La historia i llegendes de la Font del Raig de Torelló

Avui us presento dos articles

Aquesta popular Font del Raig, esta situada en el costat esquerd de la pista i abans d’arribar  al Santuari de Rocaprevera de Torelló.

Santuari de Rocaprevera de Torelló

Està format per un recinte de planta rectangular amb cobert per una estructura de volta de canó, de tres costats tancats i un d’obert que s’orienta cap a la població, al nord.

La volta és adovellada i sustentada sobre murs de carreus irregulars aparellats i sustentats sobre un basament força important i que s’avança en la planta per cloure i privatitzar l’àmbit interior.

El recinte està situat en un nivell inferior respecte al del camí, al qual s’accedeix per un parell de graons. A la paret del fons s’hi situa la sortida de la font amb un broc metàl·lic antic.

Cal destacar, una fornícula que conté la imatge de sant Fortià, sobre de la font, aquesta està protegida per una reixa de ferro sobre un ampit de pedra decorada per una garlanda esculpida amb formes vegetals.

L’estructura està coronada per una creu de ferro sustentada sobre una pilastra de pedra amb un escut esculpit a la part davantera.

L’entorn immediat està adequat com a racó per al descans dels passejants, amb un espai pla pavimentat de lloses de pedra i amb bancs, també de pedra, uns plàtans hi donen ombra a l’estiu.

Us passo la seva Historia :

  • La font del Raig es va dedicar a Sant Fortià.
  • Les relíquies d’aquest sant innocent havien arribat a Torelló l’any 1298 a mans del croat Arnau del Colomer, fill del mas del mateix nom.
  • Sembla ser que tota la parròquia sortí en processó a rebre el grup de croats, que retornaven a casa seva.
  • Des del segle XVII, la devoció popular invocava Sant Fortià en temps de sequera.
  • Es portaven les relíquies del sant des de l’església de Sant Feliu a la font en processó.
  • En el cas de sequera persistent, les relíquies s’estaven nou dies al santuari de Rocaprevera.
  • La primera font del Raig havia de ser força humil atès que, l’any 1686, Jeroni Ferrer, clavariat de la parròquia de Sant Feliu, segons clàusula testamentària, deixà una quantitat de diners per construir una edícula a l’indret de la font del Raig. Es va construir una arcada amb carreus de pedra picada i uns bancs a cada costat de la font.
  • Aquesta edícula va arribar al segle XX en un estat força deplorable.
  • L’alcalde Francesc Xavier Vergés va impulsar, per subscripció popular, la restauració de l’indret l’any 1912. Es rafe la volta de mig punt que protegeix la font, les escales que hi baixen i els bancs de pedra als costats del broc. Sobre la font hi havia la fornícula de sant Fortià i una placa commemorativa de la restauració. L’exterior comptava amb dos contraforts i uns bancs de pedra per reposar.
  • La imatge de sant Fortià, destruïda durant la Guerra Civil (1936-1939), va ser esculpida per Lluís Riubugent, artista local.
  • La darrera restauració és de l’any 1957. S’acabaren la coberta de l’edícula en forma de teulada a dues aigües i la façana, conservant la pedra picada i col·locant còdols de riu a la part superior de la volta.

Us passo dues Llegendes sobre Sant Fortià:

  1. Una d’elles, ens explica que com a premi de les victòries dels croats, aquests van portar una urna de cedre amb les relíquies del cos de Sant Fortià. Aquests homes van donar les relíquies a l’església de Sant Feliu, i així tothom les podia venerar.
  1. L’altra, ens explica que les relíquies de Sant Fortià van ser portades, a Torelló, per una coloma blanca. Aquesta coloma va deixar l’urna al costat de Rocaprevera, al costat d’aquesta font. Un cop va deixar l’urna, les campanes de Rocaprevera van ressonar fins que el rector, i altres clergues, van descobrir l’urna. A més, resulta que allà a on es va aturar el colom, hi van quedar impreses les seves petjades.Segons sembla, un pagès, en veure el colom, el va voler caçar, en intentar-ho, el pagès va ser cegat per una gran i misteriosa llum.

Molt propera a La font del Raig, hi ha la font dels Ocells, molt més senzilla.

 

Recull de dades : Ajuntament de Torelló i altres

Adaptació al Text, fotografies i imatges : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Santuari de la Mare de Déu dels Munts

Avui us presento dos articles

Els Munts és una muntanya de 1.057 metres que es troba entre els municipis de Sant Agustí de Lluçanès i Sora, a la comarca d’Osona.

Al cim s’hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 289093001), al costat del qual es troba el Santuari de la Mare de Déu dels Munts, i la seva hostatgeria que actualment és un restaurant.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Us passo la seva historia :

  • Tot i que l’estructura de l’edifici podria ser anterior a la data de la llinda de la porta, del 1700.
  • La unitat de les estructures confirma que la imatge de la Mare de Déu que conserva a l’interior és anterior a l’obra arquitectònica.
  • La imatge de la mare de déu podria ser del segle XIII, però l’arquitectura és del segle XVIII.
  • Esmentada ja el 1170, l’església fou renovada a partir del segle XVII.

Gemma Vila-Catala Passola. any :1990 – Generalitat de Catalunya

El santuari de la Mare de Déu dels Munts està situat en el vertex d’unió entre Osona i el Ripollès.

L’església és una construcció d’una sola nau coberta amb volta de creueria, datada segons la llinda de la porta d’entrada al 1700.

Al costat esquerre de la façana hi ha un campanar de torre, al qual s’hi accedeix des de l’interior de l’església.

La porta d’entrada està protegida amb un porxo que comunica amb l’hostatgeria, edifici rectangular.

Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Munts, romànica del segle XIII, molt restaurada.

Us passo més informació dels Munts:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Munts_(Sant_Agust%C3%AD_de_Llu%C3%A7an%C3%A8s)

El Santuari de la Mare de Déu dels Munts és una església barroca de Sant Agustí de Lluçanès (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Santuari de Núria de Queralbs

Avui us presento dos articles

l Santuari de Núria es troba al bell mig de l’alta muntanya dels Pirineus, és gairebé a 2.000 metres d’altitud.

És en el punt on conflueixen tres valls:

  • A ponent , hi ha la vall de Finestrelles, amb la vall subsidiària de la coma de l’Embut,
  • Al nord, la vall d’Eina,
  • I a llevant, la vall de les Molleres, formada per la de Noucreus i la de Noufonts.

Us passo la seva historia :

  • A les valls de Núria en el 1087, Guillem de Cerdanya autoritzà el monestir de Ripoll a pasturar-hi el bestiar.
  • Es parla de una marededéu trobada a les Valls de Núria, i està relacionada amb Sant Gil.
  • El 1162 hi havia un hospital, per a refugi de vianants i pastors, amb la capella, dedicada a Santa Maria.
  • Als segles XIII i XIV un prevere i un o més donats tenien cura de l’hospital i de la capella.
  • Si va fundar una confraria que rebé indulgències papals el 1162, el 1338 i el 1638.
  • El terratrèmol del 1428 destruí la capella i l’hospital.
  • Fou refet el 1449 per un privilegi de la reina Maria,
  • En el 1460 pels veïns i pel rector de Queralbs, que des d’aleshores tingueren cura del santuari.
  • La primera capella de Sant Gil, basada en la tradició, fou bastida el 1615.
  • El santuari fou reconstruït en 1640-48
  • Fou afegit un cambril el 1728.

L’església actual es va inaugurar l’any 1911.

Poc després es va afegir l’hotel i es va iniciar la construcció del Via Crucis, obra que no s’acabaria fins a 1963.

El 1967 fou coronada canònicament la Mare de Déu.

Modernament ha estat renovada l’església, sobretot a la part frontal.

Hi ha una albergueria, amb capacitat per a 600 persones, i un hotel amb160 places.

El santuari rebé el títol de basílica menor en el novembre del 2014.

És considerada patrona dels pastors pirinencs,

és invocada contra l’esterilitat femenina , les dones, tradicionalment, posen el cap dins l’olla.

Cada any se celebra un concurs de gossos d’atura.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Enciclopèdia Catalana

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu Rasola

Santuari de la Nostra Senyora de la Cisa de Premia de Dalt

Avui us presento dos articles

El Santuari de la Nostra Senyora de la Cisa esta situat al costat del camí que va de Premià de Dalt a Vilassar de Dalt.

Us passo la seva historia :

  • La seva història és mil·lenària, doncs el terme ja es troba citat en un document de l’any 995.
  • Del mas se’n tenen referències al 1190 i es situa cap al segle XIV la construcció de l’ermita i la casa dels ermitans.
  • El 1543 es construí un temple nou que fou incendiat per les tropes de Felip V l’any 1713.
  • L’actual temple data del segle XVIII.
  • La imatge de la Verge Bruna s’atribueix als segles XIII-XIV.
  • És la patrona de l’Arxiprestat de la Cisa, format per 12 de les parròquies properes al Santuari.
  • La petita imatge de la Mare de Déu de la Cisa, del segle XIV, va ser restaurada després de 1936.

Església d’una sola nau coberta amb una teulada de dues vessants. Ha estat reformada en diverses ocasions.

L’obra major és de maçoneria, i totes les obertures estan realitzades amb carreus de pedra, de la mateixa manera que els angles de l’edifici.

Fotografia : J.Contijoch Generalitat de Catalunya

En el conjunt destaca fonamentalment la façana de tipus barroc, encara que de gran simplicitat: una gran portada allindada amb motllures;

petita fornícula a la part superior amb una imatge de la Mare de Déu; i tres finestres, dues laterals i una rodona al centre.

El tester és típicament barroc.

Els esgrafiats de la façana són de l’any 1925 i dibuixen orles i garlandes.

Us explico la seva Llegenda :

“La llegenda explica que la imatge de la verge fou trobada per una pastora del Mas Cisa quan el bou que pasturava va enfonsar els peus a l’interior d’una petita cova de la que sortia aigua que desprès va ser la font. La imatge va tornar al lloc de la troballa, fet que es va repetir tres vegades, la gent va entendre que es tenia de fer un ermitatge en aquell lloc a prop de la font…”

Com a fruit de la devoció popular que al Maresme suscita aquesta Mare de Déu, se li demana la protecció dels navegants i pescadors del maresme i disposa de nombrosos goigs i pregàries populars.

Us passo l’enllaç del Blog de mn. Josep Maria, on podreu gaudir de diversos “Goigs” que fan referencia al Santuari de la Cisa :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/06/goigs-i-pregaries-la-mare-de-deu-de-la.html

Nostra Senyora de la Cisa és una església protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text , Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé –Arxiu Rasola

Torre de telègraf de Puiggraciós del Figaró

Avui us presento dos articles

La Torre de telègraf de Puiggraciós esta a prop del Santuari de Puiggraciós al municipi de Figaró-Montmany , se situa a 100 metres del Santuari de Puiggraciós, en un petit turó que té una situació estratègica i de visibilitat damunt les terres adjacents.

L’antiga torre de telègraf es construí l’any 1845. Te planta quadrada amb portal de llinda cantoner d’accés al recinte. La part inferior forma un talús on s’assenta la torre, de tres pisos d’alçada.

A la planta baixa hi ha obertures d’espitllera, i una cornisa que marca l’alçada d’aquest pis. Els altres dos cossos tenen obertures rectangulars. La coberta és plana.

La Torre de telègraf de Puiggraciós esta declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem un ull a fora de Catalunya : Santuari de Lorda a França

El Santuari de Lorda, esta situat en la Regió d’Occitània, del  Departament dels Alts Pirineus, en el districte d’Argelèrs de Gasòst, en la població de Lorda a França.

El Santuari de Lorda (Lourdes en francès) és un centre de pelegrinatge d’ençà que Bernadeta Soubirous afirmà en el 1858,

que se li havia aparegut la Mare de Déu a la gruta de Massabielle.

Les autoritats eclesiàstiques van admetre les aparicions i des del 1907 se celebra la festa l’11 de febrer a tota l’Església Catòlica.

Al costat de la gruta on Bernadeta Soubirous va tenir 18 visions el primer que es va construir va ser la Basílica de la Immaculada Concepció,

però s’ha edificat més Basílica de Nostra Senyora del Rosari i Basílica de Sant Pius X).

L’àrea que la compon té 52 hectàrees amb 22 llocs de culte, i amb dades del 2010, la visiten 6 milions de persones l’any.

Entre aquests pelegrins n’hi ha més de 100.000 que arriben de les diverses Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes; a Catalunya hi ha diverses d’aquestes hospitalitats.

El Santuari de Lorda, juntament amb el de Torreciutat, Montserrat, Meritxell i el del Pilar conformen la Ruta mariana.

El Santuari de Lorda rep 6 milions de fidels l’any, segons dades del 2010.

L’extraordinària popularitat que va assolir la devoció a la Mare de Déu de Lorda fa que arreu del món es puguin trobar santuaris que li són dedicats,

sovint incloent una reproducció de la cova (o Gruta de Massabielle), un dels objectes devocionals característic del culte marià, per exemple, els de Bogotà o Singapur.

Arenys de Munt

A Catalunya destaquen el Santuari de Lorda de la Nou de Berguedà o els que es troben a Arenys de Munt, Prats de Lluçanès, Tona, entre altres.

Arenys de Mar

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, és una església d’estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell, al Vallès Occidental

.

Es troba a 226 m d’altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell.

Des del punt de vista d’administració eclesiàstica, depèn de l’església arxiprestal de Sant Fèlix, la qual al seu torn, forma part de l’arxiprestat de Sabadell Centre, i aquest, en últim terme, depèn del bisbat de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • On avui hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la salut es documenta ja al 1323 una construcció dedicada als sants Iscle i Victòria.
  • L’indret va tenir al llarg de l’edat mitjana diverses funcions, va ser un centre eremític a l’entorn del 1417, i al 1455 la vila de Sabadell va passar a administrar la zona gracies a tres jurats.
  • Les epidèmies de pesta van fer que l’ermita passés a tenir funcions hospitalàries.
  • A inicis del XVII s’explica que a prop d’aquest edifici un ermità va trobar una petita imatge de la Mare de Déu, aquest la va agafar i la va portar a l’interior de l’edifici, de seguida va tenir una gran devoció popular que va patrocinar el canvi d’advocació del petit temple.
  • Segons la tradició, vers l’any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l’Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.
  • L’actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d’abril de 1882 ,
  • Més endavant, el 1907, fou bastit el campanar.
  • Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera, el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l’atri d’entrada.
  • La Mare de Déu de la Salut va ser proclamada al 1947 patrona de la ciutat de Sabadell.

Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d’Arraona i de l’ermita de Sant Iscle.Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises.

El campanar, d’estil modernista, combina l’obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada.

Davant de l’accés hi ha un atri sostingut per columnes.

De l’interior, cal destacar l’altar del Santíssim amb escultures i relleus d’Enric Monjo (1946).

També hi ha escultures de Camil Fàbregas, els retaules de l’altar major són obra d’Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.

Podeu veure dades sobre l’aplec de la Salut a :

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-laplec-i-el-santuari-de-la-salut/

Per les rodalies hi la Font de la Salut, d’aigua de xarxa., en varis llocs d’estada i poder fer un àpat.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Recull de Postals antigues i Fotografies actuals : Ramon Solé

Església del Tura d’Olot

L’Església del Tura d’Olot, esta situada entre el carrer del baix del Tura, carrer Valls Nous i carrer Proa d’Olot.

Hi ha constància que el santuari ja existia al segle IX.

Al segle XV el santuari de la Mare de Déu del Tura que és la patrona de la ciutat d’Olot, va quedar destruït pels terratrèmols i de la reconstrucció en resta,

a la façana de migdia, una porta tapiada i una clau de volta encastada.

És d’una sola nau amb planta de creu llatina d’origen medieval que després dels terratrèmols fou remodelada i ampliada al segle XVIII.

El 1936 l’església fou cremada, el campanar derruït i tan sols es conservà la talla romànica dels s. XI-XII, daurada i policromada, el sant Joaquim i l’Ecce Homo de Ramon Amadeu, escultor i creador de figures de pessebre.

L’actual edifici de l’església del Tura correspon a la reedificació que va fer Francesc Mas, dins del barroc clàssic.

La façana és d’estil barroc classicista disseny de Joaquim Danés del 1928.

L’interior el va transformar Joan Carles Panyó entre 1790 i 1814, i la façana, amb un campanar d’agulla retallat durant la Guerra Civil, es va acabar l’any 1928.

Per a més dades sobre L’Església del Tura d’Olot, podeu consultar a Viquipedia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Tura

 

Recull de dades : Web i Turisme de l’Ajuntament d’Olot

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Santuari del Remei de Creixenturri de Camprodon

Que tingueu un bon dia de reis, i sigueu generosos amb els petits  !

El Santuari del Remei, està situat en el veïnat de Creixenturri de Camprodon, comarca del Ripollès.

Per anar –hi, podeu fer-ho des de Camprodon o Sant Pau de Segúries, cal  prendre la C-38 i fer via fins al veïnat de Creixenturri, en el marge esquerre del riu Ter,

un camí de terra us portarà  fins a la porta del santuari del Remei,

que és visible de lluny per la seva gran alçada.

El Remei va ser l’església parroquial del veïnat de Creixenturri del municipi de Camprodon.

Us passo la seva Historia :

  • Originàriament en l’any 930, el lloc era ocupat per l’església romànica de Sant Cristòfol de Creixenturri,
  • Transformada als segles XIV i XV, després dels terratrèmols.
  • Al segle XVI, s’hi va traslladar la imatge de la Mare de Déu del Remei, que estava al castell de Creixenturri, enderrocat al 1554.
  • Durant el segle XVIII se li van atribuir a la Verge diversos favors a gent que estava malalta.
  • Reformada contínuament durant el segle XIX (1815 altar i 1843-49 absis i creuer).
  • A finals de segle XIX, es fan reformes sota la direcció d’Antoni Masmitjà fins a configurar-la tal com avui la coneixem.
  • La imatge va ser destruïda l’any 1936, però es va poder fer una reproducció a partir d’una fotografia.

El temps passat registrava gran afluència de malalts i penitents per les curacions de la Verge del “Forat”.

Cal destacar els dos Campanars en cada costat de l’edificació.

Darrera hi ha un petit cementeri que corresponia antigament pel enterrament de la gent del veïnat de Creixenturri i masies de les rodalies.

A poca distancia del Santuari, hi ha la Font del Remei, amb uns allargats bancals semicirculars, actualment no raja aigua.

S’hi celebra missa per l’Aplec del Remei, en el segon diumenge d’octubre.

Teniu un conjunt molt destacat… arbres, prats vers, bosc, vistes de les rodalies de la comarca, i molt mes…, per gaudir d’una estada molt agradable,

en aquesta comarca cada pam que visiteu, us farà sentir com si el temps no passes, és com si estes congelat… en el seu propi temps !

Per tant, no correu, camineu tranquil·lament i sobre tot gaudiu de la Pau de les rodalies del Santuari…i mes.

El Santuari del Remei està inscrit en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Camprodon i altres

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Església – Santuari de Sant Antoni de Pàdua de Barcelona

L’Església – Santuari de Sant Antoni de Pàdua, està situada en el carrer Santaló, 80 amb cantonada amb el carrer Calaf, 16 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Els franciscans en l’any 1904 van començar la construcció del convent al barri de Galvany que aleshores començava a urbanitzar-se.
  • En un principi van construir una petita capella dedicada a sant Magí.
  • Al cap de 3 anys, el conjunt conventual es va quedar petit i van decidir construir un nou convent i una nova església, la primera pedra dels quals es va beneir l’any 1907.
  • La nova església va ser inaugurada l’any 1912.
  • La Guerra Civil va destruir pràcticament tot el conjunt.
  • El nou convent es va enllestir l’any 1953.
  • L’església va ser reformada l’any 1964, tot i que es van mantenir les dues capelles laterals originals, la façana del carrer Calaf i el campanar amb coberta de trencadís.
  • El fris ceràmic és de Joan Rifà, “Silicor”, dels anys 70, quan s’acaba definitivament el temple.

Hi ha molt pocs elements de continuïtat, com podria ser la part baixa del mur de l’església conventual que dóna al carrer Calaf, amb la porta d’accés principal.

La resta s’ha transformat del tot: els dos temples són ben diferents i en comptes dels edificis de dues plantes del convent vell hi ha un edifici nou de sis plantes. També hi ha darrere l’església, una torre que es va salvar de l’atac durant la guerra.

El revestiment exterior de pinacle lateral del santuari de Sant Antoni de Pàdua. Mosaic creat amb una tècnica mixta de rajoles i trencadís de ceràmica esmaltada. El trencadís està format de fragments de forma irregular de tons blaus, intercalats per rajoles de peces quadrades de color verd, groc i blanc amb malla vermella i creu blanca central sobre fons blau. La decoració s’acaba amb trencadís en tons groc i ocre. El pinacle està dividit en triangles remarcats per ceràmica esmaltada en relleu de color verd.

Si voleu saber sobre Sant Antoni de Pàdua, podeu accedir a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_de_P%C3%A0dua

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Historia del Convent i Santuari  i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé