La Torre del Santuari del Camí és situada a tocar de la carretera Nacional 340, que travessa la població, al costat del Santuari de la Verge del Camí, davant per davant i perpendicularment al carrer Barcelona de Cambrils.
Us passo la seva historia:
- La data de construcció de la torre es situa generalment en el segle XVI, però pot tenir un origen quelcom més antic.
- Ramon Berenguer IV va donar el lloc “qui appellat Ca(m)brils” a Ponç de Regomir el 3 de setembre del 1152, amb la condició de que “facisallí una torre i fortalesa on millor eligeixis”, però no coneixem cap altra document que ens esmenti l’existència concreta de la Torre de l’ermita.
- El rei Joan I va vendre, el 1391, tots els seus drets damunt de Cambrils, a l’arquebisbe de Tarragona.
- El 1449, Cambrils fou declarat “carrer de Barcelona”.
- La història de la Vila de Cambrils presenta episodis d’intensitat bèl·lica i evidentment la torre del santuari de la Mare de Déu Del Camí respon a la necessitat defensiva en una època que abundaven les falconades enemigues, principalment arribades per via marítima.
- A mitjan S. XIX aquesta torre pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera.
- La línia civil de Madrid a València i Barcelona va entrar en funcionament el 1849.
- La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l’interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
- La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d’un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d’aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d’un punt a l’altre de la línia.
- Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar.
- Els operaris o torrers, disposaven d’unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d’elles.
- Mentre que a països com França o Anglaterra ja s’havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s’inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s’havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica.
- La creació d’una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
- A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona.
- Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d’una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar.
- Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa – Vic – Girona.
- Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l’inici de l’abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi.
- Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s’oficialitza l’abandonament de les torres militars.
- D’aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.
- A partir de 1999 forma part de l’Organisme Autònom Museu d’Història de Cambrils.
Torre de defensa troncoprismàtica, de planta rectangular irregular, d’aproximadament 7 x 10.5 metres.
Consta de planta baixa, dos pisos i una terrassa. Obra de paredat en verd, amb carreus encoixinats en els angles, i voltes amb encofrats de canyes.Té merlets alts i corsera desigual correguda. No té fonamentació, el pes cau sobre les gruixudes parets inferiors.
La porta de la planta baixa s’ha transformat en aquests treballs, adobant-se un arc dovellat enlloc de la primitiva porta rectangular.
Aquesta torre de la línia civil tenia comunicació visual directa amb l’anterior Torre del Sol (l’Ametlla de Mar) i amb la posterior torre de l’Esquirol també de Cambrils.
Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Cambrils
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
Terra, aigua i racons 