Torre del Fusteret o Torre de la Pobla de Súria (Bages)

La Torre del Fusteret o Torre de la Pobla esta a dalt d’un petit relleu situat a la riba dreta del Cardener es troba aquesta torre.

Us passo la seva història:

  • Aquesta guàrdia tenia la missió de controlar el camí que, per la vall del Cardener, comunicava Manresa amb Cardona.
  • Possiblement es fa referència a ella en un document datat entre el 1018.
  • El 1023 pel qual el comte Guifre de Cerdanya feu jurament de fidelitat a la comtessa Ermessenda de Barcelona per diversos castells, entre ells la guàrdia de Súria.
A. Torruella – 1982 / Generalitat de Catalunya

La planta és circular, amb un diàmetre intern de 142 centímetres i un d’extern de 535 centímetres; l’interior està dividit en dues plantes. La planta baixa està coberta per una falsa cúpula amb una obertura al centre que comunica amb el pis superior. La porta d’entrada es troba al segon pis, és d’arc de mig punt adovellat amb una filada de carreus que ressegueix l’arc per l’exterior i a un pla una mica més interior té una llinda i unes filades de pedra que omplirien l’espai del timpà.

La part superior de la torres està molt malmesa i no se sap com era originàriament. El parament és de blocs de pedra ben escairats i disposats ordenadament en filades paral·leles. El morter, de color grisenc, és fet amb sorra i calç.

A la part baixa de la torre falten algunes filades de pedra del parament exterior i s’ha obert un forat.

El 2001 s’hi realitzaren dues intervencions arqueològiques prèvies als treballs de restauració. S’hi va documentar un paviment pla basal que regularitzava el contacte amb la roca mare i una sèrie d’estructures muraries adjacents a la torre i d’època més recent.

La Torre del Fusteret o Torre de la Pobla és una torre de defensa en desús del municipi de Súria (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i protegida com a bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona arqueològica.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mas de les Oliveres de Sant Fruitós de Bages (Bages)

El Mas de les Oliveres esta en La Vall dels Horts. Un camí hi porta des del km.2,8 de la Carretera de Manresa a Sallent, al terme municipal de Sant Fruitós de Bages.

Us passo la seva historia .

  • El mas Oliveres és sens dubte un dels masos més antics i més importants econòmicament del terme de Sant Fruitós de Bages.
  • La primera referència documental apareguda referida a un mas anomenat “Olivera” data del 1109.
  • La següent referència documental apareix el 1295.
  • A partir del segle XIV, i almenys fins el segle XVII, s’ha de diferenciar entre el mas Oliveres i el mas Oliver.
  • Aquest darrer exisití almenys fins el segle XVII.
  • Al segle XIII compta amb una part de les terres del mas Om.
  • Al fogatge del 1497 apareix com un dels masos de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts.
  • El 1553 com a decarant del mas Oliveres apareix un personatge anomenat Antoni Oliveres SALVADÓ
R Serra Jordi Sarri -1993 / Generalitat de Catalunya

Fou en aquella centúria quan es consoliden els grans masos d’aquesta contrada, i els establiment en emfiteusi a rabassa morta en són els principals responsables.

El cos central d’aquest mas és de planta quadrangular, amb coberta a dos vents, i amb el carener perpendicular a la façana i coronat per una torreta de dos pisos, acabada en terrat. L’edifici, de tres plantes, té l’accés per un portal amb arc rebaixat, on hi ha uns picaportes de ferro que imiten un lleó.

R Serra Jordi Sarri -1993 / Generalitat de Catalunya

Totes les obertures són de carreus de pedra picada. Al cantó del migdia té dues galeries de cinc arcs; la del primer pis té un balcó corregut suspès sobre mènsules de pedra i la del pis superior és oberta. Al cantó nord, adossat al mas, hi ha un gran pati porxat de dimensions superiors a la planta de la casa. A la façana nord té un pou cisterna. Una llinda d’un portal annex a la casa porta la següent inscripció: “Valentí Oliveras, 1716”.

Als voltants té altres dependències cobertes com ara, per exemple, els estables. A uns 50 m del mas hi ha la base d’un molí de vent per extreure aigua, formant part d’un conjunt hidràulic important. A 150 m del mas hi ha una edificació circular d’uns 3 m de diàmetre, que ressegueix el contorn d’un pou, i albergava una sínia.

El Mas de les Oliveres és una masia al terme municipal de Sant Fruitós de Bages (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Les Torres de Fals o Castell de Fals de Fonollosa (Bages)

Les Torres de Fals están en el petit poble de Fals del municipi de Fonollosa.

Us passo la seva historia:​

  • El castell de Fals era la clau que obria i tancava el pas del camí ral de Barcelona a Cardona, és per això que els senyors del castell de Cardona en tingueren sempre el domini que degué ser en alou ja que no apareix cap jurament de fidelitat fet als comtes de Barcelona.
  • Les primeres mencions de la seva existència són de l’any 995 amb diverses denominacions, com la de Falcas, Falchs i Falcs. N’eren feudataris o castlans la família cognomenada Fals.
  • EI 1021 apareix esmentat un feudatari que es diu Bonfill de Fals, nomenat marmessor pel vescomte Bermon de Cardona, a qui jura fidelitat. En diversos documents posteriors s’esmenten els senyors de Falcs i com la possessió passà a diverses mans, per testament, dins la família.
  • Els anys 1123 i 1143 és citat en sengles documents Arnau Bernat de Falcs.
  • El 1176 trobem Ponç de Falcs, un fill homònim i l’hereva d’aquest, Elissèn de Falcs, documentada el 1221. El 1275, s’esmenta un cavaller Guillem de Falcs.
  • Durant els segles immediats, el castell continuava formant part de la senyoria dels Cardona i és en aquesta època, cap al final de l’edat mitjana que probablement s’edificà la segona torre.
  • El castell queda vinculat el 1314 al vescomtat que Ramon Folc VI de Cardona organitzà amb el conjunt del seu patrimoni i en formà part com a propietat vescomtal, després comtal i finalment ducal fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
  • La notícia que en proporciona “l’Àlbum Meravella” diu: “Són notables en el caseriu de Fals, comprès dins el de Fonollosa, les cèlebres torres, de les quals no se sap l’època fixa de llur construcció, per bé que es té notícia que en el segle XV (1434) foren cedides pel senyor de Fals, duc de Cardona, a un tal Francesc Sala. Se suposen de l’època de les lluites dels alarbs”. Galobardas diu que “El castell de Fals o de Falchs era la clau que obria i tancava el pas del camí ral de Barcelona a Cardona; i, per això, els senyors del Castell de Cardona tenien sempre el domini de dit castell de Fals”.
  • Del 1042 hi ha menció de l’església de Sant Vincenç “de castro Falcs” (Fals continua tenint la mateixa dedicació parroquial).
  • El “castrum de Falchs”, en la vegueria de Bages, fou un de tants indrets que el 1375 constituïren el nou comtat de Cardona.
  • Un precedent del topònim pot trobar-se en el nom personal de “Falcucio”: “Enego, quem alio nomine vocant Falcucio” és personatge del 966. La signatura de “Bonefilio Falchos” se’ns documenta el 1021; “Bonefilio de Castro de Falcos”, el 1026, apareix amb relació amb els Cardona. La vescomtessa Egúncia -línia cardonina- el 1039 dona al monestir de Sant Pere de Casserres “infra terminus de falcos ipsa sals que est ante predictum Castrum cum diversis domibus que ibi sunt”. El castell romangué en el domini de la casa de Cardona, estant-hi vinculat, fins a l’extinció dels senyorius. A la torre que queda rodejada per un mur amb espitlleres se li atorga una cronologia del segle XV.

És un castell medieval del qual resten dues torres cilíndriques, la més antiga del segle xi adossada a l’església i la rectoria, i una altra dels segles XIII-XVI situada a migjorn.

La més antiga té una alçària d’uns 19,50 m i està formada per pedres grosses i poc treballades a la base i més petites a la part superior.

L’altra torre fa uns 17 metres d’alçada, però els blocs de pedra que la conformen estan ben treballats i disposats en fileres horitzontals. La part sud d’aquesta torre està protegida per un mur amb espitlleres de base atalussada de construcció moderna.

De l’antic castell altmedieval, només es conserva la torre romànica, de començament del S. XI, situada dalt d’un turó. Té una planta circular, un mica deformada sobretot a la base.

L’alçada total és de 19,5 m, i el diàmetre exterior, de 9 m. La torre es fonamenta a la roca. Els blocs de pedra utilitzats a la base són molt grossos, irregulars i molt poc treballats.

Queden units amb un morter de calç força blanquinós, perquè conté molta calç. Al mur exterior encara s’observen pegats de l’arrebossat que els cobria.

La forma de les pedres de la base i la seva distribució són un indici que permet suposar que la torre es va aixecar en un moment de perill. Més amunt, les pedres són més petites, sobretot a partir dels 5 m, i no estan gaire treballades.

Al cim de la torre hi ha filades amb carreus més regulars i ben tallats. Això fa pensar que, amb força probabilitat, aquestes filades es van afegir posteriorment. La porta original s’obre a uns 8 m per damunt del nivell de la roca, orientada al nord-oest.

Cal remarcar, però, que ha sofert moltes transformacions. L’arc de la porta, que sembla força primitiu, s’ha construït amb lloses verticals i forma gairebé un angle obtús.

Sota l’arc hi ha una llinda de pedra, que podria haver estat afegida amb posterioritat o, potser, ja formava part de l’obra original. Els muntants estan força alterats i ni tan sols són iguals. A l’interior de la torre hi ha dues falses cúpules. Per damunt seu, hi deuria haver un o dos pisos més.

La segona torre, a migjorn de la primera, és una construcció cilíndrica, d’estructura molt simple, d’una alçada de 17,2 m a partir d’un pla circular, que ve donat per un diàmetre extern de 9 m i un gruix a les parets de 247 cm que es manté constant a tot el llarg de la torre. Està dividica en tres nivells d’idèntiques proporcions, uns baixos i dos pisos capçats per un terrat.

La torre s’aparella amb blocs de pedra treballats i ben engaltats disposats en filades horitzontals distribuïdes a trencajunt. Molt grans a la base (39 x 107 cm) i gradualment menors cap a la part alta. A mitjana altura hi ha un seguit de forats quadrats i dues mènsules. En els blocs de pedra que la componen encara poden observar-se algunes marques de picapedrers. Aquesta, és una obra de finals del segle XIII i principis del XIV. Està envoltada per un mur, segurament d’època més moderna, ja que està equipat amb unes espitlleres, dissenyades per l’ús d’armes de foc.

Les Torres de Fals és el conjunt monumental constituït per les restes de l’antic castell de Fals, situat al poble de Fals en el municipi de Fonollosa (Bages), és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fotografies en Blanc i Negre : Pere Català i Roca – 1962 /Generalitat de Catalunya

Altre Fotografies Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

La Torre del Moro de Castellfollit del Boix (Bages)

La Torre del Moro està situada en la Pla d’en Grau, prop de Can Prat de Castellfollit del Boix.

Us passo la seva Història:

  • Es diu que podria ser una antiga torre de vigilància del segles X-XI.
  • Altres fons es diu que és del segle XVII-XVIII.
  • Aquesta torre, entre habitants de la zona, és coneguda com el molí del vent, o de Can Regordosa.
  • Segons la informació obtinguda podria haver estat un molí de vent utilitzat com a torre de vigia

Es tracta d’una torre de forma troncocònica feta amb carreus irregulars.

La coberta està esfondrada.

A l’interior hi ha restes d’escales obertes al mur i els forats dels encaixos de bigues.

Segurament tenia dos o més pisos.

Hi ha dues portes i una finestra petita al capdamunt.

Les obertures tenen carreus més grossos i polits.

La Torre del Moro és una obra del municipi de Castellfollit del Boix (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Tines dels Manxons de Callús (Bages)

Les Tines dels Manxons es troben a la sortida del poble, al costat esquer de la carretera BV 3003, direcció a Sant Mateu de Bages.

Als Manxons, un barri situat a l’oest del nucli de Callús al costat del riu Cardener hi trobem les Tines dels Manxons.

Aquestes antigues tines a peu de vinya són un testimoni històric de l’activitat vinícola que hi va haver al Pla de Bages al s.XIX.

La construcció de les tines cal situar-la a mitjans del segle XVIII fins a finals del segle XIX.

Quan el Bages posseïa una de les superfícies més extenses en vinya plantada de tot Catalunya.

La construcció de les tines es feia sovint prop de les mateixes vinyes per tal d’assegurar que la verema arribés de forma correcte per la seva elaboració i alhora permetia estalviar el cost del transport.

Actualment, no hi vinta, sols camps…

Normalment les tines estaven disposades en grups de 4 o 5 i fins i tot 8 o 9.

Encara avui es conserven unes quantes tines agrupades en filera

i construïdes en tàpia que darrerament s’han rehabilitat i museïtzat parcialment per tal de poder-les visitar.

Cal dir que a la part exterior i a un breu cartell informatiu que les contextualitza.

És possible veure’n l’interior des de fora ja que s’hi ha instal·lat un polsador de llum per il·luminar-les.

També és possible accedir-hi demanant la clau a l’ajuntament prèviament.

Actualment, aquest conjunt patrimonial està catalogat en l’Inventari de Béns Culturals elaborat per la Diputació de Barcelona.

Recull de dades: Ajuntament de Callús i Altres.

Adaptació al Text . Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Fàbrica Vella de Súria (Bages)

La Fàbrica Vella  està en el Passeig del Riu de Súria.

Us passo la seva historia:

  • L’any 1705 es va iniciar la construcció d’un molí paperer a Súria: el molí dels Alsina.
  • Des de l’any 1740 trobem paper amb la filigrana dels Alsina.
  • De fet es tractava d’un conjunt de molins on hi havia també un molí de farina i un de sal.
  • Durant la primera guerra carlina el molí va patir importants desperfectes.
  • El 1850 les obres no s’havien fet tal com eren pactades, i va haver-hi desavinences entre l’arrendatari i Cristòfol Muncunill i Alsina, hereu del patrimoni dels Alsina.
  • La fàbrica es va construir damunt l’antic molí fariner, i la nau del molí paperer es va sobrealçar i es va convertir en habitatges per al personal de la fàbrica.
  • El 14 de gener de 1925 un gran incendi va destruir la nau tèxtil, tot i que va respectar el bloc de pisos on hi havia el molí paperer, i va suposar el tancament definitiu de la fàbrica.

Edifici situat a la zona de Sant Sebastià, a la part oriental del riu Cardener. Es tracta d’un antic molí, convertit posteriorment en fàbrica.

És una construcció de planta rectangular, de dos cossos i en forma de L. Es poden diferenciar etapes constructives degut al canvi de material i a la remunta del darrer pis.

Cal destacar alguns elements arquitectònics com l’heterogeneïtat d’obertures amb arcs de descàrrega de maó, la doble arcada o les dues capelletes (una tapiada) de la façana nord – occidental.

La Fàbrica Vella és una obra de Súria (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

.Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Salvador Vell del Quer de Súria (Bages)

Per anar a Sant Salvador Vell del Quer cal arribar per la ctra. de Súria a Castelladral, i en el km 2,5.agafar una pista que puja directa al turó del mateix nom a 515 m a l’esquerra del riu Cardener, dins l’angle nord-oriental del terme de Súria.

Us passo la seva historia:

  • Sant Salvador Vell del Quer o Sant Salvador de Súria és una ermita romànica del segle XIII.
  • Apareix citada el 1205 com sant Salvador de castro chenosa.
  • En el 1298 ja figura com sant Salvador de Súria.
  • El 1835, en temps de la Primera Guerra Carlina, va ser saquejada i desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l’ermita primitiva.
  • Va quedar molt malmesa i tot i l’intent de restauració, el 1885 es va decidir fer-ne una de nova una mica més amunt que va ser inaugurada el 1888.
  • Cada any, el dia de Sant Salvador (6 d’agost), es fa una missa a l’ermita nova en la qual es canten els Goigs i l’Himne d’aquest Sant.

És un edifici d’una nau amb absis, ara desaparegut i del que resta l’arc d’arrencada, amb contraforts als murs laterals.

La porta és quadrada, moderna i a sobre té una petita rosassa.

Presenta una nau rectangular de 5 m. d’ample per 7 m de llarg, sense absis (fou ensorrat).

En un lateral s’aprecia encara el portal antic ara mig tapat per un contrafort.

La façana és molt simple: té una porta, un ócul en la part superior i acaba amb un campanar d’espadanya doble i acaba amb un campanar d’espadanya doble.

Anna Torruella i Sanllehy 1982 / Generalitat de Catalunya

És una capella romànica tardana que sofrí algunes modificacions: aterrament de l’absis, i afegidura dels contraforts.

Sant Salvador Vell del Quer o Sant Salvador de Súria és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de Dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Glorieta Vilaclara de Sant Feliu Sasserra (Bages)

La Glorieta Vilaclara esta situada a dalt del Serrat de les Forques, al costat del carrer de la Bassa en Sant Feliu Sasserra.

Historia:

  • Va ser construïda a principis del segle XX per la família Vilaclara després d’haver-se instal·lat al poble.
  •  Hom creu que la glorieta Vilaclara es construí per controlar l’administració, feina i rendes de les propietats que els senyors Vilaclara tenien a tot el terme i nucli de Sant Feliu Sasserra, al mateix temps que ostentava riquesa, poder i domini econòmic de la dita família.

La glorieta Vilaclara està situada al capdamunt del serrat de les Forques dominant el poble de Sant Feliu Sasserra i amb vistes als termes municipals de Sant Feliu Sasserra, Oristà i Prats de Lluçanès.

És un edifici de reminiscències modernistes, de petites dimensions (5×5 metres aproximadament) i de planta octogonal formada únicament per planta baixa. Les vuit cares de l’edifici presenten la mateixa composició d’una gran finestra amb dos porticons de fusta i emmarcada amb motllures senzilles de color salmó.

Sobre les finestres hi ha unes petites obertures per a la ventilació. Només la cara orientada al sud-oest presenta l’accés principal, una porta a la qual s’hi accedeix a partir de sis graons de maó.

Cada cara de l’edifici acaba en forma triangular i coronat amb teulada de doble vessant que es reuneixen al centre formant una teulada piramidal de vuit costats. La teulada és, precisament, una de les parts més interessants de l’edifici. Està construïda amb ceràmica vidriada vermella als diferents vessants i blava als careners. La teulada està coronada per un penell de ferro amb unes figures representades (àngels), i presenta la teulada de la façana d’accés coronada per una creu de ferro.

Observacions:

El serrat de les forques, punt d’ubicació de la glorieta Vilaclara, s’ha habilitat com a mirador ja que des d’aquí es gaudeix d’una bona vista panoràmica.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santa Magdalena de Bell-lloc de Sallent (Bages)

Santa Magdalena de Bell-lloc és una església romànica en ruïnes, vora el mas Martorell, al municipi de Sallent (Bages).

S’hi va pel camí dels masos de les Coves i Martorell, que surt a mà esquerra i dreta de la carretera de Manresa a Sallent, prop de la gasolinera “El Lleó”, i també des d’aquesta gasolinera a través del vial.

Us passo la seva historia :

  • Hi ha notícies escrites de la capella i de les cases de la seva sagrera, entre elles el mas Bell-lloc des del 1315, per bé que la capella s’hi va erigir al pas del segle XI al XII, a l’època de la forta creixença demogràfica rural, estroncada a mitjan segle XIV.
  • Està documentat que va ser una fita curiosa en la història de la séquia de Manresa, quan un dia de l’any 1345 representants del bisbat de Vic i de Manresa s’hi varen trobar per tractar de resoldre les diferències que havien sorgit entre la ciutat i el bisbe a causa d’aquella obra tan important.
  • No gaire lluny de l’antiga, a finals del segle XVI s’hi va construir, al bell mig dels conreus del pla, l’església nova de Santa Magdalena.

Altres dades:

La capella de Santa Magdalena de Bell-lloc presideix una planera de conreus, quasi a l’extrem S.O. del terme de Sallent, no lluny de la vella sufragània de Sant Ponç. L’existència de les antigues capelles amb caràcter parroquial o sufragani de Sant Jaume d’Olzinelles, Sant Ponç, Santa Magdalena i Santa Anna de Claret, i més tardanament la de Sant Ramon de Cabrianes, en un reduït espai d’aquest racó del Pla de Bages, indica que fou molt poblat en temps passats, tal com ho demostren les troballes ibèriques, romanes i la necròpolis del Serrat dels Morts i la de les Bruixes. Es tracta d’un lloc planer molt apte per a l’agricultura. La capella actual es troba a una distància d’uns deu minuts de camí, vers llevant, del mas Martorell.

La primitiva capella s’aixecava sobre un petit puig, a tocar el mas, i en resta encara bona part de l’absis i el quadrat dels murs de la seva nau coronant el tossalet en el qual s’endevinen també restes de les velles edificacions que formaven la sagrera o petit nucli de cases posat sota la protecció de la capella.

Viquipèdia

El que resta permet d’identificar-la com un magnífic exemple d’esglesiola romànica amb una bonica finestreta al mig de l’absis, i un bon carrer en els seus murs. Devia trobar-se en ruïnes o ruïnosa a mitjans del segle xvi, quan hi hagué un primer intent, no reeixit, de reedificar-la; finalment els hereus de les masies Martorell i de les Coves, els principals de la seva feligresia, el 1576 concertaren amb els mestres de cases francesos, Pere Tomàs i Antoni Cassany, residents a Sallent, la reedificació de la capella actual. La nova capella fou edificada en el pla, amb una bona pedra i en dues repeses o amb un canvi de material a una altura determinada, que dona una tonalitat diferent a la part superior. A desgrat de l’època en què es va fer, té la planta i disposició d’un temple romànic, amb la seva nau dividida en tres trams per arcs torals i un absis, si bé l’aparell, disposició i arrebossat indiquen que és una obra tardana i d’imitació. Pel 1685 se la considerava encara sufragània, però sense fonts baptismals ni cementiri.

Tenia, però missa cada diumenge per altre que hi celebrava un sacerdot de la comunitat de preveres de Sallent. El Bisbe Marimon, el 1741, la feu emblanquinar i agençar. El capgirament parroquial i religiós del segle passat li feu perdre el seu antic caràcter de sufragània, i quedà, des d’aleshores, com a simple capella rural, amb un altaret neoclàssic i amb un culte limitat a la festa de la Santa i en comptades ocasions de devoció. (Full Parroquial de l’1-6-1975). Sallent hi venia algunes vegades en processó en ocasió de pregàries per la pluja.!

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Creu de terme de Fals de Fonollosa (Bages)

La Creu de terme de Fals està situada en la crta. BV3012, al km 2,6, al marge del camí en el Terme de Fonollosa.

Creu de terme ubicada al punt de cruïlla de dos camins carreters que travessaven el nucli de Fals. Un d’ells era el camí ral que baixava de Calaf seguint la riera de Rajadell, i que arribats al nucli de Fals, desviava un camí que travessava els plans de Fals en direcció al molí de Boixeda i es dirigia cap a Jaumeandreu i Callús. L’altre era el camí que venia de Castelltallat, travessava Fonollosa, i pel Grauet es dirigia cap a Manresa.

Historia:

  • És una creu de terme o creu de camí ral del lloc de Fals. Indicava els límits parroquials de l’església castellera de Sant Vicenç de Fals per aquest sector.
  • Malgrat que als seus orígens devia tractar-se d’una creu gòtica – segles XIV-XV- que marcava una cruïlla de camins, cal precisar que la creu original va ser destruïda durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
  • La demolició va anar a càrrec d’un escamot d’homes del Comitè de Sant Joan de Vilatorrada, trencant-se en trossos.
  • Desprès de la Guerra, es va fer una subscripció popular per fer una creu nova, que va ser restaurada l’any 1942.
  • Del conjunt original només s’ha conservat la base feta de graons de pedra.
Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

Aquesta creu és una construcció de pedra que es recolza sobre una base circular feta amb seguit de quatre graons construïts a base de carreus quadrangulars de diferents mides: 34 cm, 28 cm x 30 cm i 18 cm de dalt a baix, i que es degraden fins al superior.

Sobre aquest graó monolític es recolza un fust acanalat de 190 cm d’alçada, sobre el qual recau un capitell d’estil gòtic de 44 cm d’alçada, sobre el qual es situa una creu de quatre braços de 92 cm d’alçada, rematada amb ondulacions.

Sobre aquesta creu es moldeja la figura d’un Sant Crist de petites dimensions.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé