Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, és una església d’estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell, al Vallès Occidental

.

Es troba a 226 m d’altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell.

Des del punt de vista d’administració eclesiàstica, depèn de l’església arxiprestal de Sant Fèlix, la qual al seu torn, forma part de l’arxiprestat de Sabadell Centre, i aquest, en últim terme, depèn del bisbat de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • On avui hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la salut es documenta ja al 1323 una construcció dedicada als sants Iscle i Victòria.
  • L’indret va tenir al llarg de l’edat mitjana diverses funcions, va ser un centre eremític a l’entorn del 1417, i al 1455 la vila de Sabadell va passar a administrar la zona gracies a tres jurats.
  • Les epidèmies de pesta van fer que l’ermita passés a tenir funcions hospitalàries.
  • A inicis del XVII s’explica que a prop d’aquest edifici un ermità va trobar una petita imatge de la Mare de Déu, aquest la va agafar i la va portar a l’interior de l’edifici, de seguida va tenir una gran devoció popular que va patrocinar el canvi d’advocació del petit temple.
  • Segons la tradició, vers l’any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l’Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.
  • L’actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d’abril de 1882 ,
  • Més endavant, el 1907, fou bastit el campanar.
  • Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera, el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l’atri d’entrada.
  • La Mare de Déu de la Salut va ser proclamada al 1947 patrona de la ciutat de Sabadell.

Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d’Arraona i de l’ermita de Sant Iscle.Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises.

El campanar, d’estil modernista, combina l’obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada.

Davant de l’accés hi ha un atri sostingut per columnes.

De l’interior, cal destacar l’altar del Santíssim amb escultures i relleus d’Enric Monjo (1946).

També hi ha escultures de Camil Fàbregas, els retaules de l’altar major són obra d’Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.

Podeu veure dades sobre l’aplec de la Salut a :

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-laplec-i-el-santuari-de-la-salut/

Per les rodalies hi la Font de la Salut, d’aigua de xarxa., en varis llocs d’estada i poder fer un àpat.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Recull de Postals antigues i Fotografies actuals : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu del Roser de les Fonts de Terrassa

L’Església de la Mare de Déu del Roser  esta situada en el carrer de la Mare de Déu, 2  amb  Av. Mossèn Climent Parramon, s/n. de Les Fonts de Terrassa.

L’Església aixecada el 1951 amb el disseny i  directrius de l’Arquitecte, Joan Baca Reixac, terrassenc.

Consta d’una nau amb dos passadissos laterals i capçada per un absis semicircular.

El frontis té un porxo amb cinc arcades de mig punt incorporat als baixos; a la seva part central, destacant del mur emblanquinat, hi té una franja de maó vist vermellós amb una rosassa a mitja alçada i, sobresortint per damunt de la cornisa angular, flanquejat per dos pinacles de bola, un pinyó amb fornícula i imatge de la patrona.

Els seus murs del frontis i els laterals estan arrebossats i pintats de blanc; es troba rodejada de jardinets.

El seu campanar té planta quadrada de 3’25 x 3’25 metres i amb una alçada de 15’16 metres, està coronat per una cornisa i una teulada piramidal.

La cel·la queda oberta amb finestrals d’arc de mig punt amb un petit balcó de baranes metàl·liques davant de cadascun d’ells; n’hi ha dos al nord i un a cadascun dels altres tres costats; els seus murs, com en la resta del temple, estan arrebossats i pintats de blanc.

 

Recull de dades : L’Església de la Mare de Déu del Roser i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església del Tura d’Olot

L’Església del Tura d’Olot, esta situada entre el carrer del baix del Tura, carrer Valls Nous i carrer Proa d’Olot.

Hi ha constància que el santuari ja existia al segle IX.

Al segle XV el santuari de la Mare de Déu del Tura que és la patrona de la ciutat d’Olot, va quedar destruït pels terratrèmols i de la reconstrucció en resta,

a la façana de migdia, una porta tapiada i una clau de volta encastada.

És d’una sola nau amb planta de creu llatina d’origen medieval que després dels terratrèmols fou remodelada i ampliada al segle XVIII.

El 1936 l’església fou cremada, el campanar derruït i tan sols es conservà la talla romànica dels s. XI-XII, daurada i policromada, el sant Joaquim i l’Ecce Homo de Ramon Amadeu, escultor i creador de figures de pessebre.

L’actual edifici de l’església del Tura correspon a la reedificació que va fer Francesc Mas, dins del barroc clàssic.

La façana és d’estil barroc classicista disseny de Joaquim Danés del 1928.

L’interior el va transformar Joan Carles Panyó entre 1790 i 1814, i la façana, amb un campanar d’agulla retallat durant la Guerra Civil, es va acabar l’any 1928.

Per a més dades sobre L’Església del Tura d’Olot, podeu consultar a Viquipedia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Tura

 

Recull de dades : Web i Turisme de l’Ajuntament d’Olot

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Torre Gelabert de Cornellà de Llobregat

Fotografia : Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

La Torre Gelabert esta en la  Plaça dels Enamorats, 8 de Cornellà de Llobregat.

Construïda en 1920, és noucentisme, es tracta d’una casa unifamiliar de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teulada a dues vessants perpendiculars a la façana i coronada per una torre mirador coberta amb teulada a quatre vessants. L’estructura s’inspira amb la masia tradicional catalana, però cercant un aire senyorial dins d’un historicisme típic del moviment noucentista. Es cerquen les simetries en la distribució dels vanos i s’utilitzen línies clàssiques senzilles concretades en arquets de mig punt a les golfes i al mirador, i també amb una triple arcada de mig punt al pòrtic de l’entrada, arcades que descansen en unes preteses impostes dòriques fetes de maó. La part central de la façana està decorada amb esgrafiats de motius vegetals que emmarquen una imatge de terracota d’una Mare de Déu neoromànica.

Torre Gelabert és una obra del municipi de Cornellà de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La casa del seu costat,  de la Plaça dels Enamorats 6, també es una casa Noucentista de principis del segle XX .

 

Recull de dades : Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Generalitat de Catalunya

Església de la Mare de Déu del Roser o de Pompeià de Barcelona

L’Església de la Mare de Déu del Roser esta ubicat en l’avinguda de Diagonal, 450 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El 25 de març de 1908 es posà la primera pedra de l’església de la Mare de Déu del Roser de Pompeià a l’avinguda Diagonal de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Enric Sagnier.
  • En 1910,es dona per finalitzada la seva construcció.
  • Bona part de l’Església, van ser molt malmesa durant la Guerra Civil, especialment l’interior del temple.
  • Salvat l’edifici durant la guerra, fou convertit en hospital de sang gestionat per la Creu Roja.
  • Finalitzada la guerra es va portar a terme la restauració dirigida per Pere Benavent.
  • La Cripta fou reformada al 1964.

L’església de la Mare de Déu del Roser, consta de tres naus separades per esveltes columnes de capitell vegetal i coberta amb embigat de fusta policromada i daurada sobre arcades ogivals. La nau central presenta un seguit d’obertures que a manera d’ulls de bou li donen llum; pel contrari, a les naus laterals, únicament la que dóna al celobert del conjunt té finestres, mentre que la del altre costat no en té cap, al tractar-se la mitgera amb la finca veïna.

La capçalera és de planta hexagonal. La banda superior del tester es configura com un cos de finestres apuntades amb traceria i es cobreix amb una volta nervada. Als peus del temple es localitza el cor que presenta dos nivells. El inferior es configura a manera de pòrtic, ja que és precisament on s’hi troba l’entra al temple i, es cobreix amb un forjat amb bigues de fusta policromada i daurada que configura la base del pis superior on es localitza l’òrgan.

Els murs es troben revestits amb un arrebossat que imita filades de carreus i que és espacialment ornamental a la banda superior de la rosca dels arcs.

La façana, també d’estil goticista, destaca per la seva verticalitat a la que contribueix la portalada d’accés al temple.

Aquest accés principal està coronat amb un gablet que té un relleu al timpà, obra de Josep Llimona. Es del mateix autor la imatge de Sant Francesc d’Assis que es troba a la part superior. El cos central de la portalada queda emmarcat per dues estructures torrejades, que, a l’interior, es corresponen amb les naus laterals.

D’aquests elements, la que fa mitgera amb la finca veïna només arriba a mitja alçada, a diferència de l’altra que es desenvolupa més en alçada donant lloc al campanar de l’església.

Pompeià es convertí en el lloc de culte més freqüentat pels literats i polítics de la Barcelona noucentista i, també, per la burgesia barcelonina, en general.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de l’Escola de Malgrat de Mar

L’Edifici de l’ antiga Escola, està situat en el carrer de les Escoles, 10 de Malgrat de Mar.

Conegut aquest edifici popularment, pel Les Escoles o oficialment per L’Escola Mare de Déu de Montserrat.

Des de sempre ha sigut un edifici escolar, el seu estil és Noucentisme, el seu autor va ser el Sr. Juli Maria Fossas Martínez.

Una obra realitzada entre els anys 1925 – 27.

És un edifici  de tres cossos :

  • El cos central, on hi ha la zona de serveis i la biblioteca.
  • Els dos pavellons lateral, amb les classes dels nens i les nenes, amb els seus separats patis.

La composició i ornamentació de les façanes, aplega elements diversos, amb referències clàssiques i barroques.

Cal destacar, els quatre plafons esgrafiats dedicats a les virtuts cardinals, que són :

Prudència, fortalesa, justícia i templança.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://www.turismemalgrat.com/viu-malgrat/escoles-noves-i-cases-dels-mestres/

L’Escola Mare de Déu de Montserrat , és una obra noucentista de Malgrat de Mar i està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades: Ajuntament de Malgrat de Mar, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador d’aquest Blog

Ermita de l’Abellera de Prades – 1ª Part #

L’Ermita de l’Abellera, també se la coneix com  la Mare de Déu de l’Abellera, està situada a uns 2 kilòmetres a llevant dins del municipi de Prades.

S’alça en una cinglera de 1.020 metres d’altitud, aprofitant una balma on abans d’edificar-hi l’Abellera hi havien viscut eremites, entre d’altres sembla que hi va ser Bernat Boïl, primer llegat apostòlic a Amèrica el 1493; l’ermita és un recinte d’una sola nau.

S’accedeix al recinte per una porta que hi ha a l’entrada de la balma.

Us passo la seva historia :

  • Es diu, segons la tradició popular, que un pastor va trobar la imatge de la Verge entre les branques d’una alzina voltada de ruscos, quan anava a buscar mel.
  • La imatge hauria retornat dues vegades al lloc on havia estat descoberta cada vegada que el pastor provava d’endur-se-la cap a casa.
  • També, la tradició parla d’una ermita existent en aquell lloc, on s’hi hauria retirat la reina Margarida de Prades.
  • Sembla però que l’ermita no es va construir fins al 1570.
  • Va ser beneïda pel rector de Prades el 1574.
  • El 1578 s’hi afegí el campanar.
  • A finals del segle XVII o a començaments del XVIII, s’hi van fer importants obres de reforma.
  • El 1936 es va destruir la imatge de la Mare de Déu, obra d’alabastre policromat d’estil gòtic tardà popular.
  • La imatge es va reproduir a partir de fotografies l’any 1940 amb marbre de Sarral.

Segons Amades,  quan parla de L’Ermita de l’Abellera, diu :

“ …la devoció, que està molt arrelada i s’hi fan romeries a l’ermita i balls de coques de mel, vindria de la cristianització del culte a una antiga divinitat agrícola local.

Vora de l’ermita brollava una font amb aigua que tenia fama de miraculosa, que s’estroncà a començaments del segle XX…”

L’Ermita de l’Abellera, està declarada Bé Cultural d’Interès Local.

Nota : Demà us presento imatges d’aquesta ermita, de fa cent anys en rere.

 

 

Recull de dades, gràcies a l’Ajuntament de Prades, Viquipedia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Creu de terme de la Rambla de Guipúscoa de Barcelona i Sant Adrià de Besòs

La Creu de terme de la Rambla de Guipúscoa, també es coneguda com la Creu de terme de Sant Martí, està en la Rambla de Guipúscoa  i carrer d’Extremadura, faria de límit entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs.

Us passo dades de la seva historia :

  • L’obra original, anònima i documentada és de 1344.
  • Dos segles desprès es va tindre de refer per uns danys ocasionats, concretament en l’any 1589.
  • En 1912 és va tindre de fer novament una copia.
  • Durant la Guerra Civil, al voler preservar-la i al transportar-la a un museu de Barcelona va desaparèixer.
  • En els anys 50, la van refer i la tornar a col·locar en el lloc que ocupa avui en dia.
  • L’Agost de 2012 va ser novament robada.
  • Aquesta Creu de terme, marca de manera simbòlica el límit entre Sant Adrià i Barcelona.
  • La Creu de terme de la  Rambla de Guipúscoa constitueix un gest de reafirmació de la independència i identitat adrianenca.

El basament està format per una triple corona d’anells cilíndrics superposats amb diàmetres decreixents de baix a dalt. El fust és llis, de secció rectangular, amb les cantonades bisellades.

Al damunt hi ha un capitell quadrat amb quatre àngels en relleu. El capitell sosté la creu de braços prismàtics i centre desplaçat en sentit vertical.

A la part central hi ha dos relleus: a una banda, Jesús crucificat i a l’altra la Mare de Déu i el Nen Jesús.  Els cantells estan ornamentats amb relleus i volutes encadellades.

Us passo l’article realitzat per La Vanguardia, sobre el misteriós robatori de la Creu de Terme :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120816/54337551831/roban-cruz-de-termino-sant-marti-de-provencals.html

La Creu de terme de la Rambla de Guipúscoa és una obra de Sant Adrià de Besòs  i protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Nota : Les fotografies que us presento son realitzades en el mes de febrer d’aquest present any;  una vegada torna en aquest lloc una copia de la Creu de Terme, ara està sobre un pedestal metàl•lic.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Mare de Déu dels Socors de Tossa de Mar

La Capella de la Mare de Déu dels Socors, està situada al carrer de la Mare de Déu dels Socors de Tossa de Mar.

Us passo la seva historia :

  • Es tracta d’una capella d’origen mariner que Antoni Caixa, patró, mercader i negociant, va fer construir amb llicència episcopal el 1593, en el lloc anomenat el camp de la Creu, just on el camí ral es bifurcava cap a la Carbonera i cap a Lloret de Mar.
  • Originalment el seu emplaçament era un indret solitari, enmig d’horts i relativament allunyat del portal de la Vila Vella.
  • És possible que l’origen de la construcció sigui una prometença d’Antoni Caixa en algun moment de perill al mar.
  • La capella va ser objecte de restauracions posteriors del primer terç del segle XVIII (ca. 1718-20). En aquest moment s’amplià allargant-la i alçant-la tot fent una nova volta de canó.
  • Desamortitzada el 1870, fou comprada per Miquel Martí i Vidal en nom del poble.
  • A partir d’aquest moment també s’hi van fer reformes al terra, la porta, als arrebossats exteriors i al campanar (1889).
  • El 1936 es va produir la destrucció d’altars, ornaments, imatges, campanes i bancs de la capella. En aquest episodi de grans destruccions de patrimoni artístic eclesiàstic es va acabar amb un retaule barroc de 1726, atribuït hipotèticament a l’entorn de Pau Costa.
  • La capella es va reconstruir entre 1943 i 1944.
  • Les darreres reformes importants són de 1967, quan es va treure el cor i l’escala de cargol que hi duia, als peus de la nau i es van posar uns plafons de fusta pirogravats a les parets lateral.

La Capella dels Socors és un edifici de planta rectangular, volta de mig punt i coberta de doble vessant a laterals. La capella està orientada al nord.

La façana, arrebossada i pintada, consta d’un portal emmarcat de pedra amb una llinda arquejada, d’una fornícula de Sant Sebastià, d’un òcul i d’un campanar de cadireta reformat a finals del segle XIX i amb una campana de 1943.

Tota ella està arrebossada i pintada excepte les angles i el portal, que deixen veure les pedres cantoneres i del marc de la porta.

Pel que fa a les festes, arrels paganes i tradicions associades, el 2 de juliol s’hi celebra la festa de la Mare de Déu dels Socors.

La Capella dels Socors, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua de Granollers

La parròquia de Mare de Déu de Montserrat esta situada en la Pl. Jacint Verdaguer, 7, l’entrada a l’Església es pel carrer de Joan Prim, front el 206, de Granollers.

En 1905,és l’ any en que els franciscans conventuals es van establir a Granollers, fundant un convent i una església dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i a Sant Antoni de Pàdua.

ç

Des de 1986 és també parròquia de la diòcesi de Terrassa.

Us passo informació del seu propi blog :

http://franciscansgranollers.blogspot.com/p/nuestros-patronos.html

És un edifici de planta basilical que es troba integrat dins d’un conjunt més ample d’instal·lacions educatives i conventuals

L’església presenta planta de creu llatina, amb una nau principal i laterals ocupats per capelles. Els vanos i l’estructura en general són de composició vertical, combinant en els seus paraments la maçoneria de pedra irregular i el totxo.

A la façana principal destaca una rosassa circular al centre de la mateixa sobre la porta principal, així com dues estructures de falses pilastres fetes de totxo que ajuden a donar verticalitat a la composició de la mateixa.

L’any 1986, l’església va assolir la categoria de parròquia oberta als feligresos d’aquest barri de Granollers.

 

Recull de dades : Els Franciscans conventuals i Relats en Català

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé