La Capella de la Concepció es troba davant mateix del mas Tatger o Tatgera, del municipi de Talamanca (Bages).
És una construcció senzilla, d’una sola nau rectangular i teulada a doble vessant. La porta és d’estructura allindada.
A la part superior de la façana hi ha un ull de bou obrat en totxo.
Cal destacar un arc de descàrrega fet amb maons que alleugereix i reparteix el pes que ha de suportar aquella.
A la llinda i sobre de la porta d’entrada hi figura la següent inscripció: FET PER FRA-SESCH TATGE 1860, i va acompanyat per l’anagrama de “a per Jesús per Maria”.
La Capella de la Concepció és una església del municipi de Talamanca (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Salvador de Vallformosa és una església de Rajadell, situada als afores del nucli de la vila, en el nucli de Can Servitge.
Us passo la seva historia:
La Vallformosa és coneguda documentalment per una butlla del Papa Benet VII, de l’any 978.
L’església de Sant Salvador apareix esmentada per primera vegada el 1282.
Al segle XI les terres de Vallformosa formaven part del terme de Manresa, segons les delimitacions del terme.
Al segle XIV la quadra o terme de Vallformosa (no sabem si també l’església) eren propietat de Ramon d’Àrea o Saera, que la deixà al seu fill Berenguer, i el 1374, passà a la seu de Manresa per haver mort sense descendència i haver-ho establert així el seu pare.
La Seu de Manresa ven posteriorment Vallformosa a Bernat Aymerich, veí i senyor de Monistrol de Rajadell, que n’exercirà els drets senyorials.
El 1576 l’hereva dels Cruïlles (aleshores els senyors de Rajadell) es casa amb Bernat d’Eimeric, senor de Monistrolet i Vallformosa. D’aquesta manera s’ajuntaven totes les jurisdiccions de l’actual terme de Rajadell sota una sola família: els Cruïlles Eimeric.
L’actual edifici és neoclàssic i es pot datar pels volts de 1772, segons les marques de les rajoles que hem esmentat.
Va ser reedificat el 1896.
Es tracta d’una església historicista de caràcter gòtic, de la qual en destaca una portalada lateral. Aquesta presenta un arc de mig punt adovellat que alterna el color blanc i el rosa, i dues columnes a banda i banda que també juguen amb aquests colors. Tot el conjunt està en mal estat.
Us passo un article de naciodigital del16 de juny de 2013, sobre aquesta església:
Santa Maria de Talamanca és una església romànica situada en la plaça de l’església del municipi de Talamanca.
Us passo la seva historia:
Amb anterioritat hi havia una construcció més antiga, esmentada ja al segle XI.
L’edifici actual és de finals del segle XII.
Fou consagrat cap al 1183, perquè en aquest any es documenta una donació de cent sous per la dedicació del temple.
Al segle XVIII es feren ampliacions, de forma que l’església passà a tenir una nau a tenir-ne tres, tot i que les laterals són més curtes. S’afegiren aleshores les capelles del Roser, Sant Joan i Sant Isidre.
Pel que fa a la portalada, la comparació del capitell de l’esquerra amb alguns dels del claustre de l’Estany permeten confirmar la datació dins l’últim quart del segle XII que pot coincidir perfectament amb la de 1183, any de la consagració del temple.
En Berenguer de Talamanca pertanyia a la família dels Cavallers de Talamanca documentats des del s. XII.
Morí el 1325 i la seva dona Blanca li feu construir una tomba a l’interior de l’església
És un edifici romànic de finals del segle XII. La seva planta originàriament era d’una única nau de creu llatina. S’amplià amb dues capelles de forma que l’església prengué un pla basilical de tres naus. Un absis semicircular tanca pel cantó oriental la construcció.
La nau principal és coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals. L’absis és cobert amb volta de quart d’esfera i ornamentat amb arcuacions cegues i finestral de triple arcada.
L’aparell és obrat a base de carreus ben tallats i col·locats en filades. Als cantons de l’edifici hi ha contraforts que contribueixen a donar solidesa a l’església.
El campanar és de tipus torre, tot i que originàriament era d’espadanya. La decoració exterior és molt simple: cal destacar la portalada, amb els capitells decorats amb motius vegetals, i l’absis. La portalada és senzilla, sòbria i elegant.
Estructura en doble arc de mig punt dovellat en degradació. Cal destacar a l’intradós dels arcs una arquivolta treballada amb entrellaçats de vímet que es recolza sobre unes columnes llises amb basaments i capitells de temàtica vegetal.
Sobre els capitells hi ha una imposta ornamentada també amb fulles. el capitell de la dreta presenta dos nivells de fulles i volutes que es cargolen cap a l’exterior, el capitell de l’esquerra, malgrat tenir el mateix tema, no presenta la mateixa flexibilitat que l’anterior.
Les fulles del primer pis no es corben cap a l’exterior i les del segon pis ho fan molt tènuement.
A l’interior, destaca la coberta de volta de mig punt reforçada amb dos arcs torals de la nau central. El sepulcre de Berenguer de Talamanca està situat dins un arcosoli al creuer del temple.
Cal diferenciar dues parts: el vas on hi ha les despulles i la tapa. El primer presenta en la part frontal sis escuts gòtics penjats per la corretja, amb els símbols de la família excepte en el del mig on hi ha una inscripció funerària.
A la tapa de doble vessant, trobem l’estàtua jacent del finat. Recolza el cap sobre un coixí i els peus sobre un petit animal. Porta una túnica fina a mitja cama i la cota de malla lleugerament més curta.
Té els braços creuats sobre l’estómac i aquests embolcallen l’espasa de cavaller amb l’escut al pom. Només queda al descobert una cara ovalada d’ulls tancats, en actitud d’etern repòs.
Santa Maria de Talamanca és una església romànica del municipi de Talamanca (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Magdalena de Talamanca és una capella del municipi de Talamanca, està situada prop de la carretera de Navarcles a Terrassa, passat el km 28,7 a dalt d’un turó immediat, a mà esquerra, i a 3 km de la vila de Talamanca.
Us passo la seva historia:
Hi ha notícies d’aquesta església des de finals del segle XIII, quan als anys 1282 i 1294 se li feren diversos llegats, tot i que l’edifici podria ser anterior.
Fou una capella rural, que donava servei al sector ponent del terme (propera als límits de Navarcles).
Aquesta situació és documentada el 1553 i el 1686 dins del mas Escayola, que tenia cura del temple. Els habitants del mas cuidaven el conreu de les vinyes del voltant de la capella alhora que feien la funció d’ermitans.
El 1870 apareixen documents sobre l’existència d’aquesta església, que segons aquests es trobava en molt bon estat de conservació, i sobre l’existència d’un cementiri al costat, avui dia desaparegut.
El seu mal estat de conservació no només es devia al pas dels anys sinó que també va ser causat per les repetides destruccions, les més importants a la Guerra Civil Espanyola.
L’any 2009 l’església va ser cedida per Andrés Martín Sánchez al municipi de Talamanca.
Des de llavors ha estat restaurada tota sencera, incloent-hi l’absis, la campana i una antiga cisterna al costat de l’edific principal. L’ermita restaurada es va inaugurar divendres 22 de juliol de 2016 amb la presència de diferents autoritats locals com un nou equipament municipal.
També es va inaugurar més avall un centre d’interpretació sobre la Història de Talamanca i els episodis més remarcables, com els relacionats amb la Guerra de Successió.
Capella romànica tardana, possiblement de la primera meitat del segle XIII. L’estructura és senzilla, d’una única nau. Un absis semicircular a orient fa de capçalera. Al centre d’aquest hi ha una finestra de mig punt adovellada.
L’església ha estat bastant reformada i reestructurada. L’absis és lleugerament més baix que l’original. Es pot veure que fou rebaixat i cobriren la nau amb volta de totxo, avui esfondrada.
A l’interior de l’absis hi ha revestiments de guix i algunes petites restes de pintures murals.
En una època posterior, possiblement al segle XIV, s’afegí a la capella un porxo amb estructura de torre fortificada. Aquest recinte és cobert amb volta de canó i s’hi accedeix per una porta amb un arc escarser situada a ponent.
Fotografia: Viquipèdia
El seu estat de conservació ha estat ruinós durant molts anys fins al Ple de 29 d’octubre de 2014 en que s’aprova la reconstrucció de l’ermita amb un projecte d’obres de l’arquitecte Josep Mª Roca Marsinyach. Les obres comencen l’any 2015 i acaben l’any 2016.
Fotografia: Viquipèdia
Santa Magdalena de Talamanca és una capella del municipi de Talamanca inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El santuari de la Mare de Déu de Coaner és una esglesiola situada a mig quilòmetre a ponent de l’església parroquial de Sant Julià, prop del poble de Coaner.
Fotografia: Viquipèdia
El seu origen és ocasionat pel gran culte que despertà la Mare de Déu de Coaner, que es troba envoltada de vuit parròquies: Súria, Castelladral, Valldeperes, Orriols, Torroella, Salo, Castelltallat i la mateixa de Coaner. A causa de l’increment de feligresos, l’altra església de Sant Julià quedava petita.
Alçada sobre un petit turó i aïllada, presenta una estructura regular de planta rectangular amb un cos adossat a la part dreta (cos també de planta rectangular i de petites dimensions) i el cementiri, a l’esquerra. La façana és llisa, amb porta central i òcul a la part superior i acabada en un campanar d’espadanya doble. Les parets exteriors estan arrebossades, però pot apreciar-se l’ús de la pedra i el totxo (maó) per la construcció.
El portal és romà amb una espècie de frontó a sobre. La coberta és a dues aigües. El retaule de l’altar major és barroc, realitzat el 1716 per Segimon Pujol de Gurb. Conservada a l’església de la Colònia de Valls i d’estil romànic dels segles XII-XIII trobem la imatge de la Mare de Déu de Coaner, feta de fusta policromada.
El santuari de la Mare de Déu de Coaner es troba catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Genís de la Vall dels Horts esta en mig dels camps i a prop del mas Oliveres, unes joves alzines ens indican el lloc on hi ha les poques restes, pertany al municipi de Sant Fruitós de Bages.
Us passo la seva historia:
La trobem ja esmentada el 1046 .
La seva funció parroquial el 1063, així com el 1077 i el 1079 encara que, a cap de les llistes parroquials, ni a les anteriors a 1154, 1361 o 1438, es fa referència a Sant Genís.
L’església tenia un cementiri documentat el 1080.
En canvi, el 1280 es feu un capbreu de fidels a aquesta parròquia.
Aquesta funció la perdé abans del 1685, quan ja era sufragània de Sant Jaume d’Olzinelles.
Aquesta església depengué del Monestir de Santa Maria de Ripoll i no del de Sant Benet, la qual cosa quedà palesa quan el 1228 s’afirmà que les sagreres de Sant Genís estaven a l’alou de Santa Maria de Ripoll.
Actualment l’estat d’aquesta església és de ruïna total. No és pas possible amb les restes que queden reconstruir, ni tan sols, la planta.
El segle passat l’arquitecte Coll i Vilaclara en dibuixà una, però s’ha perdut.
Segons els testimonis de les persones que l’havien vist quan encara estava dempeus, el temple era de planta rectangular, sense absis, i al seu interior hi havia quatre capelles. No poden precisar, però, com era la coberta, on parava la porta, ni la disposició de les finestres.
Sant Genís de la Vall dels Horts és una església del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Rocafort esta en la Plaça de l’Església de Rocafort.
Us passo la seva historia:
Les primeres notícies de l’església la situen dins l’antic terme de Néspola, al lloc anomenat de Palau Aveza i com a sufragània de la de Sant Martí de Mura.
L’església fou una fundació comtal, i era dels senyors del castell fins que aquesta passà a Sant Benet de Bages.
El 993 el comte Ramon Borrell ven a Riculf la parròquia de Sant Martí de Néspola i les esglésies sufragànies de Sta. Maria de Palatio Avaicie i la de Sant Abundi.
L’any següent, el 994, el mateix comte ven l’església de Sta. Mª de Palar Aveiza als senyors de Rocafort.
L’any 1022 ja s’esmenta com a parròquia de “Santa Maria de Palacio de Aveza”, categoria que encara avui conserva.
L’edifici fou reformat al llarg dels segles, de manera que ha perdut gairebé totalment els trets de l’antiga construcció.
L’estat de conservació és molt bo, gràcies a les darreres obres de restauració.
El sarcòfag de Pere de Sitjar és obra de Berenguer Ferrer, picapedrer i escultor de Manresa. Li encarregà Guillemona, vídua de Pere.
Hi ha documentats diversos pagaments com les deu lliures barcelonines rebudes el 16 d’agost de 1354 o les cent lliures que l’escultor declara haver rebut de la vídua “a compliment i solució del preu del sarcòfag”.
El 18 de juliol de 1356, mossèn Bernat Mateu, rector de Rocafort autoritza el trasllat de les despulles de Pere de Sitjar des del cementiri al nou sarcòfag, emplaçat dins l’església de Sant Vicenç del castell.
Uns cent anys després fou traslladat a l’església parroquial de Sant Maria.
Durant la Guerra Civil es portà a la Cova de Manresa per evitar la seva destrucció.
Retornà a l’església un cop acabat el conflicte.
Es tracta d’una església de finals de l’època gòtica, que fou edificada sobre les restes d’un temple romànic, tot canviant-li l’orientació est-oest per la nord-sud.
Consta d’una única nau amb transsepte i un absis poligonal a tramuntana.
En els segles XVI i XVII li afegiren pel cantó de llevant dues capelles.
La nau està coberta amb volta de canó lleugerament apuntada.
La porta, al mur de migdia, és de mig punt i adovellada. En aquesta façana s’obren dos ulls de bou i una molt petita finestra.
Al cantó de tramuntana adossat a l’absis s’alça un campanar de torre.
Els carreus, de mides diferents, estan força disposats en filades.
El sarcòfag de Pere de Sitjar reposa en una fornícula gòtica sobre dues mènsules antropomòrfiques.
La de l’esquerra presenta, en la seva part inferior, un llibre obert amb la següent inscripció: “Aquest document és de l’honrat en P. De Cigiag, senyor de Roquefort, a qui perdó Deu. Amen. Di(guem) Pater Nostrer”.
En aquesta mateixa mènsula hi figura l’escut del casal de Rocafort.
En la part frontal del sepulcre hi ha sis personatges en relleu, el mateix difunt i tres dones flanquejats per la Mare de Déu davant qui preguen agenollats i un sant, segurament Sant Vicenç que té la funció de presentar-los a Maria. Damunt la tapa del sarcòfag es troba la figura jacent del difunt, que fou l’últim senyor laic de Rocafort.
Vesteix indumentària militar, porta espasa i punyal i recolza els peus en un lleó.
Santa Maria de Rocafort és una obra del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Cornet és una església romànica de Cornet, al municipi de Sallent.
Es troba en un pla proper a la carretera de Balsareny a Avinyó, al costat d’un mas.
Us passo la seva historia:
La diferencia d’aparell (absis, capçalera i portada de bons carreus, i resta de la nau de carreuons petits) fan pensar en una església del segle XI.
El segle XII fou ampliada per la capçalera.
De la capella sud emergeix el campanar de1621
Hi ha una capella lateral moderna de1635, que al mur oposat només és una arcada oberta al mur.
Es tracta d’una construcció d’una sola nau, lleugerament trapezoïdal, que s’estreny vers l’absis semicircular, el qual és precedit d’un ampli espai presbiteral.
A banda i banda de la nau s’obren dues capelles a manera de la nau. L’església és coberta amb volta de canó apuntada i l’absis, amb volta de quart d’esfera.
Exteriorment l’absis és decorat amb una cornisa motllurada amb botons
i un fris amb motius geomètric sota el ràfec de la teulada.
Al centre s’obre una finestra de doble esqueixada ornada amb una arquivolta amb traceria sustentada per dues columnes amb capitells que presenten figures d’ocells, a l’exterior.
L’esquema es repeteix per la part interna de la finestra, tot i que varien els motius iconogràfics.
La portalada d’accés que es troba al mur de migdia està aixoplugada per un fris amb escacats.
És formada per arquivoltes de secció cilíndrica que descansen sobre una imposta sostinguda per una columna,
a banda i banda, amb grossos capitells decorats amb animals enfrontats.
Sobre la capella del mur de migdia s’alça el campanar de planta quadrada d’època barroca, rematat per una barana de balustrades.
Hi ha una pica beneitera segle XVII, decorada a l’exterior per acanaladures que donen lloc a una forma propera a la petxina, pròpia de l’època.
S’hi venera la Mare de Déu dels Àngels, que és la patrona de la parròquia.
Santa Maria de Cornet és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Terra, aigua i racons 