Can Muntaner de Dalt en el Park Güell a Barcelona

Can Muntaner de Dalt és l’antiga masia, coneguda com a Casa Larrard, que Eusebi Güell va comprar per a la seva família.

Va ser rehabilitada per Gaudí, amb l’afegit d‘un porxo nou, un arc d’accés a la capella i un hivernacle.

A l’interior es van col·locar teles neoclàssiques de Francesc Pla amb figures d’Apol·lo, Mercuri i altres déus grecs, seguint la simbologia maçònica.

Després de la mort del comte Güell, l’arquitecte Josep Godany va ampliar la masia i es va convertir en una escola. Inaugurada durant l‘Exposició Universal del 1929, avui en dia continua acollint infants sota el nom d’Escola Baldiri Reixach.

Baldiri Reixac, va ser un pedagog empordanès nascut l’any 1703 i un dels primers difusors a Catalunya de nous sistemes pedagògics.

Podeu consultar informació de l’Escola Baldiri i Reixac  a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Baldiri_Reixac

Les Columnes

 

Recull de Dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Masia Can Trilla en Gràcia de Barcelona

La Masia de can Trilla, que també s’anomenà Can Simón, està situada en Gràcia, concretament en el carrer de Gran de Gràcia, 177-181 de  Barcelona

Aquesta pairalia, que encara es conserva, encaixonada per noves construccions, és de planta rectangular, formada per dos cossos bastant simètrics, amb planta baixa, dos pisos i golfes.

Ha tingut reformes durant  el pas dels anys, podem veure per la banda del passatge  una façana amb els balcons i finestrals, d’arcs apuntats i diversos portals, a la planta baixa hi vivien els masovers.

Hi ha una capella del segle XVIII, de façana amb tendència barroca, amb portal de carreus de pedra.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1728, un tal F. Dupré, de nacionalitat francesa, comprà la finca i durant uns anys la casa es va anar traspassant a diferents propietaris, fins que la família Simón la va vendre a Antoni Trilla i Blanc.
  • Aquesta casa posseïa en aquelles èpoques una gran extensió de terres de conreu, aquesta propietat, tenia varis cellers, lloc on es premsava el raïm i es feia oli amb les oliveres dels camps que l’envoltaven.
  • A Cant Trilla, el 1817, s’hi va celebrar l’aplec de la Mare de Déu d’Agost, festivitat que s’ha acabat consolidant com la màxima manifestació de la cultura popular gracienca.
  • L’any 1825 la propietària, Àgueda Trilla, demanà permís per a transformar la hisenda en zona edificable.
  • Uns any mes tard, d’aquí naixeren els carrers de Santa Àgueda, Badia, Trialla, Serra, comte de Vilamur i plaça Trilla.
  • L’any 1835, la capella serví per a celebracions religioses, cosa que també havia passat durant el domini napoleònic.
  • A començament del segle XX va ser habilitada com a escola, mes tard, va ser cinema i també, la seu d’algunes entitats socials.
  • Des de 1940, a Can Trilla resideix la comunitat de monges “Hermanas de Jesús Paciente”.

Masia Can Trilla és una antiga masia de Gràcia protegida com a bé cultural d’interès local.

Ven segur heu passat moltes vegades hi no us heu fitxat en aquesta antiga Masia !

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La finca “Les Torres” de Lliçà de Vall

Les Torres o Santa Maria del Vallès és actualment un conjunt d’edificacions al voltant de l’antiga casa que dóna nom a la finca al terme municipal de Lliçà de Vall.

Aquest edifici té una estructura quadrada amb una important alçada que li dóna un aspecte sòlid i tancat.

A la part frontal trobem l’entrada principal a la planta baixa, i damunt dues plantes més i les golfes.

Al llarg del temps la finca s’anà adaptant a les finalitats programades, i així es modificaren els edificis vells i es construïren altres de nous, com la capella i la vaqueria.

Al llarg del segle XVI i en diversos documents, de precari (1508) i confessió (1554/1576), es fa referència a la finca, igual que el 1596, al “Repertori comemorial i consuerta de rendes i fruits”.

La Colònia Agrícola Santa Maria del Vallès, des de principis del segle passat es va dedicar a un centre escolar, inicialment composta per l’Escola Agrícola Les Torres, dedicada a nens des de 1925.

Durant l’any 1928 s’hi sumava  l’Escola Agrícola Bellaplana, que es dedicarà a nenes.

La Colònia està situada en una propietat originàriament de de Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872 – 1955), que va ser cedida al Tribunal de Menors per a Nens des de 1925.

Actualment la regeix la Fundació, OTA – Obra Tutelar Agrària, per l’educació de joves i aprenentatge agrícola.

Com veiem des de sempre s’ha dedicat a l’Agricultura i Ramaderia l’ensenyament i educació.

Al costat del conjunt d’edificis, hi ha l’ermita de Santa Maria del Vallès, demà dedicarem l’article del dia.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Carabassa, ara Col•legi de la Sagrada Família a Horta de Barcelona

Primer us presento el Torrent de Carabassa, que recorria les terres de Can Carabassa i els conferia gran fertilitat. Queda el tram que passava per sota el pont de la carretera d’Horta  ara passeig Maragall, al costat del carrer Peris Mencheta.

Aquest torrent és un dels pocs vestigis que queden dels espais per on corria l’aigua que s’escorre des dels turons. Estava format per l’aigua que baixava del torrent del Carmel i del torrent del Paradís.

La masia de Can Carabassa,  data com a mínim del segle XVII. N’eren propietaris a començaments del XVIII, Llúcia Melgar i Ignasi Carabassa. El 1909 la va comprar Carles Marés i Robert, que s’havia enriquit a Amèrica, el qual va convertir la vella casa en un palauet d’estil neoclàssic, molt del gust del temps i de la classe social del propietari.

La finca tenia terres agrícoles molta part dedicades bàsicament a la vinya. Tenien cup, bótes i trull. A més disposaven de totes les facilitats de regatge amb aigua abundant. La terra era treballada per masovers. Fins el 1954 hi van residir els fills de Carles Marés, (Joaquim Pere Marés va ser el cèlebre violinista).

A partir d’aleshores la finca va ser venuda a l’ordre religiós dels germans de la Sagrada Família que hi van establir un col·legi. Amb els anys s’ha anat ampliant el centre escolar i han desaparegut gran part dels seus jardins, el torrent i les casetes de pagès.

Esta situada en el carrer de Peris Mencheta, 26

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Ajuntament de Montmeló

Fou construït durant els anys trenta del segle XX, és d’estil noucentisme, amb la intenció doble de ser l’ajuntament i l’escola (l’ala dreta i l’esquerra eren l’escola masculina i femenina respectivament). En l’actualitat només els dos pisos inferiors de les dues ales són destinats a escola, la resta són dependències de l’ajuntament.

És un edifici format per dues ales situades en la posició d’un angle de 90 graus, en el vèrtex del qual s’hi troba la façana. La coberta d’aquest cos central és de dues vessants.

S’accedeix a l’interior a través d’un arc de mig punt remarcat per una motllura senzilla. Al seu damunt hi ha l’escut de la vila i en el pis superior un gran arc apuntat suportat per dues pilastres adossades, que és un balcó. A les ales laterals s’hi obren dues fileres de finestres, una superior i l’altra inferior.

Tot presidit per un rellotge i dues campanes.

L’ajuntament de Montmeló és un edifici de Montmeló protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Convent de les Caputxines de Mataró

Seguim per la ciutat de Mataró i arribem  al Convent de les Caputxines,

esta situat al carrer de l’Esplanada de les Caputxines, 59.

Cal destacar la portalada de l’entrada, entre paret d’obra i elements de fusta, es realment sorprenent aquest conjunt.

Té aspecte de fortalesa i està concebut dins un estil inspirat en les idees de la contrareforma.

S’hi accedeix a través d’un pati tancat on hi ha també l’accés a l’església dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció.

A ponent de l’església, hi ha el claustre, format per quatre galeries d’arcs de mig punt sobre pilars quadrangulars,

i la resta de dependències monàstiques forma l’ala N del conjunt Ambdues ales (E i N) encerclen l’hort de les monges.

Us explico la seva Historia pas a pas :

  • El rei Felip V concedí llicència a la vila de Mataró per a la construcció del convent de les caputxines
  • Entre els anys 1729 i 1741 es va portar a terme la construcció del Convent de les Caputxines i que pràcticament es conserva bona part intacte.
  • Quan fou edificat el convent de les monges caputxines el lloc que ocupà es trobava als afores de la Vila de Mataró
  • Va ser ocupat per monges procedents del convent de Santa Margarida la Reial de Barcelona al 23 d’abril del 1741.
  • Durant la guerra del Francès 1808-1814 el convent fou ocupat per aquest i convertit en caserna.
  • Novament fou ocupat quan en el 1823 tornaren els Cent Mil Fills de sant Lluís per tal de restablir l’absolutisme.
  • Als anys 1855-1856, el convent fou convertit en una escola per a noies, per disposició oficial.
  • Arran dels avalots de juliol del 1936 a Mataró, les monges foren exclaustrades.
  • Durant un breu període de temps, el convent serví de presó.
  • Posteriorment, tornà a ser ocupat per les monges.

L’Edifici es bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé