Balneari Titus d’Arenys de Mar

Com cada diumenge us presento dos articles

El Balneari Titus d’Arenys  de Mar esta situat a tocar de Caldetes, en la carretera N-II Km. 655, a cinquantena de metres de la platja i a només cinc metres sobre el nivell del mar.

Us passo dades històriques :

  • La deu de la qual obté l’aigua va ser descoberta el 1794, any en què es van construir els Banys de Can Titus.
  • Després d’un curt període d’inactivitat, Can Titus va tornar a obrir les portes, el 1992, convertit en un modern balneari.
  • Disposa de tots els avenços tecnològics que requereixen els tractaments termals.

L’aigua, qualificada de mesotermal , és clorurada sòdica, brolla a 38 graus i és de mineralització mitjana,  recomanada  especialment per a malalties reumàtiques i artrosis, de l’aparell respiratori, circulatori i per a determinades afeccions dermatològiques.

Els principals tractament són massatges generals o parcials de tot tipus, embolcalls d’algues, de fang, de xocolata i d’argiles, píling corporal, electroteràpia amb infrarojos, electricitat i ultrasons, fisioteràpia, parafangs, parafines i escola d’esquena.

Té un jardí amb piscina exterior d’aigua termal, terrassa, gimnàs i totes les instal·lacions terapèutiques estàndard. Com que no és un hotel, no disposa d’habitacions, però hi ha conveni amb hotels de la zona per oferir descomptes als seus clients.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa

Com cada diumenge us presento dos articles

La Xemeneia de la bòbila Almirall està situada en la Plaça de l’Assemblea de Catalunya al costat de l’avinguda Àngel Sallent de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La Xemeneia era la sortida de fums dels forns de cocció de la bòbila de ca l’Almirall, fundada el 1910, de la qual només en queda aquest testimoni.
  • És un dels símbols de la Terrassa industrial, en el moment de la seva construcció, el 1956, era de les més altes mai aixecades.
  • Obra del mestre d’obres Marià Masana Ribas, s’aixeca a la plaça de l’Assemblea de Catalunya, urbanitzada modernament a l’espai que ocupava l’antiga fàbrica.

És una xemeneia de forma troncocònica, que va minvant a mesura que puja, construïda amb maó vist, de 63,25 m d’alçada des de la base fins a la corona, amb un diàmetre inferior de 3,98 m i el superior de 2,19 m.

Hi destaca l’escala helicoïdal de ferro que l’envolta, de 217 esglaons, que puja fins a la primera plataforma, mentre que a les altres dues de més amunt s’hi accedeix per una escala de ferro vertical.

Està rematada amb una cúpula de forjat i un parallamps.

Va ser reconeguda com a Rècord Guinness l’any 1991 pel fet que era la xemeneia amb escales de cargol més alta del món.

La xemeneia de la bòbila Almirall esta al barri de la Maurina, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Siurana, un poble que no canvia en els anys

Avui us presento dos articles

Siurana, o Siurana de Prades, és un petit poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat.

Està situat a 737 metres d’altitud, sobre una cinglera de roca calcària, a l’extrem de les Muntanyes de Prades i sobre el riu de Siurana.

La població era de 41 habitants al cens del 2005. El castell de Siurana va ser l’últim reducte musulmà de Catalunya. (*)

El terme també comprèn l’església romànica de Santa Maria de Siurana.

Els orígens de Siurana es remunten a èpoques prehistòriques. Tot i que no es coneixen restes de construccions prehistòriques, a la zona de Siurana s’hi han trobat nombroses pedres de sílex brunyides, les primeres l’any 1909.

Segons el prestigiós doctor Vilaseca, Siurana va ésser un taller de fulles, entenent-se amb aquest nom el que els prehistoriadors coneixen com a làmines llargues i estretes, de secció triangular o poligonal, amb una cara inferior més o menys plana.

Pel que fa a la cronologia del jaciment, sembla que es pot fixar cap al segon mil·lenni aC, potser amb orígens una mica anteriors, però el ple desenvolupament d’aquesta indústria arriba fins a l’època del bronze.

(*) La Llegenda de la Reina Mora :

“Explica una llegenda recopilada per l’escriptor Joan Amades que Siurana era el domini de la reina Abd-el-Azia, de gran bellesa. Els cristians, liderats pel senyor de Tarragona Amat de Claramunt, incapaços de conquistar la població, es van servir de les estratagemes d’un traïdor jueu, que els va oferir l’entrada al castell. Els cristians van penetrar i van matar gairebé tota la població, però Abd-el-Azia, segura de la seva fortificació, celebrava mentrestant una festa en una de les sales del palau amb la noblesa del lloc. De sobte, una fletxa va entrar per la finestra, i es va clavar a la taula. La reina, plena de pànic i veient-se derrotada, va pujar al seu cavall blanc i es va dirigir al precipici proper. Perseguida pels cristians i per evitar que el cavall per instint s’aturés davant l’abisme li va tapar els ulls, però l’animal, en adonar-se del perill, va voler parar i va clavar les potes a terra, de manera que va quedar l’empremta de la seva ferradura a la roca. Altres diuen que les marques de ferradura són l’impuls que va prendre abans del salt. Sigui com sigui, la tragèdia va ser inevitable i avui en dia es pot veure clavada a la roca l’empremta del cavall en el lloc que s’anomena el Salt de la Reina Mora. Una altra variant conta que la reina estava banyant-se quan va veure com la ciutat era atacada. Davant la desesperació, va sortir nua de l’aigua i va muntar en el cavall per dirigir-se al precipici.”

Actualment, Siurana, és un poble que cada dia festiu rep molts visitants i amb varis llocs d’estada i amb algun Bar i Restaurant.

Fer un passeig pels carrers antics, veure les seves cases, el safareig, l’església, la creu, el castell, les vistes del pantà i les muntanyes…

Muntanya de les rodalies. Fotografia : Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

podeu passar una bona estona i fent moltes fotografies.

També, cal ressenyar, com en les seves muntanyes de Siurana, són un punt de trobada nacional i internacional per a la pràctica de l’escalada.

Si no ho coneixeu i feu un tom per la Comarca, no deixeu d’anar a Siurana. !

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text  i Imatges antigues : Ramon Solé

Fotografies : Anna Maria Molinero

Can Feliu de Sant Quirze del Vallès

Avui us presentem dos articles

La masia de Can Feliu esta en el carrer d’Enric Morera amb el carrer d’Eduard Toldrà de Sant Quirze del Vallès.

Us passo dades històriques :

  • Can Feliu es una masia del segle XVII.
  • Entre els anys 1915 i 1935 va tenir el màxim esplendor, mentre el seu propietari era Antoni Pladellorens de Barcelona.
  • Amb camps de conreu i boscos.
  • En els anys va passar a mans de l’Ajuntament, que l’any 1986-1987 la va reformar .

El sistema de regadiu donava una cobertura al terreny agrícola de la finca;

aprofitava l’abundància d’aigua que tenia, i va ser el concessionari d’aigua potable del poble d’aquella època.

Mina A can Feliu- Desapareguda – Arxiu Rasola

De fet, a prop de la masia hi havia la Font de la Mina, l’aigua de la qual actualment, s’utilitza per al llac del parc de Can Feliu, i disposava d’una segona mina,

Mina B can Feliu- Desapareguda – Arxiu Rasola

al costat de la casa hi ha encara un pou.

Fins no fa massa anys, aquesta masia estava envoltada de boscos, però en la construcció de Sant Quirze Jardí, no tant sols es talaren els boscos,

sinó que s’enderrocaren la totalitat de les masoveries, el celler, els cups i el moll.

Actualment s’ha convertit en el centre d’equipaments municipals i el Centre Cívic de Can Feliu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Pont del Fossat del Castell Cartoixa de Vallparadís de Terrassa

El Pont del Fossat del Castell Cartoixa es situat a un costat del Parc de Vallparadís i a prop del carrer de Salmarón  de Terrassa.

Dona entrada a la porta principal el Castell.

És un pont d’un sol arc, fet amb pedra i sobre el fossat del Castell.

Us passo l’enllaç on podreu obtindré informació del Castell Cartoixa de Terrassa :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_cartoixa_de_Vallparad%C3%ADs

El Pont del Fossat del Castell Cartoixa de Vallparadís és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Casa Soler i Palet de Terrassa

La Casa Soler i Palet, esta situada en el carrer de la Font Vella, 28 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La casa fou donada pel seu propietari, el notari i estudiós Josep Soler i Palet, per ser destinada a biblioteca pública, tal com figura en el seu testament en poder de Josep Fontanals i Arater, notari de Barcelona el 7 abril del 1919.
  • El donador morí l’any 1921; l’any següent la vídua, Elisea Casanovas, va fer donació del llegat a l’Ajuntament de Terrassa.
  • La biblioteca i museu Soler i Palet s’inaugurà el 8 de juliol de 1928.
  • El 1933 s’hi inaugurà una biblioteca técnico – tèxtil.
  • Pel 1939, la Biblioteca Tecnico-tèxtil passà a l’Institut Industrial i la sala que ocupava es dedicà a un ingrés importantíssim, ‘Arxiu Històric de Terrassa, amb els fons recollits al Museu Comarcal de les esglésies de Sant Pere.
  • L’any 1998, els fons de la biblioteca, la més important de la ciutat, van integrar-se dins la nova Biblioteca Central de Terrassa.
  • Des de l’any 2000 acull les oficines de l’IMCET – Institut Municipal de Cultura i Esports de Terrassa-.

Inicialment fou destinat a habitatge familiar i constituïa una casa pairal de notables dimensions, encara que d’estructura senzilla i decoració austera.

És un edifici de murs de pedra i planta rectangular, constituït per baixos i pis, amb golfes a la part anterior i pati posterior com a prolongació de la planta.

La Casa Soler i Palet, és un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Patronal de Sant Quirze del Vallès

La Patronal  està en l’avinguda de Pau Casals, 86-88 de Sant Quirze del Vallès.

Us passo dades històriques :

  • Es va construir durant l’any 1922.
  • Va ser el punt de trobada de propietaris i, en general, de la gent benestant del poble.
  • Durant els anys 20 al 40 del segle XX, la Patronal esdevé el centre social i cultural del poble i acull actes socials com ara obres de teatre i balls de l’època.
  • Durant la Guerra Civil, s’hi organitzen balls en benefici dels ferits per la guerra.
  • Després de la Guerra Civil, l’edifici de la Patronal es va dividir en dues parts, que van allotjar el Cafè Espanyol i un taller.
  • L’any 1998 s’inicien les obres de rehabilitació de l’edifici, que es transforma en un nou equipament per a Sant Quirze.

En l’estat original, la part de dalt de l’edifici, avui denominada Sala Històrica, era la sala de ball i també disposava d’un petit escenari.

La part del darrere d’aquest equipament era un jardí, on s’hi celebrava el tradicional ball del fanalet.

Actualment en la planta baixa, disposa d’una sala d’exposicions i d’un espai polivalent per a espectacles de petit format, amb una capacitat per a 265 persones

i acull actes relacionats amb les arts escèniques com obres de teatre i concerts de més gran format així com representacions diverses.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Murs de contenció de la Casa Salvans de Terrassa

Els Murs de contenció de la Casa Salvans estan entre el carrer de Salmerón, 23-27 i al Torrent Montner en el Parc de Vallparadis de Terrassa .

El mur que dona al carrer de Salmerón, es poc significatiu,  cal centrar l’atenció al que dona al Torrent Montner.

Aquesta obra esta datada en l’any 1909, és de l’arquitecte Lluís Muncunill.

Es un mur de tanca fet amb paredat comú que disminueix la mida de la pedra en sentit ascendent i que utilitza còdols com a material bàsic.

El mur acaba en una línia sinuosa, feta amb còdols, que a mesura que va baixant el pendent del camí, va augmentant d’alçada fins a convertir-se en mur de contenció de terres.

Aquest, a la part més alta, presenta contraforts lligats entre si per arcs cecs.

En un punt d’inflació hi ha un mirador en voladís sobre el camí.

Us passo un article de monTerrassa, amb data 2 de juny de 2019, que explica com es va construir aquest mur:

https://elmon.cat/monterrassa/modernisme-a-terrassa/mur-modernista-terrassa-fet-pedres-duna-ermita-foto

I també a :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2012/08/la-capella-de-sant-jaume-la-torre.html

Els murs de contenció de la Casa Salvans són una construcció al barri de Vallparadís, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari Codina de Tona

Com cada diumenge us presento dos articles

El Balneari Codina esta en el carrer de  Manresa, 59 de Tona.

Us passo la seva historia:

  • La primera font d’aigües sulfuroses es va descobrir per casualitat prop del Mas de la Font el 1874.
  • Fou estudiada i donada a conèixer pel metge de Tona Dr. Antoni Bayés i Fuster. Les prospeccions efectuades a continuació van donar lloc a la implantació de diversos balnearis.
  • Les aigües de la deu del Balneari Codina es descobriren el 1910 després d’un estudi del Doctor F. Terricabras i Comella.
  • El Manantial Codina, inaugurat el 1913, és el darrer balneari que es va construir dels quatre que va arribar a tenir Tona.
  • El balneari s’amplià el 1929 i continuà obert al públic fins al 1984 quan va tancar a causa d’infiltracions d’aigües residuals.
  • Reobert el 1990, actualment és l’únic balneari de Tona. Per aquest balneari han passat cèlebres personatges com per exemple Montserrat Caballé, que va seguir un tractament per l’afecció del coll.
  • Situat fora del casc urbà de Tona, al peu de la carretera de Tona a Collsuspina i Manresa, el balneari va afavorir un creixement urbà entorn seu amb la construcció d’importants cases senyorials, com ara les torres Caminals, Canals i Bohigues.

Edifici civil de planta baixa més dues plantes amb teulada als quatre vents i de planta quadrada. Totes les cantonades són de pedra treballada.

A la façana principal i a la dreta de la casa hi ha una galeria amb barrots de baranes artificials millorada amb material d’imitació de pedra. Hi ha amplis finestrals amb arcades semicirculars.

Dalt la teulada hi ha la data de la coberta a l’any 1913 i també a la banda dreta una petita torreta per a repòs. Hi ha detalls de ferro forjat, com una escala a la façana esquerra i la porta exterior de l’entrada.

Una ampliació en els anys 20 amb una terrassa mirador li dóna l’aspecte actual.

El Balneari Codina és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Ermita Sant Antoni de les Codines de Centelles

Com cada diumenge us presento dos articles

L’ermita Sant Antoni de les Codines està ubicada entre el carrer Raval Marc Fogueres  i carrer Molí de la Llavina de Centelles.

Us passo dades històriques :

  • Trobem esmentada en el 1291, però estava dedicada a Sant Antoni i a Santa Maria.
  • Estava ubicada a peu de la carretera N-152, que unia Barcelona amb Puigcerdà, en l’antic camí de Barcelona a Vic.
  • A poca distancia a principis del segle XIV estava un hospital , segles després va ser un hostal.
  • L’any 1987 es va fer l’estudi per enderrocar i reconstruir-lo de nou, així va ser, i es va reconstruir en la ubicació d’avui en dia, el moriu va ser el desdoblament de la carretera passant a ser la C-17.
  • Es va beneí de nou en 1991.

És una edificació d’una sola nau i absis rectangular, i la porta d’entrada es d’adovellada i mig punt. El campanar  de construcció moderna de cadireta.

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé