La Creu de Sant Joan de La Granada del Penedès ( Alt Penedès)

La Creu de Sant Joan està situada en una petita placeta amb arbres del carrer Sant Joan amb el camí del Pou Major de La Granada del Penedès.

Creu monumental, es composa d’una base esglaonada, és formada per tres nivells circulars; el fust s’alça sobre un capitell i la Creu no apareix cap imatge.

Es desconeix la seva antiguitat.

Text i fotografies: Ramon Solé

Creu de Terme o La Creu del Pla del Penedès (Alt Penedès)

Per anar a la Creu de Terme, cal sortir del Pla del Penedès des del carrer de la Creu pel camí de can Fontanals,

a 180 m. arribareu a la cruïlla amb el camí de la Sala, veureu la creu, que és envoltada per un clos de planta triangular.

És esmentada des del segle XVI. 

La creu original de pedra va ser destruïda durant la Guerra Civil, es va haver de substituir per una de ferro.

Posteriorment es va col·locar l’actual.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu del Padró de Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès)

La Creu del Padró està situada al costat de la carretera  BV-2429, inici carrer Padró de Sant Cugat Sesgarrigues, en una zona enjardinada.

És un element format per una doble base concèntrica feta amb carreus de pedra quadrangulars i triangulars disposats de manera que configuren un polígon.

A la part central d’aquesta base s’aixeca el sòcol de la creu, una peanya octogonal motllurada que sosté el fust també vuitavat rematat per un capitell motllurat.

Al capdamunt, la creu de tipus grec, presenta els braços treballats amb extrems en flor de lis. A la zona de la creuera hi ha l’anagrama de Jesús a un costat i, a l’altre, la inscripció: “Recuerdo de la Santa Misión 1940”.

Hi ha un cartell de rajoles ceràmiques que conté un escrit poètic dedicat a la Creu del Padró signada per Pere Forns.

La Creu del Padró és una obra de Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia. Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de Nostra Senyora de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Creu de Nostra Senyora està en el carrer de l’església, s/n de Sant Llorenç d’Hortons.

Construïda per l’Ajuntament en record de l’antiga creu de Nostra Senyora i col·locada el 24 de setembre de 1995.

La creu és e ferro forjat en forma de Crismó i amb les lletres Alfa i Omega a la part inferior del braç longitudinal.

Està situada damunt un pilar de secció quadrada aixecat amb peces rectangulars de revestiment de pedra. Aquest pilar està en el centre d’un pedestal aixecat i circular.

En un dels costats hi ha l’escut municipal de Sant Llorenç d’Hortons i l’any 1996, en un altre una placa que explica que l’ajuntament va fer aquesta creu en record de l’antiga Creu de Nostra Senyora l’any 1995; en un altre costat s’hi pot llegir AVE i el símbol de Maria encerclat per estrelles; i en el darrer costat l’escut amb les quatre barres.

Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

L’Aguilera del Pla de Penedès (Alt Penedès)

L’Aguilera, és situada en el paratge de l’Aguilera, dista del poble del Pla aproximadament 1 quilòmetre i s’hi accedeix per una pista, camí de l’Aguilera, que surt en direcció nord del PK 2+100 de la carretera BV-2153.

Us passo dades històriques :

  • Els antecedents de l’Aguilera són plenament medievals, quan constituïa una quadra del terme de Terrassola.
  • El primer document conegut data del 1395, corresponent a una àpoca a Bartomeu Bolet del mas de “Zaguilera” del terme de Terrassola feta pel preceptor del monestir de Santa Maria de Solsona. Els Bolet eren mercaders i cavallers, que apareixen en la documentació de la Generalitat com a “Bolet de l’Aguilera”.
  • Es coneix també el 1628 mossèn Bolet de l’Aguilera era procurador de la senyora de Cubells. Al Museu Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, hi ha dues rajoles amb un escut heràldic que incorpora una àguila que poden ser de la família. Sembla ser que el darrer de la nissaga va ser Joaquim Llàtzer Bolet i Vilar, que sembla que tingué descendència.
  • El patrimoni va passar a mans de Jeroni de Miquel, cavaller i ciutadà honrat de Barcelona, mestre de camp dels exèrcits de Catalunya i conseller segon de Barcelona, entre d’altres càrrecs.
  • Salvador Llorac pensa que els escuts heràldics existents a l’edifici de l’Aguilera possiblement van ser col·locats per Jeroni de Miquel, quan fou ennoblit l’any 1643 pel rei de França, aleshores també compte de Barcelona, qui en finalitzar la Guerra dels Segadors degué fer esborrar les armes que li havia atorgat el rei foraster (LLORAC, 2015: 204).
  • En un document de l’any 1683 hi consta que Jeroni de Miquel disposava d’un mas, castell i quadra, amb tota la jurisdicció civil i criminal, mer i mig imperi, a l’Aguilera.
  • Per un capbreu de 1699 es coneix que l’Aguilera era propietat de Francesc de Miquel i Descatllar, fill de Jeroni, juntament amb la quadra de Puigdàlber.
  • El 1728 el castell i terme de l’Aguilera eren de Jeroni de Miquel i Torné.
  • El 1736 del seu fill Domènec de Miquel.
  • El 1807 del tinent coronel Felip de Miquel i de Blondel, que el 1819 va informar a l’alcalde de Terrassola que l’Aguilera havia quedat agregada al Pla del Penedès en motiu d’una sol·licitud que ell mateix havia promogut.
  • En el cadastre de 1857 consta com a propietat del mateix Felip de Miquel, i s’hi exposa que comprenia terres, la casa senyorial i altres edificacions pels treballadors.
  • Els Miquel van posseir la finca fins a mitjan segle XX, quan va ser venuda i comprada per Maria Ymbern i Cànovas, els hereus de la qual en són encara els propietaris.

Masia, d’origen medieval i amb reformes d’època contemporània, i conjunt d’edificacions annexes, entre les quals la Capella de la Mare de Déu del Roser, del segle XVII.

 L’Aguilera es un casal situat al nord-oest del terme municipal del Pla del Penedès, pràcticament tocant amb el límit (escassos 10 m) amb el terme de Torrelavit.

Conforma el conjunt arquitectònic el mas, edifici principal, la torre defensiva que se li adossa per l’oest, així com diversos edificis annexos, destinats a habitatge dels masovers i a usos agraris, situats de forma alineada al nord de l’edifici principal. Pràcticament tot el conjunt és clos per diverses tanques, amb diversos portals d’accés, de les que en destaca el baluard que protegeix el front davanter, principal de la hisenda, situat al sud.

 L’edifici principal, antic casal, correspon a una notable edificació de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal, aproximadament de 300m2 de superfície. L’aspecte de l’edifici és indubtablement el d’un imponent casal senyorial, acrescut per la solemne torre defensiva. L’aspecte de l’immoble és d’una arquitectura pròpia del segle XVII, amb trets renaixentistes a les finestres. El volum comprèn planta baixa, pis i planta sota coberta. La composició és totalment simètrica, seguint quatre eixos d’obertures.

 L’accés principal es situa en el segon eix d’obertures des de l’est. Es tracta d’un portal adovellat, d’arc de mig punt, amb l’angle esplandit. Les tres finestres de la planta baixa són rectangulars, de llindes rectes, de pedra, protegides per una reixa de ferro. A la planta pis presenta quatre finestres, totes idèntiques, emmarcades per una vasa d’adorn ressaltada i amb un ampit lleugerament volat i motllurat, tot d’estil renaixentista. Destaca especialment el plafó de pedra situat just entre l’ampit de la segona finestra i l’accés a l’edifici, esculpit, que incorpora el blasó familiar, sostingut per dos àngels i emmarcat per dues columnes. L’escut té esborrada la càrrega i és coronat per un elm de cavaller, probablement del segle XVII. La planta sota coberta presenta quatre petits finestrons i la façana és coronada per un ràfec comú, de teules, notablement volat. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana.

 La torre defensiva es situa a l’oest de l’edifici, avançada pràcticament al front de façana; únicament s’adossa a l’edifici una petita part. La torre està aixecada sobre la Capella del Roser, que en constitueix la planta baixa. És de planta rectangular, gairebé quadrada, d’uns 7 per 6,5 m. Disposa com a mínim de 3 pisos i terrat. L’aspecte de la torre és d’estil historicista, probablement del segle XIX. Al primer pis disposa de finestres d’arc carpanell, mentre que el que probablement és el tercer pis hi ha un òcul, possible tronera, i tres finestrons quadrats a cada façana. Finalitza la torre amb una motllura de la que arranquen els merlets perimetrals, clarament historicistes, separats entre ells per sageteres.

 La planta baixa de la torre correspon a la Capella de la mare de Déu del Roser, amb el portal situat en el lateral est. És d’estil renaixentista, motllurat, amb un cercle a la llinda que inclou el monograma IHS. Sobre aquesta hi ha un òcul i a l’esquerra de la porta una finestra quadrada. La capella és possiblement una obra contemporània a la refacció del casal durant el segle XVII o de poc abans. Segons Salvador Llorac se’n té notícies des d’inicis del segle XVII (LLORAC, 2015: 206). Els sostre de l’interior és de volta de nervis.

Cont. Descripció:

 A la part posterior del casal s’hi adossen altres immobles, com la masoveria i diverses naus agrícoles i magatzems, amb diversos portals, la majoria d’arcs escarsers, del segle XIX o inicis del XX. Destaca també l’anomenat “cosidor”, una glorieta també d’estil historicista amb els angles decorats amb merlets i dentellons.

 En el baluard que clou l’edifici principal, tot ell també emmerletat, hi destaca un segon plafó situat sobre la porta oriental, també amb blasó, sostingut per lleons, amb els elements del camper repicats.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Josep Font i Piqueras

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Església Nova de Santa Maria de Vallformosa de Vilobí del Penedès (Alt Penedès)

Setmana dedicada a les Esglésies de Catalunya

L’Església de Santa Maria de Vallformosa està situada en un lloc proper a la carretera que va de Guardiola a Vilafranca. Forma part d’una petita plaça juntament amb la rectoria i les escoles de Vilobí del Penedès.

Us passo la seva història:

  • L’Església de Santa Maria de Vallformosa va ser bastida el 1937.
  • Destaca la pica Baptismal.
  • Segons el llibre “Edicions d’homenatge”, editat el 1970 pel Museu de Vilafranca, aquesta pica procedeix de Vallformosa prop de La Sala.
  • Després de la guerra es trobava abandonada prop de l’església on era utilitzada com a test.
  • L’any 1945 fou traslladada al Museu de Vilafranca i instal•lada al pati com a brollador.

És un edifici d’una sola nau amb capelles laterals i absis de planta semicircular. Té voltes bufades i arcs torals de mig punt. La coberta és a dues vessants.

La façana presenta rosassa i portada amb arquivoltes, columnes, capitells esculpits i timpà amb la representació del tema de l’Ascensió esculpit.

Té el campanar i la rectoria adossats. En conjunt respon a les característiques formals de l’historicisme neoromànic.

J. Rosselló / Generalitat de Catalunya

La pica baptismal és un vas troncocònic amb els costats còncaus, sobretot a la part inferior. Presenta un peu molt baix de 5 cm d’alçada i 48 cm de diàmetre, fa 65 cm d’alçada i un diàmetre de la boca de 99 cm a l’exterior i 81 cm a l’interior. Les parets són de 9 cm de gruix i la profunditat del vas és de 73 cm, si bé al fons presenta un considerable gruix de ciment que indica que en realitat és més profunda. És completament llisa i presenta un cèrcol de 9 cm d’ample que l’envolta.

Rectoria

Santa Maria de Vallformosa és una església de Vilobí del Penedès (Alt Penedès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de Terme de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

La Creu de Terme esta a la dreta de la carretera que puja al Castell de Sant Martí Sarroca.

Imma Mestres, Josep Font i Àlex Asensió – 2006 / Generalitat de Catalunya

Història:

  • Aquesta creu, moderna, substitueix una altra creu de ferro que estava situada prop el castell i que va ser destruïda durant la guerra civil.
  • La base de suport de pedra motllurada probablement és un element aprofitat procedent d’una altra construcció.

Creu de planxa de ferro que resta encastada dins una base de pedra. La creu, pròpiament dita, és molt senzilla, del tipus llatí, amb els braços rectes acabats en punta de fletxa i els angles de la creuera remarcats amb expansions punxegudes que configuren un quadrat central. La superfície de la planxa és llisa. El braç inferior, a través d’un eix vertical cilíndric, s’encasta dins la base de suport la qual descansa damunt una socalada, de pedra, de tres graons.

La base de suport és un volum profusament decorat treballat amb relleus de cargolades fulles d’acant que surten de la part inferior i s’enfilen per la superfície per acabar en un tram estriat remat per un coronament de sanefa de formes vegetals esquemàtiques. Els acants s’agrupen de dos en dos i, entre cada parella, es disposen rostres grotescs de personatges masculins, adults, amb els ulls i la boca oberts.T MARTÍ.

La Creu de Terme de Sant Martí Sarroca és una creu de terme del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Sepulcre d’Olèrdola (Alt Penedès)

El Sant Sepulcre d’Olèrdola esta situat en la Ctra. C-244, km 39,8 a 900 m. d’Olèrdola, i a poc més de mig km al NE del nucli de Sant Miquel d’Olèrdola (municipi d’Olèrdola),

forma part d’una masia propera a la Plana Rodona.

Us passo la seva historia:

  • Les notícies que es tenen de la capella del Sant Sepulcre indiquen que ja era construïda el 1061.
  • L’orde del Sant Sepulcre hi tingué un priorat, documentat el 1175.
  • El segle XVII experimentà modificacions en el seu interior.
  • En els segles XIX i XX diverses restauracions.
  • Cap al 1954 van descobrir-s’hi, sota l’arrebossat, unes interessants pintures murals del segle XI.
  • Fou declarat Monument Històrico-Artístic el 1974.

És l’única església de planta circular que hi ha al Penedès.

L’interior presenta cúpula semiesfèrica i fornícules a les parets de la capella i de l’absis semicircular.

Jordi Cantijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La construcció ha sofert diverses modificacions, entre les quals el canvi d’emplaçament de la porta d’accés, adovellada i d’arc de mig punt, que actualment es troba en la línia de façana de la masia.

La capella es corona amb espadanya d’una sola obertura.

Conserva part de la decoració mural interior romànica, amb representacions de personatges i temàtiques religioses.

Jordi Cantijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El conjunt exterior es troba en l’actualitat totalment arrebossat i pintat de blanc.

Jordi Cantijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El Sant Sepulcre és una capella a poc més de mig km al NE del nucli de Sant Miquel d’Olèrdola (municipi d’Olèrdola, l’Alt Penedès) declarada bé cultural d’interès nacional.

Jordi Cantijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Capella de Sant Jeroni de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)

La Capella de Sant Jeroni  està situat al final del camí de Sant Jeroni, a tocar del cementeri de Sant Pere de Riudebitlles.

Capella edificada al s. XVII en honor a Sant Jeroni en motiu d’un vot del poble per haver-lo lliurat de la pesta.

La capella de Sant Jeroni  és un edifici d’una sola nau amb absis poligonal i capelles a la banda lateral esquerra.

La coberta és a dues vessants.

La façana, d’estructura molt senzilla, presenta un portal frontal allindanat i amb un petit òcul.

Sobre la porta hi ha un escut i la data del 1762.

La capella fou bastida el 1762, segons consta a l’escut que hi ha a la façana.

La Capella de Sant Jeroni és una església del municipi de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Valentí de Les Cabanyes (Alt Penedès)

L’església de Sant Valentí de Les Cabanyes esta situada en el carrer 5 de Les Cabanyes.

Temple d’una sola nau i absis de planta semicircular.

Voltes d’aresta i arcs torals acabats amb cul-de-llàntia. Capelles laterals de volta de canó perpendiculars a la nau central. Coberta a dos vessants. Contraforts laterals.

Façana amb rosetó i arcs cecs decoratius. Entrada frontal.

Portal d’arc de mig punt amb arquivoltes i timpà, columnetes i capitell. Esqueixada cap a l’interior.

Campanar lateral octogonal amb coberta de pavelló. Portal d’arc de mig punt amb arquivoltes i timpà, columnetes i capitells. Esqueixada cap a l’interior.

Sant Valentí Vell

No confondre amb Sant Valentí Vell situal al costat del cementeri de Les Cabanyes.

Sant Valentí Vell

Sant Valentí és una església parroquial al municipi de les Cabanyes (Alt Penedès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé