Sant Cugat del Racó de Navars (Bages)

Sant Cugat de Salou o del Racó es troba en un planell elevat acompanyada d’una masia i del clos del cementiri que es troba a poca distància. És una església dedicada a Cugat màrtir i un dels monuments més destacats del municipi. Cal accedir per la Ctra. Navars-Serrateix, km 3,3 trencall mà esquerra, situat en el municipi de Navars (Bages).

Us passo la seva historia :

  • El lloc apareix documentat el 925 quan el comte Miró de Cerdanya féu testament, i cedí, entre altres deixes, al monestir de Sta. Mª de Ripoll el seu alou que diuen Ecclesias Clavatas.
  • Malgrat que en l’alou no consta que tingui cap església, es creu que la tenia, perquè el 938 és esmentada en el precepte que el rei Lluís Ultramarí concedí al monestir de Ripoll.
  • Depengué d’aquest monestir fins a la desamortització eclesiàstica (1835) i passà a dependre de l’autoritat episcopal. Molt aviat adquirí la categoria de parròquia que perdé a l’unir-se a la de Castelladral.
  • El 1040 el topònim s’havia canviat pel de Sant Cugat de Castelladral,
  • El 1293 s’anomenava com Sant Cugat de l’Alou,
  • I el 1689 es coneixia amb el nom de Sant Cugat del Racó

És un petit nucli rural del municipi de Navars que està ubicat als altiplans que hi ha entre les Esglésies i Castelladral. En aquest indret hi va haver un important assentament iberoromà, que s’ubicà al Pla de Sant Pere.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba Oliveras, Joan 1990 / Generalitat de Catalunya

Sant Cugat del Racó consta d’un petit nucli on hi trobem l’església del mateix nom i algunes cases, però majoritàriament està constituït per nombrosos masos dispersos com l’Alsina, el Soler, Les Esglésies, Ca l’Estruch, L’Espinalt, La Sala, Cal Mateu, Les Planes, L’Alou, Cal Soldat, Can Passols, La Rectoria, els Cellers, la Casa Nova del Pla i Taurons.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

De l’edifici preromànic que anteriorment havia estat aixecat en aquest mateix lloc solament en resten els fonaments de la capçalera, el tenant de l’altar i dos capitells que ara es troben al Museu Comarcal de Manresa.

L’església presenta una planta de creu grega, amb dues naus creuades, al centre de les quals s’alça una cúpula sobre trompes que a l’exterior acaba amb un cimbori cilíndric. Les naus són gairebé totes de la mateixa alçada i estan cobertes amb voltes de canó. La capçalera, actualment, solament conserva l’absis central i l’absidiola de tramuntana, ja que la de migdia fou suprimida en edificar-se la sagristia. Totes les finestres són de mig punt, adovellades i de doble esqueixada.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Exteriorment presenta una decoració típicament llombarda, que quasi ocupa tots els murs. La capçalera i els murs frontals de les naus són decorats amb arcuacions cegues i lesenes. La porta, a migdia, és d’estil gòtic tardà (XVI), en substitució de la romànica.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

En el punt de dels braços de la creu grega s’alça, exteriorment, un cimbori cilíndric, únic a Catalunya, ja que els cimboris d’altres esglésies d’aquesta època són prismàtics. El cimbori és de poca alçada, i presenta una decoració amb finestres cegues. Aquestes estan situades sota el ràfec de la teulada i donen la volta a tot el tambor circular. En aquest mateix punt, a l’interior, s’eleva una cúpula, que passa del quadrat a l’octògon mitjançant trompes.

Està coberta amb mitja esfera i revestida amb argamassa, encara que a l’acabament queda una part de l’aparell descobert, que permet veure la disposició dels petits carreus en espiral. Al frontis de ponent s’alça el campanar d’espadanya de dues obertures.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba Oliveras, Joan 1990 / Generalitat de Catalunya

Sant Cugat del Racó és una església romànica del municipi de Navàs (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Sant Pere de Castellfollit del Boix

Avui us presento dos articles

Sant Pere de Castellfollit del Boix està a uns 2 km del caseriu de Santa Maria de Castellfollit del Boix  a la comarca del Bages.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Castellfollit del Boix apareix documentat des del 967.
  • L’església no apareix esmentada fins abans del 1154 com a parròquia de Castellfollit.
  • Amb l’advocació de Sant Pere de Castellfollit apareix citada el 1294.
  • Al segle XIII s’hi feren reformes dins, però, d’una línia romànica.
  • Al segle XVII (1633) sofrí importants transformacions, canviant-se la seva orientació.
  • Encara que actualment conserva la titularitat de parròquia, les funcions d’aquesta han passat a l’església de Santa Maria del Pla del mateix terme.
  • La portalada és una obra de les remodelacions que es feren durant el segle XIII. S’allargà el braç sud del transsepte i s’obrí aquesta portalada que presenta un caràcter romànic.

L’església de Sant Pere de Castellfollit del Boix és una edificació de mitjans de segle XI que presentava una planta d’una sola nau, amb un gran transsepte i una absidioles a llevant estructurada en un absis central i dues absidioles.

La nau i els braços del transsepte estaven coberts amb volta de canó i els absis i absidioles amb volta de quart d’esfera.

Al segle XIII l’església fou ampliada: s’allargà el braç sud del transsepte es reféu l’absis d’aquest costat i s’obrí una portalada en el braç de migdia.

Ells carreus de la part antiga del temple són petits i no estan ben tallats; en canvi els de la part ampliada són ben tallats i disposats en filades i a trencajunt.

L’absis i l’absidiola primitiva presenten ornamentació llombarda amb arcuacions cegues i lesenes. En l’absis s’obren 3 finestres de doble esqueixada i una en cada absidiola.

El 1633 fou modificada s’escurçà la nau, de forma que el transsepte passà a ser la nau principal i el presbiteri quedà cap al nord. Els tres absis es van reconvertir en capelles laterals.

Portal centrat dins una petita façana que sobresurt del mur de la nau. El seu aparell és regular, els carreus ben tallats i disposats en filades i a trencajunt.

Està estructurat en tres arcs de mig punt en degradació fets de dovelles i adornats amb arquivoltes que es recolzen sobre dues columnes a cada cantó, acabades en dos capitells.

A sobre d’aquests hi ha una imposta que ressegueix els arcs. L’arquivolta interior està ornamentada amb puntes de diamant.

La temàtica dels quatre capitells és vegetal, derivació dels motius corintis del capitell romànic. Motius florals de tiges allargades i fulles de parra amb nervis.

Es pot veure la influència de l’escola lleidatana. Al seu interior hi ha el retaule major, barroc, del segle XVII.

Sant Pere de Castellfollit del Boix és una església romànica del municipi de Castellfollit del Boix (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

La Cova de Sant Ignasi de Manresa

Avui us presento tres articles

La Cova  de Sant Ignasi esta en el camí de la Cova, Puig de Sant Bartomeu de Manresa.

A prop hi ha les Balmes de Manresa, on l’historia diu que Sant Ignasi pregava dins d’una Cova, era al principi tot molt humil…

Us passo dades de la seva historia real:

  • Edificat al puig de Sant Bartomeu, el conjunt va néixer per venerar el lloc on, segons la tradició, es va recloure sant Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat del 25 de març de 1522 a principis de febrer de 1523, en una de les balmes formades per l’erosió de les aigües del Cardener, tornant del seu pelegrinatge a Montserrat, i on va escriure les parts essencials dels Exercicis Espirituals.
  • A finals del segle XVI es desperta l’interès pels llocs ignasians i es comença a venerar la Cova. Es col·loca una creu al cim de la roca i es tanca la balma amb una porta.
  • El 1603 es basteix al costat de la cova una capella dedicada a Sant Ignasi. La marquesa d’Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella.
  • La creença d’haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n’augmentà la devoció dels fidels.
  • Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d’exercicis espirituals i per acollir els pelegrins que venien a la Cova.
  • Després fou enriquit l’interior de la cova amb una fastuosa decoració en alabastre e l’any 1671, obra dels escultors manresans Joan i Francesc Grau (pare i fill) i de llur deixeble Josep Sunyer, que esculpiren el retaule amb marbre blanc i negre a finals del segle xvii.
  • El 1720 foren col·locats uns originals estucs del germà Sesé.
  • L’arquitecte vigatà Josep Morató en construí l’església (1759-63), una mostra típica de l’arquitectura jesuítica i considerat el principal conjunt barroc del Bages, que no fou decorada fins després de la restauració de la Companyia (1860-64).
  • El 1844 es beneí l’església.
  • Aleshores hom dedicà el lloc a tercera provació, segon noviciat dels jesuïtes.
  • L’any 1894 s’enderroca l’antiga residència i hi fou iniciada la construcció d’un gran edifici d’inspiració neoclàssica, segons un projecte de Ferran Martorell, una residència dels pares jesuïtes. Compta amb una important biblioteca especialitzada.
  • Entre 1915 i 1918 s’hi portà a terme una reforma al vestíbul que incloïa la decoració actual.
  • Entre el 1964 i el 1969 es van fer reformes a l’edifici conventual.
  • El conjunt va ser rehabilitat a principis de la dècada de 1990 per l’arquitecte Francesc Xavier Asarta i Ferraz.

La Cova de Sant Ignasi, continua se’n un important centre d’espiritualitat , és una casa de retir i d’exercicis.

Josep Giribet – Generalitat de Catalunya

Formen el conjunt una església barroca i un edifici modern neoclàssic.

Juntament amb el Pont Vell romànic i la silueta gòtica de la Seu, constitueix una de les imatges clàssiques de l’entrada a la ciutat de Manresa.

Us passo un projecte proposat l’any passat :

https://www.arquitectes.cat/ca/system/files/users/34235/2019-09-26-regio-7.pdf

A Manresa en el seu moment van sorgir moltes llegendes de Sant Ignasi al pas per la ciutat, una d’elles va ser el Pou de la Gallina.

La Cova de Sant Ignasi és un conjunt arquitectònic del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

Ermita de Sant Valentí de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages

Avui us presento dos articles

Sant Valentí de les Brucardes esta situat al cim del puig Montpeità de Sant Fruitós de Bages.

Us passo la seva historia :

  • La capella està documentada a partir de l’any 1246, en una transacció de terres situades al peu del puig de Sant Valentí.
  • El culte a sant Valentí té una tradició fortament arrelada al terme de Sant Fruitós de Bages i està vinculada a l’existència del monestir de Sant Benet de Bages.
  • Aquest monestir estava dedicat en un inici a Sant Benet i a Sant Valentí màrtir.
  • Posteriorment es va construir la capella en honor a Sant Valentí.

És una església d’una sola nau amb absis semicircular a llevant, amb coberta de volta de quart d’esfera. La coberta avui desapareguda, devia ser a dues aigües. Primitivament era coberta amb un amigat de fusta, aguantat per arcs diafragmàtics. La façana principal és orientada a ponent, no presenta ornamentació i està coronada per una espadanya. El portal d’accés és format per una arcada de mig punt amb grans dovelles. Aquesta porta probablement és fruit d’una reforma de finals de segle XV o inicis del XVI.

A l’interior es conserva un arc de mig punt que fa de separació entre l’absis i la nau. Només hi ha una finestra amb una volta interior peraltada. El parament és de pedra amb carreus força regulars, quadrats i rectangulars disposats en filades ordenades, units amb morter de calç. A l’interior hi ha restes d’arrebossat de calç i es creu que hi podien haver hagut pintures.

Sant Valentí de les Brucardes està protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé