Masia de can Vilar de Sabadell

Avui us presento dos articles

Can Vilar o can Vilà de Jonqueres, és una masia situada a peu del camí de Sabadell a Castellar del Vallès passant per Togores, dins del municipi de Sabadell, i dins d’una zona de bosc.

Us passo la seva historia :

  • Sobre aquesta masia hi ha la hipòtesi de si pertanyia al fogar de Togores Sobiranes.
  • Els Vilar ja eren establerts a les seves terres al segle XV, segons constava en uns vells pergamins avui desapareguts.
  • Aquestes terres comprenien boscos de part dels termes de Sabadell i part del de Castellar del Vallès.
  • Els Vilar exerciren, en diferents ocasions, el càrrec de regidors per la part forana de Sant Pere de Terrassa.
  • Les extenses vinyes de Can Vilar sofriren la plaga de la fil-loxera a les darreries del segle XIX, i al seu lloc s’hi plantaren pins.

Masia de planta baixa, pis i golfa. A l’interior la cuina presenta una àmplia llar de foc. A l’aigüera hi ha majòliques del segle XVIII. Al fons hi ha cellers amb gruta. Té una àmplia façana i coberta a dues vessants. Darrere del cos principal hi ha l’annex d’un cos transversal. A l’angle nord-oest s’alça una edificació quadrada que podria ser una torre de defensa no acabada i que fou perforada amb finestres d’obra.

A ponent hi ha un porxo sostingut per una petita columna. Les arestes de l’edificació són carreus de pedra i els murs també, fins més amunt de la porta, després se segueix de tàpia.

Té un balcó amb una reixa que tanca completament la galeria per les tres dimensions.

Hi ha tres finestres renaixentistes amb l’anagrama “IHS” dins d’un escut, les espitlleres i festejadors corresponents, una finestra gòtica i un rellotge de sol.

Can Vilar és una masia de Sabadell protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text : Ramon Solé

Pont medieval de Sant Joan les Fonts

Avui us presento dos articles

El Pont medieval  esta situat sota l’església nova de Sant Joan les Fonts.

Us passo la seva historia :

  • Durant l’època romana es va construir la via Annia, que passava per l’actual carrer de Sant Antoni i travessava el riu Fluvià pel mateix lloc que el pont actual.
  • Possiblement un anterior pont, fou enderrocat pels terratrèmols dels anys 1428 i següents que assolaren la comarca.
  • Les poques notícies escrites del pont, fan suposar que la seva construcció es pot datar cap a l’any 1450.
  • El 1939 el pont es va salvar de la dinamita dels republicans que en la seva fugida destruïen els ponts per dificultar l’avanç de l’enemic.
  • Un any més tard va sortir indemne de l’aiguat que el va tornar a deixar com a únic pas sobre el Fluvià al poble.
  • L’any 1997, l’ajuntament va enderrocar l’antiga fàbrica de pells que estava situada a l’entrada sud del pont, aquest fet ha deixat al descobert el seu arc més meridional, que restava completament tapat.

Fotografia : Joan Tous i Casals – 1981 – Generalitat de Catalunya

El pont tenia quatre arcs i dos sobreeixidors; l’arc gros és el que ocupa tota l’amplada de l’actual llit del riu i és de volta apuntada. Els dos sobreeixidors estan col·locats cadascú a un costat de l’arc central.

Fotografia : Olga Secrest i Roca – 1986  – Generalitat de Catalunya

A la dreta de l’arc principal hi estan situats dos arcs de mig punt, els quals estan mig amagats per construccions posteriors.

L’arc que estava a l’esquerra es va enderrocar per eixamplar l’entrada del pont. Va ser construït amb carreus petits, mal escairats, i pedra volcànica del país.

Viquipèdia

El pont medieval de Sant Joan les Fonts és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Can Rull d’Alella

Avui us presento dos articles

Can Rull està situat en la  Riera Fosca, 41 d’Alella.

Història

  • Sobre la llinda de la porta hi ha una data gravada: 1780.
  • No se sap si correspon a l’any de la construcció o a l’any de la col•locació de la llinda.

Construcció coberta amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana, es de planta baixa i pis.

Destaquen els llindars de les finestres esculpits en pedra, així com les llindes i els brancals de les finestres esculpits en pedra, així com les llindes i els brancals construïts amb carreus de pedra. La resta de la façana està arrebossada de color blanc.

Can Rull és una obra d’Alella protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades: Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Prat de Dalt de Caldes de Montbui

Avui us presento dos articles

Hi ha constancia des de l’any 1319 d’aquesta important masia, també, se la coneixia com el mas del Prat de Sant Tomàs, fa referència a una antiga capella  propera a la masia i dedicada a Sant Tomàs, actualment esta en un estat ruïnós.

En Jaume Balmes va fer estada una temporada en aquesta masia, on va escriure entre altres obres, “El Criteri”, la biblioteca on va treballar es conserva pràcticament intacta.

Masia Prat de Dalt es de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües, desaiguant cap a les façanes laterals.

Construïda amb teula àrab. Les obertures  mes destacades són en la façana principal i el seu perímetre està resseguit per pedres carejades o carreus de major magnitud que els emprats a la paret. L’acabat de tota la masia és amb paredat irregular de pedra vista, lligat amb morter de calç, en el pas dels anys ha sofert modificacions, en general es conserva perfectament.

Us passo aquest enllaç on podreu conèixer una molt amplia i detallada informació relacionada amb Masia Prat de Dalt :

http://www.filosofia.org/lugares/001/g032.htm

 

Text, Fotografies i imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

L’antiga Masia de Can Puigoriol de Teià

Avui us presento dos articles

L’Antiga masia de Can Puigoriol esta situada en el carrer de Josep Puigoriol, 5-7 de Teià.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

La reforma de l’antiga masia fou duta a terme el 1899, data que apareix inscrita a la façana principal, sota el frontó que la corona, formada per un cos central elevat, cobert per una teulada a dues vessants, i dos cossos laterals més baixos, coberts amb una sola vessant. La façana, en canvi, es troba totalment reformada amb un estil neoclàssic. El cos central és coronat per un frontó triangular, que inscriu uns motius vegetals simples i sota del qual hi ha la inscripció “ANY 1899”, i separat dels cossos laterals per dues bandes estriades.

Consta de planta baixa i dos pisos, separats entre ells per una línia de cornises. La planta baixa presenta la porta d’accés i dos finestrals amb els elements estructurals destacats. El primer pis té tres balcons, amb llindes motllurades i resseguides per bordons plans tot al seu voltant. Aquesta estructura es repeteix al segon pis, on s’obren dues finestres laterals de mida mitjana i una finestra central de doble cos, amb un parell de mainells de cantons aixamfranats.

A la banda esquerra de la casa hi ha un cos de dues plantes i teulada plana que condueix a la capella per l’interior d’aquesta. Els angles de la casa estan reforçats per carreus de pedra.

Fotografia : Rosa M. Andres 1984 – Generalitat de Catalunya

Can Puigoriol és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Figueres del Mas de Terrassa

Can Figueres del Mas situada a prop de la Ctra. N-150 de Terrassa a Sabadell, km 15,7, a 100 m.de Terrassa.

Concretament  és a la part oriental del municipi, a l’antic camí de Sant Quirze a Matadepera, actual carretera de Torrebonica , darrere mateix de l’Hospital de Terrassa i vora el torrent de la Betzuca.

Us passo la seva historia :

  • És un mas molt poc documentat, si bé sembla que té un origen molt antic.
  • Salvador Cardús, en el seu inventari dels fogatges de 1455 i de 1558, no l’esmenta, ni tampoc cap propietat anomenada Figueres.
  • Ha tingut diverses reformes, al segle XVII, el 1758 i el 1848.
  • Els Figueres van perdurar al llarg de centúries fins que, a mitjan segle XIX, la pubilla del mas es va casar amb un fadrí de Can Avellaneda de Ribatallada.
  • L’últim hereu la va vendre a un indiano.
  • En terrenys de Can Figueres del Mas es va construir l’Hospital de Terrassa.

És una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i graner. La coberta és a dues aigües.

La façana principal, orientada a migdia, és perpendicular al carener i, en un inici, de composició simètrica, però a causa dels afegitons posteriors el carener ha quedat desplaçat lateralment de l’eix de simetria de l’edifici.

A la planta baixa hi ha el portal d’accés, en arc de mig punt, adovellat amb carreus de pedra picada.

Al primer pis hi ha una finestra central amb motllures de perfils gòtics flanquejada per dues finestres més, afegides posteriorment; també hi ha diverses finestres a les golfes. En una de les finestres del primer pis, a l’angle dret de la façana, hi ha gravada la data de 1589.

A l’alçada del graner hi ha un rellotge de sol amb la data del 1848, just per sota del carener , molt deteriorat actualment.

Són interessants les troneres que apareixen als escaires de l’edifici i el ràfec de la teulada.

Can Figueres del Mas és una masia  de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont de Sant Pere de Terrassa

El Pont de Sant Pere, es la prolongació del carrer de la Creu Gran  fins a la Plaça de  Mossèn Hom i que dóna accés al conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • El projecte de construcció del pont data de l’any 1579, en què els consellers de l’antic poble de Sant Pere van decidir bastir un pont sobre el torrent de Vallparadís i el van encarregar al mestre d’obres Pere Pomers, que fou substituït el 1609 per Ramon Suris.
  • Les obres van durar molts anys a causa de problemes diversos, sobretot de finançament, i no es van acabar fins al 1626.
  • El 12 de juny del 1918 es va presentar una moció a l’Ajuntament per transformar el pont en un terraplè, tot i que es va rebutjar la proposta per 10 vots contra 8.
  • El 1999 va ser objecte d’una reforma polèmica a causa de la barana que s’hi va instal•lar, que no s’adeia amb el caràcter històric del pont.
  • El 2006 es va tancar definitivament a la circulació de vehicles i només hi poden passar els vianants.

Es tracta d’un pont monumental construït sobre el torrent de Vallparadís com a nexe d’unió entre la vila de Terrassa i el poble de Sant Pere.

Consta de tres arcs de diferent amplada, el central de mig punt, més ample, i els laterals amb arc apuntat.

És construït en paredat comú, excepte en zones angulars que són carreus.

El pilar de ponent té un arc de descàrrega amb fabrica de totxo, producte, segurament, de l’arranjament que es va fer al segle XVIII quan es va esfondrar l’esmentat arc.

L’alçada màxima és de 19,30 metres i la llargada de 57 metres; d’amplada fa 3,50 metres.

Al seu redós s’hi havien conreat tradicionalment petits horts,

fins que el torrent fou urbanitzat per donar lloc al parc de Vallparadís.

El Pont de Sant Pere és una construcció del municipi de Terrassa que uneix el barri del Centre i l’Antic Poble de Sant Pere, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Santa Fe de Besalú

La Capella de Santa Fe de Besalú és coneguda des d’època moderna sota l’advocació de Sant Jaume. És situada davant l’església de l’antic Monestir de Sant Pere, a l’indret anomenat Prat de Sant Pere on, fins al començament del segle XIX, hi hagué un antic cementiri monacal del qual era capella del Monestir.

Us passo la seva història :

  • La primera notícia documental apareix en la delimitació de drets a Besalú acordada, l’any 1126, per Bernat, abat de Sant Pere, i Albert, prior de la canònica de Santa Maria de Besalú on s’afirma que la jurisdicció del primer s’estenia des de l’església de Santa Fe fins al riu Fluvià.
  • Durant casi cents anys, hi ha poques dades sobre l’església de Santa Fe.
  • L’any 1235, en el testament del clergue de Sant Martí de Capellada apareix «Sancta Fide».
  • En la venda d’una casa feta el 1524 per Isabel Oliver a Elionor Català s’esmenta l’església de Santa Fe com a afrontació.
  • L’any 1835, a causa del decret de desamortització, Santa Fe fou tancada al culte i esdevingué propietat de l’estat, que la vengué, juntament amb el monestir i els horts del claustre de Sant Pere a J. Bover per 3.771 duros el 1849.
  • A partir d’aquest moment passà per diversos propietaris, entre ells la Germandat de Pagesos i fou utilitzada com a magatzem.
  • Després de la guerra civil fou adquirida per la família Solà-Morales.
  • En l’actualitat curiosament, és un restaurant.

L’estructura original ha estat molt alterada per la supressió d’un probable absis de la façana de llevant, situat a l’indret on actualment s’obre la porta. L’edifici, de reduïdes dimensions, consta d’una sola nau rectangular, coberta amb volta de canó i teulada de dues aigües.

A la façana sud s’obre una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt prop del lloc on sembla que s’obria la porta original, ara cegada, i que conserva encara el ràfec de pedra original.

L’aparell, en les parts visibles, i és de petits carreus no gaire escairats amb una talla més acurada en elements singulars com la finestra que, d’altra banda, sembla modificada com ho ha estat tot el conjunt. Amb certes reserves, se li atribueix una filiació corresponent a les formes senzilles de l’arquitectura del segle XII.

Santa Fe de Besalú és una antiga capella de Besalú declarada bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Besalú, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Harmonia de l’Hospitalet de Llobregat

L’Harmonia està situada en la Plaça de Josep Bordonau, 6. L’Hospitalet de Llobregat.

L’Harmonia és un gran casal de planta quadrangular amb teulada a quatre vessants.

Us passo la seva història :

  • L’edifici anomenat l’Harmonia, al barri del Centre de l’Hospitalet, pertanyia a l’heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI, al costat de la qual, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l’hospital de la Torre Blanca dins de la parròquia de Provençana.
  • Aquesta heretat, des del segle XIV, era dels Oliver, una de les famílies tradicionals més importants de l’Hospitalet.
  • Al seu voltant de l’hospital es formà un petit nucli que el segle XV s’anomenava la Pobla de l’Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria l’Hospitalet.
  • De fet, l’edifici anomenat l’Harmonia es va construir el 1595, possiblement en el lloc on havia estat la Torre Blanca.
  • Aquest nom li ve donat perquè des del 1866 fins als anys 30 del segle XX, va aixoplugar una societat anomenada així.

La façana principal  de L’Harmonia, marca la jerarquia de les tres plantes a l’interior, pròpia de les cases senyorials renaixentistes.

A la planta baixa s’obre una gran porta d’arc de mig punt adovellat, al centre, i una finestra quadrangular per banda.  I al primer pis, seguint l’eix de les obertures de la planta baixa, hi ha tres finestres; la del centre és doble i té decoració escultòrica a la llinda.

Totes aquestes obertures estan emmarcades per un grans carreus de pedra. a les golfes hi ha una galeria de petita arcs de mig punt, fets de maó i amb el contorn motllurat. El parament de l’edifici és de carreus petits, mal tallats, excepte els angles que són carreus de grans dimensions.

L’Harmonia , és l’espai d’Arts del Museu de l’Hospitalet, i cal destacar del seu contingut :

  • Retaules renaixentistes i barrocs.
  • Així com restes arquitectòniques i escultòriques de l’antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mérida.

L’Harmonia és un casal renaixentista de l’Hospitalet de Llobregat , declarat bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Restes de l’Ermita i Fossar de Sant Bartomeu de Martorell

Les Restes de l’Ermita i Fossar de Sant Bartomeu, estan situats al costat d‘accés al Pont del Diable per la llera dreta del Llobregat, en el carrer de Sant Bartomeu  i front al Passeig Quarter.

Us passo la seva historia i altres dades :

  • Documentada el 1208, la capella podria ser més antiga si es té en compte que el culte a Sant Bartomeu va ser introduït a Catalunya cap el segle X.
  • Al segle XVI la capella es trobava en molt mal estat.
  • Al segle XIX, durant la Guerra del Francès, s’utilitzava com a graner.
  • Uns anys més tard es va obrir novament al culte.
  • El 1835, va ser profanada, incendiada i destruïda, no es va tornar a reedificar.
  • El 1856 el bisbat va cedir els terrenys a l’ajuntament de Martorell.
  • L’Ajuntament hi va construir el 1870 un escorxador.
  • Va ser enderrocat l’any 1990, les excavacions que s’hi van portar a terme van descobrir les restes de la capella.

L’Ermita de Sant Bartomeu, tenia una planta rectangular, amb dos contraforts per banda i l’entrada frontal, amb un portal que comunicava amb uns adossats al costat nord.

Al seu interior es conserva un paviment que combina les lloses regulars de gres roig amb cairons.

Al seu voltant s’hi han trobat restes de construccions adossades i una necròpolis,

amb enterraments d’època medieval i posteriors.

Als peus hi ha una estructura de carreus amb una placa en la qual s’hi llegeix la inscripció : És un homenatge als morts a la Guerra de Successió (1705-1714) i a la Guerra del Francès (1808-1814).

Cal destacar, l’onze de setembre de cada any, es porta a terme en Martorell, l’acte institucional al fossar de l’Ermita de Sant Bartomeu per fer una ofrena floral en homenatge als patriotes morts per les llibertats de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé