Santuari de la Mare de Déu del Far de Susqueda

El Santuari de la Mare de Déu del Far corona la punta d’una colossal i impressionant cinglera, de silueta inconfusible, a 1.123 metres d’altitud.

La cinglera del Far és una de les més impressionants de Catalunya i delimita la subcomarca de Collsacabra de la regió de les Guilleries i de la vall d’Hostoles.

Us passo la seva historia:

  • Les primeres notícies del Santuari es remunten al 25 d’agost del 1269 gràcies al testament de Pere Jaume, fill de Berenguer de Sesqueions (del Mas Esqueions prop de la Jaça, a Rupit) de la parròquia de Sant Martí, que testà el amb motiu d’un viatge a Jerusalem i que, entre d’altres, llega dotze diners a la capella de Santa Maria des Far.
  • L’any 1332 algun fidel o el rector de l’església devia arribar a la ciutat d’Avinyó on aconseguí de la cort papal de Joan XXII una butlla d’indulgències tant per al Santuari com per a l’altar de la màrtir Sant Fe.
  • La documentació del far dóna moltes notícies d’obres fetes a partir del 1601, com :

1.- Uns bancs el 1607.

2.- Les portes que féu el fuster de Rupit Gaspar Auger

3.- El 1628 o la pica d’aigua beneitera del 1638.

  • Entre 1650 i 1691 es va construir l’hostatgeria.
  • El segle XVII fou molt important tant per l’augment de la devoció a la Mare de Déu del Far i la conseqüent renovació de la confraria de devots el 1648, una institució creada a mitjan segle XIV i regida per un capellà de la zona com a prior.
  • L’església patí diverses renovacions entre el 1580 i el1590.
  • El segle XVIII va ser un dels més nefastos pel Santuari, ja que es va iniciar l’estancament progressiu d’aquest. Les causes serien la competència del Santuari de la Salut, la prohibició el 1726 feta pel bisbe Marimón de què les parròquies de la vall d’Hostoles pugessin al far en processó i la Guerra de Successió.
  • Malgrat tot, els llibres de l’administració del Santuari confirmem que es van fer algunes obres. La façana actual data del 1726, poc després d’acabar-se el campanar el 1720, ja que el coronament piramidal de l’anterior havia estat destruït per un llamp el 1654.
  • Els estralls del llamp també afectaren la campana major i obligaren a refer la volta del campanar. Tot i haver-hi parallamps el 1823 un altre llamp va malmetre el campanar que aleshores es deixà amb un coronament pla. Els llibres de comptes esmenten despeses per a 84 quarters de calç i mil teules per a l’església i que el 1757 es construí la sagristia nova.
  • La darrera i més important obra, abans de la restauració, es va fer el 1863, quan es van homogeneïtzar, cobrint-los amb un sol teulat, l’església i els dos cossos d’edifici que li fan costat.
  •  Al segle XIX el Santuari recuperà, gràcies al mossèn Pere Piugcorber part del prestigi perdut. Paral•lelament les peregrinacions es van tornar a fer dotant de nova vitalitat el lloc.
  • Durant el segle XX es renovà la decoració de l’altar i l’antic cambril entorn el 1922.
  • La Guerra Civil destruí bona part d l’antic altar i paraments de l’església, però uns fidels salvaren la imatge de Santa Maria, del segle xv. En
  • aquesta s’hi ha realitzat tres importants restauracions el 1922, el 1939 i el 1970.
  • Entre el 1965 i durant quatre anys el Santuari quedà abandonat i la imatge es traslladà a Vic on restà fins al 1970, quan l’església fou restaurada totalment, arrencant l’arrebossat tardà, i traient el retaule neoclàssic cosa que deixà el mur de pedra vista al descobert.

Segons una llegenda:

  • El Santuari fou aixecat per uns mariners que, trobant-se en perill de naufragar, veieren el cim del far des de mar estant. Tanmateix cal recordar que el mot far s’aplica a una foguera que servia de senyal, tant prop del mar com terra endins.

El Far pertany a Collsacabra, encara que les modernes divisions administratives l’ incloguin en la província de Girona. Històricament, el Far és terra osonenca, propietat dels vescomtes d’Osona i lligada durant segles a la jurisdicció de la baronia, després marquesat, de Rupit.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a-8.jpg

L’església del Far, actualment dissimulada per unes reformes i afegitons del segle XVII, és un edifici rectangular d’uns divuit metres de fondària per uns quatre d’amplada, cosa que la fa desproporcionadament fonda. És una obra massissa, de volta apuntada, feta tota ella de còdols poc desbastats i lligats amb morter, els quals no estan dispossats en filades regulars. Ni la nau ni el presbiteri no tenen cap arc toral o ressalt que trenqui la monotonia dels seus murs o la impressió de túnel.

A uns tres quarts de la seva longitud, s’obre, a banda i banda de la nau, uns arcs de pedra picada que emmarquen dues capelles laterals.

Jordi Contijoch Biada / Generalitat de Catalunya

El de la banda esquerra, que corresponia a l’antiga capella de Sant Marc, ara del Santíssim, és molt més antic i té gravada, a la pedra clau del seu arc, la data de 1648, mentre que el d’enfront, que es comunica per una porta amb l’hostatgeria, fou fet el 1884, i el seu altar era dedicat a Sant Adjutori abat. Ambdós arcs, per la seva gran alçada, han mutilat un xic l’arrencada de la volta de l’església en la seva part superior.

Jordi Contijoch Biada / Generalitat de Catalunya

L’església pel fet de trobar-se entre dos cossos més tardans d’edificació, no té cap finestra i rep tota la seva llum pel rosetó o ull de bou de la façana i ara també a través del modern cancell de vidre. L’església guarda l’orientació típica de les esglésies romàniques, ja que té el presbiteri orientat a llevant.

La façana de l’església del Far és molt austera. Té un gran portal quadrat amb llinda i muntants de pedra, una fornícula, la part superior de la qual està acanalada, sobre seu en la qual per donació d’uns devots hi ha actualment una imatge de Sant Jordi, i, més amunt, una pedra, en la qual es pot llegir la inscripció STELLA MARIS. Un gran rosetó o ull de bou completa l’ornamentació de la façana, que té un coronament o pinacle triangular amb una creu al capdamunt i uns pilonets acabats amb boles.

El segon element en entrar en escena és el campanar, el qual està ubicat a la part nord de la façana. És precisament aquí on arranca la base ample i rabassuda del campanar, només amb dues petites finestretes o espitlleres en els dos pisos inferiors, i quatre finestrals allargassats per a les campanes en les quatre cares. La poca alçada del campanar es deu als continus ensurts provocats pels llamps. Degut a això, es va optar per deixar el campanar pla, amb un terradet a dalt i una caseta o garita per a suport del parallamps.

En tercer lloc tenim l’hostatgeria i els edificis annexos o adossats. També té una gran importància en la història del Far la casa o conjunt d’edificacions que envolten l’església i que han servit per allotjar els beneficiats i capellans custodis, la família dels ermitants i per atendre els hostes i pelegrins que durant segles han acudit al Far. Dels cossos d’edificació que fan costat a l’església el de la banda dreta o de migdia fou construït el 1826, i el de la banda esquerra o de tramuntana es féu el 1860.

Tot i presentar-se com un conjunt força homogeni, l’edificació actual de l’hostatgeria del Far no és pas una obra unitària ni pensada en conjunt; i és que cada segle hi ha deixat la seva petjada i ha bastit una part del casal segons les necessitats o possibilitats del moment. L’hostatgeria actual que podem contemplar avui en dia s’ha traduït a la pràctica en un únic edifici allargat, situat perpendicularment a l’església.

Exemptes a l’església trobem una sèrie de dependències i construccions importants. Entre aquestes cal destacar especialment la petita capella ubicada ben bé davant de la façana de l’església. Es tracta d’una petita construcció de planta quadrada coberta amb una petita volta d’arc de mig punt. Coneguda popularment com la capella de les Ofrenes, aquesta està presidida per una reproducció de la Mare de Déu ubicada en una petita obertura rectangular emmarcada amb llinda i muntants de pedra. Aquesta petita capella rep una gran afluència de devots els quals acompanyen les seves pregàries amb la crema de ciris i llantiols. Adossada a la capella trobem una petita estela commemorativa que els Amics del Far dediquen especialment a Mossèn Cinto Verdaguer.

A la dècada del 2010 el Santuari del Far rep una gran afluència de visitants en format de devots, curiosos, creients, turistes etc que l’ha convertit en un emplaçament d’interès turístic. Per tal de donar cabuda i satisfer les necessitats d’aquesta gran afluència de públic, pels voltants s’han habilitat tot un conjunt de instal·lacions necessàries que van des de barbacoes, passant per lavabos i fins a arribar a bancs, font i zones de pícnic.

El Santuari del Far és una església de Susqueda (Selva) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Arxiu Rasola

Església de la Mare de Déu del Pilar del Masnou

L’església de la Mare de Déu del Pilar està situada en l’avinguda de la Mare de Déu del Pilar, 51 del Masnou.

Obra de l’arquitecte Josep Maria Liesa de Sus i construïda sota la direcció de l’arquitecte municipal Pere-Jordi Bassegoda i Musté.

Els orígens del temple es vinculen a la donació feta l’any 1945 per les germanes Maria Cinta i Pilar Escardó Valls del terreny on s’hi construiria l’església. Les germanes Escardó Valls havien adquirit el terreny per fer realitat el designi del seu germà Josep Maria, mort en un accident d’aviació, d’erigir un temple a la urbanització Vivet de Pedra Blanca.

L’església fou beneïda el 1953 pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego. Inicialment, l’església s’utilitza per celebrar missa els diumenges i festes de precepte, amb la perspectiva de poder ampliar els serveis, amb un habitatge per al sacerdot i escoles gratuïtes.

L’any 1954, el bisbe beneí de la imatge del Pilar, el Sagrat Cor i les campanes, Amb el pas dels anys rebé donacions i creixé amb la barriada on es troba. L’any 1972 va esdevenir parroquia.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Google

Capella de la Mare de Déu del Remei de la Bisbal d’Empordà

Capella de la Mare de Déu del Remei està situada a l’extrem de migdia del nucli de Castell d’Empordà municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà).

Us passo la seva historia:

  • La capella del Remei va ser bastida l’any 1600
  • Ampliada el 1750, segons consta a la inscripció de la porta d’accés, amb un escut del llinatge Margarit.

Al costat del castell, la capella de la Mare de Déu del Remei és un petit edifici d’una sola nau amb absis semicircular i cor als peus.

M Angels Monte / Generalitat de Catalunya

La façana és molt senzilla, amb la porta allindanada i una petita fornícula d’arc de mig punt. Un campanar de base quadrada i obertures d’arc de mig punt completa el conjunt.

La capella de la Mare de Déu del Remei és una capella del municipi de la Bisbal d’Empordà inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Joaquima Pellicer

Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar

El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia està damunt del Passeig de la Misericòrdia de Canet de Mar.

Jardí de les rodalies

Està situada en una ampla esplanada ombrejada de pins que domina la vila de Canet de Mar.

És un dels primers edificis importants fets a Catalunya en estil medievalitzant neogòtic.

Jardí de les rodalies

Us passo la seva historia:

  1. És un lloc de devoció documentat des del 1461.
  2. Des del 1520 és documentada la devoció en aquesta església d’una imatge mariana.
  3. L’edifici antecedent del 1561 era una petita capella dedicada als sants Pere i Pau.Paral•lelament, s’hi va desenvolupar la devoció a la Mare de Déu de la Misericòrdia quan al segle XVI es va portar des de Trieste (Itàlia) una imatge mariana que va presidir l’ermita nova bastida a la vila el 1591.[cal citació]
  4. Un segle més tard, l’any 1703, la Misericòrdia esdevingué ermita, de la qual va ésser anomenada la patrona del poble, el 1732 s’entronitzà una nova imatge.
  5. El 1852 l’arquitecte Francesc Daniel Molina,va ser encarregat amb un nou projecte.Tot i la moda del neoclassicisme vigent, davant la Reial Acadèmia de Belles Arts, Molina va defensar la seva preferència per al neogòtic perquè «l’arquitectura neogòtica, en ser purament religiosa, és més adequada a l’edifici que s’hi vol construir». Té una nou de planta rectangular. La porta té arquivoltes ogivals i una rosassa estrellada al timpà. El temple va construir-se amb moltes donacions de canetans i excanetans. Un dels mecenes major va ser Carles Pascual Puig que va fer fortuna a Cuba i regalar un terç del seu capital al projecte.
  6. El 1853 es col•locà la primera pedra. El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia és una ermita promoguda santuari.
  7. El 1857 es beneí un nou santuari, de l’arquitecte Daniel Molina.
Montse Viader i Crous

Altres dades més recents :

  1. El 1907 que està dedicada a la patrona del Maresme.
  2. El temple va patir un incendi l’any 1936 i la imatge es destruí i fou reproduïda en la postguerra.
  3. El 30 d’agost de 1942 arribà al port de Canet la nova escultura de la Mare de Déu que fou rebuda per nombrosos devots de la vila. Va ser beneïda pel bisbe de Girona, Dr. Josep Cartañà.
  4. El 13 de setembre d’aquest mateix any es va portar a terme una nova coronació de la imatge a l’església parroquial.
  5. La corona va ser robada el 1936, però de forma providencial i quan tothom la donava per perduda, va ser trobada en pèssimes condicions el mes de juliol del 1941 dins d’una de les caixes que, retornades de França, eren enregistrades al Banc d’Espanya de Madrid. Era de plata cisellada i daurada, d’estil romànic i decorada d’entre altres materials amb òpals i diamants.
  6. En la nova coronació de l’any 1942 es va fer servir aquesta corona restaurada amb aportacions dels canetencs.
  7. L’any 1996 començaren les etapes de reforma del temple.
  8. El 18 d’octubre es decorà el cambril sota la direcció de l’arquitecte Miquel Fané i els pintors Josep i Joan Musach.
  9. A l’octubre del 1997 es va decorar i remodelar el presbiteri.
  10. El 8 de desembre de 2002 s’inauguraren els frisos de les Obres de Misericòrdia corporals i de pelegrins.
  11. El 4 de juliol de 2003, quedà renovada la gran portalada d’entrada, obra de l’ebenista Utzet.
Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

L’actual Mare de Déu és la mateixa que va ser proclamada amb honors de multitud el 30 d’agost de 1942 a la seva arribada en vaixell al port de Canet,

Jardí de les rodalies

està dreta i amb els braços oberts en senyal d’abraçar tots dels fidels del Maresme que vénen a implorar-la. És de talla policromada i va vestida. És obra de Lluís Argullol.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

La devoció a la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet disposa almenys de dues versions de Goigs.

Els més coneguts canten: Verge puig títol goseu i nom d’amor i concòrdia, / amb ulls de misericòrdia, / vostres fills, Mare, mireu.

El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar està en el  llistat com bé cultural d’interès local (BCIL).

Recull de dades : Vuiquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Capella de la Mare de Déu del Roser de Masquefa

Bona Any 2021

La Capella de la Mare de Déu del Roser esta situada en el carrer major, 88. Masquefa .

Capella realitzada al segle XIX, moment d’expansió per al poble seguint la carretera. Sorgeix aquí perquè l’església del poble era la romànica dedicada a Sant Pere i quedava excessivament als afores quan es tractava d’enterraments. Aquesta capella fou de transició mentre es construïa l’actual església parroquial de Sant Pere.

Capella entre mitgeres situada al peu de la carretera, dedicada a la Mare de Déu del Roser. És de reduïdes dimensions, de planta rectangular i coberta de teula àrab. Destaca el campanar d’espadanya a la zona dreta de la façana que actualment no té campana. El seu exterior és força auster, està tot arrebossat i emblanquinat; només hi ha la porta d’entrada, feta de fusta, és rectangular i a sobre hi ha un petit òcul amb una gelosia d’obra.

La Mare de Déu del Roser és una capella  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

La Creu del Parc del Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar

Avui us presento dos articles

El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia és una ermita promoguda santuari el 1907 que està dedicada a la patrona del Maresme. Està situada en una ampla esplanada ombrejada de pins que domina la vila de Canet de Mar. És un dels primers edificis importants fets a Catalunya en estil medievalitzant neogòtic. És llistat com bé cultural d’interès local.

Us passo dades de la seva historia :

  • Aquest Santuari s’alça al nord de la vila, unit a aquesta per un passeig.
  • Des del 1520 és documentada la devoció en aquesta església d’una imatge mariana.
  • Quan fou bastida la nova església de la vila, al 1591, esdevingué santuari i ermita.
  • La Misericòrdia és patrona de la vila des del 1703; el 1732 s’entronitzà una nova imatge.
  • El 1857 es beneí un nou santuari, de l’arquitecte Daniel Molina.
  • El 1853 es col·locà la primera pedra.
  • El temple va patir un incendi l’any 1936 i la imatge es destruí i fou reproduïda en la postguerra.

L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch de l’any 1914 va dissenyar el parc de la Misericòrdia, d’entre els seus elements destaca una font i, especialment, la creu, inspirada a l’estil de les tradicionals creus de terme d’època gòtica.

El projecte inicial preveia quinze capelletes, de les quals només se’n van acabar dues.

La primera té la típica forma d’una creu de terme gòtica construïda amb pedra i molt decorada.

La segona, d’una aparença més rústica i molt de l’estil de Josep Puig i Cadafalch, es compon de materials més variats com maó, pedra, ceràmica i ferro.

Per tant queda clar que NO es una creu de Terme.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Imatges antigues : Arxiu Rasola

Fem un Ull fora de Catalunya : Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei d’Utiel

Com cada Diumenge us passo dos articles

L’Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei és un edifici religiós a la comarca Requena-Utiel, a 10 quilòmetres de la vila d’Utiel.

Us passo la seva historia:

  • Es va construir 1564, continuant ininterrompudament, amb ampliacions que han modificat els caràcters de la seva primitiva arquitectura.
  • La petita església d’estil barroc, amb cúpula esfèrica, data de 1725.

Es venera a la Verge del Remei, Patrona de la Ciutat d’Utiel.

Està situat a 1.092 metres d’altitud, dins la serra d’Utiel o del Negrete.

L’interior és d’una nau amb tram únic que correspon al cor.

La capçalera té volta bufada, i la sagristia d’aresta. L’obra és de pedra saldonera.

Dins de l’interior de l’ermita trobem el tríptic l’Adoració dels Reis Mags, de Vicent Macip, i també el sarcòfag del primer ermità, Juan d’Argés.

Hi ha un interessant treball de forja en els penells.

Per a mes dades podeu seguir l’enllaç que us adjunto :

https://conungarabato.wordpress.com/2014/03/28/santuario-del-remedio-utiel/

L’Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei és un Bé immoble de rellevància local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Oratori de la Mare de Déu de Núria de Molló

Avui us presento dos articles

En el terme municipal de Molló podem fer un recorregut visitant els oratoris de :

Sant Joan d’Espinavell, Sant Benet dels Grells, Sant Isidre de Fabert, Sant Pere de Ginestosa, Mare de Déu de Núria del Riberal, Santa Magdalena de Favars o Sant Bernabé de Moixons.

Un d’ells, l’oratori de la Mare de Déu de Núria, esta situat  al costat del camí que porta des del nucli de Molló, i poc abans del pont i el molí de can fumat, al petit veïnat del Riberal.

Són molts els Oratoris que podem trobar en els municipis de la comarca del Ripollès.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Santuari de la Mare de Déu dels Munts

Avui us presento dos articles

Els Munts és una muntanya de 1.057 metres que es troba entre els municipis de Sant Agustí de Lluçanès i Sora, a la comarca d’Osona.

Al cim s’hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 289093001), al costat del qual es troba el Santuari de la Mare de Déu dels Munts, i la seva hostatgeria que actualment és un restaurant.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Us passo la seva historia :

  • Tot i que l’estructura de l’edifici podria ser anterior a la data de la llinda de la porta, del 1700.
  • La unitat de les estructures confirma que la imatge de la Mare de Déu que conserva a l’interior és anterior a l’obra arquitectònica.
  • La imatge de la mare de déu podria ser del segle XIII, però l’arquitectura és del segle XVIII.
  • Esmentada ja el 1170, l’església fou renovada a partir del segle XVII.

Gemma Vila-Catala Passola. any :1990 – Generalitat de Catalunya

El santuari de la Mare de Déu dels Munts està situat en el vertex d’unió entre Osona i el Ripollès.

L’església és una construcció d’una sola nau coberta amb volta de creueria, datada segons la llinda de la porta d’entrada al 1700.

Al costat esquerre de la façana hi ha un campanar de torre, al qual s’hi accedeix des de l’interior de l’església.

La porta d’entrada està protegida amb un porxo que comunica amb l’hostatgeria, edifici rectangular.

Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Munts, romànica del segle XIII, molt restaurada.

Us passo més informació dels Munts:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Munts_(Sant_Agust%C3%AD_de_Llu%C3%A7an%C3%A8s)

El Santuari de la Mare de Déu dels Munts és una església barroca de Sant Agustí de Lluçanès (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Ermita de la Mare de Déu de les Feixes de Cerdanyola del Vallès

Avui us presento dos articles

Santa Maria de les Feixes és una ermita barroca situada al terme municipal de Cerdanyola del Vallès, situada al mig d’un camp a tocar el camí d’Horta de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • Santa Maria depenia de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes.
  • Podria ser originàriament romànica però no està documentada fins al S. XIV.
  • Concretament se sap que el 1316 i 1380 es van construir dos nous altars.
  • El 1654 la finca de can Canaletes, a la qual pertany la capella, va passar en herència a Isidre Bisbe Vidal, de la companyia de Jesús.
  • El 1767 els jesuïtes foren expulsats d’Espanya i la capella es va vendre en subhasta pública el 1770, i fou reconstruïda segons consta en una làpida.
  • El juliol de 1936 va patir un incendi i es destruí l’altar.
  • En aquest indret hi havia un projecte de construir un camp de golf.

Ermita de petites dimensions de planta de creu llatina i amb coberta de teula a doble vessant. Al davant hi ha un atri al qual s’accedeix per un arc apuntat; a les bandes trobem tres arcs rebaixats i dos pilars amb capitells a cada costat. A dins hi ha dos bancs d’obra.

Ermita abans de ser restaurada – Fotògraf : Roger Vinent Arnau -2008 – Generalitat de Catalunya

La façana de l’atri i el campanar són coronats per frontons corbs típics del barroc. A la façana de l’ermita hi ha un ull de bou i un òcul el·líptic.

A l’interior, la nau central està coberta amb voltes de canó amb llunetes i arcs torals recolzats sobre una cornisa amb mènsules decorades amb motius vegetals i volutes. Les parets són arrebossades i pintades imitant carreus de pedra, tant a l’exterior com a l’interior, i amb arrambadors pintats, a l’interior. Dues obertures de pedra motllurada comuniquen la nau central amb les capelles laterals.

Us passo informació de la revista Cerdanyola al dia – issuu.com,  del 23 de gener de 2013 que parla d’aquesta ermita :

https://issuu.com/cerdanyola_al_dia/docs/1493_web

Santa Maria de les Feixes és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez