Fàbrica de tèxtil Guardiola de Terrassa

Avui us presento dos Articles

Fotografia : Viquipèdia

L’antiga fàbrica tèxtil Guardiola, de tints i acabats, era una de les més grans de la ciutat i comptava amb quatre calderes i dues xemeneies.  També, es coneixia la fàbrica tèxtil, com a Montset i Guardiola.

Actualment forma part de les instal-lacions de l Sociosanitari i altres dependències de l’hospital de la Mútua de Terrassa.

S’han conservat els porxos de l’entrada a la fabrica i una de les dues xemeneies.

Xemeneia de maó troncocònica, amb base quadrada i fust coronat amb un potent collarí motllurat que recolza sobre dentells i protegida amb cercles metàl·lics.

Té una alçada total de 45 m i un diàmetre de 4 m a 2,8 m des de la base fins a la corona.

Per a més informació i dades històriques podeu visitar el bloc :

http://jplananieto.blogspot.com/2017/07/vapor-monset-i-guardiola.html

Un cartell recorda la data de la inauguració del centre de la Fundació Vallparadis i posteriorment va passar a Mutua Terrassa.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Terrassa i Altres

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Grafit ? rocòdrom ?

Avui us presento dos Articles

En el Col·legi Públic França , del carrer de Frederic Soler de Terrassa, van tindre l’idea de fer una pintada anomenada “ camí de Montserrat “, en la paret  de l’edifici que dona al lateral del Passeig del Vint-i-dos de Juliol,

La pintada representa les muntanyes de Montserrat, i en el que prèviament havien adaptat com si fos un petit rocòdrom una paret de l’escola.

Al principi, en temporades anteriors, era un paret llissa i blanca,

Fotografia del Col·legi Públic França

Ara en aquest sistema fa mes estimulant el trepar en aquest rocòdrom.

Felicitem aquesta bona idea !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Llansà (pastisseria Foix) de Sarrià a Barcelona

Avui us presento dos articles

La casa Llansà esta situada en la Plaça de Sarrià, 12 amb el carrer Major de Sarrià, 114 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta casa també s’anomenà Can Feu.
  • Te un rellotge de sol amb data de 1789.
  • Entre les botigues existents n’hi ha una que encara conserva la més primitiva estructura de la casa, la pastisseria Foix, que fou propietat de l’eminent poeta J.V. Foix.

És un gran casal de pedra treballada, distribuït en tres cossos units fent xamfrà. Té planta baixa i dos pisos. A la part que fa cantonada amb el carrer Major de Sarrià hi ha un cos d’edifici afegit més alt, amb galeria d’arcs i porxada, de construcció més recent.

Entre les obertures de la façana, totes amb marc de pedra, destaquen cinc balcons. A la llinda, damunt el portal, s’hi pot veure un escut de pedra. Les façanes estan decorades amb esgrafiats que formen dibuixos geomètrics.

Casa Llansà és un edifici de Sarrià protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Magatzem Torras de Terrassa

Avui us presento dos articles

L’antic Magatzem Torras esta situat en el carrer de  Sant Pere, 61-65 amb el carrer de la Rasa de Terrassa.

A Domènec Ferran i A Moro 1983- Generalitat de Catalunya

Us passo la seva història:

  • L’edifici és conegut popularment pel nom de Cal Sastre d’Olesa, ja que Pere Torras i Obiols, nascut a Castellar del Vallès, va treballar a Olesa de Montserrat com a teixidor d’una fàbrica de cotó.
  • Amb seva esposa Cecília Vilata, sastressa de professió, es van traslladar a Terrassa a principis del segle XX, on obriren una botiga de roba, ubicada on més tard seria Cal Farràs, al carrer de Gavatxons.
  • Pere Torras va fer enderrocar tres cases del carrer de Sant Pere per construir-hi aquest magatzem industrial, projectat per l’arquitecte municipal Melcior Viñals el 1914.
  • Era l’únic magatzem tèxtil terrassenc que també feia venda al detall.
  • L’edifici compta amb unes grans obertures a la planta baixa i està molt ben situat estratègicament, això ha fet perdurar la seva funció comercial de forma bastant continuada.

És un edifici de planta quasi triangular, consta de planta baixa i pis, la primera de les quals s’utilitza per a fins comercials i la superior com a habitatge dels propietaris. L’edifici, resolt en cantonada, presenta dos cossos horitzontals diferenciats per la gran balconada del primer pis que recorre tota la façana, i deixa la planta baixa i l’entresolat a manera de sòcol com a suport de la resta.

Les obertures de la planta baixa han estat reformades, encara que amb molta cura d’integració, mantenint la sanefa de trencadís que separa els aparadors de l’entresolat. Les obertures del primer pis conserven tota la decoració original, amb guardapols i relleus als muntants.

L’edifici és acabat amb gran èmfasi a la cantonada, amb un gablet motllurat on apareix un gran relleu floral amb el símbol d’Hermes o Mercuri, el déu del comerç, i l’any d’execució de l’obra, i flanquejat per dos pinacles. La resta de la decoració de l’edifici segueix el mateix tractament. La façana és feta d’estuc dibuixat amb línies de carreus

El Magatzem Torras, és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades  : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era fa 100 anys enrere, La Font de la Mina de Martorell?

Avui us presento dos articles

La Font de la Mina és situada en el Barri del mateix nom, forma una plaça enjardinada a tocar de l’avinguda de Vicenç Ros i Batllevell de Martorell.

Fa 100 anys enrere, era totalment diferent a ara.

Us passo la seva historia :

  • Al principi se la coneixia com la Font de la Sort.
  • És molt antiga, segons consta en algun escrit ja existia en l’any 1618.
  • Dos-cents anys després, el 1818, va ser cedida pel seu propietari, Joaquim Par i Peiret, un destacat notari de la vila, a l’Ajuntament de Martorell, per garantir l’aigua a les cases properes.
  • En l’any 1965, correspon a la seva reconstrucció.

Era una font molt apreciada per les seves aigües, anava molta gent tot fent un passeig,

amb el càntir a recollir-ne i a passar l’estona a la Font de La Mina, donat que en aquell temps estava en lloc rural.

L’ampliació del municipi i la construcció de l’autopista AP-7, va provocar que quedes com una zona enjardinada,

podem veure darrere de la font, el mur de l’autopista.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Imatges : Arxiu Rasola

Molí d’en Gomis de Martorell

Avui us presento dos articles

El Molí d’en Gomis esta en el carrer de Gomis de Martorell.

Fotografia : Alfred Mauri i Marti – 1982 – Generalitat de Catalunya

Al principi el seu nom era Molí d’en Carmona.

Us passo la seva historia :

  • Els orígens era un molí fariner ens remunten al segle XVII.
  • En els anys, es va ampliar i reformar, tot aprofitant l’aigua de l’Anoia a través d’un rec que agafava l’aigua d’una resclosa del terme de Gelida.
  • Inicialment era propietat de Francesc de Carmona.
  • L’any 1790 va ser adquirit per Bonaventura Vallocera, va fer construir al costat un molí paperer, una serradora de fusta i una farga d’aram.
  • L’any 1840 va ser el propietari Francesc Gomis.
  • Es va mantenir l’activitat fins a la dècada dels seixanta del segle passat.

Es tracta d’un edifici de tres plantes, amb dues ales d’edificació perpendiculars entre si. Fou construït i ampliat en molts diversos moments, amb maó i reble.

Es conserva, encara que en molt mal estat, una part de la instal·lació per a l’aprofitament de l’aigua del riu Anoia.

Us passo una proposta per l’edifici del Molí d’en Gomis :

https://noticies.martorell.cat/fonollosa-ofereix-el-moli-paperer-per-fer-un-centre-dinterpretacio-de-les-vies-blaves/

El Molí d’en Gomis és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari Blancafort de la Garriga

Avui us passo dos articles

 

El Balneari Blancafort esta situat en el carrer dels Banys, 59  amb carrer de la Mina, 7, de La Garriga .

Us passo dades històriques :

  • Les aigües del Balneari Blancafort es van declarar d’utilitat pública el 12 de setembre de 1860.
  • El Balneari Blancafort ha vist desfilar per la casa les més eminents personalitats de cada moment: Jaume Balmes, el bisbe Torras i Bages, Jacint Verdaguer, el  canonge Collell, Santiago Rusiñol, Adrià Gual, Frances Cambó…

És un edifici civil. Es tracta d’una important reforma i ampliació d’un antic edifici. Planta en “U”, de planta baixa i dos pisos.

El pati està obert i orientat a migdia, al llarg de llur perímetre es desenvolupa una galeria d’arcs de mig punt i carpanell, limitada per una balustrada de pedra artificial.

Façanes planes a excepció de la del carrer Banys, de la que sobresurten balconades a quasi la totalitat de les obertures.

Fotografia Generalitat de Catalunya

S’han fet reformes en diverses ocasions però sense alterar l’estructura exterior del conjunt.

Fotografia . M. Angel Solé – 1983 Generalitat de Catalunya

El Balneari Blancafort està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i alttres

Adaptació al Text, imatges antigues  i Fotografies : Ramon Solé

 

Masia de Can Pasqual de Gelida

Avui us presento dos articles

La Masia de can Pasqual esta al costat de la carretera  BV – 2249 de Gelida a Sant Llorenç, al municipi de Gelida.

Història

  • Des del 1529 i degut el ric arxiu de la casa, es coneix el seu tarannà pagès.
  • El 1529 fou concedit a Jaume Pasqual “lo Mas Rovira” pel Senyor del Castell Enric Despalau.
  • A l’arxiu s’hi troba també un testament del 1476.
  • A part dels treballs pagesos, del 1806 al 1808, com a mínim, se’n tragué carbó de pedra.
  • El 1808 s’hi elaborava aiguardent.
  • El 1880, com arreu, la fil•loxera destruí les vinyes de la casa, les quals s’hagueren de refer totalment amb ceps americans.
  • La família ha ostentat molt sovint, càrrecs de batlle de Gelida, jutges de pau, religiosos i arquitectes, i han assolit diversos premis els concursos comarcals de vins, a Vilafranca.

És un casal de grans proporcions, de dos cossos paral·lels a dues vessants, l’un d’habitatge i l’altre de cellers, renovat el 1914.

Consta de dues plantes i golfes, amb moltes finestres, balcons i terrats.

Cal esmentar el petit jardí romàntic de gracioses formes a ponent del casal, amb una bassa –safareig i un sortidor,

on també, hi trobem un portal de pedra amb una data mig esborrada

i un rellotge de sol de l’any 1808.

Can Pasqual és una antiga masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text – Imatges : Ramon Solé

El Castell i la Torre de l’Homenatge de Peratallada a Forallac

Avui us presento tres articles

El castell de Peratallada és situat dins el mateix nucli urbà de la població, al cim d’un indret lleument elevat en una zona poc accidentada, a ponent dels plans de l’Empordà prop de mar.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Cal dir que actualment, el municipi de Peratallada, junt amb Fonteta i Vulpellac, formen el municipi de Forallac.

Us passo la història del Castell :

  • El castell de Peratallada ja surt esmentat l’any 1065 («castro de Petra Taliata»), si bé el seu origen pot ser anterior.
  • L’any 1062 devien ser senyors del castell els germans Bernat Bernat de Peratallada i Dalmau Bernat esmentats en un pacte del castell de Begur.
  • Al segle XII, la importància dels Peratallada continua essent evident.
  • L’any 1153, Dalmau de Peratallada al costat d’altres personatges, fa de garant en un pacte establert entre el comte de Barcelona i la ciutat de Gènova en relació a Tortosa.
  • Amb la mort de Ponç de Peratallada, l’any 1250, sense descendents, el patrimoni passà a la seva germana Guilleuma, que es casà amb Gilabert de Cruïlles l’any 1266 unint d’aquesta manera les dos cases.
  • Malgrat disposar d’un gran patrimoni en terres empordaneses, el segle XIII no va ser un segle gaire bo per a moltes famílies catalanes, i aquesta no en fou una excepció i va passar alguna situació econòmica complicada.
  • El segle xiv, en canvi, és un període de prosperitat pel castell. Els nous senyors de Cruïlles i Peratallada hi tenien la residència predilecta, i en el castell s’allotjaren diverses vegades els reis de la Corona d’Aragó com ara el rei Joan I en 1390.
  • Durant el segle XIV la monarquia tindria drets importants a la senyoria de Peratallada. S’esmenten com a senyors Bernat i Gilabert V de Cruïlles que morí l’any de la Pesta Negra (1348).
  • El sarcòfag on fou enterrat Gilabert s’ha conservat a l’església de Sant Esteve de Peratallada. Un fogatjament de 1365-70 compta 136 focs al terme del castell.
  • A finals del segle XIV es documenten querelles entre Elvira de Puigpardines, vídua de Gilabert i tutora de Jofre de Cruïlles, i Berenguer de Cruïlles. També sabem de fortes tensions entre aquesta dama i els pagesos de remença durant la primera meitat del segle xv. Els pagesos estigueren a punt de cremar el castell.
  • En 1916 fou subhastat pels darrers hereus dels Cruïlles.
  • L’any 1964 el van adquirir els marquesos de Torroella de Montgrí.

Pere Catala i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

És un conjunt important format pel Castell pròpiament dit a la part alta, amb Torre rectangular, i el Palau residencial format per un gran casal i diferents cossos amb patis, murs i sales gòtiques. Hi ha obra del segle XII al XVII.

Pere Catala i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

Del castell encara es conserven diversos elements molt significatius. Destaca el nucli central, format per la torre mestra, envoltada per un primer recinte de muralles.

Pere Catala i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

Està situat en un lloc elevat, construït sobre la roca.

Per incrementar el desnivell respecte al nivell del terra es va tallar la roca, verticalment, com si es tractés d’una paret.

Olga Bas Lay – 2010 / Generalitat de Catalunya

El palau de Peratallada està situat, juntament amb el castell, al centre del nucli fortificat. El formen diversos cossos.

Olga Bas Lay – 2010 / Generalitat de Catalunya

El més proper al castell és de planta rectangular, de dos pisos, i s’eleva damunt dels fonaments d’una torre circular. La sala del pis superior conserva l’arc diafragma policromat.

El conjunt es completa amb dos cossos amb planta en forma de T que, juntament amb l’anterior, tanquen un pati rectangular.

El més gran d’aquests cossos és una construcció romànica; la façana que dóna a la plaça del castell apareix molt modificada, i consta de planta baixa i un pis. La porta d’accés és rectangular i hi figura la data del 1745 incisa.

Les obertures d’aquesta façana són: a la planta baixa, una finestra romànica petita i una altra molt gran i amb dos arcs trilobulats, i al primer pis dues finestres triforades i dues geminades.

Pere Catala i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

A ambdós costats d’aquest cos central hi ha hagut ampliacions, diferenciades en obertures i materials.

Torre campanar

Torre de l’Homenatge, és una construcció dels segles XI i XII, situada dins del castell.

Té planta quadrada, coronada amb merlets i una alçada sobre la muralla d’uns 8 metres. Va ser excavada directament sobre la roca i durant un temps estava envoltada d’un fossat.

Actualment s’ha reformat i es podent celebrar casaments i altres actes, disposa d’un Bar. Us passo informació en aquest enllaç :

https://castellperatallada.com/

Us passo informació del conjunt medieval de Peratallada : https://www.visitperatallada.cat/ca/peratallada.html

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de de Forallac – Peratallada i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, Arxiu Rasola i Google

Escoles velles de Sant Antoni de Vilamajor

Avui us presento tres articles

Les escoles velles estan situades en un costat de la plaça de la Vila de Sant Antoni de Vilamajor.

Es un edifici considerat Eclecticisme construït en el passat segle XX. No he aconseguit més informació.

Actualment acull com a seu del Casal Sociocultural de Sant Antoni de Vilamajor.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé