Església de Sant Miquel de Viver, municipi de Viver i Serrateix (Berguedà)

Setmana dedicada a les Esglésies i a les Ermites

Sant Miquel de Viver és l’església parroquial de Viver, al municipi de Viver i Serrateix.

Us passo la seva historia:

• En el segle X, ja hi havia un temple preromànic, com ho testimonien dues tombes antropomorfes excavades a la roca, que hi ha a l’entorn.
• La primera notícia de l’església de Sant Miquel de Viver és de l’any 1010.
• El 1187 fou reconstruïda i consagrada pel bisbe Arnau de Preixens i de la Seu d’Urgell (l’acta és signada per 17 caps de casa del terme parroquial).
• En l’acta de consagració s’esmenten els béns de l’església de Viver, entre els quals consta l’església de Trulls.
• L’església de Sant Miquel fou bastida al peu del castell de Viver, senyorejat pels barons d’aquest nom. La família dels barons de Viver apareix en tots els actes importants de la comarca.
• Al segle XVII la baronia de Viver començà a canviar d’amo.
• Al segle XVIII començaren a enterrar-se a l’església de Viver els rectors.
• El 1639 és documentada la Confraria del Roser.
• El 1655-1663 les obres d’ampliació de l’església: construcció de la nau lateral de migdia.
• El 1703 es va construir la capella dels Dolors.
• El 1750 es va refer la nau central.
• L’any 1798 s’acabava el campanar.

L’edifici actual de Sant Miquel de Viver és del segle XVII, bàsicament, i substituí la primitiva església romànica. El 1187 es va consagrar una església, que és l’esquelet de l’actual; la nau central correspon a l’església d´aquella època. Tenia una nau i l’absis era rectangular. L’edifici actual és una construcció del segle XVII que consta de tres naus: la central és d’estil renaixentista, i fou refeta el 1750, i les laterals, amb cobertes de creueria, són d’estil gòtic molt tardà. La nau lateral sud fou construïda durant els anys 1655-1663. El campanar és d’època barroca construït el 1798, i és una torre de planta quadrada de gran alçada.

A la llinda de la porta principal, situada a ponent, apareix la data 1696 que deu correspondre o bé a la consagració d’aquesta església o bé a la data de les obres. Aquesta llinda procedeix de la porta que comunicava el cor amb la rectoria. Prop de l’església hi ha la rectoria, construïda entre 1735 i 1780 i que últimament ha estat restaurada.

Sant Miquel de Viver és l’església parroquial de Viver, al municipi de Viver i Serrateix, i és inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Berà de Roda de Berà (Tarragonès)

Castell de Berà és un edifici situat prop de la Plaça de l’Ermita de Roda de Berà.

Us passo la seva historia:

• El complex residencia actual és el resultat de la modificació a mitjans del segle XX de l’antiga masia de Berà
• Aquesta edificació va ser bastida probablement entre els segles XVI-XVIII.
• Fou comprada els anys 60 del segle passat pel Banc d’Espanya per habilitar-hi una residència d’estiu pels seus empleats.
• Aquesta residència fou anomenada “Hostal dels Reis d’Aragó”, amb la indicació “Castillo de Barà”.
• El mas reaprofita elements arquitectònics de l’antic mas fortificat.
• Mentre que la torre fou reformada durant els anys 60 o 70 del segle passat, essent desmuntada i tornada a muntar novament, però no sabem si seguint el traçat de l’antiga.

Del Castell no hi ha indicis ni presencia de cap resta. Es creu que probablement estigués emplaçat a l’indret on actualment hi ha el santuari de la Mare de Déu de Berà.

Al costat del santuari hi un complex residencial amb una torre emmerletada que evoca una construcció defensiva, esta dins d’una finca privada.

Castell de Berà és un edifici de Roda de Berà (Tarragonès) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Esteve de Tordera (Maresme)

Sant Esteve de Tordera està en la plaça de l’església del municipi de Tordera.

Us passo la seva historia:

• Les primeres dades històriques comprovades són de l’any 977 quan queda constància la donació feta per Ponç i altres nobles a Hildesind, abat del monestir de Sant Pere de Rodes.
• El campanar és l’únic vestigi que queda de l’antiga església romànica, ja que fou enderrocada per construir l’actual. Diversos cronistes del segle X fan referència a una important església de Sant Esteve de Tordera.
• Això fa suposar que la seva construcció és bastant anterior i que es tractaria d’un edifici preromànic.
• Damunt s’hi construí una altra que fou consagrada a la segona meitat del segle XI per Berenguer, bisbe de Girona (1032-1091) a la qual correspon l’actual campanar.
• El 3 de juliol de 1737, el llavors bisbe de Girona, Baltasar Basteri i Lledó, dona l’autorització per a bastir un temple més capaç i proporcionat.
• La duració de les obres de la construcció de l’actual temple parroquial sobre l’anterior durà solament trenta-set anys, entre el 1780 i el 1817, seguint els plànols de l’arquitecte Joan Fàbregas, resident a Barcelona.

L’actual església parroquial de Sant Esteve de Tordera és d’estil barroc i neoclàssic, encara que conserva la torre del campanar d’un primitiu edifici romànic.

El cos és de tres naus, i té planta de creu llatina. La façana és llisa amb un important portal barroc al que s’accedeix per una escalinata, flanquejat per dues columnes.

La cornisa és truncada, amb una fornícula que conté la imatge del patró. Dos balcons amb balustres, també ornen la façana.

A l’interior, d’estil neoclàssic molt transformat, l’església contenia a principis del segle XX importants obres d’art, desaparegudes l’any 1936.

A la part inferior del la torre del campanar hi ha les restes del primitiu edifici romànic amb l’arrencament de la volta ben visible. La torre és de planta quadrada de tres pisos. El primer presenta una finestra adovellada.

El segon mostra finestres geminades separades per columnes amb capitells mensuliformes. I al darrer, d’estil gòtic trobem dos grans finestrals d’arcs apuntats. Totes les obertures es repeteixen a les quatre façanes. La coberta és piramidal.

Sant Esteve de Tordera és una església del municipi de Tordera (Maresme) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Dosrius (Maresme)

El Castell de Dosrius, s’arriba des del camí que surt del km 4 de la ctra. de Llinars, esta indicat. Este de pujar fins passada una Urbanització, al poc hi ha un caminoi que hi puja, esta situat al cim d’un turó (246 m) al nord de Dosrius, i en l’actualitat només en queden runes.

Us passo la seva historia:

• El castell de Dosrius apareix documentat el 1114 com a castell de “Duos Rivos” i el 1128 com a “Duorum Rivium”.
• Era un castell termenat que a mitjan segle XI es repartí les terres de l’efímer castell de Sant Vicenç de Montalt amb el castell de Mataró i passà, el 1114, sota la jurisdicció del monestir benedictí de Sant Pere de Casserres.
• N’era feudatària per aquest castell, que comprenia entre les seves terres Canyamars però no el Far, la família cognomenada “Dosrius”, que el 1277 passà per matrimoni als Cartellà.
• Els Cartellà compraren el 1453 a Casserres el domini directe i alodial del castell i la baronia de Dosrius i s’intitularen barons de Dosrius i Canyamars i en aquesta mateixa època el llinatge es fusionà amb el de Sentmenat, que mantingué la jurisdicció fins a la fi de l’antic règim i que encara avui són propietaris de les restes del castell.
• El 1690, quan feia més d’un segle que havia estat suprimida la comunitat de Sant Pere de Casserres, el rei Carles II d’Espanya va crear el marquesat de Castelldosrius a favor de Manuel de Sentmenat Oms de Santa Pau.

Queden restes de murs en un turonet al nord del poble. L’edifici no sembla haver estat gaire gran. Les poques restes que encara queden, mig amagades per la vegetació, defineixen la planta d’una torre rectangular, orientada d’est a oest, d’uns 16,5 x 10,7 m amb parets d’1 m d’ample.

Subsisteix una bona part de la paret nord, alçada amb un aparell de pedres de mida molt variada, disposades en filades no gaire regulars, tot i que força horitzontals, i lligades amb un morter de calç amb molta sorra, de color grisenc i no gaire consistent. Presenta, a més, senyals d’haver estat emblanquinada exteriorment, almenys en part. Queden restes d’espitlleres i una sèrie de forats que permeten suposar que l’edifici tenia, almenys, dues plantes per sobre de la planta baixa.

El Castell de Dosrius és Bé cultural d’interès nacional amb data 22 d’abril de 1949.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casa de la Vila de Sant Pere de Ribes (Garraf)

La Casa de la Vila esta en la Plaça del Centre o de la Vila de Sant Pere de Ribes.

Us passo la seva historia:

• En origen, l’edifici de l’actual Casa de la Vila era un hospital de caritat, i la seva construcció se situa en els darrers anys del segle XVII.
• A mitjans del segle XIX, es va instal·lar l’Ajuntament i posteriorment les escoles.
• L’any 1885 la manca d’espai va obligar a plantejar la necessitat d’ampliació de l’edifici o la construcció d’un de nou.
• El 12 de juliol de 1890, en sessió extraordinària de l’Ajuntament, es va encarregar a l’arquitecte B. Pollés i Vivó que estudiés si l’edifici existent reunia les condicions suficients.
• L’informe favorable de B. Pollés va portar a l’acord, adoptat en la sessió del 17 de juliol de 1890, per procedir a una restauració immediata, sota la direcció d’aquest arquitecte.
• La necessitat d’encabir tots els serveis, va significar una transformació radical de l’edifici original.
• Les obres es van iniciar el 31 d’octubre de 1891 i la nova Casa de la Vila.
• I les Escoles Públiques, es van inaugurar el 30 de juny de 1893.

Fotografia: Viquipèdia

Es tracta d’un edifici entre mitgeres format per planta baixa i dos pisos. L’estructura de la façana presenta dos cossos, un més ample de composició simètrica, i un altre a la dreta més estret, amb la torre del rellotge i campanar superior.

A la planta baixa totes les obertures són senzilles, amb arc escarser. Al primer pis, hi ha al cos principal un balcó central sostingut per cartel·les, amb obertures allindanades resseguides per motllures i decoració escultòrica de coronament, a més d’una barana de pedra.

A ambdós costats, hi ha obertures que segueixen el mateix criteri estètic. Les del cos dret són també similars, i a la seva part superior apareix la data del 1893. Totes les obertures del segon pis són allindanades.

Aquesta part de la façana així com el coronament, presenta gran quantitat d’elements ornamentals, principalment d’inspiració clàssica.

La Casa de la Vila de Sant Pere de Ribes és una obra del municipi de Sant Pere de Ribes, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Ramon Nonat de Barcelona (Barcelonès)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

L’Església de Sant Ramon Nonat , està situada en l’avinguda Sant Ramon Nonat, al barri de La Maternitat i de Sant Ramon, del districte de Les Corts de Barcelona.

Edificada entre 1930-1939. en estil historicista i neoromànic.

Els autors van ser, Enric Sagnier i Villavecchia / Josep Maria Sagnier Vidal.

Des del segle XVII hi hagué en aquest lloc una església dedicada a la Mercè, depenent de Santa Maria de Sants.

L’any 1925 es va posar la primera pedra de la nova església,

s’enllestí el 1930, projectada per Enric Sagnier.

Dos anys després es va començar una nova església, més gran, al seu costat, que es va inaugurar l’any 1935 .

i que va resultar molt malmesa l’any següent, amb els aldarulls de juliol de 1936.

Després de la guerra es va reconstruir, les obres les va dirigir el fill de l’arquitecte, Josep Maria Sagnier. Inclou campanar de torre amb finestres geminades entre columnes a tots els pisos,

i un gran portal de mig punt amb arquivoltes que descansen sobre capitells.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Tous de Sant Joan Despí (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a edificis de Sant Joan Despí

Can Tous està situat en el Camí del Mig, disseminat 16, a la part de mar de l’autopista B-23, a l’altura de la ciutat esportiva del FC Barcelona.

Us passo la seva historia:

• Anteriorment  va ser anomenada  com : Casa Ramoneda.

Edificació de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos. Teulada plana amb torratxa rematada amb merlets piramidals. A ambdós costats, hi té adossats uns cossos annexes rematats per terrats i balconada balustrada a l’altura de la primera planta. A la banda esquerra de la casa i sota la balconada hi ha la següent inscripció: “Jesus, Maria, any 1504, Pere Famades”.

La seva torre amb merlets a la catalana és ben visible des de l’autopista B-23.

Can Tous és una masia de Sant Joan Despí (Baix Llobregat) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre de la Petita de Berga ( Berguedà)

La Torre de la Petita està situada en la Serra de la Petita en Berga.

Fotografia: Viquipèdia

Us passo la seva historia:

• Actualment és pràcticament l’únic vestigi de l’antiga fortificació que se situava damunt la serra de la Petita, una muntanya de 863 metres d’altitud, que es troba al municipi de Berga (comarca del Berguedà), el cim de la qual té situat un vèrtex geodèsic (referència 282091001).
• Dalt de la serra de la Petita, l’antiga fortificació, i de manera molt especial la seva torre, gaudia d’un ampli domini visual que abastava els quatre punts cardinals, essent per tant un enclavament estratègic que acomplia la funció de control de possibles aproximacions de les tropes enemigues, especialment aquelles que poguessin venir del nord o de l’est.
• Avui en dia la Torre de la Petita és pràcticament l’única fortalesa carlina que resta dempeus a Catalunya, ja que, a excepció d’aquesta i de la torre del castell de Flix, totes les altres van ser enderrocades.
• Durant la Darrera Carlinada, el 1873, la comandància militar de Berga havia manat enderrocar la torre, però gràcies a les protestes populars de la ciutadania berguedana i de la pressió que va exercir sobre els militars qui aleshores era alcalde de la ciutat, en Ramon Pujol i Thomàs, la torre finalment no va ser demolida.
• L’any 1868 la Torre de la Petita, va ser finalment, i de forma definitiva, deshabilitada com a equipament militar, entrant de manera gradual, però imparable, en un important procés de degradació i, a hores d’ara, de l’antiga fortalesa de Maria Luisa Fernanda (que era el nom real del conjunt fortificat) ja tan sols resta dempeus la torre, part del polvorí i unes petites restes del mur que delimitava el perímetre del fortí.

La Torre de la Petita, és una torre de guaita i de defensa, va ser construïda l’agost de 1838 sota les ordres del general Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, en el període anomenat la Guerra dels Set Anys, en plena dominació del carlisme.

Fotografia: Viquipèdia

La torre de la Serra de la Petita és un fortí de Berga declarat bé cultural d’interès nacional.

Fotografia: Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell d’Orpí(Anoia)

El Castell d’Orpí és un castell al municipi d’Orpí, comarca de l’Anoia.  Està situat sobre el cingle del torrent del Morei, al costat de l’església de Sant Miquel d’Orpí, que va ser l’antiga capella del castell.

Us passo la seva història:

• El castell és esmentat per primera vegada el gener del 987 com a «castro Auripini» i és probable que el nom del castell d’Orpí procedeixi d’un nom personal («Orpino»).
• El 1005, la vescomtessa Geriberga donà al cenobi de Sant Cugat del Vallès uns alous que ella posseïa en el comtat de Barcelona en terme del castell de Claramunt i també del «castro Orpino». La signatura de «Guillelmi de Orpi» compareix en l’escriptura de la cessió que Guerau, fill de Guillem de Montagut, feu al monestir de Santes Creus.
• A la segona meitat del segle XI ens consta que Guillem Amat, fill de Guasca (per tant de la nissaga dels Claramunt) Jurà fidelitat a Arsendis, filla de Guinedella, pel castell d’Orpí (castro de Auropino).
• Amb la unió dels Claramunt i els Cardona, el domini del castell passà a la nissaga vescomtal.
• Durant els segles XII i XIII el castell és, efectivament, sota el domini dels Cardona, car apareix als testaments dels vescomtes Bernat Amat I de Cardona (en 1124), Ramon Folc III (en 1167) i encara de Guillem I (el 1213).
• L’historiador Fort i Cogul considera castlana del castell d’Orpí la família Castellar que el tingué infeudat de 1199 a 1252.
• El 1312 els vescomtes de Cardona tenien la senyoria jurisdiccional i la família Orpí la castlania.
• El 1375 el castell d’Orpí formà part del comtat de Cardona erigit pel rei Pere el Cerimoniós.
• Al segle XV fou infeudat als Sallent, passà a la família aragonesa Ortal.
• El 1677 fou comprat per Joan Serrals i fou heretat pels Padró.
• Finalment, el nom del castell d’Orpí és mencionat l’any 1714 amb motiu de la campanya de les forces catalanes. El marquès del Poal hi havia disposat l’allotjament de tropa. En aquella guerra de Successió Orpí fou bombardejat per les forces borbòniques.

Es troba intacte i en bon estat. Actualment ha esdevingut una pagesia i se’n conserva una torre poligonal inserida dins del mas.

És una torre d’homenatge sisavada (sis costats) però amb dues cares gairebé fusionades i tendents a la forma curvilínia. També roman la porta d’accés, adovellada, que hi ha a la cara nord.

Es conserva una torre poligonal inserida dins el mas, sobre la parroquial romànica de Sant Miquel, i habilitada per a usos agrícoles.

És una torre sisavada amb dues cares quasi fusionades i tendents a la forma curvilínia que mostren un aparell diferent de les altres cares.

L’aparell de la part poligonal és fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, ben engaltats i disposats en filades horitzontals. L’aparell de la part arrodonida ha estat obrat amb carreus més petits, poc desbastats i col·locats més irregularment.

La fortificació pot datar-se en un moment entre l’época romànica i la gòtica. Els murs arrodonits, però, podrien correspondre a una etapa constructiva més reculada.

El Castell d’Orpí és un edifici declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Sant Josep de Castellarnau de Sabadell (Vallès Occidental)

Castellarnau és una mansió senyorial del segle XIV situada en la Plaça de les Mares de Maig, 3, al terme municipal de Sabadell, al Vallès Occidental. La masia de Castellarnau, també coneguda com a Torre Berardo, fou edificada probablement entre els segles XIII i XIV. Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1949. Actualment és un restaurant.

La Capella de Sant Josep esta front de la Masia i la Torre.

La Capella va ser construïda el 1624 i dedicada a la Mare de Déu de Montserrat; en el 1957 es va canviar per Sant Josep.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero