Muralla del recinte sobirà de la Força de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental)

La Muralla del recinte sobirà de la Força es situada en el Nucli antic de La Força de Sant Pere de Vilamajor,

situat a l’entorn de l’església parroquial i als carrers adjacents.

Historia :

  • Entre els segles X i XII, a Vilamajor convivien dues senyories, la comtal i l’eclesiàstica, amb les seves respectives seus jurisdiccionals, el castell i la parròquia de Sant Pere amb la sagrera murada.
  • La sagrera de Vilamajor es trobava envoltada de muralles i valls, amb almenys un portal, situat just a l’accés tradicional a la vila pel carrer de Brugueres, a la part nord-occidental. Els trams més visibles d’aquest recinte fortificat els trobem a la plaça i pujada de l’església i al fossat del Ripoll (muralla nord).
  • Els fossats sud i nord estan dessecats i només es conserva la riera que en feia aquesta funció a la banda est.
  • També s’han conservat alguns trams de muralla dins de les cases del centre històric.
  • Actualment, es desconeix si el castell es trobava al mateix indret que la sagrera emmurallada o bé es trobaven un a tocar de l’altre.
  • Segons la documentació de l’època es dedueix que l’estament eclesiàstic i el civil compartien seu al turó, pel que és probable que es trobessin separats un a tocar de l’altre però encabits en un únic recinte emmurallat. Aquesta hipòtesi és corrobora també pel nom de “La Força” i per l’existència dels vestigis d’una altra torre circular, la Torre Negra, situada a una vintena de metres de la façana de l’església, i de la torre de planta quadrada de can Vila.
  • D’altra banda, els comtes de Barcelona tenien a Vilamajor un palau residencial, del que es troben referències documentals des de l’any 1079 (AA.DD., 2000:97). Actualment no es disposa de dades precises de la localització del palau comtal tot i que, segons la tradició, es trobava al nucli de La Força.
  • També es desconeix si existien de forma coetània, un palau i un castell; o bé si el palau i el castell eren la mateixa edificació. Només mitjançant les intervencions arqueològiques a la zona de La Força, és possible l’obtenció de dades precises sobre els orígens i evolució d’aquest indret de gran valor històric.

La muralla anomenada “del recinte sobirà”, correspon a la de la zona de l’entorn del monticle de l’església,

i als murs que sostenen l’antic cementiri.

El parament és de còdols de riera lligats amb morter de calç.

Presenta diverses reparacions de factura contemporània: a mitjans de la dècada dels anys quaranta del segle passat, després d’unes pluges intenses, part de la muralla va cedir, i es va reconstruir l’any 1950; l’any 1986 s’hi va tornar a intervenir; finalment, l’any 2014 es va dur a terme una nova reparació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre del Bisbe de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)

La Torre del Bisbe està localitzat en l’àrea protegida del Parc natural de Collserola en Sant Feliu de Llobregat.

Us passo la seva historia:

  • No s’ha trobat documentació antiga de la Torre del Bisbe.
  • Tanmateix, és possible que, tant per la proximitat amb la Torre de Santa Margarida, emplaçament primitiu del monestir de Santa Maria de Valldonzella, com per la font que hi ha sota la casa, aquesta tingui uns precedents més antics.
  • Informacions recents assenyalen que a inicis del segle XIII va pertànyer al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou.    
Montserrat Pagès Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

La masia, que ha sofert moltes transformacions al llarg dels segles, està formada per dos cossos principals de dimensions desiguals, adossats i coberts amb teulada a doble vessant.

El cos més estret té una galeria superior.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El més ample una porta adovellada.

Sota la casa, dins d’una arcada d’obra, hi ha la seva font.

La Torre del Bisbe és una obra de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades :  Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Pont de l’Aigua de Girona

El Pont de l’Aigua es situa sobre el riu Ter, en la carretera de Palamós municipi de Girona.

Us passo la seva historia:

  • Els primers vestigis són romans i al segle xiv es començà l’original, obra d’en Pere Ça Coma i que es clogué al segle xv, era de 10 ulls i tenia una plataforma en punta de diamant al tercer ull.
  • Després de moltes vicissituds de riuades i setges (ja que la història del barri ha anat lligada a la de Girona) durant la retirada, a la Guerra Civil, fou volat i reformat més tard per les milícies franquistes, creant l’actual pont.
  • El 1926 s’inaugurava la línia del tramvia de Banyoles i que passava del Pont.
Miquel Ferrer i Lopez – 1988 / Generalitat de Catalunya

És un pont de 8 ulls d’arcs de punt rodó i que dona nom al barri. De caràcter monumental per les pilones, dues a banda i banda del pont, amb làpides commemoratives de la guerra civil a favor dels nacionals.

Miquel Ferrer i Lopez – 1988 / Generalitat de Catalunya

En el tram més proper a Sarrià, el pont puja en un pendent suau en els dos primers trams, per baixar al darrer en un pendent més pronunciat.

Així, el pont consta de 3 parts caracteritzades per trossos massissos amb relleus al·lusius. La barana és de pilonets rodons amb motlluretes de mitja canya, seriats, amb passamà massís al damunt. El pont és damunt el Ter, i té el terra de quitrà que salta, deixant a la vista els carreus antics i les guies del tren de Banyoles.

El pont de l’Aigua és un pont fluvial del municipi de Girona que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Bassa del Trull de can Robert de Matadepera (Vallès Occidental)

El seu accés es fa des de la carretera de Sabadell a Talamanca, abans d’arribar a la Torre de l’Àngel, a mà dreta de la carretera ha un aparcament i on comença un camí que travessa la riera de les Arenes, cal seguir sempre el camí principal, on en el penúltim revolt abans de Can Robert, hi ha una cruïlla de camins a la dreta, cal seguir el del mig que us portarà al Trull i la seva Bassa.

.Es tracta d’una bassa tradicional, allargassada excavada en el mateix sòl d’uns 0’80 m de fondària en el seu punt més profund per una vintena de metres de llargària i uns 10 a 12 metres d’amplada màxima.

Normalment estan impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, però en aquest indret és molt probable que la seva ubicació aprofiti unes característiques del terreny favorable a la impermeabilització natural.

La flora, a més d’argelaga i alguna bardissa en els marges inclou herbassar i plantes de tipus aquàtic com el jonc.

Observacions:

Tot i que sigui del tipus intermitent, des del punt de vista mediambiental, la seva preservació és molt important ja que el biòtop aquàtic manté una relació molt estreta amb els sistemes ecològics que l’envolten.

La presència d’aigua atreu insectes i amfibis, que alhora atreuen a animals més grans com les aus o les serps. A més de ser un punt d’aigua per la fauna, quan aquesta s’evapora o filtra, hi ha altres mamífers que aprofiten per rebolcar-s’hi com el senglar.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Solior de Bruguers en Gavà (Baix Llobregat)

La Masia de Solior de Bruguers està al costa de la carretera de Gavà a Begues, BV – 2041 en el Km 4, 600, a prop de l’ermita de Bruguers de Gavà.

Un cartell a la paret de la façana d’edifici, ens indica que va ser construïda la masia en 1654.

Cal destacar dos pous, un de vent  a un costat de la masia,

I l’altre molt ben conservat amb 4 pedestals de ferro on en el centre es posava la corriola i la corda amb una galleda per pujar l’aigua,

i tancat per una tapa de ferro rodona per evitar algun accident.

Actualment la Masia Solior es un restaurant ubicat al peu del castell de Erampunyà amb vistes del mar

i del Parc Natural del Garraf.

Lloc ideal per fer un àpat en família i/o amics, bodes o altres celebracions.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Sant Roc de Balsareny (Bages)

La Capella de Sant Roc està situada a una banda del pont del riu, és una de les capelletes més conegudes de Balsareny.

Fou construïda per mossèn Roc Garcia després d’acabar les obres del Pont del Riu. És una construcció feta en pedra ben tallada, que a la part central alberga una petita fornícula amb la verge dels Dolors, Sant Joan Baptista i Sant Roc. Les figures han estat restituïdes moltes vegades, essent les actuals d’una factura molt recent.

La dècima que s’hi va esculpir, avui força deteriorada, deia: Virgen Dolorosa, el puente / por Vos, sin mal concluido, / guardad, pues el pueblo unido / lo pide devotamente. / Vos, Bautista penitente, / y vos, mi patrón San Roque, / haced que no se derroque, / ni esta capilla, si os place, / que el Rector Garcia os hace / para que el pueblo os invoque.

R. Serra i Jordi Sarri – 1993 / Generalitat de Catalunya

El conjunt de la capella és coronat per una cornisa de pedra i una coberta de morter coronada per una creu. Al seu costat hi ha una Font.

Altres Oratoris : Passat el pont hi havia hagut un altre pedró amb la imatge de la Puríssima, del qual avui no en queden rastres; i una ven conservada es la Capella de Sant Ambròs.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Balsareny

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb la Baronia de Rialb (Noguera)

Sant Iscle i Santa Victòria està en la Torre de Rialb de la Baronia de Rialb.

S’hi va per la carretera asfaltada que es deriva del punt quilomètric 12,7 de la C-1412b (de Ponts a Tremp), direcció Politg, que arriba fins a Peramola. Als 3,2 km., una volta passat el viaducte que creua les aigües del pantà, es pren el desviament de la dreta que porta a la Torre.

Jordi Contijoch Boada – 2010 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • Fou construïda al segle XI, quan es construïren diverses esglésies romàniques de la Baronia de Rialb.
  • Al segle XIII es va fer una ampliació al costat nord i reformes romàniques.
  • Del 1944 és el fossar amb dues esteles funeràries de pedra amb una creu en relleu.
Josep Giribert_/ Generalitat de Catalunya

El nucli de la Torre, junt amb la seva església es troba al sector central-sud del terme municipal, sobre una graonada del marge esquerre del riu Rialb, que en l’indret és una llengua del pantà homònim.

Junt amb l’edifici de l’escola de la Torre i una casa pairal forma un notable conjunt arquitectònic.

És una església d’una nau, modificada.

Jordi Contijoch Boada – 2010 / Generalitat de Catalunya

L’absis ha estat canviat per una construcció rectangular adossada a la capçalera com a sagristia.

Jordi Contijoch Boada – 2010 / Generalitat de Catalunya

Resta una finestra romànica de doble esqueixada i una espitllera a migdia, on s’obre una porta reformada amb arc de mig punt.

Jordi Contijoch Boada – 2010 / Generalitat de Catalunya

Nau amb volta de canó, també ampliada al mur nord, amb finestra a llevant tapiada.

Rectoria annexa a ponent amb campanar de base quadrada. Forats de les bastides romàniques. El fossar és a llevant-migdia.

Josep Àngel Corbella i Garcia – 1986 / Generalitat de Catalunya

Sant Iscle i Santa Victòria és l’església parroquial del nucli de la Torre de Rialb, al municipi de la Baronia de Rialb (Noguera) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Pont vell de Sallent (Bages)

El Pont Vell a l’entrada del poble sobre el riu Llobregat de Sallent.

Albert Benet i Clarà – 1982 / Generalitat de Catalunya
Albert Benet i Clarà – 1982 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • En el segle XIV amb un privilegi del rei Alfons el Benigne del 1333 es construí un pont en el mateix lloc on s’aixeca l’actual pont vell.
  • El pont medieval fou trencat per una riuada el 24 de gener de 1747.
  • La Real Audiencia del Principat encarregà a Ignasi Castells de Manresa la redacció dels plànols d’un nou pont que es començà el 1749.
  • El 1886 s’eixamplà amb unes voreres per a vianants.
  • El 1939 s’intentà volar-lo, però només restà afectada una arcada.

És un pont construït a mitjan segle XVIII de cinc arcs, amb una lleugera curvatura, més pronunciada als inicis.

Està fet de pedra tallada.

Els pilars estan protegits per trencaaigües.

A finals del segle XIX s’amplià construint unes voreres sobre unes bigues de ferro que travessen el pont perpendicularment i sobresurten per ambdós costats.

Joan Tous i Casals – 1957 / Generalitat de Catalunya
Joan Tous i Casals – 1957 / Generalitat de Catalunya

Després de la Guerra Civil es va reparar una arcada que havia resultat parcialment destruïda.

Aquestes voreres han estat reparades aquest any 1982.

El Pont Vell és una obra del municipi de Sallent (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Pont de Cabrianes de Sallent (Bages)

El Pont de Cabrianes està sobre el riu Llobregat, al mas Soler de Cabrianes de Sallent.

L’altre costat de la llera del Llobregat es municipi de Sant Fruitós del Bages.

Us passo la seva historia:

  • En aquest lloc ja existia un pont a finals del segle XI, del qual només en resten alguns vestigis.
  • Aquest pont sembla que es refeu arran del privilegi de pontatge que el rei Ferran concedí a la ciutat de Manresa per la reparació de ponts en 1509.
  • Destruït l’any 1939, durant la guerra civil.

Actualment solament es conserven una arcada i un pilar.

Malgrat ser construït en el segle XVI, fou reformat el segle passat al fer-hi passar la carretera de Manresa a Artés; d’aquesta manera prengué una forma totalment plana a diferència d’abans que era corbada.

L’aparell és de carreus ben tallats de pedra i calç.

Benet i Clarà, Albert – 1985 / Generalitat de Catalunya

Era de 9 arcs però actualment només resta un arc sencer amb 2 arcons i les restes d’hilars.

Benet i Clarà, Albert – 1985 / Generalitat de Catalunya

El Pont de Cabrianes és una obra del municipi de Sallent inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pont sobre el Llobregat de Monistrol de Montserrat (Bages)

El Pont sobre el Llobregat passa la carretera BP-1121 en Monistrol de Montserrat.

Us passo la seva història:

  • El pont fou bastit el 1317 per disposició de Bernat Esquerrer, prior del monestir de Montserrat, a fi de facilitar els pelegrinatges al santuari.
  • Zamora al segle XVIII diu que fou transformat per no aguantar el tràfec de carruatges.
  • El pont va ser restaurat després dels desperfectes soferts durant la guerra civil.

El pont de Monistrol fou bastit sobre el riu Llobregat per unir les dues bandes del poble.

El pont, aplanat i format per quatre arcs de mig punt (un d’ells tapiat) que descansen sobre pilars amb tallamars, ha estat eixamplat en superfície per permetre el tràfic rodat.

Els arcs centrals foren reedificats després de la Guerra Civil amb arcs de mig punt amb la rosca formada amb pedres ben escairades.

El Pont sobre el Llobregat és una obra gòtica de Monistrol de Montserrat (Bages) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero