Església de Sant Francesc d’Assis de Terrassa

Avui us presento dos articles sobre esglésies

L’Església de Sant Francesc d’Assis esta situada en la Plaça Doctor Robert, 1 de Terrassa.

Del convent de frares menors recol·lectes se’n conserva l’església i el claustre, va ser fundat el 1609 i la seva inauguració segons constat en l’any 1612.

Us passo informació del Convent de Sant Francesc :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_de_Sant_Francesc_(Terrassa)

Es església de façana molt senzilla amb un interior més equilibrat, d’estil gòtic-renaixentista.

Cal remarcar  els plafons ceràmics que decoren tot el seu perímetre del 1673.

És d’una sola nau amb capelles  als laterals, volta de creueria i absis poligonal.

El claustre està integrat dins l’Hospital de Sant Llàtzer, constituït posteriorment , en l’any 1869.

Actualment l’església de Sant Francesc esta adherida al conjunt d’edificis del complex sanitari de l’Hospital de Sant Llàtzer, l’edifici de la Clínica del Remei, l’edifici de l’antiga presó de Terrassa, el Cap, el claustre i l’antiga Torre d’Aigua.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona

Avui us presento dos articles sobre esglésies

Església dels Sants Just i Pastor  està situada en la Plaça de Sant Just, 6 amb el carrer Hèrcules, 4-6 i el carrer  Rere Sant Just, 3 de Barcelona.

Us passo la seva història:

  • Està documentada des del 801 quan el rei franc Lluís el Piadós n’impulsà la reconstrucció, i l’advocació actual als Sants Just i Pastor està testimoniada des del segle X.
  • Va ser cedida pels almoiners del comte Mir, el 965, a la catedral amb tots els béns, delmes, primícies i drets parroquials.
  • La construcció de l’església gòtica que podem veure actualment va començar l’1 de febrer de 1342 i es va allargar fins al 1574., l’últim dels grans temples gòtics de Barcelona.
  • Es construí sobre l’antiga església romànica i el solar de l’antiga capella de Sant Celoni.
  • El 1363 ja estaven acabats els tres primers trams de la nau, la volta dels peus s’acabaria al segle següent.
  • La construcció de la façana i el campanar s’allargà fins al segle XVI.
  • Durant el segle XIX el cor passà del centre de la nau a l’absis, i per a fer-ho s’avançà l’altar.
  • També s’hi reconstruí la façana en neogòtic entre els anys 1880 i 1887, obra atribuïda per algunes fonts a Josep Oriol Mestres però en realitat amb plànols originals signats per August Font.
  • Altres reformes foren la de la capella del Santíssim el 1904 per August Font.
  • També,quan el 1944 s’eliminà la policromia de la nau i voltes, del s. XIX.
  • L’any 1946 es restaurà a les ordres de l’arquitecte Jeroni Martorell.
  • L’any 1948 aquesta església fou la sisena de Barcelona que assolí el rang de basílica menor, títol que li fou concedit pel papa Pius XII.

És una església gòtica formada per una nau central de cinc trams coberta per voltes de creueria amb claus de volta policromades, absis poligonal i sis capelles rectangulars entre els contraforts a cada costat. Recorren la part alta finestres calades amb vitralls de colors del segle XVI.

Les façanes són austeres i força simples; a la façana principal s’havien previst dues torres, però només se’n va arribar a construir una situada a la dreta de la façana i amb forma semioctogonal.

L’altar major que hi ha actualment, i que en substitueix un d’anterior realitzat per Damià Forment, és del 1832, amb sis columnes monolítiques de marbre de Tarragona en hemicicle i mitja cúpula, d’estil neoclàssic.

Destaca la capella del costat de l’Evangeli més propera a l’absis, dedicada a Sant Feliu i a la Santa Creu, que conté un dels millors retaules catalans del segle XVI, el de la Passió pintat per Pere Nunyes entre 1528 i 1530. A la capella de Sant Pacià hi ha un retaule del segle XVIII, al peu dels quals hi ha una urna amb les restes de Sant Pacià de Barcelona, sant bisbe de Barcelona i important escriptor del segle IV.

Des de l’any 2002 a la basílica es troba una rèplica de la imatge de la Verge de Candelaria, Patrona de Canàries, que va ser donada per la Casa Canària de Catalunya.

L’Església dels Sants Just i Pastor  va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric, el juny de 2012.

Font dels Sants Just i Pastor

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cal Cuiros d’Alella

Avui us presento dos articles

Cal Cuiros esta situat en el camí de Tiana, 4 d’Alella .

Us passo la seva historia:

  • Sobre la llinda de l’entrada principal hi ha la data de “1791”.
  • En  la façana la data d’una reconstrucció o reforma: “1912”.

Edifici civil de planta rectangular. Està format per uns baixos i dos pisos, dels quals destaca el superior ocupat per una sèrie d’arcs de mig punt. La coberta està formada per una teulada de dos vessants amb un ampli voladís amb suports de fusta. Sobre la façana hi ha un rellotge de sol.

El conjunt resulta especialment interessant per la seva posició elevada que domina una panoràmica de la vila, i l’accés principal al recinte del jardí, al qual s’accedeix a través d’un túnel o passadís amb una escala d’uns 20 metres de llarg, cobert amb volta i una porta a la part inferior d’aquest. Aquesta porta o entrada, exteriorment es situa al final d’un carrer sense sortida molt inclinat, i té l’aparença d’una petita capella.

Can Cuiros és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Santa Madrona del Palau de Sant Andreu de la Barca

Avui us presento dos articles

L’Ermita de Santa Madrona està situada en el Parc de l’ermita de Palau,  al Barri de Palau de Sant Andreu de la Barca.

Us passo dades històriques :

  • Recentment s’hi han efectuat prospeccions arqueològiques i el material que hom hi ha descobert, en unes sitges sota el paviment de la capella, abasta una cronologia des dels segles II i I aC fins al III de la nostra era; es conserva en vitrines a la casa del comú.
  • Va ser molt reformada en el 1882,sobre les restes d’un antiga ermita gòtica.
  • Al segle passat era dedicada, també, a l’Assumpció.

Aquesta ermita de planta rectangular està coberta a dues vessants.

Rosa Rosell i Viñas 1986 / Generalitat de Catalunya

Tant la porta d’arc de mig punt com el rosetó estan emmarcats amb totxos. El perfil de la façana queda ressaltat per una banda sobresortida.

Santa Madrona del Palau és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades Viquipèdia i altres

Adaptació al text i fotografies : Ramon Solé

Hotel – Balneari Vichy Catalan de Caldes de Malavella

Avui us presento dos articles

Balneari Vichy Catalan  esta situat a l’avinguda del Doctor Furest i Roca, 32 de Caldes de Malavella.

Us passo la seva historia :

  • Al Puig de les Ànimes (proper al Vichy actual) existí una piscina romana.
  • A mitjan segle XIX , cap el1840 es va explotar la font amb una petita casa de banys i un establiment on s’embotellava l’aigua.
  • El Dr. Furest i Roca es va interessar per les virtuts de les aigües, i entre 1880 i 1881 va comprar els terrenys que contenien els brolladors d’aigua termal i el 1883 les aigües foren declarades d’utilitat pública.
  • Es va iniciar el procés d’envasament i comercialització de l’aigua i al mateix temps es va projectar un gran balneari per a l’aprofitament de les aigües termals.
  • La primera secció del Balneari s’inaugurà el 12 de juny de 1898.
  • Furest fundà la Sociedad Anónima Vichy Catalan, el 16 de juny de 1900. La nova empresa establí la raó social a Barcelona. Un any més tard, s’hi incorporarien també Antoni Serra i Ferret i Esteban Divi.
  • Per engrandir el balneari s’hagué de reformar algunes de les dependències existents, com la secció d’hidroteràpia i s’enderrocaren la capella i la cuina amb la condició d’aprofitar-ne tots els materials útils per al nou edifici. Es construïren nous menjadors, cuina, magatzems, cotxeres … i a la vegada es comprà tot el mobiliari i parament necessaris.
  • A partir de novembre de 1901, l’obra fou continuada per l’arquitecte Manuel Almeda i Esteva. Sembla que hi hagué un conflicte entre la societat i Gaietà Buïgas pels terminis, ja que l’ala dels dormitoris no era acabada en el temps estipulat i per aquest motiu es canvià l’arquitecte.
  • Les obres anaren seguint, així el 8 de gener del 1902 hi hagué una festa per haver-se acabat l’edifici fins al primer pis.
  • L’estiu de 1903 es comprava un altar per a la nova capella que fou beneïda el 7 de setembre de 1904.
  • Es pot parlar d’un balneari acabat a l’inici de la temporada de 1904.
  • A l’any següent es plantejà la necessitat de construir una nova planta d’embotellament, ja que l’antiga resultava insuficient per atendre la demanda i la maquinària també havia quedat obsoleta.
  • Els consellers de la societat realitzaren visites a diverses plantes d’Itàlia, Suïssa i França per a trobar la maquinària més moderna que finalment fou fabricada a Barcelona seguint els models estrangers.
  • Pel desembre de 1907 ja es pogueren fer les primeres proves i s’introduí també el nou envàs de mig litre.

De l’eix principal en destaca el cos central, amb dues torres amb terrats balustrats com a teulada, que flanquegen una imponent entrada amb arc el·líptic i una gran escala.

En aquest arc hi ha escrit “Vichy Catalan”. Les obertures d’aquest eix, tenen arc àrab, i estan pintats de tal manera que recorden a l’Alhambra de Granada. Una torre a cada un dels angles d’aquest eix l’emmarquen. Aquest eix té dos pisos.

A l’altra façana, hi ha una galeria coberta en arc de ferradura (arc àrab) i columnes. Un cos central avançat, a manera de llotja en el segons pis, dóna la benvinguda als visitants amb la inscripció “Balneari Vichy Catalan”.

Les obertures del segon pis també són en arc de ferradura.

Annex al balneari, hi ha una capella d’estil modernista que dóna a un pati interior.

L’edifici està envoltat per un ampli jardí i una font que rememora la font dels lleons de l’Alhambra de Granada.

El Balneari Vichy Catalan és un balneari que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Nous monuments al carrer – 7ª Part #

Avui us presento dos articles

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via pública, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el més normal és que facin referència a la població, a un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindre per la memòria.

En aquests últims anys s’han instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem, si no ens els expliquen, pot ser és aquesta la intenció de l’artista, en algun cas hi ha un cartell orientatiu. Fem avui un petit mostrari de deu poblacions amb monuments de nova creació :

Barcelona :

Barcelona :

Centelles :

El Masnou :

El Masnou :

Granollers :

Granollers :

L’Hospitalet de Llobregat (Parc de Bellvitge) :

L’Hospitalet de Llobregat (Parc de Bellvitge) :

Martorell :

Ripollet :

Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia casa Bru de Teià

Avui us presento dos articles

Casa Bru es en el Torrent de Casa Bru, 9, esta situat en la part antiga de Teià .

Us passo la seva historia:

  • La part més primitiva de la masia correspon a la torre de l’angle SE, que en part data del segle X.
  • Els altres elements de la casa ja són dels segles XV, XVII i XX.
  • A finals del segle XV i principis del XVI els Bru, ja propietaris de la casa per enllaç amb els Roudors, incorporen un cos central a la torre.
  • Al segle XVII els Bru enllacen per matrimoni amb els Fiveller i al segle XIX amb els Martorell, actuals propietaris de la casa.
  • A la part posterior de la casa destaca una finestra d’estil goticitzant que conserva una llinda del segle XVI.
  • Els brancals són de factura recent i corresponen a un estil “revival” neogòtic.
  • Una nova construcció va ser edificada vers l’any1960.
  • Compta amb un important arxiu històric privat.

Edifici format fonamentalment per un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants, amb una torre també de planta quadrada col·locada a l’extrem dret de la façana i coronada per merlets.

Consta de planta baixa i dos pisos, encara que la seva distribució interna és de tres cossos perpendiculars a la façana principal, amb un cos transversal a la part posterior, antigament destinat a celler.

Destaquen les proporcions del cos central de l’entrada de la casa, amb l’escala al fons i les grans arcades adovellades en pedra, tant de l’antiga cuina com de l’antic celler.

A la façana destaca el portal d’arc de mig punt dovellat, un matacà a les golfes i l’escut dels Lapilla.

Les finestres són totes estructurades amb llindes i brancals de carreus de pedra.

D’estil goticista, formada per una llinda monolítica treballada amb traceria, obra del segle XVI. Els extrems de les petites arcuacions mostren quatre caps humans esculpits.

Els brancals també són de pedra tallada i, a l’alçada de les impostes, mostren uns rostres i uns elements vegetals esculpits.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Adossat al sector lateral esquerre i posterior de l’antiga casa Bru hi ha una construcció posterior d’estructura irregular, que en alguns casos recobreix exteriorment antigues estructures i en d’altres crea espais actualment inútils, com ara un pati d’armes que no s’utilitza.

S’ha intentat reconstruir d’una manera un tant “kitsch” la típica estructura d’un castell medieval coronat amb merlets de pedra picada i de secció quadrangular.

Hi ha una petita capella coronada amb una espadanya per a la campana i dues petites torretes cobertes amb una teulada de quatre vessants, una a cada banda de la teulada. La façana està formada per una petita rosassa amb vitralls emplomats (nous) i el portal gòtic amb motllures a la llinda i els brancals. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres rectangulars a mitjana alçada. Realitzada en pedra. Hi ha una imatge de Sant Andreu provinent de la Torre Tavernera.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Encarregada per Francesc Bru a Esteve Pasquet, mestre de Cases de Sant Pere de Premià, el 1612.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Casa Bru és un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 4ª Part #

Avui us presento dos articles

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 15 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, cases senzilles, xalets … d’arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa :

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : No indico la ubicació perquè són en edificis privats.

Dalt de la Vila, el barri vell de Badalona

Avui us presento dos articles

Dalt de la Vila és un barri de Badalona (Barcelonès) que forma part del districte I, juntament amb Canyadó, Casagemes, Centre, Coll i Pujol, Manresà i Progrés. Limita amb els barris de Centre, Coll i Pujol, Casagemes, Bufalà i Morera.

Aquest barri és el nucli antic i nucli de formació de l’actual Badalona. Com a tal, acull el Museu de Badalona, nombroses restes d’època romana de l’antiga Baetulo i la primera parròquia del municipi, Santa Maria de Badalona, entre altres elements.

Això i la seva particular estructura vial li donen la seva especial personalitat, i també un aire de tranquil·litat, molt diferent de la resta de Badalona.

Ua passo la seva història:

  • El barri del Dalt de la Vila és el nucli antic de Badalona, situat a sobre del turó d’en Rosés, on se situà també la ciutat romana de Baetulo. La teoria tradicional és que aquest nucli es despoblà molt a partir del declivi romà i que s’agreujà a partir de les diferents invasions que sofrí el territori.
  • Els carrers actuals d’arrel medieval, cal situar-los a partir de l’atac d’Almansor. l’any 985, sobre terres barcelonines, que deixà les restes de Baetulo en un munt de ruïnes.
  • L’antiga ciutat pateix un procés lent de reconstrucció amb unes pautes completament noves, amb uns carrers i edificacions que deixen de seguir les antigues directrius de construcció i simplement s’adapten al terreny.
  • Sembla que abans de 1112, any de consagració de l’església romànica de Santa Maria i de la delimitació de la seva sagrera, la situació de les terres a sobre del turó en és desconeguda.
  • La hipòtesi tradicional ha sigut que el Dalt de la Vila es formá a redós de la plaça de l’església, on també trobem el poder de la vila representat per la torre Vella. Una segona teoria aposta per una major continuïtat del poblament, basant-se en la topografia i en la conservació d’alguns trets de la trama urbana romana, com és l’actual plaça de la Constitució, centre al voltant del qual giraria la vida badalonina medieval.
  • A partir d’època moderna la urbanitzacio s’estabilitza i s’estanca , encara que comença a créixer tímidament demogràficament, només aturat per les guerres que afecten Catalunya durant aquest període.
  • Un dels majors creixements serà a partir del segle XVIII, juntament amb la resta de Badalona; gran exemple n’és l’enderrocament de l’antiga església i la construcció d’un nou temple barroc molt més gran per encabir-hi la població. Inicialment Dalt de la Vila quedarà apartat dels grans canvis urbanístics de la ciutat i perdrà la seva centralitat davant del Baix a Mar, el primer eixample de Badalona, on també se situarà el nou consistori, deixant el petit edifici situat a la plaça de la Constitució.
  • Durant el segle XX, en general, el barri ha sofert pocs canvis urbanístics. Un dels destacats en fou l’obertura del carrer del Temple, connectant millor el barri amb el centre de la ciutat; la seva urbanització anà acompanyada de la pèrdua de l’espadanya de la torre Vella.
  • També cal destacar la urbanització de la zona de l’antic Clos de la Torre, on trobem la plaça de Joaquim Font i Cussó, situada sobre les restes romanes i prop del Museu de Badalona. Així doncs, la pràctica inexistència de reformes en l’estructura interna del barri ha permès conservar-ne la trama urbana d’origen medieval en el seu nucli més antic i donar un aire de tranquil·litat a la zona en comparació a la resta de la ciutat.

Quant a població, segons el padró municipal de l’any 2012, el barri de Dalt de la Vila té 4.117 habitants, dels quals el 47,1 % són homes (1.941) i el 52,9 % són dones (2.176). La població del barri representa l’1,9 % d’habitants de tota la ciutat.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

Cal destacar edificis com l’església de Santa Maria, la casa Fèlix Gallent, la casa Jaume Botey o ca l’Amigó, el museu que és seu de l’arxiu històric de la ciutat, la torre Vella, cal Matalasser amb una finestra gótica.

així com un llarg nombre de carrers, cases i fonts, com la font de la plaça de Pau Casal, obra de Joan Amigó i la font situada en la plaça de la Constitució.

Un dels elements centrals del barri és l’església parroquial de Santa Maria, documentada des del 1012, construïda probablement damunt d’una església primitiva, de probable origen paleocristià; al seu subsol, hi ha també restes de l’antic temple romà. El temple actual data de 1778, any en què fou inaugurada, i ha sofert diverses reformes i reconstruccions, la més destacada és posterior a la Guerra Civil, de la qual en sortí molt malmesa.

A prop també hi és la seva rectoria, un edifici construït el 1685, al subsol del qual hi ha restes arqueològiques d’època romana.

La torre Vella és també un dels elements més propers a Santa Maria.

Us recomano fer un passeig tranquil sense corra i mirant tots el racons de Dalt de la Vila, el barri vell de Badalona.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Vil-la Paquita de Cardedeu

Avui us presento dos articles

Vil·la Paquita està en l’Avinguda  Rei en Jaume, 114 de Cardedeu.

Vil·la Paquita s’emmarca dintre del context de construccions bastides des de finals del s. XIX a la carretera de Caldes, quan aquesta es converteix en l’eix principal de la vila.

Al llarg de la carretera podem veure una gran varietat d’estils arquitectònics des de l’eclecticisme, modernisme, noucentisme i els edificis moderns.

L’època de més activitat constructiva és la dècada del 1910-1920, quan la vila es transforma definitivament en una vila d’estiueig.

És un habitatge de temporada amb jardí. De planta baixa, pis i coberta a dues vessants. La façana principal està composta d’esgrafiats amb motius vegetals i florals i figurats. La composició és simètrica.

El portal d’entrada té una petita marquesina. El capcer és de forma piramidal truncat, l’obra presenta un gran caràcter noucentista.

vil·la Paquita és un edifici a la vila de Cardedeu protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Google Maps