Torre dels Carlins o Castell dels Carlins de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

La Torre dels Carlins o Castell dels Carlins està situada en el carrer Calvari 11 amb carrer de Barcelona de Sant Llorenç Savall.

Historia:

  • Únic vestigi reconeixible de les fortificacions que van refer les tropes liberals en arribar al poble.
  • L’anomenada ‘torre dels carlins’ tancava el carrer Barcelona, damunt de l’indret on sembla haver-hi hagut un portal fortificat.

L’anomenada Torre dels Carlins és un antic cos fortificat entremig de part de les antigues muralles; actualment forma part d’una cantonada, abans portal, i és una vivenda.

La construcció és arrodonida, consta de planta, pis i golfa, i té algunes obertures estretes a tall d’espitlleres.

Tant les espitlleres com les finestres antigues estan tapiades, i en canvi s’hi han obert noves finestres, portes i balcons sense tenir en compte l’estructura original, adaptant-la a les noves necessitats.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Laura de Castellet i Ramon

Adaptació al text i fotografies: Ramon Solé

Torre de la Llebre de Rubí (Vallès Occidental)

La masia de la Torre de la Llebre està situada en el carrer Art s/n de Rubí.

Historia:

  • Les primeres notícies recopilades son del segle X, en que al Cartulari de Sant Cugat, es fa menció del nom de “Libra”, i en el segle XI hi consta “Arnalli Guillelmi de Libra”, que podria relacionar-se amb una casa del paratge de Rubí-Sant Cugat., encara que no es segur.
  • A partir del segle XIII ja s’havia transformat en “turricella”, citat pel cartulari.
  • Un document que porta la data del 14 d’agost de 1299, cita un tal Arnau de Turricella, de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que estableix Jaume Noguera, de la vila de Sant Cugat, al molí de Turricella, situat al marge de la riera de Rubí (després, Molí de la Noguera).
  • Més endavant, l’any 1346, Arnau fa donació de tot el molí, dit Turricella. S’ha suposat que el primitiu casal o masia responia a una casa o torre fortificada per a la defensa. La hisenda pertanyia al Monestir de Sant Cugat del Vallès, per ésser terres alodials, i adscrita a la parròquia de Santa Maria de Campanyà.
  • En el segle XIII era coneguda per Mas Pla, i per Mas Caldes, que es conservà fins a la meitat del segle XVII, quan fou adquirida per Joan Llebra, mercades de Barcelona, de qui prové l’actual denominació.
  • En el segle XVI s’anomena Mas Caldés del Pla i es diferenciava del Mas Caldés de la Muntanya (avui Llobet), tots dos de la mateixa parròquia, en aquell moment, Valldoreix.
  • L’any 1575 hi consta Pere Caldés del Pla. El 1666 es traspassà a Jaume Porta i Ferran i en el segle XVIII hi sorgeix un nou propietari, també mercades barcelonès: Antoni Trullàs i Aymerich, possible constructor de l’edifici actual i de la capella. Aquesta hisenda arribà a ésser molt gran, perquè en formaven part les propietats del Molí de la Noguera, el Molí de la Via (avui desapareguts), el Mas Jornet, el Mas Alvi i el Mas Arnau (aquests dos últims també inexistents).
  • L’ermita, que ja existia l’any 1659, segons documents de l’arxiu de la parròquia de Valldoreix, està emplaçada davant mateix de la casa de pagès i sota l’advocació de la Immaculada Concepció, avui, i en temps passats era dedicada al Sant Crist.
  • L’any 1724, l’il·lustre doctor Alemany, arxidiaca i canonge de Tarragona, amb permís del bisbe de Barcelona, va batejar en l’esmentada capella un fill del propietari, senyor Trullàs.
  • L’any 1781 s’hi construí el nou altar i s’hi col·locaren les imatges de la verge Immaculada, dels Dolors i de sant Antoni de Pàdua (RUFÉ, 1984a; 1997a).
  • El segle XIX, la masia i les terres foren annexionades al terme i parròquia de Rubí (SIERRA, 1989).
  • Al tombant del segle XX, adquirí la propietat de la Torre de la Llebre la família Massana, de Barcelona, empresaris de la construcció.
  • A la dècada de 1920, bastiren cinc torres de gran categoria en els terrenys pròxims a la masia, amb camps de tennis, piscina i magnífics jardins. D’aquí prové el nom genèric de les Torres i el de Passeig de les Torres. En part d’aquestes construccions es van allotjar refugiats de la guerra madrilenys i, en acabar-se la contesa, soldats voluntaris alemanys de la Legión Cóndor.
  • L’any 1936 s’hi va establir una “Colònia d’assistència Infantil”, que en la seva majoria eren madrilenys. La solidaritat amb ells va ser gran i les nenes de les escoles Ribas, els hi teixien roba, inclús paneretes pels nadons (MORO, RIALP, 1989).
  • L’any 1944 té lloc la cerimònia de la restitució de la capella al culte amb la restauració dels altars.
  • A la actualitat, la masia és un restaurant (RUFÉ, 1984a; 1997a).

Masia del tipus V destinada actualment a restaurant per la qual cosa ha sofert modificacions, no sempre d’acord amb l’estil de les masies.

Té un pati davant configurat per la pròpia masia, els annexos que s’adelanten des d’ells i una tanca.

Els forjats són de bigues de fusta amb tauler de totxo, menys les ales laterals de la planta baixa i el celler, que queda semisoterrat, i que tenen una gran volta cadascun. A l’interior, les finestres presenten festejadors.

A l’exterior destaca la façana i una petita capella exempta així com una era (PLA, s.d.). L’era, enrajolada, presenta la següent inscripció “M P / ANY / 1903”. L’ermita està emplaçada davant mateix de la casa de pagès en una era que es fa servir com aparcament del restaurant. Està dedicada a la Immaculada i al Sant Crist (INVENTARI, 1999).

Resulta interessant un celler situat a la part posterior de la casa, en bon estat de conservació i que, avui encara es fa servir com a celler del restaurant.

El sostre presenta una gran volta amb les parets de totxo massís i pedra, conservant-se dues boixes. El nivell del terra és inferior al de la resta de l’edifici.

En un forat de la paret es conserva una petita imatge de la Immaculada trobada dins la mateixa. Es conserven, a més, dos grans cups enrajolats accessibles de 3 x 3 x 3 metres. (INVENTARI, 1999).

Observacions:

Hi havia una font de la torre de la Llebre, al costat del torrent de l’Alber, que sembla que està inundada, però s’ha recuperat també amb la mina (TURU et alií, 2000).

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Juana Maria Huélamo – ARQUEOCIÈNCIA

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre d’en Bosquerons o Torre de telegrafia  de Montornès del Vallès (Vallès Oriental)

La Torre de Telegrafia, a un nivell superior al carrer de la via Augusta de Montornès del Vallès.

Va ser construïda el 1848 com a torre de telegrafia òptica i va estar en servei fins al 1862, en què la telegrafia amb fils va deixar obsoleta l’òptica.

Era una de les deu torres de la línia de Barcelona a Vic i enllaçava amb les situades al turó de Montcada i a Can Cassaca, a Granollers.

És una torre de guaita de secció quadrada d’uns 5,5m de costat aproximadament.

Resta voltada d’espitlleres i rodejada per un fossar.

Té dos pisos i la porta al primer pis.

La torre depenia del Castell de Montornès.

Imatge de Viquipèdia, abans de la restauració

Del 2005 al 2013 l’Ajuntament de Montornès en va dur a terme l’excavació i rehabilitació per tal de museïtzar-la i deixar-la en un estat semblant al que tenia quan estava activa.

La Torre del Telègraf o d’en Bosquerons és una torre de guaita ubicada a Montornès del Vallès (Vallès Oriental), protegida com a bé cultural d’interès local i situada sobre el turó conegut també com el Telègraf.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre del Bisbe de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)

La Torre del Bisbe està localitzat en l’àrea protegida del Parc natural de Collserola en Sant Feliu de Llobregat.

Us passo la seva historia:

  • No s’ha trobat documentació antiga de la Torre del Bisbe.
  • Tanmateix, és possible que, tant per la proximitat amb la Torre de Santa Margarida, emplaçament primitiu del monestir de Santa Maria de Valldonzella, com per la font que hi ha sota la casa, aquesta tingui uns precedents més antics.
  • Informacions recents assenyalen que a inicis del segle XIII va pertànyer al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou.    
Montserrat Pagès Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

La masia, que ha sofert moltes transformacions al llarg dels segles, està formada per dos cossos principals de dimensions desiguals, adossats i coberts amb teulada a doble vessant.

El cos més estret té una galeria superior.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El més ample una porta adovellada.

Sota la casa, dins d’una arcada d’obra, hi ha la seva font.

La Torre del Bisbe és una obra de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades :  Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Torre Fossada de Castellbisbal (Vallès Occidental)

La Torre Fossada és al Turó de les Forques.

Per anar-hi des de la urbanització de Costablanca cal prendre el camí del portalet, a 1 km. Aproximadament és al final del camí.

Historia :

  • La Torre Fossada o Torre del Telègraf era la torre núm. 4 de la línia de Barcelona a Lleida de la xarxa telegràfica òptica militar de Catalunya. Es comunicava directament amb la torre de Molins de Rei (núm. 3) i la d’Esparreguera (núm. 5).
  • La intervenció arqueològica realitzada l’any 2005 tenia com a objectius principals la documentació de les estructures laterals que condueixen la base del pont, en l’exterior del fossat, per tal de conèixer tota l’arquitectura del monument. D’altra banda, es va voler excavar l’interior de la torre sota el paviment per a determinar l’existència o no d’una ocupació anterior, i, per últim, un condicionament de l’entorn amb la finalitat d’evitar la caiguda continua de sediment a l’interior del fossat, rebaixant els desnivells exteriors i la terra acumulada en l’entorn del mur del fossat.
  • La excavació ha confirmat que l’accés a la torre es realitzava a través d’un pont llevadís que salvava el fossar i que un cop retirat, protegís la porta i la finestra del pis superior. A aquest pont s’arribava seguint un camí que, a mida que s’apropa al pont, s’anava fent cada cop més estret, interpretant aquest fet com a funció defensiva, per tal d’impossibilitar l’accés directe al pont de carruatges o vehicles de grans dimensions just en el punt de menor amplada del fossat.
  • En la construcció de la base de la torre es va aplicar la solució constructiva més senzilla, és a dir, la obra s’adapta a la topografia del terreny existent en el moment de la construcció, no es realitzaren anivellaments amb aportacions exteriors. La topografia original seria molt diferent a l’actual.
  • La cota del paviment del pis inferior de la torre és la més indicativa de l’altitud màxima del Turó, descendint després en lleuger pendent cap al vessant d’aquest. El mur que rodeja el fossat, molt arrasat en l’actualitat, seria més alt i contindria tant el nivell geològic com el material obtingut en l’excavació del fossat. La seva posterior degradació ha permès que part de les aportacions hagin caigut a l’interior del fossat, cosa que ha obligat a anivellar la zona invertint el pendent. L’actual fossat, de dimensions considerables, seria més profund en el moment de la seva realització.
  • Tot això, juntament amb la cota del nivell geològic de l’interior de la torre, duu a pensar que el pendent que rodejava el fossat era més pronunciat que el perfil que presenta en l’actualitat, cosa que tindria sentit tenint en compte el caràcter militar i les necessitats defensives de l’ indret.
  • Pel que fa als materials recuperats durant l’excavació, s’han documentat fragments de ceràmica, pisa de vernís blanc, amb decoració policroma de motius geomètrics, ceràmica pisa sense decoració, ceràmica vidrada comuna, de vernís marró i tons verdosos, de cocció oxidant, fragments de ceràmica vidrada comuna i ceràmica comuna sense vernís. CC.AA. (2005)

Té forma quadrada, d’aproximadament 5 metres de costat i amb uns 7 metres d’alçada.

La construcció s’inicia en talús i té dues plantes d’alçada més el terrat.

L’accés era elevat per una porta rectangular, que ha estat refeta en una restauració recent;

al pis superior hi ha una petita finestra d’arc rebaixat.

Està envoltat per un fossar construït amb les mateixes característiques que la torre: còdols, pedres irregulars, algun petit carreu lligats amb morter de calç.

Se suposa que és fruit de les diferents reformes que ha sofert al llarg del temps.

L’accés seria elevat i per la cara sud. Hores d’ara aquesta obertura presenta una esquerda fins baix que accentua el procés de degradació

.

Observacions:

El Turó del Telègraf va quedar greument mutilat a causa de la construcció de la nova autovia del Baix Llobregat, el talús de la qual queda a un metre escàs de la torre.

Apareix inclòs als llistats del POUM com a edificis en sòl no urbanitzable amb el núm. B.03 i com a àrees d’interès arqueològic amb el núm. D.01

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia el Relat d’Avinyó

La masia el Relat està a 450 m al sud de Les Casetes de Relat d’Avinyò.

Us passo la seva historia :

  • La família Relat ha estat important des de finals del s XVIII, i fóu un segle més tard quan van anar adquirint un seguit de masies circumdades al voltant de Santa Eugènia de Relat.
  • Aquestes masies van ser molt reformades a principis del segle XX.

Conjunt de cinc edificis, el volum principal és un edifici de planta baixa i dos pisos amb una superfície aproximada de 570 m2, al costat hi té adossada una torre de planta baixa i tres pisos i a l’altra banda hi té adossada la casa dels masovers de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 405 m2.

La casa és feta amb maçoneria de pedra, parcialment arremolinada i amb la coberta de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. A la façana principal té un cos de tres galeries horitzontals a cada planta. L’acabat exterior de la casa dels masovers és arremolinada i pintada de color blanc.

Les obertures són amb pedra carejada, amb pedra sense carejar i amb rajoles ceràmiques. L’era es troba situada a dins la lliça, la meitat de la qual és de pedra natural. Al costat i al davant de la casa hi ha quatre edificis complementaris, coberts i pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Marc Cucurella Pinilla

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre o Torrota de Can Llopart de Subirats (Alt Penedès)

La Torre o Torrota de Can Llopart és situada  a munt de la carretera BV-2427, km 4,3 a 300 m al nord-oest de la masia de Can Llopart de la Costa.

Us passo dades històriques :

  • Fins ara hom no ha trobat cap document d’època medieval referent a aquesta torre, si bé cal associar-la al castell de Subirats, documentat de de l’any 917, i del qual la torre era punt de guaita i defensa.
  • Pere Giró i Romeu, Director de la Secció d’Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l’any 1968, va realitzar una sèrie de prospeccions inèdites aquell any, a la part baixa del turó, en el transcurs de les quals es van recollir, a nivell de superfície:

Fragments de ceràmica comuna ibèrica a torn.

La Base d’un vas de ceràmica comuna ibèrica a mà.

Fragments de pedra granítica, possiblement parts de molins.

L’equip que va confeccionar la Carta Arqueològica de l’Alt Penedès l’any 1990 no va poder documentar restes del període ibèric en tot el perímetre a peu del turó en superfície, si bé cal dir que els vessants N/NW i E són feixes ermes i abandonades, cobertes d’una espessa vegetació que feu impossible la prospecció. No se sap, per tant, si hi ha un establiment en vessant o dalt del turó, ni si es conserven més materials.

L’any 2006 aquest edifici està en fase de consolidació per reparar determinades esquerdes que afecten la seva estructura.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre Romana de les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès)

La Torre Romana de les Gunyoles està situada dins el recinte de la masia can Rialb, a les Gunyoles, on ocupa una part del jardí d’Avinyonet del Penedès.

Us passo la seva historia :

  • Hom creu que l’origen d’aquesta torre cal situar-lo en època romana.
  • Pel que fa a la seva funció, s’ha dit que es tractava d’una torre de vigilància o, segons altres opinions, d’un monument funerari o sepulcral de tipus turriforme sense domini efectiu sobre el territori i al costat d’una via romana. Pel caràcter massís de la torre (que impedeix la possibilitat d’entrada) i les seves dimensions, s’exclou la possibilitat que funcionés com a torre de defensa o vigilància aïllada.
  • D’altra banda, existeixen molts paral•lels fora de la península ibèrica (a la Itàlia central), de monuments funeraris romans d’iguals característiques, amb cronologies des del segle I aC al segle I dC.
  • Així doncs, la Torre de les Gunyoles es pot classificar com un monument funerari i de datació incerta que dona el tipus d’aparell «opus quadratum». Segons Albert Balil, es pot situar entre mitjan segle I dC (Neró) i el principat d’Adrià (primera meitat del segle II dC).
  • Cal fer esment de la reutilització de la torre en època medieval que hauria estat aprofitada com a torre de guaita i de defensa del castell medieval, ni oblidar tampoc la importància d’aquest recinte en el moment que es construí el mas senyorial gòtic i s’utilitzà la torre per sostenir les cobertes dels recintes de transformació dels productes agrícoles .
  • Pel que fa al lloc de les Gunyoles, s’esmenta per primera vegada l’any 978.
  • L’any 981 el propietari de la fortalesa era Galí, el qual en el seu testament deixà la seva torre i altres béns a la seva muller Ermengarda.
  • Un altre testament que aporta informació sobre Gunyoles és el d’Ermengol Llobató, el qual, en trobar-se ferit al castell de les Gunyoles, el juliol del 1076, va nomenar marmessor i va morir al cap de poc.
  • Al terme de les Gunyoles s’hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els templers.
  • D’aquesta manera s’entén que el 1160, Bertran d’Olost i Pere de Turradella, comanadors templers de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori d’Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l’edifiquessin i cultivessin.
  • El 1205 la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc de les Gunyoles passà a mans del prior de l’Hospital que la va integrar en els dominis de la comanda de Sant Valentí de les Cabanyes.
  • El monument va ser restaurat per la Diputació Provincial de Barcelona. (1967-1968)

És de planta circular i actualment només se’n conserva el cos inferior, amb 9 metres de diàmetre i uns 11 metres d’alçada. L’obra és d’«opus caementicium», morter de calç i pedres desiguals, revestit amb carreus, «opus quadratum», de diferents mides. Presenta un sòcol de 2’10 metres d’alçada que sobresurt uns 0’20 metres de gruix. A l’altura de 7’25 metres, una motllura de 0’30 metres de gruix, en part restaurada, constata l’única ornamentació de la construcció.

Els resultats de l’excavació feta el 1967 indicaren la possibilitat que la torre anés coberta per un sostre d’«opus caementicium» de forma cònica, com es troba en altres monuments d’aquest estil.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

A continuació s’aixecaria un segon cos de l’edifici, del que encara es conserven, en algun tram, tres filades de blocs que fan de testimoni. Segons tradició oral, aquest segon cos fou desmuntat per reaprofitar els carreus en bastir-se l’església del poble a finals del segle XVIII.

La Torre Romana de les Gunyoles és un edifici del municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre de Benviure de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

La Torre de Benviure està al carrer de Can Paulet, 40 de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva historia:

  • El terme de Benviure és documentat el 1023.
  • La torre de Benviure és mencionada el 1048 per primer cop, després hi ha d’altres esments durant tot el segle XI, en els quals se cita, també, una Villa Nova dins el terme, i l’església de Sant Miquel de Benviure.
  • Vora la torre de Benviure hi ha diversos ermitoris excavats a l’argila. No hi ha documentació però probablement foren construïts al segle IX, quan la zona era encara frontera amb els sarraïns.
  • La torre estava envoltada de construccions que van anar modificant la seva fesomia al llarg dels segles.
  • La Torre de Benviure va anar perdent importància com a lloc de residència al llarg del segle XIX i les construccions situades al nord van ser enderrocades aquell mateix segle.
  • Les situades al sud van perdurar fins ben entrat el segle XX.
  • Tot el conjunt de la torre fou objecte d’excavacions entre els anys 1996-1997 i 2002-2003, ja que l’Ajuntament volia recuperar l’espai per a ús públic.
  • Les últimes intervencions arqueològiques s’han portat a terme el 2010 motivades per la rehabilitació i museïtzació del conjunt.

La torre de planta circular, els murs baixos de la qual són més gruixuts que els superiors.

Es conserva una alçada d’uns 10-12 m. La porta és elevada, de mig punt.

No hi ha senyals de cap volta. L’aparell és de lloses primes i llagues de llicorella, travat amb morter.

A la part superior, al sector Nord, hi ha una filada de lloses inclinades, utilitzades com a motiu decoratiu.

S’obren dues portes i dues finestres rectangulars, posteriors a la construcció primitiva.

Actualment, la torre forma part del Museu de Sant Boi de Llobregat.

La Torre de Benviure és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades :Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb la Baronia de Rialb (Noguera)

Sant Iscle i Santa Victòria està en la Torre de Rialb de la Baronia de Rialb.

S’hi va per la carretera asfaltada que es deriva del punt quilomètric 12,7 de la C-1412b (de Ponts a Tremp), direcció Politg, que arriba fins a Peramola. Als 3,2 km., una volta passat el viaducte que creua les aigües del pantà, es pren el desviament de la dreta que porta a la Torre.

Jordi Contijoch Boada – 2010 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • Fou construïda al segle XI, quan es construïren diverses esglésies romàniques de la Baronia de Rialb.
  • Al segle XIII es va fer una ampliació al costat nord i reformes romàniques.
  • Del 1944 és el fossar amb dues esteles funeràries de pedra amb una creu en relleu.
Josep Giribert_/ Generalitat de Catalunya

El nucli de la Torre, junt amb la seva església es troba al sector central-sud del terme municipal, sobre una graonada del marge esquerre del riu Rialb, que en l’indret és una llengua del pantà homònim.

Junt amb l’edifici de l’escola de la Torre i una casa pairal forma un notable conjunt arquitectònic.

És una església d’una nau, modificada.

Jordi Contijoch Boada – 2010 / Generalitat de Catalunya

L’absis ha estat canviat per una construcció rectangular adossada a la capçalera com a sagristia.

Jordi Contijoch Boada – 2010 / Generalitat de Catalunya

Resta una finestra romànica de doble esqueixada i una espitllera a migdia, on s’obre una porta reformada amb arc de mig punt.

Jordi Contijoch Boada – 2010 / Generalitat de Catalunya

Nau amb volta de canó, també ampliada al mur nord, amb finestra a llevant tapiada.

Rectoria annexa a ponent amb campanar de base quadrada. Forats de les bastides romàniques. El fossar és a llevant-migdia.

Josep Àngel Corbella i Garcia – 1986 / Generalitat de Catalunya

Sant Iscle i Santa Victòria és l’església parroquial del nucli de la Torre de Rialb, al municipi de la Baronia de Rialb (Noguera) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez