Església de Sant Andreu de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat)

L’Església de Sant Andreu esta en la Plaça de l’Església amb carrer del Rector Juanico de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat).

Es tracta d’una església d’estil historicista, presenta elements ornamentals de tradició romànica i clàssica. És d’una sola nau amb transsepte i cimbori, les capelles estan construïdes entre els contraforts laterals. A la façana principal hi ha la porta d’entrada amb arc de mig punt, i sobre aquesta un rosetó, resultat d’una composició de cercles. L’actual transsepte era la nau de la primitiva església.

Es tenen dates del funcionament de la parròquia de Sant Andreu de Saguatosis del 1109. Posteriorment va ser engrandida el 1581. D’aquesta construcció només es conserva dempeus el campanar. L’església va ser reconstruïda al darrer terç del segle XIX. Després d’aquesta última reconstrucció se la considerava com la Catedral o Perla del Llobregat.

Torre adossada al temple, de base quadrada que a mitjana alçada passa a ser vuitavada. Té un alt sòcol i tres pisos separats per cornises, llisos i només amb petites obertures a la cara de migdia. El darrer pis, construït amb pedra rogenca tallada en carreus petits (els altres pisos estan fets de carreus grans i ben tallats a les cantonades), té finestres gòtiques lleugerament apuntades a cada cara.

També a l’obra gòtica tardana pertanyen les gàrgoles del capdamunt, situades als angles. El coronament, de tipus neogòtic, amb teulada d’acordió i torrella al cim, és de la fi del segle XIX, quan es reconstruí l’església.

Es conserven tres claus de volta de l’església del segle XVI. La de Sant Andreu, titular de la parròquia, és la millor esculpida i la millor conservada. Es troba adossada a la paret exterior de la rectoria. S’hi representa el titular amb la creu en aspa del seu martiri i un llibre a la mà.

El volta una sanefa d’ovals d’imitació clàssica. Les altres dues, que fins fa poc també eren al mateix lloc, ara es troben a l’interior del temple, a banda i banda de la porta, en un lloc de difícil visibilitat i sense il·luminació. Una és una Mare de Déu del Roser, amb el típic rosari envoltant la imatge de la Verge i el Nen. A l’altra hi apareix un sant, potser Sant Llop.

La pica baptismal tallada d’un un sol bloc de pedra calcària molt fina i blanquinosa. Té forma de copa amb vuit costats. Formada per la base, un llarg coll amb una mena d’astràgal o collarí al punt més estret i la pica o copa de bateig.

La base, quadrada, té uns entrants amb motllures gòtiques que permeten el pas a la figura vuitavada. Les arestes dels costats són força marcades. El seu estil, simple i geomètric, és propi de l’art gòtic català.

Originàriament i fins ben entrat el s. XX la pica baptismal es trobava a l’entrada de l’església i era utilitzada per a l’aigua beneita, però en els anys seixanta fou traslladada prop de l’altar on s’utilitza com a pica baptismal. Dataria del moment d’engrandiment de l’església el 1581.

Sant Andreu és una església al municipi de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Escoles Velles de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat)

Escoles Velles estan en la carretera de Barcelona, 1 de Sant Andreu de la Barca.

La primera escola pública de què va disposar el poble es conserva pràcticament amb l’estructura original. Només les dues galeries dels extrems, que eren obertes, es van tapar.

En aquest edifici, d’estil historicista i de planta baixa, cal destacar els carreus de pedra de les cantonades i els de les divisions verticals. A la teulada, alineat a la façana, hi trobem un escut d’Espanya de mida considerable i per últim unes boles a cadascun dels vèrtex.

Escoles Velles és una obra del municipi de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Ros Estrada de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat)

Can Ros Estrada esta en el carrer de l’Església, 6 de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat).

Us passo dades de la seva historia:

  • Ca l’Estrada o Can Ros Estrada és una torre noucentista al nucli de Sant Andreu de la Barca (al Baix Llobregat). Originàriament era previst engrandir-la.
  • Va ser una casa residencial construïda el 1923, que va ser propietat de l’industrial Josep Ros Estrada.
  • El 1986 estava enclotada, en pèssimes condicions. L’edifici va romandre anys completament tapiat en una de les quatre façanes on no hi ha obertures ni voladissos. Això és degut, segons sembla, a un litigi amb el propietari de la parcel•la del costat que la casa envaïa en part.
  • L’any 2009 va ser reformada per convertir-la en una escola de bressol pel municipi.

La torre té diferents elements noucentistes: la barbacana està decorada amb esgrafiats policromats (alguns s’han hagut de refer sense poder reproduir-los). Les jardineres sota les finestres estan realitzades en mosaic de treball delicat i minuciós. Els esgrafiats sobre les obertures recalquen l’estil i es troben ben conservats.

Hi ha dos estucats destacats. Un d’ells és un estucat al marbre molt ben treballat i a la vegada esgrafiat, en molt bon estat de conservació. La composició és de garlandes simètriques. A l’altre el motiu esgrafiat és diferent, amb formes simètriques.

Viquipèdia

Hi ha una galeria d’estil modernista que originàriament era oberta i més tard es va tancar amb vidrieres. Està decorada amb ceràmica vidriada amb motius propis de l’estil, es conserva en bastant bon estat i amb els mateixos elements decoratius: ceràmica, estucats i mobiliari. El conjunt és prou homogeni.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casino de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat)

El Casino esta en el carrer de Catalunya, 2 de Sant Andreu de la Barca.

Es tracta d’un cercle cultural que ha sofert modificacions a la façana d’entrada i a la part inferior del frontó. El frontó segueix un perfil curvilini propi del barroc.

Les finestres que apareixen a primer terme són d’arc de mig punt amb les vidrieres originals.

El Casino és una obra del municipi de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita nova de Sant Salvador de Quer de Súria (Bages)

Aquesta setmana esta dedicada a Esglésies i a Ermites

Sant Salvador Nou del Quer esta a dalt del turó del mateix nom, s’arriba per Samuntà, ctra. Súria a Castelladral, km 2,5. de Súria.

Us passo la seva història:

  • Fou construïda amb les donacions dels feligresos del poble de Súria.
  • L’any 1919 un fort temporal destrossa la façana i el campanar.
  • S’inicià la reconstrucció i se li afegí una sagristia a la part esquerra, un pou a la dreta i un parallamps.
  • Durant la guerra, el 1936, fou saquejada i cremada salvant-se sols el cap de la imatge de Sant Salvador que porta a una nova reconstrucció.

És una ermita situada al bell cim de la muntanya (518m). Presenta una nau rectangular de 6’25 d’ample per 12’5 m de llarg, amb un cos annex a la part esquerra destinat a sagristia. En l’exterior presenta un banc corregut (pedra) que recorre totes les parets a excepció de la façana.

La construcció es realitzà amb pedres i totxo (reconstrucció se n’utilitzaren alguns). Fou creada en el s. XIX seguint els criteris de l’època i la zona el que ens dona el seu estil rural. Tot l’exterior està pintat de blanc a excepció dels angles on hi ha un remat fet amb pedra vermellosa.

Sant Salvador Nou del Quer és una església del municipi de Súria (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita vella de Sant Salvador de Quer de Súria (Bages)

Aquesta setmana esta dedicada a Esglésies i a Ermites

Sant Salvador Vell del Quer o Sant Salvador  està situada dalt d’un turó del mateix nom a 515 m a l’esquerra del riu Cardener, dins l’angle nord-oriental del terme de Súria.

Us passo la seva història:

  • Es tractava d’una capella rural depenent de Sant Cristòfol de Súria ubicada dins del terme del castell de Súria a un indret anomenat Quer.
  • Apareix citada el 1205 com sant Salvador de castro chenosa.
  • El 1298 ja figura com sant Salvador de Súria.
  • El 1835, en temps de la Primera Guerra Carlina, va ser saquejada i desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l’ermita primitiva.
  • Va quedar molt malmesa i tot i l’intent de restauració,
  • El 1885 es va decidir fer-ne una de nova una mica més amunt que va ser inaugurada el 1888.

És un edifici d’una nau amb absis, ara desaparegut i del que resta l’arc d’arrencada, amb contraforts als murs laterals. La porta és quadrada, moderna i a sobre té una petita rosassa.

Presenta una nau rectangular de 5 m. d’ample per 7 m de llarg, sense absis (fou ensorrat).

En un lateral s’aprecia encara el portal antic ara mig tapat per un contrafort.

La façana és molt simple: té una porta, un ócul en la part superior i acaba amb un campanar d’espadanya doble i acaba amb un campanar d’espadanya doble.

És una capella romànica tardana que sofrí algunes modificacions: aterrament de l’absis, i afegidura dels contraforts.

Sant Salvador Vell del Quer o Sant Salvador  és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Bartomeu de la Quadra de Molins de Rei (Baix Llobregat)

Aquesta setmana esta dedicada a Esglésies i a Ermites

Sant Bartomeu de la Quadra és una urbanització que pertany al terme municipal de Molins de Rei. Està situat dins la serra de Collserola, en un coll entre la riera de Santa Creu i la riera de Vallvidrera. El nucli se situa en una cota mitjana de 150 msnm. L’any 2011 eren 271 els seus habitants. Se celebra la festa major per Sant Bartomeu, el 24 d’agost.  Al nucli s’hi accedeix mitjançant la carretera de Molins de Rei a Vallvidrera.

Us passo dades de la seva història:

  • A partir del segle IX el nucli de Sant Bartomeu apareix sota el nom de “La Quadra de Sant Bartomeu” en diferents documents del Cartulari de Sant Cugat i l’Arxiu de la Corona d’Aragó. En aquests s’indica que el nucli tenia església, casa rectoral i cementiri. Algunes de les cases situades a l’entorn de l’actual església (erigida en el mateix lloc que l’anterior) mostren exemples de panys de paret construïts en opus espicatus, fet que denota un origen molt antic d’aquestes.
  • A banda del nucli proper a l’església en l’entorn existeixen diverses cases de finals del segle XIX.
  • Tot i pertànyer al desaparegut municipi de Santa Creu d’Olorda, el creixement del lloc és estretament lligat amb la fixació de primeres residencies i llocs d’estiueig dels habitants de Molins de Rei.
  • Degut a la divisió del municipi de Santa Creu d’Olorda, l’any 1916, el nucli fou incorporat a Molins de Rei.
  • A partir de la dècada de 1960 és quan Sant Bartomeu assoleix les dimensions i densitats actuals.
  • L’aprovació del Pla General Metropolità de 1976 d’implantació de nous habitatges restà paral•litzada.

L’església parroquial de Sant Bartomeu de la Quadra, esmentada el 1143 com a Sant Bartomeu d’Olorda, va ser enderrocada el 1936. Amb les mateixes pedres es va construir un nou temple el 1947, d’una nau, amb campanar de torre quadrada. El 1868 fou erigida en parròquia independent.  L’església antiga, segurament romànica, va ser destruïda pedra per pedra el 1936. Segons antigues fotografies, l’edifici era d’una nau capçada per un absis semicircular, tenia una absidiola a tramuntana, un porxo a migdia i la porta duia la data del 1636. Se’n conserven quatre capitells de tradició preromànica.

L’església conservava un retaule gòtic dedicat a sant Bartomeu, del segle xv, amb escenes de la vida i martiri de l’apòstol. Desaparegut el 1936, algunes taules són actualment al Museu Diocesà de Barcelona. Els altres retaules, el del Roser i el de Sant Isidre, dels segles xvi i xvii, juntament amb alguns quadres, també desaparegueren el 1936. Així mateix, aleshores es va perdre el fons documental de la parròquia. El 1947 es va inaugurar l’església actual, construïda amb la pedra de l’església enderrocada, al mateix lloc i orientada com ho era la vella, també d’una sola nau; després s’hi afegí l’altar del Santíssim, el campanar i altres dependències.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

L’església vella de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)

Aquesta setmana esta dedicada a Esglésies i a Ermites

L’església vella de Sant Martí és un edifici d’estil gòtic amb influències del renaixement situat al terme municipal de Cerdanyola del Vallès, construït entre els segles XVI i XVII.

Us passo la seva història:

  • La primera església de Cerdanyola dedicada a Sant Martí de Tours es va edificar al segle XI i es trobava al mig la serra de Collserola, prop de la masia de Can Coll.
  • Durant segle XVI els pagesos de la zona, que vivien principalment en masos establerts a la plana del Vallès, van proposar construir una nova església a la plana, ja que la de Collserola es trobava en mal estat i quedava molt lluny dels masos, pel que es va decidir desmuntar l’església de Collserola per construir l’església Vella de Sant Martí.
  • Es va encarregar l’obra a Pere Pomes, mestre de cases, qui va aprofitar les pedres de l’antiga església romànica per a la construcció.
  • Aquesta església fou edificada el 1594 degut a l’empenta donada al món rural.
  • El poblament de Cerdanyola va córrer vers el pla on es trobaven les terres més fèrtils. Això va fer necessari el trasllat de l’església de Sant Martí a un lloc equidistant de gairebé totes les masies disperses pel terme.
  • Aquest lloc fou establert entre el castell i el torrent dels Gorgs arran del camí de Sant Cugat.
  • El 1795-1799 es van realitzar les obres de la sagristia i de les campanes.
  • Durant la guerra contra França l’edifici va patir molts desperfectes i durant la Guerra Civil espanyola va ser utilitzada com a lloc d’afusellament i enterrament per sectors incontrolats del bàndol republicà.
  • L’església va estar en funcionament fins a principis del segle XX, quan es va deixar el culte al construir-se una nova església parroquial al centre de la vila.
  • El 1946 l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va comprar l’església, i va enderrocar la rectoria per ampliar el cementiri municipal.
  • El 1990 es va trobar a la volta de sota del cor un dels conjunt de pisa i terrissa dels segles XVI i XVII més importants de Catalunya.
  • Algunes de les peces estan exposades al museu Ca n’Ortadó.

És una església de planta en creu llatina, absis i dues capelles laterals a cada costat. La façana està emmarcada per un frontó amb motllures.

La porta d’entrada és d’arc de mig punt i està coronada per un fris i un frontó triangular que es sustenta en columnes.

A un dels costats laterals hi ha el campanar, adossat, de planta octogonal i coronat de cimbori.

L’últim pis del campanar està obert i està acabat amb merlets.

El campanar i la nau es van reformar durant el segle XVIII, cobrint l’absis amb un gran retaule barroc i canviant la decoració interior.

L’església vella de Sant Martí forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Creu de Creixà de Piera (Anoia)

Aquesta setmana esta dedicada a Esglésies i a Ermites

Santa Creu de Creixà esta en un petit turonet de la Urbanització de Can Canals de Piera.

Us passo la seva història:

  • La primera documentació que fa referència a l’església data de 1018 i 1063.
  • Posteriorment, consten registres dels anys 1181 i 1196 de donacions a favor de l’església de la Santa Creu de Creixà.
  • Fins al segle XV va ser sufragània de Santa Maria de Piera, quan, per proximitat, va passar a ser-ho de Sant Jaume Sesoliveres.
  • L’any 1571 el pintor vilafranquí Jaume Huguet va elaborar un retaule per l’interior que es va perdre.

Capella originalment de planta rectangular i una sola nau. L’església de la Santa Creu ha sofert molts canvis al llarg de la seva història. L’any 1691 es van construir els altars laterals i es va fer un allargament de la nau rectangular. La nau va ser coberta amb una volta de canó i reforçada amb un arc toral en la trobada entre la part antiga i la nova.

L’absis semicircular està situat a la façana est i està arrebossat amb morter de calç. A la façana oest hi ha la porta principal adovellada i de doble arquivolta. El campanar d’espadanya està format per dues obertures i se situa al cos de la nau, la campana va ser robada durant la Guerra Civil. La coberta general es resol a dues aigües. Totes les teulades, la de la nau i de l’absis, són de teula àrab.

L’any 1985 es va dur a terme la restauració de l’església, a iniciativa dels diversos veïns de Piera les barriades de Can Canals de Masbover i la Fortesa, Es va centrar en l’enderroc de la masia annexa, propietat dels marquesos de Monistrol, (actualment les vinyes son propietat de la familia de vins i caves SUMARROCA) i el repicat de les pedres interiors i del fris.

Al museu de les caves Marquès de Monistrol hi ha una pica baptismal romànica molt desgastada que prové d’aquesta església. És quasi esfèrica i no presenta cap mena de decoració.

Cada segon diumenge de maig es realitza l’aplec de la Santa Creu, amb l’objectiu de restaurar l’església i recuperar la festa de la benedicció del terme, antigament celebrada el 3 de maig.

Viquipèdia

Santa Creu de Creixà és una obra que forma un conjunt amb dues masies i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Sadurní del Pla d’Avinyó (Bages)

Aquesta setmana esta dedicada a Esglésies i a Ermites

Sant Sadurní del Pla a 800 m al sud-oest d’El Morisco,

des del Alzinar de Sant Martí si pot anar hi, municipi d’Avinyó.

Us passo la seva història:

  • L’església de Sant Sadurní no arribà mai a ésser església parroquial; situada molt a prop de Serraïma (esmentat el 1003).
  • L’església de Sant Sadurní no és documentada fins a l’any 1345.
  • L’any 1784 l’edifici fou destruït per un llamp.
  • Refet el 1787 tal com consta en una làpida sobre la porta del mur frontal i que diu: “Flumen e caelo delapsum die 22 julii anno 1784 hanc domun dirvit: quam majori pulchritudine et magnitudine gens avinionis reparavit anno 1787 pastore Dno. Dn.Fraco. Sarmentero”.
  • L’any 1936 fou cremada i ensorrada la volta i des de llavors resta abandonada.

És una església inicialment romànica i modificada durant el segle XVIII.

Presenta encara indicis de l’estructura primitiva formada per una església d’una sola nau coberta amb volta de canó

i coronada a llevant per un absis semicircular coberta a quart d’esfera.

La porta original segurament s’obria al mur de migjorn; avui en aquest mur hi ha una petita capella que feia de sagristia.

El temple fou sobrealçat al segle XVIII i es decorà l’interior en estil neoclàssic;

a més, es va arrebossar el parament extern i intern.

L’aparell de l’església romànica que encara es conserva és fet amb blocs de pedra disposats en filades i a trencajunt.

Sant Sadurní del Pla és una obra d’Avinyó protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero