Pont del Diable de Gironella (Berguedà)

Les restes del Pont del Diable estan front de la fabrica de cal Bassacs, en el camí de cal Pere Vell al camp de futbol de Gironella.

Us passo dades de la seva història:

• L’antic pont del diable de Sant Marc a cal Bassacs segurament és una construcció romànica dels segles XI-XIV.
• Tot i les poques restes que en queden, antigament havia tingut molta importància, ja que hi passava el “camí de la sal” provinent de Cardona.
• El pont fou destruït totalment durant la primera carlinada.
• Amb la construcció de la fàbrica de Cal Bassacs s’enderrocaren les restes del pont, al vessant dret del riu.

El pont del Diable o pont de Sant Marc de Gironella és un antic pont romànic del qual només queden restes prop de la fàbrica de cal Bassacs, al municipi de Gironella.

Fotografia: Autor desconegut.

Restes de mur del que havia estat un pont de tres ulls.

Avui conservem algunes zones on podem veure els carreus de pedra, de dimensions mitjanes, força homogenis, disposats en fileres i units amb morter.

Es poden observar aquestes restes anant pel camí de vora el riu entre el pont de cal Pere Vell i el camp de futbol de Gironella, davant de la fàbrica de cal Bassacs, la construcció de la qual es va fer sobre el camí d’accés al pont pel marge dret del riu.

El pont del Diable esta inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Pont d’Esplugues de Castellcir (Moianès)

El Pont d’Esplugues és un pont del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Està situat a prop de l’extrem occidental del terme de Castellcir, a tocar i a migdia de la masia d’Esplugues,

damunt de la Riera de Fontscalents i afluent de la riera de Marfà.

Es deuria construir  entre el Segle X a XII…

És un pont romànic d’un sol ull, de pas estret, preparat per a camins de bast,

pas de persones i animals de ferradura, però es estret per a passar  carros.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Capella de Sant Joan del Pont de Cardona (Bages)

La Capella de Sant Joan del Pont es troba als afores del nucli urbà de la vila, i va donar nom al pont adjacent: el Pont de Sant Joan en Cardona.

Us passo la seva història:

• Segons inscripcions que hi ha a la mateixa porta de la capella, aquesta fou edificada el 27 de setembre de 1576 per Jaume Soler.
• Però en un pergamí anterior del 12 d’abril del 1571 ja es fa esment a aquesta capella.
• Fou reparada al març del 1714.
• El 1848 el doctor Joan Torrents va regalar un reliquiari amb relíquies del sant.
• Antigament s’hi celebraven missa els dies de Sant Joan i Sant Pere. També ocasionalment es traslladen en processó cap aquesta capella les relíquies de Sant Celdoni i Ermenter en temps de molta secada o grans necessitats. ( en el Barri de Sant Joan).

Es troba als afores del nucli urbà de la vila, donant nom al pont adjacent: el Pont de Sant Joan.

Està a la part baixa d’una edificació que rebia el nom de Molí dels Horts, ja que allà hi acabava la sèquia que es feia servir per regar els horts (Pla de les Hortes)

i l’aigua sobrera feia anar el molí.

Quan es va anivellar més bé la sèquia i es va augmentar l’extensió del regadiu es van perdre aquests molins i es convertí en hostal.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pont del Diable de Cardona (Bages)

El Pont del Diable o pont Trencat, es troba vora la vila de Cardona, sobre el riu Cardener, afluent del Llobregat. Està situat a la partida del terme conegut com a Tavernoles, al costat mateix del conjunt industrial de la Costa.

Us passo la seva història:

• Tot i ser una construcció de la primera meitat del segle XV, Antoni de Bofarull a Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña (1876-78) situa el pont en etapa romana.
• La primera dada del pont és del 28 d’octubre del 1424 quan, reunits en un concili l’arquebisbe de Tarragona, els bisbes de Lleida, Girona, Urgell, Tortosa i el patriarca de Jerusalem, van manar que quatre nuncis anessin a aplegar almoines per l’obra d’aquest pont en les parròquies de les diferents diòcesis.
• En aquest document consta que el comte de Cardona Joan Ramon Folc I i la universitat de la vila, davant el perillós pas que representava el Cardener pels romeus que d’arreu anaven al Monestir de Montserrat, la Basílica del Pilar de Saragossa i Santiago de Compostel-la, es van adreçar a l’esmentat concili perquè els fidels ajudessin amb les seves almoines a la construcció del pont.
• No hi ha consens si els dos arcs del pont són fruit del fet que l’obra és inacabada o que una crescuda sobtada del Cardener s’endugué la part que manca.
• Pau Piferrer i Francesc Pi i Margall recullen una explicació popular segons la qual els ducs de Cardona construïren el pont amb l’objectiu de fer pagar pontatge, fet que hauria indignat els cardonins, que haurien enrunat la part que manca com a mostra de rebuig. Hom creu que el pont del Diable podria haver tingut uns cinc o sis arcs.
• La construcció del pont ajudà a millorar els lligams entre la plana agrícola de la Coromina amb Cardona. Després del pont del Diable, es construí a Cardona el pont de Sant Joan. Serra i Vilaró documenta la Partida del Pont Nou, vers Tavèrnoles, l’any 1607.
• Igualment en el Llibre de la Comunitat de Sant Miquel, el trobem esmentat l’any 1664.
• En el plànol elaborat per Mr. Tindal’s explicant el setge de Cardona l’any 1711 durant la Guerra de Successió, el pont apareix amb el nom de Devil’s Bridge.
• En un gravat fet l’any 1889 i publicat a l’obra de Ramon Gayà Massot, es pot veure el pont del Diable al costat del molí de la Costa i del pont de Sant Joan.

El configuren dos arcs de diversa amplada i alçada, que reposen sobre roques de llit de riu, la qual cosa l’obliga a descriure un angle obtús.

El pont conserva tallamars pel costat on baixen les aigües i els seus dos arcs són de factura i carreuatge regular, ben escairat.

Tenint en compte l’aparell del pont, hom pot datar-lo entorn del segle XV.

Les dues arcades mesuren 59,25 metres de llargària, tenint la més gran 25,50 m de diàmetre, 24,30 m d’alçada i 1 m de gruix.

L’altra mesura 15,80 metres de diàmetre, 21,50 m d’alçada i 1 m de gruix.

Les dues arcades descriuen un angle obtús entre elles pel fet que reposen sobre roques de llit de riu.

Està construït a base de carreus quadrangulars disposats en fileres horitzontals i lligats amb morter de calç.

Al peu de la part interna del suport dels arcs es destaca una motllura exempta correguda.

El Pont del Diable o pont Trencat, va ser declarat part del conjunt del Camí de Sant Jaume. Va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN 88-MH) pel decret (5 de setembre del 1962) publicat al Butlletí Oficial de l’Estat del 7 de setembre del 1962.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de Sant Ermengol d’Abrera (Baix Llobregat)

Sant Ermengol d’Abrera està situada a prop del camí de l’ermita de sant Ermengol  d’Abrera, al costat dels camps de Sant Ermengol a dins del bosc, tocant a Sant Esteve Sesrovires.

Us passo la seva historia:

• De l’origen d’aquesta ermita no es té cap document que en parli.
• Es va construir al segle XVI però algunes restes pertanyen a una ampliació que es portà a terme a mitjans del segle XVIII.
• Era custodiada per un ermità que hi vivia permanentment, cap al 1612 Ramon Bayso era l’ermità
• I el 1670 era un tal Miquel Permànyer.

Les seves restes són a la part de tramuntana, vora la riera de Masquefa o Magarola, a ponent del pont de Magarola.

Queden dempeus alguns murs d’una alçada considerable i alguns contraforts.

Sembla que la seva construcció es va fer en dues etapes constructives perquè la cara nord és de carreus i la sud, i els murs laterals, de tàpia.

Ha perdut la teulada i la part superior dels murs.

El paviment està parcialment rebentat.

El grup Amics de Sant Ermengol intenta treballar perquè torni a recobrar importància.

Sant Ermengol d’Abrera és una ermita d’Abrera (Baix Llobregat) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i Viquipèdia

Autor de la fitxa : ArqueoCat SL- Natàlia Salazar

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pont de l’Aigua de Girona

El Pont de l’Aigua es situa sobre el riu Ter, en la carretera de Palamós municipi de Girona.

Us passo la seva historia:

• Els primers vestigis són romans i al segle xiv es començà l’original, obra d’en Pere Ça Coma i que es clogué al segle xv, era de 10 ulls i tenia una plataforma en punta de diamant al tercer ull.
• Després de moltes vicissituds de riuades i setges (ja que la història del barri ha anat lligada a la de Girona) durant la retirada, a la Guerra Civil, fou volat i reformat més tard per les milícies franquistes, creant l’actual pont.
• El 1926 s’inaugurava la línia del tramvia de Banyoles i que passava del Pont.

Miquel Ferrer i Lopez – 1988 / Generalitat de Catalunya

És un pont de 8 ulls d’arcs de punt rodó i que dona nom al barri. De caràcter monumental per les pilones, dues a banda i banda del pont, amb làpides commemoratives de la guerra civil a favor dels nacionals.

Miquel Ferrer i Lopez – 1988 / Generalitat de Catalunya

En el tram més proper a Sarrià, el pont puja en un pendent suau en els dos primers trams, per baixar al darrer en un pendent més pronunciat.

Així, el pont consta de 3 parts caracteritzades per trossos massissos amb relleus al·lusius. La barana és de pilonets rodons amb motlluretes de mitja canya, seriats, amb passamà massís al damunt. El pont és damunt el Ter, i té el terra de quitrà que salta, deixant a la vista els carreus antics i les guies del tren de Banyoles.

El pont de l’Aigua és un pont fluvial del municipi de Girona que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Fàbrica Vella de Sallent (Bages)

La Fàbrica Vella està a tocar del Pont de la Concòrdia, a l’esquerra del Llobregat en Sallent.

Us passo la seva historia:

• L’any 1806, Josep Claret i Xambó va acabar la construcció de la resclosa d’aquesta fàbrica.
• L’any 1829 es va dividir la fàbrica en tres, treballant durant anys sota diferents raons socials: “Serra, Claret, Casas i Cia.” des del 1831 al 1833; “Claret i Cia.” fins al 1852, etc.
• Va tancar la seva activitat fabril l’any 1970.

Antiga fàbrica d’amples naus de tres pisos, compartimentades amb columnes de ferro colat.

La planta és forma de L

i disposa de torres sobre elevades que servien de caixa d’escala i d’accés als diferents nivells.

Teulada a dues aigües i grans finestrals típics de les fàbriques tèxtils del segle XIX repartides al llarg de les façanes.

Observacions:

Conserva una llinda a la porta d’accés del cantó sud amb la data de 1842, any de la seva construcció.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural  – Ciba        

Autor de la fitxa: Lluís Len / Jaume Perarnau

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pont de Cabrianes de Sallent (Bages)

El Pont de Cabrianes està sobre el riu Llobregat, al mas Soler de Cabrianes de Sallent.

L’altre costat de la llera del Llobregat es municipi de Sant Fruitós del Bages.

Us passo la seva historia:

• En aquest lloc ja existia un pont a finals del segle XI, del qual només en resten alguns vestigis.
• Aquest pont sembla que es refeu arran del privilegi de pontatge que el rei Ferran concedí a la ciutat de Manresa per la reparació de ponts en 1509.
• Destruït l’any 1939, durant la guerra civil.

Actualment solament es conserven una arcada i un pilar.

Malgrat ser construït en el segle XVI, fou reformat el segle passat al fer-hi passar la carretera de Manresa a Artés; d’aquesta manera prengué una forma totalment plana a diferència d’abans que era corbada.

L’aparell és de carreus ben tallats de pedra i calç.

Benet i Clarà, Albert – 1985 / Generalitat de Catalunya

Era de 9 arcs però actualment només resta un arc sencer amb 2 arcons i les restes d’hilars.

Benet i Clarà, Albert – 1985 / Generalitat de Catalunya

El Pont de Cabrianes és una obra del municipi de Sallent inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pont de Cabrianes i el seu nucli urbà abandonat… (Bages)

El pont de Cabrianes és conegut com el pont trencat del Llobregat, però Pont de Cabrianes, entre Sant Fruitós i Sallent, és també el que queda d’un nucli humà que es va aglutinar a redós d’aquest indret.

A l’Edat Mitja el lloc de Pont de Cabrianes era un pas estratègic a l’antic camí ral de Manresa a Vic.

El pont és gòtic, del segle XIV, però es va alçar sobre un altre romànic del que encara queden alguns vestigis. Va ser enderrocat per l’exèrcit republicà el 1939 quedant amb dos pilars sencers amb la seva arcada i un altre mig destruït.

A Pont de Cabrianes la família Bertran (família pagesa ennoblida, coneguda des del segle XVII) va bastir, a finals del segle XIX, una fàbrica amb el projecte.

inicial d’aprofitar el salt d’aigua per proveir de llum el municipi veí de Sallent, però els sallentins ja tenien prou amb la il·luminació de gas i, a principis del segle XX, l’edifici es va llogar i es va convertir en unes filatures que originaren,a principis del segle XX, una barriada pròspera amb habitatges, hostal, església, escola…

Malauradament en 1962 van ser acomiadats els 65 treballadors i treballadores que restaven.

Poc a poc el lloc es va despoblar i avui en dia podem contemplar la desertització humana i el deteriorament dels edificis entre la natura que segueix el seu propi camí.

La església que s’alça dalt del turonet al revolt de la carretera és Sant Jaume de Pont de Cabrianes que pren el nom de Sant Jaume d’Olzinelles, una ermita romànica del segle XII, bastida sobre una anterior del segle X, que havia estat parroquial i a la que pertanyia Pont de Cabrianes.

La Casa Gran de Pont de Cabrianes, un mas de la família Bertran, va ser venuda als anys 80 del segle XX

i convertida, pels nous propietaris, en un restaurant.

Malgrat la despoblació, els que van ser veïns d’aquest nucli humà continuen arreplegant-se el dia de Sant Jaume a l’església de Cabrianes, que va ser parròquia des de finals de segle XIX fins el 1974.

Text : Maria Àngels Garcia-Carpintero Sánchez-Miguel

Fotografies: Maria Àngels Garcia-Carpintero i Ramon Solé

Pont sobre el Llobregat de Monistrol de Montserrat (Bages)

El Pont sobre el Llobregat passa la carretera BP-1121 en Monistrol de Montserrat.

Us passo la seva història:

• El pont fou bastit el 1317 per disposició de Bernat Esquerrer, prior del monestir de Montserrat, a fi de facilitar els pelegrinatges al santuari.
• Zamora al segle XVIII diu que fou transformat per no aguantar el tràfec de carruatges.
• El pont va ser restaurat després dels desperfectes soferts durant la guerra civil.

El pont de Monistrol fou bastit sobre el riu Llobregat per unir les dues bandes del poble.

El pont, aplanat i format per quatre arcs de mig punt (un d’ells tapiat) que descansen sobre pilars amb tallamars, ha estat eixamplat en superfície per permetre el tràfic rodat.

Els arcs centrals foren reedificats després de la Guerra Civil amb arcs de mig punt amb la rosca formada amb pedres ben escairades.

El Pont sobre el Llobregat és una obra gòtica de Monistrol de Montserrat (Bages) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero