Santuari de Sant Ferriol de Sant Ferriol

Sant Ferriol és un santuari situat a 366 metres sobre el nivell del mar, a pocs quilòmetres de la vila comtal de Besalú, dins el terme de Sant Ferriol.

Olga Sacrest i Roca – 1988 / Generalitat de Catalunya

Història

  • L’església és molt gran per tal de donar cabuda als nombrosos pelegrins que s’acollien al santuari, ja que, segons la tradició, era gran el poder que tenia Sant Ferriol per curar les trencadures.
  • No és d’estranyar, com s’explica a nombrosos textos, que les parets estiguessin cobertes d’ex vots, fets de cera i de diferents formes.
  • També hi havia hagut un reliquiari gòtic de coure daurat, que contenia les relíquies de Sant Ferriol i d’altres sants.
  • Havia estat adquirit pel santuari, el 4 de setembre de 1603, per 25 lliures i 12 sous. Actualment no se sap on és.
J. Contijoch / Generalitat de Catalunya

Fins fa pocs anys, l’abandó d’aquest conjunt era total; actualment, un grup de treball de Besalú està fent tasques de restauració per tal de recuperar de nou el santuari.

Es creu que el primer temple va ser bastit en el decurs del segle XII, malgrat que l’actual edifici correspon al XVIII. És d’estil gòtic i ha sofert moltes modificacions en períodes subsegüents; segons una inscripció en un dels arcs, fou restaurat l’any 1835.

El primer tram del porxo està cobert per una volta d’aresta senzilla amb clau de volta central datada (1599) i ornamentada amb fullatges estilitzats. El segon tram presenta cinc claus de volta. La clau central representa un escut d’armes molt erosionat, que es repeteix en altres punts del porxo. Un altre clau, envoltada d’una soga a la part exterior i una sanefa de punts, representa un cap d’àngel. Una tercera clau representa un escut d’armes molt erosionat i més senzill que el de la clau central.

Finalment hi ha dos escuts més, sense decoració central i encerclats per una estrella de vuit puntes.

La porta està situada a migdia i protegida per un porxo de construcció coetània. Bastida amb grans carreus molt ben tallats, destacant l’amplia llinda amb un escut central en forma de flor, on hi havia hagut una data gravada que avui no es veu. Tot el conjunt està protegit per un ampli guardapols acabat amb dos motius ornamentals geomètrics. En un dels carreus es pot llegir: BELLSOLA.

Olga Sacrest i Roca – 1988 / Generalitat de Catalunya

L’Hostatgeria del santuari de Sant Ferriol és una masia inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.Fou antigament l’hostalatge o casa de pelegrins.

J. Contijoch / Generalitat de Catalunya

Entre les llindes destacades hi ha un escut realitzat a la dovella central de la porta principal, amb la figura d’una persona i fulles. També hi ha una finestra a la planta baixa amb la inscripció “M+A / IHS / 1593”. Finalment, trobem un balcó del primer pis amb la inscripció “CASSA IC –AECA–ME / DIS M COSTA DOMER DE SANT FERRIOl”.

El Santuari de Sant Ferriol és una obra del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Santuari de la Mare de Déu de la Salut en Barcelona

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut  està situat en el Camí del Mas Guimbau, 29, en el Barri de Les Planes de Vallvidrera en Barcelona.

L’església és neoromànica situada al barri de Mas Guimbau en Les Planes de Vallvidrera amb un entorn molt boscós.

Va ser projectada pel destacat arquitecte Enric Sagnier Villavecchia en l’any 1927 i es va acabat de construir en 1929.

Construïda amb pedres extretes de la pedrera de Can Castellví, a Collserola.

Planta de creu grega.

Una sola nau, absis i dos annexos en forma de capelles.

L’interior de l’absis podem contemplar uns frescos pintats a l’any 1948 per Carles Llobet.

També destaca una creu en el seu exterior que ens recorda a les de Terme.

En un costat de l’entrada hi ha un pou.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Santuari de la Mare de Déu del Far de Susqueda

El Santuari de la Mare de Déu del Far corona la punta d’una colossal i impressionant cinglera, de silueta inconfusible, a 1.123 metres d’altitud.

La cinglera del Far és una de les més impressionants de Catalunya i delimita la subcomarca de Collsacabra de la regió de les Guilleries i de la vall d’Hostoles.

Us passo la seva historia:

  • Les primeres notícies del Santuari es remunten al 25 d’agost del 1269 gràcies al testament de Pere Jaume, fill de Berenguer de Sesqueions (del Mas Esqueions prop de la Jaça, a Rupit) de la parròquia de Sant Martí, que testà el amb motiu d’un viatge a Jerusalem i que, entre d’altres, llega dotze diners a la capella de Santa Maria des Far.
  • L’any 1332 algun fidel o el rector de l’església devia arribar a la ciutat d’Avinyó on aconseguí de la cort papal de Joan XXII una butlla d’indulgències tant per al Santuari com per a l’altar de la màrtir Sant Fe.
  • La documentació del far dóna moltes notícies d’obres fetes a partir del 1601, com :

1.- Uns bancs el 1607.

2.- Les portes que féu el fuster de Rupit Gaspar Auger

3.- El 1628 o la pica d’aigua beneitera del 1638.

  • Entre 1650 i 1691 es va construir l’hostatgeria.
  • El segle XVII fou molt important tant per l’augment de la devoció a la Mare de Déu del Far i la conseqüent renovació de la confraria de devots el 1648, una institució creada a mitjan segle XIV i regida per un capellà de la zona com a prior.
  • L’església patí diverses renovacions entre el 1580 i el1590.
  • El segle XVIII va ser un dels més nefastos pel Santuari, ja que es va iniciar l’estancament progressiu d’aquest. Les causes serien la competència del Santuari de la Salut, la prohibició el 1726 feta pel bisbe Marimón de què les parròquies de la vall d’Hostoles pugessin al far en processó i la Guerra de Successió.
  • Malgrat tot, els llibres de l’administració del Santuari confirmem que es van fer algunes obres. La façana actual data del 1726, poc després d’acabar-se el campanar el 1720, ja que el coronament piramidal de l’anterior havia estat destruït per un llamp el 1654.
  • Els estralls del llamp també afectaren la campana major i obligaren a refer la volta del campanar. Tot i haver-hi parallamps el 1823 un altre llamp va malmetre el campanar que aleshores es deixà amb un coronament pla. Els llibres de comptes esmenten despeses per a 84 quarters de calç i mil teules per a l’església i que el 1757 es construí la sagristia nova.
  • La darrera i més important obra, abans de la restauració, es va fer el 1863, quan es van homogeneïtzar, cobrint-los amb un sol teulat, l’església i els dos cossos d’edifici que li fan costat.
  •  Al segle XIX el Santuari recuperà, gràcies al mossèn Pere Piugcorber part del prestigi perdut. Paral•lelament les peregrinacions es van tornar a fer dotant de nova vitalitat el lloc.
  • Durant el segle XX es renovà la decoració de l’altar i l’antic cambril entorn el 1922.
  • La Guerra Civil destruí bona part d l’antic altar i paraments de l’església, però uns fidels salvaren la imatge de Santa Maria, del segle xv. En
  • aquesta s’hi ha realitzat tres importants restauracions el 1922, el 1939 i el 1970.
  • Entre el 1965 i durant quatre anys el Santuari quedà abandonat i la imatge es traslladà a Vic on restà fins al 1970, quan l’església fou restaurada totalment, arrencant l’arrebossat tardà, i traient el retaule neoclàssic cosa que deixà el mur de pedra vista al descobert.

Segons una llegenda:

  • El Santuari fou aixecat per uns mariners que, trobant-se en perill de naufragar, veieren el cim del far des de mar estant. Tanmateix cal recordar que el mot far s’aplica a una foguera que servia de senyal, tant prop del mar com terra endins.

El Far pertany a Collsacabra, encara que les modernes divisions administratives l’ incloguin en la província de Girona. Històricament, el Far és terra osonenca, propietat dels vescomtes d’Osona i lligada durant segles a la jurisdicció de la baronia, després marquesat, de Rupit.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a-8.jpg

L’església del Far, actualment dissimulada per unes reformes i afegitons del segle XVII, és un edifici rectangular d’uns divuit metres de fondària per uns quatre d’amplada, cosa que la fa desproporcionadament fonda. És una obra massissa, de volta apuntada, feta tota ella de còdols poc desbastats i lligats amb morter, els quals no estan dispossats en filades regulars. Ni la nau ni el presbiteri no tenen cap arc toral o ressalt que trenqui la monotonia dels seus murs o la impressió de túnel.

A uns tres quarts de la seva longitud, s’obre, a banda i banda de la nau, uns arcs de pedra picada que emmarquen dues capelles laterals.

Jordi Contijoch Biada / Generalitat de Catalunya

El de la banda esquerra, que corresponia a l’antiga capella de Sant Marc, ara del Santíssim, és molt més antic i té gravada, a la pedra clau del seu arc, la data de 1648, mentre que el d’enfront, que es comunica per una porta amb l’hostatgeria, fou fet el 1884, i el seu altar era dedicat a Sant Adjutori abat. Ambdós arcs, per la seva gran alçada, han mutilat un xic l’arrencada de la volta de l’església en la seva part superior.

Jordi Contijoch Biada / Generalitat de Catalunya

L’església pel fet de trobar-se entre dos cossos més tardans d’edificació, no té cap finestra i rep tota la seva llum pel rosetó o ull de bou de la façana i ara també a través del modern cancell de vidre. L’església guarda l’orientació típica de les esglésies romàniques, ja que té el presbiteri orientat a llevant.

La façana de l’església del Far és molt austera. Té un gran portal quadrat amb llinda i muntants de pedra, una fornícula, la part superior de la qual està acanalada, sobre seu en la qual per donació d’uns devots hi ha actualment una imatge de Sant Jordi, i, més amunt, una pedra, en la qual es pot llegir la inscripció STELLA MARIS. Un gran rosetó o ull de bou completa l’ornamentació de la façana, que té un coronament o pinacle triangular amb una creu al capdamunt i uns pilonets acabats amb boles.

El segon element en entrar en escena és el campanar, el qual està ubicat a la part nord de la façana. És precisament aquí on arranca la base ample i rabassuda del campanar, només amb dues petites finestretes o espitlleres en els dos pisos inferiors, i quatre finestrals allargassats per a les campanes en les quatre cares. La poca alçada del campanar es deu als continus ensurts provocats pels llamps. Degut a això, es va optar per deixar el campanar pla, amb un terradet a dalt i una caseta o garita per a suport del parallamps.

En tercer lloc tenim l’hostatgeria i els edificis annexos o adossats. També té una gran importància en la història del Far la casa o conjunt d’edificacions que envolten l’església i que han servit per allotjar els beneficiats i capellans custodis, la família dels ermitants i per atendre els hostes i pelegrins que durant segles han acudit al Far. Dels cossos d’edificació que fan costat a l’església el de la banda dreta o de migdia fou construït el 1826, i el de la banda esquerra o de tramuntana es féu el 1860.

Tot i presentar-se com un conjunt força homogeni, l’edificació actual de l’hostatgeria del Far no és pas una obra unitària ni pensada en conjunt; i és que cada segle hi ha deixat la seva petjada i ha bastit una part del casal segons les necessitats o possibilitats del moment. L’hostatgeria actual que podem contemplar avui en dia s’ha traduït a la pràctica en un únic edifici allargat, situat perpendicularment a l’església.

Exemptes a l’església trobem una sèrie de dependències i construccions importants. Entre aquestes cal destacar especialment la petita capella ubicada ben bé davant de la façana de l’església. Es tracta d’una petita construcció de planta quadrada coberta amb una petita volta d’arc de mig punt. Coneguda popularment com la capella de les Ofrenes, aquesta està presidida per una reproducció de la Mare de Déu ubicada en una petita obertura rectangular emmarcada amb llinda i muntants de pedra. Aquesta petita capella rep una gran afluència de devots els quals acompanyen les seves pregàries amb la crema de ciris i llantiols. Adossada a la capella trobem una petita estela commemorativa que els Amics del Far dediquen especialment a Mossèn Cinto Verdaguer.

A la dècada del 2010 el Santuari del Far rep una gran afluència de visitants en format de devots, curiosos, creients, turistes etc que l’ha convertit en un emplaçament d’interès turístic. Per tal de donar cabuda i satisfer les necessitats d’aquesta gran afluència de públic, pels voltants s’han habilitat tot un conjunt de instal·lacions necessàries que van des de barbacoes, passant per lavabos i fins a arribar a bancs, font i zones de pícnic.

El Santuari del Far és una església de Susqueda (Selva) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Arxiu Rasola

Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar

El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia està damunt del Passeig de la Misericòrdia de Canet de Mar.

Jardí de les rodalies

Està situada en una ampla esplanada ombrejada de pins que domina la vila de Canet de Mar.

És un dels primers edificis importants fets a Catalunya en estil medievalitzant neogòtic.

Jardí de les rodalies

Us passo la seva historia:

  1. És un lloc de devoció documentat des del 1461.
  2. Des del 1520 és documentada la devoció en aquesta església d’una imatge mariana.
  3. L’edifici antecedent del 1561 era una petita capella dedicada als sants Pere i Pau.Paral•lelament, s’hi va desenvolupar la devoció a la Mare de Déu de la Misericòrdia quan al segle XVI es va portar des de Trieste (Itàlia) una imatge mariana que va presidir l’ermita nova bastida a la vila el 1591.[cal citació]
  4. Un segle més tard, l’any 1703, la Misericòrdia esdevingué ermita, de la qual va ésser anomenada la patrona del poble, el 1732 s’entronitzà una nova imatge.
  5. El 1852 l’arquitecte Francesc Daniel Molina,va ser encarregat amb un nou projecte.Tot i la moda del neoclassicisme vigent, davant la Reial Acadèmia de Belles Arts, Molina va defensar la seva preferència per al neogòtic perquè «l’arquitectura neogòtica, en ser purament religiosa, és més adequada a l’edifici que s’hi vol construir». Té una nou de planta rectangular. La porta té arquivoltes ogivals i una rosassa estrellada al timpà. El temple va construir-se amb moltes donacions de canetans i excanetans. Un dels mecenes major va ser Carles Pascual Puig que va fer fortuna a Cuba i regalar un terç del seu capital al projecte.
  6. El 1853 es col•locà la primera pedra. El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia és una ermita promoguda santuari.
  7. El 1857 es beneí un nou santuari, de l’arquitecte Daniel Molina.
Montse Viader i Crous

Altres dades més recents :

  1. El 1907 que està dedicada a la patrona del Maresme.
  2. El temple va patir un incendi l’any 1936 i la imatge es destruí i fou reproduïda en la postguerra.
  3. El 30 d’agost de 1942 arribà al port de Canet la nova escultura de la Mare de Déu que fou rebuda per nombrosos devots de la vila. Va ser beneïda pel bisbe de Girona, Dr. Josep Cartañà.
  4. El 13 de setembre d’aquest mateix any es va portar a terme una nova coronació de la imatge a l’església parroquial.
  5. La corona va ser robada el 1936, però de forma providencial i quan tothom la donava per perduda, va ser trobada en pèssimes condicions el mes de juliol del 1941 dins d’una de les caixes que, retornades de França, eren enregistrades al Banc d’Espanya de Madrid. Era de plata cisellada i daurada, d’estil romànic i decorada d’entre altres materials amb òpals i diamants.
  6. En la nova coronació de l’any 1942 es va fer servir aquesta corona restaurada amb aportacions dels canetencs.
  7. L’any 1996 començaren les etapes de reforma del temple.
  8. El 18 d’octubre es decorà el cambril sota la direcció de l’arquitecte Miquel Fané i els pintors Josep i Joan Musach.
  9. A l’octubre del 1997 es va decorar i remodelar el presbiteri.
  10. El 8 de desembre de 2002 s’inauguraren els frisos de les Obres de Misericòrdia corporals i de pelegrins.
  11. El 4 de juliol de 2003, quedà renovada la gran portalada d’entrada, obra de l’ebenista Utzet.
Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

L’actual Mare de Déu és la mateixa que va ser proclamada amb honors de multitud el 30 d’agost de 1942 a la seva arribada en vaixell al port de Canet,

Jardí de les rodalies

està dreta i amb els braços oberts en senyal d’abraçar tots dels fidels del Maresme que vénen a implorar-la. És de talla policromada i va vestida. És obra de Lluís Argullol.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

La devoció a la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet disposa almenys de dues versions de Goigs.

Els més coneguts canten: Verge puig títol goseu i nom d’amor i concòrdia, / amb ulls de misericòrdia, / vostres fills, Mare, mireu.

El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar està en el  llistat com bé cultural d’interès local (BCIL).

Recull de dades : Vuiquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Santuari de Puiggraciós del Figueró

El Santuari de Puiggraciós està situat al bell cim del contrafort oriental dels Cingles de Bertí, en el terme municipal del Figueró,

a una altitud de 689,2 metres, una mica abans d’arribar al cim del Puiggraciós, al seu nord-est.

Us passo la seva història :

  • L’any 1701 s’iniciaren els tràmits per a la construcció del Santuari molt a prop d’on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu.
  • El 1711 s’obrí al culte.
  • El 1737 estava ja enllestit el retaule de l’altar major.
  • No es coneix la data del bastiment del cambril, però sí que en consta l’existència l’any 1771.
  • Durant uns anys els parroquians de Montmany utilitzaren el santuari com a temple parroquial, atès el mal estat de l’església de Sant Pau de Montmany.
  • Ben aviat s’hi va construir també la casa de l’ermità, que més endavant es convertí en hostatgeria.
  • Durant la guerra civil espanyola, el 25 de juliol de 1936 va ser cremat el santuari i destruït el magnífic retaule barroc, a més de moltes altres destrosses a l’edifici.
  • A partir del 1939 s’inicià la reconstrucció de l’església, atès que només hi havien quedat les parets.
  • És, però, des del 1951 que es va fer un nou i decidit impuls per continuar l’obra de restauració, sota la direcció de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí  i l’empenta del rector de l’Ametlla, mossèn Jesús Ventura.
  • El diumenge 8 de setembre de l’any 1957, acabades les obres, es féu la inauguració solemne en una diada de gran festa i amb nodrida presència dels pobles de la comarca.
  • A partir del 1973 ocupa l’antiga casa dels ermitans una comunitat de Monges Benedictines, que des d’aleshores tenen cura del Santuari.
Carme Comes i Suriñach – 1987 / Generalitat de Catalunya

La planta és de creu llatina. Sobre el creuer hi ha una cúpula. Les voltes estan decorades amb motius florals.

L’absis actual és nou i correspon a l’entrada de l’església primitiva.

Disposa d’un cambril on s’exposa la imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós i un petit cor amb balustrada de fusta.

La porta d’entrada és quadrada, amb una motllura al voltant.

Per sobre, un ull de bou. Corona la façana una petita espadanya amb un arc de mig punt.

La seva festivitat és el 8 de setembre, data de les Mares de Déu trobades.

A poca distancia hi ha l’antiga Capella de Nostra Senyora de Puiggraciós.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre rodona del castell de Coaner de Sant Mateu de Bages

Un punt d’especial interès és Coaner en terme municipal de Sant Mateu de Bages, un indret de gran bellesa natural i de gran interès arquitectònic.

Es troba a la vall del torrent de Coaner, d’on treu el nom. Aquest torrent és un afluent del Cardener.

El conjunt arquitectònic de Coaner està format per l’església de Sant Julià és romànica  i consagrada l’any 1024, el santuari de la Mare de Déu de Coaner, erigit el 1654,

es completa amb una torre de planta rodona que formava part d’un castell documentat des del segle X, coneguda com Torre rodona.

conegut també com el castell de les Planes.

Naciómanresa el 24 d’agost de 2009,fa un article sobre aquest conjunt  arquitectònic i que us passo l’enllaç :

https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/7040/sant/julia/torre/castell/coaner

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Ermita de Sant Gil al santuari de Núria

Avui us presento dos articles

Sant Gil és una ermita dedicada a sant Gil l’Eremita, que es troba al santuari de Núria, en la vall de Núria.

Us passo la seva historia:

  • Segons la tradició, es va construir l’any 1615 al lloc on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, recordant l’estada de sant Gil a la Vall de Núria al voltant de l’any 700.
  • El 1951 es va refer
  • En el 1999 es féu l’última restauració.

Arran d’aquests restauracions s’hi van incorporar la porta adovellada i la reixa de l’antiga església del santuari de Núria, l’anterior a l’actual.

Cada 1 de setembre, l’ermita de sant Gil és al centre de la celebració de la festa d’aquest sant, presidida pel Bisbe d’Urgell.

A l’interior s’hi troba una icona de Sant Gil, obra de F. Roca Bon.

També s’hi troben, folrant les parets, les anomenades “rajoles de les Núries”, ofrenes votives de les persones que es diuen Núria.

Els vitralls dels tres òculs de la façana representen l’olla, la campana i la creu, els objectes relacionats amb Sant Gil que han esdevingut símbols de Núria.

Al seu costat s’hi troba, també, una font dedicada al Dr. Pere Tarrés.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu del Parc del Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar

Avui us presento dos articles

El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia és una ermita promoguda santuari el 1907 que està dedicada a la patrona del Maresme. Està situada en una ampla esplanada ombrejada de pins que domina la vila de Canet de Mar. És un dels primers edificis importants fets a Catalunya en estil medievalitzant neogòtic. És llistat com bé cultural d’interès local.

Us passo dades de la seva historia :

  • Aquest Santuari s’alça al nord de la vila, unit a aquesta per un passeig.
  • Des del 1520 és documentada la devoció en aquesta església d’una imatge mariana.
  • Quan fou bastida la nova església de la vila, al 1591, esdevingué santuari i ermita.
  • La Misericòrdia és patrona de la vila des del 1703; el 1732 s’entronitzà una nova imatge.
  • El 1857 es beneí un nou santuari, de l’arquitecte Daniel Molina.
  • El 1853 es col·locà la primera pedra.
  • El temple va patir un incendi l’any 1936 i la imatge es destruí i fou reproduïda en la postguerra.

L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch de l’any 1914 va dissenyar el parc de la Misericòrdia, d’entre els seus elements destaca una font i, especialment, la creu, inspirada a l’estil de les tradicionals creus de terme d’època gòtica.

El projecte inicial preveia quinze capelletes, de les quals només se’n van acabar dues.

La primera té la típica forma d’una creu de terme gòtica construïda amb pedra i molt decorada.

La segona, d’una aparença més rústica i molt de l’estil de Josep Puig i Cadafalch, es compon de materials més variats com maó, pedra, ceràmica i ferro.

Per tant queda clar que NO es una creu de Terme.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Imatges antigues : Arxiu Rasola

Pont de Cremal de Queralbs

Avui us presento dos articles

És sobre el riu de Núria, afluent del Freser i del Ter.

Pont rústic de pedra per on s’entravessa el riu, situat en el camí vell de Queralbs al Santuari de Nuria.

Antic pont de pedra d’un sol arc tombat sobre l’atribolat riu resta petit i humil davant de tant imposant grandesa,

es tot de pedra d’esquena d’ase.

Altres ponts son :

  • Pont d’en Riba
  • Pont de Núria
  • Pont de Tossa
  • Pont de Mulleres
  • Pont dels Tres Molins
  • Pont de Sant Gil

El Pont de Cremal de Queralbs és un dels ponts del municipi de Queralbs, almenys sis d’aquests ponts d’aquesta zona, formen part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text, fotografies i imatges antigues : Ramon Solé –  Arxiu Rasola

Fem un Ull fora de Catalunya : Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei d’Utiel

Com cada Diumenge us passo dos articles

L’Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei és un edifici religiós a la comarca Requena-Utiel, a 10 quilòmetres de la vila d’Utiel.

Us passo la seva historia:

  • Es va construir 1564, continuant ininterrompudament, amb ampliacions que han modificat els caràcters de la seva primitiva arquitectura.
  • La petita església d’estil barroc, amb cúpula esfèrica, data de 1725.

Es venera a la Verge del Remei, Patrona de la Ciutat d’Utiel.

Està situat a 1.092 metres d’altitud, dins la serra d’Utiel o del Negrete.

L’interior és d’una nau amb tram únic que correspon al cor.

La capçalera té volta bufada, i la sagristia d’aresta. L’obra és de pedra saldonera.

Dins de l’interior de l’ermita trobem el tríptic l’Adoració dels Reis Mags, de Vicent Macip, i també el sarcòfag del primer ermità, Juan d’Argés.

Hi ha un interessant treball de forja en els penells.

Per a mes dades podeu seguir l’enllaç que us adjunto :

https://conungarabato.wordpress.com/2014/03/28/santuario-del-remedio-utiel/

L’Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei és un Bé immoble de rellevància local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola