Balneari Codina de Tona

Com cada diumenge us presento dos articles

El Balneari Codina esta en el carrer de  Manresa, 59 de Tona.

Us passo la seva historia:

  • La primera font d’aigües sulfuroses es va descobrir per casualitat prop del Mas de la Font el 1874.
  • Fou estudiada i donada a conèixer pel metge de Tona Dr. Antoni Bayés i Fuster. Les prospeccions efectuades a continuació van donar lloc a la implantació de diversos balnearis.
  • Les aigües de la deu del Balneari Codina es descobriren el 1910 després d’un estudi del Doctor F. Terricabras i Comella.
  • El Manantial Codina, inaugurat el 1913, és el darrer balneari que es va construir dels quatre que va arribar a tenir Tona.
  • El balneari s’amplià el 1929 i continuà obert al públic fins al 1984 quan va tancar a causa d’infiltracions d’aigües residuals.
  • Reobert el 1990, actualment és l’únic balneari de Tona. Per aquest balneari han passat cèlebres personatges com per exemple Montserrat Caballé, que va seguir un tractament per l’afecció del coll.
  • Situat fora del casc urbà de Tona, al peu de la carretera de Tona a Collsuspina i Manresa, el balneari va afavorir un creixement urbà entorn seu amb la construcció d’importants cases senyorials, com ara les torres Caminals, Canals i Bohigues.

Edifici civil de planta baixa més dues plantes amb teulada als quatre vents i de planta quadrada. Totes les cantonades són de pedra treballada.

A la façana principal i a la dreta de la casa hi ha una galeria amb barrots de baranes artificials millorada amb material d’imitació de pedra. Hi ha amplis finestrals amb arcades semicirculars.

Dalt la teulada hi ha la data de la coberta a l’any 1913 i també a la banda dreta una petita torreta per a repòs. Hi ha detalls de ferro forjat, com una escala a la façana esquerra i la porta exterior de l’entrada.

Una ampliació en els anys 20 amb una terrassa mirador li dóna l’aspecte actual.

El Balneari Codina és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Qui era en Jaumet de flabiol de Sant Hilari de Sacalm ?

En Jaume Traveries i Riera de Sant Hilari Sacalm, va naixé en l’any 1871 i morir en l’any 1955 als 84 anys.

Era conegut a Sant Hilari i rodalies com a Jaumet del flabiol, fou un personatge popular tocant el seu vell flabiol on els nens de principis d’època del segle passat, anàvem sempre darrera seu…

Va néixer al Mas Claver i és considerat el primer venedor de l’aigua de Font Vella, tot arriant els cantis sobre el seu vell carro.

De fet, com era en Jaumet ? :

Era mut, menut , no massa guapo, cara arrugada, pantalons de pana i espardenyes de beta, sempre anava amb una barretina, tocava el flabiol

i amb un carret portava càntirs d’aigua de la Font Vella fins al poble

per vendre l’aigua a la gent, porta a porta… o ha estiuejants a l’estiu.

El flabiol parlava per ell…

Ja mes propers als nostres dies… :

D’ell s’han fet postals, poemes, figures i fins i tot, un dolç.

El seu nom va servir per batejar uns dolços, els Jaumets de Can Forné, fets d’avellana creats per la pastisseria Fornés de la plaça de l’església i que encara es venen a Sant Hilari.

El 2013 el Taller el Drac Petit va realitzar una cap gros inspirat en la seva figura

Fotografia de 1953,

i l’agost s’organitza «La ruta d’en Jaume», una sèrie de visites guiades dedicades a l’aigua, a través de d’itineraris que ell feia habitualment.

El 2014 es va estrenar una obra musical dedicada a la seva memòria Jaumet, “ La joguina de Sant Hilari”, creada per Jaume Fàbregas amb cançons de Toni Rossell.

De Naciógirona, us passo un article del dia 19 de març de 2019 sobre en Jaumet :

https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/29578/sant/hilari/sacalm/ret/homenatge/jaumet/flabiol

I també, un article on el poble de Sant Hilari Sacalm dedica una estàtua a en Jaumet del Flabiol :

https://www.diaridegirona.cat/selva/2019/03/24/sant-hilari-sacalm-dedica-estatua/970149.html

Per últim, us passo l’enllaç de la seva vida i historia d’en Jaumet :

https://lesguillerieskm0.cat/santhilari/jaumet-del-flabiol/

Podem afirmar que en Jaumet de Sant Hilari, va ser alegre, il·lusionat i content de tindre una vida entre l’aigua i el seu flabiol conegut i apreciat pel seu poble i arreu …!

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Antic Balneari Lloveras d’Arenys de Mar

 Avui us passo tres articles

El Balneari Lloveras estava en el Passeig d’Arenys de Mar.

Us passo la seva historia :

  • El balneari fou construït el segle XIX i enderrocat el 1978.
  • Aquest establiment no tenia fonts; senzillament tractava les aigües per poder oferir els seus serveis d’hidroteràpia en un jardí contigu.
  • L’edifici actualment es va enderrocar.

Es tractava d’un edifici al peu de la platja, de planta baixa amb serveis de banys a l’interior. Era una mostra de balneari artificial.

Cal destacar la simetria del seu cos principal, i les dues torres aixecades al centre del conjunt. Donava accés a l’edifici una escalinata que tenia gairebé l’amplada de l’edifici, i desembocava en un porxo amb catorze pilars amb capitells poligonals, que carregava un fris sobre el qual descansava una terrassa amb balustrades.

El Balneari Lloveras era una obra d’Arenys de Mar inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i actualment enderrocada.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Pont de Sant Roc d’Olot

Avui us presento dos articles relacionats entre ells

El Pont de Sant Roc està situat Barri de Sant Roc, a l’altura de les fonts de Sant Roc.

Es tracta d’un pont situat damunt el riu Fluvià,  fet de pedra tallada i destaca pels seus cinc arcs construït el 1801.

Fa possible el pas entre el passeig de Sant Roc i els diferents carrers del barri del mateix nom, amb el Camí dels Desemparats.

Disposa de tres arcades, més gran la central que les dues laterals.

Va ser bastit amb carreus molt ben tallats, alguns d’ells de pedra volcànica.

El Pont de Sant Roc és un pont d’Olot  protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Ara fa cent anys en rere – El Pont de Sant Roc d’Olot

Avui us presento dos articles relacionats entre ells

El Pont de Sant Roc està situat Barri de Sant Roc, a l’altura de les fonts de Sant Roc. Es tracta d’un pont situat damunt el riu Fluvià,  fet de pedra tallada i destaca pels seus cinc arcs construït el 1801.

A continuació us passo imatges de com es veia el Pont, ara fa cent anys en rere :

INSPAI – Arxiu Diputació de Girona

 

Text  i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Antic Balneari Roqueta de Tona

Com cada diumenge us passo dos articles

El Parc on estava el Balneari Roqueta esta situat en el carrer Sebastià Roqueta de Tona.

Us passo la seva Historia :

  • L’últim quart del segle XIX, a pocs metres del balneari Ullastres es va trobar una deu d’aigües sulfuroses a Tona que va permetre la posada en funcionament del tercer establiment balneari a Tona –els altres dos eren el balneari Ullastres i el balneari Segalers.
  • El balneari Roqueta, que va esdevenir el més important i destacat de la població.
  • N’eren propietaris Ramon Montaner Vila, Francesc Simón i Font i Josep Roqueta i Bres, descobridor de la deu.
  • El manantial de la Roqueta fou declarat d’utilitat pública el 1895.
  • L’edifici principal del balneari, bastit en estil modernista, sembla que era obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, emparentat amb un del propietaris.
  • Les diferents construccions del balneari restaren en funcionament fins el 1966, any que l’establiment entrà en crisis.
  • L’any 1974 es procedí a l’enderroc de l’estructura de l’edifici.

Actualment, de l’antic Balneari Roqueta només es conserva el pou amb l’antiga escala de marbre d’accés a la deu, que fou restaurat a les darreries del segle XX.

És una construcció aïllada de planta hexagonal.

Originalment anava cobert amb una cúpula que es va enderrocar el 1974 i que posteriorment fou substituïda per una pèrgola de fusta, coberta amb teules i sustentada per pilars de fusta.

Estudi Hidrogeològic de l’entorn del pou del Balneari Roqueta per part de la Diputació de Barcelona :

https://www.diba.cat/web/mediambient/llistabutlletins/-/newsletter/53612548/91/114231655/tona-ja-disposa-de-l-estudi-hidrogeologic-de-l-entorn-del-pou-del-balneari-roqueta-

 

Recull de dades : Diputació de Barcelona – Festa Catalunya

Adaptació al Text i  Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Ara fa cent anys en rere – El Balneari i les seves Fonts de Sant Hilari de Sacalm

Com cada diumenge us passo dos articles

Aquest Balneari conegut com de la Font Picant o Hotel Martin, esta situat a 4 quilometres de Sant Hilari de Sacalm, al costat mateix de la carretera GI-542, km 20,4 de Osor.

La seva importància era anar a prendre les seves aigües fent estada a l’Hotel –Balneari.

Llac del Balneari Font Picant

Però com era ara fa cent anys en rere ?, us passo imatges :

Us passo un enllaç on podreu saber molt mes del Balneari i les seves Fonts :

https://lesguillerieskm0.cat/descobreix/antic-balneari-de-la-font-picant/

 

Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Record d’una Font : La Font de la Pólvora de Girona

Avui us presento tres articles

La Font de la Pólvora és una entitat de població i sector de la ciutat de Girona. Se situa en una carena sobre el riu Onyar, dins la part gironina de les Gavarres, a l’est de la ciutat i al costat de l’àrea de Mas Ramada. És una de les zones més deprimides i marginals de la ciutat. S’edificà a la dècada del 1960 per allotjar les onades migratòries de la resta d’Espanya que arribaven a Girona i que no disposaven d’habitatge.

A finals de segle XIX i principis del segle XX, de les moltes fonts naturals de les rodalies de la ciutat, la més visitada era la Font de la Pólvora, que estava situada en la vall de Vila-roja, a prop de l’antic Polvorí.

Era lloc de trobada de famílies i amics, per fer una àpat i beure de l’aigua, tenia gust a ferro i amb un lleuger gas, típica en moltes de les fonts d’aquestes contrades.

L’any 1907 Fidel Martínez va encarregar a l’arquitecte Rafael Masó la construcció d’un edifici de nova planta al costat de la coneguda Font de la Pólvora.

L’objectiu era embotellar les seves aigües carbòniques per ser comercialitzades amb finalitats mineromedicinals. Les diferents fonts carbòniques de la ciutat eren lloc d’esbarjo i trobada amb els amics, que prenien les aigües a peu de font, però l’aigua també s’envasava i es distribuïa en ampolles de vidre que es podien comprar en quioscos i farmàcies.

Amb la davallada de les ventes a partir del primer quart del s. XX s’aprofitaran aquestes fonts naturals per l’obtenció d’àcid carbònic natural que va fer de Girona un important productor de begudes carbonatades.

Us passo un document de Josep M, Arjona, sobre La Font de la Pólvora i el Barri :

http://www.riarte.es/bitstream/handle/20.500.12251/1357/La%20Punxa%20055.%202018.%20pp.%2025-32.%20La%20font%20de%20la%20p%C3%B3lvora.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Ara sols tenim el record amb el nom que va donar peu a un Barri de Girona, La Font de la Pólvora i de llibres que s’han publicat.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Girona

Adfaptació al Text : Ramon Solé –  Imatges antigues : Arxiu Rasola

Torre del Rellotge de Castellfollit de la Roca

Avui us presento dos articles

La Torre del Rellotge està situada en la Plaça de Sant Roc nº1 a  tocar de la carretera comarcal que uneix Girona i Olot, en el municipi de Castellfollit de la Roca.

Fotografia  any 2002

És de planta quadrada, bastida amb rajols i parets arrebossades i està coronada per una estructura de ferro que sosté la campana. Aquesta Torre es caracteritza per la Font de Sant Roc, la imatge d’aquest sant, que data de 1885, conseqüència d’una epidèmia de còlera, l’escut de la població i el rellotge.

El finançament de la torre va ser en gran part possible gràcies a la iniciativa del Sr. Lluís Pons i Tusquets, un diputat a Corts que havia promès l’any 1919, construir-la a canvi que el poble el votés; amb inici de les obres el any 1924 i finalitzant a mitjans de l’any 1925, amb un cost de 4.499 pessetes.

La Torre del Rellotge és una obra eclèctica de Castellfollit de la Roca inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Castellfollit de la Roca i Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Balneari Forns de Caldes de Montbui

Avui us presento dos articles

Balneari Forns  està en el carrer Forns, 12 de Caldes de Montbui.

  • L’edifici data de finals del segle XIX.
  • Era una casa de banys situada a mig carrer de Forn (davant del carrer Madella).
  • El Banc Popular de Barcelona l’havia adquirit abans de 1915 a Antònia Samsó, vídua de Forns.
  • Fa uns anys va ser comprada per un altre establiment, Termes Victòria.
  • Actualment només romanen obertes les instal•lacions de banys.
  • Recentment les antigues habitacions s’han reconvertit en habitatges particulars.

És un edifici entre mitgeres que consta de baixos i quatre plantes. Ha sofert diverses ampliacions i modificacions al llarg del temps.

Mario Martinez Arrabal – Generalitat de Catalunya

El Balneari Forns és una obra de Caldes de Montbui  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé