Forn d’Obra II, de Can Vilar a Sabadell –2ª Part

El Forn d’Obra  II de Can Vilar , està situat al costat del camí que va de can Moragues a l’ermita de Togores en el terme municipal de Sabadell.

És un dels dos forns d’obra, provablement destinats a la fabricació de material d’obra, ahir us vaig presentar un d’ells.

Per la característica de la estructura i per la seva situació, es podrien relacionar amb la fabricació de material per a la construcció d’un edifici  o varis en concret.

Per aquestes característiques s’ha de considerar un forn efímer ,

Forn d’Obra de Can Vilar està datat  en els segles XlX-XX.

En l’actualitat, es pot accedir i veure fàcilment donat que s’ha fet una neteja de la vegetació que’ l tenia tapat.

És un conjunt protegit a nivell local.

 

 

Dades : Ajuntament de Sabadell

Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Forn d’Obra I, de Can Vilar a Sabadell –1ª Part #

El Forn d’Obra  I, de Can Vilar , està situat al costat del camí que va de can Moragues a l’ermita de Togores en el terme municipal de Sabadell.

És un dels dos forns d’obra, provablement destinats a la fabricació de material d’obra.

Per la característica de la estructura i per la seva situació, es podrien relacionar amb la fabricació de material per a la construcció d’un edifici  o varis en concret.

Per aquestes característiques s’ha de considerar un forn efímer ,

Forn d’Obra de Can Vilar està datat  en els segles XlX-XX.

En l’actualitat, es pot accedir i veure fàcilment donat que s’ha fet una neteja de la vegetació que’ l tenia tapat.

És un conjunt protegit a nivell local.

Demà, us presentaré el segon Forn de Can Vilar a Sabadell

 

 

Dades : Ajuntament de Sabadell

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Togores de Sabadell

L’Ermita de Togores està en una zona bosc a l’esquerra del riu Ripoll, a la vall del riu Tort, en una esplanada envoltada d’alzines.

S’arriba per camins rurals, des de la carretera de Sabadell a Castellar del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • L’Ermita de Togores és diu que hagi estat bastida damunt les restes d’una vella construcció romana.
  • La dada documental més antiga que fa referència en aquesta zona, al topònim Togores, és de l’any 986.
  • Les primeres dates documentals però ens remeten a 1323.
  • En els segles XII i XIII s’hi venerava la Mare de Déu de Togores, advocada per a sortir indemne dels fets d’armes i per a la pluja.
  • Durant els segles XIV i XV Togores fou estatge de monges, depenent del monestir de Sant Llorenç del Munt.
  • Un cop desaparegudes les monges, alguns abats de la Mola habitaren aquesta casa.
  • Togores va pertànyer al terme municipal de Terrassa fins aquest segle.
  • Des de l’any 1922, cada any, se celebra l’últim diumenge de maig l’aplec de Togores.

És un conjunt de dos edificis, format per l’ermita de Togores i la masia de Can Pagès Vell.

L’ermita té l’absis vuitavat, que dóna a migdia i a la paret de llevant, amb aparell de pedra, s’hi veuen dues voltes de formigó encanyissat.

La gran té un gruix d’1,10 metres i un diàmetre de 2,25 m, que ara fa l’ofici d’arc botant, unint la capella, per la banda ponent amb la masia.

L’arc més petit uneix la capella amb la masia per ran de pou i té un gruix d’1,35 m i una volta d’uns 2 m.

L’Ermita de Togores és un monument del municipi de Sabadell protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Dades recollides : Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Can Feu de Sabadell

El Castell de Can Feu és una mansió senyorial del segle XIX situada al barri de Can Feu de Sabadell, al Vallès Occidental.

Es va aixecar aprofitant les restes d’una antiga masia, la masia en qüestió podria ser la Masia Sobarber, la qual ja està documentada el 1055,

també, es coneixia amb el nom de Casa Cremada a causa d’un incendi.

Us passo la historia del Castell de Can Feu :

  • Aquesta hisenda que s’estenia pels termes de Jonqueres i Sant Julià d’Altura va ser adquirida i rehabilitada per la família Feu durant el segle XV.
  • Més endavant, la masia va canviar d’amo, passant a mans de la família Olzina, la qual havia esdevingut noble l’1 de febrer de 1513 de mans del rei Ferran II.
  • El primer document conegut que relaciona aquesta família amb la finca data de finals del segle XVIII.
  • L’obra constructiva del conjunt arquitectònic en la forma actual, inclosa la torre, s’inicià l’any 1816 i no va finalitzar fins a començaments del segle XX.
  • Aquest castell deu la seva construcció a una juguesca entre tres cosins, Josep Nicolau d’Olzina, Ignasi de Puig i el marquès de Montsolís.
  • L’any 1937 el Castell de Can Feu va esdevenir residència d’estudiants de l’Institut Obrer d’Ensenyament, creat a Sabadell el 10 de març de 1937.
  • La titularitat última de la finca era de la societat MAS DURAN SA de Sant Quirze del Vallès.
  • L’any 2012 l’Ajuntament va aprovar la creació d’un parc de 6 hectàrees al voltant del castell, on antigament s’ubicava el bosc de Can Feu, completament talat.
  • Des de 2018 és propietat de l’Ajuntament de Sabadell.

Per ha mes informació històrica,  podeu consultar a :

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/el-castell-de-can-feu-1882/

El maig del 2017 l’Ajuntament de Sabadell va anunciar que expropiaria el Castell.

L’Ajuntament executaria una expropiació de mutu acord i es signarà un conveni, que deixarà sense efecte l’anterior.

Finalment, el conveni signat el 2018 va establir que s’expropiava el Castell i la zona verda que l’envolta, amb la condició que estigués lliure de càrregues i d’ocupants.

El preu de l’expropiació fou de 24.798,07 euros, xifra que l’antic propietari devia a l’Ajuntament per l’impagament d’impostos endarrerits.

Actualment ja s’han iniciat els treballs d’ habilitar una zona verda al seu voltant un cop acabades les obres de soterrament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Esperem que en poc temps també es faci la restauració de l’edifici i es  doni un bon ús del Castell de can Feu de Sabadell.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Seu central de la Caixa d’Estalvis de Sabadell

La Seu central de la Caixa Sabadell està situat en el carrer Gràcia, 17 de la ciutat de Sabadell.

És un edifici modernista propietat de la Caixa d’Estalvis de Sabadell , fou projectat per l’arquitecte Jeroni Martorell entre els anys 1905 i 1915, edifici de gran bellesa.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1902, i davant del creixement que experimentava l’entitat, es va adquirir un solar al centre de Sabadell, on es va edificar el que seria la seu central, que es coneix amb el nom d’El palau de l’estalvi.
  • El rei Alfons XIII va posar la primera pedra, constitueix una joia de l’art modernista.
  • Les obres van començar el 1906.
  • Dos anys més tard, amb l’estructura acabada, es van començar els treballs de decoració interior.
  • El 1910 les obres es van aturar parcialment, a causa de la construcció paral·lela de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis, que posteriorment i fins al dia d’avui és la seu de l’Obra Social Caixa Sabadell.
  • El 1916, però, la major part dels serveis de la Caixa de Sabadell es desenvoluparen al nou edifici.

La façana de l’edifici s’estructura en tres cossos.

El central, més elevat i amb el pla de la façana desplaçat, destaca sobre els laterals que tenen molta menys decoració i una acusada horitzontalitat i sobrietat.

De l’edifici, en destaquen la seva simbologia, els vitralls, els esgrafiats amb motius florals i simbòlics.

A l’interior, l’actual pati d’operacions va ser concebut per Jeroni Martorell com un ampli vestíbul, tancat a nivell dels pilars.

A un costat se situava la biblioteca i a l’altra les oficines d’atenció als clients.

Els capitells de les columnes són esculpits amb roses i gira-sols.

Al fons del vestíbul s’obre pas al pati Turull, un espai de dimensions considerables i planta quadrada, cobert per una gran claraboia.

Les columnes són, probablement, obra de l’escultor J.M. Bernades, amb un monument a Pere Turull (primer negociant de llanes de la ciutat, membre del gremi de fabricants i alcalde de la ciutat que va liderar la iniciativa que va conduir a la formació de l’entitat), de Manuel Fuxà i Leal i Ismael Smith.

Per ampliació de dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caixa_Sabadell

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguéz

Vapor Codina de Sabadell

El Vapor Codina està situada l’entrada principal al carrer de Blasco de Garay nº 17.

El Vapor  Codina, era situat a una zona típicament industrial del segle XIX. La nau fabril ocupava tota una illa de cases i estava situada al voltant del carrer de les Tres Creus, de la Gran Via, del carrer de Lacy i el carrer de Blasco de Garay de Sabadell.

Us passo la historia de Vapor Codina :

  • Fou un vapor tèxtil de Sabadell fundat el 1880 pels empresaris comerciants Salvador Codina i Duran i Joan Corominas i dissenyat per l’enginyer Manuel Folguera i Duran i per l’agrimensor i mestre d’obres Francesc Renom i Romeu.
  • La feina principal de la indústria era la fabricació de teixits d’estam i la filatura de llana, tot i que també arrendava espai i energia a altres empreses com a inversió immobiliària.
  • La superfície total era de 1.204 m²
  • Estava situat en una posició estratègica, era molt prop de l’estació de tren, la qual cosa li permetia rebre amb facilitat el carbó procedent d’Astúries i d’Anglaterra.

L’estructura del vapor era formada per diverses naus, totes d’una sola planta i d’obra vista, distribuïdes en paral·lel i en perpendicular a l’entramat de carrers.

A l’interior, entre les naus, hi havia patis a l’aire lliure i a les obertures a l’exterior s’hi alternava el perfil rebaixat amb l’arquitravat. La coberta era de dos aiguavessos i les finestres d’estil Manchester.

Tenia una alta xemeneia de totxo a la banda de la Gran Via.

Actualment l’Ajuntament de Sabadell és el propietari de l’Edifici de Vapor Codines, on ara s’hi ubiquen les dependències de Vimusa i els serveis d’Informació d’Educació i Joventut.

De l’antic complex fabril, en queden dues naus que s’han rehabilitat i aprofitat per a instal·lar-hi aquests dos edificis d’equipament municipal.

També se n’ha conservat la coberta de dos aiguavessos, les finestres d’estil Manchester i la xemeneia.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antiga Fabrica de Vapor Badia de Sabadell

L’Antiga Fabrica de Vapor Badia  esta situada al carrer de les Tres Creus, 127-129,  molt a prop de la Gran Via, el lloc de pas del primer ferrocarril de la ciutat de Sabadell.

Us passo l’historia de L’Antiga Fabrica de Vapor Badia  :

  • Josep Oriol Badia va fundar aquest vapor el 1867, convertint-lo en el major establiment industrial de filatura de llana i de teixits estampats de Sabadell.
  • Actualment l’Ajuntament de Sabadell és el propietari de l’edifici, on ara s’ubica la Biblioteca Vapor Badia.
  • L’estructura original s’ha conservat però no conserva l’antiga xemeneia i les finestres ara són arran de terra.
  • Inaugurada el 15 de novembre de 2002, la reforma és obra de l’arquitecte municipal Josep Palau Grau.
  • El 2015 més de 275.000 usuaris van fer-ne ús i es van fer més de 190.000 préstecs

L’edifici és un exemple típic de construcció industrial del principi del procés d’industrialització local amb una gran economia de mitjans. Les columnes interiors de l’edifici eren de ferro fos, i les bigues del primer pis eren de fusta. Va esdevenir un exemple representatiu de vapor tèxtil de doble amplada, amb una planta i pis.

Es considera el vapor més ben conservat amb relació al seu estat inicial, i per això té un gran valor històric. Les finestres de la planta baixa són més grans per aprofitar l’entrada de llum natural i les del primer pis són més petites, ja que era emprat com a magatzem.

La casa de màquines i la xemeneia no es conserven perquè en perillava l’estructura. L’edifici es va restaurar a finals del segle XX per adaptar-lo com a biblioteca. L’edifici original era més llarg que l’actual, però una part es va cremar i no es va restaurar posteriorment.

L’edifici té una superfície útil de 4.713 m² distribuïda en tres plantes La construcció interior manté pilars de fosa, sostres de fusta i rajola, coberta d’encavallades de fusta i acabat de teula, que en reprodueix l’estructura original.

Us passo un article d’aquella època sobre la Biblioteca Vapor Badia:

https://www.ccma.cat/324/la-biblioteca-vapor-badia-un-nou-espai-dinamic-i-interactiu-a-sabadell/noticia/23292/

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Antiga fabriga “Vapor Sampere” de Sabadell

L’antiga fabriga “Vapor Sampere” esta situada entre el carrer de Sallarès i Pla, 9 i el carrer de Turull del municipi de Sabadell.

El Vapor Sampere, és un vapor de Sabadell obra de l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas construït l’any 1912.

Us passo la seva historia :

  • El vapor Sampere va ser un dels darrers vapors construïts a la ciutat, situat en un dels eixos industrials de Sabadell.
  • L’edifici no és estrictament un vapor, ja que des del començament va funcionar amb energia elèctrica.
  • Va ser projectat a finals del segle XIX principis del XX.
  • És l’eix marcat pel carrer Tres Creus i que comunicava el centre de la ciutat amb l’estació de ferrocarrils, a la vegada que conduïa cap al riu Ripoll, zona dels primitius molins i que continuava activa.
  • La proximitat del transport afavorí la creació d’aquest eix industrial que formava part dels eixamples projectats per l’urbanista Daniel Molina i Pascual.

Vapor amb elements modernistes. Tipològicament presenta les característiques típiques d’aquestes construccions. Està format per una nau d’uns 12 m d’ample per 98 m de llarg.

La coberta és a dues vessants. La façana és una repetició uniforme del mòdul que compren la finestra, però no és plana sinó que està ornamentada amb cornises, motllures i reixes de ferro forjat.

Cal destacar la torre amb rellotge que hi ha al pati interior. El rellotge de corda es trobava dalt de la torre i el va instal•lar el rellotger sabadellenc Salvi Uyà Armengol l’any 1913.

La torre del rellotge i el transformador elèctric s’ubicà on tradicionalment s’emplaçava la xemeneia.

La façana del vapor s’ha vist modificada per la instal•lació d’un bar, modificant-se la primitiva estructura que formava un conjunt de tres finestres convertint la central en la porta d’entrada del bar.

A mitjans de la dècada del 2000 es va restaurar l’antic edifici, conservant-se l’estructura general de la nau i la torre del rellotge.

A la nau principal hi ha una botiga de la Cooperativa Abacus.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Fèlix o de Sant Feliu de Sabadell

L’Església de Sant Fèlix o de Sant Feliu està situada en la Plaça Sant Roc, s/n, front de l’Ajuntament de Sabadell.

L’església de Sant Fèlix, oficialment de Sant Feliu, és l’església arxiprestal de Sabadell. Es just al mateix indret on, al segle XV, hi havia hagut la capella de Sant Salvador d’Arraona.

Durant el segle XX, la capella es va enderrocar i se’n va erigir una de més gran, on es poguessin traslladar els altars de la capella de Sant Feliu d’Arraona actual capella de Sant Nicolau.

cartell

Us passo detall de l’historia d’aquest església :

  • Sobre la capella romànica de Sant Salvador (segle XI) es construeix una nova església (1403-1420) de la que destacava un portal de mig punt.
  • D’aquest temple, que es va consagrar l’any 1488, només en queda actualment l’absis amb els quatre finestrals que donen al carrer de l’Església i que allotja l’anomenada capella del Santíssim.
  • El 1578 es construeix la sagristia al costat de l’absis gòtic. El primer pis d’aquesta féu l’ofici de Casa dels Comú.
  • Entre 1615 i 1623 es feren diverses ampliacions, entre elles l’agregació de quatre noves capelles.
  • El campanar de l’església és d’estil barroc, va ser construït entre els anys 1738 i 1742, segons un projecte de l’arquitecte Joan Garrido.
  • De 1751 a 1775 es fan noves construccions, que gairebé fant una església de nova planta, amb un portal d’estil renaixentista.
  • Aquest temple fou cremat el 1909, després fou acabat d’enderrocar, respectant l’absis gòtic.
  • Enric Sagnier fou el responsable de la construcció d’arcs de reforç de la capella del Roser l’any 1910. Jeroni Martorell participà també, en dates semblants en les obres de reconstrucció.

L’actual església és d’estil gòtic acadèmic. Està formada per tres naus. La nau central mesura 11 metres i les laterals 4,5 metres.

S’ha conservat l’absis gòtic de l’any 1420, amb el seu finestral apuntat, la sagristia del 1578, amb les seves obertures i l’enreixat de l’època i el campanar barroc del 1724, de base octogonal, format per tres cossos de pedra un de terra cuita.

Al passadís central hi ha enterrat l’escriptor i eclesiàstic Fèlix Sardà i Salvany (Sabadell, 1841 – 1916).

El campanar barroc de l’església, és de planta octogonal a partir de la base. Està situat en un dels angles de la façana.

Té quatre cossos; els tres primers obrats en pedra, amb un ull de bou al segon i amb fornícules el tercer. El quart és pujat en obra de terra cuita.

És acabat amb un pis protegit amb barana alçada amb obra construïda a propòsit, d’una alçària d’1,6 metres.

A dalt de la solera s’aixeca la torre de ferro, del 1856, ambles campanes de les hores i dels quarts, i l’àngel que assenyala d’on ve el vent. A les fornícules del tercer pis hi havia unes escultures de P. Moixí, avui desaparegudes. A la part de migdia, hi ha una làpida amb la data d’inici de les obres.

Us passo mes dades a facebook.com:

https://www.facebook.com/parroquia.santfeliusabadell

Us passo informació mes detallada sobre el Campanar de Sant Felix :

http://ca.sabadell.cat/Descobreix/p/campanarfelix_cat.asp

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Barberà de Sabadell

La Creu de Barberà està situada en la Plaça de la Creu de Barberà, confluència entre la ctra. de Barcelona i l’av. de Barberà de Sabadell

Aquest barri  va pertànyer al municipi de Barberà del Vallès fins al 1957, en què va ser agregat a Sabadell.

Rep el nom de la Creu de Barberà, que senyalava el límit meridional de la ciutat, per tan és pot considerar una creu de Terme.


Fons Fotografic Generalitat de Catalunya

Sembla que la primera casa de la Creu, va ser cal Pauet,  la va construir Pau Santfeliu el 1880, prop de les Termes, en una vinya que tenia a tocar de la carretera de Montcada a Terrassa.

La seva característica es com a creu grega de pedra suportada per un pilar hexagonal sobre el que hi ha un capitell.

El 16 d’octubre de  2016, la Creu de Barberà, simbòlica i ubicada a la plaça del mateix nom, va apareix a terra després que presumiblement algun vàndal l’hages enderrocat a cops, us passo la informació :

https://www.isabadell.cat/sabadell/societat/la-creu-de-barbera-apareix-enderrocada/

Dades de la seva historia i restauració :

http://www.sabadell.cat/ca/noticies-municipals/68958-la-creu-de-barbera-tornara-al-seu-lloc

La Creu de Barberà és una obra historicista de Sabadell i protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Plaça de la Creu de Barberà

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé