Església del Tura d’Olot

L’Església del Tura d’Olot, esta situada entre el carrer del baix del Tura, carrer Valls Nous i carrer Proa d’Olot.

Hi ha constància que el santuari ja existia al segle IX.

Al segle XV el santuari de la Mare de Déu del Tura que és la patrona de la ciutat d’Olot, va quedar destruït pels terratrèmols i de la reconstrucció en resta,

a la façana de migdia, una porta tapiada i una clau de volta encastada.

És d’una sola nau amb planta de creu llatina d’origen medieval que després dels terratrèmols fou remodelada i ampliada al segle XVIII.

El 1936 l’església fou cremada, el campanar derruït i tan sols es conservà la talla romànica dels s. XI-XII, daurada i policromada, el sant Joaquim i l’Ecce Homo de Ramon Amadeu, escultor i creador de figures de pessebre.

L’actual edifici de l’església del Tura correspon a la reedificació que va fer Francesc Mas, dins del barroc clàssic.

La façana és d’estil barroc classicista disseny de Joaquim Danés del 1928.

L’interior el va transformar Joan Carles Panyó entre 1790 i 1814, i la façana, amb un campanar d’agulla retallat durant la Guerra Civil, es va acabar l’any 1928.

Per a més dades sobre L’Església del Tura d’Olot, podeu consultar a Viquipedia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Tura

 

Recull de dades : Web i Turisme de l’Ajuntament d’Olot

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Torre Gelabert de Cornellà de Llobregat

Fotografia : Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

La Torre Gelabert esta en la  Plaça dels Enamorats, 8 de Cornellà de Llobregat.

Construïda en 1920, és noucentisme, es tracta d’una casa unifamiliar de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teulada a dues vessants perpendiculars a la façana i coronada per una torre mirador coberta amb teulada a quatre vessants. L’estructura s’inspira amb la masia tradicional catalana, però cercant un aire senyorial dins d’un historicisme típic del moviment noucentista. Es cerquen les simetries en la distribució dels vanos i s’utilitzen línies clàssiques senzilles concretades en arquets de mig punt a les golfes i al mirador, i també amb una triple arcada de mig punt al pòrtic de l’entrada, arcades que descansen en unes preteses impostes dòriques fetes de maó. La part central de la façana està decorada amb esgrafiats de motius vegetals que emmarquen una imatge de terracota d’una Mare de Déu neoromànica.

Torre Gelabert és una obra del municipi de Cornellà de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La casa del seu costat,  de la Plaça dels Enamorats 6, també es una casa Noucentista de principis del segle XX .

 

Recull de dades : Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Generalitat de Catalunya

Església de la Mare de Déu del Roser o de Pompeià de Barcelona

L’Església de la Mare de Déu del Roser esta ubicat en l’avinguda de Diagonal, 450 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El 25 de març de 1908 es posà la primera pedra de l’església de la Mare de Déu del Roser de Pompeià a l’avinguda Diagonal de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Enric Sagnier.
  • En 1910,es dona per finalitzada la seva construcció.
  • Bona part de l’Església, van ser molt malmesa durant la Guerra Civil, especialment l’interior del temple.
  • Salvat l’edifici durant la guerra, fou convertit en hospital de sang gestionat per la Creu Roja.
  • Finalitzada la guerra es va portar a terme la restauració dirigida per Pere Benavent.
  • La Cripta fou reformada al 1964.

L’església de la Mare de Déu del Roser, consta de tres naus separades per esveltes columnes de capitell vegetal i coberta amb embigat de fusta policromada i daurada sobre arcades ogivals. La nau central presenta un seguit d’obertures que a manera d’ulls de bou li donen llum; pel contrari, a les naus laterals, únicament la que dóna al celobert del conjunt té finestres, mentre que la del altre costat no en té cap, al tractar-se la mitgera amb la finca veïna.

La capçalera és de planta hexagonal. La banda superior del tester es configura com un cos de finestres apuntades amb traceria i es cobreix amb una volta nervada. Als peus del temple es localitza el cor que presenta dos nivells. El inferior es configura a manera de pòrtic, ja que és precisament on s’hi troba l’entra al temple i, es cobreix amb un forjat amb bigues de fusta policromada i daurada que configura la base del pis superior on es localitza l’òrgan.

Els murs es troben revestits amb un arrebossat que imita filades de carreus i que és espacialment ornamental a la banda superior de la rosca dels arcs.

La façana, també d’estil goticista, destaca per la seva verticalitat a la que contribueix la portalada d’accés al temple.

Aquest accés principal està coronat amb un gablet que té un relleu al timpà, obra de Josep Llimona. Es del mateix autor la imatge de Sant Francesc d’Assis que es troba a la part superior. El cos central de la portalada queda emmarcat per dues estructures torrejades, que, a l’interior, es corresponen amb les naus laterals.

D’aquests elements, la que fa mitgera amb la finca veïna només arriba a mitja alçada, a diferència de l’altra que es desenvolupa més en alçada donant lloc al campanar de l’església.

Pompeià es convertí en el lloc de culte més freqüentat pels literats i polítics de la Barcelona noucentista i, també, per la burgesia barcelonina, en general.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de l’Escola de Malgrat de Mar

L’Edifici de l’ antiga Escola, està situat en el carrer de les Escoles, 10 de Malgrat de Mar.

Conegut aquest edifici popularment, pel Les Escoles o oficialment per L’Escola Mare de Déu de Montserrat.

Des de sempre ha sigut un edifici escolar, el seu estil és Noucentisme, el seu autor va ser el Sr. Juli Maria Fossas Martínez.

Una obra realitzada entre els anys 1925 – 27.

És un edifici  de tres cossos :

  • El cos central, on hi ha la zona de serveis i la biblioteca.
  • Els dos pavellons lateral, amb les classes dels nens i les nenes, amb els seus separats patis.

La composició i ornamentació de les façanes, aplega elements diversos, amb referències clàssiques i barroques.

Cal destacar, els quatre plafons esgrafiats dedicats a les virtuts cardinals, que són :

Prudència, fortalesa, justícia i templança.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://www.turismemalgrat.com/viu-malgrat/escoles-noves-i-cases-dels-mestres/

L’Escola Mare de Déu de Montserrat , és una obra noucentista de Malgrat de Mar i està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades: Ajuntament de Malgrat de Mar, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador d’aquest Blog

Ermita de l’Abellera de Prades – 1ª Part #

L’Ermita de l’Abellera, també se la coneix com  la Mare de Déu de l’Abellera, està situada a uns 2 kilòmetres a llevant dins del municipi de Prades.

S’alça en una cinglera de 1.020 metres d’altitud, aprofitant una balma on abans d’edificar-hi l’Abellera hi havien viscut eremites, entre d’altres sembla que hi va ser Bernat Boïl, primer llegat apostòlic a Amèrica el 1493; l’ermita és un recinte d’una sola nau.

S’accedeix al recinte per una porta que hi ha a l’entrada de la balma.

Us passo la seva historia :

  • Es diu, segons la tradició popular, que un pastor va trobar la imatge de la Verge entre les branques d’una alzina voltada de ruscos, quan anava a buscar mel.
  • La imatge hauria retornat dues vegades al lloc on havia estat descoberta cada vegada que el pastor provava d’endur-se-la cap a casa.
  • També, la tradició parla d’una ermita existent en aquell lloc, on s’hi hauria retirat la reina Margarida de Prades.
  • Sembla però que l’ermita no es va construir fins al 1570.
  • Va ser beneïda pel rector de Prades el 1574.
  • El 1578 s’hi afegí el campanar.
  • A finals del segle XVII o a començaments del XVIII, s’hi van fer importants obres de reforma.
  • El 1936 es va destruir la imatge de la Mare de Déu, obra d’alabastre policromat d’estil gòtic tardà popular.
  • La imatge es va reproduir a partir de fotografies l’any 1940 amb marbre de Sarral.

Segons Amades,  quan parla de L’Ermita de l’Abellera, diu :

“ …la devoció, que està molt arrelada i s’hi fan romeries a l’ermita i balls de coques de mel, vindria de la cristianització del culte a una antiga divinitat agrícola local.

Vora de l’ermita brollava una font amb aigua que tenia fama de miraculosa, que s’estroncà a començaments del segle XX…”

L’Ermita de l’Abellera, està declarada Bé Cultural d’Interès Local.

Nota : Demà us presento imatges d’aquesta ermita, de fa cent anys en rere.

 

 

Recull de dades, gràcies a l’Ajuntament de Prades, Viquipedia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Creu de terme de la Rambla de Guipúscoa de Barcelona i Sant Adrià de Besòs

La Creu de terme de la Rambla de Guipúscoa, també es coneguda com la Creu de terme de Sant Martí, està en la Rambla de Guipúscoa  i carrer d’Extremadura, faria de límit entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs.

Us passo dades de la seva historia :

  • L’obra original, anònima i documentada és de 1344.
  • Dos segles desprès es va tindre de refer per uns danys ocasionats, concretament en l’any 1589.
  • En 1912 és va tindre de fer novament una copia.
  • Durant la Guerra Civil, al voler preservar-la i al transportar-la a un museu de Barcelona va desaparèixer.
  • En els anys 50, la van refer i la tornar a col·locar en el lloc que ocupa avui en dia.
  • L’Agost de 2012 va ser novament robada.
  • Aquesta Creu de terme, marca de manera simbòlica el límit entre Sant Adrià i Barcelona.
  • La Creu de terme de la  Rambla de Guipúscoa constitueix un gest de reafirmació de la independència i identitat adrianenca.

El basament està format per una triple corona d’anells cilíndrics superposats amb diàmetres decreixents de baix a dalt. El fust és llis, de secció rectangular, amb les cantonades bisellades.

Al damunt hi ha un capitell quadrat amb quatre àngels en relleu. El capitell sosté la creu de braços prismàtics i centre desplaçat en sentit vertical.

A la part central hi ha dos relleus: a una banda, Jesús crucificat i a l’altra la Mare de Déu i el Nen Jesús.  Els cantells estan ornamentats amb relleus i volutes encadellades.

Us passo l’article realitzat per La Vanguardia, sobre el misteriós robatori de la Creu de Terme :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120816/54337551831/roban-cruz-de-termino-sant-marti-de-provencals.html

La Creu de terme de la Rambla de Guipúscoa és una obra de Sant Adrià de Besòs  i protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Nota : Les fotografies que us presento son realitzades en el mes de febrer d’aquest present any;  una vegada torna en aquest lloc una copia de la Creu de Terme, ara està sobre un pedestal metàl•lic.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Mare de Déu dels Socors de Tossa de Mar

La Capella de la Mare de Déu dels Socors, està situada al carrer de la Mare de Déu dels Socors de Tossa de Mar.

Us passo la seva historia :

  • Es tracta d’una capella d’origen mariner que Antoni Caixa, patró, mercader i negociant, va fer construir amb llicència episcopal el 1593, en el lloc anomenat el camp de la Creu, just on el camí ral es bifurcava cap a la Carbonera i cap a Lloret de Mar.
  • Originalment el seu emplaçament era un indret solitari, enmig d’horts i relativament allunyat del portal de la Vila Vella.
  • És possible que l’origen de la construcció sigui una prometença d’Antoni Caixa en algun moment de perill al mar.
  • La capella va ser objecte de restauracions posteriors del primer terç del segle XVIII (ca. 1718-20). En aquest moment s’amplià allargant-la i alçant-la tot fent una nova volta de canó.
  • Desamortitzada el 1870, fou comprada per Miquel Martí i Vidal en nom del poble.
  • A partir d’aquest moment també s’hi van fer reformes al terra, la porta, als arrebossats exteriors i al campanar (1889).
  • El 1936 es va produir la destrucció d’altars, ornaments, imatges, campanes i bancs de la capella. En aquest episodi de grans destruccions de patrimoni artístic eclesiàstic es va acabar amb un retaule barroc de 1726, atribuït hipotèticament a l’entorn de Pau Costa.
  • La capella es va reconstruir entre 1943 i 1944.
  • Les darreres reformes importants són de 1967, quan es va treure el cor i l’escala de cargol que hi duia, als peus de la nau i es van posar uns plafons de fusta pirogravats a les parets lateral.

La Capella dels Socors és un edifici de planta rectangular, volta de mig punt i coberta de doble vessant a laterals. La capella està orientada al nord.

La façana, arrebossada i pintada, consta d’un portal emmarcat de pedra amb una llinda arquejada, d’una fornícula de Sant Sebastià, d’un òcul i d’un campanar de cadireta reformat a finals del segle XIX i amb una campana de 1943.

Tota ella està arrebossada i pintada excepte les angles i el portal, que deixen veure les pedres cantoneres i del marc de la porta.

Pel que fa a les festes, arrels paganes i tradicions associades, el 2 de juliol s’hi celebra la festa de la Mare de Déu dels Socors.

La Capella dels Socors, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua de Granollers

La parròquia de Mare de Déu de Montserrat esta situada en la Pl. Jacint Verdaguer, 7, l’entrada a l’Església es pel carrer de Joan Prim, front el 206, de Granollers.

En 1905,és l’ any en que els franciscans conventuals es van establir a Granollers, fundant un convent i una església dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i a Sant Antoni de Pàdua.

ç

Des de 1986 és també parròquia de la diòcesi de Terrassa.

Us passo informació del seu propi blog :

http://franciscansgranollers.blogspot.com/p/nuestros-patronos.html

És un edifici de planta basilical que es troba integrat dins d’un conjunt més ample d’instal·lacions educatives i conventuals

L’església presenta planta de creu llatina, amb una nau principal i laterals ocupats per capelles. Els vanos i l’estructura en general són de composició vertical, combinant en els seus paraments la maçoneria de pedra irregular i el totxo.

A la façana principal destaca una rosassa circular al centre de la mateixa sobre la porta principal, així com dues estructures de falses pilastres fetes de totxo que ajuden a donar verticalitat a la composició de la mateixa.

L’any 1986, l’església va assolir la categoria de parròquia oberta als feligresos d’aquest barri de Granollers.

 

Recull de dades : Els Franciscans conventuals i Relats en Català

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Santuari de la Mare de Déu de la Salut a Samalús de Cànoves i Samalús

A poca distància, a llevant de l’església i dintre el petit grup que forma el poble, hi ha l’ermita o santuari de la Mare de Déu de la Salut, es va construir cap a l’any 1720, tot i que no va ser consagrat fins el 1800.

També està documentada des del 1737 i que fou totalment refet el 1902, pels senyors de Bori o del Castell.

És coneguda com el Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Al seu costat hi ha la Font de la Salut amb una Imatge de la verge amb rajoles.

L’actual ermita de la Salut, d’estil gòtic, degué ésser construïda damunt de la primitiva, segurament romànica, que es devia bastir els darrers anys del segle XVIII per acollir la imatge de la Mare de Déu, de marbre blanc, obrada per un imatger desconegut.

Per a mes informació podeu consultar la Web de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús :

http://www.canovesisamalus.cat/129-turisme/llocs-dinteres/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Creu de Terme d’Horta de Barcelona

La Creu de Terme d’Horta està situada en una petita zona enjardinada del carrer de Campoamor amb l’ Avinguda de l’Estatut de Catalunya de Barcelona.

Va ser construïda el 1952 per l’arquitecte Adolf Florensa, en substitució d’una anterior destruïda durant la Guerra Civil Espanyola. Segons altres fonts apunten que el seu autor va ser Joan Fontbernat.

Us passo la seva trajectòria històrica :

  • Horta va ser un municipi independent fins al 1904, data en què va ser agregat a Barcelona.
  • La creu de terme que se situava a la seva entrada va haver de ser confeccionada en diverses ocasions.
  • el 1835 va ser destruïda en el transcurs dels motins anticlericals d’aquell any.
  • I de nou el 1936, a l’inici de la Guerra Civil.
  • El 1952 es va instal·lar l’actual creu al carrer de Campoamor, obra de l’arquitecte municipal Adolf Florensa.
  • Va ser inaugurada el 21 de setembre d’aquest any pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, amb l’assistència del tinent d’alcalde Manuel Jaumar de Bofarull, el governador militar, el general Galvís, i el coronel Antonio Salgado en representació del governador civil.
  • L’obertura de l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, poc abans dels Jocs Olímpics de 1992, va obligar a desplaçar la creu uns metres.
  • El 1999 va ser objecte d’un acte vandàlic, però poc després va ser restaurada.

D’inspiració medieval, la creu es troba sobre una graderia vuitavada de tres esglaons, sobre la qual se situa una base prismàtica igualment octogonal, amb un plint i el fust de la columna també octogonals.

El capitell conté un tambor amb quatre personatges separats per escuts heràldics i fulles d’acant: es tracta d’un bisbe, un rei —possiblement Pere IV d’Aragó, pel punyal que porta—, un falconer i sant Andreu, recognoscible per l’atribut del seu martiri, una creu en aspa.

Finalment es troba la creu, que és llatina i flordelisada, decorada també amb fulles d’acant, i amb la representació de Crist crucificat en un costat i de la Mare de Déu en l’altre.

La Creu de Terme d’Horta està inscrita com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé