Ermita de l’Abellera de Prades – 1ª Part #

L’Ermita de l’Abellera, també se la coneix com  la Mare de Déu de l’Abellera, està situada a uns 2 kilòmetres a llevant dins del municipi de Prades.

S’alça en una cinglera de 1.020 metres d’altitud, aprofitant una balma on abans d’edificar-hi l’Abellera hi havien viscut eremites, entre d’altres sembla que hi va ser Bernat Boïl, primer llegat apostòlic a Amèrica el 1493; l’ermita és un recinte d’una sola nau.

S’accedeix al recinte per una porta que hi ha a l’entrada de la balma.

Us passo la seva historia :

  • Es diu, segons la tradició popular, que un pastor va trobar la imatge de la Verge entre les branques d’una alzina voltada de ruscos, quan anava a buscar mel.
  • La imatge hauria retornat dues vegades al lloc on havia estat descoberta cada vegada que el pastor provava d’endur-se-la cap a casa.
  • També, la tradició parla d’una ermita existent en aquell lloc, on s’hi hauria retirat la reina Margarida de Prades.
  • Sembla però que l’ermita no es va construir fins al 1570.
  • Va ser beneïda pel rector de Prades el 1574.
  • El 1578 s’hi afegí el campanar.
  • A finals del segle XVII o a començaments del XVIII, s’hi van fer importants obres de reforma.
  • El 1936 es va destruir la imatge de la Mare de Déu, obra d’alabastre policromat d’estil gòtic tardà popular.
  • La imatge es va reproduir a partir de fotografies l’any 1940 amb marbre de Sarral.

Segons Amades,  quan parla de L’Ermita de l’Abellera, diu :

“ …la devoció, que està molt arrelada i s’hi fan romeries a l’ermita i balls de coques de mel, vindria de la cristianització del culte a una antiga divinitat agrícola local.

Vora de l’ermita brollava una font amb aigua que tenia fama de miraculosa, que s’estroncà a començaments del segle XX…”

L’Ermita de l’Abellera, està declarada Bé Cultural d’Interès Local.

Nota : Demà us presento imatges d’aquesta ermita, de fa cent anys en rere.

 

 

Recull de dades, gràcies a l’Ajuntament de Prades, Viquipedia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Església de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès

L’Església de Sant Martí  esta situada en la plaça de l’ Abat Oliba  i dona al carrer de  Sant Martí de  Cerdanyola del Vallès

.

Sant Martí és una església de llenguatge historicista a Cerdanyola del Vallès . A finals del segle XVII s’edificà una nova església al Pla que fou cremada el 1808 pels francesos.

L’actual poc és pot dir d’ella, es un edifici de principis del segle passat, concretament  del 1906 al centre del poble  i al seu costat, la casa rectoral, que ja vàrem fer referencia en un article i està front de l’Ajuntament.

És de planta de creu llatina. Té una nau central i tres capelles laterals a cada costat de la nau central que es comuniquen entre elles.

La construcció segueix el model gòtic amb l’interior de volta de canó. La façana té una portalada de punt rodó amb arquivoltes sustentades en unes columnes de fust llis i un gran rosetó.

El teulat és a dues aigües. Al mur de llevant hi ha adossada la torre campanar de planta quadrada i amb coberta a quatre aigües amb ceràmica vidriada.

El remat de la torre és de maó vist fet que contrasta amb la resta de la construcció d’aplacat de pedra.

Us passo mes informació de l’església :

http://www.salillas.net/cerdanyola/esglesia.htm

En el Cementeri de Cerdanyola hi ha l’església vella de Sant Martí, us passo mes dades en l’enllaç :

https://www.cerdanyola.cat/agenda/esglesia-vella-de-sant-marti-una-esglesia-la-pagesia

En la part de darrera hi ha el Centre Parroquial Sant Martí.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat d’Hostafrancs de Barcelona

El Mercat d’Hostafrancs, està situat entre l’illa del carrer Creu Coberta  93, carrer d’Àliga , carrer d’Hostafrancs  i carrer de  Vilardell en el Districte de Sants de Barcelona.

El Mercat d’Hostafrancs és un mercat municipal de Barcelona ubicat al barri d’Hostafrancs.

Us passo la seva historia :

  • La construcció d’aquest mercat respon a la necessitat d’abastir un barri que va tenir un gran boom demogràfic gràcies a les fàbriques que hi havia.
  • L’ajuntament encarregà a Antoni Rovira i Trías la seva construcció en uns terrenys on hi havia hagut una bòbila.
  • Es va inaugurar l’any 1888. Cal dir que aquest arquitecte va fer per les mateixes dates el mercat de la Concepció i els dos edificis són pràcticament idèntics.
  • Ha estat objecte de reformes als anys 80 i 90 del segle XX .

El Mercat d’Hostafrancs  consta de tres naus, la central més ample i alta, amb coberta a doble vessant cadascuna d’elles.

L’edifici té una base de pedra on es recolzen les columnes de ferro que aguanten una biga. Entre les columnes hi ha una barana de ferro i el tancament es fa mitjançant unes planxes metàl·liques. La biga està aguantada per unes peces de ferro forjat que fan de mènsules i, sobre les columnes, amb mènsules de ferro fos amb decoració vegetal.

Mentre que en les naus laterals aquesta biga fa de suport de la teulada, a la nau central té a sobre una estructura de ferro de columnes amb arcs de mig punt tancat amb vidre. Sobre aquesta estructura hi ha una biga que aguanta la teulada.

Seguint les vessants de les teulades hi ha una sèrie d’obertures que permeten el pas de l’aire. Als extrems de les teulades hi ha uns escuts decoratius de ferro.

L’interior està actualment dividit en dos pisos, la qual cosa no deixa entrar la llum natural a les parades i distorsiona la visió de l’espai original. A la planta baixa, en un espai ample i sense separacions, les parades es disposen en carrers i una sèrie de columnes de ferro fos aguanten unes bigues que suporten el pes del terra del pis superior.

A la primera planta s’ha ubicat una botiga. El mercat té una superfície total de 3.495 m2 i una superfície comercial de 976 m2. Actualment, disposa de més de 90 establiments amb una variada oferta comercial :

  • 60 establiments d’alimentació
  • 34 establiments de roba i parament
  • 2 pagesos
  • Una botiga d’Abacus
  • Un supermercat Supercor- expres

El Mercat d’Hostafrancs , és una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament del districte de Sants i Seu del Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona

L’Ajuntament del districte de Sants està situat al carrer de la Creu Coberta de Barcelona.

L’edifici de la seu actual del Districte de Sants-Montjuïc és una joia arquitectònica, amb una façana exterior de grans dimensions.

Les obres de la seva construcció van començar el 1885 i va tindre varies ampliacions i remodelacions fins 1915.

A l’interior, amaga el seu tresor molt gran:

La Sala de Plens, decorada profusament amb elements modernistes i amb uns vitralls noucentistes considerats els més importants de Catalunya en un edifici de caràcter civil; cal destacar al terra de mosaic, capitells escultòrics amb figures femenines, bigues de ferro i el sostre decorat amb esgrafiats florals.

Aquest conjunt va ser elaborats en l’última remodelació en l’any 1914, portada a terme per Francesc Labarta i Plana.

Per a mes informació d’aquest edifici, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Sants

En la part de darrera de l’edifici, hi ha l’escola Miquel Bleach.

L’Ajuntament del districte de Sants és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Masia de can Ganga de Tossa de Mar

La Masia de can Ganga, està situada en el carrer de Codolar, 4, està ubicat a llevant del barri de la Roqueta de Tossa de Mar

Carrer del poble antic de Tossa de Mar

Can Ganga , també va ser conegut per Can Leandro; es tracta d’un típic exemple de Masia fortificada del segle XVI construïda fora muralles, la qual consta de tres plantes i coberta d’una sola aigua de vessant a façana amb un ràfec de tres fileres: la primera de rajola plana, la segona i la tercera de teula.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta casa rep el nom de dos dels seus llogaters: Leandro Macaya Xiberta i una família el motiu de la qual era “Ganga”.
  • Es de les primeres cases construïdes fora del clos murallat. I
  • A la segona meitat del segle XVIII era propietat del patrici Tomàs Vidal i Rei, un dels primers “indianos” a enriquir-se mar enllà i en qui s’ha volgut trobar una descendència directa de Vitalis, el patrici romà de la vila dels Ametllers. Aquest fill de Tossa, que era tractat de “don” pels seus veïns, anà a Amèrica dues vegades i es convertí en el tossenc més ric. Tant, que la seva autoritat era superior a la del mateix batlle. Portava botons d’or als punys de les camises i a l’armilla, sivelles d’or a les sabates, lluïa xarrateres al vestit de cerimònia, corbatí i espasí amb guarniment i funda, tot d’or. Guardava rapè en capses d’or o d’argent, i eren de metall preciós també els guarniments dels seus cavalls.
  • És d’ell el llegat més gran que cap tossenc mai no hagi fet al seu poble: fundà l’Hospital dels pobres, que li va costar més de 17250 lliures.

La façana principal de Can Ganga, és la que dóna al carrer de la Roqueta i està estructurada internament basant-se en tres crugies. La planta baixa consta de tres obertures, a destacar especialment el gran portal adovellat d’arc de mig punt amb unes dovelles de grans dimensions molt ben escairades.

En el primer pis o planta noble trobem tres obertures. La central, ubicada simètricament al portal d’entrada, és rectangular i està equipada amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Les dues impostes, estan ornades amb dos querubins respectivament.

Simultàniament aquesta finestra central es troba flanquejada per dues obertures – una per banda- les quals es troben en un estat avançat de deteriorament. La de la dreta és la que surt pitjor parada, com així ho evidencien tant els petits arcs lobulats com, sobretot, l’ampit.

El segon pis executaria les tasques d’altell. Simètricament al portal i a la finestra central, aflora de la façana una petita protuberància flanquejada per dues obertures -una per banda- les quals també es troben immerses en un estat avançat de corrupció i deteriorament. La de la dreta és una petita finestra amb dos arquets lobulats i un petit ocul en la llinda.

Actualment es seu del Museu etnogràfic de Tossa de Mar.

Can Ganga és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Tossa de Mar, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Pol de Mar, carrers i cases amb historia

Avui viatgem a Sant Pol de Mar, per visitar uns carrers i cases amb historia :

Ara us toca a vosaltres en anar, descobrir-ho i gaudir… d’aquest bonic poble de la costa que es Sant Pol de Mar.

 

 

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

 

Casa J.Budesca del Clot de Barcelona

L’antiga Casa J.Budesca, està situada en el carrer del clot 92, en el barro del Clot districte de Sant Martí de Barcelona.

Aquest edifici va ser construït en el segle passat, concretament en 1920, a petició del seu  propietari José Budesca. La casa era tant habitatge com en la part baixa magatzem, taller i botiga de paraigües.

Cal destacar el vistos cartell policromat que corona l’edifici, era un reclam i un anunci simpàtic.

Aquesta petita empresa familiar, va plegar a finals del segle XX. En l’actualitat com podem veure son ocupats per un basar xinès.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Capella dels Sants Metges de Granollers

Capella dels Sants Metges és va edificar en l’antic camí de Corró, ara carrer de Corró número 114 de Granollers, avui en dia esta dins del nucli urbà de Granollers.

Us passo la seva historia :

  • La capella dels Sants Metges s’ubicava a l’eixample del segle XVI, fora muralla.
  • Aparentment la capella tenia una altra orientació abans de la dècada de 1940.
  • Segons l’historiador Amador Garrell: “la capella dels Sants Metges era bastida al mig del carrer, de cara avall, tal com es veia fins a l’any 1936”.
  • L’antiga capella feia una arcada al mig del carrer de Corró i era, de totes les capelles de barri, la més nova.
  • A la guerra de 1936 la capella va ser enderrocada, i es va fer més humil a un costat, tal com és ara.
  • La capella estava situada el barri “dels Sants Metges”, a la part alta de la vila, dominada per fàbriques i indústries, raó per la qual la festa es celebrava cada any el dissabte següent al dia assenyalat en el calendari per a honorar als sants.
  • Aquell dia tancaven les fàbriques i es paraven les indústries. La festa tenia com a ingredient fonamental la visita a la font (la Font Verda, la de l’Escot o la de l’Estació) amb la provisió corresponent d’unes branques d’acàcia o d’unes canyes verdes.

Els diferents barris de la ciutat emmurallada comptaven amb una capella cadascun, sota la dependència de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Aquestes capelles acostumaven a estar emplaçades als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol, Santa Anna i la desapareguda de Santa Elisabet. Actualment, aquestes capelles han perdut la seva funció pastoral.

És un edifici entre mitgeres estructurat en un únic eix central, amb imposta per sobre la portalada d’arc de mig punt, una finestra rodona recercada amb totxo a sardinell, coronada per un capcer amb sanefa de totxo que incorpora un campanar d’espadanya d’un ull. La composició vertical de la façana té el contrapunt de la imposta de totxo a sardinell que la subdivideix.

Us passo un enllaç on es parlava de demolir en 1888 aquesta capella, per la seva curiositat  :

http://www.granollers.cat/arxiu/sol%C2%B7licitud-denderroc-de-la-capella-dels-sants-metges-el-1888-0

Capella dels Sants Metges  està catalogada com Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a l’Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme i font pública de Terrassa

La Creu de Terme i font pública està situada en la Plaça de la Creu Gran de Terrassa, al centre d’una petita rotonda.

Aquesta Creu de Terme és coneguda com a Creu Gran de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • Correspon a la zona que separava els termes de Terrassa i Sant Pere en ple segle XVIII.
  • La creu original es troba a la seu central del Museu de Terrassa, situada al castell de Vallparadís, i és dels segles XIV-XV
  • Va ésser enderrocada el 1936, iniciada la Guerra Civil, i va trencar-se en set trossos que foren recollits pel veïnat
  • La que es troba a la plaça de la Creu Gran n’és una reproducció de ciment.

Us passo un article sobre la Creu Gran de mon.terrassa :

https://elmon.cat/monterrassa/histories-de-terrassa/la-creu-gran-de-terrassa

L’actual Creu, és va muntar sobre el basament d’una font de quatre dolls d’aigua amb abeurador circular.

Els dolls estan decorats per cares de Medusa de ferro.

La creu és d’estil gòtic, amb tendència a l’època del Renaixement. L’arbre és vuitavat i la iconografia del capitell presenta quatre figures atribuïdes a apòstols.

A la creu hi ha el Crist i la Mare de Déu. Tota ella presenta un bon treball decoratiu que sembla una obra d’orfebreria. El fust és poligonal.

Original de la Creu Gran, exposat al museu del castell de Vallparadís.

Fotografia de Viquipèdia

Per a mes informació us passo un enllaç amb fotografies antigues d’aquesta Creu de Terme i la Font :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2012/06/normal-0-21-false-false-false_01.html

La Creu Gran és protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Seu central de la Caixa d’Estalvis de Sabadell

La Seu central de la Caixa Sabadell està situat en el carrer Gràcia, 17 de la ciutat de Sabadell.

És un edifici modernista propietat de la Caixa d’Estalvis de Sabadell , fou projectat per l’arquitecte Jeroni Martorell entre els anys 1905 i 1915, edifici de gran bellesa.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1902, i davant del creixement que experimentava l’entitat, es va adquirir un solar al centre de Sabadell, on es va edificar el que seria la seu central, que es coneix amb el nom d’El palau de l’estalvi.
  • El rei Alfons XIII va posar la primera pedra, constitueix una joia de l’art modernista.
  • Les obres van començar el 1906.
  • Dos anys més tard, amb l’estructura acabada, es van començar els treballs de decoració interior.
  • El 1910 les obres es van aturar parcialment, a causa de la construcció paral·lela de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis, que posteriorment i fins al dia d’avui és la seu de l’Obra Social Caixa Sabadell.
  • El 1916, però, la major part dels serveis de la Caixa de Sabadell es desenvoluparen al nou edifici.

La façana de l’edifici s’estructura en tres cossos.

El central, més elevat i amb el pla de la façana desplaçat, destaca sobre els laterals que tenen molta menys decoració i una acusada horitzontalitat i sobrietat.

De l’edifici, en destaquen la seva simbologia, els vitralls, els esgrafiats amb motius florals i simbòlics.

A l’interior, l’actual pati d’operacions va ser concebut per Jeroni Martorell com un ampli vestíbul, tancat a nivell dels pilars.

A un costat se situava la biblioteca i a l’altra les oficines d’atenció als clients.

Els capitells de les columnes són esculpits amb roses i gira-sols.

Al fons del vestíbul s’obre pas al pati Turull, un espai de dimensions considerables i planta quadrada, cobert per una gran claraboia.

Les columnes són, probablement, obra de l’escultor J.M. Bernades, amb un monument a Pere Turull (primer negociant de llanes de la ciutat, membre del gremi de fabricants i alcalde de la ciutat que va liderar la iniciativa que va conduir a la formació de l’entitat), de Manuel Fuxà i Leal i Ismael Smith.

Per ampliació de dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caixa_Sabadell

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguéz