La Creu del Parc del Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar

Avui us presento dos articles

El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia és una ermita promoguda santuari el 1907 que està dedicada a la patrona del Maresme. Està situada en una ampla esplanada ombrejada de pins que domina la vila de Canet de Mar. És un dels primers edificis importants fets a Catalunya en estil medievalitzant neogòtic. És llistat com bé cultural d’interès local.

Us passo dades de la seva historia :

  • Aquest Santuari s’alça al nord de la vila, unit a aquesta per un passeig.
  • Des del 1520 és documentada la devoció en aquesta església d’una imatge mariana.
  • Quan fou bastida la nova església de la vila, al 1591, esdevingué santuari i ermita.
  • La Misericòrdia és patrona de la vila des del 1703; el 1732 s’entronitzà una nova imatge.
  • El 1857 es beneí un nou santuari, de l’arquitecte Daniel Molina.
  • El 1853 es col·locà la primera pedra.
  • El temple va patir un incendi l’any 1936 i la imatge es destruí i fou reproduïda en la postguerra.

L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch de l’any 1914 va dissenyar el parc de la Misericòrdia, d’entre els seus elements destaca una font i, especialment, la creu, inspirada a l’estil de les tradicionals creus de terme d’època gòtica.

El projecte inicial preveia quinze capelletes, de les quals només se’n van acabar dues.

La primera té la típica forma d’una creu de terme gòtica construïda amb pedra i molt decorada.

La segona, d’una aparença més rústica i molt de l’estil de Josep Puig i Cadafalch, es compon de materials més variats com maó, pedra, ceràmica i ferro.

Per tant queda clar que NO es una creu de Terme.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Imatges antigues : Arxiu Rasola

Fem un Ull fora de Catalunya : Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei d’Utiel

Com cada Diumenge us passo dos articles

L’Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei és un edifici religiós a la comarca Requena-Utiel, a 10 quilòmetres de la vila d’Utiel.

Us passo la seva historia:

  • Es va construir 1564, continuant ininterrompudament, amb ampliacions que han modificat els caràcters de la seva primitiva arquitectura.
  • La petita església d’estil barroc, amb cúpula esfèrica, data de 1725.

Es venera a la Verge del Remei, Patrona de la Ciutat d’Utiel.

Està situat a 1.092 metres d’altitud, dins la serra d’Utiel o del Negrete.

L’interior és d’una nau amb tram únic que correspon al cor.

La capçalera té volta bufada, i la sagristia d’aresta. L’obra és de pedra saldonera.

Dins de l’interior de l’ermita trobem el tríptic l’Adoració dels Reis Mags, de Vicent Macip, i també el sarcòfag del primer ermità, Juan d’Argés.

Hi ha un interessant treball de forja en els penells.

Per a mes dades podeu seguir l’enllaç que us adjunto :

https://conungarabato.wordpress.com/2014/03/28/santuario-del-remedio-utiel/

L’Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei és un Bé immoble de rellevància local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Oratori de la Mare de Déu de Núria de Molló

Avui us presento dos articles

En el terme municipal de Molló podem fer un recorregut visitant els oratoris de :

Sant Joan d’Espinavell, Sant Benet dels Grells, Sant Isidre de Fabert, Sant Pere de Ginestosa, Mare de Déu de Núria del Riberal, Santa Magdalena de Favars o Sant Bernabé de Moixons.

Un d’ells, l’oratori de la Mare de Déu de Núria, esta situat  al costat del camí que porta des del nucli de Molló, i poc abans del pont i el molí de can fumat, al petit veïnat del Riberal.

Són molts els Oratoris que podem trobar en els municipis de la comarca del Ripollès.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Santuari de la Mare de Déu dels Munts

Avui us presento dos articles

Els Munts és una muntanya de 1.057 metres que es troba entre els municipis de Sant Agustí de Lluçanès i Sora, a la comarca d’Osona.

Al cim s’hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 289093001), al costat del qual es troba el Santuari de la Mare de Déu dels Munts, i la seva hostatgeria que actualment és un restaurant.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Us passo la seva historia :

  • Tot i que l’estructura de l’edifici podria ser anterior a la data de la llinda de la porta, del 1700.
  • La unitat de les estructures confirma que la imatge de la Mare de Déu que conserva a l’interior és anterior a l’obra arquitectònica.
  • La imatge de la mare de déu podria ser del segle XIII, però l’arquitectura és del segle XVIII.
  • Esmentada ja el 1170, l’església fou renovada a partir del segle XVII.

Gemma Vila-Catala Passola. any :1990 – Generalitat de Catalunya

El santuari de la Mare de Déu dels Munts està situat en el vertex d’unió entre Osona i el Ripollès.

L’església és una construcció d’una sola nau coberta amb volta de creueria, datada segons la llinda de la porta d’entrada al 1700.

Al costat esquerre de la façana hi ha un campanar de torre, al qual s’hi accedeix des de l’interior de l’església.

La porta d’entrada està protegida amb un porxo que comunica amb l’hostatgeria, edifici rectangular.

Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Munts, romànica del segle XIII, molt restaurada.

Us passo més informació dels Munts:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Munts_(Sant_Agust%C3%AD_de_Llu%C3%A7an%C3%A8s)

El Santuari de la Mare de Déu dels Munts és una església barroca de Sant Agustí de Lluçanès (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Ermita de la Mare de Déu de les Feixes de Cerdanyola del Vallès

Avui us presento dos articles

Santa Maria de les Feixes és una ermita barroca situada al terme municipal de Cerdanyola del Vallès, situada al mig d’un camp a tocar el camí d’Horta de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • Santa Maria depenia de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes.
  • Podria ser originàriament romànica però no està documentada fins al S. XIV.
  • Concretament se sap que el 1316 i 1380 es van construir dos nous altars.
  • El 1654 la finca de can Canaletes, a la qual pertany la capella, va passar en herència a Isidre Bisbe Vidal, de la companyia de Jesús.
  • El 1767 els jesuïtes foren expulsats d’Espanya i la capella es va vendre en subhasta pública el 1770, i fou reconstruïda segons consta en una làpida.
  • El juliol de 1936 va patir un incendi i es destruí l’altar.
  • En aquest indret hi havia un projecte de construir un camp de golf.

Ermita de petites dimensions de planta de creu llatina i amb coberta de teula a doble vessant. Al davant hi ha un atri al qual s’accedeix per un arc apuntat; a les bandes trobem tres arcs rebaixats i dos pilars amb capitells a cada costat. A dins hi ha dos bancs d’obra.

Ermita abans de ser restaurada – Fotògraf : Roger Vinent Arnau -2008 – Generalitat de Catalunya

La façana de l’atri i el campanar són coronats per frontons corbs típics del barroc. A la façana de l’ermita hi ha un ull de bou i un òcul el·líptic.

A l’interior, la nau central està coberta amb voltes de canó amb llunetes i arcs torals recolzats sobre una cornisa amb mènsules decorades amb motius vegetals i volutes. Les parets són arrebossades i pintades imitant carreus de pedra, tant a l’exterior com a l’interior, i amb arrambadors pintats, a l’interior. Dues obertures de pedra motllurada comuniquen la nau central amb les capelles laterals.

Us passo informació de la revista Cerdanyola al dia – issuu.com,  del 23 de gener de 2013 que parla d’aquesta ermita :

https://issuu.com/cerdanyola_al_dia/docs/1493_web

Santa Maria de les Feixes és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, és una església d’estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell, al Vallès Occidental

.

Es troba a 226 m d’altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell.

Des del punt de vista d’administració eclesiàstica, depèn de l’església arxiprestal de Sant Fèlix, la qual al seu torn, forma part de l’arxiprestat de Sabadell Centre, i aquest, en últim terme, depèn del bisbat de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • On avui hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la salut es documenta ja al 1323 una construcció dedicada als sants Iscle i Victòria.
  • L’indret va tenir al llarg de l’edat mitjana diverses funcions, va ser un centre eremític a l’entorn del 1417, i al 1455 la vila de Sabadell va passar a administrar la zona gracies a tres jurats.
  • Les epidèmies de pesta van fer que l’ermita passés a tenir funcions hospitalàries.
  • A inicis del XVII s’explica que a prop d’aquest edifici un ermità va trobar una petita imatge de la Mare de Déu, aquest la va agafar i la va portar a l’interior de l’edifici, de seguida va tenir una gran devoció popular que va patrocinar el canvi d’advocació del petit temple.
  • Segons la tradició, vers l’any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l’Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.
  • L’actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d’abril de 1882 ,
  • Més endavant, el 1907, fou bastit el campanar.
  • Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera, el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l’atri d’entrada.
  • La Mare de Déu de la Salut va ser proclamada al 1947 patrona de la ciutat de Sabadell.

Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d’Arraona i de l’ermita de Sant Iscle.Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises.

El campanar, d’estil modernista, combina l’obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada.

Davant de l’accés hi ha un atri sostingut per columnes.

De l’interior, cal destacar l’altar del Santíssim amb escultures i relleus d’Enric Monjo (1946).

També hi ha escultures de Camil Fàbregas, els retaules de l’altar major són obra d’Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.

Podeu veure dades sobre l’aplec de la Salut a :

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-laplec-i-el-santuari-de-la-salut/

Per les rodalies hi la Font de la Salut, d’aigua de xarxa., en varis llocs d’estada i poder fer un àpat.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Recull de Postals antigues i Fotografies actuals : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu del Roser de les Fonts de Terrassa

L’Església de la Mare de Déu del Roser  esta situada en el carrer de la Mare de Déu, 2  amb  Av. Mossèn Climent Parramon, s/n. de Les Fonts de Terrassa.

L’Església aixecada el 1951 amb el disseny i  directrius de l’Arquitecte, Joan Baca Reixac, terrassenc.

Consta d’una nau amb dos passadissos laterals i capçada per un absis semicircular.

El frontis té un porxo amb cinc arcades de mig punt incorporat als baixos; a la seva part central, destacant del mur emblanquinat, hi té una franja de maó vist vermellós amb una rosassa a mitja alçada i, sobresortint per damunt de la cornisa angular, flanquejat per dos pinacles de bola, un pinyó amb fornícula i imatge de la patrona.

Els seus murs del frontis i els laterals estan arrebossats i pintats de blanc; es troba rodejada de jardinets.

El seu campanar té planta quadrada de 3’25 x 3’25 metres i amb una alçada de 15’16 metres, està coronat per una cornisa i una teulada piramidal.

La cel·la queda oberta amb finestrals d’arc de mig punt amb un petit balcó de baranes metàl·liques davant de cadascun d’ells; n’hi ha dos al nord i un a cadascun dels altres tres costats; els seus murs, com en la resta del temple, estan arrebossats i pintats de blanc.

 

Recull de dades : L’Església de la Mare de Déu del Roser i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església del Tura d’Olot

L’Església del Tura d’Olot, esta situada entre el carrer del baix del Tura, carrer Valls Nous i carrer Proa d’Olot.

Hi ha constància que el santuari ja existia al segle IX.

Al segle XV el santuari de la Mare de Déu del Tura que és la patrona de la ciutat d’Olot, va quedar destruït pels terratrèmols i de la reconstrucció en resta,

a la façana de migdia, una porta tapiada i una clau de volta encastada.

És d’una sola nau amb planta de creu llatina d’origen medieval que després dels terratrèmols fou remodelada i ampliada al segle XVIII.

El 1936 l’església fou cremada, el campanar derruït i tan sols es conservà la talla romànica dels s. XI-XII, daurada i policromada, el sant Joaquim i l’Ecce Homo de Ramon Amadeu, escultor i creador de figures de pessebre.

L’actual edifici de l’església del Tura correspon a la reedificació que va fer Francesc Mas, dins del barroc clàssic.

La façana és d’estil barroc classicista disseny de Joaquim Danés del 1928.

L’interior el va transformar Joan Carles Panyó entre 1790 i 1814, i la façana, amb un campanar d’agulla retallat durant la Guerra Civil, es va acabar l’any 1928.

Per a més dades sobre L’Església del Tura d’Olot, podeu consultar a Viquipedia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Tura

 

Recull de dades : Web i Turisme de l’Ajuntament d’Olot

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Torre Gelabert de Cornellà de Llobregat

Fotografia : Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

La Torre Gelabert esta en la  Plaça dels Enamorats, 8 de Cornellà de Llobregat.

Construïda en 1920, és noucentisme, es tracta d’una casa unifamiliar de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teulada a dues vessants perpendiculars a la façana i coronada per una torre mirador coberta amb teulada a quatre vessants. L’estructura s’inspira amb la masia tradicional catalana, però cercant un aire senyorial dins d’un historicisme típic del moviment noucentista. Es cerquen les simetries en la distribució dels vanos i s’utilitzen línies clàssiques senzilles concretades en arquets de mig punt a les golfes i al mirador, i també amb una triple arcada de mig punt al pòrtic de l’entrada, arcades que descansen en unes preteses impostes dòriques fetes de maó. La part central de la façana està decorada amb esgrafiats de motius vegetals que emmarquen una imatge de terracota d’una Mare de Déu neoromànica.

Torre Gelabert és una obra del municipi de Cornellà de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La casa del seu costat,  de la Plaça dels Enamorats 6, també es una casa Noucentista de principis del segle XX .

 

Recull de dades : Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Generalitat de Catalunya

Església de la Mare de Déu del Roser o de Pompeià de Barcelona

L’Església de la Mare de Déu del Roser esta ubicat en l’avinguda de Diagonal, 450 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El 25 de març de 1908 es posà la primera pedra de l’església de la Mare de Déu del Roser de Pompeià a l’avinguda Diagonal de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Enric Sagnier.
  • En 1910,es dona per finalitzada la seva construcció.
  • Bona part de l’Església, van ser molt malmesa durant la Guerra Civil, especialment l’interior del temple.
  • Salvat l’edifici durant la guerra, fou convertit en hospital de sang gestionat per la Creu Roja.
  • Finalitzada la guerra es va portar a terme la restauració dirigida per Pere Benavent.
  • La Cripta fou reformada al 1964.

L’església de la Mare de Déu del Roser, consta de tres naus separades per esveltes columnes de capitell vegetal i coberta amb embigat de fusta policromada i daurada sobre arcades ogivals. La nau central presenta un seguit d’obertures que a manera d’ulls de bou li donen llum; pel contrari, a les naus laterals, únicament la que dóna al celobert del conjunt té finestres, mentre que la del altre costat no en té cap, al tractar-se la mitgera amb la finca veïna.

La capçalera és de planta hexagonal. La banda superior del tester es configura com un cos de finestres apuntades amb traceria i es cobreix amb una volta nervada. Als peus del temple es localitza el cor que presenta dos nivells. El inferior es configura a manera de pòrtic, ja que és precisament on s’hi troba l’entra al temple i, es cobreix amb un forjat amb bigues de fusta policromada i daurada que configura la base del pis superior on es localitza l’òrgan.

Els murs es troben revestits amb un arrebossat que imita filades de carreus i que és espacialment ornamental a la banda superior de la rosca dels arcs.

La façana, també d’estil goticista, destaca per la seva verticalitat a la que contribueix la portalada d’accés al temple.

Aquest accés principal està coronat amb un gablet que té un relleu al timpà, obra de Josep Llimona. Es del mateix autor la imatge de Sant Francesc d’Assis que es troba a la part superior. El cos central de la portalada queda emmarcat per dues estructures torrejades, que, a l’interior, es corresponen amb les naus laterals.

D’aquests elements, la que fa mitgera amb la finca veïna només arriba a mitja alçada, a diferència de l’altra que es desenvolupa més en alçada donant lloc al campanar de l’església.

Pompeià es convertí en el lloc de culte més freqüentat pels literats i polítics de la Barcelona noucentista i, també, per la burgesia barcelonina, en general.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé