Trinxeres de Sant Miquel d’Abrera (Baix Llobregat)

Les Trinxeres de Sant Miquel estan situades a poc metres de la Urbanització de Sant Miquel d’Abrera.

A l’entrada d’aquesta Urbanització, cal seguir a peu per una pista de terra fins el jaciment arqueològic de les Trinxeres de la Guerra Civil Espanyola d’Abrera.

Aquest conjunt defensiu, format per diverses línies de trinxeres que s’enfilen pel vessant, quatre refugis annexos a la trinxera situada a la cota més baixa, i tres nius de metralladora dispersos pel flanc meridional, cal emmarcar-lo a les darreries de la Guerra Civil espanyola (1936-1939),

concretament, en el context de l’anomenada ofensiva de Catalunya,

una campanya militar ordenada pel cap de les forces faccioses rebels, el General Franco, que es va dur a terme entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer de 1939.

Aquest fou l’últim gran enfrontament del conflicte, i va sentenciar així la derrota de la legalitat republicana, que ja no fou capaç d’articular cap resistència.

L’objectiu d’aquesta operació era desfer el que quedava de l’exèrcit del Govern legítim de la República, en retirada cap al nord i Barcelona després de la derrota a la Batalla de l’Ebre, i tancar així la frontera amb França per evitar la fugida de persones…/…

Podeu continuar llegint a :

https://www.ajuntamentabrera.cat/serveis/accio-cultural/patrimoni-trinxeres-de-la-guerra-civil-espanyola-del-bosc-de-sant-miquel-d-abrera.htm

Us passo més dades sobre aquestes trinxeres :

https://www.llobregatdigital.cat/noticia/42554/les-trinxeres-de-la-guerra-civil-del-bosc-de-sant-miquel-dabrera-commemoren-els-82-anys-de#google_vignette

Recull de dades: Ajuntament d’Abrera i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre del Mas del Bisbe de Cambrils (Baix Camp)

La Torre del Mas del Bisbe esta front la carretera N-340, km 1147 en Cambrils.

Us passo la seva història:

  • Va ser construïda al costat de l’antiga Via Augusta per a vigilar i defensar la costa dels pirates berberiscs.
  • Cap al 1950 va ingressar en el Museu de Reus un pedestal romà amb inscripció funerària (coneguda públicament des del 1927), que estava situat a l’angle est de la torre.
  • Cap al 1978 va esllavissar-se l’angle sud.
  • Va ser restaurada el 1987 per part de l’Ajuntament, evitant el definitiu enrunament.

És una torre de planta quasi quadrada amb matacans i obra de paredat, amb reforços de carreus als angles. Els matacans són senzills i dobles.

Un dels angles de la torre, el sud-oest,  cap al 1978 va esllavissar-se l’angle sud i tota l’estructura de l’edifici està en perill d’enrunament.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

Davant la porta tapiada hi ha un pou cegat. Té unes mides d’uns 5,75 metres de costat i uns 18 d’alçada.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

A l’angle est es podia observar una làpida romana posteriorment traslladada.

La Torre del Mas del Bisbe és una torre de defensa del segle XVI del municipi de Cambrils (Baix Camp) declarada com a bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Santuari de la Mare de Déu del Camí de Cambrils (Baix Camp)

El Santuari  de la Mare de Déu del Camí esta en l’avinguda de la Verge del Camí de Cambrils.

La Mare de Déu del Camí és una ermita de Cambrils, antiga església parroquial segons apareix documentada l’any 1214.

L’edifici actual és renaixentista tardà del 1778 i es va construir amb pedres procedents de la pedrera de Montjuïc.

Té tres naus i una cripta; annexa hi ha una antiga torre de vigilància (que ahir us vaig presentar), la Torre de l’Ermita.

És un santuari marià al costat de la traça de l’antic Camí Reial i pertanyent a la Parròquia de Santa Maria.

El primer esment escrit data del segle XIV,

tot i que la construcció actual és del segle XVIII.

És de planta rectangular, resultat de la combinació dels estils arquitectònics renaixentista, barroc i neogòtic.

Se celebra la seva festa patronal cada 8 de setembre.

Des del 2007, la cripta semi subterrània, que hom creu fou la primitiva església, va ser restaurada i transformada en sala de concerts, del Camí de Cambrils.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre del Santuari del Camí del municipi de Cambrils (Baix Camp)

La Torre del Santuari del Camí  és situada a tocar de la carretera Nacional 340, que travessa la població, al costat del Santuari de la Verge del Camí, davant per davant i perpendicularment al carrer Barcelona de Cambrils.

Us passo la seva historia:

  • La data de construcció de la torre es situa generalment en el segle XVI, però pot tenir un origen quelcom més antic.
  • Ramon Berenguer IV va donar el lloc “qui appellat Ca(m)brils” a Ponç de Regomir el 3 de setembre del 1152, amb la condició de que “facisallí una torre i fortalesa on millor eligeixis”, però no coneixem cap altra document que ens esmenti l’existència concreta de la Torre de l’ermita.
  • El rei Joan I va vendre, el 1391, tots els seus drets damunt de Cambrils, a l’arquebisbe de Tarragona.
  • El 1449, Cambrils fou declarat “carrer de Barcelona”.
  • La història de la Vila de Cambrils presenta episodis d’intensitat bèl·lica i evidentment la torre del santuari de la Mare de Déu Del Camí respon a la necessitat defensiva en una època que abundaven les falconades enemigues, principalment arribades per via marítima.
  • A mitjan S. XIX aquesta torre pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera.
  • La línia civil de Madrid a València i Barcelona va entrar en funcionament el 1849.
  • La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l’interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
  • La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d’un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d’aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d’un punt a l’altre de la línia.
  • Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar.
  • Els operaris o torrers, disposaven d’unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d’elles.
  • Mentre que a països com França o Anglaterra ja s’havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s’inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s’havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica.
  • La creació d’una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
  • A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona.
  • Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d’una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar.
  • Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa – Vic – Girona.
  • Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l’inici de l’abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi.
  • Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s’oficialitza l’abandonament de les torres militars.
  • D’aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.
  • A partir de 1999 forma part de l’Organisme Autònom Museu d’Història de Cambrils.

Torre de defensa troncoprismàtica, de planta rectangular irregular, d’aproximadament 7 x 10.5 metres.

Consta de planta baixa, dos pisos i una terrassa. Obra de paredat en verd, amb carreus encoixinats en els angles, i voltes amb encofrats de canyes.Té merlets alts i corsera desigual correguda. No té fonamentació, el pes cau sobre les gruixudes parets inferiors.

La porta de la planta baixa s’ha transformat en aquests treballs, adobant-se un arc dovellat enlloc de la primitiva porta rectangular.

Aquesta torre de la línia civil tenia comunicació visual directa amb l’anterior Torre del Sol (l’Ametlla de Mar) i amb la posterior torre de l’Esquirol també de Cambrils.

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Cambrils

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Forn de Calç de Valldonzella de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)

Per anar al Forn de Calç de Valldonzella, cal sortir des de Sant Feliu de Llobregat, per la riera de la Salut, passareu molt a prop de l’ermita de La Salut, cal seguir per la pista que passat a prop de la Font i la masia de can Ferriol,

ara us cal seguir per la pista que puja a la dreta direcció a La Torre del Bisbe, i més tard les restes del monestir de Santa Maria de Valldonzella.

El Forn de Calç, està abans d’arribar a La Torre del Bisbe,

a l’esquerra del camí, un cartell indica on esta situat.

Aquest antic forn de calç és del segle XVIII.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Creixell (Tarragonès)

El Castell  està situat en el carrer de l’Església de Creixell.

Us passo la seva història:

  • El 1173 tenim notícia documentada del terme Creixell quan Ponç de Rajadell i la seva muller venen el castell de Montornès a la comunitat de Santes Creus delimitant-lo «ab oriente in termine de Crexello».
  • Probablement, la construcció del castell data del 1190 quan el bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, concedeix la Carta de Població a la vila de Creixell.
  • A partir de 1277, la senyoria de Creixell pertanyia al prior del monestir de Sant Pere de Casserres de la comarca d’Osona.
  • L’any 1358 consten 28 focs a «Crexell».
  • El 1572 se secularitza el priorat de Casserres i els seus béns van a passar al Col·legi de Jesuïtes de Betlem de Barcelona.
  • L’any 1767 i degut a l’expulsió del jesuïtes, la vila i castell passà a mans de la corona, i després Salvador de Marc de Reus que regí la senyoria de Creixell fins a l’abolició dels drets senyorials al segle XIX..
  • Avui en dia és de propietat privada i es troba en bon estat.

El Castell de Creixell, al Tarragonès, és un castell de forma poligonal (nou cares) situat a la part més alta del poble, encimbellat damunt d’un talús prominent. Les parts més antigues del castell daten de finals del segle XI, encara que la major part del que podem veure és posterior al segle XVI.

El talús de pedra està datat de finals del segle XI al segle XII. La resta, construïda en obra de maçoneria, ha anat evolucionant del del segle XIV al XIX.

Té planta poligonal, tres nivells d’alçada amb talussos exteriors i pati interior descobert. El portal d’entrada és adovellat amb arc de mig punt, les finestres de llinda recta i coronat amb merlets grans.

Edificies del costat del Castell

Hi romanen la presó del s. XIV i el celler del segle XVI. L’estructura militar, força evident encara avui dia, ve dels segles XVI i XVII, quan degut als freqüents atacs pirates calia defensar-se dels saquejos dels corsaris i es va reforçar el sistema defensiu integrat pel castell i la muralla.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Can Rigalt de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)

L’antiga masia de Can Rigalt és situada en la Ctra. Collblanc, 170 de l’Hospitalet de Llobregat.

Us passo la seva història:

  • És una de les grans heretats que posseïen la major part del terreny de l’actual barri de Pubilla Cases. L’altra és la que dona nom al barri. Tret del desaparegut Cal Capella i de Cal Calbó, entre l’Hospitalet i Esplugues no hi havia pràcticament cap casa més.
  • Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants d’aquesta zona, i s’estenien pels municipis veïns d’Esplugues, les Corts i Sants.
  • El buidatge d’alguna sèrie històrica com podria ser la dels amillaraments del segle XIX ens podria donar una visió de la importància d’aquesta explotació agrícola dins del conjunt de l’Hospitalet i pobles veïns.
  • Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s’ha anat reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l’antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l’Hospital de la Creu Roja i de l’escola Puig i Gairalt.
  • La casa podria haver estat construïda aprofitant parets medievals.
  • El 1728 la va comprar Miquel Rigalt .
  • La va reconstruir l’any 1741; en aquesta època Carles III va obrir una carretera que passava per allà.
  • Des de 1997. Actualment roman tancada i en estat d’abandonament.

És una antiga casa senyorial rural convertida posteriorment en masoveria.

Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya

Voltada de petites construccions de caràcter popular mig enrunades (corrals, graners, etc.), s’aixeca la casa, de forma quadrangular gairebé cúbica.

Consta de planta baixa, un pis, golfes i terrat. A la façana, se segueixen tres eixos verticals molt marcats que, a més a més, estan separats per unes motllures verticals.

Al centre de la planta baixa es troba la porta d’arc rebaixat, resseguida per una motllura i amb un escut; a banda i banda hi ha una finestra amb la llinda i els brancals de carreus de pedra vista.

Al primer pis hi ha tres obertures molt allargades, d’arc rebaixat i resseguides per una motllura llisa; la primera dona pas a un balcó. Una cornisa amb poc voladís separa el primer pis de les golfes on s’obren tres ulls de bou.

Remata la façana una gran cornisa per sobre de la qual hi ha el mur de tancament del terrat decorat amb quatre boles de pedra.

Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya

 A banda i banda de l’edifici hi ha un cos annex d’un pis que fan de terrassa de la primera planta. La resta de façanes tenen característiques similars a la principal.

El conjunt està envoltat per una tanca. La porta té dos robustos muntants fets de carreus de pedra i coronats per florons. La reixa és de ferro forjat, de dos batents que s’obre sota una llinda ornada amb entrellaçats de ferro.

Escut heràldic​ :

L’escut de Can Rigalt, situat sobre l’arc de la porta principal, està protegit separadament com a bé cultural d’interès nacional.

Deosringas -2011 / Generalitat de Catalunya

Escut petri esculpit en relleu amb camper de biaix amb lleó rampant linguat, armat de gules, a la part superior i franges ones d’or i atzur, a la inferior. Coronat per testa d’armadura i motius vegetals. Està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d’entrada a la casa.

Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya

Pertany a Joan de Girona que es va casar amb la pubilla de Miquel Rigalt, el qual havia comprat la casa i la va reconstruir l’any 1741.

Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya

Can Rigalt està inscrita com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’escut al llindar de la porta està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de Terme de Sant Esteve de Sesrovires (Baix Llobregat)

La Creu de Terme esta en un costat en el camí del cementiri o de Can Prats, de Sant Esteve de Sesrovires.

És una creu de ferro forjat composta per dos braços de secció quadrada rematats amb doble vora i decorats senzillament amb quatre peces de ferro recolzades sobre els quatre espais definits per l’intersecció perpendicular dels dos braços.

Aquesta està col·locada sobre un fust de pedra calcària quadrangular o prismàtica, feta de maçoneria amb arrebossat, la qual es sobreposa a una columna de secció quadrada feta de carreus de pedra.

Finalment, el conjunt descansa sobre una base de pedra de planta quadrada composta de tres nivells o graons de diferent alçada.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Santa Maria de Ginestar de Sant Gregori (Gironès)

Santa Maria de Ginestar és una església del municipi de Sant Gregori (Gironès), situada a prop de la carretera GI – 531 cal entrar pel km 11(Ctra. de Llorà).

Història:

  • És esmentada en un document del segle XII (1184), testament de Da. Dolça, senyora de la Vall i Castell d’Hostoles, la qual llega dos sous a l’església de Santa Maria de Ginestar.
Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

És una petita església d’origen romànic de planta rectangular, una sola nau i absis semicircular a la part posterior.

Les parets portants són de maçoneria arrebossada a les façanes, deixant a la vista els carreus de les cantonades i els que emmarquen la porta d’accés. La coberta és de teula àrab a dues vessants.

El campanar, adossat a una façana lateral, és de planta quadrada i coberta de pedra a quatre vessants.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

La capella és situada paral·lelament a un alt marge natural del terreny, des de la seva part superior s’accedeix a l’últim pis del campanar per un petit pont de pedra.

La façana principal presenta, a la part superior, un frontó abarrocat molt senzill i la porta d’accés és emmarcada amb carreus bisellats.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

La nau interior és coberta amb volta de canó. A la part posterior hi ha un cementiri.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Torre de l’Esquirol de Cambrils (Baix Camp)

Torre de l’Esquirol esta en el Passeig Marítim de Llevant, platja de l’Esquirol de Cambrils.

Us passo la seva història:

  • Igual que la torre del telègraf de Salou, és del tipus estàndard que predomina el segle XIX. Servien de vigilància de les costes, mitjançant el telègraf òptic.
  • Formava part de la línia de telègraf òptic que havia d’enllaçar Madrid amb la Jonquera, passant per la costa des de València fins a Barcelona.
  • Ha estat rehabilitada recentment per l’ajuntament de Cambrils i actualment forma part del Museu d’Història de Cambrils.
Pere Català i Roca -1962 / Generalitat de Catalunya

Torre del telègraf òptic, de planta quadrada amb la part inferior en forma de talús. Obra de paredat, arrebossada. Ha estat molt reformada, especialment l’interior i la coberta.

És una de les torres de telegrafia òptica més ben conservades de l’Estat espanyol. Restaurada fa uns anys, s’hi va obrir una porta a la planta baixa per a facilitar l’accés. La planta és quadrada amb la part inferior en forma de talús.

La Torre de l’Esquirol és una torre del municipi de Cambrils és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé