Els Jardins en terrenys de la finca dels “Arabescos” del barri de Vallcarca de Barcelona

Com cada Diumenge us presento dos articles

Els Jardins que ens referim estan a topar del viaducte o pont de Vallcarca.

Ens crida l’atenció especialment, els arcs i una torre quadrada de la finca existent des del segle XIX.

Aquesta antiga Finca era ja coneguda en aquella època com la casa dels “Arabescos” .

De fet el seu propietari va voler donar un estil mossàrab al conjunt de l’edifici.

L’Ajuntament al fer la remodelació de l’espai on ara hi ha el Jardí públic, va voler conservar i restaurar els arcs i la torre,

de fet no te un valor ni patrimonial, ni històric ni arquitectònic…

Us passo un article de l’opinió veïnal sobre el Jardí arabesc  de Vallcarca :

https://www.metropoliabierta.com/distritos/gracia/jardin-arabesco-vallcarca_2220_102.html

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Santuari de la Mare de Déu dels Munts

Avui us presento dos articles

Els Munts és una muntanya de 1.057 metres que es troba entre els municipis de Sant Agustí de Lluçanès i Sora, a la comarca d’Osona.

Al cim s’hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 289093001), al costat del qual es troba el Santuari de la Mare de Déu dels Munts, i la seva hostatgeria que actualment és un restaurant.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Us passo la seva historia :

  • Tot i que l’estructura de l’edifici podria ser anterior a la data de la llinda de la porta, del 1700.
  • La unitat de les estructures confirma que la imatge de la Mare de Déu que conserva a l’interior és anterior a l’obra arquitectònica.
  • La imatge de la mare de déu podria ser del segle XIII, però l’arquitectura és del segle XVIII.
  • Esmentada ja el 1170, l’església fou renovada a partir del segle XVII.

Gemma Vila-Catala Passola. any :1990 – Generalitat de Catalunya

El santuari de la Mare de Déu dels Munts està situat en el vertex d’unió entre Osona i el Ripollès.

L’església és una construcció d’una sola nau coberta amb volta de creueria, datada segons la llinda de la porta d’entrada al 1700.

Al costat esquerre de la façana hi ha un campanar de torre, al qual s’hi accedeix des de l’interior de l’església.

La porta d’entrada està protegida amb un porxo que comunica amb l’hostatgeria, edifici rectangular.

Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Munts, romànica del segle XIII, molt restaurada.

Us passo més informació dels Munts:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Munts_(Sant_Agust%C3%AD_de_Llu%C3%A7an%C3%A8s)

El Santuari de la Mare de Déu dels Munts és una església barroca de Sant Agustí de Lluçanès (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

La Torre de Premia de Dalt

Avui us presento dos articles

Aquesta impressionant Torre cilíndrica està situada dins d’una finca particular en el carrer de Joaquim Costa a prop  de Ronda Mistral de Premia de Dalt, molt a prop dels límits amb Vilassar de Mar.

Al voler transmetre quina finalitat tenia, la gent de les rodalies no m’ha pogut orientar, mes aviat desorientar-me…

Algú m’ha dit, que era torre de guaita, altres de defensa i fins i tot, la possibilitat que fora un colomar…

Podem observar sols hi ha obertures o finestres en la part superior de la Torre.

Esta al vell mig d’una urbanització, cosa que fa que no hi hagin restes antigues en la zona.

Si teniu informació al respecta, us agrairia que me la poguéssiu facilitar per donar-ho a conèixer, gràcies.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Barra de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articles

Can Barra esta situada en el Passeig de can Barra a l’entrada de la urbanització de Sant Quirze Parc de Sant Quirze del Vallès.

Està documentada des de 1667.

Cal remarcar que consta de dos tipus d’edificacions diferents, una la masia del segle XVII, que era la casa dels masovers,

i al seu costat la gran torre o xalet, que va ser construïda l’any 1888 pels antics propietaris, la família Gorina, fabricants de teixits a Sabadell.

A la masoveria hi ha una gran cuina amb un interessant forn de pa i un gran foc a terra, unes habitacions molt grans, un gran celler, quadres pel bestiar i magatzems propis de l’activitat agrícola.

Bona part del mur que l’envolta està decorat amb grans recipients, hi ha un brollador d’aigua amb tessel·les blaves, modernista.

A la reixa d’entrada, porta forjada al capdamunt les inicials de l’antic propietari i l’any de la seva construcció, que va ser destruïda amb les recents reformes.

A la vessant nord de la finca, hi ha la font de Can Barra, l’aigua de la qual sempre ha estat molt apreciada per la gent de Sant Quirze

i que l’any 1901 va ser legalitzada com font d’aigua potable, però ara, no és així…

A finals de 1936,donat la guerra civil, va haver l’arribada dels refugiats de Madrid, augmentant sobtadament la població infantil, pel que la torre es va convertir en una escola.

Actualment es troba en bon estat i està destinada a centre d’equipaments municipals.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de telègraf de Puiggraciós del Figaró

Avui us presento dos articles

La Torre de telègraf de Puiggraciós esta a prop del Santuari de Puiggraciós al municipi de Figaró-Montmany , se situa a 100 metres del Santuari de Puiggraciós, en un petit turó que té una situació estratègica i de visibilitat damunt les terres adjacents.

L’antiga torre de telègraf es construí l’any 1845. Te planta quadrada amb portal de llinda cantoner d’accés al recinte. La part inferior forma un talús on s’assenta la torre, de tres pisos d’alçada.

A la planta baixa hi ha obertures d’espitllera, i una cornisa que marca l’alçada d’aquest pis. Els altres dos cossos tenen obertures rectangulars. La coberta és plana.

La Torre de telègraf de Puiggraciós esta declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre del Rellotge de Castellfollit de la Roca

Avui us presento dos articles

La Torre del Rellotge està situada en la Plaça de Sant Roc nº1 a  tocar de la carretera comarcal que uneix Girona i Olot, en el municipi de Castellfollit de la Roca.

Fotografia  any 2002

És de planta quadrada, bastida amb rajols i parets arrebossades i està coronada per una estructura de ferro que sosté la campana. Aquesta Torre es caracteritza per la Font de Sant Roc, la imatge d’aquest sant, que data de 1885, conseqüència d’una epidèmia de còlera, l’escut de la població i el rellotge.

El finançament de la torre va ser en gran part possible gràcies a la iniciativa del Sr. Lluís Pons i Tusquets, un diputat a Corts que havia promès l’any 1919, construir-la a canvi que el poble el votés; amb inici de les obres el any 1924 i finalitzant a mitjans de l’any 1925, amb un cost de 4.499 pessetes.

La Torre del Rellotge és una obra eclèctica de Castellfollit de la Roca inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Castellfollit de la Roca i Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Torre de Villa Montserrat en Les Fonts de Terrassa

Aquesta Torre de Villa Montserrat està situada en el carrer de Sant Agustí, 2, amb cantonada a la carretera BP-1503, de Rubí a Terrassa, en Les Fonts de Terrassa.

Es un edifici residencial d’ estil Noucentisme dels anys 1911-1929.

També es coneguda per la Casa Guardiola . És una casa unifamiliar  amb un jardí que la rodeja.

L’edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb una torratxa-mirador en un dels angles.

El pis principal té una àmplia terrassa amb barana de pedra, que fa de porxo davant la porta principal; el pis superior s’obre amb finestrals geminats de punt rodó.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa – Les Fonts i  Pobles de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Roviralta de Barcelona

Casa Roviralta  esta situada en l’Avinguda del  Tibidabo, 31, amb carrer de Teodor Roviralta, 8-10 i carrer de Roman Macaya, 1-5 al barri Sant Gervasi – la Bonanova de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver,
  • Originàriament era una masia que durant anys va ser ocupada pels frares dominics, motiu pel qual també es coneix com a “Frares Blancs”.
  • Al 1903 la casa va ser adquirida per Teodor Roviralta, i Joan Rubió i Bellvere va ser l’encarregat de portar a terme la reforma de la casa, que va durar fins al 1913.
  • L’any 1914 va guanyar el primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona.
  • Actualment és la seu d’un restaurant; tot i que els espais han perdut la seva funció original i avui funcionen como a menjadors, encara conserven els seus elements més destacats com la fusteria i les xemeneies.

L’edifici forma part del nucli inicial de cases que des de 1899 van anar construint-se en la nova urbanització de la ciutat-jardí del Tibidabo promoguda per Salvador Andreu i la Societat Anònima el Tibidabo.

La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, situat al número 31 de l’avinguda del Tibidabo, al barri Sant Gervasi – la Bonanova de Barcelona. Prèviament la casa era una masia on s’havia establert una comunitat de frares dominics, d’on li ve el seu nom popular del Frare Blanc.

El 1903 va ésser adquirida per l’indià Teodor Roviralta, que va encarregar a Rubió i Bellver convertir-la en una torre residencial.

Primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona.

La restauració va durar deu anys, fins al 1913. Hom va conservar l’estructura original de la masia però en va canviar totalment l’aspecte exterior: les finestres i portes, així com la façana, van rebre un aspecte molt del gust modernista, i se li va afegir una tribuna, una galeria, les golfes i una capella. El contrast entre el blanc de les parets i el maó i la ceràmica de les obertures li dóna un aire molt harmoniós i personal.

Actualment és la seu d’un restaurant, la qual cosa permet visitar-ne l’interior, on predomina la decoració en consonància amb els elements modernistes que també s’observen a l’exterior.

La Casa Roviralta és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Borràs de Cardedeu

La casa Borràs esta situada en la carretera de Cànoves, 22  amb cantonada carrer Lluís Llibre i carrer de Cervantes de Cardedeu .

Als anys trenta del segle passat,  hi ha una gran activitat constructiva a la vila de Cardedeu;  Manuel Joaquim Raspall i Mayol, és l’encarregat de fer la majoria d’obres que es basteixen en aquesta època a la part nord de la vila de Cardedeu.

Per encàrrec d’Amadeo Borràs Font, un industrial procedent de Mataró, Raspall va portar a terme la casa Borràs.

Can Borras és la casa situada en la part inferior central

Casa Borràs és una casa de tipologia ciutat-jardí alineada a dos carrers amb planta baixa i golfes acabades amb torre octogonal.

La façana és simètrica amb capcer triangular truncat, seguint un estil barroc. El materials són: sòcol de pedra irregular i revestiments exteriors de pedra de color rosa i ceràmica verd-groc travessant les finestres.

La tanca del jardí és feta en obra i reixat. Els elements decoratius són representatius del noucentisme el qual pertany l’última etapa de Raspall.

Casa Borràs és una casa a la vila de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ara fa cent anys en rere – La Torre de can Maians de Vilassar de Dalt

Fotografia : Generalitat de Catalunya

L’actual masia o casal de can Maians fou probablement construïda per la família Maians, que en fou propietària del 1610 al 1665. La Torre de defensa i guaita està adossada i comunicada a la masia. El 1795 s’obrí una porta a la planta baixa, que es convertí en capella. Sempre a dedicat a conrear els camps de la propietat.

Per a mes dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Maians

Us passo fotografies de La Torre de can Maians de Vilassar de Dalt , Ara fa cent anys en rere :

Fotografia : Generalitat de Catalunya

Fotografia : Generalitat de Catalunya

 

Text i  recull de Fotografies antigues : Ramon Solé

Tres Fotografies Antigues : Generalitat de Catalunya