Ictíneo I Museu Marítim Barcelona

Aquesta rèplica de l’Ictíneo I està situada davant del Museu Marítim a Barcelona.

L’Ictíneo I fou un submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol. Feia 7 metres de llarg, 2,5 d’amplada i 3,5 de profunditat i la seva finalitat era facilitar la pesca de corall. Va ser el primer vaixell a tenir doble buc. El buc interior era esfèric i tenia una capacitat de 7 m³ mentre que el buc exterior tenia forma de peix amb una secció el·líptica inspirada en el prototip de Wilhelm Bauer que navegà ja el 1851. Entre el buc interior i l’exterior hi havia tancs de flotació, un tanc que subministrava oxigen per a la respiració i il·luminació i un tanc d’hidrogen que alimentava una làmpada oxhídrica per il·luminar les profunditats marines. L’Ictíneo I tenia un propulsor pla d’aleta accionat per una tripulació de quatre homes.

La immersió s’aconseguia mitjançant una hèlix horitzontal que podia donar voltes en ambdós sentits i amb bombes de densitat i aire amb la finalitat d’assegurar l’estabilitat i flotació de l’enginy. L’Ictíneo I estava equipat amb un seguit d’eines específiques per a la pesca del corall, ja que aquest era l’objectiu inicial del projecte. El primer viatge del submarí tingué lloc el setembre de 1884 al port de Barcelona i el seu codi de registre era 164988DHRA.

Les primeres proves de l’Ictíneo van ser en privat, durant tot l’estiu, però la prova pública i per tant el primer viatge del primer submarí d’en Monturiol, tingué lloc el 1859 al port de Barcelona, davant d’un públic expectant. L’Ictíneo, el primer submarí civil amb finalitats no bèl·liques sinó d’exploració i recol·lecció, va fer 69 immersions en total, totes elles sense cap accident, ja que a diferència dels precursors i contemporanis de Monturiol, per aquest la seguretat dels tripulants era necessària. La primera immersió va tenir una durada de 2 hores i 20 minuts.

L’èxit parcial del projecte suposà un gran entusiasme popular. No obstant això, no obtingué cap mena de suport governamental. En conseqüència, Monturiol escrigué una carta a la ciutadania animant una subscripció popular que assolí 300,000 pessetes de ciutadans de l’Estat Espanyol i Cuba. Amb el capital obtingut, es constituí l’empresa La Navegación Submarina amb l’objectiu de desenvolupar l’Ictíneo II.

Recull de dades : Viquipèdia

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero.

Pont de Vallfogona de Vallfogona de Ripollès

El Pont de Vallfogona  està situat  a la sortida del poble, baixant cap a la riera en Vallfogona de Ripollès (Ripollès).

Us passo la seva història:

  • Sembla que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, que precisament en l’època de l’edificació del pont van traslladar la seva residència del castell de Milany al de Vallfogona.
Joan Tous i Casals – 1981 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un pont d’una arcada, d’esquena d’ase, tot de pedra amb baranes.

Podeu observar els forats que, a banda i banda del pont, permetien sostenir la bastida de fusta o cindri que sostenia la volta de l’arc en construcció, fins posar la clau de volta.

La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà.

El Pont de Vallfogona és una obra del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia i Festa Catalunya.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pont gòtic de Vilomara en el Pont de Vilomara i Rocafort

El Pont gòtic de Vilomara és un pont sobre el Llobregat del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages).

Se situa en l’antic camí ral que anava del Bages cap a «Bàrcino», passant per la muntanya de Sant Llorenç i per la comarca del Vallès.

Al segle V, durant la invasió de l’Imperi Romà, aquest camí ral probablement va ser un dels camins de penetració dels invasors. El Pont de Vilomara té una estructura similar al Pont Vell de Manresa.

Us faig arribar la seva historia:

  • La primera notícia que es té l’aporta Albert Benet quan diu que el 1012 uns béns situats a la Querosa (lloc emplaçat a l’angle que fa el riu passat Viladordis i les Marcetes) afrontaven de migdia amb el pont de pedra («ponte petrisso»).
  • Ara bé, queda el dubte que sigui el mateix lloc on avui dia s’alça el pont. Sota el pont hi ha un grup de 17 forats circulars excavats a la roca que devien tenir la funcionalitat de sostenir pals de fusta. Tenint en compte que tan sols es troben a una banda del riu, sembla improbable que es tracti de les bases d’un pont de fusta; més aviat cal pensar en alguna resclosa d’època medieval, o una torre de vigilància de l’alta edat mitjana.
  • L’any 1193 apareix citat en un document de confirmació quan es ratifica la donació de «les primícies de tot l’honor de Vilomara i el delme dels molins que hi ha en el pont ….».
  • En testaments del segle XIII, hom troba diversos llegats a favor d’aquesta obra.
  • El 1312 l’arquebisbe de Tarragona dona llicència per treballar en l’obra del pont en un dia festiu.
  • El setembre de 1509 el trobem esmentat quan el rei Ferran concedeix a Manresa el poder de posar pontatge en els quatre ponts.
  • En el seu estat actual és una reconstrucció dels anys 1617-1625 feta després d’un aiguat devastador que l’enderrocà.
Joan Tous i Casals – 1944 / Generalitat de Catalunya

Té la forma dels tradicionalment anomenats ponts d’esquena d’ase.

Està estructurat en nou arcades de mamposteria d’obertura desigual, l’amplada de les quals tendeix a créixer a mesura que s’acosten al centre.

Joan Tous i Casals – 1944 / Generalitat de Catalunya

Mesura 130 m. de llargada i els arcs són de mig punt, excepte un que és ogival.

Es recolzen sobre ferms pilars; els dos centrals, aigües amunt, acaben en forma rectangular i per l’altra cantó es veuen reforçats per unes torres rodones adossades.

En la part alta d’un dels pilars hi ha una obertura per tal de donar sortida a un possible embat de l’aigua.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba – 1988 / Generalitat de Catalunya

Les interarcades presenten reforços en espiga i degradació.

El parament exterior és força regular; els carreus de la base són més grans que la resta i estan fonamentats en la mateixa roca.

L’escut de Manresa esculpit al mig del pont delimita els termes de Manresa i El Pont de Vilomara i Rocafort.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba – 1988 / Generalitat de Catalunya

En la primera arcada de l’esquerra, hi passa el rec.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es y.jpg

El Pont gòtic de Vilomara és un pont sobre el Llobregat del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Pont Vell de Castellar del Vallès

El pont Vell, està situat sobre el riu Ripoll just a la sortida del nucli urbà per la carretera que uneix Castellar amb Terrassa.

Aquest pont , també es conegut per el pont de Can Pèlacs, el va fer construir el general Manso en el any 1808, durant la guerra del Francès,

La seva vida útil s’acaba l’any 1893, quan el municipi construeix el pont Nou, juntament amb la carretera C-1415a.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20210719_123806.jpg
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20210719_123813.jpg

El pont Vell es restaura l’any 2002, just 40 anys després que les riuades de 1962 el malmetessin.

Podem observar en els laterals algunes parcel·les d’horts,

i la canal per on entrava l’aigua a la fabrica Tolra.

Sota el pont hi han els diversos salts i gorgs de gran bellesa.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Sardana: La Font de Can Massanet

Lletra:

Vilafant, prop de Figueres,

xic poblet, xamós i gai,

és ell la joia més preuada

que s`obira en tot l`espai.

Té una font que sempre raja :

la de can Massanet.

Son doll d`aigua fresca i clara

és cançó que plora

mentre a la seva vora

donzelles i riuen

en un somni d`amor.Font aimada

tu has estat mon enyor.

Quin encís el teu, doll d`aigua beneïda.

Paradís ! Què tens que em fas feliç.

Jo iré cercant pressós calmar el meu neguit

i la pau retrobaré per esperit.

Anem donç cap a can Massanet

que a baix l`alzina hi ha la font

fruirem de l`oratge com respon

fent l`aire més pur i net.

El cor ja em salta ple de goig,

de tu bonica estic enamorat,

el cel en posta és ben roig,

quin somni tan daurat !

Estimada mira’m fit a fit

que jo em sadolli en els teus ulls.

Recolza’t dolça en el meu pit

deixant que t`acaroni els rulls.

Recorda sempre on hem vingut

gosant les hores dolces a plaert,

no cessis mai ton cant volgut,

font de can Massanet.

Autor de la Música: Bertran i Pujol, Manuel

Autor de la Lletra: Anònim

Recull de la Lletra : Ramon Solé

Pont de mas Riera de Maià de Montcal

El Pont de mas Riera esta situat en l’antic municipi de Dosquers, actualment pertany a Maià de Montcal. Per anar-hi cal que us situeu a la N-260 en el municipi de Maià de Montcal, un trencall que porta a Mas Riera trobareu el Pont romànic de Mas Riera sobre el torrent Gamanell.

A poca distancia i a tocar d’aquest, hi ha la Font de mas Riera.

Pont i Font de mas Riera

Es tracta d’un pont romànic de dos ulls i de grans dimensions, amb arcades de mig punt de considerable amplada. La mida de les dues arcades és diferent. Cal destacar la fornícula, per a una imatge, integrada en l’obra. Tots aquests elements fan suposar que és una obra d’època baix-medieval.

L’estat de conservació del pont és bo. El pont presenta una gran fermesa, les pedres estructurals estan molt senceres i no es veuen fissures importants que afectin l’obra. L’enllosat superior està cobert de vegetació que dificulta la visió del paviment.

Aquest pont servia per comunicar els pobles de Dosquers i Maià de Montcal.

El Pont de Mas Riera és un monument del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – L’exterior modernista ( 5ª i última Part # )

Durant varis articles, em pogut conèixer diferents aspectes de la Casa Alegre de Sagrera de Terrassa, com vitralls, mobiliari, figures, el jardí…

Avui tornarem a l’exterior, el Parc – jardí i altres imatges d’interès :

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es k-2.jpg

Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Pont Vell de Navarcles

El Pont Vell de Navarcles és el pont més antic del municipi de Navarcles .

Està situat damunt del riu Llobregat, just després de la confluència amb el riu Calders entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles.

Us passo la seva historia:

  • És una obra popular que es va començar a construir l’any 1796 i es va acabar a principi del s. XIX.
  • Els habitants van demanar al bisbe llicència per poder treballar els festius i van fer una recollida de diners per finançar-lo. Figura a l’Àlbum meravella, Vol. I, Pag 15, Navarcles. “Damunt del riu (Llobregat) conserva encara un bonic pont (pàg. 32) de cinc arcades construït l’any 1793”.
  • Durant moltes dècades aquest pont va ser l’eix principal de comunicacions amb la resta de pobles de la comarca, ja que fins al 1863 no es va construir el Pont Nou sobre el riu Llobregat.
  • És per aquest motiu que al llarg del segle XIX s’hi van haver de fer nombroses millores, ja que no s’havia previst que hagués de suportar el pes dels carros.
  • Durant la Guerra Civil els republicans en van fer volar una part que fou reconstruïda el 1946.

Pont de Navarcles fet tot de pedra. Té una amplada que permet el pas de carruatges. Ha estat refet en més d’una ocasió. Té esperons o tallamars.

El pont fa 121,75 metres de llarg i està format per un arc central rebaixat amb fletxa de 8 metres i una obertura de 27,10 m.

A cada costat de l’arc central hi ha 3 arcs de mig punt i obertures desiguals que confereixen al pont forma ogival.

Rosa Serra – 1990 / Generalitat de Catalunya

Des de l’any 2005 el pas de vehicles de motor pel Pont Vell està prohibit.

Rosa Serra – 1990 / Generalitat de Catalunya

Tot i les nombroses obres de reparació que s’hi han fet al llarg dels anys, el seu estat deteriorat va fer que l’Ajuntament decidís tancar el pas de vehicles i permetre només el pas de vianants.

Pont Vell – Viquipedia

El Pont Vell de Navarcles és el pont més antic del municipi de Navarcles (Bages) i és un monument protegit com a bé cultural d’interès local.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4013_01.jpg

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero

L’Oratori de Santa Maria de Gurn de Sant Privat d’en Bas

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-01-06_10-31-55.jpg

Al costat de la seva font hi ha l’oratori de Santa Maria de Gurn, el qual ha canviat el seu lloc tres vegades.

Inicialment era situat prop de Can Rita, al costat esquerre del riu, però l’aiguat del 1940 es va endur la masia i va produir grans destrosses a l’oratori.

Més tard es va canviar a l’altre llera del riu, a prop de Can Mulleras.

Finalment l’any 1999 es va canviar de nou, continuant sent a prop de Can Mulleras. Aquesta vegada es va aprofitar per fer-ne un altre de nou.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-01-06_10-31-29.jpg

Text : Encos.

Adaptació al Text : Ramon Sole

Fotografies : Dora Salvador

Pont de Castellfollit de la Roca

El Pont Trencat o Pont de Castellfollit de la Roca està ubicat a un quilòmetre aigües avall de l’esmentat poble. Cal tenir en compte que en l’aspecte administratiu pertany al municipi del Montagut de Fluvià.

Avui, el monument, es troba enrunat. Abans de l’aiguat del 18 d’octubre de 1977 disposava de tres arcades: dues de laterals petites i la gran arcada central de punt rodó. Eren visibles dos sobreeixidors situat al costat esquerre de l’arc central, i així mateix les arrencades dels arcs dels dos que un dia ocupaven els basaments de les pilastres, que per la seva perfecció tècnica fan pensar en un origen romà.

Segons els historiadors, “el pont trencat” formava part de la via romana que travessava la Garrotxa des del Coll de Capsacosta fins a Besalú.

Naturalment, el pont, amb el temps va sofrir moltes modificacions i el que en resta dempeus de la seva estructura pot datar-se entre els segles XIV i XV.

Fins fa uns deu anys es creu que la destrucció de les arcades del costat dret del pont va ser portada a terme pels francesos. Gràcies a uns documents existents a l’Arxiu Municipal d’Olot es dedueix que el pont de Castellfollit fou arrossegat per un aiguat pels voltants de l’any 1643.

Vista des del Pont a la resclosa i riu.

El Pont de Castellfollit de la Roca és una obra del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador