Torre de la Viuda de can Sala de Malgrat de Mar

La Torre de la Viuda de can Sala, està situada en el carrer de Mar, 61, de Malgrat de Mar.

Aquesta casa senyorial, també va ser coneguda com La Torre d’en Riera o Torre Bombai.

Us passo la seva historia :

• Fou construïda per encàrrec de Josefa Garriga Anglada l’any 1909.
• L’arquitecte de la torre va ser el blanenc Esteve Rocafort i Carreras.
• Durant la Guerra Civil la casa va ser requisada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes i es va assignar com a dispensari i domicili del metge Dr. Brull.
• En acabar la guerra la torre va ser utilitzada per la Falange.
• L’any 1942 la família Riera Oliveras va adquirir les dues finques.
• Es va convertir en una fàbrica de gènere de punt.
• A principis dels anys 60, la família va fer reformes a la finca del costat de la torre, per a construir l’Hotel Bombai.
• Però l’any 1966, després de diverses anotacions d’embargaments, els dos edificis es van adjudicar en subhasta a Josep Fradera Butsems.
• L’Hotel Bombai va continuar en funcionament fins a l’any 1973.
• L’estat de les dues finques es va anar degradant molt, fins que l’any 2007 l’Ajuntament de Malgrat de Mar les va adquirir i es van iniciar les reformes de la torre i la nova construcció de l’Arxiu Municipal.
• Es va inaugurar l’Arxiu Municipal, el 28 de febrer de l’any 2011.

Aquesta casa, que fou construïda en un solar de 15 m de façana per 52 m de fondària, és de planta rectangular de 8 per 17 m. Cal destacar-ne els relleus de pedra amb motius florals de gran riquesa, i revestiment de façana te motllures d’estuc, bandes de relleu horitzontals i esgrafiats.

També, destaquen el magnífic treball de forja de les baranes ondulades i el coronament de la torre vuitavada, amb una coberta circular acabada en punxa i revestida per mosaic de colors.

Formes ondulades als balcons i treball de ferro. Els balcons utilitzen l’arc carpanell. Torreta a l’angle de la façana coronada per teulada de mosaic.

La Casa és voltada d’un bell jardí.

La Torre de la Viuda de can Sala, és un edifici modernista del municipi de Malgrat de Mar, inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades: Ajuntament de Malgrat de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador del Blog

Antic hospital de Sant Llàtzer de Barcelona

Aquest edifici de l’antic hospital de Sant Llàtzer, esta situat damunt de la vall de Can Masdeu,

és pot accedir per la carretera Alta de Roquetes al costat de l’antic camí de Sant Iscle i que porta a Cerdanyola del Vallès.

Us passo l’ historia l’antic hospital de Sant Llàtzer :

• El 27 de març de 1931 s’aprovà la seva construcció però no és fins el 1955 que s’inaugura com a Sanatori de la Santa Creu per a Nens Tuberculosos.
• El 1974 tanca definitivament, ja que només hi quedaven dos nens i la propietat, l’Hospital de Sant Pau, volia dur-hi part dels pacients de l’Institut Mental, la qual cosa mai va arribar a succeir.

Des d’aleshores s’ha utilitzat per poc més que alguna activitat puntual als anys 80, com a residència del vigilant i com a magatzem.

Es van plantejar  diferents opcions per reaprofitar l’edifici, com per ubicar-hi el zoo de Barcelona, el trasllat d’una part de la presó de La Model o la construcció d’una residència privada per metges jubilats, amb l’oposició de l’opinió pública del barri.

Cal dir, que a Can Masdeu, va estar l’antiga leproseria de Barcelona, des de finals de l’any 1904.

Us passo el Blog de Santa Creu i Sant Pau, on podreu conèixer mes informació :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/06/can-masdeu-i-lhospital-de-sant-llatzer.html

Si no coneixeu la Vall de can Masdéu, podeu fer un passeig o excursió, des de Barcelona, esta ven a prop.

 

 

Recull de dades : Blog de Santa Creu i Sant Pau, Blog Can Masdeu i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre del Castell de Malgrat de Mar

La Torre del Castell de Malgrat de Mar, esta situada en un turó dins del Parc  del Castell, des d’on s’observa una meravellosa panoràmica de tot el municipi.

Es pot accedir per medi d’un ascensor inclinat  que uneix el carrer de Passada amb el Parc del Castell i al barri del mateix nom.

   

Salva un desnivell de 25 metres, amb capacitat per a 25 persones, i una durada de poc mes de 1 minut.

 

Us passo l’historia  de La Torre del Castell :

• Segons es diu, aquesta torre està lligada a la del castell de Palafolls, del qual depenia aquesta força situada a primera línia del mar.
• És una torre de guaita, que data del segle XIV (any 1285, segons el Libre de feyts d’armes de Catalunya, atribuït inicialment a Bernat Boades, 1370-1444) i que probablement estava rodejada d’altres recintes construïts per defensar el nou nucli de Vilanova de Palafolls.
• Per la proximitat al camí ral, pot ser que es veiés afectada per la Guerra dels Remences (segle XV).
• Probablement serví al segle XVI de torre de guaita contra pirates i al segle XVII funcionava com a bateria de costa.
• L’any 1668 s’esmenta un canó (potser l’únic que hi havia) a la força de Malgrat.
• Durant un atac dels francesos el 22 de juliol de 1696 se sap, que el castell patí greus destrosses.
• En una carta de l’any 1836, el comandant d’armes de Malgrat parla d’un atac a la fortalesa per part dels carlins el 16 de novembre a la nit i, posteriorment, d’un altre el dia 6 de desembre.
• L’espai va continuar com a lloc estratègic els segles següents i durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) s’hi establí una bateria de costa i un niu de metralladores.

L’última actuació que s’ha realitzat al conjunt es va produir l’any 2002, amb motiu de la remodelació del parc del Castell, quan es va reformar la torre i s’hi van realitzar treballs de consolidació, millora i accessibilitat.

Vista de Malgrat de Mar, des del Parc del Castell

La Torre del Castell és l’únic Bé Cultural d’Interès Nacional catalogat a Malgrat de Mar.

Per a mes dades, us poso aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_del_Castell_(Malgrat_de_Mar)

Es tot un conjunt que val molt la pena ser visitat.

 

Recull de dades : Ajuntament de Malgrat de Mar i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia

 

Santa Maria de Barberà de Barberà del Vallès, La Romànica

L’església de Santa Maria de Barberà es troba al barri de la Sagrera, al final del carrer de Sant Oleguer, a un lateral de la Ronda de Santa Maria i al marge dret del riu Ripoll,

aïllada d’altres edificacions, al seu costat es va crear la Plaça del Mil·lenari, és a Barberà del Vallès.

Us passo la seva història :

• El 1006, s’esmenten unes esglésies de Barberà.
• Una de les quals devia ser la que precedí l’actual església romànica de Santa Maria, que fou construïda la segona meitat del segle XI, en el 1067 i en el 1074 hi ha notícia de deixes per a l’obra de l’església.
• El 1143 devia ser parròquia, ja que n’era sufragània la del castell.
• El mateix any passà a jurisdicció de l’orde del Temple.
• L’any 1919, Mn. Manuel Trens, director del Museu Diocesà de Barcelona, i Mn. Josep M. Esteve, rector de Santa Maria, posaren a descobert les pintures que recobreixen els absis.
• Després de la Guerra Civil tant les pintures com l’església foren restaurades amb l’ajut del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.

És una construcció romànica de planta de creu llatina amb una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i tres absis orientats a llevant coberts amb volta de quart d’esfera.

Els murs són de carreus de pedra bicolors ben escairats i d’una mida mitjana. Tenen com a únic element decoratiu les bandes llombardes i els arquets cecs al sector de la capçalera.

Sobre el braç nord del transsepte s’aixeca el campanar de base rectangular dividit en dos cossos, l’inferior està ornamentat amb arcs cecs i bandes llombardes, sense cap obertura i rematat amb un fris de dents de serra.

El cos superior té espitlleres a mitjana alçada i finestres dobles al capdamunt, està rematat amb una teulada piramidal.

La porta d’accés, situada al mur de ponent, és un doble arc de petites dovelles. Podria no ser la portada original.

Descobertes el 1919 darrere d’un retaule que cobria tot l’absis central, a l’interior es conserven una de les millors mostres de pintura mural del romànic català in situ. Totes elles datades del segle XII, atribuïdes al mestre de Cardona.

A l’absis central hi ha un Pantocràtor; al del nord trobem un cicle de la troballa i l’exaltació de la Santa Creu. A l’absis sud s’hi representa la vida dels sants Pere i Pau. El programa es completa amb escenes bíbliques i altres motius vegetals.

És un dels pocs exemples on els tres absis conserven prou elements com per fer-nos una idea del que fou en època del romànic la iconografia de la capçalera d’un edifici religiós.

Es poden veure diferents representacions, presidides a l’absis central, a la seva part superior, per una Maiestas Domini amb els símbols dels quatre evangelistes, passant després als registres de l’Anunciació, la Visitació i la Nativitat del Senyor. En les absidioles es poden veure, entre altres, el martiri de sant Pere i sant Pau, i l’emperador Constantí.

Aquesta església, popularment se la coneix com La Romànica.

A un lateral hi ha un cementeri,

en l’altre costat el mirador del riu Ripoll.

Us passo l’enllaç de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, on trobareu una explicació i un retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà :

http://www.bdv.cat/guiaactivitats/recursos/recursos/retallable_per_penjar_a_la_guia_pdf.pdf

Santa Maria de Barberà és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia , Ajuntament de Barberà del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia – can Palauet i Torre de Mataró

Aquesta antiga masia de can Palauet i Torre, esta situada la seva entrada per un camí de terra des de la Ronda President Tarradellas de Mataró i sobre la vora de la riera d’Argentona, prop del límit amb aquest terme municipal.

La masia consta de dues parts diferenciades:

De la casa, amb el celler, els estables,  els corrals, i la magnífica torre.

La masia està formada per una planta baixa i un pis. Està coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, en la qual destaca el portal rodó adovella i el finestral principal del segle XVI amb un guardapols rematat lateralment per dos petits caps esculpits i una espitllera sota el llindar.

A la façana posterior, on hi ha el celler, destaca la llinda granítica amb la data de construcció gravada: “A 6 DE MARS 1568”. A l’interior sobresurt un pilar de pedra tallada que suporta la jàssera de fusta o biga mestra de l’entrada. Un accés directe des del primer pis condueix a la torre de defensa.

La torre, de planta circular, consta de planta baixa, dos pisos i terrat emmerletat, amb matacans a tot el volt. A la planta baixa, coberta amb volta esfèrica de cassetons, s’hi instal·là posteriorment una capella. L’accés a la torre, exempta, es feia originàriament per una de les finestres del pis, i després s’hi féu un pas cobert que relligà la torre a la casa. Les obertures estan realitzades amb carreus de pedra, presentant les llindes de les finestres guardapols a dalt i als llindars hi tenen una espitllera.

Can Palauet  amb la torre de defensa, estan  protegides com a bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Mataró

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament o Casa de la Vila de Martorell

L’Ajuntament esta situat en la Plaça de la Vila, 46 de Martorell.

La Casa de la Vila, és un edifici del segle XVI, de planta baixa i dos pisos, conegut antigament com la Casa del Marquès, també va rebre el nom de Cal Notari.

De l’edifici del segle XVI solament es conserva el portal d’accés, els dos arcs escarsers del vestíbul de la segona planta, el d’entrada a la sala de sessions, el d’accés a l’àrea de despatxos i dependències de l’Alcaldia, a part d’altres elements estructurals.

Aquest immoble ha patit diferents modificacions al llarg del temps. Concretament l’any 1916 el portal fou desplaçat cap a la dreta i es va suprimir una finestra. L’any 1937, quan l’Ajuntament va adquirir la casa, els dos balcons de la primera planta es van canviar per un sol balcó corregut. També es van incorporar alguns elements escultòrics -un escut, quatre gàrgoles, que posteriorment es van retirar,  procedents de l’església parroquial que havia estat destruïda.

Ferran Serra fou l’autor dels esgrafiats de la façana. Els quals representen els rius Anoia, com una nimfa, i Llobregat, com un faune, la fertilitat de la terra simbolitzada per la deessa Pomona, etc; així com l’escut de Martorell que conté una mà i un martell.

També fa al·lusió a la muntanya de Montserrat i al pont del Diable.

La Casa de la Vila és l’edifici de l’ajuntament del municipi de Martorell, una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de La Unió de Teià

L’edifici de La Unió, està situat al Passeig de la Riera, amb el carrer Berenguer Raudors, 1-3 de Teià; es va construir l’any 1869 i era conegut com el Cafè de Dalt.

Va ser adquirit pel “Montepio de la Unión Teyanense”, una entitat social que organitzava activitats teatrals, ball, corals, durant l’any 1912. Després de la Guerra Civil va ser propietat de la Falange, fins l’any 1963 en què va ser adquirida per l’Ajuntament.

L’edifici té planta rectangular amb teulada a dues aigües. les façanes s’obren amb finestres i balcons de mig punt envoltats d’una senzilla motllura.

Actualment és la seu de la Casa municipal de Cultura coneguda com “La Unió” de Teià.

Us passo un article elpuntavui, que fa referencia que disposa del fons Batllori :

http://www.elpuntavui.cat/article/-/19-cultura/153898-teia-trasllada-el-fons-batllori-i-unifica-tots-els-espais-culturals-a-ledifici-municipal-de-la-unio.html

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell – Cartoixa de Vallparadís de Terrassa

El Castell – Cartoixa de Vallparadís és una antiga edificació de Terrassa, situada vora el torrent de Vallparadís, s’hi accedeix pel parc de Vallparadís i pel carrer Salmerón.

Des de 1959 és la secció principal de les sis que actualment conformen el Museu de Terrassa.

Us passo la seva història :

• El primer esment d’una fortificació vora el torrent de Vallparadís es troba en un document del 1110, quan Berenguer de Sanlà i la seva dona Ermessendis compren al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, unes terres per construir-hi la seva residència senyorial.
• El castell de Vallparadís, doncs, pertanyerà a aquesta família, que van adoptar el cognom de Terrassa, fins al 1344, en què Blanca de Centelles, filla de Bernat de Centelles i de Saurina de Terrassa, cedeix el castell a monjos cartoixans d’Escaladei i de la seva filial de Sant Pol de Mar
• La seva nova funció de monestir van introduir reformes importants, com la creació del claustre a l’antic pati d’armes, la sala capitular i la capella.
• Com a cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís subsistirà fins al 1413, en què la comunitat es trasllada a Tiana, a la nova cartoixa de Montalegre.
• Aquell any passa a mans dels carmelitans de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i, més endavant, és adquirida per Jofre de Sentmenat el 1432.
• Els Sentmenat van ser els senyors de la quadra de Vallparadís fins al 1830, en què aquest territori va passar sota la jurisdicció del municipi de Terrassa.
• L’antic castell, aleshores esdevingut una gran masia, encara va ser adquirit, el 1852, per la família Maurí.
• El 1944 fou declarat monument històric.
• El 1947 els Maurí el van cedir a l’Ajuntament de la ciutat, que, després d’una intensa i fantasiosa campanya de restauració i reconstrucció duta a terme per l’arquitecte Alexandre Ferrant,
• El any 1959, es va decidir instal·lar el Museu de Terrassa.

El Castell actual, que conserva poques restes de l’original, voltat d’un fossat i amb una gran torre central,  és de planta rectangular, de murs amb espitlleres i amb quatre torres quadrades als angles i tres bestorres al mig dels costats nord, est i sud.

Les transformacions arquitectòniques per adequar-lo a les funcions com a cartoixa encara es conserven.

Hi destaca el claustre, de dos pisos  l’inferior d’obertures bastant irregulars, i el superior més uniforme, d’arcs apuntats i capitells geomètrics sense decorar, amb l’antiga sala capitular al costat est, coberta amb volta de creueria.

L’antiga església del Monestir és la sala anomenada avui el Tinellet, de coberta plana aguantada per quatre arcs apuntats diafragmàtics.

Us passo un enllaç amb mes dades sobre el Castell – Cartoixa :

https://www.terrassa.cat/castell-cartoixa-vallparadis

En relació al Museu Municipal d’Art, alberga l’exposició permanent i disposa d’una sala d’exposicions on s’exhibeixen les col·leccions del seu fons, formades per peces arqueològiques i artístiques provinents de la ciutat, del terme municipal i de la comarca, que procedeixen de la col·lecció de l’antiga Biblioteca Museu Soler i Palet, creada el 1928 per l’advocat i historiador Josep Soler i Palet i situada al centre de Terrassa.

També conserva la col·lecció d’aparells de ràdio d’Eudald Aymerich, que va cedir-la a la ciutat el 1974, entre altres objectes.

El Castell i el seu fossat estan protegits pel Catàleg de Monuments Historicoartístics de Catalunya i classificats com a Béns Culturals d’Interès Nacional.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia, i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Romà de Lloret de Mar

L’ Església de Sant Romà, està situada en la plaça de l’Església, amb cantonada al carrer de la Vila, a Lloret de Mar.

Us passo la seva historia :

• En 1455 el Bisbe de Girona va concedir les indulgències a tots els que contribuïssin a l’obra de la nova església.
• El 1509, sota la benedicció del bisbe Guillem de Boïl, es van iniciar les obres de construcció al lloc anomenat Sa Carbonera”.
• La finalització de les obres a l’any 1522. L’Església és consagrada el 1522 que va substituir com a parròquia
• Es creu que l’església original, era d’una sola nau, estava dotada de varis elements de defensa i fortificació, com una porta llevadissa.
• El retaule de l’altar major fou encarregat pels jurats de la Universitat de Lloret, el 1541, als reconeguts pintors Pere Serafí “lo Grec” i Jaume Fontanet, que l’acabaren el 1559.
• Les capelles laterals i les ampliacions d’aquesta nau única original es van fer durant els segles XVI i XVII (1634).
• A principis del segle XIX es va pensar d’edificar una nova església, però la proposta no va tirar endavant.
• El retaule fou desmuntat i transformat entre 1913 i 1914, i , com la major part de la decoració de l’església fou malmès durant els inicis de la Guerra Civil.
• Al 1920 es van inaugurar les escoles parroquials i la rectoria, que estan situades a tocar del temple, un altre exemple de l’arquitectura modernista de Lloret.
• El 1993 foren restaurats els mosaics exteriors dels apòstols.

A principis del segle XX, amb el potencial econòmic concentrat a Lloret de Mar, sobretot amb el repatriament de capital dels “americanos”, s’hi feu una gran reforma.

La capella del Santíssim, amb cúpula i mosaics modernistes, fou construïda per l’arquitecte de família lloretenca Bonaventura Conill fou titulat com a arquitecte el 1893 i fou seguidor de l’obra d’Antoni Gaudí.

Aquesta capella i les seves immediacions al voltant de l’església parroquial de Sant Romà, formen un conjunt modernista important que va ser destruït en bona part l’any 1936  i restaurat posteriorment.

La construcció de la capella nova del Santíssim Sagrament fou possible gràcies al donatiu de l’”indiano” Narcís Gelats i Durall (1845-1929),

un banquer i negociant que s’estigué a La Habana, la capella fou construïda en record a la seva esposa.

Sobre la base gòtica de Bonaventura Conill va aplicar el nou corrent decoratiu modernista o va aconseguir un conjunt espectacular amb reminiscències bizantines, musulmanes i renaixentistes.

Les obres de restauració, bàsicament decoració interior i la capella del Santíssim Sagrament, foren inaugurades el 1914.

Durant les reformes de 1909-1916 l’atri de l’entrada, actualment desaparegut, també fou transformat.

Les façanes laterals externes del temple foren revestides amb altars adossats a la paret i altres elements ornamentals, a base de mosaics, trencadís i peces de ceràmica, maó i pedra.

Bonaventura Conill potencià el treball artesanal de picapedrers, vitrallers, ceramistes i mosaïcistes.

L’Església de Sant Romà de Lloret de Mar, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Lloret de Mar, Viquipèdia, Catalunya Medieval i altres

Adaoptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de Martorell

La Creu de Terme, està situada en la Plaça de la Creu de Martorell, per aquest motiu és coneguda com La Creu de la plaça de la Creu.

Us passo informació de la seva historia :

• La primitiva creu va ser erigida l’any 1576 pel comú de Martorell, i era situada a l’entrada de la vila, al peu de la cruïlla de camins entre el Congost i el Pont del Diable, davant el portal d’en Subirats, que, a partir d’aquell moment va ser conegut com a portal de la Creu.
• L’antiga Creu de Terme va ser destruïda el 1869.
• El dia de sant Joan del 2000 es va fer la inauguració de les obres d’urbanització de la plaça de la Creu, hi allí es va instar-lar la reproducció actual de La Creu de Terme.

Es tracta d’una creu de pedra erigida damunt una base de dos graons, de planta circular. Al centre es disposa la columna de planta hexagonal amb un volum a la part inferior més ample.

A la part superior, s’hi encasta la magolla o capitell, també sisavat rematat per dues motllures planes i amb les cares decorades per figures de sants i/o evangelistes, entre les que s’identifica sant Isidre, canonitzat el 1622. La creu pròpiament dita és de tipologia llatina amb el braços acabats amb formes vegetals que recorden la flor de lis.

Cal dir, que la magolla o capitell és una peça recuperada que temps enrere havia format part d’altres dues creus de Martorell: la creu de l’illa Santacana, construïda l’any 1922 per Francesc Santacana i Romeu i enderrocada l’any 1936 durant la Guerra Civil, i la creu del jardí del Museu de l’Enrajolada, erigida el 1968 i enderrocada per la caiguda d’un arbre el 1988.

Els plans mostren, a l’anvers, la imatge del crucificat i, al revers, motllures nerviades.

La Creu de la plaça de la Creu és una obra del municipi de Martorell i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé