Ermita de Sant Gil al santuari de Núria

Avui us presento dos articles

Sant Gil és una ermita dedicada a sant Gil l’Eremita, que es troba al santuari de Núria, en la vall de Núria.

Us passo la seva historia:

  • Segons la tradició, es va construir l’any 1615 al lloc on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, recordant l’estada de sant Gil a la Vall de Núria al voltant de l’any 700.
  • El 1951 es va refer
  • En el 1999 es féu l’última restauració.

Arran d’aquests restauracions s’hi van incorporar la porta adovellada i la reixa de l’antiga església del santuari de Núria, l’anterior a l’actual.

Cada 1 de setembre, l’ermita de sant Gil és al centre de la celebració de la festa d’aquest sant, presidida pel Bisbe d’Urgell.

A l’interior s’hi troba una icona de Sant Gil, obra de F. Roca Bon.

També s’hi troben, folrant les parets, les anomenades “rajoles de les Núries”, ofrenes votives de les persones que es diuen Núria.

Els vitralls dels tres òculs de la façana representen l’olla, la campana i la creu, els objectes relacionats amb Sant Gil que han esdevingut símbols de Núria.

Al seu costat s’hi troba, també, una font dedicada al Dr. Pere Tarrés.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu del Parc del Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar

Avui us presento dos articles

El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia és una ermita promoguda santuari el 1907 que està dedicada a la patrona del Maresme. Està situada en una ampla esplanada ombrejada de pins que domina la vila de Canet de Mar. És un dels primers edificis importants fets a Catalunya en estil medievalitzant neogòtic. És llistat com bé cultural d’interès local.

Us passo dades de la seva historia :

  • Aquest Santuari s’alça al nord de la vila, unit a aquesta per un passeig.
  • Des del 1520 és documentada la devoció en aquesta església d’una imatge mariana.
  • Quan fou bastida la nova església de la vila, al 1591, esdevingué santuari i ermita.
  • La Misericòrdia és patrona de la vila des del 1703; el 1732 s’entronitzà una nova imatge.
  • El 1857 es beneí un nou santuari, de l’arquitecte Daniel Molina.
  • El 1853 es col·locà la primera pedra.
  • El temple va patir un incendi l’any 1936 i la imatge es destruí i fou reproduïda en la postguerra.

L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch de l’any 1914 va dissenyar el parc de la Misericòrdia, d’entre els seus elements destaca una font i, especialment, la creu, inspirada a l’estil de les tradicionals creus de terme d’època gòtica.

El projecte inicial preveia quinze capelletes, de les quals només se’n van acabar dues.

La primera té la típica forma d’una creu de terme gòtica construïda amb pedra i molt decorada.

La segona, d’una aparença més rústica i molt de l’estil de Josep Puig i Cadafalch, es compon de materials més variats com maó, pedra, ceràmica i ferro.

Per tant queda clar que NO es una creu de Terme.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Imatges antigues : Arxiu Rasola

Pont de Cremal de Queralbs

Avui us presento dos articles

És sobre el riu de Núria, afluent del Freser i del Ter.

Pont rústic de pedra per on s’entravessa el riu, situat en el camí vell de Queralbs al Santuari de Nuria.

Antic pont de pedra d’un sol arc tombat sobre l’atribolat riu resta petit i humil davant de tant imposant grandesa,

es tot de pedra d’esquena d’ase.

Altres ponts son :

  • Pont d’en Riba
  • Pont de Núria
  • Pont de Tossa
  • Pont de Mulleres
  • Pont dels Tres Molins
  • Pont de Sant Gil

El Pont de Cremal de Queralbs és un dels ponts del municipi de Queralbs, almenys sis d’aquests ponts d’aquesta zona, formen part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text, fotografies i imatges antigues : Ramon Solé –  Arxiu Rasola

Fem un Ull fora de Catalunya : Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei d’Utiel

Com cada Diumenge us passo dos articles

L’Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei és un edifici religiós a la comarca Requena-Utiel, a 10 quilòmetres de la vila d’Utiel.

Us passo la seva historia:

  • Es va construir 1564, continuant ininterrompudament, amb ampliacions que han modificat els caràcters de la seva primitiva arquitectura.
  • La petita església d’estil barroc, amb cúpula esfèrica, data de 1725.

Es venera a la Verge del Remei, Patrona de la Ciutat d’Utiel.

Està situat a 1.092 metres d’altitud, dins la serra d’Utiel o del Negrete.

L’interior és d’una nau amb tram únic que correspon al cor.

La capçalera té volta bufada, i la sagristia d’aresta. L’obra és de pedra saldonera.

Dins de l’interior de l’ermita trobem el tríptic l’Adoració dels Reis Mags, de Vicent Macip, i també el sarcòfag del primer ermità, Juan d’Argés.

Hi ha un interessant treball de forja en els penells.

Per a mes dades podeu seguir l’enllaç que us adjunto :

https://conungarabato.wordpress.com/2014/03/28/santuario-del-remedio-utiel/

L’Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei és un Bé immoble de rellevància local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

La Font dels Ocells a peu del Santuari de Rocaprevera de Torelló

Avui us presento dos articles

La Font dels Ocells, es va construir sobre l’any 1973, al costat del carretera que va al Santuari de Rocaprevera de Torelló.

Es troba entre el pedronet de la Guia i la Font del Raig,

va ser construïda per un grup de jubilats assidus a Rocaprevera.

Es una font molt senzilla, amb un broc petit, per on surt aigua que es manté tot l’any rajant constantment.

Al costat de l’estructura d’obra de la Font, hi ha una escultura metàl•lica que representa un arbre amb ocells que reposen sobre les seves branques, va ser feta per l’artista del ferro, el senyor Balanciart.

Els darrers anys, l’aigua de la font es troba afectada per un excés de nitrats que no fa recomanable el consum de la seva aigua,

tota una llàstima, perquè era una deu d’aigua que ha estat molt popular d’ençà de la seva obertura.

 

Recull de dades : Ajuntament de Torelló

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia i Ramon Solé

La historia i llegendes de la Font del Raig de Torelló

Avui us presento dos articles

Aquesta popular Font del Raig, esta situada en el costat esquerd de la pista i abans d’arribar  al Santuari de Rocaprevera de Torelló.

Santuari de Rocaprevera de Torelló

Està format per un recinte de planta rectangular amb cobert per una estructura de volta de canó, de tres costats tancats i un d’obert que s’orienta cap a la població, al nord.

La volta és adovellada i sustentada sobre murs de carreus irregulars aparellats i sustentats sobre un basament força important i que s’avança en la planta per cloure i privatitzar l’àmbit interior.

El recinte està situat en un nivell inferior respecte al del camí, al qual s’accedeix per un parell de graons. A la paret del fons s’hi situa la sortida de la font amb un broc metàl·lic antic.

Cal destacar, una fornícula que conté la imatge de sant Fortià, sobre de la font, aquesta està protegida per una reixa de ferro sobre un ampit de pedra decorada per una garlanda esculpida amb formes vegetals.

L’estructura està coronada per una creu de ferro sustentada sobre una pilastra de pedra amb un escut esculpit a la part davantera.

L’entorn immediat està adequat com a racó per al descans dels passejants, amb un espai pla pavimentat de lloses de pedra i amb bancs, també de pedra, uns plàtans hi donen ombra a l’estiu.

Us passo la seva Historia :

  • La font del Raig es va dedicar a Sant Fortià.
  • Les relíquies d’aquest sant innocent havien arribat a Torelló l’any 1298 a mans del croat Arnau del Colomer, fill del mas del mateix nom.
  • Sembla ser que tota la parròquia sortí en processó a rebre el grup de croats, que retornaven a casa seva.
  • Des del segle XVII, la devoció popular invocava Sant Fortià en temps de sequera.
  • Es portaven les relíquies del sant des de l’església de Sant Feliu a la font en processó.
  • En el cas de sequera persistent, les relíquies s’estaven nou dies al santuari de Rocaprevera.
  • La primera font del Raig havia de ser força humil atès que, l’any 1686, Jeroni Ferrer, clavariat de la parròquia de Sant Feliu, segons clàusula testamentària, deixà una quantitat de diners per construir una edícula a l’indret de la font del Raig. Es va construir una arcada amb carreus de pedra picada i uns bancs a cada costat de la font.
  • Aquesta edícula va arribar al segle XX en un estat força deplorable.
  • L’alcalde Francesc Xavier Vergés va impulsar, per subscripció popular, la restauració de l’indret l’any 1912. Es rafe la volta de mig punt que protegeix la font, les escales que hi baixen i els bancs de pedra als costats del broc. Sobre la font hi havia la fornícula de sant Fortià i una placa commemorativa de la restauració. L’exterior comptava amb dos contraforts i uns bancs de pedra per reposar.
  • La imatge de sant Fortià, destruïda durant la Guerra Civil (1936-1939), va ser esculpida per Lluís Riubugent, artista local.
  • La darrera restauració és de l’any 1957. S’acabaren la coberta de l’edícula en forma de teulada a dues aigües i la façana, conservant la pedra picada i col·locant còdols de riu a la part superior de la volta.

Us passo dues Llegendes sobre Sant Fortià:

  1. Una d’elles, ens explica que com a premi de les victòries dels croats, aquests van portar una urna de cedre amb les relíquies del cos de Sant Fortià. Aquests homes van donar les relíquies a l’església de Sant Feliu, i així tothom les podia venerar.
  1. L’altra, ens explica que les relíquies de Sant Fortià van ser portades, a Torelló, per una coloma blanca. Aquesta coloma va deixar l’urna al costat de Rocaprevera, al costat d’aquesta font. Un cop va deixar l’urna, les campanes de Rocaprevera van ressonar fins que el rector, i altres clergues, van descobrir l’urna. A més, resulta que allà a on es va aturar el colom, hi van quedar impreses les seves petjades.Segons sembla, un pagès, en veure el colom, el va voler caçar, en intentar-ho, el pagès va ser cegat per una gran i misteriosa llum.

Molt propera a La font del Raig, hi ha la font dels Ocells, molt més senzilla.

 

Recull de dades : Ajuntament de Torelló i altres

Adaptació al Text, fotografies i imatges : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Santuari de la Mare de Déu dels Munts

Avui us presento dos articles

Els Munts és una muntanya de 1.057 metres que es troba entre els municipis de Sant Agustí de Lluçanès i Sora, a la comarca d’Osona.

Al cim s’hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 289093001), al costat del qual es troba el Santuari de la Mare de Déu dels Munts, i la seva hostatgeria que actualment és un restaurant.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Us passo la seva historia :

  • Tot i que l’estructura de l’edifici podria ser anterior a la data de la llinda de la porta, del 1700.
  • La unitat de les estructures confirma que la imatge de la Mare de Déu que conserva a l’interior és anterior a l’obra arquitectònica.
  • La imatge de la mare de déu podria ser del segle XIII, però l’arquitectura és del segle XVIII.
  • Esmentada ja el 1170, l’església fou renovada a partir del segle XVII.

Gemma Vila-Catala Passola. any :1990 – Generalitat de Catalunya

El santuari de la Mare de Déu dels Munts està situat en el vertex d’unió entre Osona i el Ripollès.

L’església és una construcció d’una sola nau coberta amb volta de creueria, datada segons la llinda de la porta d’entrada al 1700.

Al costat esquerre de la façana hi ha un campanar de torre, al qual s’hi accedeix des de l’interior de l’església.

La porta d’entrada està protegida amb un porxo que comunica amb l’hostatgeria, edifici rectangular.

Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Munts, romànica del segle XIII, molt restaurada.

Us passo més informació dels Munts:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Munts_(Sant_Agust%C3%AD_de_Llu%C3%A7an%C3%A8s)

El Santuari de la Mare de Déu dels Munts és una església barroca de Sant Agustí de Lluçanès (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Santuari de Núria de Queralbs

Avui us presento dos articles

l Santuari de Núria es troba al bell mig de l’alta muntanya dels Pirineus, és gairebé a 2.000 metres d’altitud.

És en el punt on conflueixen tres valls:

  • A ponent , hi ha la vall de Finestrelles, amb la vall subsidiària de la coma de l’Embut,
  • Al nord, la vall d’Eina,
  • I a llevant, la vall de les Molleres, formada per la de Noucreus i la de Noufonts.

Us passo la seva historia :

  • A les valls de Núria en el 1087, Guillem de Cerdanya autoritzà el monestir de Ripoll a pasturar-hi el bestiar.
  • Es parla de una marededéu trobada a les Valls de Núria, i està relacionada amb Sant Gil.
  • El 1162 hi havia un hospital, per a refugi de vianants i pastors, amb la capella, dedicada a Santa Maria.
  • Als segles XIII i XIV un prevere i un o més donats tenien cura de l’hospital i de la capella.
  • Si va fundar una confraria que rebé indulgències papals el 1162, el 1338 i el 1638.
  • El terratrèmol del 1428 destruí la capella i l’hospital.
  • Fou refet el 1449 per un privilegi de la reina Maria,
  • En el 1460 pels veïns i pel rector de Queralbs, que des d’aleshores tingueren cura del santuari.
  • La primera capella de Sant Gil, basada en la tradició, fou bastida el 1615.
  • El santuari fou reconstruït en 1640-48
  • Fou afegit un cambril el 1728.

L’església actual es va inaugurar l’any 1911.

Poc després es va afegir l’hotel i es va iniciar la construcció del Via Crucis, obra que no s’acabaria fins a 1963.

El 1967 fou coronada canònicament la Mare de Déu.

Modernament ha estat renovada l’església, sobretot a la part frontal.

Hi ha una albergueria, amb capacitat per a 600 persones, i un hotel amb160 places.

El santuari rebé el títol de basílica menor en el novembre del 2014.

És considerada patrona dels pastors pirinencs,

és invocada contra l’esterilitat femenina , les dones, tradicionalment, posen el cap dins l’olla.

Cada any se celebra un concurs de gossos d’atura.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Enciclopèdia Catalana

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu Rasola

Santuari de la Nostra Senyora de la Cisa de Premia de Dalt

Avui us presento dos articles

El Santuari de la Nostra Senyora de la Cisa esta situat al costat del camí que va de Premià de Dalt a Vilassar de Dalt.

Us passo la seva historia :

  • La seva història és mil·lenària, doncs el terme ja es troba citat en un document de l’any 995.
  • Del mas se’n tenen referències al 1190 i es situa cap al segle XIV la construcció de l’ermita i la casa dels ermitans.
  • El 1543 es construí un temple nou que fou incendiat per les tropes de Felip V l’any 1713.
  • L’actual temple data del segle XVIII.
  • La imatge de la Verge Bruna s’atribueix als segles XIII-XIV.
  • És la patrona de l’Arxiprestat de la Cisa, format per 12 de les parròquies properes al Santuari.
  • La petita imatge de la Mare de Déu de la Cisa, del segle XIV, va ser restaurada després de 1936.

Església d’una sola nau coberta amb una teulada de dues vessants. Ha estat reformada en diverses ocasions.

L’obra major és de maçoneria, i totes les obertures estan realitzades amb carreus de pedra, de la mateixa manera que els angles de l’edifici.

Fotografia : J.Contijoch Generalitat de Catalunya

En el conjunt destaca fonamentalment la façana de tipus barroc, encara que de gran simplicitat: una gran portada allindada amb motllures;

petita fornícula a la part superior amb una imatge de la Mare de Déu; i tres finestres, dues laterals i una rodona al centre.

El tester és típicament barroc.

Els esgrafiats de la façana són de l’any 1925 i dibuixen orles i garlandes.

Us explico la seva Llegenda :

“La llegenda explica que la imatge de la verge fou trobada per una pastora del Mas Cisa quan el bou que pasturava va enfonsar els peus a l’interior d’una petita cova de la que sortia aigua que desprès va ser la font. La imatge va tornar al lloc de la troballa, fet que es va repetir tres vegades, la gent va entendre que es tenia de fer un ermitatge en aquell lloc a prop de la font…”

Com a fruit de la devoció popular que al Maresme suscita aquesta Mare de Déu, se li demana la protecció dels navegants i pescadors del maresme i disposa de nombrosos goigs i pregàries populars.

Us passo l’enllaç del Blog de mn. Josep Maria, on podreu gaudir de diversos “Goigs” que fan referencia al Santuari de la Cisa :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/06/goigs-i-pregaries-la-mare-de-deu-de-la.html

Nostra Senyora de la Cisa és una església protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text , Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé –Arxiu Rasola

Torre de telègraf de Puiggraciós del Figaró

Avui us presento dos articles

La Torre de telègraf de Puiggraciós esta a prop del Santuari de Puiggraciós al municipi de Figaró-Montmany , se situa a 100 metres del Santuari de Puiggraciós, en un petit turó que té una situació estratègica i de visibilitat damunt les terres adjacents.

L’antiga torre de telègraf es construí l’any 1845. Te planta quadrada amb portal de llinda cantoner d’accés al recinte. La part inferior forma un talús on s’assenta la torre, de tres pisos d’alçada.

A la planta baixa hi ha obertures d’espitllera, i una cornisa que marca l’alçada d’aquest pis. Els altres dos cossos tenen obertures rectangulars. La coberta és plana.

La Torre de telègraf de Puiggraciós esta declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé