Grans pintades en edificis i murs – 5ª Part #

Us presento mes imatges de grans pintades en edificis i murs. Serà que s’ha posat de moda o es busca dissimular una fatxada o mur, que a la vista no seria de bon veure ? :

Barberà del Vallès

Barcelona – Sants

Barcelona – La Farinera

Barcelona – Vallcarca

Cardedeu

Granollers

Granollers

Olot

Sabadell

Terrassa

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

 

 

 

Cartells als carrers cèntrics de Sabadell

En els carrers mes cèntrics de Sabadell i propers a l’Església de Sant Felix, hem trobat varis cartells de ceràmica curiosos, i dels  que us he seleccionat tres :

Carrer de la Rosa

Carrer de Sant Antoni

Carrer de Sant Antoni

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Deu de Sabadell

Can Deu és una masia del rodal de Sabadell, situada  al carrer de la Prada, s/n,  al nord-est del terme municipal, al capdavall del bosc de Can Deu.

Dóna nom al barri de Can Deu de Sabadell, que hi ha just a tocar.

Us passo un enllaç sobre la creació del Barri a partir de la masia de can Deu, publicat el 6 de maig de 2018 en isabadell.cat i escrit per Antonio Santamaria periodista i escriptor:

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/construccion-can-deu/

Us passo la seva historia :

  • Antigament aquesta propietat es coneixia per mas Sallent, documentat des de la primeria del segle XI.
  • El mas Sallent va tenir un període d’expansió entre els segles XIV i XVI.
  • Però al començament del XVI aquesta bonança s’estroncà. La mort prematura dels hereus per causa de la pesta va deixar la casa en una situació crítica. Hi quedà només una filla, Isabel, que es casà amb Jaume Deu, de Sant Feliu de Codines.
  • El 1637 la propietat ja apareix amb el nom de Can Deu.
  • La filla del matrimoni, Isabel Deu i Sallent, l’any 1673 hagué de vendre el mas i el molí d’en Sallent a Josep de Ferrer i Vinyals de la Torre, noble barceloní, “oïdor” de la Reial Audiència de Catalunya.
  • El fill d’aquest, Manuel de Ferrer i Sitges, amplià la propietat, tot i que pel fet de ser austriacista va veure segrestats els seus béns per ordre del rei borbó Felip V de Castella.
  • L’any 1776 Can Deu era venut en encant públic per voluntat de la propietària, Mariana de Ferrer.
  • La compradora fou Anna Maria Derrer per 22.500 lliures catalanes. En mans de la nova propietària i dels seus descendents, els Amat –ascendents de Fèlix Amat de Palou– i els Mornau, es va construir un molí –el molí d’en Mornau–, s’amplià la casa i augmentaren els establiments de rabassa morta de vinya.
  • Comprada el 1964 per la Caixa de Sabadell, la masia és avui propietat de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859.

Durant anys va albergar un Museu d’Eines del Camp, reconvertit l’any 2000 en Museu de la Vida al Camp, que inclou una exposició d’eines dedicades al conreu del blat, de la vinya i de l’olivera i estances moblades i amb els estris de la vida quotidiana del món rural tradicional.

La masia avui també allotja el Centre d’Activitats Ambientals i té una finca de 86 ha, majoritàriament de bosc, que funciona com a parc periurbà.

Tots tres equipaments configuren l’Espai Natura Fundació Sabadell 1859.

Molí de vent

El casal molt reformat, està orientat a migdia, respon a una de les formes típiques de masia vallesana, amb teulada a dues vessants i porta adovellada. Construït amb tàpia i pedra, té baixos, pis i golfes, amb tres cossos a cada planta. A la part del darrere hi ha adossat, a manera d’ampliació, un cos modern que li dóna més profunditat.

El 1969, la Caixa d’Estalvis de Sabadell la va renovar i modificar força. Hi situà, per exemple, pedres amb inscripcions a les finestres, les quals no són originàries de la casa, sinó del Solà de Sant Esteve, masia de Santa Maria d’Oló.

Us passo informació per fer una visita guiada :

http://www.fundaciosabadell.cat/espai-natura/visita-can-deu-dinar-pages/

 

Recull de dades :  Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Ajuntament de Sabadell

L’edifici de l’Ajuntament  de Sabadell està situat en la Plaça de Sant Roc, 1 de Sabadell.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici fou edificat entre 1871 i 1872.
  • En un principi feia de col-legi de l’Escola Pia fins que el 1880 fou adquirit per l’Ajuntament de la ciutat.
  • Més tard, l’antic pati del col-legi es va transformar en l’actual plaça de Sant Roc, coneguda com a plaça de l’Ajuntament.
  • L’Ajuntament s’hi va instal-lar el 1885, després de reformar i adequar l’edifici.
  • A principis del segle XX a la plaça del Doctor Robert hi havia els anomenats Jardinets, element molt característic del Sabadell antic.

L’Ajuntament de Sabadell actualment es troba en una zona de vianants, tot i que abans hi passés la circulació urbana.

A l’entrada s’hi conserven dos fanals de ferro forjat que són rèpliques dels que hi havia a principis del segle XX.

La façana de l’edifici de la banda de la plaça del Doctor Robert és obra de l’arquitecte municipal Juli Batllevell i Arús.

L’edifici és d’estil neoclàssic i els tons rosacis predominen a la façana,

la qual és culminada per un timpà amb rellotge i quatre columnes d’orde toscà.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de l’Espai Cultura Fundació de Sabadell

L’Edifici de l’Espai Cultura Fundació està situat en el carrer Font, 1 al 25 de Sabadell.

L’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859, conegut també com a Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell o Biblioteca de la Caixa,  és un edifici modernista dissenyat per l’arquitecte Jeroni Martorell, que es troba al centre de la ciutat, davant del Mercat Central de Sabadell.

i al costat dels Jardins de la seu central de Caixa Sabadell i del Museu de Paleontologia Miquel Crusafont, els quals comparteixen.

Actualment és propietat de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859.

Us passo la seva historia :

  • Va ser construït entre el 1907 i el 1910 per Jeroni Martorell, al mateix temps que construïa l’edifici de la Caixa d’Estalvis ajudat pel mateix equip d’artesans.
  • Hi col•laborà l’escultor Tomàs Priu i Marine.
  • Posteriorment va sofrir una reforma a l’interior, a fi d’adequar l’edifici a seu de l’Obra Cultural de la Caixa d’Estalvis, aquesta fou realitzada per l’arquitecte J. Vila Juanico i el decorador R. Ribalta.
  • El 1992 es van fer obres de reforma de la planta baixa per a l’adequació a biblioteca i es creà un accés pel carrer d’en Font.

Està format per dues grans naus i una torre lateral que conté l’escala. Una de les naus està col·locada de forma paral·lela al carrer i consta de baixos i dos pisos. L’altra nau és perpendicular a la primera, té el tester al carrer i és només de planta baixa.

La torre de l’escala és de planta circular, està coronada per una coberta de pavelló d’escames ceràmiques i les seves obertures superiors tenen forma d’arc parabòlic.

Les façanes són modernistes i tenen un sòcol de pedra i a la resta del parament s’hi combina l’obra vista i l’estucat. La cornisa i els ampits de les finestres estan decorats amb ceràmica de color verd. La nau principal té la coberta a dues vessants, l’altre té la coberta de dent de serra.

 

 

Recull de dades recollides de l’Ajuntament de Sabadell i Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Forn d’Obra II, de Can Vilar a Sabadell –2ª Part

El Forn d’Obra  II de Can Vilar , està situat al costat del camí que va de can Moragues a l’ermita de Togores en el terme municipal de Sabadell.

És un dels dos forns d’obra, provablement destinats a la fabricació de material d’obra, ahir us vaig presentar un d’ells.

Per la característica de la estructura i per la seva situació, es podrien relacionar amb la fabricació de material per a la construcció d’un edifici  o varis en concret.

Per aquestes característiques s’ha de considerar un forn efímer ,

Forn d’Obra de Can Vilar està datat  en els segles XlX-XX.

En l’actualitat, es pot accedir i veure fàcilment donat que s’ha fet una neteja de la vegetació que’ l tenia tapat.

És un conjunt protegit a nivell local.

 

 

Dades : Ajuntament de Sabadell

Text i Fotografies : Ramon Solé

Forn d’Obra I, de Can Vilar a Sabadell –1ª Part #

El Forn d’Obra  I, de Can Vilar , està situat al costat del camí que va de can Moragues a l’ermita de Togores en el terme municipal de Sabadell.

És un dels dos forns d’obra, provablement destinats a la fabricació de material d’obra.

Per la característica de la estructura i per la seva situació, es podrien relacionar amb la fabricació de material per a la construcció d’un edifici  o varis en concret.

Per aquestes característiques s’ha de considerar un forn efímer ,

Forn d’Obra de Can Vilar està datat  en els segles XlX-XX.

En l’actualitat, es pot accedir i veure fàcilment donat que s’ha fet una neteja de la vegetació que’ l tenia tapat.

És un conjunt protegit a nivell local.

Demà, us presentaré el segon Forn de Can Vilar a Sabadell

 

 

Dades : Ajuntament de Sabadell

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Togores de Sabadell

L’Ermita de Togores està en una zona bosc a l’esquerra del riu Ripoll, a la vall del riu Tort, en una esplanada envoltada d’alzines.

S’arriba per camins rurals, des de la carretera de Sabadell a Castellar del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • L’Ermita de Togores és diu que hagi estat bastida damunt les restes d’una vella construcció romana.
  • La dada documental més antiga que fa referència en aquesta zona, al topònim Togores, és de l’any 986.
  • Les primeres dates documentals però ens remeten a 1323.
  • En els segles XII i XIII s’hi venerava la Mare de Déu de Togores, advocada per a sortir indemne dels fets d’armes i per a la pluja.
  • Durant els segles XIV i XV Togores fou estatge de monges, depenent del monestir de Sant Llorenç del Munt.
  • Un cop desaparegudes les monges, alguns abats de la Mola habitaren aquesta casa.
  • Togores va pertànyer al terme municipal de Terrassa fins aquest segle.
  • Des de l’any 1922, cada any, se celebra l’últim diumenge de maig l’aplec de Togores.

És un conjunt de dos edificis, format per l’ermita de Togores i la masia de Can Pagès Vell.

L’ermita té l’absis vuitavat, que dóna a migdia i a la paret de llevant, amb aparell de pedra, s’hi veuen dues voltes de formigó encanyissat.

La gran té un gruix d’1,10 metres i un diàmetre de 2,25 m, que ara fa l’ofici d’arc botant, unint la capella, per la banda ponent amb la masia.

L’arc més petit uneix la capella amb la masia per ran de pou i té un gruix d’1,35 m i una volta d’uns 2 m.

L’Ermita de Togores és un monument del municipi de Sabadell protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Dades recollides : Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Can Feu de Sabadell

El Castell de Can Feu és una mansió senyorial del segle XIX situada al barri de Can Feu de Sabadell, al Vallès Occidental.

Es va aixecar aprofitant les restes d’una antiga masia, la masia en qüestió podria ser la Masia Sobarber, la qual ja està documentada el 1055,

també, es coneixia amb el nom de Casa Cremada a causa d’un incendi.

Us passo la historia del Castell de Can Feu :

  • Aquesta hisenda que s’estenia pels termes de Jonqueres i Sant Julià d’Altura va ser adquirida i rehabilitada per la família Feu durant el segle XV.
  • Més endavant, la masia va canviar d’amo, passant a mans de la família Olzina, la qual havia esdevingut noble l’1 de febrer de 1513 de mans del rei Ferran II.
  • El primer document conegut que relaciona aquesta família amb la finca data de finals del segle XVIII.
  • L’obra constructiva del conjunt arquitectònic en la forma actual, inclosa la torre, s’inicià l’any 1816 i no va finalitzar fins a començaments del segle XX.
  • Aquest castell deu la seva construcció a una juguesca entre tres cosins, Josep Nicolau d’Olzina, Ignasi de Puig i el marquès de Montsolís.
  • L’any 1937 el Castell de Can Feu va esdevenir residència d’estudiants de l’Institut Obrer d’Ensenyament, creat a Sabadell el 10 de març de 1937.
  • La titularitat última de la finca era de la societat MAS DURAN SA de Sant Quirze del Vallès.
  • L’any 2012 l’Ajuntament va aprovar la creació d’un parc de 6 hectàrees al voltant del castell, on antigament s’ubicava el bosc de Can Feu, completament talat.
  • Des de 2018 és propietat de l’Ajuntament de Sabadell.

Per ha mes informació històrica,  podeu consultar a :

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/el-castell-de-can-feu-1882/

El maig del 2017 l’Ajuntament de Sabadell va anunciar que expropiaria el Castell.

L’Ajuntament executaria una expropiació de mutu acord i es signarà un conveni, que deixarà sense efecte l’anterior.

Finalment, el conveni signat el 2018 va establir que s’expropiava el Castell i la zona verda que l’envolta, amb la condició que estigués lliure de càrregues i d’ocupants.

El preu de l’expropiació fou de 24.798,07 euros, xifra que l’antic propietari devia a l’Ajuntament per l’impagament d’impostos endarrerits.

Actualment ja s’han iniciat els treballs d’ habilitar una zona verda al seu voltant un cop acabades les obres de soterrament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Esperem que en poc temps també es faci la restauració de l’edifici i es  doni un bon ús del Castell de can Feu de Sabadell.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Seu central de la Caixa d’Estalvis de Sabadell

La Seu central de la Caixa Sabadell està situat en el carrer Gràcia, 17 de la ciutat de Sabadell.

És un edifici modernista propietat de la Caixa d’Estalvis de Sabadell , fou projectat per l’arquitecte Jeroni Martorell entre els anys 1905 i 1915, edifici de gran bellesa.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1902, i davant del creixement que experimentava l’entitat, es va adquirir un solar al centre de Sabadell, on es va edificar el que seria la seu central, que es coneix amb el nom d’El palau de l’estalvi.
  • El rei Alfons XIII va posar la primera pedra, constitueix una joia de l’art modernista.
  • Les obres van començar el 1906.
  • Dos anys més tard, amb l’estructura acabada, es van començar els treballs de decoració interior.
  • El 1910 les obres es van aturar parcialment, a causa de la construcció paral·lela de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis, que posteriorment i fins al dia d’avui és la seu de l’Obra Social Caixa Sabadell.
  • El 1916, però, la major part dels serveis de la Caixa de Sabadell es desenvoluparen al nou edifici.

La façana de l’edifici s’estructura en tres cossos.

El central, més elevat i amb el pla de la façana desplaçat, destaca sobre els laterals que tenen molta menys decoració i una acusada horitzontalitat i sobrietat.

De l’edifici, en destaquen la seva simbologia, els vitralls, els esgrafiats amb motius florals i simbòlics.

A l’interior, l’actual pati d’operacions va ser concebut per Jeroni Martorell com un ampli vestíbul, tancat a nivell dels pilars.

A un costat se situava la biblioteca i a l’altra les oficines d’atenció als clients.

Els capitells de les columnes són esculpits amb roses i gira-sols.

Al fons del vestíbul s’obre pas al pati Turull, un espai de dimensions considerables i planta quadrada, cobert per una gran claraboia.

Les columnes són, probablement, obra de l’escultor J.M. Bernades, amb un monument a Pere Turull (primer negociant de llanes de la ciutat, membre del gremi de fabricants i alcalde de la ciutat que va liderar la iniciativa que va conduir a la formació de l’entitat), de Manuel Fuxà i Leal i Ismael Smith.

Per ampliació de dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caixa_Sabadell

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguéz