Com era fa 100 anys enrere, La Font de la Mina de Martorell?

Avui us presento dos articles

La Font de la Mina és situada en el Barri del mateix nom, forma una plaça enjardinada a tocar de l’avinguda de Vicenç Ros i Batllevell de Martorell.

Fa 100 anys enrere, era totalment diferent a ara.

Us passo la seva historia :

  • Al principi se la coneixia com la Font de la Sort.
  • És molt antiga, segons consta en algun escrit ja existia en l’any 1618.
  • Dos-cents anys després, el 1818, va ser cedida pel seu propietari, Joaquim Par i Peiret, un destacat notari de la vila, a l’Ajuntament de Martorell, per garantir l’aigua a les cases properes.
  • En l’any 1965, correspon a la seva reconstrucció.

Era una font molt apreciada per les seves aigües, anava molta gent tot fent un passeig,

amb el càntir a recollir-ne i a passar l’estona a la Font de La Mina, donat que en aquell temps estava en lloc rural.

L’ampliació del municipi i la construcció de l’autopista AP-7, va provocar que quedes com una zona enjardinada,

podem veure darrere de la font, el mur de l’autopista.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Imatges : Arxiu Rasola

URIAN – Guías de montaña / 5 barrancs a Aínsa

Avui us presento dos articles

Vine a gaudir de 2 dies plens d’adrenalina i emocions a un paradís del barranquisme, fins a 5 barrancs a Aínsa. !! 🤙

Durant 2 dies, realitzarem alguns dels millors barrancs de la zona d’Aínsa.

Animat a gaudir d’un entorn meravellós i ideal per a la pràctica d’aquest esport, juntament amb gent amb les mateixes motivacions i ganes que tu!

Barrancs, adrenalina, diversió i bon rotllo, és el que ens espera en aquesta gran aventura.

No te la pots perdre!!!

Més informació a:

www.urianguies.com

oriol.urian@gmail.com

Telèfon :  690 81 86 87

Text i Fotografies : Oriol – Ramon Solé – Director Guias de Montaña

Col·laboració : Bolcs Rasola

La Font Picant d’Argentona i la seva historia

Avui us presentem dos articles

La Font Picant d’Argentona també se la coneixia com de Burriac o d’en Prats i no confondrà amb la Font Picant de Cabrera.

Esta situada al costat del carrer de can Cirés amb carrer Torrent de Mada, 1 a Argentona.

Segons la tradició o llegenda, diu així:

“La font es va descobrir per l’accident  d’un nen al caure a un pou i la seva mare va baixar a rescatar-lo però, quan va tornar a la superfície, estava marejada per la inhalació de gasos.

Es va veure que l’aigua del pou contenia gas carbònic i tenia un gust picant.”

Segons una publicació de l’any 1783, l’aigua es descobreix aquell any,

tot i que no és fins el 1842 que es fa una anàlisi i se’n fan públiques les seves propietats mineromedicinals, encara que fins llavors ja eren conegudes i utilitzades per la gent d’Argentona.

Les aigües mineromedicinals de mitjans del segle XIX més importants d’Argentona, foren les d’en Ballot que eren ferruginoses

i d’en Prats que eren bicarbonatades, i durant uns anys es van comercialitzar la seva aigua que es venia embotellada.

Arran d’aquestes dues fonts, l’any 1880 ja trobem dos balnearis a la població.

Antònia Ballot va obrir un balneari amb 60 habitacions que va acollir diferents personatges de la burgesia catalana, en l’any 1898 va tancar les seves portes.

També es va portar a terme la construcció del Balneari Prats per les mateixes dates.

El 1900, es va construir el passeig que va cap a la font picant i també el parc que l’envolta.

Antigament, hi concorria gent de tota la comarca, que passejava per la zona i hi passava els dies de lleure, tot gaudint de l’aigua picant de la font amb els típics anissos del poble.

I al lloc del balneari, es va edificar el xalet pel lloguer d’habitacions

i la planta embotelladora del Manantial Burriac, que va funcionar des del 1954 fins al 1974, una empresa va comercialitzar l’aigua de la font d’en Prat sota el nom de “Agua del Manantial de Burriac”.

Després, la font quedà en l’abandó, fins que l’Ajuntament la va adquirir a principis del segle XXI, la va restaurar i va convertir la zona en un parc públic molt concorregut actualment.

Us passo un treball d’uns alumnes de la UPC. on esta molt ven detallat i explicat tot el que fa referència a la Font Picant, amb el nom de “Proposta d’intervenció a la Font Picant d’Argentona” :

https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/99422/memoria.pdf?sequence=1&isAllowed=y

La Font Picant es va tornar a obrir a finals del 2010 després de portar tancada més de 35 anys, us passo un article sobre els actes realitzats :

https://www.capgros.com/maresme/argentona/argentona-celebra-la-reobertura-de-la-font-picant-amb-actes-populars_125265_102.html

Salta la polèmica dos anys desprès, per la contaminació per manganès de l’aigua, us passo un article de La Vanguardia sobre aquest tema:

https://www.lavanguardia.com/local/20120709/54323121371/argentona-font-picant-contaminada-manganeso.html

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text , Fotografies i Imatges Antigues : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat – 2ª Part #

Avui us presento dos articles

Les Termes Romanes estan situades en l’avinguda Maria Girona, cantonada amb el carrer de l’Hospital  de Sant Boi de Llobregat.

Us passo dades històriques :

  • Les Termes Romanes de Sant Boi són els banys pertanyents a una propietat privada de l’època més ben conservats de Catalunya.
  • Van ser construïdes durant les acaballes del segle II dC, en un època d’esplendor de la zona.
  • L’edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V de la nostra era.
  • Al segle XVII s’hi va construir una masia al damunt, la qual cosa n’ha permès una millor conservació.
  • L’edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V de la nostra era.
  • Al segle XVII s’hi va construir una casa al damunt.
  • Les termes es van localitzar l’any 1953,

Les Termes Romanes de Sant Boi són un conjunt de cambres de bany dotades d’un sofisticat sistema de calefacció. A les termes públiques hi tenien lloc, a banda del bany, activitats com l’esport, tractaments d’estètica, el joc o negocis.

Aquestes termes situades a l’actual municipi de Sant Boi de Llobregat estaven formades per dos cossos d’edificació paral·lels:

  • L’un contenia les cambres fredes: l’apodyterium o el vestidor, el frigidarium o sala freda i la cella piscinalis o piscina d’aigua freda.
  • L’altre albergava les cambres calentes: tepidarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent.

Amb el descobriment dels banys també es va localitzar un centre de producció d’àmfores a sota del frigidarium datat del 30-20 aC.

L’11 de setembre de 1998 s’inauguren les obres de restauració de les Termes de Sant Boi de Llobregat, un dels equipaments més emblemàtics del Museu Municipal.

Poc després del seu descobriment, el 1953, es duen a terme diverses intervencions per part de la Diputació de Barcelona, ja que havien sigut demanades per l’Ajuntament. És aleshores quan es fan les primeres consolidacions i restauracions a l’edifici, dutes a terme entre el 1956 i el 1975 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments.

Hi ha una segona fase de treballs, iniciada el 1989, els quals van desvetllar la data de fundació del monument, cap al 200 dC, que la podem relacionar amb conjunts termals coetanis dels Balcans i del curs baix del Danubi, cosa que va demostrar, una vegada més, l’extraordinària fluïdesa de la circulació d’homes i d’idees a través de l’Imperi Romà.

Us passo l’enllaç de youtube, amb mes dades sobre aquestes Termes de Sant Boi de Llobregat :

https://www.youtube.com/watch?v=3cZSyU3dVik

S’inauguraren oficialment el 1998 com a Museu obert al públic.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Viquipèdia i Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Termes romanes de Caldes de Montbui

Avui us presento tres articles

Les Termes romanes esta en un lateral de la Plaça de la Font del Lleó en el número 3 de Caldes de Montbui.

La vila de Caldes fou en època romana una estació balneària, fundada sobre les deus d’aigua calenta que hi brollen, entorn de la qual es desenvolupà un nucli urbà d’importància considerable a l’alt Imperi, com ho demostren les inscripcions recuperades.

De l’antiga estació balneària de Caldes n’han restat les termes romanes, situades al bell mig de la població actual.

Les restes conservades, una piscina i la galeria que l’envolta, són només part d’un conjunt termal que devia ser molt més ampli i que devia tenir una important finalitat medicinal, com ho palesen les inscripcions votives trobades, algunes d’elles de personatges importants de l’antiga Tàrraco.

La piscina, que es trobava al soterrani del balneari de Can Rius, aterrat els anys 1955-56, fou restaurada per la Diputació de Barcelona.

La intervenció consistí a refer la volta que cobreix la piscina (només se’n conservava l’arrencada de l’original) i les arcades que conformen la galeria sud. Així mateix, es va dissenyar el conjunt d’arcades adjacents a la plaça, a fi de donar-li un caire monumental.

La piscina és feta amb “opus signinum”, és a dir, amb obra de picadís de pedra i terrissa barrejat amb calç. Les mesures són 13’5 x 6’9 m.

El fons, al qual s’accedeix per cinc graons arrebossats amb una capa d’argamassa, és recobert amb lloses de terrissa.

De l’ala nord de la galeria es conserva la paret de tancament, així com les quatre arcades que s’obren a la piscina, fetes amb carreus de pedra sorrenca roja, molt deteriorada.

La galeria est conserva les dues arcades adjacents a la piscina, així com l’arrencada del mur de tanca, en el qual s’obren dues fornícules amb un banc seguit, que podrien haver servit de vestidor o bé per prendre banys de vapor, en el supòsit que la piscina correspongués efectivament al “caldarium”. La galeria sud fou totalment refeta en la restauració esmentada, i la de ponent no es conserva.

Actualment, no hi ha aigua termal dins de les Termes Romanes per millorar i mantindré la conservació.

Les Termes romanes de Caldes de Montbui és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

El Desfiladero La Yecla en Burgos

Avui us presentem dos articles

El Desfiladero La Yecla, constituye uno de los parajes más atractivos de la provincia de Burgos.

Este sendero nos acerca al paraje de La Yecla, una profunda y estrecha garganta excavada en los espesos bancos de calizas que caracterizan el relieve de las Peñas de Cervera,

de abruptos escarpes y con gran diversidad de formas.

En las cumbres anidan más de 100 parejas de buitre leonado.

Este Parque Natural se encuentra en la vertiente suroeste de la Sierra de la Demanda.

Sus más de 26.000 hectáreas abarcan, además del desfiladero La Yecla, podemos visitar, el Valle medio del Arlanza, las Peñas de Cervera, el Cañón del Mataviejas, la Meseta de Carazo, el Monte Gayubar y la Sierra de las Mamblas.

Discurre muy cerca de Santo Domingo de Silos el Arroyo El Cauce, las aguas de este afluente del Mataviejas, han ido horadando durante millones de años una estrecha y profunda garganta, un tajo natural, profundo y estrecho, conocido como Desfiladero de la Yecla.

Un rincón soberbio y caprichoso de impresionante belleza natural.

font – rajolí

Una serie de puentes y pasarelas colgantes permiten recorrer los 600 metros de este angosto y sugerente desfiladero sobre pozas y cascadas, algunos de sus tramos apenas superan los dos metros de ancho.

Justo detrás del monasterio de Santo Domingo de Silos y desde el arco medieval de la Villa parte el sendero que paralelo a la orilla del Río Mataviejas se acerca hasta La Yecla.

Unos metros por la carretera permiten llegar a la escalera que desciende hasta el fondo de la garganta.

El regreso se realiza por el mismo camino.

En total son 5 km y dos horas de fácil marcha.

Aquí se localiza uno de los más extensos y mejor conservados Sabinares de Europa, con ejemplares que superan los 2.000 años de vida.

La sabina albar (Juniperus thurifera, que significa “productora de incienso”), es una especie superviviente de épocas prehistóricas.

También encontramos masas de encinas, quejigos y rebollos, y abundante fauna.

Recull de dades : Turismo Castilla y León, Senditur i altres

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia Niño

Banys del Remei de Caldes de Montbui

Com cada Diumenge us presento dos articles

Els Banys del Remei  estaven en la plaça de la Mercè Capcir (enderrocat). Estava situada en la Plaça de la Font del Lleó, al costat de les antigues termes romanes.

Fou edificat al voltant del 1880 i enderrocat en reconstruir la Plaça Major.

Aquests banys, anomenats també Alrich o del Remei o ” Can Tàrrga” van funcionar fins a mitjans dels anys 20 del segle passat.

Era un edifici de línia neoclàssica que fèia cantonada. Constava de baixos i tres plantes. Tenia instal·lació de banys.

el Remei

Banys del Remei és una obra romana enderrocada de Caldes de Montbui que està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

(No disposem d’imatges d’aquest Balneari)

L’Aigua, un mon curiós !

Avui us presento tres articles

————————————————————————————————

—————————————————————————————————–

————————————————————————————————–

Text : Ramon Solé

Imatges : Arxiu Rasola