Masia – Casal del Villar de Sant Feliu de Codines

Masia – Casal del Villar, esta ubicada a les afores de Sant Feliu de Codines, l entrada esta en la carretera BP-1432 que us portaria a Bigues i Riells.

És una propietat privada, no accessible ni visitable sense el permís del propietari.

Us passo la seva historia:

  • És una casa o masia fortificada documentada el 1007.
  • Es tenen notícies històriques de l’existència del Villar des del 18 de febrer de l’any 1007.
  • Era de propietat de la família dels Villar.
  • L’any 1617 Pere Montagut i de Vallgornera es va casar amb Margarita Villar, filla de Llorenç Villar, el darrer membre de la família. Aleshores va començar la genealogia Montagut-Villar, propietària del Mas, que durà fins al 1921.
  • El casal va ser ampliat el 1648 i en època modernista.
  • durà fins al 1921.
  • La capella de Santa Maria del Villar, davant el Mas i a l’altra banda de la riera, per tant en terme de Bigues, existia ja al segle XII i fou restaurada per Vicenç de Montagut i Villar el 1799. S’hi venera la Mare de Déu de la llet.

És un edifici civil d’estructura complexa, constituït per diversos cossos, enfront d’un gran pati tancat. El cos principal és de planta baixa i dues plantes, coberta a quatre vessants. A la façana principal hi ha una finestra conopial i una altra d’arc pla amb guardapols de forma conopial. La porta principal té un arc de mig punt adovellat i està situada en el cos adjunt. Es conserva encara una antiga torre rodona medieval del segle XII. Actualment, el Villar serveix de límit amb Bigues i Riells.

El Casal del Villar està declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Sant Feliu de Codines i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 2ª Part #

M’he trobat al fer fotografies d’edificis en aquest últims anys per aquest Blog, un dels aspectes mes destacables per mi ha sigut la Xemeneia o les Xemeneies de la seva estructura.

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 20 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, estacions de tren… arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa :

Es important que a vegades mirem detalladament un edifici i podrem apreciar elements destacables d’aquest, com el cas de les Xemeneies.

 

Nota : No us indico el lloc on estan situades per preservar la intimitat de l’edifici majoritàriament privat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem un cop d’ull a fora de Catalunya : Església o Santuari de San Miguel de Engolasters d’Andorra

L’Església o Santuari de Sant Miquel d’Engolasters està situada prop del llogaret d’Engolasters (Escaldes-Engordany) a 1.504 metres. Per arribar-hi cal agafar la carretera CS-100 un cop passat Escaldes-Engordany i després la CS-200 que porta fins a l’estany d’Engolasters, està a peu de carretera.

El temple és d’origen Romànic, ja que a diferència del Preromànic, el seu absis és semicircular i el campanar és quadrangular. És de la primera meitat del segle XII, per tant del Període del Romànic Ple.

La nau és rectangular i relativament petita amb un absis situat a l’est també força petit. Els murs fets amb pedra tosca i morter de calç són gruixuts. L’absis és més baix que la nau i està decorat per l’exterior amb un fris de tretze arcuacions llombardes actualment força erosionades fetes amb pedra tosca. També s’hi obren dues finestres petites de doble espitllera; una centrada i l’altra orientada al sud, totes dues cobertes amb un arc de mig punt fet amb dovelles de pedra calcària.

La porta d’accés es troba a la façana sud amb muntants de pedra calcària com les dovelles que la coronen en un arc de mig punt. Davant la porta hi ha un porxo, d’època molt posterior. El sostre és de fusta, amb lloses de llicorella al damunt, i cobreix la nau. La coberta interior de l’absis és de vola de quart d’esfera.

El campanar és una torre de planta quadrada molt esvelta i molt gran respecte a la resta del temple. Fa 17,5 m d’alçada, té la base quadrada i està coronada per una coberta enllosada que té la forma de piràmide de quatre vessants. Consta de tres pisos amb finestres geminades altes i estretes a cada cara.

L’Església o Santuari de San Miguel de Engolasters d’Andorra, va ser declarada Bé d’Interès Cultural.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ara fa cent anys en rere – La Font de les Feixes d’Olot

El passat 28 d’ Abril de 2019, us vaig presentar aquesta Font al Blog de Fonts Natural, Aigua, Muntanya i mes…

Aquesta antiga de les Font de les Feixes, esta a prop de la masia Les Feixes d’Olot, una mica mes amunt de la Ribera de Ridaura. Per accedir, podeu anar per l’avinguda de Les Feixes, situada entre el Pla de Baix i el seu Polígon Industrial i front al Volcà de la Garrinada, un camí us portarà a peu de la citada Font, que està tocant la paret en una zona bruta de vegetació.

Avui us passo com era la Font de les Feixes,  Ara fa cent anys en rere:

 

 Text i recopilació de postals antigues : Ramon Solé

Fotografia a color (actual) : Dora Salvador

Café de l’Opera de Barcelona

El Cafè de l’Opera està situat en La Rambla dels Caputxins, 74, de Barcelona. L’establiment està situat davant del Teatre del Liceu.

Us passo la seva historia :

  • El seu origen data del segle XVIII, era una taberna amb hostal i lloc de partida de carruatges que viatjaven a Zaragoza o Madrid.
  • A la dècada de 1860 hi havia en aquest lloc, la Confiteria La Pampa.
  • Anys mes tard hi havia hagut una xocolateria i restaurant anomenada La Mallorquina propietat del gallec Manuel Docampo que va encarregar la decoració de l’interior a Amigó entre el 1880 i el 1889.
  • El local es va inaugurar com a Cafè de l’Òpera el 1929 per Antoni Dòria
  • El 1992 es van obrir dos salons al pis superior seguint el mateix estil de decoració.
  • Sembla que part de la decoració dels plafons podria ser de l’època de la Confiteria, de 1860.
  • En l’actualitat, continua regentat per la mateixa família.

L’obertura està formada per dos muntants laterals que emmarquen una estructura de fusta amb una porta centrada d’accés a l’interior del local. Els muntants laterals incorporen un sòcol de marbre i un emmarcament superior de fusta decorat amb motius de talla de temàtica vegetal que recorden el modernisme. Una segona estructura de fusta se situa formant una llinda que sobresurt de l’anterior i que conté un tendal modern amb el nom de l’establiment. A les baranes de ferro dels balcons del pis superior, es conserven dos cartells anunciant també l’establiment.

Pel que fa a l’interior, el local es distribueix en una primera sala més estreta amb taules a banda i banda i la barra cantonera al final; un segon espai de saló s’obre més ampli amb dues columnes de ferro fos amb capitells allargats per sostenir els embigats de fusta amb la mateixa decoració. A les parets, plafons sobre tela es combinen amb miralls gravats a l’àcid emmarcats per motllures de guix pintades amb els mateixos colors verd fosc i os que trobem també al sostre. Els plafons representen figures femenines que porten cistells i flors a les mans i, als miralls, figures femenines que, per la seva indumentària, podrien ser personatges d’òperes. A l’espai del saló gran es conserven restaurades taules de fusta i cadires Thonet de diferents èpoques. Del mobiliari també destaca el boteller de fusta amb un mirall central amb una lira i l’escut de la ciutat gravat a l’àcid.

mirall

El Cafè de l’Òpera és un edifici noucentista de Barcelona protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

Podeu saber mes sobre El Cafè de l’Òpera a la seva Web, a :

http://www.cafeoperabcn.com/historia.php

Fotografia del segle passat

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona i El Café de l’Opera

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Sabadell

L’edifici de l’Ajuntament  de Sabadell està situat en la Plaça de Sant Roc, 1 de Sabadell.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici fou edificat entre 1871 i 1872.
  • En un principi feia de col-legi de l’Escola Pia fins que el 1880 fou adquirit per l’Ajuntament de la ciutat.
  • Més tard, l’antic pati del col-legi es va transformar en l’actual plaça de Sant Roc, coneguda com a plaça de l’Ajuntament.
  • L’Ajuntament s’hi va instal-lar el 1885, després de reformar i adequar l’edifici.
  • A principis del segle XX a la plaça del Doctor Robert hi havia els anomenats Jardinets, element molt característic del Sabadell antic.

L’Ajuntament de Sabadell actualment es troba en una zona de vianants, tot i que abans hi passés la circulació urbana.

A l’entrada s’hi conserven dos fanals de ferro forjat que són rèpliques dels que hi havia a principis del segle XX.

La façana de l’edifici de la banda de la plaça del Doctor Robert és obra de l’arquitecte municipal Juli Batllevell i Arús.

L’edifici és d’estil neoclàssic i els tons rosacis predominen a la façana,

la qual és culminada per un timpà amb rellotge i quatre columnes d’orde toscà.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Casa Gaietà Vila d’Olot

La Casa Gaietà Vila està situada en la Plaça del Rector Ferrer, 8 amb cantonada amb  pg. d’en Blay, 60 i Font l’església de Sant Esteve d’Olot.

Església de Sant Esteve

Edifici modernista construït l’any 1905 , és obra de l’arquitecte olotí Alfred Paluzie.

Edifici de tres façanes, cada una de les quals té composició pròpia, destacant, a totes elles, l’exuberància decorativa i cromàtica. La del nord té una tribuna i és la més pobra en decoració. La de l’est té balcons amb arcs conopials. La del sud té una tribuna amb balcons a sobre.

Els acabats de la casa imiten els castells medievals amb diferents elements. Tota ella està molt decorada, tant amb motius vegetals com amb ceràmica vidriada.

Edifici d’habitatges i baixos comercials recentment restaurats, a la planta baixa trobem la coneguda llibreria “El Drac”.

Casa Gaietà Vila és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Can Coll de Vilassar de Dalt

Vilassar de dalt te moltes cases antigues, avui voldria destacar la de Can Coll, que esta situada en la cantonada del carrer Sant Antoni amb el carrer Sant Genís de Vilassar de Dalt. Va ser construïda en el segle  XVII – XVIII i reformada en XIX.

Es tracta d’una casa formada per quatre cossos adossats de diferents alçades. Les seves façanes no estan a la mateixa línia però formen un conjunt unitari. Els tres cossos principals estan coberts amb teulades de dos vessants i carener paral·lel a la façana; el cos lateral dret, té baixos, galeria porxada amb arcs de mig punt, i un sol vessant.

Malgrat la construccions dels cossos no són coetànies, presenten un caràcter bastant homogeni: totes les finestres tenen fets la llinda, els brancals i els ampits amb carreus de pedra, igual que els angles de l’edifici.

Conserva el portal rodó adovellat. Tot el conjunt està arrebossat i esgrafiat, amb sanefes sota la cornisa i resseguint la línia dels carreus.

Al mur exterior que dóna al carrer hi ha una tribuna o galeria amb arcs de mig punt de factura posterior i quatre arquets a les golfes.

Can Coll està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia i IPA. de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aeròdrom de Vilatorta a Sant Julià de Vilatorta

L’antic aeròdrom és situat al pla de la Quintana, a Sant Julià de Vilatorta.

Visitable tot fent un itinerari circular, d’uns 9 quilòmetres, anomenat Ruta de l’Aeròdrom de Vilatorta, desenvolupat pels municipis de Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta i Santa Eugènia de Berga, amb el suport del Memorial Democràtic.

L’itinerari transcorre per la majoria d’elements que formaven part del camp d’aviació que hi va haver durant la Guerra Civil, com varis refugis, un hangar  i un polvorí.

En els punts exencials hi ha cartells explicatius.

Els refugis estan senyalitzats i tenen el seu propi nom.

La frondositat d’aquesta roureda permetia mantenir els avions resguardats i controlats pels soldats republicans que hi feien guàrdia.

Cada aeròdrom tenia el seu refugi del camp, que era de característiques antiaèries.

La Ruta en recull sis d’aquests refugis: el refugi Font del Vern, el de la Sauleda, el nº1 de l’Omeda, el nº2 de l’Omeda, el del Llopard i de l’Estat Major.

Aquest refugi tenia una segona funció; concretament s’utilitzava per atansar-se al polvorí que quedava a l’altre costat del torrent del Llopard, on es guardaven les bombes pels avions bombarders.

El temps previst per fer la ruta en bicicleta és d’1 hora i 28 minuts a ritme molt suau. Si es vol fer a peu la durada del recorregut és aproximadament de 2 hores i 30 minuts.

Es tracta d’un recorregut planer, ben indicat i fàcil per fer en família o amics.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Capelles il•luminades per les nits a Olot

Ahir dimarts, dia 5 de novembre pel capvespre, es va inaugurar la il·luminació especial de bona part de les mes de 20 capelletes que hi ha en els carrers antics d’Olot,

i que us volem presentar tot iniciant un recorregut per els diferents carrers :

Església Verge del Tura

Façana de l’Església –  Verge del Tura

Front Església – Verge del Tura

Plaça Major – Sant Crit

Front De la Església de Sant Esteve – Ecce Homo

Carrer Sant Rafel – Mare de Deu de la Llet

Carrer Sastres – Mare de Deu del Carme

Carreró de Sant Antoni – Sant Antoni

Carrer de l’Hospici – Santa Llúcia

Carrer del Roser – Verge del Roser

Plaça de la Mora – Verge Immaculada

Plaça de la Mora, hi ha la Font de l’Angel

Francisco de Sales patro periodistes col·locat a sobre del diari local la comarca.

Aquesta Il·luminació està present tota aquesta setmana i en alguns cassos tot l’any.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador