Església i l’antic convent de les Saleses de Barcelona

Avui finalitzem els articles dedicats a les Esglésies de la província de Barcelona que us he ofert durant els últims 6 dies.

L’Església i l’antic convent de les Saleses, esta situat al  Pg. Sant Joan, 88-92 , carrer de Roger de Flor, 171 i carrer de València, 370 de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • La primera pedra d’aquest conjunt conventual dissenyat per l’arquitecte Joan Martorell i Montells es col•locà el 28 de Març de 1877.
  • El 6 de setembre de 1878 la comunitat ja s’havia instal•lat en aquestes noves dependències.
  • Tanmateix, la construcció de l’església fou més tardana i no s’inicià fins al 18 de Maig de 1882,
  • El temple va ser consagrat sota l’advocació del Sagrat Cor de Jesús el 26 d’Abril de 1885, amb la presència del bisbe Jaume Català i Albosa, bisbe de Barcelona, Tomàs Costa, bisbe de Lleida, i Salvador Casañas i Pagès, bisbe d’Urgell.
  • Durant els fets de la Setmana Tràgica el convent i l’església foren malmesos.
  • El Juliol de 1936 l’església fou novament assaltada, donant lloc a la famosa exposició de mòmies de monges al Passeig de Sant Joan, recollida pel cèlebre fotògraf Josep Brangulí.
  • Després de la Guerra Civil, l’any 1942, els germans Maristes adquiriren l’antic conjunt conventual per tal de convertir-lo en escola, donant lloc a nombroses reformes a partir de1943 .
  • El 9 d’Octubre de 1945 el bisbe Modrego convertí l’antiga església conventual en una nova parròquia sota l’advocació de Sant Francesc de Sales que començà a funcionar el 16 de Gener de 1949.
  • L’any 1960 l’arquitecte Miquel Brullet i Monmany construí una piscina i un gimnàs. A partir de 1967 l’arquitecte Miquel Ponsetí Vives va realitzar els locals administratius, la biblioteca, el laboratori i l’aula de música.
  • L’any 2010, es van celebrar els 125 anys de la consagració del temple, fet que es va fer constar amb una inscripció sobre la porta.

El conjunt presenta façanes orientades als tres primers carrers i l’accés principal a l’antic convent , avui escola, es localitza al xamfrà on conflueixen els carrers de València i de Roger de Flor.

L’antic convent, de pedra i maó vist, mostra un estil d’influència mudèjar, mentre que l’església és un exemplar neogòtic de Barcelona influenciat per Viollet-le-Duc, amb paviments ceràmics.

L’església, va ser projectada com a temple d’una sola nau amb capelles laterals, però aquestes es van suprimir posteriorment. Disposa de creuer amb cimbori i absis poligonal amb deambulatori.

A l’exterior hi ha maó vist combinat amb ceràmica i pedra. El conjunt està remarcat per la llarga i esvelta agulla del campanar poligonal.

L’edifici del convent és format per tres cossos disposats en forma d’ “U” amb els angles aixamfranats.

El fals paredat comú de llurs façanes queda contrarestat per la presència de pilastres i motllures horitzontals sobre la línia de forjats, fetes de maó disposat de manera decorativa.

Per la seva banda, les obertures de l’edifici també es presenten acabades amb maó decoratiu i amb detalls de pedra tallada de Montjuïc.

La planta baixa s’obre al carrer per mitjà de grups de tres arcs apuntats, mentre que la primera planta presenta finestres coronelles amb timpà ornat a base de gelosies de maó.

El darrer pis només mostra òculs circulars, encara que el principal interès d’aquest nivell rau en el cornisament de l’edifici, a base d’entrants i sortints de maó.

És una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona  i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Escola Assís de Premià de Mar

L’Escola Assís esta situada en el carrer de la Plaça, 35 de Premià de Mar.

L’Escola Assís va ser construïda l’any 1905 per la Congregació de les Germanes Caputxines amb la finalitat d’oferir al poble de Premiá de Mar,  un centre educatiu d’inspiració cristiana, després d’haver estat des de 1888 a Can Giralt, una casa del carrer de Sant Cristòfol

i es va traslladar a un edifici de nova planta al carrer de la Plaça, aleshores carrer del Cementiri.

L’edifici reprodueix les característiques pròpies de l’obra de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch i, si bé no en podem confirmar l’autoria, podem afirmar que és d’inequívoc estil modernista. No obstant, segons l’Ajuntament,  no s’ha trobat encara cap document que acrediti que ell fora l’autor.

L’escola Assís destaca per l’abundància de maó vist, que contrasta amb l’estucat blanc de la façana.

El maó s’utilitza en la decoració de les finestres, en els angles de les façanes, en la paret de l’última planta i en la coronació de l’edifici.

Les obertures de les golfes formen arcs apuntats directes, mentre que les del primer pis i la planta baixa els formen de manera esglaonada.

 

 

Recull de dades, gràcies a la informació de l’Ajuntament de Premia de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de l’Escola de Malgrat de Mar

L’Edifici de l’ antiga Escola, està situat en el carrer de les Escoles, 10 de Malgrat de Mar.

Conegut aquest edifici popularment, pel Les Escoles o oficialment per L’Escola Mare de Déu de Montserrat.

Des de sempre ha sigut un edifici escolar, el seu estil és Noucentisme, el seu autor va ser el Sr. Juli Maria Fossas Martínez.

Una obra realitzada entre els anys 1925 – 27.

És un edifici  de tres cossos :

  • El cos central, on hi ha la zona de serveis i la biblioteca.
  • Els dos pavellons lateral, amb les classes dels nens i les nenes, amb els seus separats patis.

La composició i ornamentació de les façanes, aplega elements diversos, amb referències clàssiques i barroques.

Cal destacar, els quatre plafons esgrafiats dedicats a les virtuts cardinals, que són :

Prudència, fortalesa, justícia i templança.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://www.turismemalgrat.com/viu-malgrat/escoles-noves-i-cases-dels-mestres/

L’Escola Mare de Déu de Montserrat , és una obra noucentista de Malgrat de Mar i està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades: Ajuntament de Malgrat de Mar, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador d’aquest Blog

Masia de can Manent de Cardedeu

La Masia de can Manent, està situada en el camí Antic d’Alfou, entre el carrer Dr. Klein i en la part de darrera del camp de futbol Municipal.

A prop dels antics terreny agrícoles que van ser utilitzats com a camp d’aviació durant  la Guerra Civil.

Es una antiga masia, situada dins de l’àrea urbana Cardedeu, i la última que encara te animals de granja, com a nombroses vaques,

per aquest motiu veureu moltes bales de palla a les rodalies de l’entrada.

També disposa d’un hort de temporada.

Per axó, si el dia es bo, les veurem pasturar pels camps propers a aquesta masia.

Can Manent, es tracta d’una de les poques masies edificades al municipi de Cardedeu en el transcurs del segle XX,

juntament amb Can Viader, Can Montells Nou, Can Revicans i Can Guinart.

A poca distancia, en el carrer d’Arquitecte Gaudí, 25 i el camí Antic d’Alfou, es va edificar l’Escola de Can Manent;  aquesta escola va establir vincle amb l’entorn urbà, rural i natural de Cardedeu.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Hospital de Sant Miquel de Tossa de Mar

Durant aquesta setmana, dedicarem els articles al Municipi de Tossa de Mar (Girona)

L’antic Hospital de Sant Miquel esta situat en l’Avinguda  del Pelegrí, 8  amb cantonada el carrer Maria Auxiliadora de Tossa de Mar

L’antic Hospital va ser fundat l’any 1773 per voluntat del prohom de la vila Tomàs Vidal i Rei, considerat un precursor dels “indianos”.

 

Molt abans de la liberalització dels ports espanyols pel rei Carles III, el 1765, Tomàs Vidal ja havia fet dos viatges a Amèrica: a Puerto Rico i a Guatemala.

Quan tornà a Tossa, va deixar gran part de la seva fortuna per la construcció d’un hospital de caritat per als pobres de la vila.

L’edifici, de dimensions considerables, consta d’un cos rectangular de dues plantes ordenat a l’entorn d’un claustre.

En un dels laterals hi ha situada la capella dedicada a Sant Miquel, advocació pròpia dels hospitals del s. XVIII a Catalunya.

Cal destacar la imatge de Sant Miquel de l’altar major, de factura barroca popular, obra del taller local de Cas Fuster.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_Sant_Miquel

Cal destacar que en l’any 1903 va ser convertit en Convent de monges i Escola. Per últim, des de l’any 1984 fa funcions de Casa de Cultura.

L’antic Hospital de Sant Miquel, és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament i Oficina de Turisme de Tossa de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic escorxador d’Alella

L’antic escorxador està situat en el passeig  Marià Estrada 8 d’Alella.

L’increment de població i la necessitat de millorar les condicions d’higiene i salubritat pública va motivar el trasllat de l’escorxador a la partida de Vallbona, fora del nucli urbà. Fins llavors havia estat situat a la cantonada de l’Empedrat del Marxant i la Plaça.

L’any 1874, la Diputació de Barcelona va aprovar la venda de les antigues instal·lacions per sufragar la construcció del nou edifici, tot i que en conservà una part com a escola i casa de la mestra. La manca de finançament va paralitzar els plans fins a 1884.

L’obra va ser encarregada al senyor Cirera per 9.000 pessetes, però l’acabà executant Josep Aymar per la renúncia del primer adjudicatari.

Una vegada tancada l’instal-lació com a escorxador,  va tindre diversos usos, com a escola, biblioteca, espai social, magatzem,  fins i tot, de tanatori. Des de 2009 es la seu de la comissaria de la policia local d’Alella.

    

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Can Muntaner de Dalt en el Park Güell a Barcelona

Can Muntaner de Dalt és l’antiga masia, coneguda com a Casa Larrard, que Eusebi Güell va comprar per a la seva família.

Va ser rehabilitada per Gaudí, amb l’afegit d‘un porxo nou, un arc d’accés a la capella i un hivernacle.

A l’interior es van col·locar teles neoclàssiques de Francesc Pla amb figures d’Apol·lo, Mercuri i altres déus grecs, seguint la simbologia maçònica.

Després de la mort del comte Güell, l’arquitecte Josep Godany va ampliar la masia i es va convertir en una escola. Inaugurada durant l‘Exposició Universal del 1929, avui en dia continua acollint infants sota el nom d’Escola Baldiri Reixach.

Baldiri Reixac, va ser un pedagog empordanès nascut l’any 1703 i un dels primers difusors a Catalunya de nous sistemes pedagògics.

Podeu consultar informació de l’Escola Baldiri i Reixac  a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Baldiri_Reixac

Les Columnes

 

Recull de Dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Can Trilla en Gràcia de Barcelona

La Masia de can Trilla, que també s’anomenà Can Simón, està situada en Gràcia, concretament en el carrer de Gran de Gràcia, 177-181 de  Barcelona

Aquesta pairalia, que encara es conserva, encaixonada per noves construccions, és de planta rectangular, formada per dos cossos bastant simètrics, amb planta baixa, dos pisos i golfes.

Ha tingut reformes durant  el pas dels anys, podem veure per la banda del passatge  una façana amb els balcons i finestrals, d’arcs apuntats i diversos portals, a la planta baixa hi vivien els masovers.

Hi ha una capella del segle XVIII, de façana amb tendència barroca, amb portal de carreus de pedra.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1728, un tal F. Dupré, de nacionalitat francesa, comprà la finca i durant uns anys la casa es va anar traspassant a diferents propietaris, fins que la família Simón la va vendre a Antoni Trilla i Blanc.
  • Aquesta casa posseïa en aquelles èpoques una gran extensió de terres de conreu, aquesta propietat, tenia varis cellers, lloc on es premsava el raïm i es feia oli amb les oliveres dels camps que l’envoltaven.
  • A Cant Trilla, el 1817, s’hi va celebrar l’aplec de la Mare de Déu d’Agost, festivitat que s’ha acabat consolidant com la màxima manifestació de la cultura popular gracienca.
  • L’any 1825 la propietària, Àgueda Trilla, demanà permís per a transformar la hisenda en zona edificable.
  • Uns any mes tard, d’aquí naixeren els carrers de Santa Àgueda, Badia, Trialla, Serra, comte de Vilamur i plaça Trilla.
  • L’any 1835, la capella serví per a celebracions religioses, cosa que també havia passat durant el domini napoleònic.
  • A començament del segle XX va ser habilitada com a escola, mes tard, va ser cinema i també, la seu d’algunes entitats socials.
  • Des de 1940, a Can Trilla resideix la comunitat de monges “Hermanas de Jesús Paciente”.

Masia Can Trilla és una antiga masia de Gràcia protegida com a bé cultural d’interès local.

Ven segur heu passat moltes vegades hi no us heu fitxat en aquesta antiga Masia !

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La finca “Les Torres” de Lliçà de Vall

Les Torres o Santa Maria del Vallès és actualment un conjunt d’edificacions al voltant de l’antiga casa que dóna nom a la finca al terme municipal de Lliçà de Vall.

Aquest edifici té una estructura quadrada amb una important alçada que li dóna un aspecte sòlid i tancat.

A la part frontal trobem l’entrada principal a la planta baixa, i damunt dues plantes més i les golfes.

Al llarg del temps la finca s’anà adaptant a les finalitats programades, i així es modificaren els edificis vells i es construïren altres de nous, com la capella i la vaqueria.

Al llarg del segle XVI i en diversos documents, de precari (1508) i confessió (1554/1576), es fa referència a la finca, igual que el 1596, al “Repertori comemorial i consuerta de rendes i fruits”.

La Colònia Agrícola Santa Maria del Vallès, des de principis del segle passat es va dedicar a un centre escolar, inicialment composta per l’Escola Agrícola Les Torres, dedicada a nens des de 1925.

Durant l’any 1928 s’hi sumava  l’Escola Agrícola Bellaplana, que es dedicarà a nenes.

La Colònia està situada en una propietat originàriament de de Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872 – 1955), que va ser cedida al Tribunal de Menors per a Nens des de 1925.

Actualment la regeix la Fundació, OTA – Obra Tutelar Agrària, per l’educació de joves i aprenentatge agrícola.

Com veiem des de sempre s’ha dedicat a l’Agricultura i Ramaderia l’ensenyament i educació.

Al costat del conjunt d’edificis, hi ha l’ermita de Santa Maria del Vallès, demà dedicarem l’article del dia.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Carabassa, ara Col•legi de la Sagrada Família a Horta de Barcelona

Primer us presento el Torrent de Carabassa, que recorria les terres de Can Carabassa i els conferia gran fertilitat. Queda el tram que passava per sota el pont de la carretera d’Horta  ara passeig Maragall, al costat del carrer Peris Mencheta.

Aquest torrent és un dels pocs vestigis que queden dels espais per on corria l’aigua que s’escorre des dels turons. Estava format per l’aigua que baixava del torrent del Carmel i del torrent del Paradís.

La masia de Can Carabassa,  data com a mínim del segle XVII. N’eren propietaris a començaments del XVIII, Llúcia Melgar i Ignasi Carabassa. El 1909 la va comprar Carles Marés i Robert, que s’havia enriquit a Amèrica, el qual va convertir la vella casa en un palauet d’estil neoclàssic, molt del gust del temps i de la classe social del propietari.

La finca tenia terres agrícoles molta part dedicades bàsicament a la vinya. Tenien cup, bótes i trull. A més disposaven de totes les facilitats de regatge amb aigua abundant. La terra era treballada per masovers. Fins el 1954 hi van residir els fills de Carles Marés, (Joaquim Pere Marés va ser el cèlebre violinista).

A partir d’aleshores la finca va ser venuda a l’ordre religiós dels germans de la Sagrada Família que hi van establir un col·legi. Amb els anys s’ha anat ampliant el centre escolar i han desaparegut gran part dels seus jardins, el torrent i les casetes de pagès.

Esta situada en el carrer de Peris Mencheta, 26

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé