Escola Assís de Premià de Mar

L’Escola Assís esta situada en el carrer de la Plaça, 35 de Premià de Mar.

L’Escola Assís va ser construïda l’any 1905 per la Congregació de les Germanes Caputxines amb la finalitat d’oferir al poble de Premiá de Mar,  un centre educatiu d’inspiració cristiana, després d’haver estat des de 1888 a Can Giralt, una casa del carrer de Sant Cristòfol

i es va traslladar a un edifici de nova planta al carrer de la Plaça, aleshores carrer del Cementiri.

L’edifici reprodueix les característiques pròpies de l’obra de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch i, si bé no en podem confirmar l’autoria, podem afirmar que és d’inequívoc estil modernista. No obstant, segons l’Ajuntament,  no s’ha trobat encara cap document que acrediti que ell fora l’autor.

L’escola Assís destaca per l’abundància de maó vist, que contrasta amb l’estucat blanc de la façana.

El maó s’utilitza en la decoració de les finestres, en els angles de les façanes, en la paret de l’última planta i en la coronació de l’edifici.

Les obertures de les golfes formen arcs apuntats directes, mentre que les del primer pis i la planta baixa els formen de manera esglaonada.

 

 

Recull de dades, gràcies a la informació de l’Ajuntament de Premia de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Una casa curiosament ornamentada en Martorell

Quan vaig anar a fer diferents fotografies a edificis emblemàtics i històrics de Martorell, no vaig poder-me resistir en fer unes fotografies a una casa… ;

és una casa no massa gran, senzilla, però… , amb una curiosa ornamentació en la façana que dona al carrer.

Està situada en el numero 29 del carrer de Sant Genís de Rocafort de Martorell.

Tota l‘ornamentació es feta d’un trencadís ceràmic irregular segons la figura que representa i varietat de colors.

En la part superior de la porta d’entrada, es llegeix : Bon sol.

El propietari d’aquest edifici, va voler expressar el seu amor a les terres de Martorell, … és verdaderament un artista…?,

pot ser que sigui anònim…, conegut sols pel veïnat, però crec que val la pena donar a conèixer aquesta petita obra curiosament ornamentada !.

El felicitem des del Blog… per aquesta feina que en el seu dia va portar amb imaginació, hores de treball i paciència.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Roure de Premià de Mar

Can Roure està situada en el carrer Sant Antoni, 21-27 de Premià de Mar.

A part del nom de Can Roura, també en els anys se l’ha conegut com a la Nau  i com a Vil·la Jacinta.

Us passo ressenya de la seva historia :

  • Pertanyia a la família Roura, que tenia una foneria a Premià de Mar, on actualment hi ha la plaça dels Països Catalans, més coneguda popularment com la Foneria.
  • Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), el Comitè revolucionari la decomissà i hi instal•là la barberia col•lectiva.
  • Durant uns anys a la dècada dels 70 del segle passat fou escola.
  • Actualment hi ha dependències municipals, com el Jutjat de Pau , Registre Civil.

És un edifici unifamiliar de planta i pis. La planta baixa té al centre la porta d’entrada i dues grans obertures de la mateixa alçada i amb la mateixa ornamentació a la llinda, amb relleus de garlandes. Al seu damunt s’obren tres finestres idèntiques d’arc rebaixat amb motllura ampla i ampit dentat. L’acabat del parament és d’estuc imitant carreus.

Casa de planta rectangular de tres crugies perpendiculars a la façana als quatre vents i que ocupa l’espai on abans hi havia cinc cases de cós, tres ocupades per la casa i als laterals havien estat patis. A la part posterior conserva un safareig d’una de les cases de cós antiga i li van afegir una font amb plafó de rajoles d’estil rom antic.

El nucli d’escala està a la crugia esquerra, actualment també hi ha una escala metàl·lica a l’exterior, a la façana de ponent. La coberta és plana practicable a modus de terrat català només ocupat pel volum d’escala. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d’una composició simètrica segons tres eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb una porta d’accés central amb llinda i dues finestres laterals, també amb llinda i amb barana de balustre; en la planta pis, amb tres obertures d’arc carpanell.

Coronament amb cornisa i balustrada a la terrassa. El parament de la façana és un estucat en relleus formant bandes horitzontals imitant carreus posats a portell, en els emmarcament de les obertures hi ha un recreixement pla decorat amb relleus de garlandes entre la llinda i el guardapols.

Per cert, a can Roure em vaig casar jo farà deu anys en rere !!!

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Premià de Mar i Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Les Tres Xemeneies del Paral-lel de Barcelona

Les Tres Xemeneies estan ubicades al límit del districte de Sants-Montjuïc, les Tres Xemeneies son una construcció exempta que es troba flanquejat per les antigues oficines de Fecsa-Endesa al bell mig dels Jardins de les Tres Xemeneies, parcel·la delimitada per l’Avinguda del Paral·lel i els carrers de Cabanes, de Vilà i Vilà i de Palaudàries.

Les Tres Xemeneies són l’últim vestigi d’un complex industrial molt més gran avui desaparegut

.

Us passo la seva història :

  • La Sociedad Española de Electricidad, fundada l’any 1881, formava part d’aquelles instal•lacions destinades a la producció d’energia elèctrica que proliferaren a la rodalia de la ciutat al tombant de segle.
  • Les obres de la seva central tèrmica, ubicada a l’Avinguda del Paral•lel, s’iniciaren el 1883 a càrrec de l’enginyer Narcís Xifra i Masmitjà i del mestre d’obres Domènec Balet i Nadal.
  • Però no va ser fins al 1896, quan l’empresa ja es coneixia com Compañía Barcelonesa de Electricidad, que es construí la primera xemeneia.
  • Les altres dues serien construïdes el 1908 i el 1912 com a conseqüència de l’increment de la demanda.
  • L’any 1919 la central del Paral•lel, que el 1911 havia estat adquirida per l’enginyer canadenc Frederick Stark Pearson, fundador de “La Canadenca”, es convertí en l’escenari d’un dels principals capítols del moviment obrer català, la Vaga de la Canadenca.
  • A mitjans de la dècada de 1950, aprofitant els baixos preus del petroli, la central passà a emprar com a combustible fueloil.
  • El 1987 la central fou desmantellada per causes ambientals i de seguretat.
  • A partir de llavors, es procedí a l’enderroc de l’antiga central, a excepció de les xemeneies, que quedarien encaixades dins la nova seu social de Fecsa-Endesa, dins d’una parcel•la reconvertida en parc públic.
  • Les obres de reconstrucció i remodelació de la parcel•la es desenvoluparen entre 1988 i 1995 i anaren a càrrec del despatx “RGA arquitectes”.

Es tracta de tres construccions aïllades que han esdevingut una fita visual i el símbol identitari del barri de Poble Sec.

Cadascuna de les xemeneies mesura 72 m d’alçada i fins a 4 m de diàmetre.

Es tracta de grans construccions troncocòniques fetes íntegrament en maó vermell sobre basaments paral·lelipèdics del mateix material.

Els fusts de la xemeneia es troben en l’actualitat enfaixats amb anelles metàl·liques que contraresten les moltes esquerdes i pèrdues d’aplom causades per la degradació de llurs materials.

Les superfícies exteriors de les xemeneies no presenten cap ornamentació, més enllà del cornisament en forma de barbacana circular que corona la desembocadura de les xemeneies.

En l’actualitat, una escala metàl·lica recorre tota l’alçada de les xemeneies fins a arribar a una plataforma, també metàl·lica, als peus d’aquest cornisament.

Informació del canvi que actualment s’està portant a terme la construcció d’unes noves edificacions que envoltaran les Tres Xemeneies :

https://www.ara.cat/societat/Tres-Xemeneies-proxim-canvi-Parallel_0_2173582670.html

Les Tres Xemeneies és una obra eclèctica de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local

.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Fecsa-Endesa i Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Condicionament Terrassenc de Terrassa

El Condicionament Terrassenc, està format per un complex de naus paral•leles que ocupen una illa de cases compreses entre el passeig del Vint-i-dos de Julio i els carrers Mare de Déu dels Àngels, Canonge Rodó i Joaquim Folguera de Terrassa.

Us passo dades de la seva historia :

  • El Condicionament Terrassenc, o Acondicionamiento Tarrasense, fou fundat el 1906 per controlar la qualitat dels teixits produïts a Terrassa.
  • Lluís Muncunill va projectar un edifici de planta rectangular per a les oficines i unes naus complementàries.
  • Més endavant conegut amb l’acrònim LEITAT (Laboratorio de Ensayos e Investigaciones Textiles del Acondicionamiento Tarrasense)
  • El 2010 va traslladar les oficines a una nova seu situada al Parc Tecnològic del nord-est de la ciutat.

És un conjunt d’edificis de grans proporcions que ocupen una illa de cases sencera, amb façanes a quatre carrers.

Del conjunt en destaquen sis naus clarament diferenciades a l’exterior per capcers individuals.

L’edifici per excel·lència el constitueix el destinat a les oficines i al laboratori, que dóna al passeig del Vint-i-dos de Juliol, 218.

És construït amb obra vista, amb finestres de maó aplantillat que formen un arc rebaixat amb arquivolta.

Us passo un enllaç de l’Ajuntament de Terrassa, on podreu saber mes sobre la remodelació de part dels edificis :

https://www.terrassa.cat/es/noticies?tag=condicionament%20terrassenc

El Condicionament Terrassenc és un conjunt d’edificis del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipedia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Palau dels Tagamanent o Casa del Conestable de Granollers

El Palau dels Tagamanent  o Casa del Conestable, esta situada en el carrer de Sant Roc, 10 de Granollers; és on morí el rei Pere el Conestable en el 1466. Actualment hi ha una acadèmia de llengües estrangeres.

Us passo detall de la seva historia :

  • La propietat del Palau passà de la família Tagamanent als Montbui durant el segle XV, ja que la filla hereva dels Tagamanent, Isabel de Tagamanent i de Palou, es casà amb Joan de Montbui.
  • En Joan de Montbui i de Tagamanent (fill dels anteriorment citats) i d’altres nobles catalans i portuguesos, assistiren en aquesta residència (del mateix Joan de Montbui) a la mort del rei Pere (1466).
  • Posteriorment, acompanyaren el fèretre reial fins a Santa Maria del Mar a Barcelona.
  • El 1813 la comunitat de Caputxins que havia perdut el seu convent de dalt la serra de la Torreta passà a la casa del Conestable, cedida pel Marquès de Barberà.
  • El palau ha sofert greus danys en els últims anys: a començaments del s. XIX, una part fou enderrocada per a construir una casa moderna.
  • El 1940, l’Ajuntament donà permís per a derruir-ne la part oriental i les finestres de pedra foren venudes al propietari de Can Many.
  • Al seu lloc es construí un altre edifici modern.
  • L’any 1980-1981 va ser restaurat segons un projecte de Joan Valls i Ribas .

De l’antiga casa dels Tagamanent, només en resta la part central del Palau del segle XV. Es tracta d’un edifici civil, de façana i cos central de l’antic palau senyorial dels Montbui.

La casa del conestable es troba entre mitgeres i consta d’una planta baixa i dos pisos, amb una façana de pedra vista sense picar.

La porta es caracteritza per esser de mig punt adovellada amb grans dovelles radials. Al primer pis es presenta una finestra coronella de tres ulls, mentre que, al segon, la finestra és conopial trilobulada. Tipològicament correspon al gòtic civil català.

El Palau dels Tagamanent  o Casa del Conestable,  és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Farmàcia – Laboratori Galup de Barcelona

La Farmàcia – Laboratori Galup, esta situada en el carrer Pau Claris 83 cantonada amb carrer de Casp de Barcelona.

Us passo detall de la seva petita historia :

  • La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l’any 1927 amb la inauguració de la farmàcia laboratori Galup, propietat de Ramon Galup Jaurés, fill de Ramon Galup Riera que durant 25 anys havia portat una coneguda farmàcia.
  • Posteriorment passa al seu fill Ramon Galup Ylla,
  • A l’any 1995, a la mort de Ramon, passa a la seva filla, Mireia Galup Russinés ,actual titular.

A l’exterior de la Farmàcia, hi ha un conjunt d’elements que conserva íntegrament la solució original amb: plafons aïllats sobre els brancals, tancament a l’interior dels buits arquitectònics amb rètol integrat i rètol bandera,

-Sobre el parament un total de 5 plafons ovalats, de les mateixes característiques llevat de l’amplada que s’adapta a la del brancal sobre el que es situen, amb emmarcat de fusta i vidre pintat pel darrere negre amb lletres daurades inclinades que conserven la retolació original.

– Dins de l’obertura de l’aresta, el tancament de fusta i vidres bisellats que recula i es plega formant un vestíbul exterior de planta poligonal, amb una gran peça de marbre blanc en el paviment. Inclou la porta d’entrada de dues fulles batents (ara una fora de servei) amb tiradors exteriors amb un cilindre de vidre.

– En l’aresta del carrer Pau Claris, la bandera de forja artística, amb perfil T en voladís, amb tirant superior entorxit i decoració amb passamans enrotllats, d’on penja una caixa rectangular amb doble marc de xapa ondulada, que a banda i banda disposa d’un plafó negre amb el mot FARMÀCIA en lletres vermelles.

A l’interior també conserva plenament un estil antic de la Farmàcia original,

quan s’entra un pensa que a retrocedir a principis del segle passat…

 

 

Recull de dades : Farmàcia Galup i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Sadurní de Montornès del Vallès

L’Església de Sant Sadurní esta situada a un costat de Camí antic de Martorelles i amb  Plaça de Joaquim Mir de Montornès del Vallès.

Temple dedicat a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, consagrat probablement al segle X, però documentat des de l’any 1162.

La capella del Santíssim de Montornès és molt antiga, existeixen documents de l’any 1302 que ja en parlen.

L’any 1572 va ser objecte d’una reconstrucció general que respectà l’absis romànic original, que encara es conserva avui.

Durant segles, l’església, la seva sagrera i la plaça propera van ser el centre del poble, en una posició lleugerament alçada.

Però de la fàbrica romànica només en queda l’absis, la resta de l’església fou restaurada en els segles XVI i XVII, com consta en les visites pastorals.

Sembla que el campanar també fou restaurat en la primera dècada del segle XVI. Potser la finestra oberta en l’antic absis romànic i en la que es llegeix 16 JHS 90, s’obrí en alguna de les seves restauracions.

Formen el conjunt de la façana: un portada quadrada amb dues finestres al seu damunt i una a cada costat, totes elles apuntades.

La teulada és de dues vessants, amb petites creus de pedra.

El campanar, de planta quadrada, a tres nivells i gàrgoles a les cantonades del tram alt, és d’aquesta època,

l’inferior és de paredat mentre que els altres són de carreus.

En la part superior s’hi troben tres arcs apuntats destinats a acollir les campanes i a cada vèrtexs d’aquest hi ha una gàrgola tot representant el tetramorf.

L’església és d’una sola nau, de volta apuntada i amb tres trams, és de fàbrica moderna. És capçada per un absis amb cinc bandes verticals per la seva part exterior i sense finestres, excepte una datada de l’any 1690 i decorat amb alguns motius geomètrics i una cara coronada en la seva part superior.

El magnífic retaule tardo-renaixentista que contenia, esculpit per Antoni Comes entre 1619 i 1620, va ser destruït en la crema del juliol de 1936. El retaule actual de l’altar major, realitzat en temps de postguerra, va ser restaurat l’any 2000.

Sant Sadurní és una església protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montornès del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé

Masia de Can Draper de l’Ametlla del Vallès

La gran masia de Can Draper és un mas fortificat al municipi de l’Ametlla del Vallès, està al sud del terme municipal, a tocar de l’accés des de la C-17.

Podeu anar pel carrer del camí de can Draper.

Can Draper és una propietat molt antiga, cal dir que era originaria del 1152, coneguda en aquell moment com a Mas Barceló, nom que conservaria fins al 1393 en què Ramon Draper es casa amb la pubilla de la casa.

Us passo la seva llarga i interessant historia :

  • Molt abans de la construcció del Mas Draper i al mateix lloc hi existia un petit edifici voltat de terres pròpies anomenat Mas Barceló.
  • Aquest mas, el més antic documentat a l’Ametlla, consta que existia en documents dels anys 1151 , 1172 i 1393.
  • A l’any 1393 és anomenat marmessor de l’herència Ramon Draper, casat amb una filla de Barceló, i aquest nom ha romàs als documents fins ara.
  • La construcció del Mas fortificat respon a les necessitats de defensa a la vida del camp suscitada des del segle XV amb la revolta dels remences.
  • El patrimoni del mas fou augmentat i a mitjan segle XVI, en vida del propietari Jaume Draper, es construeix el gran edifici de l’actual mas,

amb la seva torre de defensa separada per un pont que podia aïllar completament el Casal de la Torre en els moments de perill.

La masia de can Draper, està formada per diverses construccions que formen un complex a l’entorn d’un gran pati tancat i amb una torre a la línia exterior.

Aquesta torre, originàriament de defensa, és de planta quadrada amb planta baixa i tres pisos, coronada per una balustrada.

A la planta baixa es troba una capella espaiosa amb pintures molt deteriorades. La capella havia posseït ornaments i un retaule gòtic que va desaparèixer durant la guerra civil del 1936.

Al cim de la torre hi manca la campana, que fou prestada l’any 1939 a la parròquia de l’Ametlla i no fou tornada.

A les façanes hi ha finestres gòtiques, una d’elles amb l’escut i l’any 1551.

Hi ha un relleu situat a la façana de migdia de la torre, sota la finestra del primer pis. És una pedra de forma rectangular la llegenda de la qual està emmarcada per una garlanda de fulles i fruites i sostinguda per unes figures infantils esculpides en alt relleu, totalment nues.

A la part superior i inferior de la llegenda hi ha una carota. La inscripció diu així: “FONCH EDIFICADA LA PRESETN TORRA A XXVI DE MAIG DE L’ANY MDLXXIIII PER LO HONORABLE EN JAUME DRAPER”.

Destaca una escultura en alt relleu situada sota la finestra de la Torre, a la banda de llevant, que representa un guerrer de mida natural, amb capa, empunyant una arma i amb un escut amb la inscripció “IHS”.

Hi ha dues inscripcions més, una en la cinta que té al voltant amb la inscripció en llatí que diu: “Amb aquest signe venceràs”.

L’altra al peu de la figura on es pot llegir: “A l’edat de LV anys”.

S’ha dit que l’escultura del guerrer fou trobada enterrada en algun lloc proper al mas, per la seva forma podria ser la tapa d’una tomba…

A banda, és tradició en la família Draper,  que la pedra esculpida fou l’obsequi que feren els picapedres a Jaume Draper un cop acabades les obres del casal i la torre.

Aquest Masia està envoltada encara avui en dia, de terres de cultiu amb oliveres i a prop en la riera hi ha la font del seu nom.

 Can Draper, és una magnifica masia – fortificada, que cal veure-la per donar-se de la seva importància monumental. !

La gran masia de Can Draper, està catalogada com a bé cultural d’interès nacional des del 1949.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de CosmoCaixa a Barcelona

L’Edifici de CosmoCaixa esta situat en el carrer de Isaac Newton, 26, de Barcelona.

Us passo la seva historia :

Va ser una obra de Josep Domènech i Estapà de 1904-1909.

L’edifici fou originalment un asil per a cecs.

Remodelat i ampliat el 1979-1980 per Jordi Garcés i Enric Sòria per encabir-hi el Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”, amb una posterior reforma dels arquitectes Robert i Esteve Terrades, per tal de convertir-lo en el CosmoCaixa actual, després de cinc anys d’estar tancat, s’inaugurà el 25 de setembre del 2004.

Es van conservar i restaurar els murs de l’antiga nau modernista, que es van prolongar en el cos del nou vestíbul, d’obra vista. La reforma posterior va ampliar considerablement les antigues instal·lacions, amb un nou protagonisme del vidre i l’acer.

La façana interior, es molt destacable les seves finestres i el conjunt arquitectònic.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé