Masia de Garraf o Can Güell de Sitges (Garraf)

La Masia de Garraf o Can Güell és situada al costat de la carretera C-246 (Barcelona-Calafell) km. 27,

actualment conegut com El Celler Güell és una edificació modernista al nucli de Garraf, en el municipi de Sitges (comarca del Garraf).

L’any 1871, Eusebi Güell i Bacigalupi adquirí al Patrimoni de l’Estat l’antiga masia del Garraf amb els seus terrenys per fer-hi edificar un pavelló de caça, que no s’arribà a fer. Temps després encarregà un celler amb habitatge annex.

És un conjunt d’edificacions -celler, residència i capella- en estil gaudinià. D’autoria i datació discutida, alguns historiadors l’atribueixen a Francesc Berenguer i Mestres, que l’hauria bastit en la darrera dècada del 1800, i altres autors, com l’expert gaudinià Joan Bassegoda i Nonell, en fan coautor el mateix Gaudí.

En destaquen els arcs parabòlics, l’ús del ferro forjat i l’obra vista, l’asimetria i diverses referències medievalistes.

De composició orgànica, mur lateral i teulada es fonen en un únic prisma triangular ajagut sobre una de les cares.

La construcció ha esdevingut modernament un establiment de restauració.

El 1882 Gaudí havia projectat per a la família Güell, i per ser ubicats en aquests terrenys, un pavelló de caça que no va arribar a construir-se.

La Masia de Garraf o Can Güell forma part del Bé integrant del patrimoni cultural català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Torre Cabota de Calders (Moianès)

Per anar a Torre Cabota, cal seguir el camí que surt de la B-431al Km. 42,

i agafar ´posteriorment el camí de l’esquerra que puja al cim del Serrat, on front del Mas de Torre Cabota de Calders, està la seva Capella.

Petita capella rural, de planta rectangular, d’una sola nau, acabada amb absis semi-circular orientat a llevant.

La façana principal té un portal adovellat, format per grans dovelles.

Al damunt un rosetó.

Parets de pedra arrebossades amb carreus escairats a les cantoneres. Interior amb volta de canó.

Té un petit cor i sagristia darrera l’altar. Conserva pintura mural força moderna (probablement d’aquest segle) i de poc valor.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Jordi Piñero

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre de Garraf de Sitges (Garraf)

La Torre de Garraf o Torre de Can Güell, es troba davant del mar, al costat de les Bodegues Güell, integrant-se amb aquesta construcció.

Us passo la seva historia:

  • Cal destacar la intervenció realitzada per l’arquitecte Francesc Berenguer, deixeble de Gaudí, a finals del segle XIX, quan la finca fou adquirida per Eusebi Güell.
  • En aquest moment la torre presentava un deficient estat de conservació, ja que a inicis del segle XIX havia estat parcialment destruïda per una atac de les tropes angleses.
Antoni Pladevall i Font – 1988

Es tracta d’un element defensiu de l’antiga quadra de Garraf, situada en un turó al nord-oest, al costat de le vies del ferrocarril de la costa Mediterrania.

És una torre de defensa rodona amb matacà i espitlleres.

L’accés a l’interior es fa des de la primera planta de la masia, amb la qual es comunica per un pont.

La Torre de Garraf o Torre de Can Güell és una torre de guaita del municipi de Sitges (Garraf) declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell d’Òdena (Anoia)

Castell d’Òdena esta en el carrer de la Torre en Òdena. És situat en un turó guixos de 410m que domina la conca d’Òdena. Al voltant s’estén la població actual.

Us passo la seva historia:

  • La primera notícia documental del castell d’Òdena és de l’any 957, quan Sala de Conflent, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, va fer una venda a Eldegar i la seva dona Oria d’unes cases al comtat de Manresa dins el cèrcol del castell de Òdena.
  • Les primeres notícies que es tenen d’un senyor del castell daten de l’any 1040 en un conveni entre els germans Domnuç Bernat i Guillem Bernat d’Òdena. Aquest actuà com a senyor del castell d’Òdena però el tenia en feu comtal i entre el rei i ell hi havia, possiblement un altre senyor.
  • El castell d’Òdena estigué infeudat pels comtes de Barcelona a la família Castellvell, domini que es constata l’any 1121 i que acabarà el 1314.
  • El castell pretengué a la família Òdena fins al 1287. Guillem II d’Òdena el vengué al vescomte Ramon Folc VI de Cardona. Així, els vescomtes de Cardona ampliaven els seus dominis a la Conca d’Òdena.
  • El 1295, Ramon Folc VI de Cardona vengué a l’infant Pere el dret alodial i el domini major que tenia en el castell d’Òdena.
  • Mort l’infant Pere el 1298 el castell i la vila d’Òdena foren venuts al rei Jaume II per 10.000 sous. Finalment però, el rei Jaume II va vendre al vescomte de Cardona Hug I el castell d’Òdena amb tots els drets que hi tenia així que el seu fill Hug II i la seva mare negaren els drets reials sobre el castell. En conseqüència, el rei, Alfons el Benigne envià el sometent del veguer de Manresa contra el senyor del castell d’Òdena.
  • El castell fou de domini reial directe fins que el 1347 la corona vengué la jurisdicció i els imperis del castell a Hug II de Cardona.
  • En el fogatjament dimanat de 1359 consta: «Castell Dodena, 52 fochs». Malgrat força incidents posteriors, el castell romangué en poder dels vescomtes de Cardona i els seus successors, els Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli, fins a la fi de les jurisdiccions senyorials al segle XIX.
  • L’any 1463, durant la guerra contra Joan II, els habitants de la ciutat d’Igualada aconseguiren l’ordre d’enderrocar el castell i no fou reconstruït, doncs no tornarà a reaparèixer com a tal.
  • El 1985 van començar les obres de restauració de la torre poligonal a càrrec del servei de Monuments de la Diputació de Barcelona. En l’actualitat el castell és de propietat municipal.

Actualment s’observa una gran torre poligonal, ja que la resta de ruïnes ha desaparegut. La torre és formada exteriorment per un poliedre d’onze cares que forma una piràmide truncada. Interiorment és circular. Les cares exteriors oscil·len entre 225 a 240 cm a la base i 205 a 225 cm al capcer.

El gruix de les parets és de 244 cm. L’alçada, 10,28 m. S’accedeix a l’interior de la torre a través d’una porta adovellada oberta al nivell de primer pis i a una alçada d’uns 3,65 m del nivell de terra. Estava dividida en tres pisos, el més baix devia ser originalment una cisterna i després una presó. L’aparell és regular i ben escairat, disposat en filades ben alineades.

Està construïda a base de carreus d’arenosa tallats en forma rectangular, amb morter.

Actualment les obres de restauració han descobert un fragment de la muralla, així com indicis d’haver existit en aquest mateix lloc un habitacle ibèric.

El castell d’Òdena és un edifici d’Òdena (Anoia) declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre de Telègraf o Torrassa de Sant Antoni d’Altafulla (Tarragonès)

La Torre de Telègraf o Torrassa  de Sant Antoni  esta front  de l’ermita a la dreta del camí de l’Ermita d’Altafulla.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta torre pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera. La línia civil de Madrid a València i Barcelona va entrar en funcionament el 1849. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l’interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
  • La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d’un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d’aquesta manera un missatge es pot transmetre de pressa des d’un punt a l’altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d’unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d’elles.
  • Mentre que a països com França o Anglaterra ja s’havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s’inicia la construcció fins al 1844, moment que en alguns països ja s’havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d’una línia implicava la instal•lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
  • A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d’una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa – Vic – Girona.
  • Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irún, aquest fet marcarà l’inici de l’abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi.
  • Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil.
  •  Al 1862, s’oficialitza l’abandonament de les torres militars. D’aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.
  • En l’actualitat funciona de repetidor de televisió i té una antena a la coberta. Anteriorment va servir com a seu d’una emissora de ràdio.
Pere Català i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Antiga torre de telegrafia òptica situada al costat de l’ermita de Sant Antoni, a la part alta del nucli urbà i a 80 m d’altura. És de planta quadrada (5 x 5 m) i base atalussada. Té uns 8 m d’alçada total.

Segueix el model estàndard de Mathé de planta baixa amb sòcol, dos pisos i cornisa amb coberta plana. Hi ha una divisòria de maons entre el sòcol i la planta baixa i una altra feta de pedra entre aquesta última i el primer pis.

Les obertures, finestres i porta d’accés elevada al primer pis, practicades a les façanes oposades, estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La torre és feta de maçoneria arrebossada.

A causa de les obres de restauració ha perdut les espitlleres de la planta baixa i se li ha obert una porta en un costat de la planta baixa. La coberta feta de material modern té una antena distribuïdora de senyal de ràdio.

Aquesta torre de la línia civil tenia comunicació visual directa amb la torre anterior de Pilat de Tarragona, situada a 10 km i amb la torre posterior de Roda de Berà, a 8,8 km en línia recta.

La Torrassa de Sant Antoni és una obra d’Altafulla (Tarragonès) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

L’Aguilera del Pla de Penedès (Alt Penedès)

L’Aguilera, és situada en el paratge de l’Aguilera, dista del poble del Pla aproximadament 1 quilòmetre i s’hi accedeix per una pista, camí de l’Aguilera, que surt en direcció nord del PK 2+100 de la carretera BV-2153.

Us passo dades històriques :

  • Els antecedents de l’Aguilera són plenament medievals, quan constituïa una quadra del terme de Terrassola.
  • El primer document conegut data del 1395, corresponent a una àpoca a Bartomeu Bolet del mas de “Zaguilera” del terme de Terrassola feta pel preceptor del monestir de Santa Maria de Solsona. Els Bolet eren mercaders i cavallers, que apareixen en la documentació de la Generalitat com a “Bolet de l’Aguilera”.
  • Es coneix també el 1628 mossèn Bolet de l’Aguilera era procurador de la senyora de Cubells. Al Museu Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, hi ha dues rajoles amb un escut heràldic que incorpora una àguila que poden ser de la família. Sembla ser que el darrer de la nissaga va ser Joaquim Llàtzer Bolet i Vilar, que sembla que tingué descendència.
  • El patrimoni va passar a mans de Jeroni de Miquel, cavaller i ciutadà honrat de Barcelona, mestre de camp dels exèrcits de Catalunya i conseller segon de Barcelona, entre d’altres càrrecs.
  • Salvador Llorac pensa que els escuts heràldics existents a l’edifici de l’Aguilera possiblement van ser col·locats per Jeroni de Miquel, quan fou ennoblit l’any 1643 pel rei de França, aleshores també compte de Barcelona, qui en finalitzar la Guerra dels Segadors degué fer esborrar les armes que li havia atorgat el rei foraster (LLORAC, 2015: 204).
  • En un document de l’any 1683 hi consta que Jeroni de Miquel disposava d’un mas, castell i quadra, amb tota la jurisdicció civil i criminal, mer i mig imperi, a l’Aguilera.
  • Per un capbreu de 1699 es coneix que l’Aguilera era propietat de Francesc de Miquel i Descatllar, fill de Jeroni, juntament amb la quadra de Puigdàlber.
  • El 1728 el castell i terme de l’Aguilera eren de Jeroni de Miquel i Torné.
  • El 1736 del seu fill Domènec de Miquel.
  • El 1807 del tinent coronel Felip de Miquel i de Blondel, que el 1819 va informar a l’alcalde de Terrassola que l’Aguilera havia quedat agregada al Pla del Penedès en motiu d’una sol·licitud que ell mateix havia promogut.
  • En el cadastre de 1857 consta com a propietat del mateix Felip de Miquel, i s’hi exposa que comprenia terres, la casa senyorial i altres edificacions pels treballadors.
  • Els Miquel van posseir la finca fins a mitjan segle XX, quan va ser venuda i comprada per Maria Ymbern i Cànovas, els hereus de la qual en són encara els propietaris.

Masia, d’origen medieval i amb reformes d’època contemporània, i conjunt d’edificacions annexes, entre les quals la Capella de la Mare de Déu del Roser, del segle XVII.

 L’Aguilera es un casal situat al nord-oest del terme municipal del Pla del Penedès, pràcticament tocant amb el límit (escassos 10 m) amb el terme de Torrelavit.

Conforma el conjunt arquitectònic el mas, edifici principal, la torre defensiva que se li adossa per l’oest, així com diversos edificis annexos, destinats a habitatge dels masovers i a usos agraris, situats de forma alineada al nord de l’edifici principal. Pràcticament tot el conjunt és clos per diverses tanques, amb diversos portals d’accés, de les que en destaca el baluard que protegeix el front davanter, principal de la hisenda, situat al sud.

 L’edifici principal, antic casal, correspon a una notable edificació de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal, aproximadament de 300m2 de superfície. L’aspecte de l’edifici és indubtablement el d’un imponent casal senyorial, acrescut per la solemne torre defensiva. L’aspecte de l’immoble és d’una arquitectura pròpia del segle XVII, amb trets renaixentistes a les finestres. El volum comprèn planta baixa, pis i planta sota coberta. La composició és totalment simètrica, seguint quatre eixos d’obertures.

 L’accés principal es situa en el segon eix d’obertures des de l’est. Es tracta d’un portal adovellat, d’arc de mig punt, amb l’angle esplandit. Les tres finestres de la planta baixa són rectangulars, de llindes rectes, de pedra, protegides per una reixa de ferro. A la planta pis presenta quatre finestres, totes idèntiques, emmarcades per una vasa d’adorn ressaltada i amb un ampit lleugerament volat i motllurat, tot d’estil renaixentista. Destaca especialment el plafó de pedra situat just entre l’ampit de la segona finestra i l’accés a l’edifici, esculpit, que incorpora el blasó familiar, sostingut per dos àngels i emmarcat per dues columnes. L’escut té esborrada la càrrega i és coronat per un elm de cavaller, probablement del segle XVII. La planta sota coberta presenta quatre petits finestrons i la façana és coronada per un ràfec comú, de teules, notablement volat. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana.

 La torre defensiva es situa a l’oest de l’edifici, avançada pràcticament al front de façana; únicament s’adossa a l’edifici una petita part. La torre està aixecada sobre la Capella del Roser, que en constitueix la planta baixa. És de planta rectangular, gairebé quadrada, d’uns 7 per 6,5 m. Disposa com a mínim de 3 pisos i terrat. L’aspecte de la torre és d’estil historicista, probablement del segle XIX. Al primer pis disposa de finestres d’arc carpanell, mentre que el que probablement és el tercer pis hi ha un òcul, possible tronera, i tres finestrons quadrats a cada façana. Finalitza la torre amb una motllura de la que arranquen els merlets perimetrals, clarament historicistes, separats entre ells per sageteres.

 La planta baixa de la torre correspon a la Capella de la mare de Déu del Roser, amb el portal situat en el lateral est. És d’estil renaixentista, motllurat, amb un cercle a la llinda que inclou el monograma IHS. Sobre aquesta hi ha un òcul i a l’esquerra de la porta una finestra quadrada. La capella és possiblement una obra contemporània a la refacció del casal durant el segle XVII o de poc abans. Segons Salvador Llorac se’n té notícies des d’inicis del segle XVII (LLORAC, 2015: 206). Els sostre de l’interior és de volta de nervis.

Cont. Descripció:

 A la part posterior del casal s’hi adossen altres immobles, com la masoveria i diverses naus agrícoles i magatzems, amb diversos portals, la majoria d’arcs escarsers, del segle XIX o inicis del XX. Destaca també l’anomenat “cosidor”, una glorieta també d’estil historicista amb els angles decorats amb merlets i dentellons.

 En el baluard que clou l’edifici principal, tot ell també emmerletat, hi destaca un segon plafó situat sobre la porta oriental, també amb blasó, sostingut per lleons, amb els elements del camper repicats.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Josep Font i Piqueras

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre del Mas del Bisbe de Cambrils (Baix Camp)

La Torre del Mas del Bisbe esta front la carretera N-340, km 1147 en Cambrils.

Us passo la seva història:

  • Va ser construïda al costat de l’antiga Via Augusta per a vigilar i defensar la costa dels pirates berberiscs.
  • Cap al 1950 va ingressar en el Museu de Reus un pedestal romà amb inscripció funerària (coneguda públicament des del 1927), que estava situat a l’angle est de la torre.
  • Cap al 1978 va esllavissar-se l’angle sud.
  • Va ser restaurada el 1987 per part de l’Ajuntament, evitant el definitiu enrunament.

És una torre de planta quasi quadrada amb matacans i obra de paredat, amb reforços de carreus als angles. Els matacans són senzills i dobles.

Un dels angles de la torre, el sud-oest,  cap al 1978 va esllavissar-se l’angle sud i tota l’estructura de l’edifici està en perill d’enrunament.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

Davant la porta tapiada hi ha un pou cegat. Té unes mides d’uns 5,75 metres de costat i uns 18 d’alçada.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

A l’angle est es podia observar una làpida romana posteriorment traslladada.

La Torre del Mas del Bisbe és una torre de defensa del segle XVI del municipi de Cambrils (Baix Camp) declarada com a bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre del Santuari del Camí del municipi de Cambrils (Baix Camp)

La Torre del Santuari del Camí  és situada a tocar de la carretera Nacional 340, que travessa la població, al costat del Santuari de la Verge del Camí, davant per davant i perpendicularment al carrer Barcelona de Cambrils.

Us passo la seva historia:

  • La data de construcció de la torre es situa generalment en el segle XVI, però pot tenir un origen quelcom més antic.
  • Ramon Berenguer IV va donar el lloc “qui appellat Ca(m)brils” a Ponç de Regomir el 3 de setembre del 1152, amb la condició de que “facisallí una torre i fortalesa on millor eligeixis”, però no coneixem cap altra document que ens esmenti l’existència concreta de la Torre de l’ermita.
  • El rei Joan I va vendre, el 1391, tots els seus drets damunt de Cambrils, a l’arquebisbe de Tarragona.
  • El 1449, Cambrils fou declarat “carrer de Barcelona”.
  • La història de la Vila de Cambrils presenta episodis d’intensitat bèl·lica i evidentment la torre del santuari de la Mare de Déu Del Camí respon a la necessitat defensiva en una època que abundaven les falconades enemigues, principalment arribades per via marítima.
  • A mitjan S. XIX aquesta torre pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera.
  • La línia civil de Madrid a València i Barcelona va entrar en funcionament el 1849.
  • La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l’interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
  • La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d’un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d’aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d’un punt a l’altre de la línia.
  • Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar.
  • Els operaris o torrers, disposaven d’unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d’elles.
  • Mentre que a països com França o Anglaterra ja s’havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s’inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s’havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica.
  • La creació d’una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
  • A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona.
  • Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d’una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar.
  • Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa – Vic – Girona.
  • Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l’inici de l’abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi.
  • Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s’oficialitza l’abandonament de les torres militars.
  • D’aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.
  • A partir de 1999 forma part de l’Organisme Autònom Museu d’Història de Cambrils.

Torre de defensa troncoprismàtica, de planta rectangular irregular, d’aproximadament 7 x 10.5 metres.

Consta de planta baixa, dos pisos i una terrassa. Obra de paredat en verd, amb carreus encoixinats en els angles, i voltes amb encofrats de canyes.Té merlets alts i corsera desigual correguda. No té fonamentació, el pes cau sobre les gruixudes parets inferiors.

La porta de la planta baixa s’ha transformat en aquests treballs, adobant-se un arc dovellat enlloc de la primitiva porta rectangular.

Aquesta torre de la línia civil tenia comunicació visual directa amb l’anterior Torre del Sol (l’Ametlla de Mar) i amb la posterior torre de l’Esquirol també de Cambrils.

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Cambrils

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre de l’Esquirol de Cambrils (Baix Camp)

Torre de l’Esquirol esta en el Passeig Marítim de Llevant, platja de l’Esquirol de Cambrils.

Us passo la seva història:

  • Igual que la torre del telègraf de Salou, és del tipus estàndard que predomina el segle XIX. Servien de vigilància de les costes, mitjançant el telègraf òptic.
  • Formava part de la línia de telègraf òptic que havia d’enllaçar Madrid amb la Jonquera, passant per la costa des de València fins a Barcelona.
  • Ha estat rehabilitada recentment per l’ajuntament de Cambrils i actualment forma part del Museu d’Història de Cambrils.
Pere Català i Roca -1962 / Generalitat de Catalunya

Torre del telègraf òptic, de planta quadrada amb la part inferior en forma de talús. Obra de paredat, arrebossada. Ha estat molt reformada, especialment l’interior i la coberta.

És una de les torres de telegrafia òptica més ben conservades de l’Estat espanyol. Restaurada fa uns anys, s’hi va obrir una porta a la planta baixa per a facilitar l’accés. La planta és quadrada amb la part inferior en forma de talús.

La Torre de l’Esquirol és una torre del municipi de Cambrils és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

La Torre del Moro de Castellfollit del Boix (Bages)

La Torre del Moro està situada en la Pla d’en Grau, prop de Can Prat de Castellfollit del Boix.

Us passo la seva Història:

  • Es diu que podria ser una antiga torre de vigilància del segles X-XI.
  • Altres fons es diu que és del segle XVII-XVIII.
  • Aquesta torre, entre habitants de la zona, és coneguda com el molí del vent, o de Can Regordosa.
  • Segons la informació obtinguda podria haver estat un molí de vent utilitzat com a torre de vigia

Es tracta d’una torre de forma troncocònica feta amb carreus irregulars.

La coberta està esfondrada.

A l’interior hi ha restes d’escales obertes al mur i els forats dels encaixos de bigues.

Segurament tenia dos o més pisos.

Hi ha dues portes i una finestra petita al capdamunt.

Les obertures tenen carreus més grossos i polits.

La Torre del Moro és una obra del municipi de Castellfollit del Boix (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero