Ara fa cent anys en rere – La Torre de can Maians de Vilassar de Dalt

Fotografia : Generalitat de Catalunya

L’actual masia o casal de can Maians fou probablement construïda per la família Maians, que en fou propietària del 1610 al 1665. La Torre de defensa i guaita està adossada i comunicada a la masia. El 1795 s’obrí una porta a la planta baixa, que es convertí en capella. Sempre a dedicat a conrear els camps de la propietat.

Per a mes dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Maians

Us passo fotografies de La Torre de can Maians de Vilassar de Dalt , Ara fa cent anys en rere :

Fotografia : Generalitat de Catalunya

Fotografia : Generalitat de Catalunya

 

Text i  recull de Fotografies antigues : Ramon Solé

Tres Fotografies Antigues : Generalitat de Catalunya

Museu de can Xifreda de Sant Feliu de Codines

El Museu de can Xifreda, esta situat en el Passatge Martina, 7, i els jardins Xifreda, de San Feliu de Codines.

La torre modernista coneguda com a Can Xifreda, inspirada en un castell mossàrab.

Obert com a Museu des del 1988, amb la col·lecció de troballes fetes pel “Grup Talp” al llarg dels anys 50, 60 i 70, que van esdevenir patrimoni municipal l’any 1970.

El museu ofereix una exposició permanent d’arqueologia, paleontologia, mineralogia i història local i una sala d’exposicions semi permanent d’eines i estris de la ramaderia catalana, una de les col·leccions més completes de Catalunya. Una peça important és la senyera de l’Orfeó Feliuà, dissenyada per Antoni Gaudí.

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://www.santfeliudecodines.cat/sant-feliu/guia-del-municipi/equipaments-municipals/museu-municipal-can-xifreda

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu de Codines, Viquipedia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Can Buxó de Ripollet

Can Buxó, està en el carrer  Padró, 1 de Ripollet . Es la mansió mes gran de Ripollet.

Us passo la seva historia :

  • No se sap si la persona responsable de la construcció de la casa pertanyia a la família Llobateres, però el fet és que aquesta família és la primera de la qual es té notícia com a propietaris de d’immoble, justament en
  • Mes tard, un document que els reconeix com a venedors d’aquesta propietat a un tal Miquel Puig.
  • Després de restar durant tres generacions a mans dels Puig
  • Va ser adquirit el 1712 per un prohom de Barcelona anomenat Joan Buxó, qui lluitaria com a capità a la guerra de Flandes.
  • Durant molts anys, l’immoble va estar cuidat per masovers, mentre la família propietària residia prop de la Plaça Reial barcelonina.
  • Els descendents d’en Joan Buxó, que més tard ja residirien a la casa, van conformar un llinatge amb un paper destacat en la història local.
  • Ripollet va tenir durant el segle XIX diversos batlles de la família Buxó.
  • Al seu darrera hi va haver el molí homònim o molí hidràulic, del qual se n’ha conservat nomé la xemeneia.

Construcció constituïda per tres cossos ben diferenciats. A mà dreta hi ha una torre de planta quadrada que surt de la línia de la façana i confereix un aspecte fortificat a l’edifici; consta de planta baixa, primer pis i golfes. L’obertura del pis és un balcó de finestra rectangular amb pedres d’emmarcament i motllurades a d’intradós.

Al registre de les golfes hi ha una galeria oberta de tres arcs de mig punt sobre pilastres amb motllures a la línia d’imposta. La coberta és de teula àrab a quatre vessants i voladís amb decoració de teules i cairons.

El cos central i principal manté la mateixa compartimentació. La planta baixa té dos portals d’arc de mig punt, el de la dreta, amb reixa de ferro i dovelles, és l’actual oratori. Aquest oratori està datat del 1946 i la reixa de ferro forjat i molt ornamentat es pot deduir que sigui de la mateixa època. El cos de la reixa és rectangular i està format per dues fulles. Cada una consta de quatre barres verticals en tirabuixó que acaben a l’extrem superior cargolats en espiral. Horitzontalment té un registre inferior i un altre que divideix la porta en dues meitats iguals.

A l’interior presenta una decoració d’elements ovalats. La part superior de la reixa té un acabament amb combinació de línies rectes per acabar en un element semicircular central. Tot el conjunt es troba ressaltat per l’emmarcament d’una gran porta d’arc rodó de mig punt dovellat.

Al primer pis hi ha dos balcons rectangulars amb pedres als marcs i motllures a d’intradós. Els dos presenten baranes de ferro, però el de la dreta està més decorat amb formes en tirabuixó i boles. Al nivell de les golfes, finestres hi ha demés petites.

Situat a l’esquerra es troba un cos més baix de tres balcons al nivell del primer pis i portals d’arc escarser. Les cobertes són de teula àrabs amb ràfec en voladís i decoració de teules i cairons. Parament arrebossat amb dibuix de carreus, dessota còdols. Existeixen les restes d’un rellotge de sol.

Can Buxó és un edifici catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Vilassar de Dalt

El Castell de Vilassar de Dalt, està en el carrer Àngel Guimerà, 39, de Vilassar de Dalt.

Us passo la seva llarga història :

  • Els orígens del castell es remuntin al segle X, quan ja existia un nucli originari format per una torre de guaita i un recinte emmurallat al voltant.
  • L’any 1146, Berenguer Guadall de Sant Vicenç i Berenguera establiren la batllia de Vilassar a Marc Morell.
  • El 1171, Pere de Sant Vicenç pactà amb Pere de Montornès una convinença per la qual li encomanà els feus de la torre de Vilassar.
  • L’any 1262, Berenguer de Sant Vicenç, el cedeix juntament amb el castell de Burriac al seu fill Guillem.
  • El 1273, Guillem comprà el dret sobre la castlania a Guillem de Tagamanent.
  • L’any 1322 els castells de Sant Vicenç i Vilassar van passar a Berengueró de Sant Vicenç qui morí sense successió masculina, probablement degut a la pesta negra. Al quedar la família Sant Vicenç sense descendència, i per a satisfer el gran nombre de creditors, els castells de Vilassar i Burriac van ser venuts al burgès i escrivà de ració barceloní Pere des Bosc l’any 1352 per 190.000 sous.
  • Pere des Bosc racionalitzà la gestió i administració de les seves jurisdiccions. Capbrevà els seus dominis (1358-60) i establí els termes amb els castell de Dosrius i el de Mataró, procés que originà conflictes amb els senyors de Premià i de la Roca.
  • Al segle XV va ser integrat a les possessions reials per Alfons el Magnànim, sobre l’any 1419 tot i que els des Bosc van seguir ocupant-lo durant els segles XVI i XVII.
  • L’any 1704, quan s’extingí la família des Bosc, per enllaços matrimonials passà als Oms, als Copons (marquesos de Moià de la Torre) i als Sarriera, que encara en mantenen la propietat.
  • L’entrada de les tropes borbòniques en l’any 1713, el saqueig de la divisió napoleònica del general Lechi en l’any 1809 i la darrera carlinada en1874.
  • L’any 1931 va ser declarat monument historicoartístic.
  • L’any 1956 acaben les obres de reforma i restauració empreses pels propietaris.

El Castell en un principi ja constava d’una gran torre de l’homenatge cilíndrica i un recinte que coincidia quasi totalment amb l’actual.

A finals del segle XIII s’hi afegí una torre quadrada gòtica al costat dret de la portalada.

A partir del segle XIV evoluciona cap al concepte de palau residencial patint un seguit de reformes radicals. A finals del segle XV es decorà la façana. Les finestres gòtiques són del segle XV.

El procés de deteriorament comença el segle XVII; s’hi introduïren un seguit d’afegits que foren eliminats en la restauració del segle XX.

El castell és de planta irregular concentrada. Consta de dos recintes articulats al voltant de dos patis.

S’entra al primer àmbit per un pont d’obra que salva un vall ample i fondo. Al costat dret del pati hi ha les sales antigament destinades a taller i al costat esquerre la capella dedicada a la Santíssima Trinitat i a la Concepció de Maria  i la cuina.

El retaule és obra del pintor barceloní Joan Arnau.La segona portalada s’obre a un pati interior que inclou la torre rodona, cilíndrica, de cinc pisos i un mur de més de 2 m de gruix que conté encastada l’escala de cargol. La torre és probablement del segle XI.

El quadrilàter determinat pel perímetre de d’edifici i aquest pati interior dóna lloc a tres crugies als costats E, S i W mentre que al N només hi cap un estret camí de ronda a l’alçada dels merlets. El primer pis de la crugia de ponent era destinat a magatzem de blat, cuina i font mentre que al costat de llevant s’obria l’ala noble.

Actualment acull l’arxiu històric dels marquesos de Barberà amb més de 8000 pergamins, centenars de lligalls en paper, 300 llibres i 70 manuscrits, i és un dels arxius privats medievals més importants del nostre país.

També si fan grans casaments, espectacles i altres activitats. No te accés lliure.

El Castell, l’any 1986 fou declarat bé d’interès cultural per la Direcció General del Patrimoni Escrit i Documental de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar de Dalt i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé.

Torre de la Viuda de can Sala de Malgrat de Mar

La Torre de la Viuda de can Sala, està situada en el carrer de Mar, 61, de Malgrat de Mar.

Aquesta casa senyorial, també va ser coneguda com La Torre d’en Riera o Torre Bombai.

Us passo la seva historia :

  • Fou construïda per encàrrec de Josefa Garriga Anglada l’any 1909.
  • L’arquitecte de la torre va ser el blanenc Esteve Rocafort i Carreras.
  • Durant la Guerra Civil la casa va ser requisada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes i es va assignar com a dispensari i domicili del metge Dr. Brull.
  • En acabar la guerra la torre va ser utilitzada per la Falange.
  • L’any 1942 la família Riera Oliveras va adquirir les dues finques.
  • Es va convertir en una fàbrica de gènere de punt.
  • A principis dels anys 60, la família va fer reformes a la finca del costat de la torre, per a construir l’Hotel Bombai.
  • Però l’any 1966, després de diverses anotacions d’embargaments, els dos edificis es van adjudicar en subhasta a Josep Fradera Butsems.
  • L’Hotel Bombai va continuar en funcionament fins a l’any 1973.
  • L’estat de les dues finques es va anar degradant molt, fins que l’any 2007 l’Ajuntament de Malgrat de Mar les va adquirir i es van iniciar les reformes de la torre i la nova construcció de l’Arxiu Municipal.
  • Es va inaugurar l’Arxiu Municipal, el 28 de febrer de l’any 2011.

Aquesta casa, que fou construïda en un solar de 15 m de façana per 52 m de fondària, és de planta rectangular de 8 per 17 m. Cal destacar-ne els relleus de pedra amb motius florals de gran riquesa, i revestiment de façana te motllures d’estuc, bandes de relleu horitzontals i esgrafiats.

També, destaquen el magnífic treball de forja de les baranes ondulades i el coronament de la torre vuitavada, amb una coberta circular acabada en punxa i revestida per mosaic de colors.

Formes ondulades als balcons i treball de ferro. Els balcons utilitzen l’arc carpanell. Torreta a l’angle de la façana coronada per teulada de mosaic.

La Casa és voltada d’un bell jardí.

La Torre de la Viuda de can Sala, és un edifici modernista del municipi de Malgrat de Mar, inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades: Ajuntament de Malgrat de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador del Blog

Torre del Castell de Malgrat de Mar

La Torre del Castell de Malgrat de Mar, esta situada en un turó dins del Parc  del Castell, des d’on s’observa una meravellosa panoràmica de tot el municipi.

Es pot accedir per medi d’un ascensor inclinat  que uneix el carrer de Passada amb el Parc del Castell i al barri del mateix nom.

   

Salva un desnivell de 25 metres, amb capacitat per a 25 persones, i una durada de poc mes de 1 minut.

 

Us passo l’historia  de La Torre del Castell :

  • Segons es diu, aquesta torre està lligada a la del castell de Palafolls, del qual depenia aquesta força situada a primera línia del mar.
  • És una torre de guaita, que data del segle XIV (any 1285, segons el Libre de feyts d’armes de Catalunya, atribuït inicialment a Bernat Boades, 1370-1444) i que probablement estava rodejada d’altres recintes construïts per defensar el nou nucli de Vilanova de Palafolls.
  • Per la proximitat al camí ral, pot ser que es veiés afectada per la Guerra dels Remences (segle XV).
  • Probablement serví al segle XVI de torre de guaita contra pirates i al segle XVII funcionava com a bateria de costa.
  • L’any 1668 s’esmenta un canó (potser l’únic que hi havia) a la força de Malgrat.
  • Durant un atac dels francesos el 22 de juliol de 1696 se sap, que el castell patí greus destrosses.
  • En una carta de l’any 1836, el comandant d’armes de Malgrat parla d’un atac a la fortalesa per part dels carlins el 16 de novembre a la nit i, posteriorment, d’un altre el dia 6 de desembre.
  • L’espai va continuar com a lloc estratègic els segles següents i durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) s’hi establí una bateria de costa i un niu de metralladores.

L’última actuació que s’ha realitzat al conjunt es va produir l’any 2002, amb motiu de la remodelació del parc del Castell, quan es va reformar la torre i s’hi van realitzar treballs de consolidació, millora i accessibilitat.

Vista de Malgrat de Mar, des del Parc del Castell

La Torre del Castell és l’únic Bé Cultural d’Interès Nacional catalogat a Malgrat de Mar.

Per a mes dades, us poso aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_del_Castell_(Malgrat_de_Mar)

Es tot un conjunt que val molt la pena ser visitat.

 

Recull de dades : Ajuntament de Malgrat de Mar i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia

 

Masia – can Palauet i Torre de Mataró

Aquesta antiga masia de can Palauet i Torre, esta situada la seva entrada per un camí de terra des de la Ronda President Tarradellas de Mataró i sobre la vora de la riera d’Argentona, prop del límit amb aquest terme municipal.

La masia consta de dues parts diferenciades:

De la casa, amb el celler, els estables,  els corrals, i la magnífica torre.

La masia està formada per una planta baixa i un pis. Està coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, en la qual destaca el portal rodó adovella i el finestral principal del segle XVI amb un guardapols rematat lateralment per dos petits caps esculpits i una espitllera sota el llindar.

A la façana posterior, on hi ha el celler, destaca la llinda granítica amb la data de construcció gravada: “A 6 DE MARS 1568”. A l’interior sobresurt un pilar de pedra tallada que suporta la jàssera de fusta o biga mestra de l’entrada. Un accés directe des del primer pis condueix a la torre de defensa.

La torre, de planta circular, consta de planta baixa, dos pisos i terrat emmerletat, amb matacans a tot el volt. A la planta baixa, coberta amb volta esfèrica de cassetons, s’hi instal·là posteriorment una capella. L’accés a la torre, exempta, es feia originàriament per una de les finestres del pis, i després s’hi féu un pas cobert que relligà la torre a la casa. Les obertures estan realitzades amb carreus de pedra, presentant les llindes de les finestres guardapols a dalt i als llindars hi tenen una espitllera.

Can Palauet  amb la torre de defensa, estan  protegides com a bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Mataró

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Freixa de Terrassa

La masia Freixa està en la Pl. de Josep Freixa i Argemí, 11, concretament situat  dins al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, ubicat al barri de Ca n’Aurell de Terrassa.

La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa, construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència familiar de l’industrial tèxtil Josep Freixa.

L’arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d’arcs i voltes d’inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d’on sobresurt una alta torre.

Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Música, que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcció al Campus Universitari, al barri del Cementiri Vell.

Actualment acull les oficines del Síndic Municipal de Greuges i de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament,

i també és la seu de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.

Cal destacar :

La teulada sinuosa, amb una estructura de voltes de maó pla que conjugaven la tradició de la volta catalana amb la modernitat dels nous materials; el revestiment de morter té petits vidres incrustats que li donen l’aparença d’un gris brillant.

Els arcs parabòlics inspirats en l’obra de Gaudí, que conformen les finestres del cos principal i les obertures dels porxos d’entrada i del costat sud i oest.

L’arrambador ceràmic blanc del porxo, obra també de Muncunill, que ocupa la part inferior de les parets arrebossades i pintades de blanc.

La rotonda del costat est, com a afegitó de dos nivells al cos de l’antiga fàbrica; els finestrals de la planta baixa són d’arc rebaixat, per permetre més entrada de llum, a diferència dels de tipus parabòlic de la resta d’obertures de la façana.

La torre de l’angle nord-est, que sobresurt del cos inferior quadrat; té un cos octagonal de quatre nivells, l’últim dels quals voltat d’una balconada mirador.

La façana d’accés, la part nord, és la més austera, amb els finestrals parabòlics, on sobresurt el gran pòrtic d’entrada concebut com un dels trams de la galeria, i seguint les formes sinuoses generals de l’edifici.

L’interior, molt reformat, però que encara conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.

El jardí dissenyat per Rafael Benet i Vancells, un dels pintors destacats de l’època, és d’estil romàntic i, junt amb el de la casa Alegre de Sagrera, és el millor exemple dels jardins terrassencs de la primeria del segle XX.

El seu estat de conservació, pel que fa a les característiques originals, no és el que correspondria a un jardí històric de Terrassa.

Per a mes dades :

http://visitaterrassa.cat/es/visita-la-masia-freixa/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església Major de Santa Coloma de Gramenet

Església Major està situada en la plaça de l’església de Santa Coloma de Gramenet.

Us passo la seva història :

  • Es va erigir gràcies a la donació de la família Gordi, que va posar el terreny i els diners necessaris per a la seva construcció.
  • El temple es va construir entre 1912 i 1915, obra de l’arquitecte Francesc d’Assís Berenguer i Mestres, col•laborador d’Antoni Gaudí, amb qui va treballar durant 27 anys.
  • El 26 de maig de 1912 es va col•locar la primera pedra, i va oficiar l’acte Mn. Marcel•lí Gordi, oncle del que seria primer rector, Mn. Jaume Gordi i Vallès,colomenc i prior de la casa de convalescència de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau,
  • Inaugurada el setembre de 1915 amb motiu de la Festa Major de la vila, quan es va acabar de construir, l’església va ser anomenada «la catedral» per les seves enormes dimensions en comparació a la mida que tenia la vila i el minso nombre de fidels.
  • La seva ubicació tampoc va convèncer els habitants de la localitat, però, tanmateix, el creixement exponencial que va tenir Santa Coloma al segle XX va fer que ben aviat l’església quedés integrada en el seu teixit urbà.
  • Iniciada la guerra civil, el juliol de 1936 el temple va ser saquejat i incendiat, però va restar dempeus i va ser utilitzat com a dipòsit de material de guerra.
  • La casa rectoral va ser destruïda en el seu interior i l’arxiu parroquial va ser destruït en la seva totalitat.
  • Després de la contesa, el 1939, Mn. Josep Rovira, que ja era rector el 1936, i els successius rectors, van iniciar les obres de reconstrucció i restauració del temple i de la casa rectoral, a càrrec de l’arquitecte Josep Alemany.

És una església que es basa en els elements formals del gòtic de manera no literal.

És, de fet, un dels darrers edificis d’estil neogòtic construïts a Catalunya.

Aquesta tipologia constructiva és visible a la porta, el gran finestral i la torre del campanar.

Arquitectònicament, consta d’una sola nau amb planta de creu llatina, flanquejada de capelles als laterals i un absis heptagonal.

La façana principal expressa amb gran potència la verticalitat que domina el conjunt de la construcció, reforçada amb el portal amb arquivoltes; sobre l’ogiva de la portalada hi ha un gran finestral vidriat.

i a sobre seu l’element més característic del temple: la torre del campanar octogonal, amb pilars i gablets, coronat amb una agulla cònica i amb merlets en punta

i a dalt de tot una creu.

La torre destaca per les seves qualitats plàstiques i per la seva imatge a nivell urbà.

Els elements decoratius són clarament historicistes, que havia estat en voga les dècades anteriors.

L’Església de Santa Coloma, més coneguda com a Església Major, és  bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Viquipèdia i Arquebisbat de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga fabriga “Vapor Sampere” de Sabadell

L’antiga fabriga “Vapor Sampere” esta situada entre el carrer de Sallarès i Pla, 9 i el carrer de Turull del municipi de Sabadell.

El Vapor Sampere, és un vapor de Sabadell obra de l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas construït l’any 1912.

Us passo la seva historia :

  • El vapor Sampere va ser un dels darrers vapors construïts a la ciutat, situat en un dels eixos industrials de Sabadell.
  • L’edifici no és estrictament un vapor, ja que des del començament va funcionar amb energia elèctrica.
  • Va ser projectat a finals del segle XIX principis del XX.
  • És l’eix marcat pel carrer Tres Creus i que comunicava el centre de la ciutat amb l’estació de ferrocarrils, a la vegada que conduïa cap al riu Ripoll, zona dels primitius molins i que continuava activa.
  • La proximitat del transport afavorí la creació d’aquest eix industrial que formava part dels eixamples projectats per l’urbanista Daniel Molina i Pascual.

Vapor amb elements modernistes. Tipològicament presenta les característiques típiques d’aquestes construccions. Està format per una nau d’uns 12 m d’ample per 98 m de llarg.

La coberta és a dues vessants. La façana és una repetició uniforme del mòdul que compren la finestra, però no és plana sinó que està ornamentada amb cornises, motllures i reixes de ferro forjat.

Cal destacar la torre amb rellotge que hi ha al pati interior. El rellotge de corda es trobava dalt de la torre i el va instal•lar el rellotger sabadellenc Salvi Uyà Armengol l’any 1913.

La torre del rellotge i el transformador elèctric s’ubicà on tradicionalment s’emplaçava la xemeneia.

La façana del vapor s’ha vist modificada per la instal•lació d’un bar, modificant-se la primitiva estructura que formava un conjunt de tres finestres convertint la central en la porta d’entrada del bar.

A mitjans de la dècada del 2000 es va restaurar l’antic edifici, conservant-se l’estructura general de la nau i la torre del rellotge.

A la nau principal hi ha una botiga de la Cooperativa Abacus.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé