Pont del Fossat del Castell Cartoixa de Vallparadís de Terrassa

El Pont del Fossat del Castell Cartoixa es situat a un costat del Parc de Vallparadís i a prop del carrer de Salmarón  de Terrassa.

Dona entrada a la porta principal el Castell.

És un pont d’un sol arc, fet amb pedra i sobre el fossat del Castell.

Us passo l’enllaç on podreu obtindré informació del Castell Cartoixa de Terrassa :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_cartoixa_de_Vallparad%C3%ADs

El Pont del Fossat del Castell Cartoixa de Vallparadís és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui es l’aniversari d’aquest Bloc, tres anys amb vosaltres !

Avui us presento tres articles, per celebrar l’Aniversari d’aquest Blog !

El dia 1 de Juliol de 2017, vaig fer la presentació del que seria  aquest Blog de Terra, Aigua i Racons, gràcies a valuosa experiència de Tito Garcia,  qui em va ajudar a crear aquest Blog i animar-me a seguir amb ell.

Al principi i durant els primers mesos van ser articles esporàdics, amb poca experiència en el redactat i també, els seguidors i les visites eren poques.

Des del seu inici i veient l’experiència del primer Blog : Fonts naturals, aigua, muntanya i mes …, vaig decidir, que cada dia sortís un article i que toques una diversitat de temes,

amb material fotogràfic bàsicament propi o dels col•laboradors, amb imatges actuals o antigues del meu Arxiu Rasola, realitzat durant mes de 45 anys de la meva vida.

Els temes, com molts seguidors sabeu, són, Masies, Torres senyorial, Esglésies, Capelles i Ermites,

Castells, Pont, Balnearis, Informació de temes actuals, i un llarg etc…

Veient el gran interès pel Blog, vaig ampliar temes a cada dissabte i diumenge des de aquest any, publico dos articles.

Des del Blog i amb el seu aniversari d’avui, voldria expressar la meva gratitud als col•laboradors que ajudant voluntàriament aportant fotografies, i a tota la gent que seguiu el Blog,

i molts se que ho feu dia a dia,  aquells que m’han donat informacions i dades amb les que jo poder ampliar o corregir alguna errada.

Per tant, entre tots vosaltres feu que segueixi aquets bloc.!

Gràcies i Felicitats a totes i tots !!!

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Pont de Sant Roc d’Olot

Avui us presento dos articles relacionats entre ells

El Pont de Sant Roc està situat Barri de Sant Roc, a l’altura de les fonts de Sant Roc.

Es tracta d’un pont situat damunt el riu Fluvià,  fet de pedra tallada i destaca pels seus cinc arcs construït el 1801.

Fa possible el pas entre el passeig de Sant Roc i els diferents carrers del barri del mateix nom, amb el Camí dels Desemparats.

Disposa de tres arcades, més gran la central que les dues laterals.

Va ser bastit amb carreus molt ben tallats, alguns d’ells de pedra volcànica.

El Pont de Sant Roc és un pont d’Olot  protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Ara fa cent anys en rere – El Pont de Sant Roc d’Olot

Avui us presento dos articles relacionats entre ells

El Pont de Sant Roc està situat Barri de Sant Roc, a l’altura de les fonts de Sant Roc. Es tracta d’un pont situat damunt el riu Fluvià,  fet de pedra tallada i destaca pels seus cinc arcs construït el 1801.

A continuació us passo imatges de com es veia el Pont, ara fa cent anys en rere :

INSPAI – Arxiu Diputació de Girona

 

Text  i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Pont de Santa Magdalena d’Olot

El Pont de Santa Magdalena deu de ser el més antic d’Olot.

Dona al carrer de Santa Magdalena i al carrer de Sant Cristòfol, tot passant per sobre el riu Fluvià.

El pont de Santa Magdalena, era la única connexió en època medieval que tenia Olot amb Girona.

Situat en el nucli antic d’Olot, va ser molt important cara a la industrialització de la ciutat, pel pas dels carruatges amb les mercaderies.

Al Fluvià s’hi van fer rentadors per les dones que baixaven al riu per rentar-hi la roba i rescloses que la ciutat aprofitava pel principi de la industrialització, d’aquests hi havien a les rodalies del Pont de Santa Magdalena i que agafaven el seu mateix nom de la santa.

Resclosa i rentador de Santa Magdalena a principis del segle XX

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Recull de Imatges antigues : Arxiu Rasola

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

Capella de Santa Magdalena d’Olot

La Capella de Santa Magdalena esta situada en la Plaça de Santa Magdalena d’Olot. És una de les portes d’entrada al barri del nucli antic de la ciutat.

Us passo dades de la seva historia :

• Tenim notícies històriques de l’existència d’una capella al segle XV.
• L’actual Capella va ser construïda amb data de 1935.
• La façana de pedra que actualment presenta, amb llinda de 1770, pertanyia a una capella anterior.
• En el seu interior s’hi venera una talla de Santa Maria Magdalena, pintada en època recent, dels segles XVII-XVIII.
• Al mateixa parcel•la on avui hi ha aixecada aquesta esglesiola hi va haver antigament el Palau de l’abat de Ripoll.
• Segons unes notes del segle XV, a l’interior d’aquest palau ja s’hi venerava Santa Magdalena en una capella.
• La primitiva església ja era edificada, doncs, l’any 1484.
• Al 1512 ja consta que hi ha l’oratori.
• En el transcurs del temps aquesta esglesiola ha estat modificada en diverses ocasions.
• De les primitives fàbriques no n’ha quedat cap fragment, només una part de la façana del segle XVIII.

Aquesta església ha donat nom al pont medieval de Santa Magdalena, el més antic que es conserva a Olot i a la placeta al costat de l’antic Palau de l’abat de Ripoll, avui destruït.

Es troba ran del camí històric d’accés al primer nucli de la vila d’Olot, bastit entorn del santuari de Santa Maria, anterior al segle IX, anomenat més tard del Tura.

Santa Magdalena és una capella a la ciutat d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Pont de Sant Pere de Terrassa

El Pont de Sant Pere, es la prolongació del carrer de la Creu Gran  fins a la Plaça de  Mossèn Hom i que dóna accés al conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa.

Us passo la seva historia :

• El projecte de construcció del pont data de l’any 1579, en què els consellers de l’antic poble de Sant Pere van decidir bastir un pont sobre el torrent de Vallparadís i el van encarregar al mestre d’obres Pere Pomers, que fou substituït el 1609 per Ramon Suris.
• Les obres van durar molts anys a causa de problemes diversos, sobretot de finançament, i no es van acabar fins al 1626.
• El 12 de juny del 1918 es va presentar una moció a l’Ajuntament per transformar el pont en un terraplè, tot i que es va rebutjar la proposta per 10 vots contra 8.
• El 1999 va ser objecte d’una reforma polèmica a causa de la barana que s’hi va instal•lar, que no s’adeia amb el caràcter històric del pont.
• El 2006 es va tancar definitivament a la circulació de vehicles i només hi poden passar els vianants.

Es tracta d’un pont monumental construït sobre el torrent de Vallparadís com a nexe d’unió entre la vila de Terrassa i el poble de Sant Pere.

Consta de tres arcs de diferent amplada, el central de mig punt, més ample, i els laterals amb arc apuntat.

És construït en paredat comú, excepte en zones angulars que són carreus.

El pilar de ponent té un arc de descàrrega amb fabrica de totxo, producte, segurament, de l’arranjament que es va fer al segle XVIII quan es va esfondrar l’esmentat arc.

L’alçada màxima és de 19,30 metres i la llargada de 57 metres; d’amplada fa 3,50 metres.

Al seu redós s’hi havien conreat tradicionalment petits horts,

fins que el torrent fou urbanitzat per donar lloc al parc de Vallparadís.

El Pont de Sant Pere és una construcció del municipi de Terrassa que uneix el barri del Centre i l’Antic Poble de Sant Pere, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Restes de l’antic Pont sobre el riu Toronell de Castellfollit de la Roca

La primera notícia de l’existència d’un Pont a Castellfollit data del 28 de febrer de l’any 1074. Va ser una publicació jurada, que es va celebrar al comtat de Besalú, concretament a la vila de Figueres, on s’esmenta un pont a Castellfollit.

Damunt del Toronell també existeixen les restes d’un Pont gòtic que, segons els historiadors, poden situar-se entre els segles XIV i XVI.

Durant la guerra de la Independència, els francesos en un intent de conquerir la plaça forta de Castellfollit, es van endur unes grans bigues del mas Gussinyer, per tal de construir un pas que creués el riu Fluvià. Aquest pas va ser conegut com “El pas dels Gabaits”.

L’any 1881 la premsa comarcal va denunciar la manca d’un pas en bones condicions a Castellfollit per tal que poguessin passar les carretes, les mercaderies i el correu. Un fragment deia el següent :

”…es vergonzoso para no decir escandaloso, que la única carretera que pone en relación Olot y su comarca con el resto de España, esté interrumpida por solamente un palmo de agua que cubra el vado del Fluvià en el punto de Castellfollit…”.

• L’any 1900 el Govern Civil de la Província va aprovar la construcció d’un pont, que es va acabar l’any 1909.
• L’any 1940 un fort aiguat va rompre dues arcades d’aquest pont fent-lo inservible.
• L’any 1945 van començar les obres del pont actual i en tres anys es van acabar.
• Malauradament l’aiguat del dia 3 d’abril de 1970 va endur-se bona part de la construcció.

Sobre les restes es construí l’actual Pont metàl·lic, on es veu una bona perspectiva de Castellfollit de La Roca.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Castellfollit de La Roca

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

El Pont del Tren que uneix els municipis de Canovelles i Les Franqueses del Vallès

La línia R3 és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d’ample ibèric propietat d’Adif.

El servei connecta les estacions de l’Hospitalet de Llobregat i Vic, i alguns amb destí final a Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerdà o la Tor de Querol, passant totes per Barcelona.

És coneguda com la línia de Puigcerdà, línia del Nord, o el Transpirinenc.

El nou ferrocarril entrà en servei en successives etapes: de Granollers a Vic (1875), de Vic a Torelló i de Torelló a Sant Quirze de Besora (1879), de Sant Quirze de Besora a Ripoll i de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses (1880).

Fotos Lucien RoisinCol·lecció Ajuntament de Granollers. Arxiu Municipal de Granollers.

A la llarg d’aquesta línia, te de passar per desnivells molt notables, per axo es van construir ponts per superar-los.

Avui us presento aquest que ven segur he passat per sobre o l’he vist des del vostre vehicle.

Aquest Pont uneix els municipis de Canovelles i Les Franqueses del Vallès, es fet totalment de ferro, i un dels mes llargs de la línia, es d’una sola via, com tot el trajecte des de Montcada a Puigcerdà.

Pont construït amb dotze pilars rodons, units de dos en dos, amb sis divisions de pilars bessons que sustenten el pas de la via del tren sobre el riu Congost.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, Renfe – Adif, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Pont del Molí del Collell d’Olot

Per anar aquesta antic Pont del Moli de Collell i poc conegut, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts…

arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot,

seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

segui el ample camí

ara travesseu  el riu Fluvià per una passera

i arribareu a una cadena,

al poc ja estareu davant de les restes del Pont.

Sols queda algun tros dels pilons que aguantaven les arcades, en cada costat de la riba del riu.

Aquest Pont medieval estava situat davant del Molí del Collell, servia com accés al Molí, que era a la vegada habitatge familiar.

Te una trista historia, durant el mes d’octubre de 1940 va ploure molt fort durant alguns dies, però el dia18 d’octubre, el Fluvià es va desbordar al seu pas per Olot, popularment, es coneix com “l’aigat” o aiguat. La força de l’aigua es va endur, entre d’altres, l’antic pont del molí i va causar nou morts, vuit dels quals pertanyien a la mateixa família, que vivia al Molí del Collell.

No es va tornar a aixecar, per anar-hi ara hi ha una  passera propera al Molí, des de fa anys aquest esta tancat.

Us passo imatges de com era el pont abans del seu enfonsament :

 

Text : Ramon Solé

Fotografies actuals : Dora Salvador

Postals antigues : Arxiu Rasola