Arraona (Sabadell), segle X. Dones de Jonqueres i de Togores.

Horts vora el riu Ripoll

El terme de Arraona apareix per primer cop documentat al 958, quan una dona, Lívulo, dóna a l’església de Sant Miquel de Barcelona una vinya al lloc dit “Curtes” per la mort del seu fill Ferrocint. Limita amb altres vinyes, la de Sancti Felicis (Sant Feliu de Sabadell) al nord, la d’Argemir a l’est i la de Guntilde, femina, al sud i amb una strada o via a ponent[1].

En 1054 el terme del Castell d’Arraona quedarà ben delimitat entre la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres al Nord, els termes de Sancti Minati (Sentmenat) i de Polinyà a l’est, Santa Maria Antigua o Barberà al sud i el riu Sec in termini de Terrassa i Sant Quirze a l’est, amb la via que porta al Sobarbar[2].

Can Feu o masia Sobarbar

El territori de Sobarbar, (l’actual Can Feu), es correspondrà amb el de Jonqueres, a ponent del riu Ripoll, un riu amb forta presència de molins hidràulics que trobem als documents de Sant Llorenç de Munt i a d’altres com els de l’església de Barcelona que a mitjans del segle X apareix més representada per l’església de Sant Miquel que per la pròpia Seu, els dels comtes de Barcelona i els d’altres monestirs i potents que hi tenien propietats.

Canyars a les vores del riu Ripoll

Volem extraure, com anem fent a altres articles, les dades relatives a l’activitat de les dones al segle X que, soles, en parella o en petits grups, trobem sovint molt properes al monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona.

L’ú de gener de 991 es fa un testimonial sobre les propietats d’aquest monestir femení degut a la pèrdua d’escriptures durant l’assalt d’Almansor al 985, on es parla d’una casa amb hort i terra a Ioncarias (Jonqueres) que “Filmera abbatissa cum sororibus” permutà amb un tal Calvello.

Per aquest document sabem que el monestir de Sant Pere tenia propietats en aquesta zona del Vallés a: Calides (Caldes), Palau Salathan (Palau-Solità), Sentmenat, Polinyà i l’alou de Jonqueres a més de una terra a Garriga (Sabadell) prop de la terra de Gragilo, femina i de la de Espetosa, femina.

Riu Ripoll, molí d’en Torrella o de la Garriga

El nombre de noms de dones, és important al segle X, anirà minvant des del primer terç del s. XI, per desaparèixer pràcticament (si no es tracta de personatges singulars o de dones perseguides per l’església) a partir del XII.

Junt els rius o les nombroses ermites romàniques trobem sovint noms de dones soles, algunes de les quals amb l’atribut de “Deodicada” o “Deovota”. Dones, potser vídues, que es consagraven a Déu i, a vegades, al servei d’alguna ermita, un lloc on s’enterraven i es recordaven els morts.

Al 969 es citada Maia Deodicata en un límit d’una venda al terme d’Arraona, al Vilar. Can Vilar o can Vilà de Jonqueres és una masia situada en una zona de bosc a peu del camí que va de Sabadell a Castellar passant per Togores[3].

Can Vilar o can Vila de Jonqueres a l’altra banda del riu Ripoll

Togores, documentat des de mitjans del segle X, era un dels dominis importants del monestir de Sant Llorenç de Munt. El territori es troba entre Castellar al nord, Sentmenat a l’est, Arraona al sud i el riu Ripoll i l’església de Jonqueres a ponent. Altres propietaris al terme eren un veguer (Giscafred Bonuç), altres monestirs i el sacerdot i jutge Borrell, que acaba donant a St. Llorenç tots els seus alous en 1046, abans de morir. Togores es convertí en una quadra (nucli poblacional) dominada per un senyors feudals que, sota aquest mateix nom, tingueren drets sobre Sabadell, mentre residien al casal anomenat Togores Jussanes (actual torre del Canonge), al costat de Santa Maria de Togores[4].

Togores ermita i masia can Pages Vell

Adaleva “rossa”, una dona de la que ja parlàvem a l’article sobre la Seu d’Ègara, ven a Baio (castany) terra a Subarbar en 971. Baio i la seva dona Teudesera són potents que compren sovint, concentrant propietats a Togores i a Jonqueres, probablement en nom d’alguna institució eclesiàstica com podria ser el monestir de Sant Llorenç de Munt. En quedar-se vídua Todesera esdevindrà Deodicada, al 991 dóna amb els seus germans: Borrell, prevere, Teudard. Miró, Quixol (dona), Fruiló (dona), Geribert i Adalbert a Sunifred, terra, cases, cort amb instal·lacions i vinya al Sobarbar, la meitat d’un hort amb arbres, rec i sots-rec a Jonqueres i la meitat d’una terra a Clapers.[5] Al 997 Riculf ven a Preciosa una vinya amb arbres a Togores, prop del riu Tort.  La recordem perquè són poques les dones soles que veiem comprant.[6]

Togores, font i torrent cap el riu Tort

Una mostra de la importància de l’ús dels molins hidràulics són les transaccions econòmiques en torn d’aquest ús. En 1001 Ató empenyora a Borrell sacerdot i jutge quatre dies i quatre nits d’ús d’un molí situat a Jonqueres amb instrumental que pertany a dit molí amb el compromís de retornar-li els tres mancusos que li deu. Junt a Ató, signa la seva dona, Fruiló, que té potestat sobre el seu dècim (la dècima part dels bens que l’espòs donava a l’esposa en casar-se i de la que ella, d’acord amb la llei gòtica, podia disposar lliurement)[7].

Torrent de Colobrers, resclosa i cap de rec.

En 1003 Adilfia i els seus fills Cast, sacerdot, Domuç i Cusca venen al mateix Borrell tres dies i tres nits de l’ús d’un molí a Togores o Jonqueres que afronta amb el cacavo[8] d’Engúncia, femina al nord, la via que va “at domum Sant Vicenç (de Jonqueres) a l’est i el riu Ripoll al sud i a ponent[9].

Sant Vicenç de Jonqueres a la Carretera de Sabadell a Prats de Lluçanes, on hi va haver una congregaciò femenina, de la que no en sabem apenes res fins el 1
https://estimadaterra.wordpress.com/2020/10/26/sant-vicenc-de-jonqueres-de-sabadell/.

El mateix any, Teudart (segurament el germà de Teudesera) i la seva dona Riquela venen a Sunifred i a la seva dona Guifreda terra i vinya a Togores. Guifreda esdevindrà Deovota al 1006, probablement ja vídua, la trobem, així anomenada, quan ven, amb la seva germana Bovet i a una altra dona, Eló, la meitat d’una terra amb cap-rec, sobre-rec i sots-rec i amb dos aglaners al terme de Terrassa prop del riu Mulnell[10] (a la Vall del Mujal a Sant Quirze). Una transacció en la que només actuen dones soles, un fet que no tornarem a veure durant molts segles de foscor.

Torrent de la Batzuca de Sant Quirze del Vallès

Text de Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Fotografies de Ramon Solé

Als i a les que cuiden les fonts, les de la natura i les de la història.

—————————————————————————————–

[1] Feliu i Montfort, Gaspar (1971).El dominio territorial de la sede de Barcelona: 800-1010. Tesis. UB. Vol. II, doc. 20

[2] Feliu, G. i Salrach, J. M., dir. (1999). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramón Borrell a Ramón Berenguer I. Fundació Noguera. Diplomataris, n. 19, doc. 435.

[3] Puig i Ustrell, Pere (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomataris dels segles X i XI. Volums I, II i III. Fundació Noguera. Diplomataris, 8-10, vol II, doc. 36

[4] Puig i Ustrell, P., o.c., vol I, p. 192-193.

[5] Puig i Ustrell, P., o.c., vol II, docs. 39 i 75

[6] Ibídem, doc. 91

[7] Ibídem, doc. 104

[8] Part baixa del molí on hi ha el rodet que volteja amb la pressió que porta l’aigua.

[9] Puig i Ustrell, P., o.c., vol II, doc. 109

[10] Ibídem, docs. 108 i 119

Cinema Imperial de Sabadell

Avui us presento dos articles

L’Antic Cinema Imperial, esta situat en la Rambla, 201 de Sabadell.

El cinema imperial és un dels primers cinemes construïts com a tal de Catalunya. El seu edifici inicial estava format primerament per planta baixa i pis. Presentava una estructura en diferents cossos. Al cos principal, de concepció inspirada en el tipus basilical, se li havia afegit un cos que exercia de façana principal. Aquest darrer presentava una distribució simètrica seguint els perfils marcats per l’edifici principal de forma basilical, amb una organització ornamental molt senzilla. A la zona central hi havia un pis amb coberta de dues vessants que estava adossada, per la part posterior, al cos principal de l’edifici. Sota aquest se situaven tres grans portes que servien d’accés al cinema. En l’acabament de la façana s’utilitzen merlets de forma esglaonada.

Després de fer fallida comercial, el Cinema Imperial va estar tancat al públic durant molts anys i finalment va ser enderrocat l’any 2000 amb l’objectiu de construir-hi una zona lúdica i comercial. Al gener de 1999 es publicà el Pla Especial de l’Àrea de Remodelació del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell, proposant l’exclusió del Cinema Imperial del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sabadell com a element protegit per tal de poder enderrocar-lo i construir-ne una rèplica uns metres més enrere.

El Cinema Imperial , la seva façana està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Masia de Sant Oleguer de Sabadell

Avui us presento dos articles

La masia de  Sant Oleguer esta situada en el carrer d’Osaka, 10 amb el carrer d’Alcoi de Sabadell.

Imatge Google

Us passo la seva historia :

  • L’any 1277 aquest mas era anomenat Auleguer, al segle XIV formava part de les restes del Mas Verger, que s’estenien vers el sud-est del terme sabadellenc i que també incloïen el molí del mateix nom.
  • En el segle XVII, l’Oleguer era propietat de Pau Feu, on fou en aquest temps que el mas passà a anomenar-se Sant Oleguer, doncs es deia que aquest Sant bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona reconquerida, durant la seva estada en aquestes terres, residí en aquesta pagesia.
  • Segons textos de Bosch i Cardellach al segle XVIII s’hi fabricava paper en el molí.
  • El 1792 es facultà al propietari per fer servir les aigües de la séquia Monar, però aquestes no foren suficients.
  • El 1833 es convingué en obrir una nova séquia fins al molí de les Tres Creus.
  • També es van utilitzar les aigües dels torrents Gambús i Verger, i de la séquia del Molí d’en Gall.
  • A mitjans de segle XIX fou rentador de llana.
  • Vers l’any 1885 s’hi establí una fàbrica de paper de cartró i d’estrassa.
  • Els fulls es posaven a assecar en els dos cossos de porxades i en un paratge proper, conegut per Pla dels Cartrons.
  • La Masia de Sant Oleguer des del 1977 és la seu de l’entitat cultural i esportiva Club Falcons.

Giménez i Ruiz, Maria Empar 1983

Masia de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants que donen aigües a les façanes laterals. La pedra utilitzada en la seva construcció era de la vella pedrera de Sant Oleguer. Les dovelles del portal d’accés i els arcs de les finestres són de grossos maons de terra cuita.

Ajuntament de Sabadell

Sobre la masia sobresurt una estructura a un vessant.

Ajuntament de Sabadell

Durant els anys 60 va ser objecte de diverses reformes, amb l’obertura de noves finestres a les façanes, com les bessones amb arc de sobre el portal i convertint l’era de davant en un jardí esglaonat.

Molí de Sant Oleguer

La Masia de Sant Oleguer és un monument del municipi de Sabadell protegit com a bé cultural d’interès local.

Viquipèdia

 

Recull de dades : Viquipèdia,  Ajuntament de Sabadell

Adaptació del Text : Ramon Solé

Imatges antigues : Ajuntament de Sabadell i Google

Sant Vicenç de Jonqueres de Sabadell

Avui us presento dos articles

L’ermita de Sant Vicenç de Jonqueres situada a prop de la ctra. de Sabadell a Prats de Lluçanès i a la llera dreta del riu Ripoll en el municipi de Sabadell.

Us passo la seva història:

  • De l’antiga església parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres, situada als afores de la vila, a la banda nord, només en restaven alguns fragments (anys 90),  ja que ha experimentat nombroses modificacions al llarg del temps.
  • Es conserva també la porta d’accés al temple, del segle XVI, allindanada, amb la inscripció “2 abril 1574”.
  • Des de l’any 1995, l’antiga església s’ha convertit en la seu del Servei General d’Informació de Muntanya.

És un edifici de planta rectangular, d’una nau i dues capelles laterals, amb coberta de teula a dues vessants i campanar d’espadanya.

De l’edifici original resten les façanes nord i oest , amb el campanar de paret.

El conjunt està format per l’edifici de l’església, la rectoria adossada pel costat de ponent, la sagristia, el campanar i el clos del cementiri pel costat de llevant i migdia.

La rectoria la porten uns masovers i la planta baixa està destinada a un taller de restauració de mobles i a un restaurant.

Sant Vicenç de Jonqueres és una església catalogada com a monument del municipi de Sabadell  i inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Varis

Can Pagès de Sabadell

Avui us presento dos articles

Can Pagès és una masia situada Ctra. Prats de Lluçanes, km. 3,1 al municipi de Sabadell. Edificada en un replà a la dreta del torrent de Colobrers o de la Tosca, just quan surt de la gorja que l’ha encinglerat fins a darrere la casa. L’edifici no ofereix cap tret remarcable; és un conjunt d’edificacions obrades al llarg d’anys, forçades sempre per raons de necessitat i de servei.

Datada la seva construcció en l’any 1870. Un descendent de Can Pagès va establir la masia taverna a rampeu del camí de carro que anava de Sabadell a Castellar del Vallès; taverna on paraven les tartanes i hi feien “pa i trago”, abans d’envestir el camí, en ambdós sentits, que començaven al peu mateix de la casa.

Can Pagès s’abasta de l’aigua que surt d’una profunda mina, anomenada font de Can Pagès, que anys abans rajava darrere la casa i actualment ho fa al peu mateix de la façana, i és molt concorreguda per gent que va proveir-se’n per a les necessitats domèstiques. (Actualment NO raja). Una part de l’aigua d’aquesta mina va a un petit viver de truites de riu que proveeixen la cuina del restaurant.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé / Imatge aèria : Google

Masia de can Vilar de Sabadell

Avui us presento dos articles

Can Vilar o can Vilà de Jonqueres, és una masia situada a peu del camí de Sabadell a Castellar del Vallès passant per Togores, dins del municipi de Sabadell, i dins d’una zona de bosc.

Us passo la seva historia :

  • Sobre aquesta masia hi ha la hipòtesi de si pertanyia al fogar de Togores Sobiranes.
  • Els Vilar ja eren establerts a les seves terres al segle XV, segons constava en uns vells pergamins avui desapareguts.
  • Aquestes terres comprenien boscos de part dels termes de Sabadell i part del de Castellar del Vallès.
  • Els Vilar exerciren, en diferents ocasions, el càrrec de regidors per la part forana de Sant Pere de Terrassa.
  • Les extenses vinyes de Can Vilar sofriren la plaga de la fil-loxera a les darreries del segle XIX, i al seu lloc s’hi plantaren pins.

Masia de planta baixa, pis i golfa. A l’interior la cuina presenta una àmplia llar de foc. A l’aigüera hi ha majòliques del segle XVIII. Al fons hi ha cellers amb gruta. Té una àmplia façana i coberta a dues vessants. Darrere del cos principal hi ha l’annex d’un cos transversal. A l’angle nord-oest s’alça una edificació quadrada que podria ser una torre de defensa no acabada i que fou perforada amb finestres d’obra.

A ponent hi ha un porxo sostingut per una petita columna. Les arestes de l’edificació són carreus de pedra i els murs també, fins més amunt de la porta, després se segueix de tàpia.

Té un balcó amb una reixa que tanca completament la galeria per les tres dimensions.

Hi ha tres finestres renaixentistes amb l’anagrama “IHS” dins d’un escut, les espitlleres i festejadors corresponents, una finestra gòtica i un rellotge de sol.

Can Vilar és una masia de Sabadell protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text : Ramon Solé

Farmàcia Llop de Sabadell

Avui us presento dos articles

La Farmàcia Llop esta situada en el Passeig de la Plaça Major, 58 de Sabadell .

Us passo la seva historia:

  • Situada en l’antic Edifici de Casa Vicenç Ferrer
  • La farmàcia Llop ocupa un part dels baixos de l’antiga casa Vicenç Ferrer.
  • Aquesta casa va ser construïda el 1901 per Juli Batllevell, als baixos de l’edifici es trobava la drogueria “Las Drogas” (actual Deutsche Bank).
  • El 1902 s’enderroca la casa contigua i s’eixampla l’edifici, instal•lant la farmàcia “La Barcelonesa” , que despres seria l’actual farmàcia Llop.
  • La façana de la casa Vicenç Ferrer ha estat parcialment transformada, en les diferents modificacions que s’han realitzat s’han eliminat els balcons i les tribunes.

La decoració de la Farmàcia de la façana s’ha realitzat a partir de treball de fusteria. Dues pilastres flanquegen l’entrada, sustentades per un basament, decorada amb motius geomètrics. La part superior de la pilastra recorda a la composició, molt esquematitzada, d’un capitell. Aquestes pilastres sostenen un ràfec pronunciat que conté el rètol indicador de l’establiment.

La decoració més rica es troba a l’interior i està realitzada també amb fusta i es basa en prestatges, que cobreixen les parets interiors, i el taulell amb un disseny original, on la part central d’aquest la forma el vèrtex de dues línies còncaves. Del centre de cadascuna d’elles surten dues pilastres. Tot aquest parament està ornamentat amb motius vegetals, sota un tractament modernista.

Us passo una informació del diari de Castellar del Vallès, sobre un article de la Farmàcia Llop de Sabadell,  aparegut el febrer de l’any 2019 :

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/de-la-farmacia-barcelonesa-a-la-farmacia-llop-sabadell-valles-occidental-catalunya/

La Farmàcia Llop és una farmàcia catalogada com a monument del municipi de Sabadell  inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia antiga : Vivancos i Gómez, Maria Antònia – Any 1990 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Fotografia antiga : Vivancos i Gómez, Maria Antònia – Any 1990 / Generalitat  de Catalunya

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

 

 

Masia de can Rull de Sabadell

Avui us presento dos articles

Imatge de la Generalitat de Catalunya.

Can Rull esta en l’avinguda de Lluís Companys, 81, dins del Parc de Catalunya de Sabadell. Actualment la masia dóna nom al barri que l’envolta, iniciat al 1919.

Us passo l’enllaç per conèixer dades del Barri de can Rull :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Rull_(Sabadell)

A la part de migdia es conserva hi ha un arc que podria ser del segle xv. En el cup hi ha una pedra gravada que remet a l’any 1682.

Antigament anomenada Mas d’en Torrella i després Can Julià Ferrer.

El nom actual li donà Josep de Rull que fou regent del Reial Consell de Catalunya, de la conselleria del Consell Suprem d’Aragó i canceller del Consell Reial.

Masia basilical amb vessants que donen aigües a les façanes laterals.

La façana principal està excepcionalment orientada a llevant, té golfa amb finestres d’arquets, porta adovellada i finestres d’estil renaixentista.

Cal destacar la seva Font natural, ara dins del Parc, que temps  en rere, va ser punt de trobada de la gent de Sabadell per recollir aigua i fer Fontades.

Can Rull és una masia renaixentista a la ciutat de Sabadell protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola i Generalitat de Catalunya.

Molí de l’Amat de Sabadell

Avui us presento dos articles

El molí de l’Amat era un molí fariner i draper, situat a l’esquerra del riu Ripoll, entre la masia de Can Puiggener i la Torre del Canonge de Sabadell.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1390 es documenta per primer cop un molí fariner en aquest indret, però la seva existència podria ser anterior.
  • A partir del 1500 fou transformat per batanar draps de llana. Això implicà, com a intervenció principal, introduir una roda vertical i un arbre de lleves per moure les masses del batà. Segurament el molí fariner continuà en ús.
  • És documentat des del 1501 com a molí del mas Carbó, quan depenia del monestir de Sant Llorenç del Munt i es trobava en estat de ruïna.
  • Des d’aquella data els moliners establerts en aquest molí foren membres de la família Sampsó, provinent de Sant Esteve de Ripollet, que es traspassaren l’ofici i el molí de pares a fills, sempre pagant censos als possessors del mas Carbó i, indirectament, al monestir de Sant Llorenç del Munt.
  • A mitjan de1648, una filla Sampsó es casà amb Joan Amat, i d’aquí li pervingué el nom amb què encara és conegut actualment.
  • Des de 1820, al salt de dalt del molí s’hi instal•là maquinària tèxtil, mentre que al salt de baix es mantenien dos batans. A partir d’aquell moment, els contractes d’arrendament i sotsarrendament dels diferents salts d’aigua es multiplicaren.
  • Els Amat n’eren els propietaris i consten com a hisendats i també com a fabricants de draps.
  • El molí de l’Amat, que havia estat fariner i draper, acabà sent paperer a mans dels germans Fontanet, que el 1878 hi començaren a fabricar paper d’estrassa.

De l’antic molí, avui no en queden restes visibles, ja que fou arrasat en construir part de les naus de la fàbrica tèxtil del Vapor Cusidó i més antigament la fabrica Ribera i Cusidó.

Com a mut testimoni, sols hi ha la xemeneia del Molí de l’Amat.

Formava part del mateix sistema hidràulic del molí d’en Font: ambdós rebien l’aigua de la sèquia Monnar, que començava a la resclosa que hi havia al Ripoll més avall de la desembocadura del torrent de Colobrers. A la sortida del molí de l’Amat, l’aigua es tornava a abocar al riu.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Viquipèdia i Ramon Solé

Masia La Granja del Pas de Sabadell

Avui us passo tres articles

La Granja del Pas és un mas situat al límit del terme municipal de Sabadell amb el de Barberà del Vallès (fins a l’any 1959, íntegrament dins de Barberà), en unes terres que anteriorment incloïen diverses masies i que ara en gran part són ocupades per l’Aeròdrom de Sabadell.

Abans del segle XVIII s’havia anomenat mas Castellar i mas Murtra i, de llavors ençà, Granja del Pas o can Font del Pla.

L’edifici és format per un pis i unes golfes amb vessants d’aigües laterals. Era una granja dedicada a l’activitat ramadera.

Destaca el Molí de vent, molt arranjat.

Actualment la granja és la seu del Centre de Divulgació Mediambiental.

Masia La Granja del Pas de Sabadell, esta declarada com a Bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé