Balneari Codina de Tona

Com cada diumenge us presento dos articles

El Balneari Codina esta en el carrer de  Manresa, 59 de Tona.

Us passo la seva historia:

  • La primera font d’aigües sulfuroses es va descobrir per casualitat prop del Mas de la Font el 1874.
  • Fou estudiada i donada a conèixer pel metge de Tona Dr. Antoni Bayés i Fuster. Les prospeccions efectuades a continuació van donar lloc a la implantació de diversos balnearis.
  • Les aigües de la deu del Balneari Codina es descobriren el 1910 després d’un estudi del Doctor F. Terricabras i Comella.
  • El Manantial Codina, inaugurat el 1913, és el darrer balneari que es va construir dels quatre que va arribar a tenir Tona.
  • El balneari s’amplià el 1929 i continuà obert al públic fins al 1984 quan va tancar a causa d’infiltracions d’aigües residuals.
  • Reobert el 1990, actualment és l’únic balneari de Tona. Per aquest balneari han passat cèlebres personatges com per exemple Montserrat Caballé, que va seguir un tractament per l’afecció del coll.
  • Situat fora del casc urbà de Tona, al peu de la carretera de Tona a Collsuspina i Manresa, el balneari va afavorir un creixement urbà entorn seu amb la construcció d’importants cases senyorials, com ara les torres Caminals, Canals i Bohigues.

Edifici civil de planta baixa més dues plantes amb teulada als quatre vents i de planta quadrada. Totes les cantonades són de pedra treballada.

A la façana principal i a la dreta de la casa hi ha una galeria amb barrots de baranes artificials millorada amb material d’imitació de pedra. Hi ha amplis finestrals amb arcades semicirculars.

Dalt la teulada hi ha la data de la coberta a l’any 1913 i també a la banda dreta una petita torreta per a repòs. Hi ha detalls de ferro forjat, com una escala a la façana esquerra i la porta exterior de l’entrada.

Una ampliació en els anys 20 amb una terrassa mirador li dóna l’aspecte actual.

El Balneari Codina és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Ermita Sant Antoni de les Codines de Centelles

Com cada diumenge us presento dos articles

L’ermita Sant Antoni de les Codines està ubicada entre el carrer Raval Marc Fogueres  i carrer Molí de la Llavina de Centelles.

Us passo dades històriques :

  • Trobem esmentada en el 1291, però estava dedicada a Sant Antoni i a Santa Maria.
  • Estava ubicada a peu de la carretera N-152, que unia Barcelona amb Puigcerdà, en l’antic camí de Barcelona a Vic.
  • A poca distancia a principis del segle XIV estava un hospital , segles després va ser un hostal.
  • L’any 1987 es va fer l’estudi per enderrocar i reconstruir-lo de nou, així va ser, i es va reconstruir en la ubicació d’avui en dia, el moriu va ser el desdoblament de la carretera passant a ser la C-17.
  • Es va beneí de nou en 1991.

És una edificació d’una sola nau i absis rectangular, i la porta d’entrada es d’adovellada i mig punt. El campanar  de construcció moderna de cadireta.

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

El Monestir de Montserrat entre llegenda i historia real

Avui us presento articles

Com ja sabeu i veieu, Montserrat es com si fora també la nostra patrona en aquest Blog,  i de tant en tant, faig algun article sobre aquesta Muntanya i tot el que li representa, avui serà entre la seva llegenda i l’historia real…

Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat, a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.

És un símbol per a Catalunya i ha esdevingut un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

Us passo la seva història :

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880.

Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. Quan el bisbe s’assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l’estàtua pesava massa.

El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobada i ordenà la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir.

La imatge que es venera en l’actualitat al cambril de l’església de Montserrat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d’àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nenet Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada.

A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l’apel·latiu popular de “la Moreneta”.

L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.

L’11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril.

Des de la festa de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d’abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar el Monestir per primera vegada en més de set-cents anys, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els monjos la van amagar per la comarca.

Un any després, tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc, poc abans que els francesos destrossessin l’abadia.

Maur Picanyol, un ermità de Sant Dimes va amagar la figura al buit de sota una escala i va aconseguir evitar que fos destruïda per l’incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars.

El 1835, amb motiu de la crema de convents, l’abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar-la a casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir.

La figura estava tan ben amagada que el Bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l’antic abat, llavors exiliat a Palerm per demanar-li on es trobava a Mare de Déu de Montserrat.

Durant el segle XX es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de 1909. Durant tota la Guerra civil espanyola la figura real va ser substituïda per una còpia.

Escolania de La Sagrada Familia a Montserrat

Us passo informació sobre l’Escolania, en l’enllaç adjunt :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escolania_de_Montserrat

Escolania de La Sagrada Familia a Montserrat

 

Recull de dades i Text : Viquipèdia i Monestir de Montserrat

Fotografies i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Masia de mas Duran de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articles

L’antiga masia de Mas Duran, està al mig de la Rambla Lluís Companys, l’Av. camí del Mas,  el carrer Mercè Rodoreda i el carrer Vallcorba de Sant Quirze del Vallès.

Us passo alguna dades històrica :

  • Està documentada des de 1641 en els fogatges.
  • Disposava d’una gran extensió de terres de conreu.
  • En la finca disposava de molta aigua en el seu aqüífer, tenia dues fonts molt importants, la font de la Taula Rodona, i la font del Canó, per les contrades se les coneixia com Les fonts de les Morisques.
  • Amb el anys es va parcel·lar les terres es va fer malbé tota la zona agrícola i arbres , deixant-la completament plana amb l’abocament de terres, de manera que l’aigua de la font de les Morisques va ser canalitzada, mentre que la de la font del Canó va ser tapada amb les terres abocades.

En la part frontal, podem destacar l’entrada, es d’adovellada i mig punt.

Les 3 finestres del primer pis, estan semi tapiades.

Amb 4 petites finestres a les golfes.

Cal destacar, que al costat de l’entrada, sembla que hi ha un pou.

S’ha refet el rellotge de sol.

Mas Duran fa de punt de separació del barri vell amb un nou barri que porta el seu nom.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Roig de Camprodon

Can Roig esta situada en el carrer Freixenet, 21de Camprodon, a la sortida del poble en direcció Molló, just abans de travessar el riu Ritort.

Us passo la seva història :

  • Va ser construït com a segona residència del Dr. Roig, cunyat del Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal durant els anys 1900-1901.
  • L’autoria de l’arquitecte és discutida, ja que es creu que hi va intervenir Puig i Cadafalch.
  • L’arquitecte va ser Simó Cordomí i Carrera, dissenyant un edifici amb elements neogòtics i amb façanes arrebossades amb elements de pedra natural i artificial.
  • L’edifici es va fer servir com hospital de campanya al final de la guerra del 1936-39,
  • Va ser abandonat en acabar el conflicte.
  • Als anys 70 va canviar de propietari però tampoc no es va fer res per aturar la degradació de l’edifici.

L’edifici està situat en una finca de 1.550 m2 i té una superfície construïda total de 780,52 m2 distribuïda en quatre plantes.

La porta principal de l’edifici avui desapareguda, era d’un gòtic molt ornamentat, estava coberta per una mena de lògia d’arcades romàniques coronades per merlets.

Encara es pot veure algun element de la rica decoració exterior amb escultures de pedra.

A l’interior, en estat ruïnós, destaquen el vestíbul, l’escala amb barana de fusta calada, i un gran saló amb decoració escultòrica gòtica mutilada i una gran llar de foc.

Edifici de gran qualitat, per no dir el que més, de l’època. Obra molt interessant del modernisme, llàstima pel seu estat actual.

Us passo un article del 25 de febrer de 2014, on ja fa menció d’una situació de degradació molt marcada d’aquest edifici :

https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/23198/camprodon/encara/restauracio/can/roig/75/anys/despres/abando

Can Roig és un edifici modernista inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació  al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Església de Sant Quirze i Santa Julita de Sant Quirze del Vallès

L’Església de Sant Quirze i Santa Julita esta situada en la Plaça de la Vila, 2, de Sant Quirze del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • La parròquia de Sant Quirze i Santa Julita data de l’any 1114.
  • Tenia un destacat retaule gòtic del segle XV, part del qual és actualment al Museu Diocesà de Barcelona i on s’hi representen fragments de la vida de Sant Quirze i Santa Julita.
  • L’ampliació del temple els anys 1701-1702, realitzada pel mestre d’obres Joan Picassó de Cardedeu, va provocar l’enderrocament de bona part del temple primitiu.
  • També disposava d’un segon altar d’estil barroc, del 1708, que va ser destruït durant la Guerra Civil.
  • L’altar actual, va ser creat als anys 60 per l’escultor Juvanteny.

Els estils que hi podem trobar són molt variats, tal com mostren els diferents retaules que l’han decorat al llarg de la història, i dels quals es té notícia.

L’any 1912  es va reformar el campanar i es va instal•lar el rellotge.

L’aspecte extern de l’edifici també ha canviat amb el temps, sobre tot desprès de la guerra civil.

La nova església i rectoria esta al costat mateix de la parròquia antiga.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui es l’aniversari d’aquest Bloc, tres anys amb vosaltres !

Avui us presento tres articles, per celebrar l’Aniversari d’aquest Blog !

El dia 1 de Juliol de 2017, vaig fer la presentació del que seria  aquest Blog de Terra, Aigua i Racons, gràcies a valuosa experiència de Tito Garcia,  qui em va ajudar a crear aquest Blog i animar-me a seguir amb ell.

Al principi i durant els primers mesos van ser articles esporàdics, amb poca experiència en el redactat i també, els seguidors i les visites eren poques.

Des del seu inici i veient l’experiència del primer Blog : Fonts naturals, aigua, muntanya i mes …, vaig decidir, que cada dia sortís un article i que toques una diversitat de temes,

amb material fotogràfic bàsicament propi o dels col•laboradors, amb imatges actuals o antigues del meu Arxiu Rasola, realitzat durant mes de 45 anys de la meva vida.

Els temes, com molts seguidors sabeu, són, Masies, Torres senyorial, Esglésies, Capelles i Ermites,

Castells, Pont, Balnearis, Informació de temes actuals, i un llarg etc…

Veient el gran interès pel Blog, vaig ampliar temes a cada dissabte i diumenge des de aquest any, publico dos articles.

Des del Blog i amb el seu aniversari d’avui, voldria expressar la meva gratitud als col•laboradors que ajudant voluntàriament aportant fotografies, i a tota la gent que seguiu el Blog,

i molts se que ho feu dia a dia,  aquells que m’han donat informacions i dades amb les que jo poder ampliar o corregir alguna errada.

Per tant, entre tots vosaltres feu que segueixi aquets bloc.!

Gràcies i Felicitats a totes i tots !!!

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Grans pintades a les parets – 6ª part #

Avui us presento tres articles, per així celebrar l’aniversari d’aquest Blog !

Una vegada mes, voldria compartir pintades en parets i murs, per axó  us presento : Grafits que no se que volen dir d’arreu del Vallès.

Val, si algú de vosaltres m’ho vol explicar, endavant !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Escultura, Tenir mala peça al teler de Terrassa

Avui dia 1 de juliol us presento tres articles per celebrar l’aniversari d’aquest Bloc !

A la cruïlla de les avingudes de l’Abat Marcet i Josep Tarradellas, a Terrassa hi ha l’escultura denominada : “Tenir mala peça al teler”.

És una obra de l’artista català, Francesc Abad de l’any 1992.

Us passo l’enllaç per saber d’en Francesc Abad :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Abad_i_G%C3%B3mez

Aquesta obra es feta bàsicament de totxo i vidre, fa referència a les xemeneies terrassenques; el seu interior un xiprer de fibra de vidre, i a dalt hi ha escrit la paraula paisatge.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text i Fotografies : Ramon Solé

Una ullada fora de Catalunya : Catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia d’Elna de França

Avui us presento dos articles

Si per vacances aneu per França, no deixeu de visitar La catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia d’Elna, que es troba a la ciutat d’Elna, en el municipi del mateix nom, a la comarca del Rosselló, (Catalunya Nord).

 

Us passo la seva història :

  • La seu episcopal fou fundada al segle VI.
  • El seu primer bisbe va ser Domne (571-586), segons consta a les actes dels concilis de Toledo i Narbona.
  • Va tenir els territoris del Conflent, del Rosselló i del Vallespir a partir del segle IX.
  • Se l’esmenta des del 861.
  • Fou consagrada el 916 pel bisbe Elmerad.
  • Cap al 1140, durant el bisbat d’Udalgar de Castellnou, es va fortificar la catedral, i es van repetir treballs de fortificació els segles següents.
  • Durant la croada contra la Corona d’Aragó, la població del Rosselló que s’havia congregat a la vila va lluitar amb força contra els croats en el setge d’Elna. Finalment, els habitants es refugiaren a la catedral de santa Eulàlia, que fou cremada; hi hagué, doncs, una matança per part de l’exèrcit croat; en acabat, van cremar la vila.
  • Entre 1380 i 1400 es van iniciar les obres per ampliar la catedral amb una nova capçalera al voltant de la romànica, però no es van acabar.

Altres dades destacables :

  • Romànica dels segles XI – XIII amb elements gòtics, va ser la seu del bisbat d’Elna fins que aquest va passar a ser Bisbat de Carcassona el 1801.
  • Després de la Revolució Francesa, per recuperar el 1817 el Bisbat d’Elna-Perpinyà, passant a ser-ne la seu principal, la catedral de Sant Joan de Perpinyà.

Té planta basilical de tres naus i tres absis a l’extrem oriental. La nau central es cobreix amb volta de canó d’uns 8 metres d’amplària i les laterals amb quart d’esfera, si bé originalment es cobria amb bigues de fusta. Els pilars que sostenen i separen les naus responen a tipus diferents.

Alguns, del segle XI, són cruciformes amb semi columnes adossades. Els murs que queden de la iniciada nova capçalera del segle XIV.

Exteriorment, l’absis major és reforçat per dos contraforts i amb una sèrie d’arcs cecs i lesenes. A la part baixa de l’absis sobresurt una absidiola reforçada també per contraforts i que correspon a una cripta actualment cegada.

Al voltant dels absis hi ha els murs que havien de formar l’arrencada de la capçalera gòtica inacabada del segle XIV, que només arriben a uns tres metres d’altura.

La façana principal, als peus de l’església, presenta una portalada amb d’arc de mig punt sense decoració. La part baixa de la façana presenta un aparell de còdols. en alguns llocs disposats a espiga i en d’altres més irregularment; més amunt canvien a carreus ben tallats combinats amb arcuacions llombardes amb arquivoltes planes de basalt negre.

El campanar se situa a l’angle sud-oest, sobre la façana principal, i és de planta quadrada i massís, de quatre pisos d’alçària. A cada pis hi ha quatre arcs a cada façana, que són tots cecs excepte els dos arcs centrals als dos pisos superiors.

Els arcs del primer pis duen arquivoltes de basalt negre. A l’altra banda de la façana hi ha un campanar més petit de còdols i maons que es considera del segle xiv i que es relaciona amb les fortificacions de la catedral, igual que els merlets que coronen la façana principal.

El claustre es va construir entre els segles XII i XIV. És de planta quadrangular irregular, comunica amb els actuals museus d’història i arqueologia.

Al llarg del costat sud de l’església s’hi van afegir capelles d’estil gòtic entre els segles XIII i XV, i s’hi va obrir una nova porta.

La galeria sud és l’única de l’època romànica, la resta de galeries són gòtiques. En la seva construcció, es va emprar marbre de la població de Ceret.

Les escultures que s’hi troben són de temes de flora i animals, i alguna escena historiada.

De l’escultor Ramon de Bianya, hi ha dos sepulcres: el del bisbe Ramon de Vilallonga (1216) i el de Ferran del Soler (1203). Hi ha un tercer sepulcre, el del bisbe Guillem Jordà (1186) del qual no es coneix l’autor.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé