Escola de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

L’Escola de la Colònia Güell està situada en el carrer de Barrau, 27-48, Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva història:

  • L’escola es va construir quan ja estaven pràcticament finalitzada totes les altres construccions de la colònia, a excepció de l’església que, malgrat haver estat projectada una desena d’anys abans, es va construir a ritme morós i deixar finalment inacabada.
  • El 1914, doncs, es va finalitzar l’escola i la casa del mestre, dos edificis bessons, units per un pont de maó i diferents substancialment en la seva concepció espacial, tal com es deriva de les diverses funcions per a les que van estar creats.
  • L’escola manté la seva docència.

Es tracta d’un edifici, juntament amb la Casa del Mestre, netament diferenciat de la resta de la colònia, per materials, disposició i estructura.

És de planta irregular, recobert amb lloses de pedra i remarcant amb maó vist les obertures, la sanefa sota el ràfec i part del mur del primer pis,

justament la que dóna als terrats que, a la seva alçada envolten gairebé ¾ parts de l’edifici.

Malgrat la seva aparença historiada, és de gran funcionalitat, amb profusió de finestres per afavorir el treballs dels nens i situat en un extrem de la Colònia envoltat de pins per millorar el seu lleure.

La coberta és de teula àrab a quatre aigües i en la distribució de les obertures (grans a la planta baixa i petites i agrupades en fileres al primer pis),

es veu la tendència historicista dominant en la majoria dels edificis singulars de la Colònia Güell.

L’Escola de la Colònia Güell és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de l’Industria de la Colònia Güell en Santa Coloma de Cervelló

La Colònia Güell és un nucli poblacional (entitat singular, segons IDESCAT) situat a la comarca del Baix Llobregat.

Pertany al municipi de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo dades de la seva historia:

  • La Colònia Güell era una colònia industrial que es dedicava a la fabricació de panes i velluts. Començà a construir-se el 1890 per iniciativa de l’empresari Eusebi Güell i Bacigalupi, propietari del terreny, l’antiga finca Can Soler de la Torre, que havia comprat el seu pare Joan Güell anys abans en el municipi de Santa Coloma de Cervelló. Güell traslladà aquí totes les indústries que abans tenia ubicades al Vapor Vell de Sants (Barcelona).
  • La causa d’aquest trasllat va ser provocada a causa de la primera vaga general de treballadors registrada a Espanya, el 1855, que va forçar a Joan Güell a marxar a França.
  • Un cop es va acabar la crisi del sector tèxtil, va tornar, va tancar la fàbrica Vapor Vell de Sants i la va traslladar a una zona menys conflictiva.
  • Una altra finalitat que Eusebi Güell perseguia era la de posar els treballadors en un ambient més rural i evitar les tensions socials que es vivien a Barcelona i altres poblacions industrials catalanes a finals del segle XIX.
  • Eusebi Güell encarregà a Gaudí el projecte de la Colònia, que disposava d’hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d’unes 160 hectàrees. Gaudí s’encarregà de la planimetria del conjunt, per a la qual cosa comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.
  • Personalment, s’encarregà del disseny de l’església, de la qual tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell, el 1918, els seus fills abandonaren el projecte.
  • La resta d’edificacions van anar a càrrec dels col·laboradors de Gaudí: Francesc Berenguer construí la cooperativa (amb Joan Rubió, 1900) i l’escola (amb el seu fill Francesc Berenguer i Bellvehí, 1911-1916); Joan Rubió construí diverses cases particulars, com Ca l’Ordal (1894) i Ca l’Espinal (1900); Francesc Berenguer i Bellvehí construí, així mateix, el centre cultural Sant Lluís (1915-1917) i la casa parroquial (1917).
  • Els successors d’Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra.
  • La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973.

Destaca per ser una de les colònies més grans del Llobregat, per la seva qualitat arquitectònica i pel fet de ser moguda exclusivament per l’energia del vapor en els seus orígens, en comparació amb les altres colònies, mogudes principalment per energia hidràulica.

En la seva construcció hi van intervenir el mestre d’obres Francesc Berenguer i Mestres i l’arquitecte Joan Rubió i Bellver. Antoni Gaudí hi va projectar l’església,

en la que també hi van treballar Berenguer, Rubió i Canaleta.

Al 2005 tenia 775 habitants.

L’església, altrament anomenada cripta de Gaudí, ha estat declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2005.

La Colònia Güell ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Conjunt Històric, en 1991.

Recull de dades : Viquipèdia i l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, Arxiu Rasola i Google

Valldarques – Conjunt format per església de Sant Romà, rectoria, escola i ajuntament.

Valldarques és un poblament disseminat del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell),

situat a la capçalera del riu de Valldarques.

Us passo la seva historia :

  • El lloc d’Arques es esmentat ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
  • El 966 ja apareix amb el nom de Valle Archas.
  • El terme d’Arques, amb el seu castell, era un domini del bisbe de la Seu.
  • Modernament formà part de l’antic municipi de Montanisell fins el 1969.

El nucli principal està format per l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament ,

s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques.

L’església parroquial de Sant Romà és romànica.

Edifici religiós d’una nau amb absis rodó i coberta amb volta de canó.

L’estructura obrada en pedra rústica escairada. L’absis adornat amb un fris en dents de serra.

La torre campanar consta de tres pisos sobre socalada.

Es conserven restes de pintura a la façana N del campanar.

Sant Romà de Valldarques és un monument del poble de Valldarques, al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Coll de Nargó i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies : Fidel Rodríguez

Antigues escoles de les Germanes Carmelites de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

Les antigues escoles de les Germanes Carmelites  están situades en la plaça de Torres i Bages de Sant Joan de les Abadesses.

Antoni Puig i Castells – 1982 – Generalitat de Catalunya

És una construcció de mitjan del segle XX.

Edifici que neix del primer i més delicat renaixement toscà. L’edifici el formen una sèrie d’arcades de terracota, on la combinació en porxos, finestres (algunes cegues), dóna una unitat exemplar a l’obra. Aquest edifici va ésser realitzat sota el mecenatge de Jaume Espona i Brunet.

A l’interior, un domini de l’espai molt reeixit, junt amb l’enginy de solucions, donen l’obra més acurada de Duran i Reinals a Sant Joan junt amb l’exemplar restauració del monestir. Són destacables, tot i la seva degradació, les pintures de la façana.

Per a més informació podeu accedir a l’enllaç del Bolg amic de Rondaller i que us passo :

https://www.rondaller.cat/2018/07/05/escoles-projectades-per-raimon-duran/

L’1 d’agost de 2020, va sortir al diari de Girona la noticia que l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses lloga per deu anys l’edifici de l’escola Abadessa Emma.

Antoni Puig i Castells – 1982 – Generalitat de Catalunya

Els grans espais de l’immoble hi permetran fer activitats socials, culturals i educatives, i ERC, proposa posar-hi la biblioteca municipal, us passo la noticia :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2020/08/02/sant-joan-abadesses-lloga-deu/1055541.html

L’Escola de les Germanes Carmelites és una obra noucentista de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Estàtua del Bisbe Torres I Bages a prop de les Antigues escoles de les Germanes Carmelites

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Can Barra de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articles

Can Barra esta situada en el Passeig de can Barra a l’entrada de la urbanització de Sant Quirze Parc de Sant Quirze del Vallès.

Està documentada des de 1667.

Cal remarcar que consta de dos tipus d’edificacions diferents, una la masia del segle XVII, que era la casa dels masovers,

i al seu costat la gran torre o xalet, que va ser construïda l’any 1888 pels antics propietaris, la família Gorina, fabricants de teixits a Sabadell.

A la masoveria hi ha una gran cuina amb un interessant forn de pa i un gran foc a terra, unes habitacions molt grans, un gran celler, quadres pel bestiar i magatzems propis de l’activitat agrícola.

Bona part del mur que l’envolta està decorat amb grans recipients, hi ha un brollador d’aigua amb tessel·les blaves, modernista.

A la reixa d’entrada, porta forjada al capdamunt les inicials de l’antic propietari i l’any de la seva construcció, que va ser destruïda amb les recents reformes.

A la vessant nord de la finca, hi ha la font de Can Barra, l’aigua de la qual sempre ha estat molt apreciada per la gent de Sant Quirze

i que l’any 1901 va ser legalitzada com font d’aigua potable, però ara, no és així…

A finals de 1936,donat la guerra civil, va haver l’arribada dels refugiats de Madrid, augmentant sobtadament la població infantil, pel que la torre es va convertir en una escola.

Actualment es troba en bon estat i està destinada a centre d’equipaments municipals.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Torre de Mossèn Homs de Terrassa

La Torre de Mossèn Homs esta en la carretera. C-1415a de Terrassa a Castellar, km 18,8, a 150 m. de Terrassa.

La Torre de Mossèn Homs, també coneguda com la Torre de Mossèn Doms, és una masia del nord-est del municipi de Terrassa S’hi accedeix per un trencall de la carretera C-1415a, vora el quilòmetre 19, prop de l’entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç.

Aquesta antiga masia típica catalana és del segle XIV.

Edifici aïllat de grans dimensions i planta rectangular.

Consta de planta baixa i dos pisos a dos vessants.

La façana principal és paral·lela al carener i de composició molt regular.

La porta d’accés, a la planta baixa, està desplaçada a l’esquerra i és d’arc de mig punt adovellada. La resta d’obertures són molt regulars, amb brancals i llindes de pedra.

La resta de la façana és arrebossada sense pintar.

Al mur de llevant també s’obren finestres disposades regularment seguint el mateix criteri que a la façana principal.

Façana guardonada en l’any 1990 per l’Ajuntament de Terrassa.

Actualment acull una escola d’hostaleria.

Per a mes informació podeu consultar al Blog de Joaquim Verdaguer, us passo l’enllaç :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2017/04/la-torre-de-mossen-homs.html

La Torre de Mossèn Homs esta protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Escola Industrial de Terrassa

L’Escola Industrial esta situada en el carrer de Colom, 1 de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • L’Escola d’Enginyeria de Terrassa va iniciar la seva activitat a l’agost de l’any 1901 i els seus estudis en febrer de 1902. Al seu començament era coneguda pel nom de Escuela Superior de Industrias de Terrassa i s’impartien estudis de Peritació Industrial, Pràctic Industrial, Pràctic Industrial i Estudis Elementals per obrers.
  • L’Escola neix originàriament per cobrir les necessitats de la indústria tèxtil de Terrassa, indústria que té el seu desenvolupament més important al segle XIX amb l’aparició de la màquina de vapor i els nous telers mecànics.
  • Inicialment es va ubicar al carrer Topete número 4, i el 3 de juliol de 1904 es va traslladar a la seva ubicació actual, al carrer Colom número 1, on s’inaugurà l’edifici de l’actual seu de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa.
  • Aquell mateix any s’hi celebra una exposició que va representar el punt àlgid de les arts aplicades.
  • El 1943 l’edifici va passar a ser propietat de l’Estat, tot mantenint la seva funció educativa.
  • L’Escola industrial de Terrassa es caracteritza també per impartir els estudis d’Enginyeria tèxtil des de 1906, ara adaptats als estudis de grau. Aquesta especialitat s’ha impartit juntament amb les àrees de conèixement en enginyeria química, mecànica, elèctrica i electrònica.
  • L’any 1962 va aparèixer la necessitat de separar els estudis de pèrit dels estudis superiors i va començar a fer-se classes a l’Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales, al carrer Colom número 11.
  • L’any 1972, l’escola va passar a formar part de la Universitat Politècnica de Barcelona, que després va esdevenir la Universitat Politècnica de Catalunya. Va passar a denominar-se Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT).
  • L’any 2010 va canviar el seu nom per l’actual, Escola d’Enginyeria de Terrassa, a causa del fet que va passar a oferir estudis de grau i màster adaptant-se a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i també perquè ofereix estudis en l’àrea de les telecomunicacions, per tant deixava de ser exclusivament industrial.

L’Escola Industrial, inicialment anomenada Palau d’Indústries de Terrassa, és una de les primeres obres de Lluís Muncunill (1901),

que es caracteritzen per la influència dels estils historicistes.

És un edifici aïllat, amb planta baixa i dos pisos, estructurat en forma de U al voltant d’un pati interior.

El vestíbul central, que dóna accés a les aules i a dependències com la biblioteca, està aguantat per columnes de ferro i mostra un bust d’Alfons Sala i Argemí, fundador de l’escola.

La façana principal destaca per la capçalera esglaonada del cos central d’entrada i dels dos cossos laterals.

Segons el projecte de Josep Domènech i Mansana, es van afegir dues naus perpendiculars als extrems de l’edifici primitiu, que estaven destinades a tallers.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Mare de Déu del Roser i de Sant Domènec de Ripollet

La capella de la Mare de Déu del Roser i de Sant Domènec està ubicada en el carrer de Isabel la Catòlica, 20 de Ripollet.

Us passo la seva història :

  • El conjunt de convent fou bastit a les darreries del segle XIX.
  • Les religioses, que havien arribat al municipi l’any 1893, s’establiren de manera provisional al carrer del Sol.
  • Gràcies a la donació feta per la Sra. Maria Torras, vídua de Joan Almirall, i l’ajut del seu nebot, Joan Buxó, es van realitzar les obres de la nova casa – convent.
  • Posteriorment, el 1899, la Sra. Torras féu construir la capella adossada al convent, en uns terrenys adquirits als Srs. Albinyana.
  • La capella fou declarada d’ús semipúblic, sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser i sant Domènec.
  • Les monges van haver d’abandonar la casa i la vila el 1936 a causa de la Guerra Civil, i el convent va ser la seu del Comitè Local de la FAI.
  • A l’estiu de 2008, les Germanes que residien a la casa- escola marxen per reforçar altres comunitats.
  • El 19 d’octubre de 2009, l’escola passa a formar part de la FEDAC (Fundació Educativa Privada Dominiques Anunciata Pare Coll).

Des de molt lluny se’ns fa visible el campanar que corona aquesta  Capella annexa,  adossada al nord de l’edifici del col·legi de les Dominiques de Ripollet ,ara FEDAC, dedicada a la Mare de Déu del Roser.

Aixecada en mur de maó arrebossat i coberta de dues aigües. La capella té una façana simètrica, on destacada la presència d’una porta rectangular sota un timpà decoratiu d’arc apuntat emmarcat per motllures que formen un arc conopial amb ganxets d’ornamentació floral i vegetal, inscrit en un rectangle amb pinacles.

A banda i banda de la porta s’obren finestrals ogivals amb vitralls de colors i una rosassa central que dóna pas al coronament a dos vessants, amb fris decoratiu amb relleus i espadat amb arc atribolat al carener. El frontó es troba coronat per un campanar d’espadanya, sobre una finestra ovalada. La façana nord té dues finestres ogivals amb vitralls de colors. L’interior de la capella és de nau única amb l’espai marcat per quatre arcs de diafragma amb petits capitells, que finalitzen amb culs de llàntia esculpits amb decoració vegetal.

El sostre interior permet la visió de l’embigat de fusta que conforme les dues vessants. Als peus de la capella es situa un cor de fusta. La capçalera de la capella és quadrangular, i interiorment s’ornamenta amb un seguit d’arcades apuntades coronades per un floró central que donen pas a finestrals, una a cada mur lateral i una gran finestral triple al mur central de la capçalera. En tots els casos es troben protegits amb vitralls de colors que representen escenes de la vida de la Mare de Déu: L’ascensió, L’anunciació, La Mare de Déu amb els seus pares, i La Coronació de la Mare de Déu.

El cos central del finestral de l’absis dóna lloc a un cambril que acull un conjunt escultòric format per les figures de la Mare de Déu seient al tro amb la figura de Sant Domènec de genolls que li fa entrega del rosari. Es tracta d’un conjunt escultòric de guix amb policromia.

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet, Viquipèdia , FEDAC. i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església i l’antic convent de les Saleses de Barcelona

Avui finalitzem els articles dedicats a les Esglésies de la província de Barcelona que us he ofert durant els últims 6 dies.

L’Església i l’antic convent de les Saleses, esta situat al  Pg. Sant Joan, 88-92 , carrer de Roger de Flor, 171 i carrer de València, 370 de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • La primera pedra d’aquest conjunt conventual dissenyat per l’arquitecte Joan Martorell i Montells es col•locà el 28 de Març de 1877.
  • El 6 de setembre de 1878 la comunitat ja s’havia instal•lat en aquestes noves dependències.
  • Tanmateix, la construcció de l’església fou més tardana i no s’inicià fins al 18 de Maig de 1882,
  • El temple va ser consagrat sota l’advocació del Sagrat Cor de Jesús el 26 d’Abril de 1885, amb la presència del bisbe Jaume Català i Albosa, bisbe de Barcelona, Tomàs Costa, bisbe de Lleida, i Salvador Casañas i Pagès, bisbe d’Urgell.
  • Durant els fets de la Setmana Tràgica el convent i l’església foren malmesos.
  • El Juliol de 1936 l’església fou novament assaltada, donant lloc a la famosa exposició de mòmies de monges al Passeig de Sant Joan, recollida pel cèlebre fotògraf Josep Brangulí.
  • Després de la Guerra Civil, l’any 1942, els germans Maristes adquiriren l’antic conjunt conventual per tal de convertir-lo en escola, donant lloc a nombroses reformes a partir de1943 .
  • El 9 d’Octubre de 1945 el bisbe Modrego convertí l’antiga església conventual en una nova parròquia sota l’advocació de Sant Francesc de Sales que començà a funcionar el 16 de Gener de 1949.
  • L’any 1960 l’arquitecte Miquel Brullet i Monmany construí una piscina i un gimnàs. A partir de 1967 l’arquitecte Miquel Ponsetí Vives va realitzar els locals administratius, la biblioteca, el laboratori i l’aula de música.
  • L’any 2010, es van celebrar els 125 anys de la consagració del temple, fet que es va fer constar amb una inscripció sobre la porta.

El conjunt presenta façanes orientades als tres primers carrers i l’accés principal a l’antic convent , avui escola, es localitza al xamfrà on conflueixen els carrers de València i de Roger de Flor.

L’antic convent, de pedra i maó vist, mostra un estil d’influència mudèjar, mentre que l’església és un exemplar neogòtic de Barcelona influenciat per Viollet-le-Duc, amb paviments ceràmics.

L’església, va ser projectada com a temple d’una sola nau amb capelles laterals, però aquestes es van suprimir posteriorment. Disposa de creuer amb cimbori i absis poligonal amb deambulatori.

A l’exterior hi ha maó vist combinat amb ceràmica i pedra. El conjunt està remarcat per la llarga i esvelta agulla del campanar poligonal.

L’edifici del convent és format per tres cossos disposats en forma d’ “U” amb els angles aixamfranats.

El fals paredat comú de llurs façanes queda contrarestat per la presència de pilastres i motllures horitzontals sobre la línia de forjats, fetes de maó disposat de manera decorativa.

Per la seva banda, les obertures de l’edifici també es presenten acabades amb maó decoratiu i amb detalls de pedra tallada de Montjuïc.

La planta baixa s’obre al carrer per mitjà de grups de tres arcs apuntats, mentre que la primera planta presenta finestres coronelles amb timpà ornat a base de gelosies de maó.

El darrer pis només mostra òculs circulars, encara que el principal interès d’aquest nivell rau en el cornisament de l’edifici, a base d’entrants i sortints de maó.

És una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona  i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Escola Assís de Premià de Mar

L’Escola Assís esta situada en el carrer de la Plaça, 35 de Premià de Mar.

L’Escola Assís va ser construïda l’any 1905 per la Congregació de les Germanes Caputxines amb la finalitat d’oferir al poble de Premiá de Mar,  un centre educatiu d’inspiració cristiana, després d’haver estat des de 1888 a Can Giralt, una casa del carrer de Sant Cristòfol

i es va traslladar a un edifici de nova planta al carrer de la Plaça, aleshores carrer del Cementiri.

L’edifici reprodueix les característiques pròpies de l’obra de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch i, si bé no en podem confirmar l’autoria, podem afirmar que és d’inequívoc estil modernista. No obstant, segons l’Ajuntament,  no s’ha trobat encara cap document que acrediti que ell fora l’autor.

L’escola Assís destaca per l’abundància de maó vist, que contrasta amb l’estucat blanc de la façana.

El maó s’utilitza en la decoració de les finestres, en els angles de les façanes, en la paret de l’última planta i en la coronació de l’edifici.

Les obertures de les golfes formen arcs apuntats directes, mentre que les del primer pis i la planta baixa els formen de manera esglaonada.

 

 

Recull de dades, gràcies a la informació de l’Ajuntament de Premia de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé