Santuari del Remei de Creixenturri de Camprodon

Que tingueu un bon dia de reis, i sigueu generosos amb els petits  !

El Santuari del Remei, està situat en el veïnat de Creixenturri de Camprodon, comarca del Ripollès.

Per anar –hi, podeu fer-ho des de Camprodon o Sant Pau de Segúries, cal  prendre la C-38 i fer via fins al veïnat de Creixenturri, en el marge esquerre del riu Ter,

un camí de terra us portarà  fins a la porta del santuari del Remei,

que és visible de lluny per la seva gran alçada.

El Remei va ser l’església parroquial del veïnat de Creixenturri del municipi de Camprodon.

Us passo la seva Historia :

• Originàriament en l’any 930, el lloc era ocupat per l’església romànica de Sant Cristòfol de Creixenturri,
• Transformada als segles XIV i XV, després dels terratrèmols.
• Al segle XVI, s’hi va traslladar la imatge de la Mare de Déu del Remei, que estava al castell de Creixenturri, enderrocat al 1554.
• Durant el segle XVIII se li van atribuir a la Verge diversos favors a gent que estava malalta.
• Reformada contínuament durant el segle XIX (1815 altar i 1843-49 absis i creuer).
• A finals de segle XIX, es fan reformes sota la direcció d’Antoni Masmitjà fins a configurar-la tal com avui la coneixem.
• La imatge va ser destruïda l’any 1936, però es va poder fer una reproducció a partir d’una fotografia.

El temps passat registrava gran afluència de malalts i penitents per les curacions de la Verge del “Forat”.

Cal destacar els dos Campanars en cada costat de l’edificació.

Darrera hi ha un petit cementeri que corresponia antigament pel enterrament de la gent del veïnat de Creixenturri i masies de les rodalies.

A poca distancia del Santuari, hi ha la Font del Remei, amb uns allargats bancals semicirculars, actualment no raja aigua.

S’hi celebra missa per l’Aplec del Remei, en el segon diumenge d’octubre.

Teniu un conjunt molt destacat… arbres, prats vers, bosc, vistes de les rodalies de la comarca, i molt mes…, per gaudir d’una estada molt agradable,

en aquesta comarca cada pam que visiteu, us farà sentir com si el temps no passes, és com si estes congelat… en el seu propi temps !

Per tant, no correu, camineu tranquil·lament i sobre tot gaudiu de la Pau de les rodalies del Santuari…i mes.

El Santuari del Remei està inscrit en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Camprodon i altres

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Església – Santuari de Sant Antoni de Pàdua de Barcelona

L’Església – Santuari de Sant Antoni de Pàdua, està situada en el carrer Santaló, 80 amb cantonada amb el carrer Calaf, 16 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

• Els franciscans en l’any 1904 van començar la construcció del convent al barri de Galvany que aleshores començava a urbanitzar-se.
• En un principi van construir una petita capella dedicada a sant Magí.
• Al cap de 3 anys, el conjunt conventual es va quedar petit i van decidir construir un nou convent i una nova església, la primera pedra dels quals es va beneir l’any 1907.
• La nova església va ser inaugurada l’any 1912.
• La Guerra Civil va destruir pràcticament tot el conjunt.
• El nou convent es va enllestir l’any 1953.
• L’església va ser reformada l’any 1964, tot i que es van mantenir les dues capelles laterals originals, la façana del carrer Calaf i el campanar amb coberta de trencadís.
• El fris ceràmic és de Joan Rifà, “Silicor”, dels anys 70, quan s’acaba definitivament el temple.

Hi ha molt pocs elements de continuïtat, com podria ser la part baixa del mur de l’església conventual que dóna al carrer Calaf, amb la porta d’accés principal.

La resta s’ha transformat del tot: els dos temples són ben diferents i en comptes dels edificis de dues plantes del convent vell hi ha un edifici nou de sis plantes. També hi ha darrere l’església, una torre que es va salvar de l’atac durant la guerra.

El revestiment exterior de pinacle lateral del santuari de Sant Antoni de Pàdua. Mosaic creat amb una tècnica mixta de rajoles i trencadís de ceràmica esmaltada. El trencadís està format de fragments de forma irregular de tons blaus, intercalats per rajoles de peces quadrades de color verd, groc i blanc amb malla vermella i creu blanca central sobre fons blau. La decoració s’acaba amb trencadís en tons groc i ocre. El pinacle està dividit en triangles remarcats per ceràmica esmaltada en relleu de color verd.

Si voleu saber sobre Sant Antoni de Pàdua, podeu accedir a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_de_P%C3%A0dua

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Historia del Convent i Santuari  i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem un cop d’ull a fora de Catalunya : El Santuari de la Mare de Déu de la Balma en Zorita del Maestrazgo

El santuari de la Mare de Déu de la Balma se situa en el terme municipal de Sorita, a la comarca dels Ports, a 3 km al nord de la població, vora la carretera CV-14, i a prop del riu Bergantes.

Es tracta d’un edifici religiós enclavat en la roca, d’estil renaixentista, construït entre els segles XVI i XVIII.

Passo la seva història :

• Hi ha documentada una ermita al mateix lloc dedicada a Santa Maria Magdalena i Blai de Sebaste des del 1380.
• En 1437 la titularitat de l’ermita ja havia canviat a la Mare de Déu, possiblement a partir de la troballa de la imatge narrada per la tradició. Aquest és el motiu que l’altar de la capçalera ha estat sempre dedicat a santa Maria Magdalena, l’altar del lateral del costat de l’Evangeli ha estat ocupat per sant Blai, i l’altar de la Mare de Déu ha estat situat sempre al lateral del costat de l’Epístola.
• Les primeres obres documentades en són del 1539-40, quan es realitzen millores en l’hostatgeria i en l’església.
• Entre 1577 i 1580, s’amplia l’hostatgeria a càrrec del mestre d’obres Miguel de la Ría.
• El 1594, es realitza la reixa forjada del cambril de la Mare de Déu.
• El 26 de març del 1617, un incendi destrueix el retaule de la Mare de Déu, i se salva la imatge amb sols el braç un poc cremat i tota fumada.
• Durant els anys 1628 a 1638, es reforcen els murs d’accés a l’església.
• Entre 1656 i 1657 es torna a ampliar l’hostatgeria, en direcció cap a l’església, en la part coneguda com l’arquet.
• L’actuació més important en el temple es fa entre els anys 1666 i 1670, amb l’ampliació de la nau, la construcció del campanar i la realització de la portada. Hi treballaren els mestres d’obres Pau Simó i Pedro Gorrita.

Els edificis de l’hostatgeria és van restaurar l’any 2007, per convertir les antigues dependències en un allotjament rural de qualitat, i per a tal fi s’ha consolidat la roca, millorat les instal-lacions elèctriques, de clavegueres i d’aigua potable, i facilitat els accessos a persones amb discapacitat.

El peiró cobert situat al camí d’accés, a uns 100 m del santuari, i conegut per la Creu coberta, documentat des del 1617, és substituït el 1687 per un altre de nou realitzat per l’escultor Baltasar Mateo, mentre Carles Cases realitza el peu del peiró i la coberta.

Posteriorment, el 1860, Joan Francesc Cruella decora la cúpula del templet. La creu actual data del 1977, realitzada per Julio Adell Porcar, amb pedra d’Ulldecona.

La Creu coberta fou restaurada el 2002.

Si passeu per Zorita del Maestrazgo, és obligat fer una aturada i pujar al Santuari de la Mare de Déu de la Balma.

 

 Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Zorita del Maestrazgo

Adaptació al Text, Fotografies i Postals antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Fem un cop d’ull a fora de Catalunya : Església o Santuari de San Miguel de Engolasters d’Andorra

L’Església o Santuari de Sant Miquel d’Engolasters està situada prop del llogaret d’Engolasters (Escaldes-Engordany) a 1.504 metres. Per arribar-hi cal agafar la carretera CS-100 un cop passat Escaldes-Engordany i després la CS-200 que porta fins a l’estany d’Engolasters, està a peu de carretera.

El temple és d’origen Romànic, ja que a diferència del Preromànic, el seu absis és semicircular i el campanar és quadrangular. És de la primera meitat del segle XII, per tant del Període del Romànic Ple.

La nau és rectangular i relativament petita amb un absis situat a l’est també força petit. Els murs fets amb pedra tosca i morter de calç són gruixuts. L’absis és més baix que la nau i està decorat per l’exterior amb un fris de tretze arcuacions llombardes actualment força erosionades fetes amb pedra tosca. També s’hi obren dues finestres petites de doble espitllera; una centrada i l’altra orientada al sud, totes dues cobertes amb un arc de mig punt fet amb dovelles de pedra calcària.

La porta d’accés es troba a la façana sud amb muntants de pedra calcària com les dovelles que la coronen en un arc de mig punt. Davant la porta hi ha un porxo, d’època molt posterior. El sostre és de fusta, amb lloses de llicorella al damunt, i cobreix la nau. La coberta interior de l’absis és de vola de quart d’esfera.

El campanar és una torre de planta quadrada molt esvelta i molt gran respecte a la resta del temple. Fa 17,5 m d’alçada, té la base quadrada i està coronada per una coberta enllosada que té la forma de piràmide de quatre vessants. Consta de tres pisos amb finestres geminades altes i estretes a cada cara.

L’Església o Santuari de San Miguel de Engolasters d’Andorra, va ser declarada Bé d’Interès Cultural.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santuari de Santa Quitèria i l’església de Sant Esteve de Vilanova del Vallès

L’església de Sant Esteve està situada en el  barri de Santa Quitèria, s’arriba per la carretera de la Roca,  km 21,5, on es pren el Passeig de Santa Quitèria, fins el numero 33, on està el conjunt d’edificis.

L’església es sobre d’un petit turó, a les afores de Vilanova del Vallès.

Sant Esteve de Vilanova del Vallès, també, es coneguda per Santuari de Santa Quitèria.

 

Us passo la seva llarga història :

• La parròquia està documentada per primera vegada en un testament de l’any 1006, per tant es molt mes antiga.
• A partir d’aquest moment comencem a tenir notícies seguides de la parròquia.
• El campanar té arcuacions llombardes, probablement del s. XVI o principis de l’altra
• La capella de la dreta es va construir l’any 1614.
• A la capella de la dreta hi ha el retaule de la Verge, realitzat el 1628 i daurat el 1648.
• La portada té gravada la data del 1645.
• El cor és del 1798.
• A la banda de fora hi ha restes que podrien correspondre a l’antiga portada.
• Tot i que l’edifici actual és posterior, queden algunes restes del primitiu edifici romànic.
• L’any 1914 a l’enrajolar l’església es van trobar els fonaments de l’edifici antic amb capcer semicircular.
• La imatge central, de la verge del Roser, és moderna.
• 

És un edifici d’una sola nau amb dos trams i coberta amb volta apuntada.

A l’esquerra té dues capelles laterals cobertes amb volta de creueria i sostingudes per mènsules figurades.

A la dreta hi ha la capella de la Mare de Déu i està formada per dos trams tancada per una cúpula amb llanternes.

El cor té balustrada i la volta de sota és de llunetes.

El campanar és romànic llombard a la zona inferior i amb obertures d’arc apuntat a la zona superior, coronat per una balustrada de maó.

La portada té dues pilastres amb capitells esqueixats i en el frontó hi ha una fornícula que aixopluga la imatge de Santa Quitèria

i al seu damunt l’escut amb l’anagrama de Jesucrist i Maria i gravada la data de 1645.  

Cal destacar l’edifici del costat, que es privat.

Sant Esteve de Vilanova del Vallès és una església del municipi de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental), inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

• Aquesta setmana la dedicarem a Esglésies, ermites i santuaris.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Santuari de la Mare de Déu de la Salut a Samalús de Cànoves i Samalús

A poca distància, a llevant de l’església i dintre el petit grup que forma el poble, hi ha l’ermita o santuari de la Mare de Déu de la Salut, es va construir cap a l’any 1720, tot i que no va ser consagrat fins el 1800.

També està documentada des del 1737 i que fou totalment refet el 1902, pels senyors de Bori o del Castell.

És coneguda com el Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Al seu costat hi ha la Font de la Salut amb una Imatge de la verge amb rajoles.

L’actual ermita de la Salut, d’estil gòtic, degué ésser construïda damunt de la primitiva, segurament romànica, que es devia bastir els darrers anys del segle XVIII per acollir la imatge de la Mare de Déu, de marbre blanc, obrada per un imatger desconegut.

Per a mes informació podeu consultar la Web de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús :

http://www.canovesisamalus.cat/129-turisme/llocs-dinteres/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Cova – Santuari de Lourdes a Arenys de Mar

Ja vàrem dedicar un article al Santuari de Lourdes d’Arenys de Munt, avui ho farem al d’Arenys de Mar, pot ser que no sigui tant conegut ni tant visitat; al Santuari de Lourdes d’Arenys de Mar està situat en el carrer Santa Clara amb el carrer Arxipreste Josep Rigau d’Arenys de Mar.

En aquest punt trobareu hi ha el Parc de Lourdes, al entrar hi, a ma dreta està la masia de Mas Teixonera, que de fet és un bon Restaurant del Municipi.

Cal seguir per uns amplia escalinata fins aquest petit Santuari dedicat a la Verge de Lourdes.

No trobareu cap capella, de fet es una cova on hi ha la Verge, disposa de bancs de pedra, i sempre trobareu alguna persona pregant.

Aquí no hi ha cap berenador, tal com hi ha al Santuari d’Arenys de Munt, sols el Bar – Restaurant  de Mas Teixonera o els bars del barri on es troba situat.

El lloc es molt bonic, disposa de molts arbres i sobre tot d’un petit bosc de pins, i espai reservat per jocs pels mes menuts.

Llàstima que les dues fonts naturals, son seques des de fa molt de temps, estant complementades amb fonts d’aigua de xarxa.

Es un lloc ideal per anar-hi en família i passar-ho be.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Santuari de la Mare de Déu de Lourdes la Nou de Berguedà

El Santuari de Lourdes la Nou, és una església del municipi de la Nou de Berguedà, s’inaugurà el 1885,  entre 1880-1889 es realitzen obres destacades.

El Santuari marià de Lourdes La Nou de principis del XIX és un altre dels atractius del poble.

    

És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, fonts i una piscina per a malalts.

Es dedicat a la Mare de Déu de Lorda, essent un dels molts testimonis de l’extraordinària popularitat que assolí aquesta devoció a la Mare de Déu arreu del món, i també a Catalunya.

Conjunt d’edificació singular dins de l’esquema clàssic de santuari marià de muntanya, constituït sobre la base d’un espaiós temple que disposa del cambril corresponent, així com la casa ermita-hostal, tot situat en un forçat relleix per sobre d’un torrent.

Forma un conjunt o una petita unitat, en un paratge esquerp, integrat en el sistema de major entitat compost en els planells elevats de l’antic poblament de la Nou.

En els anys vuitanta, la casa ermita passà a ser la seu d’un actiu centre de “colònies d’estiu” per a infants.

  

El Santuari de Lourdes la Nou, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel de Barcelona

El Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel , és en el Districte d’Horta-Guinardó, situada en la Ctra. del Carmel, 118, de Barcelona.

Millor veiem la seva Historia a la llarga del Temps :

• L’any 1860 un ermità, Miquel Viladoms, va començar a construir un temple en honor a la Mare de Déu del Carme al Turó de Can Mora, una muntanya ubicada entre el que aleshores eren les poblacions de Gràcia i Sant Joan d’Horta.
• Quatre anys després va obtenir el permís del Bisbat de Barcelona per obrir l’ermita, que en trobar-se en un indret pràcticament deshabitat es va convertir en un lloc de pelegrinatge i trobada de joves catòlics.
• Es va acabar de construir, durant l’any 1864, i va ser el lloc on residia l’ermità Miquel Viladoms.
• Va ser obert l’11 d’abril de 1864 com a ermita, prop del camí que venia de Gràcia i que després seria la carretera del Carmel.
• Inicialment tenia dependència parroquial de Sant Joan d’Horta.
• A l’inici del segle xx, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades, concerts musicals, especialment de l’orfeó L’Estrella del Carme, i celebracions religioses, amb gent vinguda de Gràcia i Sant Martí de Provençals, sobretot.
• El 1930 fou elevada a capella.
• Al 1936, la Guerra Civil va posar en perill la continuïtat de la capella. Es va cremar l’ermita i van assassinar el capellà que la portava en aquell moment, el pare Jaume Moré.
• A partir de la dècada de 1940 va ser molt freqüentada per la quantitat de persones que van anar a viure per aquella zona donat la immigració des de molts llocs d’Espanya.
• L’any 1962 es va establir com a parròquia.
• Entre 1985 i 1988 es construí una nova església, obra dels arquitectes Francesc de Paula Daumal i Domènech i Miquel Campos i Pascual, amb un disseny més contemporani que degut el modernisme va ser una revolució estètica pels habitants del Barri.
• El nou edifici fou inaugurat el 16 de juliol de 1988 per l’arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany.
• 

Us passo un Blog que m’ha agradat molt la seva informació detallada amb fotografies d’època sobre el Carmel en general :

https://carmelografo.wordpress.com/

En l’actualitat, no es pot accedir sense autorització a aquesta antiga Capella – Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santuari de Sant Josep de la Muntanya de Barcelona

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya, està ubicat en el districte de Gràcia,  compres en l’illa delimitada pels carrers  Maignon, Sant Cugat del Vallès, 16-20 i les avingudes Coll del Portell i Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 1-25 .

El Santuari  és obra de Francesc Berenguer i Mestres de començaments de segle xx, és un edifici neoromànic amb elements modernistes situat al barri de la Salut .

Encarregat per la Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, és un centre de culte i pelegrinatge, i molt important segut que fou el primer del món dedicat a Sant Josep.

El santuari es format per un conjunt d’edificacions unificat per la utilització al seu parament de maçoneria, excepte els emmarcaments de les obertures i les cantoneres, realitzades amb pedra tallada. Es defineixen tres cossos, el convent-asil, l’església al centre i la casa de les novícies. Els tres, adjacents entre ells, és presenten com un conjunt aïllat, amb la façana principal orientada a migdia. És en aquesta façana on es localitzen els tres portals independents d’accés que donen a una plataforma elevada a la què s’accedeix des d’una esplanada congregacional per una escala doble.

L’església ocupa el cos central, està orientada nord-sud i està coberta per una teulada a doble vessant. És un temple de nau única, amb transsepte, absis semicircular amb finestres verticals i una gran capella del Santíssim Sagrament, hi ha un retrat de Petra de Sant Josep a l’oratori on va morir, obra de l’artista Isabel Guerra Peñamaría.

Us passo la història d’aquest Santuari :

• El 14 d’agost de 1895, es posà la primera pedra de la construcció
• El 20 d’abril de 1902, data de la seva inauguració. L’autor és Francesc Berenguer i Mestres, col·laborador habitual de Gaudí. Antonio Barba va ser el mestre d’obra.
• El 1903 es fundà la Pia Unió de Sant Josep i una revista per a propagar la devoció al santuari.
• El 1908 el rei Alfons XIII va atorgar el títol de Reial al Santuari.
• El 12 d’octubre de 1910 es va clausurar el Magne Congrés Josepí Hispano-Americà organitzat per el Pare Ignaci Verdòs.
• El 1921 es féu la coronació canònica de la imatge de Sant Josep, que és venerada en aquesta capella.
• En 1934 la congregació va canviar el nom original de Mares de Desemparats pel de Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya.
• El 1961 es va iniciar la construcció de la nova capella de Sant Josep, a l’esplanada, al peu de la doble escala, obra que es va acabar el març de 1972.
• El 1997 el cardenal Ricard Maria Carles aprovà la redacció dels nous Estatuts de la Pia Unió i de llavors ençà s’anomena Associació de Sant Josep de la Muntanya.
• 
• 

Actualment és un centre d’acollida de menors en risc d’exclusió social.

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya, és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local de Barcelona.

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé