Seu central de la Caixa d’Estalvis de Sabadell

La Seu central de la Caixa Sabadell està situat en el carrer Gràcia, 17 de la ciutat de Sabadell.

És un edifici modernista propietat de la Caixa d’Estalvis de Sabadell , fou projectat per l’arquitecte Jeroni Martorell entre els anys 1905 i 1915, edifici de gran bellesa.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1902, i davant del creixement que experimentava l’entitat, es va adquirir un solar al centre de Sabadell, on es va edificar el que seria la seu central, que es coneix amb el nom d’El palau de l’estalvi.
  • El rei Alfons XIII va posar la primera pedra, constitueix una joia de l’art modernista.
  • Les obres van començar el 1906.
  • Dos anys més tard, amb l’estructura acabada, es van començar els treballs de decoració interior.
  • El 1910 les obres es van aturar parcialment, a causa de la construcció paral·lela de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis, que posteriorment i fins al dia d’avui és la seu de l’Obra Social Caixa Sabadell.
  • El 1916, però, la major part dels serveis de la Caixa de Sabadell es desenvoluparen al nou edifici.

La façana de l’edifici s’estructura en tres cossos.

El central, més elevat i amb el pla de la façana desplaçat, destaca sobre els laterals que tenen molta menys decoració i una acusada horitzontalitat i sobrietat.

De l’edifici, en destaquen la seva simbologia, els vitralls, els esgrafiats amb motius florals i simbòlics.

A l’interior, l’actual pati d’operacions va ser concebut per Jeroni Martorell com un ampli vestíbul, tancat a nivell dels pilars.

A un costat se situava la biblioteca i a l’altra les oficines d’atenció als clients.

Els capitells de les columnes són esculpits amb roses i gira-sols.

Al fons del vestíbul s’obre pas al pati Turull, un espai de dimensions considerables i planta quadrada, cobert per una gran claraboia.

Les columnes són, probablement, obra de l’escultor J.M. Bernades, amb un monument a Pere Turull (primer negociant de llanes de la ciutat, membre del gremi de fabricants i alcalde de la ciutat que va liderar la iniciativa que va conduir a la formació de l’entitat), de Manuel Fuxà i Leal i Ismael Smith.

Per ampliació de dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caixa_Sabadell

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguéz

Anuncis

Vapor Codina de Sabadell

El Vapor Codina està situada l’entrada principal al carrer de Blasco de Garay nº 17.

El Vapor  Codina, era situat a una zona típicament industrial del segle XIX. La nau fabril ocupava tota una illa de cases i estava situada al voltant del carrer de les Tres Creus, de la Gran Via, del carrer de Lacy i el carrer de Blasco de Garay de Sabadell.

Us passo la historia de Vapor Codina :

  • Fou un vapor tèxtil de Sabadell fundat el 1880 pels empresaris comerciants Salvador Codina i Duran i Joan Corominas i dissenyat per l’enginyer Manuel Folguera i Duran i per l’agrimensor i mestre d’obres Francesc Renom i Romeu.
  • La feina principal de la indústria era la fabricació de teixits d’estam i la filatura de llana, tot i que també arrendava espai i energia a altres empreses com a inversió immobiliària.
  • La superfície total era de 1.204 m²
  • Estava situat en una posició estratègica, era molt prop de l’estació de tren, la qual cosa li permetia rebre amb facilitat el carbó procedent d’Astúries i d’Anglaterra.

L’estructura del vapor era formada per diverses naus, totes d’una sola planta i d’obra vista, distribuïdes en paral·lel i en perpendicular a l’entramat de carrers.

A l’interior, entre les naus, hi havia patis a l’aire lliure i a les obertures a l’exterior s’hi alternava el perfil rebaixat amb l’arquitravat. La coberta era de dos aiguavessos i les finestres d’estil Manchester.

Tenia una alta xemeneia de totxo a la banda de la Gran Via.

Actualment l’Ajuntament de Sabadell és el propietari de l’Edifici de Vapor Codines, on ara s’hi ubiquen les dependències de Vimusa i els serveis d’Informació d’Educació i Joventut.

De l’antic complex fabril, en queden dues naus que s’han rehabilitat i aprofitat per a instal·lar-hi aquests dos edificis d’equipament municipal.

També se n’ha conservat la coberta de dos aiguavessos, les finestres d’estil Manchester i la xemeneia.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antiga Fabrica de Vapor Badia de Sabadell

L’Antiga Fabrica de Vapor Badia  esta situada al carrer de les Tres Creus, 127-129,  molt a prop de la Gran Via, el lloc de pas del primer ferrocarril de la ciutat de Sabadell.

Us passo l’historia de L’Antiga Fabrica de Vapor Badia  :

  • Josep Oriol Badia va fundar aquest vapor el 1867, convertint-lo en el major establiment industrial de filatura de llana i de teixits estampats de Sabadell.
  • Actualment l’Ajuntament de Sabadell és el propietari de l’edifici, on ara s’ubica la Biblioteca Vapor Badia.
  • L’estructura original s’ha conservat però no conserva l’antiga xemeneia i les finestres ara són arran de terra.
  • Inaugurada el 15 de novembre de 2002, la reforma és obra de l’arquitecte municipal Josep Palau Grau.
  • El 2015 més de 275.000 usuaris van fer-ne ús i es van fer més de 190.000 préstecs

L’edifici és un exemple típic de construcció industrial del principi del procés d’industrialització local amb una gran economia de mitjans. Les columnes interiors de l’edifici eren de ferro fos, i les bigues del primer pis eren de fusta. Va esdevenir un exemple representatiu de vapor tèxtil de doble amplada, amb una planta i pis.

Es considera el vapor més ben conservat amb relació al seu estat inicial, i per això té un gran valor històric. Les finestres de la planta baixa són més grans per aprofitar l’entrada de llum natural i les del primer pis són més petites, ja que era emprat com a magatzem.

La casa de màquines i la xemeneia no es conserven perquè en perillava l’estructura. L’edifici es va restaurar a finals del segle XX per adaptar-lo com a biblioteca. L’edifici original era més llarg que l’actual, però una part es va cremar i no es va restaurar posteriorment.

L’edifici té una superfície útil de 4.713 m² distribuïda en tres plantes La construcció interior manté pilars de fosa, sostres de fusta i rajola, coberta d’encavallades de fusta i acabat de teula, que en reprodueix l’estructura original.

Us passo un article d’aquella època sobre la Biblioteca Vapor Badia:

https://www.ccma.cat/324/la-biblioteca-vapor-badia-un-nou-espai-dinamic-i-interactiu-a-sabadell/noticia/23292/

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Antiga fabriga “Vapor Sampere” de Sabadell

L’antiga fabriga “Vapor Sampere” esta situada entre el carrer de Sallarès i Pla, 9 i el carrer de Turull del municipi de Sabadell.

El Vapor Sampere, és un vapor de Sabadell obra de l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas construït l’any 1912.

Us passo la seva historia :

  • El vapor Sampere va ser un dels darrers vapors construïts a la ciutat, situat en un dels eixos industrials de Sabadell.
  • L’edifici no és estrictament un vapor, ja que des del començament va funcionar amb energia elèctrica.
  • Va ser projectat a finals del segle XIX principis del XX.
  • És l’eix marcat pel carrer Tres Creus i que comunicava el centre de la ciutat amb l’estació de ferrocarrils, a la vegada que conduïa cap al riu Ripoll, zona dels primitius molins i que continuava activa.
  • La proximitat del transport afavorí la creació d’aquest eix industrial que formava part dels eixamples projectats per l’urbanista Daniel Molina i Pascual.

Vapor amb elements modernistes. Tipològicament presenta les característiques típiques d’aquestes construccions. Està format per una nau d’uns 12 m d’ample per 98 m de llarg.

La coberta és a dues vessants. La façana és una repetició uniforme del mòdul que compren la finestra, però no és plana sinó que està ornamentada amb cornises, motllures i reixes de ferro forjat.

Cal destacar la torre amb rellotge que hi ha al pati interior. El rellotge de corda es trobava dalt de la torre i el va instal•lar el rellotger sabadellenc Salvi Uyà Armengol l’any 1913.

La torre del rellotge i el transformador elèctric s’ubicà on tradicionalment s’emplaçava la xemeneia.

La façana del vapor s’ha vist modificada per la instal•lació d’un bar, modificant-se la primitiva estructura que formava un conjunt de tres finestres convertint la central en la porta d’entrada del bar.

A mitjans de la dècada del 2000 es va restaurar l’antic edifici, conservant-se l’estructura general de la nau i la torre del rellotge.

A la nau principal hi ha una botiga de la Cooperativa Abacus.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Fèlix o de Sant Feliu de Sabadell

L’Església de Sant Fèlix o de Sant Feliu està situada en la Plaça Sant Roc, s/n, front de l’Ajuntament de Sabadell.

L’església de Sant Fèlix, oficialment de Sant Feliu, és l’església arxiprestal de Sabadell. Es just al mateix indret on, al segle XV, hi havia hagut la capella de Sant Salvador d’Arraona.

Durant el segle XX, la capella es va enderrocar i se’n va erigir una de més gran, on es poguessin traslladar els altars de la capella de Sant Feliu d’Arraona actual capella de Sant Nicolau.

cartell

Us passo detall de l’historia d’aquest església :

  • Sobre la capella romànica de Sant Salvador (segle XI) es construeix una nova església (1403-1420) de la que destacava un portal de mig punt.
  • D’aquest temple, que es va consagrar l’any 1488, només en queda actualment l’absis amb els quatre finestrals que donen al carrer de l’Església i que allotja l’anomenada capella del Santíssim.
  • El 1578 es construeix la sagristia al costat de l’absis gòtic. El primer pis d’aquesta féu l’ofici de Casa dels Comú.
  • Entre 1615 i 1623 es feren diverses ampliacions, entre elles l’agregació de quatre noves capelles.
  • El campanar de l’església és d’estil barroc, va ser construït entre els anys 1738 i 1742, segons un projecte de l’arquitecte Joan Garrido.
  • De 1751 a 1775 es fan noves construccions, que gairebé fant una església de nova planta, amb un portal d’estil renaixentista.
  • Aquest temple fou cremat el 1909, després fou acabat d’enderrocar, respectant l’absis gòtic.
  • Enric Sagnier fou el responsable de la construcció d’arcs de reforç de la capella del Roser l’any 1910. Jeroni Martorell participà també, en dates semblants en les obres de reconstrucció.

L’actual església és d’estil gòtic acadèmic. Està formada per tres naus. La nau central mesura 11 metres i les laterals 4,5 metres.

S’ha conservat l’absis gòtic de l’any 1420, amb el seu finestral apuntat, la sagristia del 1578, amb les seves obertures i l’enreixat de l’època i el campanar barroc del 1724, de base octogonal, format per tres cossos de pedra un de terra cuita.

Al passadís central hi ha enterrat l’escriptor i eclesiàstic Fèlix Sardà i Salvany (Sabadell, 1841 – 1916).

El campanar barroc de l’església, és de planta octogonal a partir de la base. Està situat en un dels angles de la façana.

Té quatre cossos; els tres primers obrats en pedra, amb un ull de bou al segon i amb fornícules el tercer. El quart és pujat en obra de terra cuita.

És acabat amb un pis protegit amb barana alçada amb obra construïda a propòsit, d’una alçària d’1,6 metres.

A dalt de la solera s’aixeca la torre de ferro, del 1856, ambles campanes de les hores i dels quarts, i l’àngel que assenyala d’on ve el vent. A les fornícules del tercer pis hi havia unes escultures de P. Moixí, avui desaparegudes. A la part de migdia, hi ha una làpida amb la data d’inici de les obres.

Us passo mes dades a facebook.com:

https://www.facebook.com/parroquia.santfeliusabadell

Us passo informació mes detallada sobre el Campanar de Sant Felix :

http://ca.sabadell.cat/Descobreix/p/campanarfelix_cat.asp

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Barberà de Sabadell

La Creu de Barberà està situada en la Plaça de la Creu de Barberà, confluència entre la ctra. de Barcelona i l’av. de Barberà de Sabadell

Aquest barri  va pertànyer al municipi de Barberà del Vallès fins al 1957, en què va ser agregat a Sabadell.

Rep el nom de la Creu de Barberà, que senyalava el límit meridional de la ciutat, per tan és pot considerar una creu de Terme.


Fons Fotografic Generalitat de Catalunya

Sembla que la primera casa de la Creu, va ser cal Pauet,  la va construir Pau Santfeliu el 1880, prop de les Termes, en una vinya que tenia a tocar de la carretera de Montcada a Terrassa.

La seva característica es com a creu grega de pedra suportada per un pilar hexagonal sobre el que hi ha un capitell.

El 16 d’octubre de  2016, la Creu de Barberà, simbòlica i ubicada a la plaça del mateix nom, va apareix a terra després que presumiblement algun vàndal l’hages enderrocat a cops, us passo la informació :

https://www.isabadell.cat/sabadell/societat/la-creu-de-barbera-apareix-enderrocada/

Dades de la seva historia i restauració :

http://www.sabadell.cat/ca/noticies-municipals/68958-la-creu-de-barbera-tornara-al-seu-lloc

La Creu de Barberà és una obra historicista de Sabadell i protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Plaça de la Creu de Barberà

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Duran del Pedregar de Sabadell

La Casa Duran fa cantonada entre el carrer del Pedregar, 7 i el carrer de Sant Joan de Sabadell.

Masia construïda entre 1578 i 1606 segons dues llindes existents a la casa, una al portal del jardí i l’altra en un dels balcons, damunt la porta exterior. A la llinda de la porta de la planta noble consta el nom del promotor i propietari, Feliu Duran, i la data de 1593. Durant aquesta època els Duran basaven la seva economia en l’activitat tèxtil i agrícola, amb una extensa horta que envoltava la casa.

Sembla força probable que l’any 1585 la masia estigués acabada, donat que en aquest any, segons un document que ha arribat fins a nosaltres, s’hi reuní, en el seu ampli saló, el Consell de la Vila amb un Comissionat de la Reial Audiència. Per tant, sembla força possible pensar que les dates de 1593 i 1606 fan referència a obres d’ampliació o d’embelliment de la masia.

Una altra intervenció a la casa dels Duran té lloc en el segle XVIII a mans d’en Josep Duran, d’ofici apotecari. Aquest s’encarregà de l’embelliment de la casa, introduint elements de gust barroc. Un altre personatge a destacar fou Anton Duran, el qual visqué a cavall entre el s. XVIII i el XIX, aquest fou batlle de la ciutat i precursor del tèxtil.

Per a mes informació d’aquest edifici podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Duran

I també a :

http://ca.sabadell.cat/Ahs/d/Introducci%C3%B3%20Esteve.pdf

L’any 1957 l’Ajuntament anuncià un plebiscit públic per a decidir si s’enderrocava o no la Casa Duran, donat que es considerava com un destorb per a l’urbanisme de la ciutat. El resultat d’aquest fou el decret, el 20 de juny de 1958, de la Casa Duran com a Monument Històric i Artístic.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Casa Arimon de Sabadell

La casa Arimon està situada en el carrer d’Arimon, 24 i dona al carrer de Brujas  de Sabadell.

Us passo la seva historia :

  • La casa Arimon inicialment era propietat de la família burgesa Arimon.
  • Dissenyada per l’arquitecte Josep Renom i Costa i bastida l’any 1858, durant el període modernista, la qual anys més tard fou radicalment transformada entre 1911 i 1929.
  • A la reforma del 1911 hi van treballar els millors tallers de l’època.
  • L’any 1941 va comprar la casa la família Garcia-Planas.
  • En l’actualitat esta gestionat per Arimon Centre Wellness.

Les seves característiques mes destacades son :

Es tracta d’un casal de construcció postmodernista de planta baixa, pis, golfes i torre quadrada.

L’estructura de l’edifici és entre parets mitgeres, de planta i pis, té secció rectangular i una teulada sobre la qual s’aixeca una torratxa de secció també rectangular.

En destaca la porta de la façana, oberta en arc trilobulat, i els treballs de ferro forjat de totes les reixes de les finestres i balcons.

Hi destaquen els vitralls, influïts pels del Palau de la Música Catalana i molt probablement obra del taller Rigalt i Granell. Els esgrafiats exteriors i interiors són del taller Butsems i Fradera. I el ferro forjat, del taller Ballarín.

Casa Arimon està en la llista d’edificis destacables de Sabadell.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat Central de Sabadell

El

Mercat Central de Sabadell és un edifici de Sabadell obra de l’arquitecte municipal Josep Renom situat a la plaça del Mercat.

Us passo detalls de la seva construcció :

  • L’Ajuntament de Sabadell encarregà a Renom el nou projecte de plaça del mercat en els terrenys del que s’havia anomenat Camp de la Sang.
  • El 2 de març de 1927 es presenta un avantprojecte que és definitivament aprovat el 28 del mateix mes.
  • A partir d’aquí el projecte es desenvolupà amb rapidesa.
  • El 2 de maig ja es posa la primera pedra.
  • Les obres de construcció van finalitzar el 1930 i l’edifici va ser contemplat a l’època com un model de mercat municipal.

Dades del Mercat  Central :

L’alçada al centre de la nau de 22 m s’aconsegueix amb un complex sistema d’estructures metàl·liques. La coberta de l’edifici té unes mesures mitjanes de 52,5 x 65 m.

De planta quadrada irregular, té un nivell destinat a allotjar les cambres i els magatzems (sota el qual hi ha ara, un aparcament), i un de superior, amb les parades de venda.

Són remarcables les entrades dels quatre punts d’accés, als vèrtexs, amb portes de grans dimensions amb escales d’alçada i disseny variable adaptades al desnivell del terreny.

En un dels xamfrans hi ha una cúpula que té estructura de fusta recolzada sobre una anella octogonal de murs d’obra i el dipòsit de l’aigua que hi ha a l’interior.

El 2 de març del 2004 s’hi van dur a terme obres de rehabilitació per adaptar-lo als nous temps i respectant l’estructura antiga.

Per a mes informació sobre el Mercat Central, podeu consultar a :

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-construccio-del-mercat-central-1927-1930/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Terme de la Creu Alta de Sabadell

La Creu de la Creu Alta és un monument situat a la plaça de la Creu Alta de Sabadell, que dóna nom al barri.

Podeu consultar sobre el barri de la Creu Alta a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Creu_Alta

Us passo informació sobre l’historia d’aquesta Creu de Terme :

  • La seva història es remunta a principis del segle XVII, quan apareix citada en un document notarial.
  • Va ser col·locada en aquest lloc, abans que hi hagués cap poblat, perquè era un punt estratègic i el més transitat de la parròquia de Jonqueres, que pertanyia a l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa. Aquí era on es trobaven el camí ral de Terrassa a Barcelona i el de Castellar del Vallès. Aquests camins són avui l’avinguda de l’Onze de Setembre i el carrer Major.
  • Era una “creu alta”, la més alta del rodal.
  • Terrassa era una vila dividida en dos termes (el de la vila i el forà) i 7 parròquies, de les quals Sant Vicenç de Jonqueres n’era una.
  • Cap al 1772, es van començar a construir cases al voltant de la creu alta, i va ser aquesta, precisament, la que va donar nom a la petita població. Els primers carrers van ser el carrer Major i el carrer de Castellar.
  • L’any 1904, la Creu Alta deixava de pertànyer a l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa per a passar al de Sabadell com un barri més.
  • L’any 1933, amb la República, la creu va ser destruïda: primer van treure la imatge del Crist, després van tirar la creu a terra i es va trencar. Uns veïns la van portar al Museu per reparar-la.
  • La plaça va estar 6 anys sense creu, fins que els veïns n’hi van posar una de nova, que es va construir amb la mateixa forma i dimensions que l’anterior.
  • L’any 1954, la plaça es va urbanitzar i s’hi va col·locar una nova creu de 5,5 metres d’alçada. Era de base de pedra calcària i un pilar de pedra de llosa sorrenca en dos tons (roig i rosa) i a dalt una creu de ferro amb un Sant Crist.
  • Durant els anys 80 del segle XX, la plaça va ser remodelada i es va tornar a col·locar l’antiga, però ara més “baixa” que mai.

Ara és merament un monument de l’historia de Sabadell.

 

Recull de Dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé