de migdia amb el pont de pedra («ponte petrisso»).
• Ara bé, queda el dubte que sigui el mateix lloc on avui dia s’alça el pont. Sota el pont hi ha un grup de 17 forats circulars excavats a la roca que devien tenir la funcionalitat de sostenir pals de fusta. Tenint en compte que tan sols es troben a una banda del riu, sembla improbable que es tracti de les bases d’un pont de fusta; més aviat cal pensar en alguna resclosa d’època medieval, o una torre de vigilància de l’alta edat mitjana.
• L’any 1193 apareix citat en un document de confirmació quan es ratifica la donació de «les primícies de tot l’honor de Vilomara i el delme dels molins que hi ha en el pont ….».
• En testaments del segle XIII, hom troba diversos llegats a favor d’aquesta obra.
• El 1312 l’arquebisbe de Tarragona dona llicència per treballar en l’obra del pont en un dia festiu.
• El setembre de 1509 el trobem esmentat quan el rei Ferran concedeix a Manresa el poder de posar pontatge en els quatre ponts.
• En el seu estat actual és una reconstrucció dels anys 1617-1625 feta després d’un aiguat devastador que l’enderrocà.

Joan Tous i Casals – 1944 / Generalitat de Catalunya

Té la forma dels tradicionalment anomenats ponts d’esquena d’ase.

Està estructurat en nou arcades de mamposteria d’obertura desigual, l’amplada de les quals tendeix a créixer a mesura que s’acosten al centre.

Joan Tous i Casals – 1944 / Generalitat de Catalunya

Mesura 130 m. de llargada i els arcs són de mig punt, excepte un que és ogival.

Es recolzen sobre ferms pilars; els dos centrals, aigües amunt, acaben en forma rectangular i per l’altra cantó es veuen reforçats per unes torres rodones adossades.

En la part alta d’un dels pilars hi ha una obertura per tal de donar sortida a un possible embat de l’aigua.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba – 1988 / Generalitat de Catalunya

Les interarcades presenten reforços en espiga i degradació.

El parament exterior és força regular; els carreus de la base són més grans que la resta i estan fonamentats en la mateixa roca.

L’escut de Manresa esculpit al mig del pont delimita els termes de Manresa i El Pont de Vilomara i Rocafort.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba – 1988 / Generalitat de Catalunya

En la primera arcada de l’esquerra, hi passa el rec.

El Pont gòtic de Vilomara és un pont sobre el Llobregat del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Pont de mas Riera de Maià de Montcal

El Pont de mas Riera esta situat en l’antic municipi de Dosquers, actualment pertany a Maià de Montcal. Per anar-hi cal que us situeu a la N-260 en el municipi de Maià de Montcal, un trencall que porta a Mas Riera trobareu el Pont romànic de Mas Riera sobre el torrent Gamanell.

A poca distancia i a tocar d’aquest, hi ha la Font de mas Riera.

Pont i Font de mas Riera

Es tracta d’un pont romànic de dos ulls i de grans dimensions, amb arcades de mig punt de considerable amplada. La mida de les dues arcades és diferent. Cal destacar la fornícula, per a una imatge, integrada en l’obra. Tots aquests elements fan suposar que és una obra d’època baix-medieval.

L’estat de conservació del pont és bo. El pont presenta una gran fermesa, les pedres estructurals estan molt senceres i no es veuen fissures importants que afectin l’obra. L’enllosat superior està cobert de vegetació que dificulta la visió del paviment.

Aquest pont servia per comunicar els pobles de Dosquers i Maià de Montcal.

El Pont de Mas Riera és un monument del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pont de Castellfollit de la Roca

El Pont Trencat o Pont de Castellfollit de la Roca està ubicat a un quilòmetre aigües avall de l’esmentat poble. Cal tenir en compte que en l’aspecte administratiu pertany al municipi del Montagut de Fluvià.

Avui, el monument, es troba enrunat. Abans de l’aiguat del 18 d’octubre de 1977 disposava de tres arcades: dues de laterals petites i la gran arcada central de punt rodó. Eren visibles dos sobreeixidors situat al costat esquerre de l’arc central, i així mateix les arrencades dels arcs dels dos que un dia ocupaven els basaments de les pilastres, que per la seva perfecció tècnica fan pensar en un origen romà.

Segons els historiadors, “el pont trencat” formava part de la via romana que travessava la Garrotxa des del Coll de Capsacosta fins a Besalú.

Naturalment, el pont, amb el temps va sofrir moltes modificacions i el que en resta dempeus de la seva estructura pot datar-se entre els segles XIV i XV.

Fins fa uns deu anys es creu que la destrucció de les arcades del costat dret del pont va ser portada a terme pels francesos. Gràcies a uns documents existents a l’Arxiu Municipal d’Olot es dedueix que el pont de Castellfollit fou arrossegat per un aiguat pels voltants de l’any 1643.

Vista des del Pont a la resclosa i riu.

El Pont de Castellfollit de la Roca és una obra del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador