Hotel – Balneari Vichy Catalan de Caldes de Malavella

Avui us presento dos articles

Balneari Vichy Catalan  esta situat a l’avinguda del Doctor Furest i Roca, 32 de Caldes de Malavella.

Us passo la seva historia :

  • Al Puig de les Ànimes (proper al Vichy actual) existí una piscina romana.
  • A mitjan segle XIX , cap el1840 es va explotar la font amb una petita casa de banys i un establiment on s’embotellava l’aigua.
  • El Dr. Furest i Roca es va interessar per les virtuts de les aigües, i entre 1880 i 1881 va comprar els terrenys que contenien els brolladors d’aigua termal i el 1883 les aigües foren declarades d’utilitat pública.
  • Es va iniciar el procés d’envasament i comercialització de l’aigua i al mateix temps es va projectar un gran balneari per a l’aprofitament de les aigües termals.
  • La primera secció del Balneari s’inaugurà el 12 de juny de 1898.
  • Furest fundà la Sociedad Anónima Vichy Catalan, el 16 de juny de 1900. La nova empresa establí la raó social a Barcelona. Un any més tard, s’hi incorporarien també Antoni Serra i Ferret i Esteban Divi.
  • Per engrandir el balneari s’hagué de reformar algunes de les dependències existents, com la secció d’hidroteràpia i s’enderrocaren la capella i la cuina amb la condició d’aprofitar-ne tots els materials útils per al nou edifici. Es construïren nous menjadors, cuina, magatzems, cotxeres … i a la vegada es comprà tot el mobiliari i parament necessaris.
  • A partir de novembre de 1901, l’obra fou continuada per l’arquitecte Manuel Almeda i Esteva. Sembla que hi hagué un conflicte entre la societat i Gaietà Buïgas pels terminis, ja que l’ala dels dormitoris no era acabada en el temps estipulat i per aquest motiu es canvià l’arquitecte.
  • Les obres anaren seguint, així el 8 de gener del 1902 hi hagué una festa per haver-se acabat l’edifici fins al primer pis.
  • L’estiu de 1903 es comprava un altar per a la nova capella que fou beneïda el 7 de setembre de 1904.
  • Es pot parlar d’un balneari acabat a l’inici de la temporada de 1904.
  • A l’any següent es plantejà la necessitat de construir una nova planta d’embotellament, ja que l’antiga resultava insuficient per atendre la demanda i la maquinària també havia quedat obsoleta.
  • Els consellers de la societat realitzaren visites a diverses plantes d’Itàlia, Suïssa i França per a trobar la maquinària més moderna que finalment fou fabricada a Barcelona seguint els models estrangers.
  • Pel desembre de 1907 ja es pogueren fer les primeres proves i s’introduí també el nou envàs de mig litre.

De l’eix principal en destaca el cos central, amb dues torres amb terrats balustrats com a teulada, que flanquegen una imponent entrada amb arc el·líptic i una gran escala.

En aquest arc hi ha escrit “Vichy Catalan”. Les obertures d’aquest eix, tenen arc àrab, i estan pintats de tal manera que recorden a l’Alhambra de Granada. Una torre a cada un dels angles d’aquest eix l’emmarquen. Aquest eix té dos pisos.

A l’altra façana, hi ha una galeria coberta en arc de ferradura (arc àrab) i columnes. Un cos central avançat, a manera de llotja en el segons pis, dóna la benvinguda als visitants amb la inscripció “Balneari Vichy Catalan”.

Les obertures del segon pis també són en arc de ferradura.

Annex al balneari, hi ha una capella d’estil modernista que dóna a un pati interior.

L’edifici està envoltat per un ampli jardí i una font que rememora la font dels lleons de l’Alhambra de Granada.

El Balneari Vichy Catalan és un balneari que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Fem una Ullada fora de Catalunya : El Pont Medieval de Graus

Avui us presento dos articles

El Pont Medieval de Graus, també se’l coneix com a “ el Puente de abajo “. Esta situat a l’entrada de Graus, es d’estil medieval que creua el riu Éssera.

També hi ha el “Puente de arriba o Puente roto”.

En el seu havia hagut un pont del segle XII, per causes que desconeixem, durant el segle XVI es va construir  l’actual pont, tot seguin com si fora un pont medieval.

El pont està format per tres ullals de mig punt, el central molt més gran que els laterals. En els pilars trobem tallamars, que presenten perfil triangular per la part d’aigües amunt i semicircular aigües avall.

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació Al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Balneari Amer Palatín d’Amer

Avui us presento dos articles

Una de les activitats afavorides per l’arribada del tren va ser la creació d’un Balneari a la Font Picant,

el qual va ser declarat d’utilitat pública l’any 1903, gràcies a les propietats de la seva aigua carbònica.

L’Hotel “Amer Palatín”, bastit l’any 1930, en fou l’edifici més notable, però tot el conjunt va desaparèixer després de la Guerra Civil, amb la decadència generalitzada de l’ús dels balnearis.

Aquest hotel va tenir molta anomenada a tota la comarca fins que va tancar  en l’any 1963. Fou enderrocat el 1987 i convertit en un dipòsit.

Actualment hi ha una plataforma de formigó que funcionava com a sostre d’un dipòsit d’aigua relacionat amb l’embotelladora.

Al voltant encara resten parts de bancs, jardineres i la balustrada i l’escala del baixador de l’antic tren d’Olot que portava just davant de l’Hotel.

Es va mantenir i potenciar, tanmateix, la planta embotelladora d’aigua, que va canviar el nom pel de “Fonter”, i que encara avui és ben activa.

Us passo mes imatges antigues de l’Hotel- Balneari :

L’Antic Hotel de la Font Picant és una obra desapareguda d’Amer inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Ajuntament d’Amer, Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu : Rasola

Església de Santa Maria de Vallvidrera de Barcelona

Avui us presento dos articles sobre Esglésies a Collserola

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

Santa Maria de Vallvidrera és una església que es troba al barri de Vallvidrera (Barcelona), concretament a la carretera de l’Església, número 93.

Us passo la seva història :

  • L’església està documentada des del 987, quan un tal Muç o Moció mor en tornar del captiveri que va patir amb la ràtzia d’Almansor al 985, deixa, entre altres legats, una vinya a “Sancta Maria qui est sita in Valle Vitraria”, el testament es jurat a l’altar de Santa Maria en Sant Joan de Valle Vitraria, l’església, probablement amb tres advocacions com era habitual, pertanyia llavors a Sant Cebrià d’Aquallonga (actual Valldoreix).
  • El temple actual es construí el 1540-87 pel mestre de cases i constructor occità, Lleonard Bosch (va viure a Vilafranca del Penedès i a Barcelona).
  • Essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l’arquitectura catalana de tot el segle XVI.
  • És de nau única i absis poligonal.
  • El campanar de planta quadrada flanqueja el temple.

Església construïda a mitjan segle XVI de tradició gòtica.

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

El temple està situat a Vallvidrera envoltat d’una zona boscosa del parc de Collserola.

Església Santa Maria de Vallvidrera

S’hi accedeix a través d’un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra i una font natural (ara seca).

Font

L’església és d’una sola nau, d’absis poligonal amb un campanar de planta quadrada flanquejant el temple.

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

La façana principal es troba sense massa ornamentació amb la pedra arrebossada: sobre la porta trobem una fornícula amb una creu i un petit rosetó amb un vitrall.

Església Santa Maria de Vallvidrera

L’interior és igualment auster, amb voltes de creueria a la part principal i voltes apuntades a l’espai lateral.

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

Santa Maria de Vallvidrera és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. Tocant a l’església hi ha un mas que també està inventariat.

Recull de dades : Wiquipèdia i Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Pont de Ferro de Vic

Avui us presento dos articles

El Pont del Ferro , està dins de La Ruta del Gurri és un eix senderista i ciclable de 12,5 Km que remunta el riu Gurri fins a la ciutat de Vic (o, viceversa).

El recorregut es pot iniciar al parc de Xavier Roca i Viñas de Vic, prop de l’aiguabarreig del Gurri i el Méder.

Seguint el riu pel seu marge esquerra podem observar l’antic meandre del Pas, just quan el riu fa un gir brusc de 90º.

A primers del segle XX el riu fluïa per aquest antic meandre, avui només visible per la presència d’una alineació de pollancres.

Un cop de riu i unes greus inundacions van provocar la desviació del riu per la llera actual.

Més endavant trobem la Font del Pas, recuperada el 2010, després de molts anys desapareguda

i a poca distancia el Molí Nou on hi ha el Pont de Ferro sobre el riu Gurri.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2020-09-12_09-25-56_01-1.jpg

El Pont de Ferro, es un element arquitectònic construït per la Maquinista Terrestre i Marítima en l’any 1930 ,

i que ens permet passar d’una llera a una altra.

Recull de dades : Ajuntament de Vic, Turisme de Vic i altres

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Molí de Miarons de Manlleu

Avui us presento dos articles

El Molí de Miarons està situat en el passeig del Ter de Manlleu.

Us passo la seva historia :

  • Segons Eduard Rifà es va edificar l’any 1659.
  • Rialment, està documentat des de 1679.
  • Es digué Molí Miarons fins que el matrimoni Vendrell-Miarons el van vendre a la família Regàs l’any 1698.
  • Després va passar a ser Molí de Dalt per diferenciar-lo del Molí de Baix, també de la família Regàs.
  • A finals del segle XIX passà a dir-se Molí de Can Viñas.

Es tracta d’un molí fariner, les aigües del qual van possibilitar la construcció de les tres fàbriques del carrer Vendrell.

L’immoble consta de dos cossos coberts amb teulada a doble vessant. En una de les façanes es pot veure un portal d’arc de mig punt adovellat amb finestres a banda i banda d’arc escarser.

Al primer pis hi ha finestres d’arc de mig punt i a les golfes finestres d’arc rebaixat.

El Molí de Miarons és un edifici de Manlleu inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Termes Victòria de Caldes de Montbui

Avui us presento dos articles

L’Hotel Termes Victòria esta situat en el carrer de Barcelona, 2 de Caldes de Montbui.

Us passo la seva historia :

  • Aquest balneari es construí al començament del segle XIX amb el nom de Balneari Llobet.
  • La casa de banys havia estat inicialment propietat d’en Josep Antoni Llobet i Vall-llosera, científic, mineralogista i home plurifacètic.
  • Després de la seva mort persisteix el nom de Can Llobet, sent canviat arran d’unes restauracions fetes al menjador per a l’aleshores propietari Sr. Monteis, el qual li canvià el nom pel de la seva dona Sra. Victòria Prats.
  • La senyora Prats, quan es va quedar vídua, va traspassar el balneari a l’avi matern del Sr. Anglí.
  • Actualment el Termes Victòria, està regentat per la família Anglí, des del 1917, i en propietat des de fa 4 anys.
  • En el menjador d’aquest balneari s’hi poden contemplar uns magnífics murals del pintor Francesc Domingo.
  • Entre les reformes i ampliacions que ha tingut al llarg de la història cal destacar l’annexió del Balneari Forns (segles XIX-XX).
  • Aquest és una casa de banys que se situa al carrer del Forn.
  • Cal destacar la reforma i ampliació que s’ha realitzat a les Termes Victòria adequant-les a la normativa vigent i afegint més prestacions.
  • L’Hotel Termes Victòria ha mantingut una clientela fidel i selecta. Des del rei Alfonso XII fins a pintors i escriptors que buscaven la pau i tranquil·litat per a una millor inspiració.

L’edifici presenta la tipologia típica d’aquests conjunts termals, amb una galeria de banys en el soterrani, unes zones de servei situades a l’edifici més petit, unes zones de comunicació, una zona noble de salons i menjador a la part central, i una zona de dormitoris força ben distribuïda i ordenada en l’edifici més alt.

L’estructura en el seu inici era fonamentalment de grans parets de càrrega i forjats unidireccionals de bigues i biguetes de fusta, encara que de l’antic balneari no en queda res.

Tots els edificis del conjunt presenten cobertes inclinades a dues vessants i de teula aràbiga, quedant un petit voladís que sobresurt del pla de la façana.

La façana de ponent és la més important, ja que s’obre cap el jardí (a la riera).

Aquesta té una disposició molt ordenada amb uns eixos de composició i d’alineació dels diferents forats, que dóna una imatge homogènia i molt neutra.

Són tots d’iguals característiques i de proporcions verticals.

Tots són petites balconades. La façana del carrer de Barcelona és molt diferent. Els forats són molt petits i de forma quadrada i s’organitzen agrupats horitzontalment. La façana queda rematada per un ràfec a manera de cornisa.

Cal destacar la galeria de banys, la part de muralla de l’antiga vila de Caldes, el menjador i la sala amb elements ornamentals i mobiliari de gran interès artístic, com els murals del pintor Francesc Domingo, i sobretot el jardí.

L’edifici de l’Hotel Termes Victòria és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text, Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

L’Església de Sant Iscle Santa Victòria i el Mas de Sant Fruitós de Bages

Avui us presento dos articles

L’Església de Sant Iscle i Santa Victòria està adossada a l’antic mas de Sant Iscle de Sant Fruitós de Bages. Es troba al nord-oest del terme municipal, en un extrem de la urbanització de Pineda de Bages que travessa la carretera que uneix Manresa i Santpedor, i dins del Mas de Sant Iscle. Ben a prop hi passa la Séquia de Manresa. El Mas i l’església destaquen per estar situats sobre un turó al bell mig de terres majoritàriament planes.

Vista del rec del manresans a prop l’antic mas de Sant Iscle de Sant Fruitós de Bages

Us passo la seva historia :

  • Es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Sant Iscle.
  • Aquest lloc i l’església apareixen documentats el 950 quan Sal-la, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, canvià un alou situat al Camp de Bages, al costat de l’església de Sant Iscle, per un altre situat a l’Angle.
  • El nom de Sancti Acisclii reapareix en una altra compravenda de terres, aquesta de l’any 983.
  • Segons la documentació existent, se sap que en 1035 l’església estava envoltada per una sagrera.
  • En 1066 ja figura com a parròquia i la sagrera com a vila. Inicialment depenia de la canònica de Santa Maria de Manresa.
  • L’edifici ha estat reformat diverses vegades, però no se l’ha modificat substancialment.
  • El campanar fou reformat el 1916 sobre un pis romànic.
  • Actualment, no té funcions parroquials, però sí que està oberta al culte.
  • Es va restaurar completament l’any 1999. Al seu interior hi havia hagut un retaule gòtic algunes taules del qual es conserven al Museu Comarcal de Manresa.
  • El Mas actualment te vinyes, fa vins i disposa de celler.

És una església amb una nau coberta per una volta de canó lleugerament apuntada i un absis semicircular, amb volta de quart d’esfera, orientat cap a l’est amb finestra de doble esqueixada rematada per un arc de mig punt adovellat.

Fotografia : Ajuntament de Sant Fruitós de Bages

El campanar, que ha estat força reformat, és de planta quadrada i s’aixeca al cantó sud-est, adossat a l’absis. Malgrat totes les restauracions, encara conserva unes arcuacions llombardes a la part del mig i a la base queden restes també de la capçalera quadrangular de l’antiga església preromànica.

Maria Alba Oliveras i Rubiralta -1987 / Generalitat de Catalunya

La porta, del 1912 està situada al cantó nord; presenta una estructura d’arc de mig punt i està emmarcada per dovelles força grosses. Les parets interiors estan arrebossades i l’absis, que fa les funcions de sagristia, està tapiat.

Mas Iscle

Sant Iscle i Santa Victòria de Bages és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

Petit rentador de mas Iscle

Recull de dades : Ajuntament de Sant Fruitos de Bages i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu: Rasola

Pont de Sant Martí d’Aravó de Puigcerdà

Avui us presento dos articles

El Pont de Sant Martí d’Aravó antic camí d’entre Sant Martí i Puigcerdà.

El pont de Sant Miquel es troba en la divisió dels termes municipals de Puigcerdà i de Guils de Cerdanya, damunt del riu d’Aravó, també anomenat Querol.

Agents Rurals 2013 – Generalitat de Catalunya

Té una base romana de blocs escotxinats. Està compost per dos arcs de mig punt de caràcter gòtic, construïts els anys 1326-1328.

En aquest pont s’hi cobrà el dret de pas de persones, animals i de mercaderies.

Agents Rurals – 2013 / Generalitat de Catalunya

El Pont de Sant Martí d’Aravó és una obra gòtica de Guils de Cerdanya inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull del Text : Viquipèdia

Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Altres Fotos : Agents Rural – Generalitat de Catalunya

Balneari Vilajuïga de Vilajuïga -2ª Part #

Com cada diumenge us presento dos articles

El Balneari Vilajuïga esta situat en el carrer de Sant Sebastià 2, en al centre del nucli urbà a tocar del nucli de l’església de Vilajuïga.

Us passo la seva historia:

  • Fundat per en Ramon Margineda i Duran (1883-1928) arqueòleg industrial, col-leccionista i animador d’un centre cultural a Vilajuïga, vivia al mateix recinte de les aigües minerals.
  • Fou un dels primers a explorar-les vers el 1917.
  • L’empresa Aigües de Vilajuïga, va ser fundada l’any 1904, per sis famílies empordaneses.
  • Les seves aigües van ser declarades minero-medicinals i d’utilitat pública per Real Ordre de 15 de juliol 1904.
  • El 1909 es va encarregar a l’arquitecte Josep Azemar el projecte d’una obra d’estil modernista per construir-hi un establiment d’aigües medicinals que mai es va portar a terme.
  • Així i tot dintre del recinte de les actuals Aigües de Vilajuïga hi ha diferents edificis bastits per servir de magatzems.
  • L’Hotel Central va fer funcions de Balneari, al estar prop de l’empresa Aigües de Vilajuïga.
  • Avui en dia s’hi conserven dues fonts naturals. Es tracta d’una aigua de taula molt apreciada per la seva composició bicarbonatada sodicalítica.

L’antic balneari és un edifici de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants de teula, i cornisa motllurada sostinguda amb permòdols. Està organitzat en planta baixa. Les façanes llargues presenten quatre finestrals d’arc de mig punt, bastits amb maons i amb l’ampit, també de maons, motllurat. El vidre és prismàtic i té un plafó decoratiu al centre.

A les façanes curtes hi ha els dos portals d’accés, també bastits amb maons. Ambdues façanes presenten el frontal de la teulada amb rajoles vidrades de color verd. Les cantonades també estan acabades amb maons.

A l’interior, l’edifici presenta un sòcol de rajola blava ornamentada i, al centre de l’estança, un dipòsit circular de rajola delimitat per dos grans pilars. L’accés a aquest edifici es feia pel carrer Mendizábal, a través d’una porta d’arc rebaixat que sobresurt de la tanca, bastida amb maons i coronament decorat.

Dins del recinte de les Aigües, al que s’accedeix des del carrer Sant Sebastià, hi ha la planta embotelladora en funcionament. Destaca la crugia oest de l’edifici, de planta rectangular amb les obertures de mig punt motllurades, la majoria d’elles reformades, i façana sobrealçada amb poc pendent als vessants.

A l’est del recinte hi ha un altre edifici, anterior constructivament parlant. Està format per dos cossos adossats de planta rectangular, distribuïts en planta baixa i pis. El més antic té la coberta a dues vessants de teula i ràfec de dents de serra. L’accés a l’interior es feia pel sud, a través d’una porta amb emmarcament de ceràmica verda i llinda triangular de pedra amb decoració central.

Posteriorment fou l’accés al petit museu que va ocupar l’interior. Al pis hi ha un balcó exempt, amb un plafó de ceràmica blava a la part superior del finestral. Hi ha petits motius decoratius de ceràmica verda per tota la façana. El cos més modern està adossat per la banda oest.

Té la coberta plana, a l’extrem nord presenta un sobrealçat amb golfes i està distribuït en planta baixa i pis, amb finestres rectangulars i portals d’arc rebaixat. La construcció es troba arrebossada i pintada de color blanc.

Fotografia : Jacob Casquetes – Generalitat de Catalunya

El Balneari Vilajuïga és un balneari catalogat com a obra monumental del municipi de Vilajuïga inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia : Jacob Casquetes – Generalitat de Catalunya

Recull  de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges antigues  : Ramon Solé – Arxiu Rasola