Torre de la Viuda de can Sala de Malgrat de Mar

La Torre de la Viuda de can Sala, està situada en el carrer de Mar, 61, de Malgrat de Mar.

Aquesta casa senyorial, també va ser coneguda com La Torre d’en Riera o Torre Bombai.

Us passo la seva historia :

  • Fou construïda per encàrrec de Josefa Garriga Anglada l’any 1909.
  • L’arquitecte de la torre va ser el blanenc Esteve Rocafort i Carreras.
  • Durant la Guerra Civil la casa va ser requisada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes i es va assignar com a dispensari i domicili del metge Dr. Brull.
  • En acabar la guerra la torre va ser utilitzada per la Falange.
  • L’any 1942 la família Riera Oliveras va adquirir les dues finques.
  • Es va convertir en una fàbrica de gènere de punt.
  • A principis dels anys 60, la família va fer reformes a la finca del costat de la torre, per a construir l’Hotel Bombai.
  • Però l’any 1966, després de diverses anotacions d’embargaments, els dos edificis es van adjudicar en subhasta a Josep Fradera Butsems.
  • L’Hotel Bombai va continuar en funcionament fins a l’any 1973.
  • L’estat de les dues finques es va anar degradant molt, fins que l’any 2007 l’Ajuntament de Malgrat de Mar les va adquirir i es van iniciar les reformes de la torre i la nova construcció de l’Arxiu Municipal.
  • Es va inaugurar l’Arxiu Municipal, el 28 de febrer de l’any 2011.

Aquesta casa, que fou construïda en un solar de 15 m de façana per 52 m de fondària, és de planta rectangular de 8 per 17 m. Cal destacar-ne els relleus de pedra amb motius florals de gran riquesa, i revestiment de façana te motllures d’estuc, bandes de relleu horitzontals i esgrafiats.

També, destaquen el magnífic treball de forja de les baranes ondulades i el coronament de la torre vuitavada, amb una coberta circular acabada en punxa i revestida per mosaic de colors.

Formes ondulades als balcons i treball de ferro. Els balcons utilitzen l’arc carpanell. Torreta a l’angle de la façana coronada per teulada de mosaic.

La Casa és voltada d’un bell jardí.

La Torre de la Viuda de can Sala, és un edifici modernista del municipi de Malgrat de Mar, inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades: Ajuntament de Malgrat de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador del Blog

Anuncis

Torre del Castell de Malgrat de Mar

La Torre del Castell de Malgrat de Mar, esta situada en un turó dins del Parc  del Castell, des d’on s’observa una meravellosa panoràmica de tot el municipi.

Es pot accedir per medi d’un ascensor inclinat  que uneix el carrer de Passada amb el Parc del Castell i al barri del mateix nom.

   

Salva un desnivell de 25 metres, amb capacitat per a 25 persones, i una durada de poc mes de 1 minut.

 

Us passo l’historia  de La Torre del Castell :

  • Segons es diu, aquesta torre està lligada a la del castell de Palafolls, del qual depenia aquesta força situada a primera línia del mar.
  • És una torre de guaita, que data del segle XIV (any 1285, segons el Libre de feyts d’armes de Catalunya, atribuït inicialment a Bernat Boades, 1370-1444) i que probablement estava rodejada d’altres recintes construïts per defensar el nou nucli de Vilanova de Palafolls.
  • Per la proximitat al camí ral, pot ser que es veiés afectada per la Guerra dels Remences (segle XV).
  • Probablement serví al segle XVI de torre de guaita contra pirates i al segle XVII funcionava com a bateria de costa.
  • L’any 1668 s’esmenta un canó (potser l’únic que hi havia) a la força de Malgrat.
  • Durant un atac dels francesos el 22 de juliol de 1696 se sap, que el castell patí greus destrosses.
  • En una carta de l’any 1836, el comandant d’armes de Malgrat parla d’un atac a la fortalesa per part dels carlins el 16 de novembre a la nit i, posteriorment, d’un altre el dia 6 de desembre.
  • L’espai va continuar com a lloc estratègic els segles següents i durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) s’hi establí una bateria de costa i un niu de metralladores.

L’última actuació que s’ha realitzat al conjunt es va produir l’any 2002, amb motiu de la remodelació del parc del Castell, quan es va reformar la torre i s’hi van realitzar treballs de consolidació, millora i accessibilitat.

Vista de Malgrat de Mar, des del Parc del Castell

La Torre del Castell és l’únic Bé Cultural d’Interès Nacional catalogat a Malgrat de Mar.

Per a mes dades, us poso aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_del_Castell_(Malgrat_de_Mar)

Es tot un conjunt que val molt la pena ser visitat.

 

Recull de dades : Ajuntament de Malgrat de Mar i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia

 

Masia – can Palauet i Torre de Mataró

Aquesta antiga masia de can Palauet i Torre, esta situada la seva entrada per un camí de terra des de la Ronda President Tarradellas de Mataró i sobre la vora de la riera d’Argentona, prop del límit amb aquest terme municipal.

La masia consta de dues parts diferenciades:

De la casa, amb el celler, els estables,  els corrals, i la magnífica torre.

La masia està formada per una planta baixa i un pis. Està coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, en la qual destaca el portal rodó adovella i el finestral principal del segle XVI amb un guardapols rematat lateralment per dos petits caps esculpits i una espitllera sota el llindar.

A la façana posterior, on hi ha el celler, destaca la llinda granítica amb la data de construcció gravada: “A 6 DE MARS 1568”. A l’interior sobresurt un pilar de pedra tallada que suporta la jàssera de fusta o biga mestra de l’entrada. Un accés directe des del primer pis condueix a la torre de defensa.

La torre, de planta circular, consta de planta baixa, dos pisos i terrat emmerletat, amb matacans a tot el volt. A la planta baixa, coberta amb volta esfèrica de cassetons, s’hi instal·là posteriorment una capella. L’accés a la torre, exempta, es feia originàriament per una de les finestres del pis, i després s’hi féu un pas cobert que relligà la torre a la casa. Les obertures estan realitzades amb carreus de pedra, presentant les llindes de les finestres guardapols a dalt i als llindars hi tenen una espitllera.

Can Palauet  amb la torre de defensa, estan  protegides com a bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Mataró

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Freixa de Terrassa

La masia Freixa està en la Pl. de Josep Freixa i Argemí, 11, concretament situat  dins al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, ubicat al barri de Ca n’Aurell de Terrassa.

La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa, construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència familiar de l’industrial tèxtil Josep Freixa.

L’arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d’arcs i voltes d’inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d’on sobresurt una alta torre.

Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Música, que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcció al Campus Universitari, al barri del Cementiri Vell.

Actualment acull les oficines del Síndic Municipal de Greuges i de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament,

i també és la seu de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.

Cal destacar :

La teulada sinuosa, amb una estructura de voltes de maó pla que conjugaven la tradició de la volta catalana amb la modernitat dels nous materials; el revestiment de morter té petits vidres incrustats que li donen l’aparença d’un gris brillant.

Els arcs parabòlics inspirats en l’obra de Gaudí, que conformen les finestres del cos principal i les obertures dels porxos d’entrada i del costat sud i oest.

L’arrambador ceràmic blanc del porxo, obra també de Muncunill, que ocupa la part inferior de les parets arrebossades i pintades de blanc.

La rotonda del costat est, com a afegitó de dos nivells al cos de l’antiga fàbrica; els finestrals de la planta baixa són d’arc rebaixat, per permetre més entrada de llum, a diferència dels de tipus parabòlic de la resta d’obertures de la façana.

La torre de l’angle nord-est, que sobresurt del cos inferior quadrat; té un cos octagonal de quatre nivells, l’últim dels quals voltat d’una balconada mirador.

La façana d’accés, la part nord, és la més austera, amb els finestrals parabòlics, on sobresurt el gran pòrtic d’entrada concebut com un dels trams de la galeria, i seguint les formes sinuoses generals de l’edifici.

L’interior, molt reformat, però que encara conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.

El jardí dissenyat per Rafael Benet i Vancells, un dels pintors destacats de l’època, és d’estil romàntic i, junt amb el de la casa Alegre de Sagrera, és el millor exemple dels jardins terrassencs de la primeria del segle XX.

El seu estat de conservació, pel que fa a les característiques originals, no és el que correspondria a un jardí històric de Terrassa.

Per a mes dades :

http://visitaterrassa.cat/es/visita-la-masia-freixa/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església Major de Santa Coloma de Gramenet

Església Major està situada en la plaça de l’església de Santa Coloma de Gramenet.

Us passo la seva història :

  • Es va erigir gràcies a la donació de la família Gordi, que va posar el terreny i els diners necessaris per a la seva construcció.
  • El temple es va construir entre 1912 i 1915, obra de l’arquitecte Francesc d’Assís Berenguer i Mestres, col•laborador d’Antoni Gaudí, amb qui va treballar durant 27 anys.
  • El 26 de maig de 1912 es va col•locar la primera pedra, i va oficiar l’acte Mn. Marcel•lí Gordi, oncle del que seria primer rector, Mn. Jaume Gordi i Vallès,colomenc i prior de la casa de convalescència de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau,
  • Inaugurada el setembre de 1915 amb motiu de la Festa Major de la vila, quan es va acabar de construir, l’església va ser anomenada «la catedral» per les seves enormes dimensions en comparació a la mida que tenia la vila i el minso nombre de fidels.
  • La seva ubicació tampoc va convèncer els habitants de la localitat, però, tanmateix, el creixement exponencial que va tenir Santa Coloma al segle XX va fer que ben aviat l’església quedés integrada en el seu teixit urbà.
  • Iniciada la guerra civil, el juliol de 1936 el temple va ser saquejat i incendiat, però va restar dempeus i va ser utilitzat com a dipòsit de material de guerra.
  • La casa rectoral va ser destruïda en el seu interior i l’arxiu parroquial va ser destruït en la seva totalitat.
  • Després de la contesa, el 1939, Mn. Josep Rovira, que ja era rector el 1936, i els successius rectors, van iniciar les obres de reconstrucció i restauració del temple i de la casa rectoral, a càrrec de l’arquitecte Josep Alemany.

És una església que es basa en els elements formals del gòtic de manera no literal.

És, de fet, un dels darrers edificis d’estil neogòtic construïts a Catalunya.

Aquesta tipologia constructiva és visible a la porta, el gran finestral i la torre del campanar.

Arquitectònicament, consta d’una sola nau amb planta de creu llatina, flanquejada de capelles als laterals i un absis heptagonal.

La façana principal expressa amb gran potència la verticalitat que domina el conjunt de la construcció, reforçada amb el portal amb arquivoltes; sobre l’ogiva de la portalada hi ha un gran finestral vidriat.

i a sobre seu l’element més característic del temple: la torre del campanar octogonal, amb pilars i gablets, coronat amb una agulla cònica i amb merlets en punta

i a dalt de tot una creu.

La torre destaca per les seves qualitats plàstiques i per la seva imatge a nivell urbà.

Els elements decoratius són clarament historicistes, que havia estat en voga les dècades anteriors.

L’Església de Santa Coloma, més coneguda com a Església Major, és  bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Viquipèdia i Arquebisbat de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga fabriga “Vapor Sampere” de Sabadell

L’antiga fabriga “Vapor Sampere” esta situada entre el carrer de Sallarès i Pla, 9 i el carrer de Turull del municipi de Sabadell.

El Vapor Sampere, és un vapor de Sabadell obra de l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas construït l’any 1912.

Us passo la seva historia :

  • El vapor Sampere va ser un dels darrers vapors construïts a la ciutat, situat en un dels eixos industrials de Sabadell.
  • L’edifici no és estrictament un vapor, ja que des del començament va funcionar amb energia elèctrica.
  • Va ser projectat a finals del segle XIX principis del XX.
  • És l’eix marcat pel carrer Tres Creus i que comunicava el centre de la ciutat amb l’estació de ferrocarrils, a la vegada que conduïa cap al riu Ripoll, zona dels primitius molins i que continuava activa.
  • La proximitat del transport afavorí la creació d’aquest eix industrial que formava part dels eixamples projectats per l’urbanista Daniel Molina i Pascual.

Vapor amb elements modernistes. Tipològicament presenta les característiques típiques d’aquestes construccions. Està format per una nau d’uns 12 m d’ample per 98 m de llarg.

La coberta és a dues vessants. La façana és una repetició uniforme del mòdul que compren la finestra, però no és plana sinó que està ornamentada amb cornises, motllures i reixes de ferro forjat.

Cal destacar la torre amb rellotge que hi ha al pati interior. El rellotge de corda es trobava dalt de la torre i el va instal•lar el rellotger sabadellenc Salvi Uyà Armengol l’any 1913.

La torre del rellotge i el transformador elèctric s’ubicà on tradicionalment s’emplaçava la xemeneia.

La façana del vapor s’ha vist modificada per la instal•lació d’un bar, modificant-se la primitiva estructura que formava un conjunt de tres finestres convertint la central en la porta d’entrada del bar.

A mitjans de la dècada del 2000 es va restaurar l’antic edifici, conservant-se l’estructura general de la nau i la torre del rellotge.

A la nau principal hi ha una botiga de la Cooperativa Abacus.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa de la Vila de Lloret de Mar

La Casa de la Vila esta situada en la Plaça de la Vila.  L’edifici està aïllat, envoltat pel passeig Verdaguer, el passeig Agustí Font, el carrer Sant Baldiri i la plaça de la Torre a Lloret de Mar.

Us passo dades relacionades a la seva historia :

  • Al lloc on hi ha l’Ajuntament hi havia una antiga torre del segle XVII (1601-1607) malmesa pels temporals. Aquesta torre era de planta semicircular i tenia dos torricons i una barbacana.
  • L’any 1867 es va acordar l’enderrocament de la Torre de la Vila, que també funcionava com a esporàdica casa consistorial i presó de Lloret.
  • L’Ajuntament fou projectat i construït entre 1867 i 1872 pels arquitectes Félix de Azúa i Martí Sureda Deulovol, i segueix la tipologia estilística neoclàssica.Les façanes de l’Ajuntament foren decorades amb terra cuita obra del terrisser lloretenc Pau Arpí i Galí.
  • El 18 de febrer de 1868 es va posar la primera pedra de la Casa de la Vila.
  • La seva inauguració fou el febrer de 1872.
  • El campanar de ferro forjat, col•locat el 1884, fou obrat pel serraller i ferrer Pere Tarrats, prenent com a base els dissenys d’Agustí Font i Vilarrubí. Aquesta obra fou contractada a pes, concretament a 90 cèntims el quilo. El responsable del rellotge fou el barceloní Isidre Bofill.
  • Des de la inauguració de l’Ajuntament, la part baixa funcionà com a escola pública fins als anys trenta del segle XX.
    La primera planta era ocupada per la presó, el jutjat de pau, la sala de reunions, el rebedor, l’arxiu i la secretaria. El segons pis era ocupat pels habitatges dels mestres i les golfes, per l’habitatge de l’agutzil o conserge.
  • Entre el 1907 i 1921 l’escola dels nens, situada a la part esquerra, fou dirigida per la mestra Lluïsa Usall i Gertrudis Moret. A més, també hi havia una guarderia infantil, popularment anomenada “Can Cagabotes”.
  • L’ajuntament ha estat reformat i restaurat a finals del segle XX i algunes regidories s’han repartit per altres edificis de la vial, com és el cas d’Urbanisme i Cultura.

Es tracta d’un edifici de quatre plantes amb terrassa que ocupa tota una illa de cases. La façana està arrebossada i pintada de color rosat i destaca per les decoracions puntuals en baranes i cornises de terra cuita. La construcció, de planta rectangular, consta, a la façana principal, de set crugies dividides en tres sectors i té una estructura simètrica. Els laterals consten de tres crugies dividides per dues pilastres de dalt a baix.

El cos central de la façana està un xic més avançat i destaca per les tres arcades de mig punt de la planta baixa, per les quatre pilastres corínties i per la culminació en forma de frontó de terra cuita i un campanile de ferro. A la cornisa superior destaca l’escut d’Espanya, com a culminació de la façana principal, amb la particularitat que es tracta d’un dels pocs edificis que té l’escut del rei Amadeu de Savoia. Hi ha l’escut de Lloret, amb el llorer simbòlic, i una al·legoria de la Llei .

Igualment destaca, darrere l’escut principal de la façana anterior, el citat campanar de ferro forjat, obra del serraller Tarrats, dissenyat pel dibuixant Agustí Font i Vilarrubí.

La Casa de la Vila de Lloret de Mar és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Lloret de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de l’Església de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès

La Rectoria i  l’Església de Sant Martí, estan situats en la Plaça de l’ Abat Oliba, carrer de l’església i carrer de Sant Martí en Cerdanyola del Vallès.

Al costat de l’església de Sant Martí s’aixeca la  seva Rectoria, un edifici d’estil modernista dissenyada per l’arquitecte Eduard Maria Balcells al 1908.

La Rectoria es tracta d’una obra inacabada pel que fa la seva decoració exterior.

Es de planta rectangular, que presenta una complexa volumetria integrada per diferents cossos juxtaposats combinats amb gran originalitat que recuperen, de manera molt eclèctica, el llenguatge gòtic.

En la façana principal al carrer de Sant Ramon, es diferencien tres cossos:

1) en el cos oest amb la galeria de fusta de la segona planta amb el ràfec recolzat per mènsules i puntals i les finestres decorades amb vidres de colors.

2) el cos central, a la planta baixa, amb tres finestres cobertes amb un arc esglaonat i protegides per un guardapols esglaonat amb la mènsula central que en el projecte original era la base d’una figura de l’arcàngel Sant Gabriel.

i 3) el cos est, una mena de torre acabada amb merlets.

En el projecte, la decoració de la façana contemplava diversos elements, apart de l’escultura de Sant Gabriel, que probablement no es feren per motius econòmics com un rellotge de sol, impostes ceràmiques amb creus i la inscripció Avé Maria Puríssima, esgrafiat amb fals carreuat, vitralls…

Si passeu pel centre de Cerdanyola del Vallès, us cridarà molt  l’atenció l’edifici de la Rectoria.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Església de Sant Martí i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Carrencà de Martorelles

La masia de Can Carrencà, esta situat a l’entrada de Martorelles(a l’esquerra), per la BV- 5006 o Avinguda d’en Piera, carrer de can Carrencà de Martorelles, a prop de la carretera de Sant Adrià a la Roca.

Us passo la seva historia :

  • L’única data que hi apareix, a la llinda del balcó lateral, és de 1667, any en què es va fer la reforma que deixà la casa tal com la veiem actualment.
  • No obstant la documentació situa la família Carrencà al municipi ja al Segle XII, es tracta d’un document en que el rei Jaume I agraeix al propietari del mas la seva participació en la conquesta de l’illa de Mallorca.
  • L’ermita, consagrada a Sant Domènec, fou construïda a mitjan segle XVIII.
  • Diferents generacions de la família es succeïren en la propietat de la finca, transmetent-la en més d’una ocasió per via matrilineal, fins que a mitjan segle XIX, els darrers hereus, hagueren de malvendre llurs propietats.
  • La casa es dividí en dos, i anys més tard es tornà a unificar.
  • Durant la guerra civil Espanyola fou expropiada, i diferents foren les personalitats que hi feren estada abans d’exiliar-se, tot fugint de Barcelona.
  • A la dècada dels anys 80 del segle XX, els darrers propietaris la cediren al municipi, a canvi de poder urbanitzar uns terrenys propers.
  • Un dels propietaris més remarcables fou Jaume Bosquets i Carrencà, germà del Coronel de Miquelets Francesc Bosquets i Mitjans, que durant la guerra de successió ocultà en aquesta casa els fills del seu germà dels exèrcits Borbònics.

Can Carrencà és una masia de teulada de dues aigües i amb carener perpendicular a la façana. Té dos annexes laterals de planta rectangular.

El cos central és dividit en tres pisos i presenta una distribució simètrica respecte a l’eix que ve marcat pel carener.

La porta central d’accés és adovellada.

Excepte dos balcons del cos central i un del lateral dret, totes les finestres han estar retocades a principis del segle XX.

Les parets es presenten arrebossades i hi destaca el rellotge pintat.

Hi ha un passadís amb estructura de pont que connecta directament amb la capella.

Dels elements decoratius en destaquen les rajoles de ceràmica catalana, amb mostra de nombrosos oficis.

El rellotge de sol. I els panys de la porta principal i de la capella,

en els que s’hi pot veure l’àguila bicèfala (símbol de la família Hasburg) fet que mostra que la família Carrencà fou partidària d’aquesta família durant la guerra de successió a la corona Espanyola.

La Torre correspon al pou de la masia de Can Carrencà , al qual s’hi accedeix per una porta d’arc de mig punt. Correspon a un tipus constructiu endegat a finals del segle XIX.

Actualment, és la seu on están ubicats : l’Associació cultural juvenil “Los Verdes”,  el Casal d’Avis, la Unión Cultural Andaluza, Asociación Las Balas Rojas, Carrancà-Rock – Associació de Músics de Martorelles.

Can Carrencà està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Martorelles, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre des Moros de Tossa de Mar

La Torre des Moros és un edifici del municipi de Tossa de Mar,  situat sobre les penyes més altes del puig de Can Magí.

Us passo breument la seva història :

  • La seva construcció es remunta al segle XVI, arran de repetides incursions de la pirateria del Mediterrani.
  • Possiblement fou construïda en època del rei Felip II (1527-1598), ja que va expedir un decret reial amb motiu d’augmentar la construcció de torres de guaita contra la pirateria.
  • Aquesta torre vigilava el pla on s’estén la Tossa moderna i els camins que, a través dels boscos, condueixen a les cales on solien desembarcar els sarraïns.
  • La torre fou abandonada a finals del segle XVIII.
  • Cap a finals del segle XIX el mal temps i un llamp van esberlar-la pel costat de ponent i s’anà enrunant.
  • Fou restaurada el 1997, aquesta restauració ha recuperat i consolidat la torre i ha reconstruït les barbacanes. S’han aixecat i consolidat les parets, se li ha posat coberta, s’han fet accessos metàl•lics, s’ha il•luminat i s’ha restringit el seu accés interior.

Aquest edifici, és fet de pedra, sobre d’un petit terraplè, i arrebossat.

Consta d’una entrada elevada i dos nivells d’espitlleres, obertures petites i quatre barbacanes i una terrassa al pis superior.

Les seves mides aproximades són de 8 metres d’alçada per 6 d’amplada.

Se’n diferencien dos nivells. El primer, a més de la porta, conté dotze obertures d’espitllera marcades a l’exterior amb tres peces ceràmiques. Dues marquen l’escletxa i la tercera fa de dintell. L’altre nivell té quatre obertures grans que estaven emmarcades per peces ceràmiques que sobresortien, actualment restaurades.

Aquestes obertures feien possiblement la funció de balcons per permetre al vigilant una millor visibilitat.

Originalment, tant l’interior com l’exterior estava arrebossat.

La porta d’entrada estava al primer pis i aquest estava dotat d’un empostissat de fusta, espitlleres i barbacanes amb llindes de fusta.

Generalment, aquest tipus de torres es podien comunicar entre elles, com és el cas de la torre del far de la Vila Vella, la torre d’Agulla Pola o les restes de la Torre del Gorg Gitano.

Es comunicava amb les torres veïnes per mitjà de senyals de fum o de llum a la nit.

La guàrdia permanent avisava els vilatans en cas de perill d’atac barbaresc, i així es podien protegir a l’interior de les muralles.

La Torre des Moros Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé