Santuari de la Mare de Déu de la Salut a Samalús de Cànoves i Samalús

A poca distància, a llevant de l’església i dintre el petit grup que forma el poble, hi ha l’ermita o santuari de la Mare de Déu de la Salut, es va construir cap a l’any 1720, tot i que no va ser consagrat fins el 1800.

També està documentada des del 1737 i que fou totalment refet el 1902, pels senyors de Bori o del Castell.

És coneguda com el Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Al seu costat hi ha la Font de la Salut amb una Imatge de la verge amb rajoles.

L’actual ermita de la Salut, d’estil gòtic, degué ésser construïda damunt de la primitiva, segurament romànica, que es devia bastir els darrers anys del segle XVIII per acollir la imatge de la Mare de Déu, de marbre blanc, obrada per un imatger desconegut.

Per a mes informació podeu consultar la Web de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús :

http://www.canovesisamalus.cat/129-turisme/llocs-dinteres/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Anuncis

Cova – Santuari de Lourdes a Arenys de Mar

Ja vàrem dedicar un article al Santuari de Lourdes d’Arenys de Munt, avui ho farem al d’Arenys de Mar, pot ser que no sigui tant conegut ni tant visitat; al Santuari de Lourdes d’Arenys de Mar està situat en el carrer Santa Clara amb el carrer Arxipreste Josep Rigau d’Arenys de Mar.

En aquest punt trobareu hi ha el Parc de Lourdes, al entrar hi, a ma dreta està la masia de Mas Teixonera, que de fet és un bon Restaurant del Municipi.

Cal seguir per uns amplia escalinata fins aquest petit Santuari dedicat a la Verge de Lourdes.

No trobareu cap capella, de fet es una cova on hi ha la Verge, disposa de bancs de pedra, i sempre trobareu alguna persona pregant.

Aquí no hi ha cap berenador, tal com hi ha al Santuari d’Arenys de Munt, sols el Bar – Restaurant  de Mas Teixonera o els bars del barri on es troba situat.

El lloc es molt bonic, disposa de molts arbres i sobre tot d’un petit bosc de pins, i espai reservat per jocs pels mes menuts.

Llàstima que les dues fonts naturals, son seques des de fa molt de temps, estant complementades amb fonts d’aigua de xarxa.

Es un lloc ideal per anar-hi en família i passar-ho be.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Santuari de la Mare de Déu de Lourdes la Nou de Berguedà

El Santuari de Lourdes la Nou, és una església del municipi de la Nou de Berguedà, s’inaugurà el 1885,  entre 1880-1889 es realitzen obres destacades.

El Santuari marià de Lourdes La Nou de principis del XIX és un altre dels atractius del poble.

    

És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, fonts i una piscina per a malalts.

Es dedicat a la Mare de Déu de Lorda, essent un dels molts testimonis de l’extraordinària popularitat que assolí aquesta devoció a la Mare de Déu arreu del món, i també a Catalunya.

Conjunt d’edificació singular dins de l’esquema clàssic de santuari marià de muntanya, constituït sobre la base d’un espaiós temple que disposa del cambril corresponent, així com la casa ermita-hostal, tot situat en un forçat relleix per sobre d’un torrent.

Forma un conjunt o una petita unitat, en un paratge esquerp, integrat en el sistema de major entitat compost en els planells elevats de l’antic poblament de la Nou.

En els anys vuitanta, la casa ermita passà a ser la seu d’un actiu centre de “colònies d’estiu” per a infants.

  

El Santuari de Lourdes la Nou, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel de Barcelona

El Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel , és en el Districte d’Horta-Guinardó, situada en la Ctra. del Carmel, 118, de Barcelona.

Millor veiem la seva Historia a la llarga del Temps :

  • L’any 1860 un ermità, Miquel Viladoms, va començar a construir un temple en honor a la Mare de Déu del Carme al Turó de Can Mora, una muntanya ubicada entre el que aleshores eren les poblacions de Gràcia i Sant Joan d’Horta.
  • Quatre anys després va obtenir el permís del Bisbat de Barcelona per obrir l’ermita, que en trobar-se en un indret pràcticament deshabitat es va convertir en un lloc de pelegrinatge i trobada de joves catòlics.
  • Es va acabar de construir, durant l’any 1864, i va ser el lloc on residia l’ermità Miquel Viladoms.
  • Va ser obert l’11 d’abril de 1864 com a ermita, prop del camí que venia de Gràcia i que després seria la carretera del Carmel.
  • Inicialment tenia dependència parroquial de Sant Joan d’Horta.
  • A l’inici del segle xx, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades, concerts musicals, especialment de l’orfeó L’Estrella del Carme, i celebracions religioses, amb gent vinguda de Gràcia i Sant Martí de Provençals, sobretot.
  • El 1930 fou elevada a capella.
  • Al 1936, la Guerra Civil va posar en perill la continuïtat de la capella. Es va cremar l’ermita i van assassinar el capellà que la portava en aquell moment, el pare Jaume Moré.
  • A partir de la dècada de 1940 va ser molt freqüentada per la quantitat de persones que van anar a viure per aquella zona donat la immigració des de molts llocs d’Espanya.
  • L’any 1962 es va establir com a parròquia.
  • Entre 1985 i 1988 es construí una nova església, obra dels arquitectes Francesc de Paula Daumal i Domènech i Miquel Campos i Pascual, amb un disseny més contemporani que degut el modernisme va ser una revolució estètica pels habitants del Barri.
  • El nou edifici fou inaugurat el 16 de juliol de 1988 per l’arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany.

Us passo un Blog que m’ha agradat molt la seva informació detallada amb fotografies d’època sobre el Carmel en general :

https://carmelografo.wordpress.com/

En l’actualitat, no es pot accedir sense autorització a aquesta antiga Capella – Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santuari de Sant Josep de la Muntanya de Barcelona

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya, està ubicat en el districte de Gràcia,  compres en l’illa delimitada pels carrers  Maignon, Sant Cugat del Vallès, 16-20 i les avingudes Coll del Portell i Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 1-25 .

El Santuari  és obra de Francesc Berenguer i Mestres de començaments de segle xx, és un edifici neoromànic amb elements modernistes situat al barri de la Salut .

Encarregat per la Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, és un centre de culte i pelegrinatge, i molt important segut que fou el primer del món dedicat a Sant Josep.

El santuari es format per un conjunt d’edificacions unificat per la utilització al seu parament de maçoneria, excepte els emmarcaments de les obertures i les cantoneres, realitzades amb pedra tallada. Es defineixen tres cossos, el convent-asil, l’església al centre i la casa de les novícies. Els tres, adjacents entre ells, és presenten com un conjunt aïllat, amb la façana principal orientada a migdia. És en aquesta façana on es localitzen els tres portals independents d’accés que donen a una plataforma elevada a la què s’accedeix des d’una esplanada congregacional per una escala doble.

L’església ocupa el cos central, està orientada nord-sud i està coberta per una teulada a doble vessant. És un temple de nau única, amb transsepte, absis semicircular amb finestres verticals i una gran capella del Santíssim Sagrament, hi ha un retrat de Petra de Sant Josep a l’oratori on va morir, obra de l’artista Isabel Guerra Peñamaría.

Us passo la història d’aquest Santuari :

  • El 14 d’agost de 1895, es posà la primera pedra de la construcció
  • El 20 d’abril de 1902, data de la seva inauguració. L’autor és Francesc Berenguer i Mestres, col·laborador habitual de Gaudí. Antonio Barba va ser el mestre d’obra.
  • El 1903 es fundà la Pia Unió de Sant Josep i una revista per a propagar la devoció al santuari.
  • El 1908 el rei Alfons XIII va atorgar el títol de Reial al Santuari.
  • El 12 d’octubre de 1910 es va clausurar el Magne Congrés Josepí Hispano-Americà organitzat per el Pare Ignaci Verdòs.
  • El 1921 es féu la coronació canònica de la imatge de Sant Josep, que és venerada en aquesta capella.
  • En 1934 la congregació va canviar el nom original de Mares de Desemparats pel de Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya.
  • El 1961 es va iniciar la construcció de la nova capella de Sant Josep, a l’esplanada, al peu de la doble escala, obra que es va acabar el març de 1972.
  • El 1997 el cardenal Ricard Maria Carles aprovà la redacció dels nous Estatuts de la Pia Unió i de llavors ençà s’anomena Associació de Sant Josep de la Muntanya.

Actualment és un centre d’acollida de menors en risc d’exclusió social.

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya, és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local de Barcelona.

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri

El Santuari de Montserrat de Montferri va ser projectat i començat a construir entre els anys 1926-1928. Aquest Santuari de la Mare de Déu de Montserrat és propietat municipal, està adscrit a la parròquia de Sant Bartomeu de Montferri.

El terreny va estar cedit per la família Vives de Montferri, un  membre de la qual D.M. Vives, jesuïta,  va ser el promotor de l’obra.

L’any 1930 s’aturaren les obres del santuari  per manca de recursos econòmics, tot i que els materials emprats eren senzills i la mà d’obra era bàsicament obtinguda pel sistema de prestació personal dels veïns del poble, i també per causa de la guerra civil, que en van malmetre part de l’estructura, anys mes tard, va caure a terra a causa d’una ventada, i va entrar en un estat d’abandó.

S’iniciaren obres de restauració i consolidació durant el 1987 sota la direcció de Joan Bassegoda i Nonell (arquitecte) i Josep Cendrós (constructor).

El Santuari,  es troba a la part nord-est de Montferri, a uns 380 metres. És situada damunt d’un tossal de 50 metres d’alçada. El projecte aprofitava el desnivell del tossal fent-hi avançar una part de la construcció (la corresponent al cambril de la Mare de Déu), que s’unia al pendent del terreny mitjançant arcs parabòlics.

L’espai de l’església és centrat per una cúpula que inclou el presbiteri. La planta devia estar formada per un conglomerat de triangles. Els elements predominants en la construcció són els arcs parabòlics, els reixats de les finestres, i la sobrietat amb què s’hi combinen els materials emprats: ciment pòrtland i arena.

Cal destacar les formes arrodonides de les roques de la muntanya de Montserrat.

Finalment va poder ser inaugurat l’any 1999 !  El Santuari de la Mare de Déu de Montserrat , és un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de Montferri .

També, podeu visitar el Castell de Rocamora :

 

Recull de dades, adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez