Edifici de l’Escola de Malgrat de Mar

L’Edifici de l’ antiga Escola, està situat en el carrer de les Escoles, 10 de Malgrat de Mar.

Conegut aquest edifici popularment, pel Les Escoles o oficialment per L’Escola Mare de Déu de Montserrat.

Des de sempre ha sigut un edifici escolar, el seu estil és Noucentisme, el seu autor va ser el Sr. Juli Maria Fossas Martínez.

Una obra realitzada entre els anys 1925 – 27.

És un edifici  de tres cossos :

  • El cos central, on hi ha la zona de serveis i la biblioteca.
  • Els dos pavellons lateral, amb les classes dels nens i les nenes, amb els seus separats patis.

La composició i ornamentació de les façanes, aplega elements diversos, amb referències clàssiques i barroques.

Cal destacar, els quatre plafons esgrafiats dedicats a les virtuts cardinals, que són :

Prudència, fortalesa, justícia i templança.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://www.turismemalgrat.com/viu-malgrat/escoles-noves-i-cases-dels-mestres/

L’Escola Mare de Déu de Montserrat , és una obra noucentista de Malgrat de Mar i està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades: Ajuntament de Malgrat de Mar, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador d’aquest Blog

Ermita de l’Abellera de Prades – 1ª Part #

L’Ermita de l’Abellera, també se la coneix com  la Mare de Déu de l’Abellera, està situada a uns 2 kilòmetres a llevant dins del municipi de Prades.

S’alça en una cinglera de 1.020 metres d’altitud, aprofitant una balma on abans d’edificar-hi l’Abellera hi havien viscut eremites, entre d’altres sembla que hi va ser Bernat Boïl, primer llegat apostòlic a Amèrica el 1493; l’ermita és un recinte d’una sola nau.

S’accedeix al recinte per una porta que hi ha a l’entrada de la balma.

Us passo la seva historia :

  • Es diu, segons la tradició popular, que un pastor va trobar la imatge de la Verge entre les branques d’una alzina voltada de ruscos, quan anava a buscar mel.
  • La imatge hauria retornat dues vegades al lloc on havia estat descoberta cada vegada que el pastor provava d’endur-se-la cap a casa.
  • També, la tradició parla d’una ermita existent en aquell lloc, on s’hi hauria retirat la reina Margarida de Prades.
  • Sembla però que l’ermita no es va construir fins al 1570.
  • Va ser beneïda pel rector de Prades el 1574.
  • El 1578 s’hi afegí el campanar.
  • A finals del segle XVII o a començaments del XVIII, s’hi van fer importants obres de reforma.
  • El 1936 es va destruir la imatge de la Mare de Déu, obra d’alabastre policromat d’estil gòtic tardà popular.
  • La imatge es va reproduir a partir de fotografies l’any 1940 amb marbre de Sarral.

Segons Amades,  quan parla de L’Ermita de l’Abellera, diu :

“ …la devoció, que està molt arrelada i s’hi fan romeries a l’ermita i balls de coques de mel, vindria de la cristianització del culte a una antiga divinitat agrícola local.

Vora de l’ermita brollava una font amb aigua que tenia fama de miraculosa, que s’estroncà a començaments del segle XX…”

L’Ermita de l’Abellera, està declarada Bé Cultural d’Interès Local.

Nota : Demà us presento imatges d’aquesta ermita, de fa cent anys en rere.

 

 

Recull de dades, gràcies a l’Ajuntament de Prades, Viquipedia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Creu de terme de la Rambla de Guipúscoa de Barcelona i Sant Adrià de Besòs

La Creu de terme de la Rambla de Guipúscoa, també es coneguda com la Creu de terme de Sant Martí, està en la Rambla de Guipúscoa  i carrer d’Extremadura, faria de límit entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs.

Us passo dades de la seva historia :

  • L’obra original, anònima i documentada és de 1344.
  • Dos segles desprès es va tindre de refer per uns danys ocasionats, concretament en l’any 1589.
  • En 1912 és va tindre de fer novament una copia.
  • Durant la Guerra Civil, al voler preservar-la i al transportar-la a un museu de Barcelona va desaparèixer.
  • En els anys 50, la van refer i la tornar a col·locar en el lloc que ocupa avui en dia.
  • L’Agost de 2012 va ser novament robada.
  • Aquesta Creu de terme, marca de manera simbòlica el límit entre Sant Adrià i Barcelona.
  • La Creu de terme de la  Rambla de Guipúscoa constitueix un gest de reafirmació de la independència i identitat adrianenca.

El basament està format per una triple corona d’anells cilíndrics superposats amb diàmetres decreixents de baix a dalt. El fust és llis, de secció rectangular, amb les cantonades bisellades.

Al damunt hi ha un capitell quadrat amb quatre àngels en relleu. El capitell sosté la creu de braços prismàtics i centre desplaçat en sentit vertical.

A la part central hi ha dos relleus: a una banda, Jesús crucificat i a l’altra la Mare de Déu i el Nen Jesús.  Els cantells estan ornamentats amb relleus i volutes encadellades.

Us passo l’article realitzat per La Vanguardia, sobre el misteriós robatori de la Creu de Terme :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120816/54337551831/roban-cruz-de-termino-sant-marti-de-provencals.html

La Creu de terme de la Rambla de Guipúscoa és una obra de Sant Adrià de Besòs  i protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Nota : Les fotografies que us presento son realitzades en el mes de febrer d’aquest present any;  una vegada torna en aquest lloc una copia de la Creu de Terme, ara està sobre un pedestal metàl•lic.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Mare de Déu dels Socors de Tossa de Mar

La Capella de la Mare de Déu dels Socors, està situada al carrer de la Mare de Déu dels Socors de Tossa de Mar.

Us passo la seva historia :

  • Es tracta d’una capella d’origen mariner que Antoni Caixa, patró, mercader i negociant, va fer construir amb llicència episcopal el 1593, en el lloc anomenat el camp de la Creu, just on el camí ral es bifurcava cap a la Carbonera i cap a Lloret de Mar.
  • Originalment el seu emplaçament era un indret solitari, enmig d’horts i relativament allunyat del portal de la Vila Vella.
  • És possible que l’origen de la construcció sigui una prometença d’Antoni Caixa en algun moment de perill al mar.
  • La capella va ser objecte de restauracions posteriors del primer terç del segle XVIII (ca. 1718-20). En aquest moment s’amplià allargant-la i alçant-la tot fent una nova volta de canó.
  • Desamortitzada el 1870, fou comprada per Miquel Martí i Vidal en nom del poble.
  • A partir d’aquest moment també s’hi van fer reformes al terra, la porta, als arrebossats exteriors i al campanar (1889).
  • El 1936 es va produir la destrucció d’altars, ornaments, imatges, campanes i bancs de la capella. En aquest episodi de grans destruccions de patrimoni artístic eclesiàstic es va acabar amb un retaule barroc de 1726, atribuït hipotèticament a l’entorn de Pau Costa.
  • La capella es va reconstruir entre 1943 i 1944.
  • Les darreres reformes importants són de 1967, quan es va treure el cor i l’escala de cargol que hi duia, als peus de la nau i es van posar uns plafons de fusta pirogravats a les parets lateral.

La Capella dels Socors és un edifici de planta rectangular, volta de mig punt i coberta de doble vessant a laterals. La capella està orientada al nord.

La façana, arrebossada i pintada, consta d’un portal emmarcat de pedra amb una llinda arquejada, d’una fornícula de Sant Sebastià, d’un òcul i d’un campanar de cadireta reformat a finals del segle XIX i amb una campana de 1943.

Tota ella està arrebossada i pintada excepte les angles i el portal, que deixen veure les pedres cantoneres i del marc de la porta.

Pel que fa a les festes, arrels paganes i tradicions associades, el 2 de juliol s’hi celebra la festa de la Mare de Déu dels Socors.

La Capella dels Socors, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua de Granollers

La parròquia de Mare de Déu de Montserrat esta situada en la Pl. Jacint Verdaguer, 7, l’entrada a l’Església es pel carrer de Joan Prim, front el 206, de Granollers.

En 1905,és l’ any en que els franciscans conventuals es van establir a Granollers, fundant un convent i una església dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i a Sant Antoni de Pàdua.

ç

Des de 1986 és també parròquia de la diòcesi de Terrassa.

Us passo informació del seu propi blog :

http://franciscansgranollers.blogspot.com/p/nuestros-patronos.html

És un edifici de planta basilical que es troba integrat dins d’un conjunt més ample d’instal·lacions educatives i conventuals

L’església presenta planta de creu llatina, amb una nau principal i laterals ocupats per capelles. Els vanos i l’estructura en general són de composició vertical, combinant en els seus paraments la maçoneria de pedra irregular i el totxo.

A la façana principal destaca una rosassa circular al centre de la mateixa sobre la porta principal, així com dues estructures de falses pilastres fetes de totxo que ajuden a donar verticalitat a la composició de la mateixa.

L’any 1986, l’església va assolir la categoria de parròquia oberta als feligresos d’aquest barri de Granollers.

 

Recull de dades : Els Franciscans conventuals i Relats en Català

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Santuari de la Mare de Déu de la Salut a Samalús de Cànoves i Samalús

A poca distància, a llevant de l’església i dintre el petit grup que forma el poble, hi ha l’ermita o santuari de la Mare de Déu de la Salut, es va construir cap a l’any 1720, tot i que no va ser consagrat fins el 1800.

També està documentada des del 1737 i que fou totalment refet el 1902, pels senyors de Bori o del Castell.

És coneguda com el Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Al seu costat hi ha la Font de la Salut amb una Imatge de la verge amb rajoles.

L’actual ermita de la Salut, d’estil gòtic, degué ésser construïda damunt de la primitiva, segurament romànica, que es devia bastir els darrers anys del segle XVIII per acollir la imatge de la Mare de Déu, de marbre blanc, obrada per un imatger desconegut.

Per a mes informació podeu consultar la Web de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús :

http://www.canovesisamalus.cat/129-turisme/llocs-dinteres/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Creu de Terme d’Horta de Barcelona

La Creu de Terme d’Horta està situada en una petita zona enjardinada del carrer de Campoamor amb l’ Avinguda de l’Estatut de Catalunya de Barcelona.

Va ser construïda el 1952 per l’arquitecte Adolf Florensa, en substitució d’una anterior destruïda durant la Guerra Civil Espanyola. Segons altres fonts apunten que el seu autor va ser Joan Fontbernat.

Us passo la seva trajectòria històrica :

  • Horta va ser un municipi independent fins al 1904, data en què va ser agregat a Barcelona.
  • La creu de terme que se situava a la seva entrada va haver de ser confeccionada en diverses ocasions.
  • el 1835 va ser destruïda en el transcurs dels motins anticlericals d’aquell any.
  • I de nou el 1936, a l’inici de la Guerra Civil.
  • El 1952 es va instal·lar l’actual creu al carrer de Campoamor, obra de l’arquitecte municipal Adolf Florensa.
  • Va ser inaugurada el 21 de setembre d’aquest any pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, amb l’assistència del tinent d’alcalde Manuel Jaumar de Bofarull, el governador militar, el general Galvís, i el coronel Antonio Salgado en representació del governador civil.
  • L’obertura de l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, poc abans dels Jocs Olímpics de 1992, va obligar a desplaçar la creu uns metres.
  • El 1999 va ser objecte d’un acte vandàlic, però poc després va ser restaurada.

D’inspiració medieval, la creu es troba sobre una graderia vuitavada de tres esglaons, sobre la qual se situa una base prismàtica igualment octogonal, amb un plint i el fust de la columna també octogonals.

El capitell conté un tambor amb quatre personatges separats per escuts heràldics i fulles d’acant: es tracta d’un bisbe, un rei —possiblement Pere IV d’Aragó, pel punyal que porta—, un falconer i sant Andreu, recognoscible per l’atribut del seu martiri, una creu en aspa.

Finalment es troba la creu, que és llatina i flordelisada, decorada també amb fulles d’acant, i amb la representació de Crist crucificat en un costat i de la Mare de Déu en l’altre.

La Creu de Terme d’Horta està inscrita com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mare de Déu del Puig de Bellver de Sant Celoni

La Mare de Déu del Puig esta situada al cim d’una muntanyeta o turó de Sant Celoni.

Es pot pujar a peu des de la població per diversos camins, o per l’avinguda de la Verge del Puig, que us deixa al tocar mateix de l’església.

Molt abans del 1537 es venerava aquesta verge en una capella situada en la muntanyeta del Puig Penjadís o de Bellver, molt a prop de la vila. Aquesta capella fou regentada pels frares caputxins des del 1582 fins al 1618, any en què es traslladaren a un nou monestir.

Durant el segle XIX amenaçava ruïna i el dia 25 de maig del 1929 es posà la primera pedra a la nova ermita. Durant la Guerra Civil fou profanada i destruïda, però es tornà a reconstruir.

Al costat de l’edifici hi ha una torre obelisc amb les campanes, que domina la vall de Sant Celoni, fou construït al costat de l’església l’any 1962, obra de Joan Bergós i Massó.

És un edifici religiós, de planta quadrada i absis circular. La volta de l’absis és plana i la de la nau nervada sobre mènsules. És moderna. Té una portada d’arc de mig punt. Un pòrtic construït l’any 1964, format per cinc arcs de mig punt.

A l’interior, als costats de la nau, hi ha unes pintures modernes que representen Sant Celoni i Sant Armenter dins d’uns nínxols d’arc de mig punt. Hi ha un altar de pedra.

La Mare de Déu del Puig és la patrona de la vila des que el 1687 la va salvar d´una plaga de llagostes.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://www.santceloni.cat/7226

Front l’Església

La Mare de Déu del Puig de Bellver és una església de Sant Celoni  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Celoni i Viquipédia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri

El Santuari de Montserrat de Montferri va ser projectat i començat a construir entre els anys 1926-1928. Aquest Santuari de la Mare de Déu de Montserrat és propietat municipal, està adscrit a la parròquia de Sant Bartomeu de Montferri.

El terreny va estar cedit per la família Vives de Montferri, un  membre de la qual D.M. Vives, jesuïta,  va ser el promotor de l’obra.

L’any 1930 s’aturaren les obres del santuari  per manca de recursos econòmics, tot i que els materials emprats eren senzills i la mà d’obra era bàsicament obtinguda pel sistema de prestació personal dels veïns del poble, i també per causa de la guerra civil, que en van malmetre part de l’estructura, anys mes tard, va caure a terra a causa d’una ventada, i va entrar en un estat d’abandó.

S’iniciaren obres de restauració i consolidació durant el 1987 sota la direcció de Joan Bassegoda i Nonell (arquitecte) i Josep Cendrós (constructor).

El Santuari,  es troba a la part nord-est de Montferri, a uns 380 metres. És situada damunt d’un tossal de 50 metres d’alçada. El projecte aprofitava el desnivell del tossal fent-hi avançar una part de la construcció (la corresponent al cambril de la Mare de Déu), que s’unia al pendent del terreny mitjançant arcs parabòlics.

L’espai de l’església és centrat per una cúpula que inclou el presbiteri. La planta devia estar formada per un conglomerat de triangles. Els elements predominants en la construcció són els arcs parabòlics, els reixats de les finestres, i la sobrietat amb què s’hi combinen els materials emprats: ciment pòrtland i arena.

Cal destacar les formes arrodonides de les roques de la muntanya de Montserrat.

Finalment va poder ser inaugurat l’any 1999 !  El Santuari de la Mare de Déu de Montserrat , és un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de Montferri .

També, podeu visitar el Castell de Rocamora :

 

Recull de dades, adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez