Pont de Vallfogona de Vallfogona de Ripollès

El Pont de Vallfogona  està situat  a la sortida del poble, baixant cap a la riera en Vallfogona de Ripollès (Ripollès).

Us passo la seva història:

  • Sembla que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, que precisament en l’època de l’edificació del pont van traslladar la seva residència del castell de Milany al de Vallfogona.
Joan Tous i Casals – 1981 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un pont d’una arcada, d’esquena d’ase, tot de pedra amb baranes.

Podeu observar els forats que, a banda i banda del pont, permetien sostenir la bastida de fusta o cindri que sostenia la volta de l’arc en construcció, fins posar la clau de volta.

La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà.

El Pont de Vallfogona és una obra del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia i Festa Catalunya.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pont gòtic de Vilomara en el Pont de Vilomara i Rocafort

El Pont gòtic de Vilomara és un pont sobre el Llobregat del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages).

Se situa en l’antic camí ral que anava del Bages cap a «Bàrcino», passant per la muntanya de Sant Llorenç i per la comarca del Vallès.

Al segle V, durant la invasió de l’Imperi Romà, aquest camí ral probablement va ser un dels camins de penetració dels invasors. El Pont de Vilomara té una estructura similar al Pont Vell de Manresa.

Us faig arribar la seva historia:

  • La primera notícia que es té l’aporta Albert Benet quan diu que el 1012 uns béns situats a la Querosa (lloc emplaçat a l’angle que fa el riu passat Viladordis i les Marcetes) afrontaven de migdia amb el pont de pedra («ponte petrisso»).
  • Ara bé, queda el dubte que sigui el mateix lloc on avui dia s’alça el pont. Sota el pont hi ha un grup de 17 forats circulars excavats a la roca que devien tenir la funcionalitat de sostenir pals de fusta. Tenint en compte que tan sols es troben a una banda del riu, sembla improbable que es tracti de les bases d’un pont de fusta; més aviat cal pensar en alguna resclosa d’època medieval, o una torre de vigilància de l’alta edat mitjana.
  • L’any 1193 apareix citat en un document de confirmació quan es ratifica la donació de «les primícies de tot l’honor de Vilomara i el delme dels molins que hi ha en el pont ….».
  • En testaments del segle XIII, hom troba diversos llegats a favor d’aquesta obra.
  • El 1312 l’arquebisbe de Tarragona dona llicència per treballar en l’obra del pont en un dia festiu.
  • El setembre de 1509 el trobem esmentat quan el rei Ferran concedeix a Manresa el poder de posar pontatge en els quatre ponts.
  • En el seu estat actual és una reconstrucció dels anys 1617-1625 feta després d’un aiguat devastador que l’enderrocà.
Joan Tous i Casals – 1944 / Generalitat de Catalunya

Té la forma dels tradicionalment anomenats ponts d’esquena d’ase.

Està estructurat en nou arcades de mamposteria d’obertura desigual, l’amplada de les quals tendeix a créixer a mesura que s’acosten al centre.

Joan Tous i Casals – 1944 / Generalitat de Catalunya

Mesura 130 m. de llargada i els arcs són de mig punt, excepte un que és ogival.

Es recolzen sobre ferms pilars; els dos centrals, aigües amunt, acaben en forma rectangular i per l’altra cantó es veuen reforçats per unes torres rodones adossades.

En la part alta d’un dels pilars hi ha una obertura per tal de donar sortida a un possible embat de l’aigua.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba – 1988 / Generalitat de Catalunya

Les interarcades presenten reforços en espiga i degradació.

El parament exterior és força regular; els carreus de la base són més grans que la resta i estan fonamentats en la mateixa roca.

L’escut de Manresa esculpit al mig del pont delimita els termes de Manresa i El Pont de Vilomara i Rocafort.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba – 1988 / Generalitat de Catalunya

En la primera arcada de l’esquerra, hi passa el rec.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es y.jpg

El Pont gòtic de Vilomara és un pont sobre el Llobregat del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Pont de mas Riera de Maià de Montcal

El Pont de mas Riera esta situat en l’antic municipi de Dosquers, actualment pertany a Maià de Montcal. Per anar-hi cal que us situeu a la N-260 en el municipi de Maià de Montcal, un trencall que porta a Mas Riera trobareu el Pont romànic de Mas Riera sobre el torrent Gamanell.

A poca distancia i a tocar d’aquest, hi ha la Font de mas Riera.

Pont i Font de mas Riera

Es tracta d’un pont romànic de dos ulls i de grans dimensions, amb arcades de mig punt de considerable amplada. La mida de les dues arcades és diferent. Cal destacar la fornícula, per a una imatge, integrada en l’obra. Tots aquests elements fan suposar que és una obra d’època baix-medieval.

L’estat de conservació del pont és bo. El pont presenta una gran fermesa, les pedres estructurals estan molt senceres i no es veuen fissures importants que afectin l’obra. L’enllosat superior està cobert de vegetació que dificulta la visió del paviment.

Aquest pont servia per comunicar els pobles de Dosquers i Maià de Montcal.

El Pont de Mas Riera és un monument del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pont de Castellfollit de la Roca

El Pont Trencat o Pont de Castellfollit de la Roca està ubicat a un quilòmetre aigües avall de l’esmentat poble. Cal tenir en compte que en l’aspecte administratiu pertany al municipi del Montagut de Fluvià.

Avui, el monument, es troba enrunat. Abans de l’aiguat del 18 d’octubre de 1977 disposava de tres arcades: dues de laterals petites i la gran arcada central de punt rodó. Eren visibles dos sobreeixidors situat al costat esquerre de l’arc central, i així mateix les arrencades dels arcs dels dos que un dia ocupaven els basaments de les pilastres, que per la seva perfecció tècnica fan pensar en un origen romà.

Segons els historiadors, “el pont trencat” formava part de la via romana que travessava la Garrotxa des del Coll de Capsacosta fins a Besalú.

Naturalment, el pont, amb el temps va sofrir moltes modificacions i el que en resta dempeus de la seva estructura pot datar-se entre els segles XIV i XV.

Fins fa uns deu anys es creu que la destrucció de les arcades del costat dret del pont va ser portada a terme pels francesos. Gràcies a uns documents existents a l’Arxiu Municipal d’Olot es dedueix que el pont de Castellfollit fou arrossegat per un aiguat pels voltants de l’any 1643.

Vista des del Pont a la resclosa i riu.

El Pont de Castellfollit de la Roca és una obra del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pont de les Esplugues de Castellcir

El Pont d’Esplugues és un pont del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Està situat a prop de l’extrem occidental del terme de Castellcir, a tocar i a migdia de la masia d’Esplugues, damunt de la Riera de Fontscalents.

És un pont romànic d’un sol ull, de pas estret, preparat per a camins de bast. pel pas de persones i animals de ferradura, però no de carros.

autor : Josep Obradors

Per a mes dades podeu consultar a :

http://www.castellcir.cat/el-municipi/gaudeix-de-castellcir/llocs-dinteres/pont-romanic-i-masia-desplugues.html

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Fotografies: Mercè Manzano

Fem una ullada fora de Catalunya : El Pont de Molina de Aragon de Guadalajara

Molina de Aragón es una localidad de la provincia de Guadalajara que pertenece a la comunidad autónoma de Castilla – la Mancha.

El Puente Viejo es símbolo de la villa de Molina de Aragón, precioso Puente románico, construido entre los siglos XII y XIII que da acceso al casco viejo, rebasando el río Gallo (afluente del Tajo) que atraviesa la ciudad.

Cuenta con tres arcos escarzanos, siendo mayor el central de ellos.

Está construido con sillares de piedra arenisca rojiza usadas en el pretil y los tajamanes que separan los tres ojos en el lado del adarves y de pequeñas torrecillas en el lado opuesto.

Su reparación fue ordenada y costeada por Felipe V cuando visitó la localidad.

Viquipèdia

Fue restaurado por el Taller de Empleo de Molina de Aragón; se enlosó y se acentuó la giba, y se han colocado bolardos para impedir el paso de vehículos.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotopgrafies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Arxiu Rasola

Pont de can Plana en la Vall d’Olzinelles de Sant Celoni

La riera d’Olzinelles neix més amunt de ca l’Agustí, sota el Montllorer, i recull les aigües dels múltiples sots que conformen el relleu d’aquest racó del Montnegre, que generen una vall humida i fresca. La verneda és el bosc de ribera propi d’aquesta riera, però també hi ha pollancredes i platanedes.

El Parc ha endegat un pla per recuperar la verneda, el cabal d’aigua a la riera i els prats de dall que havien ocupat aquests camps.

La riera té antigues rescloses que permetien el desviament d’aigua cap als recs i les basses properes.

En el camí es troba l’antic pont de pedra de can Plana, a prop de la carretera BV – 5112.

D’aquest pont no em trobat cap informació sobre la seva construcció, ni la seva data.

Seria majoritàriament per creuar la riera la gent que vivien antigament a la Vall  per poder anar  i tomar a Sant Celoni,

també als agricultors que tenien allí els camps i els pastors amb els ramats d’ovelles.

Us passo un interessant article al respecta :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/croniques-dolzinelles-pont-de-can-plana.html

És pot arribar per un itinerari senyalitzat com a sender local (SL-C 79), a la llarg de tot el camí hi ha plafons informatius dels diferents elements d’interès existents en la Vall d’Olzinelles.

Recull de dades : Diputació de Barcelona i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí i pont de Bojons i riera major de Sant Sadurní d’Osormort

El Molí de Bojons està situat en la Ctra. BV-5201, km 13,5 de Sant Sadurní d’Osormort.

Us passo la seva historia :

El lloc de Boxos (Bojons) el trobem esmentat ja el 937.

C Torrents – 1990 / Generalitat de Catalunya

Antic molí situat a la riba de la riera Major que pertany a la parròquia de Sant Sadurní d’Osormort que en principi fou terme de Sant Llorenç del Munt o de Cerdans, més tard s’uní a Espinelves i ara és independent.

La notícia del molí es troba lligada a la del mas, també anomenat Bojons el qual el trobem en els fogatges de la parròquia de l’any 1553, quan habitava el mas un tal “Anthini Boyons”.

En el nomenclàtor de la província de Barcelona de l’any 1860 tenim notícia de l’existència de “dos fàbricas de papel de estraza” i d’un “molino harinero”, però no disposem de prou dades per saber quin d’aquests es correspon amb el Molí de Bojons.

C Torrents – 1990 / Generalitat de Catalunya

Presenta un cos central de planta quadrada amb el carener perpendicular, amb les vessants cap als costats nord i sud.

La façana de migdia no hi ha cossos annexes a cada costat del principal s’hi obren diverses finestres i alguna espiera, també hi ha un balcó.

La façana de l’hostal es troba a llevant i en el cos annex amb el carener perpendicular al principal i adossat a l’extrem esquerre hi ha un portal protegit per un teuladet a dues vessants, dues finestres a la planta i una al primer.

En aquest sector s’hi annexiona un petit cos amb el lavabo. A la resta de l’edifici hi ha diverses obertures. En la part de darrera dona a la riera Major.

L’estat de conservació és força bo per bé que les reformes han desmerescut l’estructura primitiva.

Antic molí convertit en hostal i restaurant.

El Molí de Bojons és una obra de Sant Sadurní d’Osormort (Osona) protegida com a bé cultural d’interès local.

Cal remarcar que a sobre la riera i a l’extrem de llevant s’hi adossa un bonic Pont de pedra, que avui ha estat substituït per una altre, és un pont de pedra romànic d’un arc de mig punt que salva la riera major de Sant Sadurní Osormort,

eixamplat, pla i si poden diferenciar perfectament les dues èpoques, la par més antiga és de pedra i la més nova és amb maons.

i El Pont de Bojons és una obra romànica de Sant Sadurní d’Osormort (Osona) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Fem una Ullada fora de Catalunya : El Pont Medieval de Graus

Avui us presento dos articles

El Pont Medieval de Graus, també se’l coneix com a “ el Puente de abajo “. Esta situat a l’entrada de Graus, es d’estil medieval que creua el riu Éssera.

També hi ha el “Puente de arriba o Puente roto”.

En el seu havia hagut un pont del segle XII, per causes que desconeixem, durant el segle XVI es va construir  l’actual pont, tot seguin com si fora un pont medieval.

El pont està format per tres ullals de mig punt, el central molt més gran que els laterals. En els pilars trobem tallamars, que presenten perfil triangular per la part d’aigües amunt i semicircular aigües avall.

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació Al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Pont de Sant Martí d’Aravó de Puigcerdà

Avui us presento dos articles

El Pont de Sant Martí d’Aravó antic camí d’entre Sant Martí i Puigcerdà.

El pont de Sant Miquel es troba en la divisió dels termes municipals de Puigcerdà i de Guils de Cerdanya, damunt del riu d’Aravó, també anomenat Querol.

Agents Rurals 2013 – Generalitat de Catalunya

Té una base romana de blocs escotxinats. Està compost per dos arcs de mig punt de caràcter gòtic, construïts els anys 1326-1328.

En aquest pont s’hi cobrà el dret de pas de persones, animals i de mercaderies.

Agents Rurals – 2013 / Generalitat de Catalunya

El Pont de Sant Martí d’Aravó és una obra gòtica de Guils de Cerdanya inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull del Text : Viquipèdia

Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Altres Fotos : Agents Rural – Generalitat de Catalunya