Casa Benèfica de El Masnou

La Casa Benèfica  situada en el carrer del Rector Pineda, 12 en El Masnou.

La Casa Benèfica del Masnou va ser un Asil del municipi del Masnou fundat per l’alcalde Pau Estapé i Maristany.

Veiem pas per pas la seva historia :

  • L’edifici principal fou construït l’any 1901 en uns terrenys cedits per Josep Maria Malet i Font al costat de l’antic cementiri.
  • Una part del finançament per a la seva construcció va provenir de l’Ajuntament però major part s’obtingué de donatius particulars, destacant-ne el de l’industrial Pere Grau Maristany, i també de les quotes periòdiques dels membres de la Sociedad Benéfica del Masnou, que es va constituir el 1899.
  • L’asil s’inaugurà el 14 de setembre de 1902. Aleshores estava dedicat a l’assistència de malalts pobres a domicili, asil de vells, nens desemparats i indigents.
  • El 25 de desembre de 1902 el rei Alfons XIII va atorgar a la vila del Masnou el títol de “vila benèfica” per haver construït la Casa Benèfica.
  • L’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó va dirigir un seguit d’obres menors que es van fer a l’edifici després de la construcció de l’asil, com ara la restauració de la cúpula del cos central a l’any 1910 i l’acabament del mur de tanca.
  • L’any 1921 l’industrial Romà Fabra i Puig patrocinà la construcció d’un pavelló hospitalari per als soldats ferits en la Guerra del Marroc. Gràcies a aquesta acció el rei Alfons XIII li va atorgar el títol de marquès del Masnou.

L’edifici és d’estil modernista de l’arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà.

A la seva part frontal té una torre de planta quadrada coberta amb una cúpula feta amb escates de ceràmica vidriada.

Té portada ogival i un gran finestral neomedieval. Al seu darrere hi ha un cos rectangular cobert a doble vessant i obert als laterals amb finestres motllurades.

Actualment és una residència geriàtrica de titularitat privada.

L’edifici de la Casa Benèfica de El Masnou està protegit com a bé cultural d’interès local.

Jardí amb una cova amb la verge

 

Recull de dades : Ajuntament : El Masnou i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Castell de Samalús a Cànoves I Samalús

El castell de Samalús, també conegut com a Castell d’en Bori o Casa Bòria, és un edifici dins del municipi de Cànoves i Samalús. En un principi era una antiga Masia, es desconeix la història de l’antic mas Bori, propietat de la família Puig de Carcer des del segle XIX.

A principis del segle XX, l’antic mas es va transformar en un castell de gust medieval, fruit dels historicistes de l’època. Del mas només es conserva algun tros de mur i dues finestres del segle XVI.

El castell està situat prop del nucli de Samalús, de planta rectangular, consta de tres pisos, el darrer coronat amb merlets, matacans i gàrgoles.

A la façana de pedra destaca el cos central amb portal d’arc apuntat, al seu damunt tres finestres neogòtiques separades per fines columnes i a la part superior una finestra trilobulada flanquejada per dues torres adossades al mur i cobertes de pissarra. A dreta i esquerra del cos central presenta unes obertures disposades simètricament, les del primer pis d’arc conopial.

A l’esquerra de l’edifici s’alça una gran torre rodona.

El Castell de Samalús, està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Torre de Cal Moliner de Castelldefels

La Torre de Cal Moliner és un edifici del municipi de Castelldefels  situat en el carrer  Major, 43 fa cantonada amb el carrer de Juan de la Cierva.

És una Torre de planta quadrada, formava part del recinte exterior del Castell de la vila, va ser construït dins del segle XVI.

Cal dir que a mitjana altura encara hi és visible una finestra trífora, feta amb la típica pedra rogenca local, igual que la resta d’obertures i les cantonades tot de pedra vermella. Està coronada per una cornisa de pedra, afegida a finals del segle XIX o principis del XX.

El nom es el mateix de la masia que havia al seu costat, cal Moliner conegut  també, per l’Hostal Gran, can Jubany o can Ramon del Molí.

Actualment està adossat a un edifici modern i l’accés es fa pel primer pis, les finestres i la porta estan tapiades per evitar incidents.

La Torre de Cal Moliner, està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Dades i Documentació : Ajuntament de Castelldefels

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de Can Valls de la Muntanyeta de Castelldefels

La Torre de Can Valls de la Muntanyeta és un edifici del municipi de Castelldefels, és una torre documentada el 1560.

Aquesta Torre esta en un costat del Parc de la Muntanyeta, en una zona de bosc que dona al carrer de Santiago Rusiñol.

Era una Torre de defensa de planta quadrada amb accés per la planta pis mitjançant un pont llevadís accionat per cadenes. L’entrada de la planta baixa era independent, aquesta planta s’usava con a magatzem i quadra.

Ambdós accessos són al cantó nord i el primer té un portal adovellat, mentre en el segon el portal és de llinda d’una pedra de marès vermella ben tallada, com les finestres, sageteres i angles de murs, que són fets amb paredat antic.

La coronació resta escapçada i pel cantó nord es veu encara la marca de la coberta del pont que , possiblement, la lligava a l’antiga masia de Can Valls.

Dalt dels portals d’accés resten les mènsules de suport d’un matacà que s’ha perdut.

Front a la Torre, hi ha una petita àrea amb taules i cadires de fusta per pícnic.

 

Recull de dades : Ajuntament de Castelldefels

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont de Besalú

El pont vell de Besalú és un pont romànic, que donava entrada d’accés a la fortificada població de Besalú, tot travessant el riu Fluvià.

Es tracta d’un pont de forma angular de vuit arcs desiguals, sobre pilars, molts d’ells fonamentats a la roca viva, amb tallamars.

Al final del primer tram, entre el quart i el cinquè arc, hi ha un eixamplament de la calçada, la «creu grossa», i més endavant, entre el sisè i el setè, n’hi ha un altre, anomenat la «creu petita».

El sector més antic del pont (que hom data del segle XI o XII) sembla que és el més proper a la vila de Besalú: s’hi poden observar filades irregulars de petits carreus, similars als que apareixien a les construccions més antigues de la vila.

El portal d’accés, fortificat, està sobreposat al primer pilar del pont. Damunt del cinquè pilar, s’alça la torre fortificada, de planta hexagonal amb dos arcs de mig punt sobreposats, per la banda de llevant, i amb un arc apuntat i espitlleres al cim, per la banda de ponent.

En un dels carreus del pilar central del segon tram, hi ha una pedra heràldica amb la data 1680, cosa que fa pensar en una restauració de gran envergadura o en una reconstrucció quasi total del pont.

Us passo dades destacades de la seva historia :

  • La primera notícia que se’n té és del 1075, en què s’esmenta un pont a Besalú.
  • L’any 1284 es torna a fer referència al pont, en vendre un hort. Pot ser que el traçat inicial fos un altre (aigües amunt hi ha restes d’un pilar amb carreus a la base similars als del pont).
  • Diversos aiguats (1315, 1321, 1433, 1421, 1669, 1771 i 1790) afectaren el pont de manera que calgué reparar-lo sovint.
  • L’any 1880 s’enderrocà la torre del centre i el portal d’accés des del poble per facilitar el pas de maquinària necessària per a la indústria local.
  • Durant la guerra civil, en l’any 1939 se’n volaren dos arcs.
  • Es va reconstruir el pont des dels anys 50 als 60 per l’arquitecte Pons Sorolla.

El pont vell de Besalú , durant l’any 1954 va ser declarat Monument Històric artístic d’Interès Nacional.

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Recopilació de Postals Antigues

Torre de la Presó de Caldes de Montbui

La Torre de Defensa d’una de les portes de la ciutat que es va fer servir com a presó. Té una estructura arquitectònica típica del sistema emmurallat i defensiu de l’Edat Mitjana.

La Torratxa és de forma gairebé semicircular per la part de fora de la ciutat antiga (carrer Major), en canvi per dins és gairebé recte carrer Corredossos, carrer que recorria interiorment la muralla, fet molt patent en totes les muralles que el que fan és buscar un major perímetre exterior per a una millor defensa.

Està formada per planta baixa i dos pisos. L’estructura està formada per murs de càrrega de maçoneria d’un considerable gruix, i per voltes fetes de peces de ceràmica concèntriques (semblant a la volta catalana). La coberta és plana i transitable, pavimentada amb peces de ceràmica. L’ampit de la coberta està rematat per merlets realitzats en una restauració recent, no gaire afortunats ja que no lliguen gens amb l’edificació anterior.

A la façana hi domina el volum per sobre la composició ja que no hi ha ordre en la disposició i en el tipus de forats; és potser la col·locació i les característiques d’aquests d’una manera indiscriminada al llarg de la història la que ha donat la imatge de la façana.

Us passo els dos diferents llocs que va estar La Presó de Caldes :

  • La presó era un dels símbols més grans de la sobirania i de la justícia, i per tant del poder. Caldes tenia una gran tradició en aquest aspecte, estava molt ben preparada amb una gran quantitat de jurisperits o advocats i procuradors.
  • La presó de la vila es trobava situada a la plaça, a la part del darrere de les termes romanes, en una de les sales de l’antic hospital (1619-1867). Es trobava a la part antiga de les termes i la porta d’aquesta donava al carrer del Pont i antiga Plaça Marsavall.
  • A la segona meitat del segle XIX la presó fou habilitada a la Torre septentrional del Portal de Bellit, en el camí de Bigues, on estava franquejada per dues torres de les quals una és habilitada com a presó.

La Torre de La Presó és una obra de Caldes de Montbui declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Torre de Can Roca de Baix de Castelldefels

La Torre de Can Roca de Baix és un edifici del municipi de Castelldefels, situat en el numero 17 del carrer Bisbe Urquinaona.

És una Torre molt restaurada a l’entorn de la qual es va construir una masia.

L’acabament, afegit modernament, és una coberta inclinada a una aigua. La Torre pròpiament dita conserva els carreus angulars de pedra rogenca i un matacà defensiu. Al cos més antic de la masia es pot veure que les portes i finestres tenen els ampits, brancals i llindes esculpides d’una sola peça de marès vermella.

Anys en rere va ser la seu de la Policia nacional.

La Torre de Can Roca de Baix està declarada com a bé cultural d’interès nacional.

Per a mes dades tècniques d’aquest edifici, podeu consultar a :

http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2012/03/08-estudi-arqueologic-can-roca-de-baix_20198.pdf

I de l’estudi fet per l’Ajuntament de Castelldefels, podeu consultar mes dades, a :

http://www.canrocadebaix.com/?page_id=787

Forma part de les diverses Torres de defensa que te Castelldefels i que anirem descobrint en diferents articles.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Masia – Torre de Can Coll de Lliçà de Vall

Can Coll és una casa forta al municipi de Lliçà de Vall , situada a l’enfront de les carreteres de Parets a Bigues i de Granollers a Sabadell.

És una antiga casa senyorial dels Llança, amb una majestuosa Torre de defensa, amb una inscripció que diu que fou edificada per “Pere Coll el 1576”.

S’hi va beneir el 1600 una capella dedicada a sant Joan, que va reemplaçar-ne una altra que hi havia prop del lloc des del segle XI.

Durant el 1797, foren portats a Can Coll els cossos de sant Vicenç i santa Clara, que es guardaren a la casa fins que al cap de poc es van traslladar a la Capella de la Torre.

La gran Torre de defensa quadrada annexa al mas feta el 1576,  és de quatre pisos d’alçada, amb edificis annexos.

A la primera planta hi ha un baix relleu amb la figura de dos àngels que sostenen un escut i als peus d’aquest un altre cap.

El sòcol de la torre i els emmarcaments dels angles són de grans carreus. Les finestres tenen ampit de poc voladís.

La Torre està coberta amb teulada a quatre vessants i està coronada per una campanar d’espadanya.

Té adossat un cos rectangular cobert a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. Té dues grans portes adovellades i quantitat de finestres rectangulars.

Era la casa senyorial de la família Llançà. Ha sigut fins l’actualitat un important restaurat del Vallès.

L’any passat es va comprar per part de l’Ajuntament l’edifici com els terrenys; ara s’està a l’espera de l’ús públic d’aquesta Masia – Torre de can Coll…

 

Text, recull de la informació i Fotografies : Ramon Solé

 

Villa (vil•la) o Torre i …el nom d’una dona !

Era costum des de finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, en el xalets que diríem ara, posar en la part alta i ven visible, la paraula “Villa” i seguit d’un nom, en general dedicat a una dona, sigui el nom de l’esposa  del propietari o filla.

Com : Villa Josefina, Villa Teresa, Villa Carmen… podem trobar arreu, una infinitat de noms…

Així, en moltes localitats i pobles de Catalunya, en aquella època van construir, cases no massa grans ( unifamiliars) de poques dimensions, on acollien les famílies a les a fores del poble o població.

A la llarg del anys, aquestes cases han quedat dins del nucli municipal, donat el creixement d’aquests.

Com veiem, moltes d’elles el seu nom era en castellà, sobre tot, les que es van construir després de la guerra civil, entre els anys 40 i 60 del segle passat, que eren habitades per gent procedent d’altres comunitats d’Espanya.

Cases no pretensioses, senzilles, baixes, amb l’estructura per habitar entre 2 a 4 persones en elles, axó si, eren còmodes i per aquelles èpoques funcionals.

A part de posar-hi el nom femení, moltes tenien la data de construcció,

o també, alguna imatge Catalana, com la verge de Montserrat o Sant Jordi.

També, algunes sols hi havia les inicials.

Les mes destacades o grans, es deia “Torre”,…i el nom femení.

Aquesta costum ja s’ha perdut i es una llàstima, perquè, es un símbol de respecta i amor cap a la dona…!

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé