Colònia Vidal de Puig-reig (Berguedà)

La Colònia Vidal  s’arriba per la sortida 79 de la C-16, Puig-reig (sud) .

Us passo la seva historia:

  • El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva família, els “Vidalets”.
  • L’any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys necessaris per a la construcció de la Colònia.
  • La construcció d’aquesta va començar el 1892, a partir del projecte d’un dels seus propietaris, l’enginyer Vicenç Vidal i Casacuberta, però no es va acabar de construir fins a l’any 1901.
  • Ignasi Vidal va morir abans d’acabar les obres i va passar el relleu cap als seus dos fills.
  • La colònia va estar en funcionament 79 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l’any 1980.

La Colònia Vidal, també coneguda com a Can Vidal, és una antiga colònia tèxtil concebuda com un nucli autosuficient, amb habitatges per als obrers, església, escola, etc. a la riba del riu Llobregat, en el municipi berguedà de Puig-reig inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Les colònies industrials van ser un dels trets característics de la Revolució Industrial de Catalunya. Actualment hi mostra el Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig.

La Colònia Vidal respon al model d’estructura completa de les colònies industrials. A més dels elements productius (la fàbrica, la turbina amb la corresponent resclosa i el canal, i altres edificis destinats a la producció industrial) i dels habitatges per als treballadors, compta també amb tots els serveis típics de les colònies: església, convent, escola, cine-teatre, cafè, etc.

Els habitatges de la colònia responen a unes tipologies diferents segons les necessitats: cases unifamiliars de dos pisos unides que formen carrers i blocs més o menys aïllats de tres pisos, amb diferents materials -com la pedra o el maó-.

Cap als anys 40 del segle XX, la colònia conegué una nova etapa constructiva: s’edificà l’església de la Puríssima Concepció en un estil neomedievalista, la Torre de l’amo, la del director i alguns carrers de cases més.

Per a més informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_Vidal

Es pot fer una visita guiada a diferents espais de l’antiga fabrica.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Escola Pública Emili Carles Tolrà de Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

L’Escola Pública Emili Carles-Tolrà és situada a la confluència dels carrers Doctor Portabella, amb 14 d’abril i del Molí de Castellar del Vallès.

Us passo la seva historia:

  • El primer ajuntament republicà, presidit per l’alcalde Antoni Tort, va plantejar la voluntat d’implantar una escola de caràcter laic i gratuït en consonància amb el que la constitució republicana i de la Generalitat. En aquells moments Castellar no tenia problemes d’escolarització i els 713 alumnes menors de 15 anys entre les escoles oficials i les de tipus privat estudiaven sense cap dificultat a la població.
  • Inicialment, hi hagué un sector de la població castellarenca que es va oposar a la construcció d’unes escoles laiques. Segons destaquen els historiadors, l’Ajuntament va acordar la construcció de dues escoles graduades, amb quatre seccions per a noi i noies. Es va crear una comissió formada per regidors, anomenada “Pro-Escoles” per tal que comencessin a treballar en el projecte. Paral•lelament, els càrrecs electes es reuniren amb Emili Carles-Tolrà, marquès de Castellar del Vallès, per presentar-li el projecte amb la idea d’adquirir l’edifici de les escoles del patronat per instal•lar-hi les projectades escoles nacionals. Aquesta idea, però, es va haver de descartar perquè l’escriptura de la fundació del Patronat no contemplava aquesta possibilitat.
  • Mentrestant l’Estat s’havia compromès a crear dues escoles graduades, de quatre seccions per cada gènere. Malauradament, però, l’Ajuntament no disposava dels edificis en el termini fixat per la Llei, pel que el projecte va tornar a quedar paralitzat fins que l’Ajuntament pogués tirar endavant la construcció dels edificis. Aleshores, Emili Carles-Tolrà va comunicar la seva voluntat de col•laborar en la realització del projecte i va cedir al municipi uns terrenys en el Camp Senyor per construir-hi l’equipament tot aportant 70.000 pessetes per a les despeses i 11.000 pessetes més per adquirir una finca situada al mig dels terrenys. Gràcies a aquesta aportació, el consistori va poder sol•licitar la subvenció de l’Estat prevista per la Llei a raó de 10.000 pessetes per cada secció graduada, és a dir, un total de 80.000.
  •  El 16 de juliol de 1931, es va publicar l’ordre de creació provisional de les escoles nacionals.
  • El 30 de juny de 1932, l’Ajuntament va aprovar una proposició relacionada amb la construcció de les escoles i l’1 de juliol la comissió d’hisenda donava llum verda al verda al projecte i, per tant, a la construcció. Per aquest motiu, es van encarregar els plànols de l’edifici a l’arquitecte Emili Sala Pibernat.
  • El 25 d’abril de 1933 el contractista Carles Pasqual Soldevila va guanyar el concurs de les obres en la segona convocatòria de la subhasta, amb un pressupost de 140.000 pessetes. Segons marquen els historiadors, tot just un mes abans l’Ajuntament comunicava públicament l’inici de la construcció de l’escola formada per dos edificis nens/nenes d’ensenyament primari, que incloïa quatre graus per cada sexe. El cost total dels edificis i dels materials previst per l’Ajuntament fou de 310.000 pessetes, no obstant, el cost resultant fou de 373.507’48 pessetes. Com que el municipi no podia assumir aquell cost, va emetre un préstec d’àmbit local amb obligacions del deute municipal de 100, 250 i 500 pessetes cada una amb una amortització de 25 anys i un interès anual del 5% lliure d’impostos.
  • Amb la voluntat d’alleugerir el préstec i no ofegar les arques municipals, Emili Carles-Tolrà va traspassar a favor del consistori el servei de proveïment d’aigua a particulars i l’ús de la font de Turell. D’aquesta manera, l’Ajuntament augmentava els ingressos recaptats generals per l’explotació d’aquests serveis i podia fer l’esforç d’invertit en educació.
  • El 18 de juliol i el 25 d’agost de 1934 el Ministeri d’Instrucció Pública va ratificar les escoles i aquestes foren inaugurades el 23 de setembre de 1934 sota la nomenclatura de Grup Escolar Emili Carles- Tolrà, amb la intenció d’agrair al marqués la seva col•laboració. La inauguració fou presididia pel President de la Generalitat, Lluís Companys (qui acostumava a estiuejar al carrer de les Roques de la vila) acompanyat d’altres autoritats nacionals i local i consistiria en un dinar per a 200 comensals a l’Hostal de Les Arenes. Segons dades oficials, a finals de setembre de 1934 constaven inscrits a les noves Escoles Nacionals un total de 240 alumnes. A mitjans de novembre del mateix any es coneix el nomenament de mestres per a les escoles que foren un total de 4 mestres masculins per a l’escola de nois i 5 mestres femenines per a l’escola de nois.
  • Durant la Guerra Civil foren les úniques escoles que van continuar el seu funcionament, tot i que amb menys alumnes i menys mestres, pel que es va acabar fusionant classes.
  • En el curs 1937-1938 es van impartir moltes classes a Puigverd per por d’algun possible bombardeig sobre el nucli urbà. Amb la fi del conflicte i amb l’arribada de les tropes nacionals a la vila, es va clausurar l’escola per evitar-ne el pillatge, tot i que amb la seva reobertura es va poder observar que l’esforç havia estat en va. Amb l’inici de l’època franquista, l’escola va continuar la seva tasca, però amb el nom canviat. En general, es denominaren Escuela Nacional Graduada de Niñas i Escuela Nacional Graduada de Niños. En el nostre cas fou l’Escuela Nacional Graduada de Niños.
  • Aquest edifici té un annex afegit destinat a sala poliesportiva, construït a finals dels anys ’80 obra de Pere Roca i Roumens entre l’espai comprès per l’escola i la propietat veïna; el gimnàs té façana als carrers del Molí i de i al carrer del Dr. Portabella. Aprofitant el desnivell s’hi va construir un soterrani i per donar continuïtat amb la part de l’escola ja construïda es va tractar amb obra vista i arrebossat. En el cas d’aquest edifici en destaca el gran pati que dona al carrer del Molí .
Maria Antonia Vivancos Gómez / Generalitat de Catalunya

Es tracte d’un edifici simètric format per cinc cossos. Els dos laterals, de planta rectangular estan edificats en sentit paral·lel a un cos central que es diferencia per tenir només una planta i una coberta a dues vessants.

Maria Antonia Vivancos Gómez / Generalitat de Catalunya

El cos central, de planta i el pis, és de planta rectangular i teulada de quatre vessants; en ell se situa l’entrada principal amb portal amb arc de mig punt remarcat, fris i l’agrupació de quatre finestres també amb arc de mig punt a la planta pis. Ornamentació, de caràcter auster amb elements classicistes, A la dècada dels 80 s’hi va afegir un sala per a fer-hi esport.

Existeix un altre edifici simètric estructurat (conegut com a Escola Emili Carles-Tolrà II) per tres cossos diferenciats: amb una part central de dues plantes i on trobem l’accés principal i dos edificis laterals amb una sola planta i entretirats de l’alineació del carrer. La façana principal presenta un remat amb frontons dels tres cossos, i destaca una porta d’accés i tres finestres amb arc de mig punt del pis superior del cos central. Els laterals o pavellons presenten grans finestres de caràcter rectangular i arcs de mig punt, per a garantir la bona il·luminació dels passadissos i aularis. L’ornamentació, de caràcter auster com l’altre edifici, està feta d’elements classicistes, destacant el treball i ressalt de brancals i llindes amb maó a sardinell de les grans obertures rectangulars. Aquest edifici té annexat des del setembre de 1996 una ala de parvulari.

En l’actualitat l’escola està integrada dins la xarxa pública d’escoles de la Generalitat de Catalunya, inscrita als serveis territorials del Vallès Occidental. Es tracte d’una escola d’una línia tant en educació infantil com en educació primària. També és una seu habitual com a col•legi electoral.

En l’actualitat l’edifici de l’Escola Pública Emili Carles Tolrà es troba dins de l’inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Castellar del Vallès i és considerat un Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església vella de Sant Joan de Vilatorrada (Bages)

Església vella està en el carrer de les Alzines, dins del mas Sant Joan de Sant Joan de Vilatorrada.

El mas Sant Joan és un casal que hi ha dalt d’un puig a la riba dreta del Cardener a la part vella del poble.

Us passo la seva historia:

  • Fou una de les filials de la seu de Manresa fins al segle XVIII.
  • Està documentada des de l’any 1022 i deuria tenir únicament funcions particulars.
  • A partir de l’any 1032 és citada la seva sagrera.
  • A mitjans del segle XII fou ja parroquial, categoria que conservà fins al 1756.
  • Fou llavors, quan va ser unida a l’església de Sant Sadurní de Salelles com a sufragània. Recuperà la seva titularitat el segle XIX
  • Però des del segle XVII els seus rectors foren nomenats pel paborde de la Seu de Manresa.
  • Serví de seu parroquial fins al 1908, data de consagració del nou centre religiós al centre del nucli modern. És la primera església de Sant Joan de Vilatorrada, situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, depengué durant molts anys de Santa Maria de Manresa.
  • Actualment fa funcions de sala de concerts de l’Escola Municipal de Música, ubicada al mas Sant Joan.

El temple consta de dues naus, sense absis i porta de mig punt adovellada a ponent. Es tracta d’un edifici singular de dues naus paral·leles, construïdes en èpoques diferents, sense absis i unides per una àmplia arcada, avui tapiada.

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

La nau sud és una obra romànica del segle XIII amb volta de canó, mentre que la nau nord amb volta apuntada és gòtica del segle XIV – XVII, si bé manté una paret d’una església preromànica del segle IX.

Les portes actuals són posteriors a la construcció de les naus i la porta original deuria ser al mur de migdia, al mig de dos arcosolis.

Dues úniques finestres rectangulars il·luminen l’interior de l’edifici.

L’Església vella de Sant Joan de Vilatorrada és una església romànica del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Seu de l’Escola Municipal de música

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Escola de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

L’Escola de la Colònia Güell està situada en el carrer de Barrau, 27-48, Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva història:

  • L’escola es va construir quan ja estaven pràcticament finalitzada totes les altres construccions de la colònia, a excepció de l’església que, malgrat haver estat projectada una desena d’anys abans, es va construir a ritme morós i deixar finalment inacabada.
  • El 1914, doncs, es va finalitzar l’escola i la casa del mestre, dos edificis bessons, units per un pont de maó i diferents substancialment en la seva concepció espacial, tal com es deriva de les diverses funcions per a les que van estar creats.
  • L’escola manté la seva docència.

Es tracta d’un edifici, juntament amb la Casa del Mestre, netament diferenciat de la resta de la colònia, per materials, disposició i estructura.

És de planta irregular, recobert amb lloses de pedra i remarcant amb maó vist les obertures, la sanefa sota el ràfec i part del mur del primer pis,

justament la que dóna als terrats que, a la seva alçada envolten gairebé ¾ parts de l’edifici.

Malgrat la seva aparença historiada, és de gran funcionalitat, amb profusió de finestres per afavorir el treballs dels nens i situat en un extrem de la Colònia envoltat de pins per millorar el seu lleure.

La coberta és de teula àrab a quatre aigües i en la distribució de les obertures (grans a la planta baixa i petites i agrupades en fileres al primer pis),

es veu la tendència historicista dominant en la majoria dels edificis singulars de la Colònia Güell.

L’Escola de la Colònia Güell és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de l’Industria de la Colònia Güell en Santa Coloma de Cervelló

La Colònia Güell és un nucli poblacional (entitat singular, segons IDESCAT) situat a la comarca del Baix Llobregat.

Pertany al municipi de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo dades de la seva historia:

  • La Colònia Güell era una colònia industrial que es dedicava a la fabricació de panes i velluts. Començà a construir-se el 1890 per iniciativa de l’empresari Eusebi Güell i Bacigalupi, propietari del terreny, l’antiga finca Can Soler de la Torre, que havia comprat el seu pare Joan Güell anys abans en el municipi de Santa Coloma de Cervelló. Güell traslladà aquí totes les indústries que abans tenia ubicades al Vapor Vell de Sants (Barcelona).
  • La causa d’aquest trasllat va ser provocada a causa de la primera vaga general de treballadors registrada a Espanya, el 1855, que va forçar a Joan Güell a marxar a França.
  • Un cop es va acabar la crisi del sector tèxtil, va tornar, va tancar la fàbrica Vapor Vell de Sants i la va traslladar a una zona menys conflictiva.
  • Una altra finalitat que Eusebi Güell perseguia era la de posar els treballadors en un ambient més rural i evitar les tensions socials que es vivien a Barcelona i altres poblacions industrials catalanes a finals del segle XIX.
  • Eusebi Güell encarregà a Gaudí el projecte de la Colònia, que disposava d’hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d’unes 160 hectàrees. Gaudí s’encarregà de la planimetria del conjunt, per a la qual cosa comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.
  • Personalment, s’encarregà del disseny de l’església, de la qual tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell, el 1918, els seus fills abandonaren el projecte.
  • La resta d’edificacions van anar a càrrec dels col·laboradors de Gaudí: Francesc Berenguer construí la cooperativa (amb Joan Rubió, 1900) i l’escola (amb el seu fill Francesc Berenguer i Bellvehí, 1911-1916); Joan Rubió construí diverses cases particulars, com Ca l’Ordal (1894) i Ca l’Espinal (1900); Francesc Berenguer i Bellvehí construí, així mateix, el centre cultural Sant Lluís (1915-1917) i la casa parroquial (1917).
  • Els successors d’Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra.
  • La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973.

Destaca per ser una de les colònies més grans del Llobregat, per la seva qualitat arquitectònica i pel fet de ser moguda exclusivament per l’energia del vapor en els seus orígens, en comparació amb les altres colònies, mogudes principalment per energia hidràulica.

En la seva construcció hi van intervenir el mestre d’obres Francesc Berenguer i Mestres i l’arquitecte Joan Rubió i Bellver. Antoni Gaudí hi va projectar l’església,

en la que també hi van treballar Berenguer, Rubió i Canaleta.

Al 2005 tenia 775 habitants.

L’església, altrament anomenada cripta de Gaudí, ha estat declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2005.

La Colònia Güell ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Conjunt Històric, en 1991.

Recull de dades : Viquipèdia i l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, Arxiu Rasola i Google

Valldarques – Conjunt format per església de Sant Romà, rectoria, escola i ajuntament.

Valldarques és un poblament disseminat del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell),

situat a la capçalera del riu de Valldarques.

Us passo la seva historia :

  • El lloc d’Arques es esmentat ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
  • El 966 ja apareix amb el nom de Valle Archas.
  • El terme d’Arques, amb el seu castell, era un domini del bisbe de la Seu.
  • Modernament formà part de l’antic municipi de Montanisell fins el 1969.

El nucli principal està format per l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament ,

s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques.

L’església parroquial de Sant Romà és romànica.

Edifici religiós d’una nau amb absis rodó i coberta amb volta de canó.

L’estructura obrada en pedra rústica escairada. L’absis adornat amb un fris en dents de serra.

La torre campanar consta de tres pisos sobre socalada.

Es conserven restes de pintura a la façana N del campanar.

Sant Romà de Valldarques és un monument del poble de Valldarques, al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Coll de Nargó i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies : Fidel Rodríguez

Antigues escoles de les Germanes Carmelites de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

Les antigues escoles de les Germanes Carmelites  están situades en la plaça de Torres i Bages de Sant Joan de les Abadesses.

Antoni Puig i Castells – 1982 – Generalitat de Catalunya

És una construcció de mitjan del segle XX.

Edifici que neix del primer i més delicat renaixement toscà. L’edifici el formen una sèrie d’arcades de terracota, on la combinació en porxos, finestres (algunes cegues), dóna una unitat exemplar a l’obra. Aquest edifici va ésser realitzat sota el mecenatge de Jaume Espona i Brunet.

A l’interior, un domini de l’espai molt reeixit, junt amb l’enginy de solucions, donen l’obra més acurada de Duran i Reinals a Sant Joan junt amb l’exemplar restauració del monestir. Són destacables, tot i la seva degradació, les pintures de la façana.

Per a més informació podeu accedir a l’enllaç del Bolg amic de Rondaller i que us passo :

https://www.rondaller.cat/2018/07/05/escoles-projectades-per-raimon-duran/

L’1 d’agost de 2020, va sortir al diari de Girona la noticia que l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses lloga per deu anys l’edifici de l’escola Abadessa Emma.

Antoni Puig i Castells – 1982 – Generalitat de Catalunya

Els grans espais de l’immoble hi permetran fer activitats socials, culturals i educatives, i ERC, proposa posar-hi la biblioteca municipal, us passo la noticia :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2020/08/02/sant-joan-abadesses-lloga-deu/1055541.html

L’Escola de les Germanes Carmelites és una obra noucentista de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Estàtua del Bisbe Torres I Bages a prop de les Antigues escoles de les Germanes Carmelites

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Can Barra de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articles

Can Barra esta situada en el Passeig de can Barra a l’entrada de la urbanització de Sant Quirze Parc de Sant Quirze del Vallès.

Està documentada des de 1667.

Cal remarcar que consta de dos tipus d’edificacions diferents, una la masia del segle XVII, que era la casa dels masovers,

i al seu costat la gran torre o xalet, que va ser construïda l’any 1888 pels antics propietaris, la família Gorina, fabricants de teixits a Sabadell.

A la masoveria hi ha una gran cuina amb un interessant forn de pa i un gran foc a terra, unes habitacions molt grans, un gran celler, quadres pel bestiar i magatzems propis de l’activitat agrícola.

Bona part del mur que l’envolta està decorat amb grans recipients, hi ha un brollador d’aigua amb tessel·les blaves, modernista.

A la reixa d’entrada, porta forjada al capdamunt les inicials de l’antic propietari i l’any de la seva construcció, que va ser destruïda amb les recents reformes.

A la vessant nord de la finca, hi ha la font de Can Barra, l’aigua de la qual sempre ha estat molt apreciada per la gent de Sant Quirze

i que l’any 1901 va ser legalitzada com font d’aigua potable, però ara, no és així…

A finals de 1936,donat la guerra civil, va haver l’arribada dels refugiats de Madrid, augmentant sobtadament la població infantil, pel que la torre es va convertir en una escola.

Actualment es troba en bon estat i està destinada a centre d’equipaments municipals.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Torre de Mossèn Homs de Terrassa

La Torre de Mossèn Homs esta en la carretera. C-1415a de Terrassa a Castellar, km 18,8, a 150 m. de Terrassa.

La Torre de Mossèn Homs, també coneguda com la Torre de Mossèn Doms, és una masia del nord-est del municipi de Terrassa S’hi accedeix per un trencall de la carretera C-1415a, vora el quilòmetre 19, prop de l’entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç.

Aquesta antiga masia típica catalana és del segle XIV.

Edifici aïllat de grans dimensions i planta rectangular.

Consta de planta baixa i dos pisos a dos vessants.

La façana principal és paral·lela al carener i de composició molt regular.

La porta d’accés, a la planta baixa, està desplaçada a l’esquerra i és d’arc de mig punt adovellada. La resta d’obertures són molt regulars, amb brancals i llindes de pedra.

La resta de la façana és arrebossada sense pintar.

Al mur de llevant també s’obren finestres disposades regularment seguint el mateix criteri que a la façana principal.

Façana guardonada en l’any 1990 per l’Ajuntament de Terrassa.

Actualment acull una escola d’hostaleria.

Per a mes informació podeu consultar al Blog de Joaquim Verdaguer, us passo l’enllaç :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2017/04/la-torre-de-mossen-homs.html

La Torre de Mossèn Homs esta protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Escola Industrial de Terrassa

L’Escola Industrial esta situada en el carrer de Colom, 1 de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • L’Escola d’Enginyeria de Terrassa va iniciar la seva activitat a l’agost de l’any 1901 i els seus estudis en febrer de 1902. Al seu començament era coneguda pel nom de Escuela Superior de Industrias de Terrassa i s’impartien estudis de Peritació Industrial, Pràctic Industrial, Pràctic Industrial i Estudis Elementals per obrers.
  • L’Escola neix originàriament per cobrir les necessitats de la indústria tèxtil de Terrassa, indústria que té el seu desenvolupament més important al segle XIX amb l’aparició de la màquina de vapor i els nous telers mecànics.
  • Inicialment es va ubicar al carrer Topete número 4, i el 3 de juliol de 1904 es va traslladar a la seva ubicació actual, al carrer Colom número 1, on s’inaugurà l’edifici de l’actual seu de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa.
  • Aquell mateix any s’hi celebra una exposició que va representar el punt àlgid de les arts aplicades.
  • El 1943 l’edifici va passar a ser propietat de l’Estat, tot mantenint la seva funció educativa.
  • L’Escola industrial de Terrassa es caracteritza també per impartir els estudis d’Enginyeria tèxtil des de 1906, ara adaptats als estudis de grau. Aquesta especialitat s’ha impartit juntament amb les àrees de conèixement en enginyeria química, mecànica, elèctrica i electrònica.
  • L’any 1962 va aparèixer la necessitat de separar els estudis de pèrit dels estudis superiors i va començar a fer-se classes a l’Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales, al carrer Colom número 11.
  • L’any 1972, l’escola va passar a formar part de la Universitat Politècnica de Barcelona, que després va esdevenir la Universitat Politècnica de Catalunya. Va passar a denominar-se Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT).
  • L’any 2010 va canviar el seu nom per l’actual, Escola d’Enginyeria de Terrassa, a causa del fet que va passar a oferir estudis de grau i màster adaptant-se a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i també perquè ofereix estudis en l’àrea de les telecomunicacions, per tant deixava de ser exclusivament industrial.

L’Escola Industrial, inicialment anomenada Palau d’Indústries de Terrassa, és una de les primeres obres de Lluís Muncunill (1901),

que es caracteritzen per la influència dels estils historicistes.

És un edifici aïllat, amb planta baixa i dos pisos, estructurat en forma de U al voltant d’un pati interior.

El vestíbul central, que dóna accés a les aules i a dependències com la biblioteca, està aguantat per columnes de ferro i mostra un bust d’Alfons Sala i Argemí, fundador de l’escola.

La façana principal destaca per la capçalera esglaonada del cos central d’entrada i dels dos cossos laterals.

Segons el projecte de Josep Domènech i Mansana, es van afegir dues naus perpendiculars als extrems de l’edifici primitiu, que estaven destinades a tallers.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé