Sant Miquel del Mont d’Olot

Sant Miquel del Mont està situat en el cim de la serra de Sant Miquel del Mont (Garrotxa).

Sant Miquel del Mont és una serra entre els municipis de la Vall de Bianya, Olot i Riudaura, a la comarca catalana de la Garrotxa.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-02-05_09-50-59-2.jpg

Al cim, amb una cota de 792,6 metres, s’hi troba l’església romànica de Sant Miquel del Mont i un vèrtex geodèsic (referència 296087001 de l’ICGC).

Us passo dades xde la seva historia:

  • El mateix nom de Sant Miquel pot indicar que abans hi havia un oratori dedicat al déu Mercuri.
  • L’església fou consagrada l’any 958 pel bisbe de Girona Arnulf.
  • La primitiva edificació fou substituïda per l’actual fàbrica.
  •  En data indeterminada va perdre la categoria de parròquia i es convertí en sufragània de Santa Margarida de Bianya.
  • A mitjan segle VXI hi ha una referència documental de l’enderroc del campanar vell.
  • El temple fou restaurat el 1933.

És un edifici d’una sola nau rectangular amb absis semicircular mirant a llevant.

La coberta és a dues vessants, tret de l’absis que és a una vessant, i feta de teula àrab. L’aparell és de carreus ben escairats.

El portal d’entrada compta amb tres arcs de mig punt en gradació, timpà i llinda. Es conserven dos àbacs però no les columnes de les que, suposadament, formaven part.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-02-05_09-50-51.jpg

A la part dreta del portal hi ha una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada.

El perímetre exterior del temple és resseguit per un fris que es desenvolupa per la part superior dels murs, sustentats per petites mènsules.

 Al mur exterior de l’absis es pot veure un sòcol bisellat més ample que la resta de la conca absidal. A la façana de ponent es troba el campanar, d’espadanya i doble obertura.

A l’interior una cornisa indica el punt d’arrencada de la volta, que és lleugerament apuntada a la nau central i de mig cercle a l’absis.

Als murs i a l’absis existeixen mènsules decorades amb elements ornamentals, malauradament en molt dolentes condicions. A la cornisa hi ha un tipus de decoració figurativa amb la representació d’una figura humana.Aquests relleus presenten una certa similitud amb els relleus de l’interior de l’església de Sant Vicenç a el Sallent i amb els capitells de Santa Maria de Porqueres.

Sota l’església hi ha vestigis d’una torre de guaita possiblement romana de 5,5 m x 5,5 m de costat i 0,7 m de gruix, amb un recinte exterior de 14,5 m a 17,5 m. La seva alçada devia ser de tres a cinc metres.

Us passo un itinerari per poder fer arribar fins Sant Miquel del Mont :

https://www.itinerannia.net/es/itinerarios/sant-miquel-del-mont-el-mirador-de-la-vall-de-bianya-ruta-5-vall-dels-sentits/

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Sant Antoni de Pàdua de Sant Joan de les Abadesses

Sant Antoni de Pàdua  està situa al cim del puig de Sant Antoni, al sud-est del nucli urbà i a 1.014 m d’altitud.

Us passo la seva historia:

  • S’hi construí en primer lloc una torre atalaia, l’any 1470.
  • Més endavant s’hi construí l’església tal com ho descriu Masdéu: “A mitja hora de la vila i en la part oriental del cim del Puig d’en Floris, en el lloc mateix on s’aixecà la fortalesa de l’Abat Isalguer en el segle VX, fou edificada en 1654 l’església de Sant Antoni de Pàdua, que fou destruïda dos cops, l’un en la guerra de Successió, i l’altra en la dels Set Anys, per a ésser reparada de nou”.
  • El 1712 es va fer un retaule nou.
  • Fou cremada durant la Guerra dels Carlins.
  • Reedificada el 1852.
  • Embellida amb nous altars el 1858.
  • En la llinda de la porta duu la data de 1758.
  • Sembla que el Sant havia tingut cambril i en les portes per pujar-hi hi ha la data 1862, que podria ser l’any que es fes el cambril.
  • Durant la Guerra Civil, els interiors resultaren malmesos, però l’edifici quedà intacte i es fa l’altíssim campanar gràcies al mecenatge d’en Pere Coromines “en Pere de ca la Maria Fornera”.

Després de múltiples destruccions i reconstruccions, Sant Antoni és una ermita espaiosa amb cor i un ampli espai al darrere l’altar major, corresponent a l’antic cambril del sant. Les parets exteriors, sense arrebossar, tenen carreus ben treballats a les cantonades i en la façana de ponent hi ha tres grossos contraforts.

La porta és orientada al nord emmarcada per carreus grossos, ben escairats, i una llinda amb la data de 1758. Al damunt d’aquesta s’obre un nínxol amb la imatge d’un Sant Antoni petit anomenat el Tossut. A l’interior de l’ermita hi ha l’altar major amb el retaule neoclàssic, dos altars laterals, les reixes que separen el presbiteri dels fidels, la trona amb escales per a pujar-hi i darrere hi ha les escales que accedeixen al cor, tres graons de les quals són fets en lloses que tenen inscripcions i dibuixos.

Pere Català i Roca -1981 / Generalitat de Catalunya

A més de Sant Antoni de Pàdua també s’hi venera una imatge de la Mare de Déu del Miracle, advocació que hi té una devoció molt antiga.

Pere Català i Roca -1981 / Generalitat de Catalunya

Les parets interiors són altes, enguixades, blanques, menys les vores dels retaules que són pintades de color vermell. La claror entra per unes altíssimes finestres quadrades que queden damunt d’una cornisa de guix. L’única ornamentació és la cornisa i unes motllures de guix d’on arrenquen unes arcades.

Sant Antoni de Pàdua és una ermita del municipi de Sant Joan de les Abadesses declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Can Casas de l’Hospitalet de Llobregat

L’edifici de can Casas està situat en el carrer Major, 54 a prop del carrer de Sant Roc de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Us passo la seva historia:

  • L’edifici és de l’any 1904 promogut per Macari Golferichs.
  • En origen era de planta baixa i un pis però en una remodelació posterior es va afegir la segona planta.

És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant que té el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa s’obren dues grans portes d’arc de mig punt fetes en maó; el parament d’aquest pis està arrebossat i imita carreus de pedra.

Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una franja de ceràmica amb diferents motius i que fa servir els colors blau, groc, verd i blanc; aquesta mateixa franja es repeteix en la separació entre el primer i el segon pis.

Al primer pis es troben dues finestres dobles fetes amb arcs escalonats i en l’espai que queda enmig dels dos arcs de cada finestra hi ha una placa de ceràmica, a més a més, una motllura llisa emmarca cada finestra. En aquest pis el parament és de maó vist. El segon pis és igual al primer.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

Entre les finestres del primer pis hi ha una imatge en ceràmica de la Verge de Montserrat.

Can Casas, antiga casa Macari Golferichs està protegida com a bé cultural d’interès local.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies :  Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Antiga masia casa Bru de Teià

Avui us presento dos articles

Casa Bru es en el Torrent de Casa Bru, 9, esta situat en la part antiga de Teià .

Us passo la seva historia:

  • La part més primitiva de la masia correspon a la torre de l’angle SE, que en part data del segle X.
  • Els altres elements de la casa ja són dels segles XV, XVII i XX.
  • A finals del segle XV i principis del XVI els Bru, ja propietaris de la casa per enllaç amb els Roudors, incorporen un cos central a la torre.
  • Al segle XVII els Bru enllacen per matrimoni amb els Fiveller i al segle XIX amb els Martorell, actuals propietaris de la casa.
  • A la part posterior de la casa destaca una finestra d’estil goticitzant que conserva una llinda del segle XVI.
  • Els brancals són de factura recent i corresponen a un estil “revival” neogòtic.
  • Una nova construcció va ser edificada vers l’any1960.
  • Compta amb un important arxiu històric privat.

Edifici format fonamentalment per un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants, amb una torre també de planta quadrada col·locada a l’extrem dret de la façana i coronada per merlets.

Consta de planta baixa i dos pisos, encara que la seva distribució interna és de tres cossos perpendiculars a la façana principal, amb un cos transversal a la part posterior, antigament destinat a celler.

Destaquen les proporcions del cos central de l’entrada de la casa, amb l’escala al fons i les grans arcades adovellades en pedra, tant de l’antiga cuina com de l’antic celler.

A la façana destaca el portal d’arc de mig punt dovellat, un matacà a les golfes i l’escut dels Lapilla.

Les finestres són totes estructurades amb llindes i brancals de carreus de pedra.

D’estil goticista, formada per una llinda monolítica treballada amb traceria, obra del segle XVI. Els extrems de les petites arcuacions mostren quatre caps humans esculpits.

Els brancals també són de pedra tallada i, a l’alçada de les impostes, mostren uns rostres i uns elements vegetals esculpits.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Adossat al sector lateral esquerre i posterior de l’antiga casa Bru hi ha una construcció posterior d’estructura irregular, que en alguns casos recobreix exteriorment antigues estructures i en d’altres crea espais actualment inútils, com ara un pati d’armes que no s’utilitza.

S’ha intentat reconstruir d’una manera un tant “kitsch” la típica estructura d’un castell medieval coronat amb merlets de pedra picada i de secció quadrangular.

Hi ha una petita capella coronada amb una espadanya per a la campana i dues petites torretes cobertes amb una teulada de quatre vessants, una a cada banda de la teulada. La façana està formada per una petita rosassa amb vitralls emplomats (nous) i el portal gòtic amb motllures a la llinda i els brancals. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres rectangulars a mitjana alçada. Realitzada en pedra. Hi ha una imatge de Sant Andreu provinent de la Torre Tavernera.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Encarregada per Francesc Bru a Esteve Pasquet, mestre de Cases de Sant Pere de Premià, el 1612.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Casa Bru és un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Vilar de Sabadell

Avui us presento dos articles

Can Vilar o can Vilà de Jonqueres, és una masia situada a peu del camí de Sabadell a Castellar del Vallès passant per Togores, dins del municipi de Sabadell, i dins d’una zona de bosc.

Us passo la seva historia :

  • Sobre aquesta masia hi ha la hipòtesi de si pertanyia al fogar de Togores Sobiranes.
  • Els Vilar ja eren establerts a les seves terres al segle XV, segons constava en uns vells pergamins avui desapareguts.
  • Aquestes terres comprenien boscos de part dels termes de Sabadell i part del de Castellar del Vallès.
  • Els Vilar exerciren, en diferents ocasions, el càrrec de regidors per la part forana de Sant Pere de Terrassa.
  • Les extenses vinyes de Can Vilar sofriren la plaga de la fil-loxera a les darreries del segle XIX, i al seu lloc s’hi plantaren pins.

Masia de planta baixa, pis i golfa. A l’interior la cuina presenta una àmplia llar de foc. A l’aigüera hi ha majòliques del segle XVIII. Al fons hi ha cellers amb gruta. Té una àmplia façana i coberta a dues vessants. Darrere del cos principal hi ha l’annex d’un cos transversal. A l’angle nord-oest s’alça una edificació quadrada que podria ser una torre de defensa no acabada i que fou perforada amb finestres d’obra.

A ponent hi ha un porxo sostingut per una petita columna. Les arestes de l’edificació són carreus de pedra i els murs també, fins més amunt de la porta, després se segueix de tàpia.

Té un balcó amb una reixa que tanca completament la galeria per les tres dimensions.

Hi ha tres finestres renaixentistes amb l’anagrama “IHS” dins d’un escut, les espitlleres i festejadors corresponents, una finestra gòtica i un rellotge de sol.

Can Vilar és una masia de Sabadell protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text : Ramon Solé

Pont medieval de Sant Joan les Fonts

Avui us presento dos articles

El Pont medieval  esta situat sota l’església nova de Sant Joan les Fonts.

Us passo la seva historia :

  • Durant l’època romana es va construir la via Annia, que passava per l’actual carrer de Sant Antoni i travessava el riu Fluvià pel mateix lloc que el pont actual.
  • Possiblement un anterior pont, fou enderrocat pels terratrèmols dels anys 1428 i següents que assolaren la comarca.
  • Les poques notícies escrites del pont, fan suposar que la seva construcció es pot datar cap a l’any 1450.
  • El 1939 el pont es va salvar de la dinamita dels republicans que en la seva fugida destruïen els ponts per dificultar l’avanç de l’enemic.
  • Un any més tard va sortir indemne de l’aiguat que el va tornar a deixar com a únic pas sobre el Fluvià al poble.
  • L’any 1997, l’ajuntament va enderrocar l’antiga fàbrica de pells que estava situada a l’entrada sud del pont, aquest fet ha deixat al descobert el seu arc més meridional, que restava completament tapat.

Fotografia : Joan Tous i Casals – 1981 – Generalitat de Catalunya

El pont tenia quatre arcs i dos sobreeixidors; l’arc gros és el que ocupa tota l’amplada de l’actual llit del riu i és de volta apuntada. Els dos sobreeixidors estan col·locats cadascú a un costat de l’arc central.

Fotografia : Olga Secrest i Roca – 1986  – Generalitat de Catalunya

A la dreta de l’arc principal hi estan situats dos arcs de mig punt, els quals estan mig amagats per construccions posteriors.

L’arc que estava a l’esquerra es va enderrocar per eixamplar l’entrada del pont. Va ser construït amb carreus petits, mal escairats, i pedra volcànica del país.

Viquipèdia

El pont medieval de Sant Joan les Fonts és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Can Rull d’Alella

Avui us presento dos articles

Can Rull està situat en la  Riera Fosca, 41 d’Alella.

Història

  • Sobre la llinda de la porta hi ha una data gravada: 1780.
  • No se sap si correspon a l’any de la construcció o a l’any de la col•locació de la llinda.

Construcció coberta amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana, es de planta baixa i pis.

Destaquen els llindars de les finestres esculpits en pedra, així com les llindes i els brancals de les finestres esculpits en pedra, així com les llindes i els brancals construïts amb carreus de pedra. La resta de la façana està arrebossada de color blanc.

Can Rull és una obra d’Alella protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades: Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Prat de Dalt de Caldes de Montbui

Avui us presento dos articles

Hi ha constancia des de l’any 1319 d’aquesta important masia, també, se la coneixia com el mas del Prat de Sant Tomàs, fa referència a una antiga capella  propera a la masia i dedicada a Sant Tomàs, actualment esta en un estat ruïnós.

En Jaume Balmes va fer estada una temporada en aquesta masia, on va escriure entre altres obres, “El Criteri”, la biblioteca on va treballar es conserva pràcticament intacta.

Masia Prat de Dalt es de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües, desaiguant cap a les façanes laterals.

Construïda amb teula àrab. Les obertures  mes destacades són en la façana principal i el seu perímetre està resseguit per pedres carejades o carreus de major magnitud que els emprats a la paret. L’acabat de tota la masia és amb paredat irregular de pedra vista, lligat amb morter de calç, en el pas dels anys ha sofert modificacions, en general es conserva perfectament.

Us passo aquest enllaç on podreu conèixer una molt amplia i detallada informació relacionada amb Masia Prat de Dalt :

http://www.filosofia.org/lugares/001/g032.htm

 

Text, Fotografies i imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

L’antiga Masia de Can Puigoriol de Teià

Avui us presento dos articles

L’Antiga masia de Can Puigoriol esta situada en el carrer de Josep Puigoriol, 5-7 de Teià.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

La reforma de l’antiga masia fou duta a terme el 1899, data que apareix inscrita a la façana principal, sota el frontó que la corona, formada per un cos central elevat, cobert per una teulada a dues vessants, i dos cossos laterals més baixos, coberts amb una sola vessant. La façana, en canvi, es troba totalment reformada amb un estil neoclàssic. El cos central és coronat per un frontó triangular, que inscriu uns motius vegetals simples i sota del qual hi ha la inscripció “ANY 1899”, i separat dels cossos laterals per dues bandes estriades.

Consta de planta baixa i dos pisos, separats entre ells per una línia de cornises. La planta baixa presenta la porta d’accés i dos finestrals amb els elements estructurals destacats. El primer pis té tres balcons, amb llindes motllurades i resseguides per bordons plans tot al seu voltant. Aquesta estructura es repeteix al segon pis, on s’obren dues finestres laterals de mida mitjana i una finestra central de doble cos, amb un parell de mainells de cantons aixamfranats.

A la banda esquerra de la casa hi ha un cos de dues plantes i teulada plana que condueix a la capella per l’interior d’aquesta. Els angles de la casa estan reforçats per carreus de pedra.

Fotografia : Rosa M. Andres 1984 – Generalitat de Catalunya

Can Puigoriol és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Figueres del Mas de Terrassa

Can Figueres del Mas situada a prop de la Ctra. N-150 de Terrassa a Sabadell, km 15,7, a 100 m.de Terrassa.

Concretament  és a la part oriental del municipi, a l’antic camí de Sant Quirze a Matadepera, actual carretera de Torrebonica , darrere mateix de l’Hospital de Terrassa i vora el torrent de la Betzuca.

Us passo la seva historia :

  • És un mas molt poc documentat, si bé sembla que té un origen molt antic.
  • Salvador Cardús, en el seu inventari dels fogatges de 1455 i de 1558, no l’esmenta, ni tampoc cap propietat anomenada Figueres.
  • Ha tingut diverses reformes, al segle XVII, el 1758 i el 1848.
  • Els Figueres van perdurar al llarg de centúries fins que, a mitjan segle XIX, la pubilla del mas es va casar amb un fadrí de Can Avellaneda de Ribatallada.
  • L’últim hereu la va vendre a un indiano.
  • En terrenys de Can Figueres del Mas es va construir l’Hospital de Terrassa.

És una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i graner. La coberta és a dues aigües.

La façana principal, orientada a migdia, és perpendicular al carener i, en un inici, de composició simètrica, però a causa dels afegitons posteriors el carener ha quedat desplaçat lateralment de l’eix de simetria de l’edifici.

A la planta baixa hi ha el portal d’accés, en arc de mig punt, adovellat amb carreus de pedra picada.

Al primer pis hi ha una finestra central amb motllures de perfils gòtics flanquejada per dues finestres més, afegides posteriorment; també hi ha diverses finestres a les golfes. En una de les finestres del primer pis, a l’angle dret de la façana, hi ha gravada la data de 1589.

A l’alçada del graner hi ha un rellotge de sol amb la data del 1848, just per sota del carener , molt deteriorat actualment.

Són interessants les troneres que apareixen als escaires de l’edifici i el ràfec de la teulada.

Can Figueres del Mas és una masia  de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé